Veus Parròquia del 8/3/2017 — Vides i Apariències: resiliència i aparences d’una dona de postguerra entre la moda, l’art i la violència masclista (Especial 8M a Ràdio d’Esvern)

Resum general

En aquest episodi de “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, Lina i Montse Giró conversen amb Marta Calduc sobre el llibre “Vides i Apariències”, unes memòries que, tot i una portada de tall “rosa”, amaguen un relat profund de resiliència, honestedat i autoafirmació d’una dona nascuda el 1934 en postguerra, que travessa la vida com a model d’alta costura, esposa i mare, i tardanament com a pintora i escultora. El programa, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, enllaça el testimoni vital de l’autora amb reflexions sobre igualtat, violència masclista, aparences socials i el valor de “ser” per sobre de “posseir”.

“És molt més important ser que posseir.” “Moltes vegades fracassem en els nostres intents, però mai s’ha de renunciar a perseguir somnis… Al cap i a la fi, els arbres severament podats rebroten amb força una i una altra vegada.”

Temes principals tractats

• Context i mirada del llibre: memòries amb to novel·lesc, lectura fàcil però de fons profund, marcat per la postguerra i la cultura del camp.
• Aparences vs vida real: dualitat entre el que es viu i el que es mostra; crítica a la hipocresia social i al judici pejoratiu sobre el rol “d’amant”.
• Resiliència i superació: de la infància dura (pèrdua, abandonament, treball al camp) a l’autonomia laboral i creativa; capacitat de remuntar i cercar alternatives davant l’adversitat.
• Violència masclista: testimoni d’abusos del primer marit, el cicle del perdó i la complexitat de sortir-ne (fills, pressions socials); importància de demanar ajuda.
• Trajectòria professional: de carnissera a model d’alta costura, i més tard pintora i escultora (influència de Pere Pruna; exposicions a la Sala Parés); mirada estètica de la nuesa femenina com a puresa, no erotisme.
• Alta burgesia i intimitat: contacte amb cercles socials elevats (incloent figures reials) però preferència per un “niu” íntim i senzill.
• Gratitud i felicitat: agraïment per l’evolució tecnològica i social viscuda; felicitat entesa com el procés de lluitar i créixer, no només com a estat emocional.

Passatges i idees destacades

• Honestedat sense rancúnia: l’autora narra sense justificar-se ni denigrar tercers, amb una ètica constant i voluntat d’estimar i ser estimada.
• Escriure per guarir: la redacció del llibre com a via per superar una depressió després de la mort d’una relació clau (18 anys) amb una figura pública.
• Senzillesa i autonomia: refús de ser “mantinguda” tot i oportunitats; aposta per l’educació (consell de la mare) i el treball.
• Acceptació del passat:

- > “La vida és com un riu que ens empeny… No podem viure mirant enrere.” - Acceptar el que no es pot canviar com a base per avançar.

Art, estètica i aparences

• Influència de Pere Pruna en una fase inicial (crítica: “són molt Pruna, però ben fets”).
• Tractament de la nuesa femenina com a puresa i equilibri formal (mà i braç “on han d’estar”): cerca de veritat estètica sense caure en l’exotisme o l’erotisme fàcil.
• Contrapunt entre alta societat i “vida interior”: aparences socials versus identitat íntima i coherent.

Violència masclista i resiliència

• Relat cru d’abusos (cops, coartades de “caure per les escales”, pressió familiar de “la roba bruta es neteja a casa”).
• Trucada a la policia, assessorament legal, i dilemes per la presència de fills.
• Denúncia del cicle de perdó i reconciliació freqüent en casos de maltractament; crida a trencar el patró i cercar suport.

Segment final del programa

• Recordatori del Dia Internacional de les Dones (8M) i missatge d’empenta: “mujeres adelante, sin ningún miedo”.
• Lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mateu) com a tancament espiritual del programa.
• Anunci institucional de la Diputació de Barcelona sobre igualtat de gènere (bretxa salarial, càrrecs directius, cures i pensions).

En síntesi

• Un testimoni que desmunta tòpics: aparences vs veritat viscuda.
• Una trajectòria de dona que obre camí en postguerra i que inspira pel seu coratge, autonomia i resiliència.
• Un especial 8M que connecta memòria personal, art i lluita per la igualtat.