Veus Parròquia del 23/1/2013 — Saviesa aborigen i “Las voces del desierto”

Context i participants

• Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert)

• Presentadores: Lina i Montserrat Giró; convidada: Montse Larrea (veu de “Justa la Fusta”)

• Tema central: lectura i reflexions sobre el llibre “Las voces del desierto” de Marlo Morgan i la saviesa dels aborígens australians

El llibre i el fil conductor

De la medicina occidental al desert australià

• Una doctora nord-americana arriba a Austràlia per a projectes de salut; descobreix la marginació dels aborígens i s’hi implica

• És invitada per “els autèntics” (els més purs dins del poble aborigen) a un walkabout: travessa de purificació i aprenentatge en plena natura

• A partir d’aquí, el llibre narra “perles” d’experiències i principis de vida que confronten la civilització moderna

Idees clau i aprenentatges

Atenció i dolor

• Enfront del dolor: “Fija la atención en otras cosas”. Desviar l’atenció redueix l’angoixa i obre espai a l’adaptació

• Aprendre a viure amb menys “proteccions” i més consciència corporal i mental

Mosques i natura: del rebuig a la funció

• Allò que repugna pot tenir una funció ecològica: les mosques “netegen” narius, orelles i porus

• Acceptar els cicles naturals en lloc d’“eliminar” allò que molesta

Celebrar l’envelliment, no els anys

• No celebren l’aniversari per si mateix; celebren el moment en què un es reconeix més savi

• Envellir = créixer en saviesa, no només acumular temps

“Mutants”, por i no-judici

• Als civilitzats els anomenen “mutants”: viuen amb por a perdre allò que posseeixen

• Pràctica central: no jutjar; acompanyen i conviden a comprendre sense imposar

Posseir vs. ser

• Com més posseïm, més por tenim de perdre i més servim a l’acumulació

• Exemple il·lustratiu: la pel·lícula “Els déus estan bojos” i l’efecte social d’un objecte desitjat

Serenitat i estrès

• Plegària recordada en el desert:

“Que Dios me conceda serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar, el valor para cambiar las cosas que sí puedo y la sabiduría para apreciar la diferencia.”

• Per als autèntics, l’estrès és sovint una excusa per no fer res; cal responsabilitat i simplicitat

Sofriment acceptat i comunió amb la natura

• “No hauria d’existir sofriment per a cap criatura, excepte el que accepta per si mateixa”

• Relació espiritual amb l’entorn: respecte als perills i diàleg amb la natura (episodi del llac i els cocodrils)

Guerra i respecte als morts

• Rebuig de la guerra; si hi és, que hi hagi pauses per recollir els morts amb respecte

Humilitat, gratitud i no acumulació

• Gratitud constant sense rituals imposats: viuen del que la natura dóna sense demanar més del necessari

• No acumulen; deixen restes perquè altres criatures també s’alimentin

• Mirada global: paral·lels amb altres tradicions (p. ex. oferir el cos als carronyaires al Tibet)

D’“ensenyar” a “aprendre”

• La doctora arriba per ajudar, però el camí la transforma: d’imposar a escoltar i aprendre

• “El meu poble ha sentit la teva crida d’auxili”: l’accepten per a la seva pròpia sanació

Discreció i dignitat

• Contrapunt a la mirada colonial: un explorador els titlla de “despreciables”, però el llibre els mostra com a serens i majestuosos

• Custodiar allò sagrat: discreció sobre llocs i identitats; la comunitat escull diluir-se abans que ser forçada a canviar

Transformació personal

• Mesos de travessa: la doctora desaprèn, perd pors i guanya connexió i saviesa

• Missatge final potent: aprendre fins i tot a “desaparèixer” (humilitat, absència d’ego)

Tancament espiritual i pont amb l’Evangeli

Lectura de Lluc i lligam de fons

• Lectura d’Isaïes a l’Evangeli de Lluc: alliberar captius, tornar la llum als cecs, proclamar l’any de gràcia

• Paral·lel: obrir els ulls i alliberar-se de l’opressió material i mental és també el que els autèntics provoquen en la doctora

• Idea final: saviesa, respecte i amor com a camins convergents entre tradicions