Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 2/3/2016 — Un home anomenat Ove: valors, civisme i tendresa — des de Sant Just fins a l’Evangeli del Fill Pròdig
Salutació, presentació de Paraula Viscuda i de les participants (Elina, Montse i Rosa Maria). Explicació breu del format del programa.
Biografia de la Rosa Maria, arribada a Sant Just, amistats, participació cívica, lectura i voluntariat en un menjador social. Reflexió sobre l’obertura i cercles del poble.
Títol correcte de la novel·la (Un home anomenat Ove) i comentari sobre el context suec menys tèrbol del que és habitual en la narrativa nòrdica.
Definició d’Ove com a veí rondinaire però essencial per al barri; to emocional del llibre (fa riure i plorar) i el seu poder conciliador.
Rosa Maria buscava un canvi de registre. Lectura àgil que la captiva de seguida i li evoca homes d’altres generacions; destaca l’amor d’Ove per la seva dona.
Discussió dels valors d’Ove: coherència entre actes i paraules, rectitud, civisme actiu i tendresa continguda; dificultat per mostrar emocions però gran fiabilitat.
Relat de l’intent de suïcidi a les vies: salva un home, empatitza amb el conductor i desisteix. Ove pensa en els altres fins i tot en moments límit.
Cites de la contraportada: novel·la irresistible, esclat d’emocions, fàcil de llegir i amb sensibilitat que arrenca somriures i llàgrimes. Èmfasi en la tendresa d’Ove.
Comparació amb novel·la negra nòrdica; comentaris sobre el tracte de tuteig als països nòrdics i una administració percebuda com a freda.
Relacions amb veïns diversos (família paquistanesa, jove gai). Llenguatge directe d’Ove, però actitud d’acollida; adopció del gat com a símbol de companyia.
Debat sobre principis vitals (cotxes, normes del barri). Cites clau: “som el que fem, no el que diem” i la decisió sobre “quina classe d’home vols ser”. Valor de la figura del pare.
El gat “l’adopta” a ell i esdevé suport emocional. Les nenes de la família veïna el capten de seguida i l’integren com a ‘oncle’ i ‘avi’.
Reflexions sobre sabates i calçador, el rebuig a les coses mal fetes i el rol d’Ove com a manetes que arregla el que cal al barri.
Defensa de cuidar l’amic amb Alzheimer en comunitat. Dinàmica amb la veïna paquistanesa, el marit maldestre i la construcció d’un suport mutu.
Ove, definit pel treball i la funcionalitat. Formació tècnica, gust per les matemàtiques i valor de sentir-se útil després de la jubilació.
Ove protegeix veïnes i posa límits a abusos. Únic esclat de violència justificat per la memòria del pare (rellotge). Paral·lel amb Jesús i els mercaders del temple.
Metàfora sobre el pas del temps en la parella i la necessitat d’ajustar i reparar. Record del fill perdut i la fidelitat d’Ove a la seva dona.
Resum de la paràbola: acollida del pare, gelosia del germà gran, crida a no jutjar i a celebrar el retorn del qui estava perdut (4t diumenge de Quaresma).
Recomanació ferma de la novel·la per la seva calidesa i valors. Agraïments a la convidada i al tècnic. Indicacions per reescoltar el programa.
Identificació d’emissora (Ràdio d’Esbert, 98.1) i promo del programa musical ‘Carave’. Integra la sortida de l’episodi.
Context i participants
- Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert, Sant Just)
- Conducció: Elina amb Montse; convidada: Rosa Maria Escoda i Bernet
- Objectiu del programa: portar una persona lectora perquè comparteixi una lectura que l’hagi fet pensar i reflexionar.
Perfil de la convidada
- Rosa Maria, veïna de Sant Just des del 1981, combina treball i família, i participa en activitats de formació locals.
- Té un cercle d’amigues fidel des dels anys 80 i és una gran lectora: pot llegir fins tard.
- Compromís social: col·labora en un menjador social; destaca la seva solidaritat i arrelament al poble, tot i reconèixer que Sant Just pot ser una mica “tancat” en cercles, però acollidor.
La novel·la: “Un home anomenat Ove”
De què va (segons contraportada i conversa)
- Protagonista: Ove, home rondinaire, proper als 60, solitari i molt recte.
- Canvi vital: una cadena de circumstàncies li retorna la fe en la humanitat i el veïnat descobreix que sense ell el barri seria més fred i menys solidari.
- To: tendre i divertit, capaç de fer-te somriure i plorar en minuts.
Per què la va triar la Rosa Maria
- Venia de lectures de misteri i volia un canvi: lectura àgil, lletra gran, estil clar.
- La història la va captivar des del principi i hi va trobar similituds amb homes de la generació del seu pare o marit: rectitud, responsabilitat i amor profund per la parella.
Temes clau i valors
- Honradesa i justícia: Ove prioritza “el que està bé” i el civisme.
- Rectitud i coherència: “som el que fem, no el que diem”.
- Tendresa continguda: li costa expressar-la, però es nota en els gestos i la cura pels altres.
- Solidaritat veïnal: ajuda persones diverses sense prejudicis (família paquistanesa, jove gai, veïna en situació difícil, amic amb Alzheimer).
- Dol i sentit de vida: la pèrdua de la seva dona i el buit; intents de suïcidi que, paradoxalment, desemboquen en actes d’ajuda als altres.
Escenes destacades
- Tren i suïcidi: vol llançar-se a les vies, però primer salva un home; després, en veure el conductor jove, decideix no traumatitzar-lo i desisteix. Empatia en el moment límit.
- El gat: més que adoptar-lo, “el gat l’adopta” a ell. Companyia silenciosa que li salva nits fosques; símbol de connexió emocional.
- El barri: repara aixetes, senyals tortes i problemes domèstics; defensa una marca sueca de cotxe per convicció; rebutja l’entrada de cotxes on no toca; protegeix veïnes d’homes tòxics.
- L’amic amb Alzheimer: s’oposa a l’internament i defensa la cura comunitària.
Cultura nòrdica i contrastos
- Ambient suec menys tèrbol del que s’acostuma en la novel·la negra nòrdica; tracte de tuteig generalitzat.
- Crítica a l’administració freda i eficient, contrapunt a l’escalf humà d’Ove.
Frases memorables
“Som el que fem, no el que diem.”
“Sempre arriba un moment a la vida en el qual un home decideix quina classe d’home vol ser: un home trepitjat per tothom o un que no es deixa.”
La seva dona li diu: “Tu balles per dins.”
“Ella era els colors i jo era el negre.”
Reflexions personals de la Rosa Maria
El matrimoni com una casa
- Metàfora poderosa: al principi tot és nou; amb el temps, grinyolen portes i es desajusten armaris. El secret és saber-ho arreglar o “saber com tancar la porta” perquè ajusti.
- Importància de limar imperfeccions i acceptar els canvis al llarg del temps.
Amor i fidelitat
- Ove estima la seva dona de forma incondicional: visita diària al cementiri, treu la neu, porta flors; una història marcada per la pèrdua del fill i el dol compartit.
Segment final: L’Evangeli del Fill Pròdig (Quaresma)
- Lectura prevista del diumenge: Paràbola del fill pròdig (Lc) en el 4t diumenge de Quaresma.
- Eixos: acollida del pare al fill que torna, gelosia del germà gran, i la crida a no jutjar sinó a celebrar el qui “estava perdut i ha estat retrobat”.
Conclusions i recomanacions
- “Un home anomenat Ove” és una història directa, fàcil de llegir i “descaradament divertida”, que combina tendresa, civisme i valors atemporals.
- Ideal si busques una lectura que et faci sentir bé, però que també et faci pensar en la coherència entre valors i accions, l’empatia i el sentit de comunitat.
- Reforç del missatge cristià final: acollida, misericòrdia i posar l’èmfasi en el valor de cada persona dins la comunitat.