Veus Parròquia del 5/4/2017 — Un curso de milagros: perdó, no-judici, no‑dualitat i pau interior — metodologia de vida, exercicis 365 i empremta familiar
Salutació inicial i identificació del programa Paraula viscuda a Ràdio d'Esbert.
L’Alina i la Montse presenten Maria Teresa Esmerats Gallar (orígens, trajectòria, creativitat i vida familiar).
Introducció a Un curso de milagros; perfil d’Helen Schucman i el rol de William Thetford; context de la ‘crida’ per trobar un camí de pau.
Es detalla el text principal, el llibre d’exercicis i el manual per a ‘mestres de Déu’ amb les seves qualitats.
Maria Teresa explica la seva recerca vital: no és autoajuda sinó metodologia humanista per al benestar individual i social.
Pràctica diària, una lliçó per dia; lectura lenta, rellegida i integradora.
El temps com a factor relatiu; pas a pas; introducció al no-judici i a la idea que projectem la nostra percepció en els altres.
Centrar-se en l’amor i el perdó; ‘ensenyar la pau’ per aprendre-la i consolidar el benestar personal i social.
Tot és u; posar-se a la pell de l’altre; començar el canvi en un mateix (efecte dòmino). Referències a Nirvana i Tao; no és cap secta.
Confiança, honestedat, tolerància, mansuetud/humilitat, fe i mentalitat oberta; insistència en no jutjar.
Broma sobre regalar el llibre; reflexió que ‘el temps és relatiu’ i que es pot llegir sense pressa.
Esment de detractors i del risc de ‘rentat de cervell’; apel·lació al discerniment; primeres lliçons per desapegar-se i iniciar procés.
Del món material i separat (dual) a la consciència d’unitat (no‑dual): tothom forma part del mateix.
Lliure elecció; observar-se de debò; informació transgeneracional que condiciona patrons.
Detectar creences heretades, perdonar i agrair; decidir trencar la cadena; metàfora de girar una truita: el canvi requereix temps.
La realitat depèn de com es mira; influència de genètica i entorn; claus: percepció, projecció, transformació, perdó, amor, comprensió.
Fragment sobre percepció com a interpretació; l’ego com a actor; la metodologia porta a la pau.
Autoobservació en conflictes des del propi lloc, el de l’altre i l’observador neutral per guanyar claredat i compassió.
Parlen de la fe en Déu, del respecte profund als altres i de la por de mirar cap endins (treball de la ‘sombra’).
Passatge d’agraïment i confiança en el camí amb Déu i els ‘germans’; menció a la Foundation for Inner Peace.
Miracle com a autoconeixement i autoamor; primera lliçó d’assignació de significat; reconeixement que conèixer-se és complex i sovint cal ajuda.
Fer pauses de reflexió sense autojutjar-se; evitar el victimisme; el perdó allibera; naixem lliures però ens empresonem mentalment.
Agradiments finals i informació de reemissió.
Avanç d’un altre programa dedicat a explorar racons amagats de la música dels darrers 50 anys.
Context i convidats
Programa: Paraula viscuda (Ràdio d'Esbert). Conversa entre l’Alina, la Montse Giró i la convidada Maria Teresa Esmerats Gallar sobre el llibre Un curso de milagros i la seva aplicació com a metodologia de vida.
Convidada
- Maria Teresa Esmerats Gallar: emprenedora i creativa del poble (interiorisme, aparadorisme i visual), mare de dos fills.
El llibre: origen, estructura i propòsit
Autora i origen
- Escrit i “transcrit” per Helen Schucman (psicòloga clínica, Columbia University, NY), amb la col·laboració de William Thetford.
- Segons el relat, l’obra neix arran d’una crida per trobar “un altre camí” davant la ira i el conflicte en l’entorn professional.
Estructura de l’obra
- Text principal extens (aprox. 754 pàgines) amb capítols de filosofia pràctica.
- Llibre d’exercicis (365 lliçons, aprox. 522 pàgines): una pràctica diària, sense presses, per integrar canvis d’“interpretació”.
- Manual per als “mestres de Déu” (misioners de la bondat): qualitats com la plena confiança, honestedat, tolerància, mansuetud/humilitat, fe i mentalitat oberta.
Propòsit i to
- No és autoajuda clàssica: és una metodologia de vida de caire humanista centrada en el benestar individual i social, la pau interior i l’amor com a pràctica.
Temes clau i idees fortes
Percepció, projecció i interpretació
- El món de la percepció és el món del temps, el canvi i els finals; es basa en interpretacions, no en fets.
- El que veiem dels altres sovint és una projecció pròpia; la clau és reeducar la interpretació.
Judici i perdó
- Premissa essencial: no jutjar (el més difícil i el primer pas).
- Perdonar allibera i retorna la pau; el perdó va lligat a la comprensió amorosa.
Ego i pau interior
- L’ego és un “personatge” que reactiva el greuge i la separació.
- Ensenyar la pau per aprendre-la: transmetre pau mentre la practiques la consolida en tu mateix.
No‑dualitat i unitat
- Del “món dual” (separació, comparació) al “món no‑dual” (tot és u): “la part és en el tot i el tot és en la part”.
Temps relatiu i pràctica gradual
- El temps és relatiu: fer una lliçó al dia, sense presses, integrant lentament; els canvis profunds requereixen ritme sostingut.
Exercicis pràctics
- Ex. “Les tres posicions” davant un conflicte:
- Primera posició: vius el teu punt de vista (apareix l’ego). - Segona posició: t’ubiques a la pell de l’altre. - Tercera posició: observador neutral, guanyant perspectiva i compassió.
- Primera lliçó (parafrasejada): observar objectes (taula, finestra) i adonar-se que “això no significa res” abans d’atorgar significats.
Transgeneracional i epigenètica
- Empremtes del clan familiar i missatges heretats (genètica i epigenètica) poden programar creences limitants.
- Camí proposat: autoobservació profunda → perdó als ancestres (van fer el que sabien, des de l’amor) → agraïment → trencar la cadena i reescriure patrons.
Crítiques i malentesos
- Té detractors que el titllen de “rentat de cervell”; les ponents subratllen discerniment personal, respecte i llibertat per adoptar el que ressona.
Què és un “miracle”
- Definició vivencial: conèixer‑te i estimar‑te per transmetre amor i pau; cada dia és un miracle si s’aprèn des de l’amor.
Cites destacades
“Per tenir pau s’ha d’ensenyar la pau, i així l’aprens en aquell moment.”
“Estem tot el dia jutjant… i al final som nosaltres mateixos que projectem.”
“El món de la percepció es basa en interpretacions i no en fets.”
“Tot és u; la part és en el tot i el tot és en la part.”
“El temps no existeix, és relatiu… més val anar pas a pas.”
“El perdó et fa lliure.”
“Foundation for Inner Peace: la fundació per a la pau interior.”
Conclusions i ‘takeaways’ aplicables
- Clau 1: No jutjar i revisar les interpretacions; canvia la percepció i canviarà l’experiència.
- Clau 2: Perdó i amor com a pràctica diària per assolir pau individual i impacte social positiu.
- Clau 3: Autoobservació amable per detectar patrons (inclosa la empremta familiar) i transcendir-los.
- Clau 4: Unitat i no‑dualitat per sortir de la comparació i la separació.
- Clau 5: Pràctica sostinguda (365 lliçons) i temps com a aliat, no com a pressa.

