Veus Parròquia del 20/10/2021 — Veus de la Parròquia: Homenatge a Joan Torres i Viver, Romeria a Montserrat, 25 anys de Joan Pere Polido i Història dels Sants Just i Pastor

Visió general

Episodi estructurat en dues parts: notícies parroquials i història. La primera meitat recull tres temes destacats de comunitat; la segona aprofundeix en els orígens i el culte als nostres patrons, Sant Just i Sant Pastor, en el context romà de Complutum (Alcalá de Henares).

Notícies de la parròquia

1) Homenatge a Joan Torres i Viver (pintor muralista)

• Comiat multitudinari (7 de setembre, Catedral de Sant Feliu de Llobregat) per l’artista que va omplir d’obra religiosa esglésies del Baix Llobregat i Catalunya.
• Trajectòria: ambient familiar artístic, estudis de belles arts, viatges formatius per Itàlia, França i Holanda; professorat i fundació del Cercle de Belles Arts a Sant Feliu.
• Treball reconegut en pintures murals i vidrieres religioses d’estil net i harmònic; primer mural (1949) a Sant Agustí (Barcelona) i obres a Sant Just, Esplugues i altres.
• A Sant Just d’Esvern (1952), a 23 anys, va pintar a la capella del Santíssim tres escenes: sacrifici de Melquisedec, Danieva i Sant Sopar (aquesta darrera, composició innovadora on Jesús serveix dret, pintada als anys 60 i substituint “Danieva”).
• La tela de “Danieva” es va plegar i guardar; avui és a la Sala Terrés, pendent de restauració. La parròquia li ha fet missa de record i agraïment i ha repartit recordatoris amb les tres obres.

2) Romeria a Montserrat (2 d’octubre)

• 41 participants en romeria d’un dia, pensada també per facilitar la participació de gent gran amb mobilitat reduïda.
• Missa conventual (11 h) amb mossèn Xavier; lectura de la presentació de la parròquia i pregària final al Cambril (17 h) amb salms i la Salve Regina.
• Coincidència amb la sortida de l’Hospitalitat de Ntra. Sra. de Lourdes (diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa); el bisbe Agustí presideix la missa del pelegrinatge (12 h).
• Fragment clau llegit a Montserrat:

"Volem que la pastoral sagramental, la pregària, el compromís social, de ser una església amb sortida, com diu el Papa Francesc, i la pau presideixin la nostra acció com a comunitat cristiana en el nostre poble i en el món."

3) 25 anys d’ordenació de Joan Pere Polido (12 d’octubre)

• Celebració a la Catedral de Sant Feliu (festes de Sant Rarimi), presidida pel bisbe Agustí Cortés i amb Mons. Joan-Enric Vives i altres preveres.
• Perfil: nascut el 1970; Teologia Moral (Facultat de Teologia de Catalunya) i màster en Doctrina Social de l’Església (UP Salamanca). Ordenat el 1996 pel cardenal Carles.
• Ministeris: vicari a Sant Just d’Esvern i altres parròquies; posteriorment secretari del bisbe i avui secretari general, canceller, moderador de la cúria i delegat de pastoral vocacional de la diòcesi de Sant Feliu.
• Vincle amb Sant Just: seminarista enviat el 1990 (mossèn Anton Roca); impuls dels escolans, confirmacions i vida juvenil; diaca (1995) a Santa Maria del Mar; primera missa a Sant Just. La comunitat el felicita i resa per ell.

Història: Sant Just i Sant Pastor

Orígens i context romà

• Tradició local: germans màrtirs de 7 i 9 anys que proclamen públicament la seva fe.
• Origen a Tielmes (antiga Termeda, prov. de Madrid), dins la Tarraconense romana, com nosaltres; rebuig de l’etiqueta simplista de “patrons madrilenys”.
• Trasllat a Complutum (Alcalá de Henares), ciutat romana rellevant, on patiren el martiri (any 307) en el marc de les persecucions de Dioclecià i Maximí.

Complutum i la Casa d’Hipòlit: ciutat i educació

• Ciutat rica i ben comunicada (via Caesaraugusta–Emerita), amb ús de l’aigua de l’Henares i un entorn de viles.
• Restes arqueològiques: basílica judicial, termes, complex augural, ninfeu i cases amb mosaics.
• La Casa d’Hipòlit (col·legi de joves complutenses) mostra el nivell educatiu urbà romà: alfabetització àmplia; els nois estudiaven; les noies, educació domèstica. Els nostres patrons deuen haver estudiat en un centre així.

Martiri i memòria física del lloc

• En temps de persecució, els nens són assotats i decapitats al mur exterior de la basílica; el lloc del martiri s’identifica com a Parador de los Milagros.
• Amb Constantí, s’atorga llibertat de culte i comença la veneració de les relíquies al Campo Laudable (Camp de Joia).

Del culte antic a la Catedral Magistral d’Alcalá

• Primera referència escrita: Sant Paulí de Nola, que enterra el seu fill al lloc del martiri i, probablement, impulsa un primer mausoleu.
• Evolució del temple: parròquia (1136), col·legiata (1479) i, per obra del cardenal Cisneros, Catedral Magistral (1519). En tot el món n’hi ha només dues (Lovaina i Alcalá), amb canonges-professors.
• Alcalá, seu històrica de la Universitat Complutense; trasllat posterior a Madrid; avui Universitat d’Alcalá i lliurament anual dels Premis Cervantes.

Alcalá destacada i la peregrinació de 2006

• Ciutat natal de Miguel de Cervantes i Catalina d’Aragó; casc antic porticat, Patrimoni de la Humanitat.
• El 2006, la parròquia de Sant Just d’Esvern hi peregrina en l’Any Jubilar (1700 anys del martiri): missa conventual de Pentecosta, ofrena de roses a la cripta amb les relíquies i visita excepcional a la pedra on, segons la tradició, agenollaren els nens abans de la decapitació.

Idees clau

• Memòria artística: reivindicació de l’obra primerenca de Joan Torres i Viver a Sant Just i estat actual de conservació.
• Vida comunitària: romeria a Montserrat com a espai d’inclusió i espiritualitat compartida en post-pandèmia.
• Arrelament històric: els patrons són plenament tarraconenses; el seu relat s’inscriu en la realitat urbana i educativa de la Hispània romana.
• Patrimoni i identitat: la Catedral Magistral d’Alcalá i la tradició dels Sants Nens connecten la nostra parròquia amb una història de 17 segles.