Veus Parròquia del 10/4/2024 — Santa Creu d’Olorda: història i aplec; el “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí a Figueres; i agenda parroquial (Papiol i Manresa)

Introducció i context

• Després de Setmana Santa, el programa es centra en Santa Creu d’Olorda i en l’antic aplec del Dilluns de Pasqua.

"Us parlaré de Santa Creu d'Olorda, on el dilluns de Pasqua s'hi celebrava un aplec molt concorregut."

Santa Creu d’Olorda: de parròquia medieval a patrimoni local

Orígens i evolució històrica

• No és una ermita: Santa Creu d’Olorda és una parròquia d’un antic poble (fins al 1916) dispers en masies de Collserola.
• Vestigis antics: llegenda de la cova d’Hort (o dels Encantats); presència d’ibers i romans (objectes al Museu de Molins de Rei).
• Església iniciada al segle IX; poblament feudal a l’entorn de torres; evolució a feligresia de masies dedicades al cultiu i a l’explotació del bosc.

Arquitectura i elements singulars

• Conjunt: església, casa rectoral i antic cementiri emmurallats.
• Restes d’un castell del segle XIV (Pere el Cerimoniós), avui desaparegut.
• Parts de l’església: absis preromànic (s. IX), nau i creuer (s. X), campanar d’espadanya (s. XIV), porta renaixentista (1619).
• Singularitat: transepte més alt que nau i altar (molt poc comú a Catalunya).
• Cementiri actiu fins al 1936, quan fou destruït; pintura de Miquel Carbonell n’evoca l’aspecte previ a la Guerra Civil.

Canvis administratius i culte

• El 1916, el terme es reparteix entre Sarrià, Molins de Rei i Sant Feliu; la part de Sarrià passa a Barcelona (1921).
• Destruccions del 1936 i restauració de l’església per membres del Centre Excursionista de Sarrià (els Flaus).
• Acord recent: la Diòcesi de Sant Feliu gestiona el culte i l’administració; Barcelona assumeix despeses; el rector de Molins de Rei n’és l’encarregat.
• Avui obre dissabtes (10–13 h) gràcies a voluntariat de Molins de Rei; es manté com a parròquia (personalitat jurídica, territori i llibres sacramentals).

"No, no és una ermita. Santa Creu d'Olorda és una parròquia."

L’aplec de Santa Creu: tradició, declivi i renaixement

L’esplendor (1920–1976)

• Iniciat per la joventut catòlica de Molins (1916) i celebrat el 1920 el Dilluns de Pasqua; gran afluència de la rodalia (Molins, Sant Feliu, Sant Just, etc.).
• Doble vessant: espiritual (Missa solemne, Orfeó Pàtria i Enric Morera, goigs i himne compost per Miquel Blanc) i lúdica (sardanes al matí i a la tarda).
• Gastronomia de picnic (truita, ensaladilla, carn arrebossada) i brases; ambient festiu i familiar.
• Inspirà sardanes: "Aires de Santa Creu" (Julià Canals) i "L’aplec de Santa Creu" (Jaume Ventura).
• Declivi per canvis socials i mobilitat; últim aplec el 1976; el 1977 ja no s’organitza.

"Els dilluns de Pasqua, en lloc de portar a Roma, portaven a Santa Creu."

La recuperació (2010–avui)

• Centenari (2010): es recupera la festa el setembre (Exaltació de la Santa Creu, 14/9).
• Des del 2017: participació d’entitats de Sarrià, Molins i Sant Feliu; gegants, esbarts, batucades, cant coral i sardanes amb cobla.
• Format actual: pujada a peu opcional, zones de pícnic i brasa, Missa amb el mossèn de Molins, gegants (Bernat i Candelera), i ballades de sardanes.
• Crida a recuperar la festa també des de Sant Just; es considera patrimoni cultural local.

Exposició: “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí (Figueres)

• Exposició temporal al Teatre-Museu Dalí: el mític "Crist de Sant Joan de la Creu" (o Crist de Portlligat) del Kelvingrove Art Gallery and Museum (Glasgow) es mostra conjuntament amb "La cistella del pa" (1945).
• Pintat a Portlligat (1951), inspirat en un dibuix de Sant Joan de la Creu vist a Àvila (1950).
• Context: període místic i espiritual de Dalí, després de l’impacte de la bomba atòmica; influències de Velázquez (contrallum tenebrista).
• Estètica: Crist vist des de dalt, sense corona d’espines, sense ferides visibles, cabell curt, cos sense patiment; creu inclinada sobre el no-res i fons de Portlligat.
• Lectura: tècnica, textura i llum d’aire quasi hiperrealista; recerca de la bellesa com a camí cap a Déu.
• També s’esmenta el Crist hipercubus (1954) i l’estudi geomètric a partir de Juan de Herrera.
• Exposició fins al 30 d’abril; ocasió excepcional.

"Per Dalí, el seu Crist no és patiment, és bellesa."

Agenda parroquial

Trobada arxiprestal (El Papiol) – Dissabte 13 d’abril

• Lema: “Som cridats a ser poble de Déu”.
• Punt de trobada: 9.30 h (rectoria del Papiol), visita a Santa Eulàlia i entorns.
• Ponents: Teresa Valero (ÀUTEM – lideratge pastoral; què esperen els laics dels sacerdots) i Mn. Emili Marlès (parròquia del Monestir de Sant Cugat; què esperen els sacerdots dels laics).
• Col·loqui en petits grups i Eucaristia final; activitats paral·leles per a la canalla; dinar de germanor cap a les 14 h.

Sortida – Cova de Sant Ignasi (Manresa) – Dimecres 1 de maig

• Organitza el cos de portants del Sant Crist; oberta a tothom.
• Autocar a les 9 h (parador) i tornada a les 19 h.
• Visita guiada al santuari i museu, Missa, dinar de germanor a la casa d’espiritualitat i passeig per la Sèquia de Manresa.
• Valor artístic: remodelació 2022 amb mosaics de l’artista jesuïta Marco Ivan Rumping.
• Inscripcions després de la Missa d’onze dels diumenges; preu: 30 €.

Cloenda i falques

• Recordatori d’emissió de Ràdio Desvern i indicatius.
• Falca sobre el reciclatge de la Generalitat de Catalunya.
• Promo del programa “Cara B”.