Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges

Resum general

Converses a “Veus de la parròquia” amb Rosaura de Jesús (germaneta de Jesús), que repassa la seva vocació, el treball als marges, el vincle amb el món penitenciari i l’actualitat de l’espiritualitat de Carles de Foucault —amb arrels en el desert i el diàleg amb l’islam—, així com llocs emblemàtics de la fraternitat i crides actuals.

Vocació i formació

• Crida no planificada: Rosaura no volia ser monja, però en conèixer les germanetes i l’espiritualitat del germà Carles, hi va trobar allò que cercava.

• Itinerari formatiu: Treball al camp a Extremadura, postulantat en un barri marginal del País Basc, i noviciat a Touggourt (Algèria), on s’arrela el carisma en context islàmic.

• Opció de retorn: Discerniment per tornar a Espanya per la seva sensibilitat cap a l’emarginació i les presons.

Treball als marges i presons

• Presència en barris populars i feines amb condicions difícils. Contacte directe amb pobresa i emergència social.

• Inquietud penitenciària de joventut: crisi davant el manament d’“estimar els enemics” en context universitari; això la porta a un compromís permanent amb persones preses.

• Itinerari carcerari ampli: coneixement de presons del País Basc, Andalusia, Madrid, Ocaña (Toledo), Alacant, Melilla…; a Catalunya, coneix la Model i Brians.

• Pregària a les portes: quan no pot entrar, practica una comunió interior amb qui és dins.

“Metge” d’una altra manera

• Tot i no exercir oficialment la medicina, Rosaura viu la vocació de curar a través de l’acompanyament i l’accés a recursos (per ex., portar persones al psiquiatre que no hi anirien soles).

“És que tot el que tu toques, el cures.”

• Evita etiquetes que posin barreres; busca la igualtat i la proximitat.

Experiència a Suïssa com a detinguda

• El 1992, a una presó de dones a prop de Berna (Suïssa), la fraternitat té un pacte que permet viure com a detingudes (no com a voluntàries) per compartir la condició. Rosaura hi passa tres mesos, d’on en surt un diari valuós.

Foucault i la germaneta Magdalena: trets comuns

• Amor per l’islam, esperit aventurer, i un absolut de Déu que empeny a la radicalitat evangèlica. La germaneta Magdalena, fundadora, encarna i desplega el carisma intuït per Carles de Foucault.

Govern i naixement de la fraternitat a Ceuta

• Com a responsable regional (Espanya-Portugal), Rosaura acompanya un procés de reagrupament i reconciliació entre països.

• A petició del bisbe de Càdiz (i Ceuta), s’obre una fraternitat a Ceuta, impuls europeu malgrat la manca de vocacions; el projecte es consolida després d’avaluació.

Arrels a l’islam i estil d’evangelització

• El carisma neix a Algèria i s’obre al món. L’evangelització es fa per presència, amistat i bondat, no per proselitisme.

• Clau fou aprendre el respecte i no voler convertir, sinó fer visible l’Evangeli a través de la vida —l’apostolat de l’amistat.

“Que quan la gent us vegi viure, us pregunti per què ho feu.”

Llocs emblemàtics de la fraternitat

• Le Tubet (El Tubet/Tibé, prop d’Ais de Provença): casa gran de formació i acollida; lloc de pas de moltes germanes i famílies.

• Tre Fontane (Roma): casa general nascuda humilment en barracons cedits pels trapencs, en el recinte on la tradició situa la decapitació de sant Pau.

• El Goléa (Sàhara algerià): oasis on hi ha la tomba de Carles de Foucault; comunitats actuals (per ex., germanes de Madagascar) en cuiden la memòria perquè no es perdi en la sorra del desert.

Joventut i crida avui

• Els joves queden impactats per la senzillesa i proximitat del carisma, però fa por el compromís estable en una vida amb poca estructura i seguretat.

• També hi ha camins laicals inspirats en el carisma. Rosaura veu que encara som en etapa fundacional: poques vocacions, però reals; la descoberta de Déu no és cosa de minories, el vot religiós potser sí.

Cloenda: oració d’abandó

• Es resa la coneguda oració d’abandó, inspirada en una meditació de Carles de Foucault i composta per un germà de la branca masculina.

“Pare, m’abandono a tu… fes de mi el que tu vulguis… poso la meva vida a les teves mans…”