Veus Parròquia del 23/4/2025 — Sant Jordi, roses i llibres; el veler Bel-espoir per la pau; Montserrat mil·lenari; novetats diocesanes i poesia

Panorama general

Programa especial de "Veus de la Parròquia" emès per la Diada de Sant Jordi. El locutor ofereix un recorregut històric i cultural sobre Sant Jordi i les seves tradicions, presenta la Creu de Sant Jordi, destaca una iniciativa marítima per la pau al Mediterrani amb el veler Bel-espoir, avança la celebració mil·lenària de Montserrat amb la sortida excepcional de la imatge de la Mare de Déu, comparteix una notícia de l’actualitat diocesana i clou amb poesia i una peça musical.

Sant Jordi: història, culte i llegat

Vida, martiri i primer culte

• La tradició situa Sant Jordi nascut a Diàspolis (Lydda), fill d’un oficial romà, i tribú a la guàrdia de Dioclecià.

• Davant la persecució del 303, es nega a actuar contra els cristians, és torturat i decapitat; Constantí construeix una església sobre la seva tomba.

• Canonitzat pel papa Gelasi I el 494; el culte s’estén per l’Orient cristià amb esglésies des del segle IV.

De l’Orient a Occident: croades i figura cavalleresca

• Els croats del 1098 troben la devoció viva també entre musulmans, que veneren una figura afí, Khidr ("el cavaller verd").

• A l’edat mitjana apareix com a patró dels cavallers, muntat sobre cavall blanc i ajudant miraculosa en batalles.

A Catalunya: patronatge i oficialitzacions

• Devoció present des del segle VIII; el 1096 Pere I d’Aragó el proclama patró de la cavalleria.

• La Generalitat (1454) el fa patró i el 23 d’abril esdevé festa solemne; Roma el proclama oficialment patró de Catalunya el 1667.

Caràcter cívic i identitari

• Avui, la diada té un to cívic i cultural més que litúrgic, i és una de les festes més participatives dels Països Catalans.

• Sant Jordi és patró o molt venerat a molts territoris d’Europa i la Mediterrània.

"És un sant –potser l’únic– proclamat patró per estaments civils abans que per l’Església."

Nom, camp i saviesa popular

• Georgios vol dir "camperol"; Sant Jordi és protector del camp, especialment dels cereals.

• Refranyer:
• "Per Sant Jordi, espiga l’hort"
• "Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat".

Relíquies

• Relíquies atribuïdes a Alcoi, Conques, Gènova, Venècia, Roma… i una petita relíquia del crani a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Tradicions de la diada: la rosa i el llibre

La rosa

• Origen vinculat a la Fira dels Enamorats (segle XV) i a la Fira de les Roses (referenciada el 1840, Palau de la Generalitat).

• Interpretació llegendària: de la sang del drac en brolla un roser; Sant Jordi n’ofereix una rosa a la princesa.

• De gest aristocràtic a tradició popular i primaveral (apogeu de floració a finals d’abril).

El llibre

• El Dia del Llibre s’instaura el 1926 (7 d’octubre, naixement de Cervantes) per iniciativa de Vicent Clavel; el 1930 passa al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Shakespeare i Cervantes.

• A Catalunya, la rosa i el llibre conflueixen i la diada esdevé festa cultural; ni tan sols la Guerra Civil la va aturar del tot.

• El 1996, la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre.

La Creu de Sant Jordi

• Condecoració creada el 1981 per la Generalitat per distingir serveis destacats a Catalunya en l’àmbit cívic i cultural.

• S’atorga habitualment el 23 d’abril.

• Guardonats de Sant Just esmentats: Antoni Malaret i Amigó (1991), Josep Manuel Corrales i Requesens (2009), Clara Segura i Crespo (2024) i l’Ateneu (2018).

El veler Bel-espoir: nau escola per la pau al Mediterrani

• Contrast amb la cobertura mediàtica del Juan Sebastián Elcano i la princesa Leonor; es reivindica visibilitat per aquest projecte educatiu i intercultural.

• L’arcidiòcesi de Marsella organitza una travessia en 8 etapes i 8 mesos amb joves de diverses nacionalitats, cultures i religions; sortida de Barcelona (3 de març), arribada a Marsella (26 d’octubre).

• Objectiu: convertir el Mediterrani en espai de vida i pau, no un "cementiri" de migrants.

"El Mediterrani no pot seguir sent un cementiri, sinó que ha de ser una escola de vida i de pau." — Alexis Leprou, vicari episcopal de Marsella

"El Bel-espoir és com una llavor d’esperança llançada al mar." — Cardenal Omella

• Vida a bord: tasques de marineria, neteja i cuina, espais de formació i reflexió; cada etapa elabora un capítol del llibre blanc; trobades amb joves locals a cada port.

Montserrat: mil·lenari i sortida excepcional de la Mare de Déu

Sortida del Cambril (27 d’abril)

• En el marc del mil·lenari del monestir, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat sortirà del Cambril, un fet molt excepcional (precedents: 1997, 1947 i durant la Guerra Civil).

• Trasllat en baiard de 1916 restaurat; processó fins a la plaça de Santa Maria amb Escolania i comunitat benedictina; missa solemne.

Programa i logística

• 26 d’abril: Missa de Vetlla, ofrena de llànties votives, espectacle de drons, i sardanes (Cobla Ciutat de Granollers).

• 27 d’abril: processó, missa solemne, corals vinculades a Montserrat, catifes de flors fetes per Catifaires i voluntaris; sardanes i OSV en concert.

• Recomanació de reserva prèvia i accés amb cremallera o aeri; s’esperen prop de 15.000 persones i cobertura mediàtica en directe.

• 1 de maig: clausura amb l’òpera Parsifal de Wagner, obra amb forta connexió simbòlica amb Montserrat.

Actualitat diocesana de Sant Feliu

• El bisbe Xavier Gómez nomena Manel Duasso Izquierdo com a nou secretari particular de la diòcesi; relleu de Joan Pere Polidó, que continuarà com a secretari general i altres responsabilitats.

• Comentari personal del locutor, amb to proper i agraït per la tasca realitzada.

Poesia final i música de tancament

• Lectura de la poesia de Pilar Prat de Saba Portavella, dedicada a Sant Just i Sant Pastor: exaltació del culte, la bellesa local i la memòria comunitària.

• Peça musical de comiat: "I Don’t Know Much".