Veus Parròquia del 20/11/2013 — Vaticà II i reforma litúrgica: llengua i participació

Resum general

Conversa amb Javier Imerich sobre la litúrgia i la seva renovació al Concili Vaticà II, destacant els canvis visibles i el seu fonament teològic. La litúrgia és definida com la celebració de la fe on el misteri pasqual es fa present i operant; no és només ritu, sinó expressió viva de la fe de l’Església.

"lex orandi, lex credendi": allò que celebrem revela allò que creiem.

Objectiu del programa

• Explicar què és la litúrgia i la seva centralitat en la vida cristiana.
• Revisar els canvis conciliar més rellevants (llengua vernacla, participació, Paraula de Déu, concelebració, comunió, etc.).
• Avaluar la recepció, els encerts i algunes derives o excessos posteriors.

Què és la litúrgia?

• La litúrgia és la celebració de la fe: integra ritus, gestos, paraula i comunitat amb un significat teològic profund.
• En la celebració, el misteri pasqual (mort i resurrecció de Jesús) es fa present i actuant.
• La missa és la celebració principal, però no l’única: sagraments, Litúrgia de les Hores, exèquies i altres celebracions també són litúrgiques.

Per què la reforma litúrgica fou primera al Vaticà II?

• El primer document aprovat (4/12/1963) va ser la constitució sobre la litúrgia, perquè és on millor s’expressa i es veu la fe i, per tant, el lloc idoni per actualitzar-la i renovar-la.

Canvis clau aprovats i el seu sentit

• Llengua vernacla: de l’espectador mut a qui participa amb comprensió.

- Objectiu pastoral: que el poble entengui i visqui el que celebra. - Ja hi havia camí fet (missalets bilingües); el Concili en dona oficialitat.

• Altar i orientació: altar més central i celebració de cara al poble.

- Expressa la dimensió comunitària: el Poble de Déu reunit com a assemblea.

• Simplificació de ritus i retorn a les fonts: purificar elements superflus per anar a l’essencial.

• Centralitat de la Paraula de Déu i nou any litúrgic.

- Més lectures a la missa; leccionaris en llengua pròpia. - Cicles dominicals (A, B, C) i ferials; millor pedagogia de la fe al llarg de l’any.

• Participació activa (externa i interna).

- Respostes, cants, actituds i pregària; no només “fer coses” sinó entrar interiorment en el misteri. - Impuls dels ministeris laicals: lectors, salmistes, acòlits, músics, monitors, ministres de la comunió, sagristans, etc.

• Concelebració: expressa que qui celebra és tota l’Església, amb cada ministre segons la seva funció, i el Poble de Déu.

• Comunió habitual i, quan és possible, sota les dues espècies.

- Recupera el sentit d’àpat i de participació en el banquet del Senyor. - L’adoració té lloc, però el primer sentit de l’Eucaristia és ser menjada.

El gran canvi de fons: teologia de la litúrgia

• No només rúbriques i formes: la litúrgia és expressió teològica de la fe.
• Accent cristològic i eclesiològic: Crist present en l’Eucaristia i en la comunitat que celebra.
• La litúrgia com a font d’espiritualitat que alimenta la vida cristiana.

Recepció, tensió i aprenentatges

• Resistències de sectors conservadors que no van acceptar l’obertura (no sols en litúrgia, sinó en la visió d’Església i món).
• Alguns excessos inicials (optimisme) van menystenir formes i devocions populars, deixant part del poble sense “forma ni fons”. Avui es demana més prudència i matís.

Llatí, gregorià i ritu antic

• La litúrgia reformada permet el llatí, el gregorià i la polifonia, dins del nou Ordo: no hi ha contradicció.
• Contradicció quan s’usa el missal preconciliar (Pius V, ritu de Trento) per tornar enrere.
• Les concessions per recuperar la unitat amb aquests grups (temps de Joan Pau II i Benet XVI) no han donat el fruit esperat.

Per què és la cara visible del Concili?

• Perquè en la celebració es fan visibles els continguts de la fe i de l’eclesiologia conciliar: Paraula, pregària, Trinitat, Crist, Esperit, Església i relació amb el món.

Lectura de l’Evangeli: la paràbola de les mines (Lc 19, 11-28)

• Comentari del cardenal Rodríguez Maradiaga: Jesús insisteix en la responsabilitat personal, la paciència i el com fer fructificar el do rebut.
• Clau del relat:

- Fidels que multipliquen la mina reben més responsabilitat. - El qui no fa res per por la perd: “A qui té, li donaran; a qui no té, li prendran fins allò que té”.

Avanç del proper episodi

• Tema: ecumenisme i diàleg interreligiós amb mossèn Daniel Palau.