Veus Parròquia del 23/4/2025 — Sant Jordi, roses i llibres; el veler Bel-espoir per la pau; Montserrat mil·lenari; novetats diocesanes i poesia
Presentació de l’espai i recordatori d’edicions anteriors (Santa Eulàlia i Sant Josep). Avança que, en ser 23 d’abril, el tema central serà Sant Jordi.
Biografia tradicional (Diàspolis, tribú de Dioclecià, martiri el 303) i consolidació del culte amb Constantí i primeres esglésies a l’Orient cristià.
Els croats troben la devoció també al món musulmà (*Khidr*). A l’edat mitjana esdevé patró dels cavallers, símbol de protecció miraculosa en batalla.
Arribada de la devoció, proclamacions (Pere I d’Aragó, Diputació del General) i oficialització romana (1667). El 23 d’abril esdevé festa solemne.
La diada es viu sobretot com a festa cívica i cultural. Llista de territoris on és patró o venerat; reflexió sobre el seu patronatge d’origen civil.
Etimologia de Georgios (camperol); Sant Jordi com a protector del camp i presència en el refranyer popular vinculada al cicle agrícola.
Relacions de relíquies a Europa i notícia de la petita relíquia del crani a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Origen vinculat a la Fira dels Enamorats i la Fira de les Roses; pas de gest aristocràtic a costum popular; simbologia de la sang del drac i el roser; apogeu primaveral.
Dia del Llibre creat el 1926 (7 d’octubre) i traslladat el 1930 al 23 d’abril (Cervantes i Shakespeare). UNESCO (1996) i consolidació de la diada cultural.
Condecoració creada el 1981 per reconèixer mèrits cívics i culturals; s’atorga el 23 d’abril. Esment de diversos guardonats locals.
Projecte de l’arcidiòcesi de Marsella: travessia amb joves de diverses cultures per transformar el Mediterrani en espai de vida i pau. Quotes d’Alexis Leprou i del cardenal Omella; detalls d’etapes, tasques a bord i el "llibre blanc".
Amb motiu del mil·lenari, la imatge sortirà del Cambril (fet molt rar). Trasllat en baiard de 1916, processó i missa solemne a la plaça de Santa Maria.
Missa de Vetlla, drons i sardanes (26/4); processó, catifes de flors, OSV i missa solemne (27/4). Recomanacions d’accés i previsió d’aforament. Clausura el 1/5 amb Parsifal.
Nomenament de Manel Duasso com a secretari particular; relleu de Joan Pere Polidó, que continua com a secretari general. Comentari personal del locutor.
Lectura de versos que evoquen la litúrgia, la bellesa del poble i el martiri de Sant Just i Sant Pastor, amb to emotiu i comunitari.
Falques d’emissora, peça musical "I Don’t Know Much" i comiat del programa amb felicitació de la Diada de Sant Jordi.
Panorama general
Programa especial de "Veus de la Parròquia" emès per la Diada de Sant Jordi. El locutor ofereix un recorregut històric i cultural sobre Sant Jordi i les seves tradicions, presenta la Creu de Sant Jordi, destaca una iniciativa marítima per la pau al Mediterrani amb el veler Bel-espoir, avança la celebració mil·lenària de Montserrat amb la sortida excepcional de la imatge de la Mare de Déu, comparteix una notícia de l’actualitat diocesana i clou amb poesia i una peça musical.
Sant Jordi: història, culte i llegat
Vida, martiri i primer culte
- La tradició situa Sant Jordi nascut a Diàspolis (Lydda), fill d’un oficial romà, i tribú a la guàrdia de Dioclecià.
- Davant la persecució del 303, es nega a actuar contra els cristians, és torturat i decapitat; Constantí construeix una església sobre la seva tomba.
- Canonitzat pel papa Gelasi I el 494; el culte s’estén per l’Orient cristià amb esglésies des del segle IV.
De l’Orient a Occident: croades i figura cavalleresca
- Els croats del 1098 troben la devoció viva també entre musulmans, que veneren una figura afí, Khidr ("el cavaller verd").
- A l’edat mitjana apareix com a patró dels cavallers, muntat sobre cavall blanc i ajudant miraculosa en batalles.
A Catalunya: patronatge i oficialitzacions
- Devoció present des del segle VIII; el 1096 Pere I d’Aragó el proclama patró de la cavalleria.
- La Generalitat (1454) el fa patró i el 23 d’abril esdevé festa solemne; Roma el proclama oficialment patró de Catalunya el 1667.
Caràcter cívic i identitari
- Avui, la diada té un to cívic i cultural més que litúrgic, i és una de les festes més participatives dels Països Catalans.
- Sant Jordi és patró o molt venerat a molts territoris d’Europa i la Mediterrània.
"És un sant –potser l’únic– proclamat patró per estaments civils abans que per l’Església."
Nom, camp i saviesa popular
- Georgios vol dir "camperol"; Sant Jordi és protector del camp, especialment dels cereals.
- Refranyer:
- "Per Sant Jordi, espiga l’hort"
- "Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat".
Relíquies
- Relíquies atribuïdes a Alcoi, Conques, Gènova, Venècia, Roma… i una petita relíquia del crani a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Tradicions de la diada: la rosa i el llibre
La rosa
- Origen vinculat a la Fira dels Enamorats (segle XV) i a la Fira de les Roses (referenciada el 1840, Palau de la Generalitat).
- Interpretació llegendària: de la sang del drac en brolla un roser; Sant Jordi n’ofereix una rosa a la princesa.
- De gest aristocràtic a tradició popular i primaveral (apogeu de floració a finals d’abril).
El llibre
- El Dia del Llibre s’instaura el 1926 (7 d’octubre, naixement de Cervantes) per iniciativa de Vicent Clavel; el 1930 passa al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Shakespeare i Cervantes.
- A Catalunya, la rosa i el llibre conflueixen i la diada esdevé festa cultural; ni tan sols la Guerra Civil la va aturar del tot.
- El 1996, la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre.
La Creu de Sant Jordi
- Condecoració creada el 1981 per la Generalitat per distingir serveis destacats a Catalunya en l’àmbit cívic i cultural.
- S’atorga habitualment el 23 d’abril.
- Guardonats de Sant Just esmentats: Antoni Malaret i Amigó (1991), Josep Manuel Corrales i Requesens (2009), Clara Segura i Crespo (2024) i l’Ateneu (2018).
El veler Bel-espoir: nau escola per la pau al Mediterrani
- Contrast amb la cobertura mediàtica del Juan Sebastián Elcano i la princesa Leonor; es reivindica visibilitat per aquest projecte educatiu i intercultural.
- L’arcidiòcesi de Marsella organitza una travessia en 8 etapes i 8 mesos amb joves de diverses nacionalitats, cultures i religions; sortida de Barcelona (3 de març), arribada a Marsella (26 d’octubre).
- Objectiu: convertir el Mediterrani en espai de vida i pau, no un "cementiri" de migrants.
"El Mediterrani no pot seguir sent un cementiri, sinó que ha de ser una escola de vida i de pau." — Alexis Leprou, vicari episcopal de Marsella
"El Bel-espoir és com una llavor d’esperança llançada al mar." — Cardenal Omella
- Vida a bord: tasques de marineria, neteja i cuina, espais de formació i reflexió; cada etapa elabora un capítol del llibre blanc; trobades amb joves locals a cada port.
Montserrat: mil·lenari i sortida excepcional de la Mare de Déu
Sortida del Cambril (27 d’abril)
- En el marc del mil·lenari del monestir, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat sortirà del Cambril, un fet molt excepcional (precedents: 1997, 1947 i durant la Guerra Civil).
- Trasllat en baiard de 1916 restaurat; processó fins a la plaça de Santa Maria amb Escolania i comunitat benedictina; missa solemne.
Programa i logística
- 26 d’abril: Missa de Vetlla, ofrena de llànties votives, espectacle de drons, i sardanes (Cobla Ciutat de Granollers).
- 27 d’abril: processó, missa solemne, corals vinculades a Montserrat, catifes de flors fetes per Catifaires i voluntaris; sardanes i OSV en concert.
- Recomanació de reserva prèvia i accés amb cremallera o aeri; s’esperen prop de 15.000 persones i cobertura mediàtica en directe.
- 1 de maig: clausura amb l’òpera Parsifal de Wagner, obra amb forta connexió simbòlica amb Montserrat.
Actualitat diocesana de Sant Feliu
- El bisbe Xavier Gómez nomena Manel Duasso Izquierdo com a nou secretari particular de la diòcesi; relleu de Joan Pere Polidó, que continuarà com a secretari general i altres responsabilitats.
- Comentari personal del locutor, amb to proper i agraït per la tasca realitzada.
Poesia final i música de tancament
- Lectura de la poesia de Pilar Prat de Saba Portavella, dedicada a Sant Just i Sant Pastor: exaltació del culte, la bellesa local i la memòria comunitària.
- Peça musical de comiat: "I Don’t Know Much".

