Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 1/6/2016 — Seixanta i més — Paraula viscuda amb Rosa Maria Gasulla: donació, tendresa, empatia i acompanyament a la gent gran
Obertura del programa "Seixanta i més" i falca d’un espai musical: "un programa per a arqueòlegs de la música moderna". Música d'entrada abans del contingut principal.
Introducció de la secció i de Rosa Maria Gasulla. Breu perfil: santjustenca, infermera per vocació, mare de cinc fills. Explica com la professió i el tracte amb persones la van obrir a la *donació* i al servei, i com es va implicar en tasques socials a la parròquia i amb Càritas (espais per a àvies, companyia i suport).
Lectura d’un text sobre la *donació*: quan és sincera, satisfà més qui dona i preserva la dignitat de qui rep. Importància d’ajudes materials en emergències (referència als refugiats de Síria) i de fer-les amb **delicadesa** o anònimament. Reflexió sobre risc de dependència i la necessitat de revisar la **injustícia social** i la pròpia responsabilitat. Transició cap a l’experiència de la Rosa Maria en l’acompanyament.
Experiències concretes: visites a àvies, acompanyament a l’hospital, ajuda domèstica puntual quan cal. El paper de les famílies i la realitat de la **soledat**. Marc de treball amb **Càritas**. La satisfacció serena que dona ajudar i el sentit de **deure** viscut amb alegria.
Segona lectura sobre l’*autodonació*: renunciar a desigs propis, saber **callar a temps**, oferir **somriures** i amistat, i practicar petites accions constants que **transformen**. Referència al lliurament de Jesús com a model màxim. Debat sobre fer el bé **sense imposicions**, perquè surt del cor, i la idea de Leonardo Wolf: **"és millor donar que regalar"**.
Comprendre el fons de la fragilitat (situacions creades per la societat) i estar-hi **present**. Record de Romà Fortuny i la prioritat per la **persona** en iniciatives socials. Algunes persones viuen tancament emocional; amb **temps i coherència**, l’empatia i el tracte digne ajuden a **recuperar la confiança**.
Definició vivencial de *tendresa*: reacció espontània, gratuïta i carregada d’amor que no espera res a canvi. Exemples (Jesús, Sant Francesc). Rebuig de tòpics de gènere: la tendresa no és només de dones. Idea clau: **"La solidaritat és la tendresa dels pobles"**, i la importància de fer les coses en **comunitat**.
La tasca és exigent però possible amb ajut (espiritual i comunitari). La *constància* quotidiana és clau. Les mancances **materials** poden desencadenar reaccions de dolor i queixa; cal buscar **solucions** amb serenor i no jutjar. Ajudar dona **felicitat** i sentit.
Crida a ser **instruments de pau**. Consells de la Rosa Maria: nodrir-se d’un "amic d’allà dalt" (espiritualitat), ser **comprensius**, **pacificadors**, constants i usar el **somriure** com a eina diària. Reconeixement a la convidada per la seva vida de donació.
Lectura de l’Evangeli (Lluc): **Jesús ressuscita el fill de la vídua de Naïm**, signe de compassió que retorna **vida i dignitat**. Agraïments i comiat del programa, amb recordatori de la segona audició.
Reapareix la falca de l’espai musical: "un programa per a arqueòlegs de la música moderna... música sense etiquetes ni dates de caducitat".
Resum de l’episodi
Un capítol de "Seixanta i més" dedicat a la secció Paraula viscuda amb la convidada Rosa Maria Gasulla, veïna de Sant Just, infermera de vocació, mare de cinc fills i voluntària vinculada a Càritas. A partir de la lectura de fragments d’un llibret sobre la donació i la tendresa, el programa explora com ajudar els altres de manera respectuosa, constant i compassiva, i com l’autodonació del temps i la presència pot restaurar la dignitat de qui pateix soledat o fragilitat.
Temes principals
- Donació material vs. autodonació personal: quan calen béns materials i quan és clau donar-se en persona (temps, escolta, somriure).
- Acompanyament a la gent gran: experiències de la Rosa Maria amb espais per àvies, visites, acompanyament a hospitals i suport pràctic des de Càritas.
- Dignitat, empatia i comunitat: evitar ferir l’autoestima de qui rep ajuda, fomentar la dignitat i l’empatia com a base d’un suport que no jutja.
- Tendresa com a manera de fer: la tendresa com a actitud que impregna l’ajuda i fa de la solidaritat la "tendresa dels pobles".
- Consells vivencials: ser pacificador, mantenir la constància en el dia a dia, somriure, i nodrir-se d’una espiritualitat que dona força.
- Lectura de l’Evangeli: el relat de Naïm (resurrecció del fill únic d’una vídua), com a icona de compassió i vida que retorna dignitat i esperança.
Punts clau
Donació i respecte a la dignitat
- Donar amb delicadesa o de manera anònima per no ferir qui rep ajuda.
- La donació material és imprescindible en emergències (p. ex. refugiats de Síria), però cal vetllar perquè no cronifiqui dependències o humiliació.
- L’autodonació és renunciar a un mateix: temps, escolta, somriure, presència.
"La donació, quan és sincera, és un acte altruista que satisfà més el qui dona que el qui rep..."
Acompanyament a la gent gran i voluntariat
- Espais comunitaris per combatre la soledat; visites, acompanyament mèdic i suport domèstic quan cal.
- Treball en xarxa amb Càritas i parròquia; la vocació d’infermera com a escola d’empatia.
Tendresa, empatia i comunitat
- La tendresa és una reacció espontània, gratuïta i carregada d’amor que no espera res a canvi; no és patrimoni d’un gènere.
- Empatia: posar-se en la pell de l’altre per acompanyar i ajudar a recuperar la dignitat.
"La solidaritat és la tendresa dels pobles."
Consells de vida de la Rosa Maria
- Ser pacificador en la família i la comunitat, escoltant i buscant solucions.
- Constància en el dia a dia: petites accions sostingudes valen molt.
- Alimentar-se d’un "amic d’allà dalt" (espiritualitat) que dona força i serenitat.
- Fer del somriure una pràctica quotidiana que obre portes.
"És millor donar que regalar" (Leonardo Wolf), perquè donar és desprendre’s de cor.
L’Evangeli del dia
- Lectura de l’Evangeli segons Lluc: Jesús retorna la vida al fill únic d’una vídua a Naïm; la gent reconeix la visita de Déu al seu poble. Un relat que inspira compassió activa i esperança.