Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 4/2/2026 — Veus Parròquia: Història de Lia i Raquel
Introducció al col·lectiu de dones a l'Església i presentació del llibre 20 dones de l'Antic Testament.
Anàlisi de la societat de l'època, el paper dels patriarques i la intel·ligència de les dones com a matriarques.
Jacob arriba a Aran buscant el clan familiar i s'enamora de Raquel, la pastora, en una trobada simbòlica.
L'engany del pare per casar primer a la germana gran, Lia, i la condició de treballar catorze anys en total.
Fecunditat de Lia vers l'esterilitat de Raquel, l'ús d'esclaves i el naixement dels dotze fills d'Israel.
Jacob decideix marxar de casa de Labán amb les seves dones i fills per tornar a la seva terra.
Comparativa entre les imposicions històriques i la conquesta actual de la llibertat sobre el propi cos.
L'episodi dels ídols domèstics, l'astúcia de Raquel davant el seu pare i el naixement de Benjamí.
Resum del testimoni de Lia i Raquel com a mares de les dotze tribus i agraïments finals.
Introducció i context del programa
En aquest nou episodi de l'espai Paraula Viscuda dins del programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern, la Dolors Cardona Pera i la Montserrat Giró i Selma exploren el llibre 20 dones de l'Antic Testament. La conversa se centra en les figures de Lia i Raquel, contextualitzant les seves vides dins d'una societat fortament patriarcal d'ara fa 4.000 anys.
El paper de les matriarques
Les conductores destaquen que, tot i el context de l'època, aquestes dones no eren figures passives, sinó que se les considera les matriarques que van col·laborar activament en la història de la salvació:
- Societat patriarcal: Les decisions vitals de les dones solien dependre del patriarca (pare o marit).
- Matriarcat: Malgrat el domini masculí, Lia i Raquel mostren una gran intel·ligència i capacitat de moviment per assegurar la continuïtat del poble.
La història de Jacob, Lia i Raquel
El relat se situa en el viatge de Jacob cap a Aran per fugir del seu germà Esaú. Allà es troba amb el seu oncle Labán i s'enamora de la seva filla petita, Raquel.
L'engany de Labán i la rivalitat entre germanes
- L'enamorament: Jacob s'enamora de Raquel en un acte insòlit a la Bíblia on apareix un petó.
- L'engany: Labán obliga Jacob a treballar set anys per Raquel, però la nit de bodes li lliura la Lia (la de la mirada apagada) al·legant que la gran s'ha de casar primer.
- La polígàmia: Per obtenir finalment Raquel, Jacob ha de treballar set anys més, trobant-se amb dues esposes i les seves respectives esclaves.
"Lia, la dels ulls apagats, l'esposa de l'engany, serà tanmateix una dona lluitadora, disposada a fer-se un espai i obrir-se al seu propi camí."
Descendència i les dotze tribus d'Israel
El conflicte entre la fecunditat de Lia i l'esterilitat inicial de Raquel articula bona part del relat:
- Dignitat a través dels fills: Lia se sent valorada i beneïda per Déu en donar fills a Jacob, mentre Raquel pateix per la seva esterilitat.
- Ritus i esclaves: Per augmentar la descendència, ambdues recorren a les seves esclaves, realitzant rituals de reconeixement de la maternitat.
- El llegat: Entre les dues dones i les esclaves s'originen els dotze fills que formaran les dotze tribus d'Israel.
Evolució i reflexió final
El programa conclou amb una reflexió sobre com ha evolucionat la consciència sobre el cos de la dona i la seva llibertat des d'aquells temps fins a l'actualitat. Es destaca la valentia de les dones que han lluitat per passar de ser objectes de conveniència a persones lliures amb drets propis.