Joan Chamorro: Sant Andreu Jazz Band, pedagogia del jazz i escena de Barcelona — amb un viatge pels camps del Barça

Ràdio Tosbet, 98.1 Ràdio Tosbet, 98.1 Ràdio Tosbet, 98.1 Benvolguts i bentrobats La vida, jo penso que no es tracta d'entendre la vida sinó de viure-la i gaudir-ne en cada moment I el nostre convidat d'avui diu ben clar M'agrada compartir la meva passió per la música i per la vida Ja veig que ens entendrem, ja veig que ens entendrem És de formació, músic de conservatori És de vocació, formador de músics Músic conegut i arreu reconegut Vital i animador Educat i educador Avui, en el programa número 104 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats Joan Chamorro, un músic extraordinari Benvingut, com estàs? Molt bé, moltes gràcies No, gràcies de res, gràcies a tu Per haver vingut Sabent la quantitat de temps que tens Controlat per la quantitat de coses que fas Bé, s'ha de saber a què li dediques el temps I a mi m'agrada el que faig I li dedico molt de temps I a part coses de família I a part un programa que t'entrevistin sempre és interessant Sempre és maco Perquè arribes a gent i arriba el teu missatge I jo tinc un missatge Que m'agrada aprendre la música Bueno, és el que deia M'agrada compartir la meva passió per la música I per la vida Això jo deia Que tu i jo ens entendrem Molt bé Joan Vas néixer a Càceres o Barcelona Perquè la Viquipèdia en espanyol Diu que vas néixer a Càceres I ets un músico i maestro espanyol La Viquipèdia en català Diu que vas néixer a Barcelona I ets un músic i professor Professor català Què? Pues bueno, vaig néixer a Càceres El 62 Un 24 de setembre del 62 Aleshores estan d'acord tots dos Això sí I al cap de dos anys Doncs els meus pares van emigrar a Barcelona I em van portar menys, clar Però no podia En dos anys I llavors estic a Barcelona Des que tinc dos anys A Catalunya Aviam, Joan Estudies la carrera clàssica de saxofón al conservatori? I al mateix temps estudies el taller de músics De ben juvenil la hiperactivitat No No No, no era tan hiperactivitat Jo quan vaig acabar els 18 anys els estudis normals De cou i la selectivitat I la selectivitat i tot això Doncs vaig Tenia moltes dubtes Que era el que dedicava a la vida I llavors vaig dir Bueno, m'agradava la música Tampoc és que fos un gran aficionat A la música Però m'agradava M'agradava I vaig dir Bueno, doncs vaig a comprar-me un saxo Així com I vaig per l'altre I de músics I Jo no coneixia el jazz Vull dir que va ser un amor Després que va Va anar venint No I Paral·lelament Volia cursar uns estudis reglats Per Aquella cosa Que servirà Per després dedicar-me a això I vaig començar a estudiar clàssic també Però la meva formació és T'ho has dit a la presentació Que és clàssica Però és més també Llegística I molt d'autodidacta també Ara Anem a poc a poc Entenc que Pel que expliques Primer vas en el taller de músics I després al conservatori Sí, les dues coses a la vegada Ah, però jo diria Però és el que havia fet Amb la teva presentació A mi em consta Que feies Alternaves Des d'aquí ve La molta activitat Sí, sí El taller de música Hi havia ambient musical A casa de Chamorro? A veure El meu pare És d'escoltar Teniu 92 anys Si dic és Perquè encara viu És d'escoltar Tarzules No, no, no Ell escoltava Juanito Valderrama Pepe Pinto Totes aquestes coses Soy minero Exactamente Sí, sí, sí Con un cuchillo Yo me abriría I llavors El meu germà Escoltava Beatles Pink Floyd I la meva germana Escoltava Escolta La cançó Així com més protesta I també Paco y Gany Hi ha una diferència de edat Entre tots els teus germans No, no, no Ens portem dos anys Bueno, amb el teu germà I l'últim va néixer Després Dos anys Dos anys Després Els més grans Els més grans Jo soc el tercer Ens portem dos anys I, bueno Aquesta era la diversitat musical I jo estava ahí escoltant Quan tenia això Jo tenia uns gustos Que, bueno Abans em donava vergonya dir-los Però ara no Perquè al final És el que som Jo escoltava molt Camilo Sesto I aquestes coses És música pop, no? Sí, bueno Sí En aquella època Bueno Cançona romàntica Jo que sé Aquestes coses Adolescent Que anabas a la discoteca Ballabas I tot això I també m'agradava molt Moltes coses, no? I Paco Ibañi M'agradava molt Un disco que es diu Vente canciones d'amor Y una Lo vente poemas d'amor Y una canción desesperada Puedo escribir Los versos Más tristes Exacte I tot això Bueno Hi ha molt De tipus D'aquesta música Però Jo el jazz No el vaig conèixer No el vaig conèixer Fins que no vaig arribar Al talle de música Sí, per un cantó La formació clàssica Al conservatori I per un altre cantó La formació Jazzística Sí Que al taller de músics També Empleaves O Feies servir El saxofón Sí O sigui Jo quan vaig dir Bueno Jo tocava la guitarra Com molta gent Als 14 o 15 anys Això que vas I d'excursió I portes la guitarra I fas quatre acords I composes cançons d'amor I totes aquestes coses I també la flauta I tenia una certa Ser uïda Com tothom Més o menys Però la Quan em vaig decidir dedicar Dedicar O provar Va ser Va ser Va ser A la clau de sol Allí per Paral·lel I vaig comprar Monsaxo Que per sort No estava malament Enllana Guisagua Tenor I amb això I amb això Vaig Vaig A l'escola I aquesta escola Va ser El tall de músics I paral·lelament Jo vaig començar A fer També guitarra clàssica I vaig fer Tres anys De guitarra clàssica En premi d'honor En guitarra clàssica Que vaig abandonar Perquè no No tenia temps per tot Perquè vaig Paral·lelament Vaig començar No al conservatori Sinó Examinar Al conservatori Però vaig Tindre la sort D'anar a parar A les mans Del gran Professor Adolfo Ventes D'acord I amb ell Vas fer Tota la carrera Però sempre Per lliure En el conservatori Al carrer Bruc Bé Vas fer uns anys Al carrer Bruc Després vas anar Al liceu Al liceu Són la competència Sí I vaig acabar La carrera La vaig acabar Al liceu Per raons X I tota la carrera La vaig estudiar Amb el professor Ventes Del qual Tinc un record Meravellós Allà Amb la teva biografia I les vegades Que té sentit Parlar Continues tenint Un gran record I admiració Per Sí Sí Per el professor Del Fomento Una persona Que arriba A els 94 anys Apassionat per la música Continuen escrivint I me'n recordo Que Jo no sé Igual tenia 80 i escaig Es va comprar Un oboe Un instrument Que era Ell tocava clarinet Tocava saxos Tocava violí Tantava És difícil És difícil I l'home Estava allí Amb la seva mà Els braços I tocant I era d'admiració total Aquesta versió Continua escrivint Música I Jo Bueno Una admiració tremenda Per la manera d'ensenyar També que tenia Tocàvem tu I ser apassionat I I I Jo era molt estudiós Sempre ha sigut molt estudiós I clar Jo era un bon alumne Diguéssim I No sé com Ho fèiem Els alumnes Que no estudiaven tant Però a mi Es va portar Molt bé I em va donar Moltes coses La música I també I també com ensenyar I en alguns aspectes Del qual tu has Després en parlarem Más a l'edat Molts conceptes I I ha sigut una gran referència Et torno a repetir I és el que tu expliques Sí Però Joan Va com va De carrera Al saxo Però toques més sovint Al contrabaix Sí És que De fet Bueno Sí És una mica paradigmàtic Jo estudio la carrera De saxo L'acabo I toco Totes els saxos Toco cainet també Cainet baix Però Començo Ja quan començo Amb aquest projecte Que ja M'imagino que En parlarem després Que és la Sardole Esbana Fa 18 anys Començo A acompanyar Amb els combos Perquè no havia No havia El contrabaix I llavors Vas començar A tocar-ho jo De uïda totalment No he anat mai A una classe de contrabaix I Curiosament Doncs els primers discos Amb l'Andrea Vas tocar I gravar el contrabaix I des d'això Des de fa Doncs uns 15 anys La majoria De discos Que he gravat Són amb el contrabaix Sí Sí Aviam Joan Tu comences Amb big bands De tota mena Explica'ns Explica'm la teva època Bueno Quan vaig començar Jo vaig començar Als 18 anys Sembla jove Però Para música No és el més jove Els meus alumnes Per exemple Des Figure'm Molt jovenets Però Llavors Bueno Vas començar Un home al taller de músic fèiem alguns concerts i per guanyar-te la vida vas caro en una orquestra o vas començar amb la Big Band del taller de músic sí, però prèviament amb la Big Band jo havia fet alguns bolos amb orquestres de ball i llavors en aquesta de ball em van demanar una vegada mira, si toques el saxo baríton doncs entres a tocar i llavors vas comprar un saxo baríton que és l'amor de la meva vida de fet, el saxo baríton o un dels amors de la meva vida i al tindre el baríton se'm van obrir es van obrir possibilitats de més feina perquè no hi havia molts barítonistes en aquella època i llavors vaig entrar a formar part de la Big Band del taller de músic en la qual vaig gravar el meu primer CD no recordo quina edat tenia, 23-24 no me'n recordo en el que normalment estava de solista Tete Montelí ja en parlarem no, simplement com a referència a les Big Bands la Big Band del taller de músic la Big Band de Bellaterra la Big Band del John de Buclet la Big Band del jazz de Terrassa el supercombo de l'Ainon i moltes més bueno, perquè quan toques el baríton i descobreixes el jazz i descobreixes les grans formacions com Diokalentona, Conveixi Mel Leuys Toxico, totes aquestes bandes és una sonoritat que a mi m'agrada sempre moltíssim i toquen el baríton més és com que el baríton té un pes molt important dels quatre saxos el baríton quin és el teu preferit? el baríton? jo és el baríton i les meves elevacions amb el saxo i amb el meu nom com líder o sigui, jo tinc com líder però col·liderant però com líder és amb el baríton és el que més el que més em fa sentir el meu sol, la meva veu això del saxo és brutal sí després parlarem d'un saxofonista que jo també admiro molt que actualment viu i que és un dels duets més importants que t'he vist fer amb un individu que es diu Scott Hamilton després parlarem aviam comences amb les big bands de tota mena i has col·laborat amb orquestes de tots els estils que jo sàpiga des de l'orquestra de la ràdio televisió espanyola fins al del teatre lliure com són aquests canvis les big bands i aquestes bueno quan ets tens que guanyar-te la vida no, no, no però a veure quan ets professional i toques un instrument que no hi ha molta gent que ho toqui a més a més jo doblava amb el clarinet baix i doblava amb el clarinet també feia una mica de flauta i això doncs la gent et truca ara hi ha molts músics molts músics i molt bons però clar estem parlant de fa 30 anys o 40 de 30 anys i llavors en aquella època no hi havia tants baritonistes per exemple i que doblessin també llavors bueno la gent comptava amb mi i vaig fer coses per exemple en el meu currículum diu que jo he tocat amb Stevie Wonder per exemple és una cosa anecdòtica estava en una big band que estava que l'acompanyava a Stevie Wonder però per exemple una no sé si ho ha citat crec que sí el de l'orquestra lliure per mi va ser una experiència meravellosa perquè amb el Lluís Vidal era molt sèrio treballant i per mi és una referència de director vaig aprendre moltíssim i vaig posar molt les piles amb el clarinet i el clarinet baix perquè tenia paper que doblava i de fet m'ho vaig comprar el clarinet baix perquè em van dir si toques el clarinet baix pots fer aquests concerts amb l'orquestra lliure i llavors vaig comprar el clarinet baix i vaig estar dos mesos tocant sols amb el clarinet baix per poder estar al nivell d'aquella gent que tocava en l'orquestra lliure que era la gent top de Catalunya i et canvia avui l'orquestra el teatre lliure bueno sí no sé crec que no no fa coses no fa coses però jo vaig fer bastantes coses cinc o sis concerts dels que m'han recordat sempre molt macos amb músics increïbles com Xavier Figueroa el Gilbert Fortuny Matthew Simon tot bueno una època que hi havia aquests músics que eren els que fèiem totes les treballs tocaven increïblement bé el piano estava moltíssima gent Mireia Ferrés alguna vegada vaig fer coses amb ella trompetista no sé molta gent molt maca Joan bitbans orquestres i recorres mig munt durant un any amb el grup de teatre els Comèdia això és una experiència explica-la explica-la explica-la bueno perquè m'imagino mira que t'han fet entrevistes a la teva vida però que vagis recorrent pas a pas no tantes la veritat és que no i jo tremendament feliç que el Joan avui entre cometes es vagi traient anys i vagi posant al cap el que ni el Joan ni jo tenim que és una mica de record i pèl entens bueno explica'ns la història amb els comedians la història de els comedians mira recordo un dia tocant amb un grup que es deia si no me equivoco era un grup que es deia va ser una Hot 7 o així estaven tocant en un lloc i va vindre el Xavier Ferrola el Ferrola em va dir mira que estan buscant un saxofonista allí i m'han dit a mi però jo no puc i tal potser estàs interessat i bueno no sé en comedians era un grup potent no bueno doncs vaig allà i sí jo tocava el tenor i el soprano i vaig entrar vaig estar sis mesos vaig ser la primera vegada que vaig anar a New York vam estar una setmana jo vaig flipar moltíssim perquè a més tenia molt de temps lliure i vaig recórrer vaig anar des del Valtteri Park al sud on està l'estat de la llibertat fins a Harlem caminant el Bicapel la gran mancana perquè molta gent associa New York a Manhattan Mallorca és molt més gran que Manhattan però el que tu dius el record tothom de New York és Manhattan que va a Bicapel sí sí vaig estar a Manhattan que és on està tot bueno hi ha més clubs fora però hi ha molts clubs allí i que vas quedar enamorat de la ciutat i allí van ser tres dies al sud de Manhattan on està l'estató de la llibertat on la pots veure a Padre Park i després vam anar també a Xile en l'època que estava el Pinochet encara van sortir en portada a fer un altre espectacle havia dos espectacles jo estava en dos espectacles la nit que era on estava jo tocava música amb el soprano amb el tenor i a més a més feia d'actor també feia de camiller feia de moltes coses era molt divertit i després hi havia un altre espectacle que era Dimonis on es posaven vestien de dimonis i estaven per tot arreu per tot arreu i tocava el bombo i era un si et deixaves portar un flipe perquè la gent entrava en una mena de catarsis amb els focs d'artifici i amb la percussió i la veritat és que va ser una experiència molt maca de sis mesos que em va servir moltíssim vaig recórrer molt molt de món Europa tota i després sí que és veritat que abans d'estar jo havien anat encara com a dir ens havien recorregut molt més encara de món però bueno vaig a pillar aquesta època que ja et dic Xile Nova York Venecia França Alemanya Portugal van estar per molts llocs del món va ser una experiència molt maca amb gent molt maca de veritat ho vaig passar molt bé és curiós perquè Catalunya que era un país fa 30 anys molt més petit del que és ara ara ja fa poc que arribem als 8 milions amb no re i recordo que fa poc que el Jordi Busou deia som 6 milions i una mica més enrere érem 4 milions està documentat i és curiós perquè amb moltes arts i concretament amb el teatre per molt que digui Madrid però Catalunya ha sigut pioner com a grups no ho tinc preparat però els jugulars de Guell de Bom els comedians aquells tan brutos la fura dels baus veus com m'entens sí fixa't quin aspectre a part de tot el que es feia al teatre lliure i a més amb música en directe sí home i en l'actualitat és on per exemple la música que jo més faig que és jazz penso que Barcelona és un punt molt àlgid de tot Espanya hi ha llocs importants a València es fan moltes coses a Màlaga es fan moltes coses però aquí hi ha una quantitat de músics i molt joves que faltarien més clubs etcètera és un altre tema però hi ha un ambient increïble de jazz creativitat i de tots els estils que són el Maco també i per un altre cantó és curiós cada vegada mira a part dels dos conservatoris escoles de música privades arreu tallers de músics aquesta incitació que els nens d'avui l'educació musical és fonamental fa 30 anys quan tu dius i 40 era l'excepció i curiosament cada vegada tenim menys llocs i després si tenim una mica de temps en parlarem que es faci música en viu i concretament ja sí això és per un cantó cada vegada hi ha més músics una de les sortides dels músics t'ho dic per fills d'amics meus saps quina és les cobles de sardanes les cobles de sardanes és una pedrera de músics que surten del conservatori i no saben on o bufar o o tocar corda és una mentida sí bueno clar la sardana aquí es viu molt llavors sempre hi ha feina d'això i és indirecte no pots posar un disco has de veure la gent tocant allí i el si és més fàcil la gent jove tocar amb una coula que no és en un local perquè si és que no n'hi ha a part del Jambri que és a casa teva segon ara s'ha pogut el Milán sí jo penso que hi ha pel que a mi em toca i crec que en general no està especialment cuidada la música especialment i poc valorada i especialment la música de jazz no sé per què perquè sí que hi ha una una orquestra sinfònica que toca tots els repertoris que no solament toca música de catalans i a vegades hem dit no és que això del jazz és una música que no és catalana a veure estem parlant de música estem parlant de tocar música que pot ser de ara o pot ser de Charlie Parker de fa 50 anys però hi ha una orquestra sinfònica que està subvencionada i que s'ha tocat Mozart i que s'ha tocat Beethoven i que s'ha tocat o sigui que no podem parlar d'actualitat i no podem parlar tampoc de cosa de música d'aquí la música és universal és universal llavors jo penso que en aquest sentit és una llàstima que no que no s'aposti una miqueta més per fer més música en viu per apujar els locals perquè hi hagi més locals Barcelona podria ser un Manhattan diguéssim que hi hagi clubs hi ve molta gent de fora i hi ha molts músics per això deixen a part dels autòctons els catalans d'aquí és que ve molta gent que té una cultura musical i parlo d'estrangers de fora no hi ha però si tanquen és perquè no és negoci o bé perquè estan en locals com diu això la gentrificació no sé què és a dir que veu un curs d'inversió o una empresa i per aquell local que tu estàs pagant un lloguer raonable posen una morterada de sèntims a veure a veure el Milano funcionava el Milano funcionava per això el Milano la història que em van explicar Joan i tu la veus dominar més que jo va ser un problema això de gentrificació el lloguer pujo de l'espai per una altra cosa pujo el lloguer o el que sigui però això va passar també no sé si te'n recordaràs tu a la mítica cova del drac que és on jo vaig començar a escoltar música de jazz allà va començar a l'algun motora negra l'algun motora negra aquell espai era un espai meravellós mític que baixaves a dalt era una cafeteria restaurant molt maca amb quadres amb llibres i baixaves una escala de caracol i trobaves el lloguer però aquesta ja és la cova del drac segona la de la plaça Adriano jo et parlo de la cova del drac primera del carrer Tusset no no jo parlo del carrer Tusset bueno és que les dues són unes sí sí sí no no jo parlo del carrer Tusset i les dues tancades una reconvertida i l'altra tancada la de la plaça Adriano també està tancada que abans era una discoteca és d'Ebre L'Aïca sí sí sí havia tocat molt allí també en la primera no tant perquè era molt lloguer però en la segona sí allí en el Port d'Argentina la primera no Tusset és la primera la segona és la de la plaça Adriano sí sí a Montaner sí sí sí allí allí allí allí allí havia tocat ja bastant i havia vist concerts molt macos aquesta fa molt de temps que no ho sento parlar amb la qual cosa no no que facin res jo la vaig jugar per celebrar el meu 60è aniversari això fa uns quants anys que ho tenien els màximars sí sí sí el dels màximars i home tu que tens tanta relació i demà precisament que havíem demanat al Jambri pots preguntar-los escota què ha passat amb el local que teníeu perquè era el local a més de les anys on ensenyaven l'algomotor a nec sí sí jo hi he anat a gravar un disc amb l'algomotor a nec per això t'ho dic sí jo preferia la llàstima deixar perdre el primer local el segon també òbviament perquè és un espai però el primer local era un local mític era un local que havia tocat gent allí increïble però tornem-hi tu imagina't el que t'haurien pagat el lloguer que es va convertir en un crec que es va convertir en un pan s'encompte per això un pan s'encompte llavors dius ostres polítics tenim aquí un espai que és un espai mític és com si per exemple vas a Nova York i el Brilas Vanguard per exemple ho reconverteixen en un jo què sé Fried Chicken no? aquestes no dius hòstia però aquí ha passat molta cosa i això s'ha de cuidar s'ha de cuidar i va cantar Billy Holly i John Coltrane moltíssima gent i com aquí la cova del Dac del carretor 7 era això era el Viles Vanguard aquí de Barcelona i ademà és que el lloc era preciós era preciós que hi havia algun problema de no sé què bueno se solventa se soluciona s'apoya i a partir d'ahí no perdre joan jo recordo ja haver escoltat cançons cantants catalans cançons de protesta sí clar és a dir era un espai cultural era un espai cultural des de cantants de folk grups de jazz música pop per entendre's que però bueno joan abans ho has mencionat tu has acompanyat d'una manera o una altra la quantitat de músics de gran anomenada a la sentida des de Tete Montoliu a Stevie Wonder des de Manhattan Transfer a Bebo Valdés aquí ara que no s'escolta ningú quin t'ha impressionat més aquí bueno són diferents per exemple tu políticament que és tan correcte no no no però no jo t'explico perquè jo he tocat amb ells però per exemple no és el mateix el que jo vaig fer amb Stevie Wonder o amb Manhattan Transfer que el que vaig fer amb Tete o amb Bebo Valdés jo amb Bebo Valdés vaig gravar un disco un disco preciós que té una història a més a més que era un Bebo Valdés estava no coneixia ni Déu estava allà en un país del nord tocant en bars i llavors a l'Àdio Reynon i l'Àdio Reynon que és un gran increïble músic un gran amic tenor tenorista agrava molt aquest tipus de música i llavors va fer un disco en sextet amb ell i va fer va recuperar uns arranjaments i unes composicions de Bebo Valdés que tenia ell en un calaix i les van gravar aquí i llavors va sortir un disco molt maco amb una big band de l'Àdio Reynon i després va vindre la pel·lícula si m'equivoco ja em perdonareu però va vindre la pel·lícula de Calle 54 i tot això i llavors es va fer famós a partir d'ahí Bebo Valdés i van fer van regravar aquest disco amb músics de Miami etc. etc. i aquest disco de l'Àdio Reynon que és preciós va quedar una miqueta i ahí Bebo Valdés a partir d'ahí va canviar la vida òbviament perquè va vindre el festival de llars moltes vegades i el de Barcelona etc. etc. Primer era més conegut per ser el fill del xuxo sí claro i després ja va ser el Bebo són històries són històries i per exemple el Tete també vaig tocar moltes vegades amb l'Àdio Reynon també van fer moltes coses amb el Tete Montevideo i vaig gravar aquest disco que és l'orquestra del taller de músics que va ser el primer disco on jo tocava el Baríton el Baríton el Baríton clar en Cívico Monde va ser dos concerts allí de grup i el Mahatans Traspers va ser amb un quartet de saxos que acompanyaven també amb una orquestra i Mahatans Traspers o sigui dos coses molt maques però que no són tan representatives per mi l'altre sí perquè va quedar constans i a més a més i com personatges jo tinc nomenat aquests quatre segur amb tots els que has participat segur que tindràs moltes anèdotes però més que res per curiositat i perquè els soients vist des del que hi ha al darrere de l'escenari a través d'un músic repeteix la pregunta quin t'ha impressionat sigui com a persona sigui com a músic de dir carai aquest individu val la pena haver compartit aquests quatre o en general no en general en principi jo t'he nomenat quatre perquè aquests quatre d'aquests quatre clar jo vaig tenir una relació més propera amb amb el Tete jo la vaig portar a Bellaterra amb el meu cotxe i vam estar parlant de Dexter Gordon quan casada amb la Pilar Morales que va morir fa poc jo tenia perquè la seva filla sí doncs la conec bastant i tenia molt bon tracte la Pilar Morales arrel d'una vegada que vam venir ja l'explicaré batalletes de quan era jove a la Cerdanya a l'hotel del lago a actuar ella cantava boleros i el Tete llavors no estava pel jas estava d'acompanyant de el piano de la seva dona era el que cantava els boleros i t'estic parlant doncs poder farà 60 anys clar jo el Tete tenia molta admiració perquè jo és un gran fan de Dexter Gordon amb el tenor jo com tocàvem vas treure molts discos i molts solos jo crec sincerament que soc la persona en el món que té més discos de Dexter perquè tinc tot el que he vist tot el que has trobat de Dexter Gordon 130, 140 discos tot l'EP tot i llavors quan m'han dit que anava a gravar amb Tete Monterio jo dic Tete que té una col·lecció de steeplechase de sis o set discos amb Dexter Gordon jo els tenia tots temes com Second Balcony Jam Where Are You molts temes molt macos i jo deia que vaig tocar que vaig tocar que vaig tocar en Dexter que ha gravat en Dexter i per mi era com tocar en Dexter era com una manera de connexió jo estava totalment totalment un nubilat per poder fer això i després vaig tindre la sort d'acompanyar-li amb el cotxe i de parlar amb ell i de tocar en bastantes ocasions tant en l'orquestra del taller de músics com en el combo com amb l'Avic Bande i el gran Eladio Reynon doncs mira et faré la pregunta abans de fer una petita pausa et faré la pregunta al revés ha hagut alguna música que t'hagi decebut o t'hagi deixat un mal gust de boca no no no no no especialment a mi hi ha un que m'ha marcat moltíssim i que després si vols parlem sobre això que és Scott Robinson que per mi no Scott Robinson no Scott Robinson no Scott Robinson per a mi també és superimportant perquè he gravat amb ell i li tinc una admiració tremenda i tal però com a professor i com a músic Scott Robinson per a mi és Scott Robinson i si vols dic per què home clar per a mi per què no mira primer perquè quan el vas conèixer a través de l'internet era una persona que tocava molts instruments tocava el saxo baix tots els saxos trompeta clarinets flautes i després el que em va resultar molt interessant és que podies trobar-li en un context molt modern com la Big Band de Maria Schneider que és una de les Big Bands més puntals que hi ha en actualitat o tocava Toshiku Akiyoshi havia tocat i gravat amb el Jorobano per exemple però et podies trobar en un disco de Louis Armstrong tocant música de Louis Armstrong o de o de llavors aquesta capacitat o tocant bebop aquesta possibilitat de tocar totes les músiques de jazz i conservant la teva personalitat em va mirar perquè aquí a Catalunya sempre ha hagut aquest oh no és que els que toquen Dixilan no és que toquen modern no és que toquen perdona o sigui què vols que et digui està molt bé però jo vull ser músic i jo vull tu pugui tocar amb vos després parlarem de tu la teva multitask els teus gustos musicals que abarquen tot fem una petita posa és escoltar és que és a sentir que és emocionant estar amb tu gràcies Fins demà Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tens dues qualitats que em desmunten els meus esquemes de ser humà. I te les explico. Primera, la teva qualitat multitasques i multitàrpret. Cant d'instruments com de ritmes i estils musicals. Corda, vent, teclats. Quin instrument no toques? L'arpa? L'orga d'esclésia? Quin és el que no toques? No, hi ha molts que no toco. Però sí, m'agrada... El meu instrument principal, com hem parlat, són els saxos, saxo baríton en concret. Tinc el saxo baix, també. Influenciat pel gran Scott Robinson, com dèiem. Però el teu és el saxo baríton. El saxo baríton. I també toco, influenciat també pel senyor Scott Robinson, toco la trompeta. Ara no tant, però, per exemple, en el primer disco de l'Andrea Motis, de 2009-2010, toco dos o tres temes en la trompeta. Corneta, exactament. La corneta. La corneta, m'agrada moltíssim. I clarinet, sí, per la feina, perquè m'agrada molt clarinet bass i clarinet, també. La flauta, la travessera, també. I després, a veure, em puc sentar d'una bateria i puc fer... I la guitarra. I la guitarra, no tant, perquè fa molts anys que no la toco. Però jo també estic a la guitarra. Però... I després el contrabàs, que sí que el contrabàs s'ha convertit també en un instrument molt important. Jo diria que actualment és el que més toques. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Bé, al final, jo penso que la música està... Bé, al final ho crec absolutament, no? La música està dins teu, en el teu... No dic a part... No dic parlant emocionalment, sinó del que és la matèria. En sonora està en el teu cap. Doncs si tu tens clar com sonen les coses i les relacions entre les notes i tal, doncs és qüestió d'agafar l'instrument i posar-lo. No és el mateix començar de zero, que no tens ni idea, i llavors començar amb un instrument que quan ja toques un i et poses a tocar un altre. La música la tens ja. Llavors això és el que jo intento, a més a més, això ensenyar-ho també als meus alumnes. I molts d'ells toquen diversos instruments. Com el que és l'Andrea, el que té l'Aira Fernández també, l'Alia Bastida. I llavors, perquè és buscar aquesta connexió de la música amb el teu interior i posar-lo amb alguns instruments. Tens el teu i després tens altres, que són un lloc. La paraula lloc m'agrada fer-la servir molt quan ensenyo, no? No perdre aquesta cosa lúdica de la música, perquè per mi és el més important. Avui, precisament, amb el Josep, quan esmoçàvem, parlàvem del joc com instrument d'ensenyants. Sí, sí, sí. Tornem-hi. L'arpa, l'orga d'esclésia, ahí queda. No. I l'altra qualitat que admiro tant de tu, el disdur del teu cervell. Poques vegades t'he vist tocar en partitura. Tens una memòria privilegiada. Ets conscient d'això. Bé, a veure, m'agrada tocar les coses de memòria la mida de lo possible, tot, sobretot si ho has tocat moltes vegades, no? A veure, jo llegeixo bé, puc lleixir bé, i dir... Home, doncs, tens la carrera, eh? Sí, bueno, però la carrera és una cosa i després és la pràctica diària, també, la que et porta a dominar la matèria. Sí, sí. Cinc anys de surfets et saben... A més, jo soc professor de lenguatge en el taller de músics, jo tinc uns llibres que vaig fer i que encara es fan servir. Ah, ara, em pararem. Els mètodos. Els mètodos. Però, però, òbviament, quan toques, jo als meus alumnes dic, en el teu estudi hi ha d'haver una part d'això, i una part que és de repertori, tu has de tindre el teu repertori, i ha de ser de memòria. Si tu, per exemple, ve a la teva família i diu, va, toca'ns alguna cosa, i que tu puguis tocar durant una hora de peu, sol, un repertori, un repertori que és, doncs, estandards, una balada, un blues, etcètera, i que tu et plantis allí i puguis tocar-ho. O que tu vagis de sobte amb el teu instrument, als teus 14 anys, i vagis a Japó, i et trobes una sensació rítmica, i dius, va, doncs, vas a fer una llam, i tu puguis tocar tot de memòria. No treuràs el paper per tocar un tema de Gugnès de Piero de Riu, o Yes Friends, no. Tu has de saber. I això és important. Des del principi, ja des dels 7 o 8 anys, tindre el repertori. O sigui, més enllà de la tècnica, tindre el repertori que tu puguis desenvolupar. Això genera que la memòria es va treballant. I això és una cosa molt important en l'educació, que si després parlarem, doncs ja parlarem, però la memòria és fonamental. La memòria auditiva, també. Ja no parlo d'altres tipus de memòria, però la memòria auditiva, que tu puguis escoltar i saber què saps què és i tocar el teu instrument, no? Em vas entenent, no? Sí. L'enveja que tinc. Ah, no. L'enveja que tinc. Entra el teu cervell prioritzat i aquesta capacitat de ser un home multitascals. És brutal. Aviam. A veure, mira, ara faré de Joan. Aguant. Tu. Eng, eng, eng. Cop de puny, el palmell de la mà. Així comencen les interpretacions de la Sant Andreu. De la Sant Andreu, ja ens van. És correcte? Eng, eng, eng. Sí, més o menys. A vegades. Has anat evolucionant durant aquests 18 anys. Aquest cop de puny. El cop de puny, sí. Això és... Se morro pur, eh? A veure, per mi el ritme és molt important i llavors, clar, si estem de tocar molt junts d'algun temps i el temps... Quan? Tu. Exacte. Jo, quan he treballat amb orquestes de clàssic, amb tot respecte, em costa entendre'ls. Home, clar, no pots... Eng, eng, eng. No, em costa el ritme. Però ells s'entenen, no? S'entenen. Jo no entenc els directors, no sé com ho fan, però a mi m'agrada... La meva referència és a Sajos, com dirigeix, o Maria Schneider, o Gena Xica, o Duke Linton, que són molt clars amb el ritme. El jazz necessita que la pulsació estigui ahí molt, molt. i llavors, per això, jo intento fer-ho el millor possible perquè funcioni. Escola Municipal de Música en el barri de Sant Andreu, any 2006. Fundes, la Sant Andreu ja es van. Fa ja 18 anys. Han passat més de 80 nois, nois, eh? Sí, sí. Com va? Bé, vam néixer allí, vam néixer abans, el 2006 és quan comença a la Sant Andreu es van a néixer una mica, a fer els primers concerts com a grup petit, i en el 2009 ens comencem a fer de Big Band, amb Big Band, a Terrassa fem els primers concerts i gravem el primer disco amb la Sant Andreu es van el 2009, que paral·lelament, el 2010, gravem el primer disco també amb l'Andrea, que estan així, aquests temps. i a partir d'ahir comença una escarada que la gent es conegui de concerts, de discos, va ser l'inici de tot això que ha vingut després, no? En l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu vam néixer, jo vaig estar donant gràcies allí, i el 2011, el 2012, quan fem la pel·lícula Filma Bot Kids & Music, no ens acabem d'entendre en l'escola i des d'ahir sortim fora de l'escola i ja fa molts anys que no estem en el context de l'Escola Municipal de Sant Andreu. Per què és el barri de Sant Andreu? Bueno, a veure, l'escola era... Allà és d'allà, però hi ha moltes escoles municipals. Sí, però jo... A Sant Jus en tenim una, eh? Sí, però jo vaig anar per allí i jo tocava ja paral·lelament treballar al taller de Música del Raval. Ara. i... I... Bueno, el Raval a Sant Andreu ja... I llavors... I jo vaig... El taller d'emoció està al Raval, clar. Clar, clar, i ara també està allí a Can Fabra, el superior, que també ha donat classes allí, però clar, a mi em va sortir la possibilitat de treballar en una escola municipal, jo vaig fer les meves oposicions i jo vaig... De fet, ara estic d'excedència, però soc comissió funcionari, no? que ara fa dotze o trets anys que no hi hagi això. I va néixer allí en aquella escola de Sant Andreu i... I clar, la banda es deia Sant Andreu i es van perquè, bueno, va néixer Sant Andreu i a mi em va semblar un nom molt maco dir-li Sant Andreu i es van. I a partir d'ahí, doncs, bueno, tota una història de moltes coses, de molta gent, de molts projectes, de molts discos, de moltes excavacions, de molts viatges, de molts records molt macos. De moments també no tan macos, vull dir que de tot passa, però priva i queda el més més maco que és el que es pot veure, el que es pot veure nens fent música que s'ho passen molt bé en qualitat i que, d'alguna manera, també fan i han fet que altres nens també ho facin i això per mi és un... Perquè no només ho veus sinó que tu els inculques i ens has ensenyat als espectadors a sentir la feina que fas. Aviam, crees la sessió de jazz, el que t'explicava i el que tu deies, dins l'escola municipal, però segons els teus mètodes, que m'imagino que per això ja no t'ho duries a entendre, segons els teus mètodes, les formes i maneres, i com vas aconseguir, Joan, que et donessin suport a anar-me per lliure dels mètodes d'ensenyament reglats? Perquè tu tens uns mètodes que no estan reglats, són mètodes fantàstics, perquè, ho dic clar, i amb el micrófono verd, a l'èxit, al final, a l'èxit no es discuteix, sempre i quan estigui aconseguit en bona sart. tu has aconseguit un èxit, i després en parlarem, incomparable, en el món musical, i quan dic el món, dic el món, el globo terràqui, musical, segons mètodes teus. Bé, a veure, com aconsegueixes? Mira, la meva faceta de pedagog o de professor va començar en el taller de músics, en el moment que jo vaig adonar-me que alguna cosa no havia funcionat en mi mateix, a través del llenguatge musical, no entenia com ens ensenyava, llavors vaig crear un mètode que ara no explicarem, a base de graus, a base d'entendre el so, a base de perdre-li la por i cantar moltíssim, cantar moltíssim, i concentrar-se i fer d'això una meditació i deixar de dir-li solfeig i que sigui com una cosa uf, solfeig, sinó dir, ei, que la música, el llenguatge, les notes, les relacions entre les notes és una cosa molt interessant i és bàsic, no? I crear aquesta sensació als alumnes de ganes de fer-ho, de ganes de dedicar-li, de ganes de dominar això, no? I això ho vaig fer per a pròpia necessitat. Quan vaig descobrir aquest sistema, me'n recordo la nit de dir, ostres, però si això pot ser així, per què no m'han ensenyat així? és molt més fàcil, necessita concentració, però és que aquesta concentració la necessitaré, la concentració la necessitaré per estudiar i en general a la vida, no? I vaig crear el taller de músics i una metodologia que encara, encara, encara està per allí. i llavors vaig veure, i llavors vaig veure, descobrir que disfrutava molt veient com la gent aprenia d'una manera positiva i amb ganes, no? I això, quan vaig anar a parar a l'escola de música de Sant Andreu, doncs vaig intentar instaurar-ho. però aquí hi ha una història, per exemple, molt, molt breu, no? Clar, quan vas a una escola on són nens, trobes nens de tot, no? Que a uns els agrada més, els agrada menys, no? i me'n recordo una conversa dels professors, no? Que deien, oh, no, és que no estudien, no estudien, no? La gent no està motivada. I jo era d'aquests que deia, oh, és que no estudien, no estudien. I en un moment donat vaig pensar, com és possible que no estudi més, que no practiqui amb el meravellós que és la música? I vaig dir, i vaig pensar, i això és clau, eh? Vaig pensar, estem culpant els nens que no estudien i perquè no es mirem nosaltres a nosaltres mateixos. Què és el que fem malament? Què és el que fem malament perquè els nens no tinguin gana de treballar, d'estudiar i de fer de la música com la vius? I llavors vaig canviar una sèrie de coses, vaig canviar la meva metodologia a través d'una sèrie de coses, no? I va funcionar. I aquest tant per cent que era un 80-20, no estudiaven ni estudiaven, va revertir. I clar, em vaig sentir molt feliç que fos així perquè al cap i a la fi, que jo soc un educador, a part de músic, no? I si veus que la cosa funciona i fas que la gent a través de la música sigui més feliç i s'impliqui, doncs per mi va ser un èxit, no? I a partir d'òbviament, vaig anar desenvolupant una metodologia, a través de cantar moltíssim, a través d'escoltar moltíssima música, a través d'escoltar grans referents, i vaig convertir la meva metodologia basada en l'aprenentatge d'un llenguatge com si fos els nens quan aprenen a parlar. Vull dir, escoltem moltíssim. No comencem amb els llibres, comencem escoltant, comencem volent fer això que estem escoltant nostre. No? És com nens petits, és tan fàcil com això. Vull dir, nens petits no es planteja, anem a un llibre, i ara el verbo, i ara el subjecto, el substantivo, vas parlar amb ells i ells tenen interès en comunicar-se i van aprenent, van aprenent, no? Doncs fent... Entrem en la música d'aquesta mateixa manera, a través de l'escolta, i a través de cantar moltíssim, a través de la memòria, no? Això forma part de la metodologia. I després hi ha una part també que és com ensenyes, que això és molt important. Tu pots tindre molt la metodologia però no tindre la capacitat de comunicar-te amb els alumnes. Tu has de poder transmetre coses. I això es resumeix en dues paraules. Amor, amor per el que fas, i després trobar que la teva professió és una cosa sagrada. O sigui, nosaltres, per les nostres mans, els professors passen gent molt jove. I depèn com es tractis, depèn com es enfoquis el que els estàs ensenyant, les seves vides poden fer giros importants. Perquè estàs tractant amb nens, estàs tractant amb nens de sis, de set, de vuit, de nou anys, i per ells tu ets important. I jo entenc que ells han de ser per nosaltres també importants. Per mi, cada vegada que un nen fa un avance potent, per mi és un punt de uau, no m'és igual. No m'és igual. No m'és igual. Ara que dius això, totes les coses que al començament et deia, en la teva presentació, segur que ens entendrem, un cop més l'heia encertat, en aquest aspecte, dient, clar, que m'entenc amb tu, perquè el teu sistema pedagog, jo que soc més bé que tu, el puc extrapolar a la universitat. Jo recordo que quan estudiava, hi havia els tipus catedràtics que valoraven la importància de la seva assignatura amb el porcentatge de suspens que hi havia. Clar, un individu segon o tercer de carrera, que una assignatura aprovint al juny un 20%, i al setembre un altre 20%, nanos o persones que ja són universitaris, qui fa ja és el profe. O sigui, que valoris tu la teva assignatura, no per com és la assignatura, sinó per la quantitat de suspensos, ja a segon o tercer de carrera això no enquadra. d'alguna manera correspon a la teva explicació de que possiblement qui es té que plantejar moltes vegades al revertir la situació no és l'alumne, sinó el professor. I tens que buscar la manera de poder arribar, motivar i fer gaudir a l'alumne d'allò que li intentes transmetre. Sí, jo penso que sí. Joan, és que hi ha tantes coses i me'n vaig... M'he preparat un petit guionet per parlar amb tu. Els pares dels alumnes de música ajuden molt perquè t'ho expliques. No com en l'esport. I ara m'explico jo i m'esplaio jo. Joan, és terrible veure un partit infantil, sigui de futbol, de bàsquet o bé en competició sigui de motociclisme, d'esquí, de vela, l'òptimisme. Els pares exerceixen tanta pressió que fomenten la mala educació i la competitivitat desmesurada. Des de l'inici noto perquè hi ha coses que es palpeixen molt ambient familiar a la teva van. Uns germans, cosins, parents. És veritat, això? Bé, intento sempre, jo intento en el context de la Santa Androia's Band que hi hagi bon entendiment entre ells mateixos, primer. Per mi sempre hi ha coses que dic que són molt importants que són el respecte, l'agraïment, la puntualitat, per exemple, l'esforç per fer les coses, estem treballant en conjunt, no? I llavors els pares en aquest sentit òbviament han d'apoyar els seus fills. Igual que els porten al futbol els caps de setmana doncs han d'entendre que nosaltres els caps de setmana a vegades toquem o toquem a la nit perquè estem tocant al palau i potser el consell acaba a les 11 o a les 10 o anem de gira i llavors els pares han d'entendre. Jo penso que en aquest sentit clar, també és veritat que amb el contestat de la Santa Maria es van fent coses molt interessants, gravent discos i tal i aprenen moltíssim i això és el més important, aprenen i disfruten amb el qual els pares per l'home general estan ahí i estan ajudant i estan entenent que els seus fills han de fer un esforç en tots els sentits i si, els pares això no podria funcionar òbviament. Joan, l'última vegada que us he vist farà un mes a prop feies actuar més de 25 alumnes tots bons però a mi em va impressionar un trompetista petitet amb Martí crec que és Martí Cosalago i un bateria en Nil que em sembla que en Nil no et sé com pam de carrer com toca els platarets i tambors i com marca el ritme brutal perquè parlo dels dos podries més petits no sé què ara deuen tenir però deuen tenir 8-10 anys ara ara van començar molt petits van començar amb 8 anys però ara tenen 10-11 però a més petit d'estatura veure un petit d'estatura tocant els timbals és que és una de les coses més sorprenents que admira la gent del nostre projecte que és que pots trobar-te gent 18-19 anys tocant amb gent de 10-11 anys i estar en el mateix context i tocant i fent-nos una igual a la teva escola és dels 6 fins als 20 sí dels 6 com l'Elsa el Mengó que ara té 19 entre 6 anys i quan tenen 20-21 ja estan pensant en marxar ja els fas no a vegades marxen a vegades depèn hi ha que estirar més depèn de cada un però sí que és veritat que una de les característiques és que jo per exemple ahir vaig fer classes i vaig fer classes amb la Noa i amb el Bernat que són nens de 12 i 13 anys ell i 13 ella i venien tocant que jo vas quedar és el que deia abans no la importància que el professor s'emocioni davant dels avances dels alumnes que són setmanals a més a més venien amb uns solos del Piper tocats memoritzats que havien tret ells que ho havien fet de memòria no els havien apuntat en cap paper i estaven ahí amb el so i d'una setmana a l'altra milloren i ara anem a improvisar i ja comencen a veure per on va la cosa el discurs cantar buscar aquesta coneixió amb l'instrument i tenen 12 i 13 anys jo vaig pensar uau per un costat la història de les andolles van són 18 anys i jo com professor també he après a fer-ho millor crec i llavors els resultats ara cada vegada són més interessants més joves jo estic començant en aquests 18 anys que es transmet tota la teva sapiència però que els alumnes també t'han t'han fet grés amb la teva sabidoria musical jo en aquest sentit hem parlat de la metodologia de la filosofia però jo al final o sigui sí que soc un professor però el professor en realitat són els mestres que escoltem el Pip el Dexter Gor el Ben Gost el Tata Monteliu tota aquesta gent perquè al final jo soc com un pont entre ells jo els aconsello els guio i dic mira no sé me'n recordem l'Andrea com va començar doncs mira escolta Bobby Hackett escolta Sid Baker escolta Johnny Hodges el Neva Fernández escolta Sidney Bechet a partir d'ahí òbviament això compartiments de coses estructurades per estudiar però però que en aquest sentit jo sempre dic que jo surt la paraula professor però en realitat jo soc una persona que dona la mà i acompanya i en aquest sentit dono dono dono apollo oportunitats és que Joan tu ets una mica el pare de tots els alumnes entre els 6 als 25 anys bueno cada nen és diferent quan dic pare ja m'entenc per cert en breu seràs pare real d'un nadó que quan naixerà ja començarà la seva carrera musical l'emplors i ser un fill teu segur segur que prograrà ja amb ritme però quan està prevista això al març al març al 10 de març al principi o després d'aquí un mes d'aquí un mes sí i has pensat el nom sí ja ho tenia dono molt primitió sí cai cai si ara cai cai cai cai cai cai i latina cai xamorro vestida cai xamorro vestida sí fantàstic bueno sí fa il·lusió sí la veritat és que sí sí és que és de dels moments i dels no sé si dir-lo treballs o aconteçaments personals amb la vida que sí home que val la pena a mi no dic que els que els que no ho hagin passat no però és és diferent home sí és molt important jo a veure jo t'he d'explicar això no sé ho saps jo ja havia tingut un fill sí vale i de fet que ja té una edat ja tendria tendria tendria es va Nicolás Xamorro Caliban va estar a nosaltres tres anys l'any i mig es va enfermar de càncer i llavors va va ensenyar tant que jo penso que tot el que ha vingut després és el resultat d'aquella vivència personal meva que ara estàs visquent també una altra vivència ara que estàs visquent sí és que no toca és que no toca bueno fins a una edat no toca ja al final s'ha d'acceptar vull dir hi ha una cosa que dius si una cosa no la pots canviar s'ha d'acceptar i s'ha d'acceptar des del punt de vista més positiu que puguis perquè posar-te no és intentar des del positivisme jo intento ensenyar des del positivisme intento aprendre des d'aquesta cosa optimista i llavors en aquell cas doncs clar òbviament el meu fill Nicolás em va aportar moltíssimes coses i una de les coses que em va aportar més és el valor del present el viure del present el cap de dia és fonamental i sobretot tu perquè encara ets jove però és que ja tenim una edat jo home jo tinc una edat també no considero jove però és que el meu pare que té 92 anys i diu jo no sé viejo algun ho veus o per exemple la tieta del Josep que té 101 anys i encara somriu i encara pots parlar amb ella és tot un personatge molt estimat s'ha de ser molt mal parit però no coneixen aquesta senyora i no estimar-la queda constància i li podràs explicar a la tieta que tenim un record per ella fem una petita pausa perquè hi ha tants de temes i a més que més maco que tenir una pausa recordant a Kai Chamorro vestida I see trees of green red roses too I see them bloom for me and you and I think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world I see trees of green red roses too I see them bloom for me and you and I think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world the bright bledst day the dark sacred night and I think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world the colours of the rainbow so pretty in the sky I also on the faces of people going back I see friends shaking hands Saying how do you do They're really saying I love you I hear babies cry And watch them grow They learn much more When I never know anything to myself What a wonderful world The colours of the rainbow So pretty in the sky I also on the faces of people going by I see friends shaking hands Saying how do you do They're really saying I love you I hear babies cry And watch them grow They learn much more When I never know anything to myself What a wonderful world And I think to myself And I think to myself And I think to myself What a wonderful world Fabri Que no sé ben bé qui és Simplement sé que és una artista, una cantant Que he descobert a Spotify Que fa la versió que interpreta la nostra sintonia A ritme de swing I res més Joan No he trobat res més de Fabri Realment És curiós I és una veu I un ritme O sigui que A darrere té d'haver un arranjador I una cantant Que té que tenir No, he trobat Per mi a vegada no he trobat A vegades passa això Que hi ha artistes Que són increïblement bons I no No han coincidit O no han anat Per aquell camí D'arribar a més gent Escolta Ja he escoltat Una cantant Fent una versió increïble D'Eina Melaton Que A veure que és increïble Que com sona Aquesta veu negra I no la coneix ni Déu Tampoc I bueno A vegades Vas per aquí Coincideixes amb algú Avui en dia Amb el màrqueting Amb tot això Fa funcionar molt O no Però que no depèn Solament del teu Del teu talent O de la teva màgia Sinó que vas de la sort També El que passa És que A l'aviamació de la sort Jo no sé Si existeix la sort El que sí és segur Jo ho estàvem parlant A la Picar-Fort Tancat Que la vida existeix La mala sort Això és segur A vegades la sort Moltes vegades L'equivoquem Amb el fruit d'un treball Jo mira quina sort he tingut Sí, sí Mira darrere La de pedra Que ha picat Ja Entens? Però la mala sort Sí que existeix Sigui en forma de malalties Sigui en forma de Aviam Joan Tu ensenyes I comparteixes La teua manera I filosofia De treballar Arreu del món Des de la universitat D'estamford En E.E.U.U.U. Fins tot Europa Passant per Mèxic I Colòmbia He llegit Que últimament A Vigo Els gallecs També volen lliçons Xamor Xamorro Explica'ms-te'n Explica'ms-te Com ho diuen La gent jove Tot aquest M'ho Bé, bueno M'han contactat A mi Des de Vigo Bé, tinc Vigo Però Explica des d'estamford Ah, bueno Des d'estamford Bé, des d'estamford Òbviament Sí, és veritat Abans Quan deies Que el meu projecte Ha arribat a tot el món És així Ha arribat a tot el món Jo Rebo Missatges De De tot el món Incluso de músics De músics molt bons Que valoren molt La meva feina Amb la gent jove I això Llavors Doncs com Com professor Doncs He anat a estamford Vaig estar allí Un parell d'anys També estava L'Andrea Motis De professora En grans músics Molt macos I ahir em van donar Un reconeixement També per la meva tasca Després a Medellín Vaig anar Quan encara formava Part de l'Escola Musical De Sant Andreu I ja estava La Sant Andorges van I vaig explicar allí També la meva teodologia A Mèxic Fa molt poquet I ara tornem També I després per tota Europa O sigui Des de França Molts llocs Suècia Suïza Tot l'Urmània Itàlia Itàlia Que a Itàlia també va Mira I a Itàlia Una anècdota Un Mario Biasso Que és un clarinetista Que toca molt bé Em va escriure I va dir Mira Joan En tota franquesa Vull que m'expliquis El de dir jo Com has fet això Perquè vull fer-ho aquí O sigui Quedem No sé què Bueno Van quedar Vam a la llei Vam pactar el pleu Etcè Perquè és la feina òbviament I bueno I va fer En seves variacions Després Però va ser una cosa Que és L'orquestra Ara t'ho diré el nom Ara no me'n recordo Però és Una castellà de jocs Està a part nord d'Itàlia Però no me'n recordo Ja te lo diré Milano Torino Venecia I és que la tinc Ja ja La tinc molt present Però ara se m'ha Se m'ha anat el nom Ha vingut a Barcelona I ha vingut al festival El jacin que munto jo Cada any Des de fa 10 anys I el mili Era això Vull copiar Això també és el que tu tens Treballar amb nens Col·laborar amb professionals Com és el Hamilton Dicó Etcètera I poder fer aquest projecte Que has tingut Que ho fer aquí I l'ha funcionat Està molt bé I estan sortint Músiques molt bons Allí també I bueno Ja hi està O sigui que D'alguna manera Sí que hem sigut referència I tant Per molta gent Els americans Que tindran molts defectes Però realment Una de les coses bones Que tenen És que Saben Acceptar Saben Encara que no sigui americà I mira que ells El nacionalisme Que si alguna cosa és bona El volen també Per ells Alguna cosa deus tenir Que estan fort I Acabem per Vigo L'última cosa Que ells ha pogut Que passa amb els gallegos Que també volen El mateix Ara portem dos anys En Maieusis Que estem fent Ahir una Big Band I vam fer concerts molt macos L'any passat Hem tornat Un altre cop A iniciar el projecte També he estat A Estrada Allí No en la mateixa Ciutat També amb un projecte He estat col·laborant Això ho he fet a Madrid He fet a València He fet a Màlaga He fet a molts llocs Per explicar el meu projecte I després Per Europa també Hi ha una cosa I una cosa que per exemple A mi m'agrada recalcar Que quan nosaltres vam començar Sempre es deia Que la música de jazz És una música Per a adults Això I que llavors els nens Tenien que estudiar I dominar Els instruments I després començaven A fer jazz En aquest sentit A part de puntualment Alguns músics Molt joves Normalment fills De pares músics Això no es feia I és el que van Això nosaltres vam ser Una mica els primers Comencem a fer jazz Des que tenim sis anys Per què hem d'esperar Per què hem d'esperar A saber totes les escales Totes les peces Per poder començar A tocar un estàndard Un blues Etc I això és una de les diferències Nosaltres comencem Des del principi Els primers temes Que jo faig tocar De memòria Etc Ja són temes Que poden dir-se Que són temes de jazz A partir d'ahí Rompes Tranques Aquella barrera De dir El jazz És una música D'adults No El jazz Pot ser una música Perfectament De gent jove I mira'ls aquí I ara mira'ls a tot arreu Perquè hi ha moltes Vivants a Catalunya I a Espanya De gent molt jove Quan dic molt jove Tu vas ser el creador O la referència Bueno Jo sé que en aquell moment No hi havia I jo sé que jo he anat Per molts jocs On després Han hagut No No és que em vulgui Van agloriar Ni molt més Però és la realitat A partir d'ahí A mi m'enorgulleix Perquè Estàs quedant també Un públic O sigui La gent necessita referències Si la gent jove No escolta jazz És perquè no hi ha gent jove En el jazz I de sobte Ostres Mira aquí tenim la Rita Pagés Aquí tenim l'Andrea Aquí tenim el Joan Mar Gent jove tocant Increïblement bé Doncs potser nosaltres També podem fer-ho El cas per exemple De les dones En el món del jazz Tu bé en saps Que ha sigut molt masculí Sempre Les big bands Ni te cuento Me'n recordo una anècdota A la meva ex Que em deia Va vindre amb una amiga Al Llambore A veure una big band Crec que era la big band D'Alfons Carrascosa De pop I que van gravar un disc Dos discos amb dicots I estàvem allí I quan va acabar L'amica diu Oye esto de las big band Es como el Vaticano No Són todo hombres I és veritat Eren tots homes En canvi I te interrompeixo A la teva big band Tinc més les dones Que els homes Sí però no ha sigut No ha sigut buscat Que hi hagi tantes dones O sigui Estàs en l'escola I van entrar gent I al final Toques un instrument I ja està I no és ni home ni dona I és veritat Que han sortit Moltes dones Instrumentistes Trompetistes Trommonistes Que han creat Una mica d'escolar I això crec que també És interessant I és important A més del que jo et conec Ja Bueno El que passa és que Amb el contexte De les Sant Andreu Les bandes Les que més han agafat noms Són les que canten Perquè la veu arriba A molta més gent No per qualitat Que també Però hi ha gent Jova Joan Marçal Marçal Marçal Perramont Jan Domènech No ho sé Molta gent Que Joan Codina Com no canten Com no canten Són molt bons Des del pianista Fins al Però això Bueno És una cosa S'ha d'acceptar No pots lluitar La veu arriba A molta més gent La gent coneix Diana Kral Però potser no coneix Jo a Lovano I clar Jo a Lovano Per mi És molt més potent Que Diana Kral En tot aspecte Vull dir que no és una qüestió De tal Encara veig aquí Aquest estiu Avui t'he de veure La Diana Kral Vi al festival de Pedralbes La primera quinzena de juliol T'he parlat una mica de memòria Perquè em vaig assabentar Dic mira si puc T'ho vull entrades Perquè és un referent Més que res És que més que ella Els temes que canta Que els teus súper seleccionats Òbviament I és una bola cantant Jo l'havia vist Quan no era tan coneguda I és una pianista presentable No és una grandíssima pianista Però Jo l'havia vist Quan en la Boat Fa molts anys Abans de ser la Diana Kral Molt coneguda Molt coneguda Perquè cert Ara no podria tocar Ja no en un club No Les entrades valdien 500 euros Per certudir Per certudir No I les entrades Diria que Al festival de Pedralbes Són assequibles Estan al voltant Del 70 euros No és poc Però home No són els 500 Sí, sí, sí No, no Clar, clar, clar Igual trobes entrades De 40 Però més o més Està sobre aquest preu Aviam Aviam S'havien quedat Amb els gallecs A Vigo La tema última Sí, ja hi estem treballant Sí, sí Edu Ferrer Edu Ferrer Ara, ara Fera't Edu Monsalt Fera't Explicar-me una mica Que Edu Ferrer És un croner Que va començar amb tu I ara ha tornat A col·laborar Amb tu En el Sinatra Trigot És correcte Sí, sí, sí És correcte Que jo les vegades que ho s'hi vist en directe Li tens un carinyo especial El vas presentar a Madrid Ara fa... El 27 i el 28 de gener Sí El 30 de gener Vas presentar a Barcelona L'Elsa Armengou Sí I el Gerard Panyaranda Un no para El que et deia Multitasques Disdú Privilegiat I a més Tens el do A més tens el do De l'ubicació Estàs a tot arreu Tens el do A part de les dues coses A més descobreixo Que tens el do De l'ubicació Bueno, aviam Estàvem amb el Edu Ferrer Mira, no A veure, jo Per mi Una de les últimes coses Que estàs fent Sí, per mi Les persones En general Intento Ser una persona amable Respectuosa Amb els meus alumnes Encara més Òbviament Ho he dit a la presentació Educat I educador Intento Intento M'imagino que m'equivoco Però intento fer-ho Llavors amb els alumnes Amb els que Diguéssim alumnes O nois i noies Que passen O han passat per les endroies Van Doncs òbviament Intento Intento preocupar-me Per com van Com senten Etc No I L'Edu Ferrer En concret Va començar A mi en 6 anys Als 17 A 17 Per qüestions Personals D'ell Doncs ho va Va deixar I Fa dos anys Que ens hem retrobat Ens hem retrobat Té una veu preciosa I és bo I és bo I llavors Ja l'estic És un franc senator A la caravana Sí, sí Té una veu molt maca I llavors està tocant també L'he dit que té que tocar el baríton És un noi que té molta musicalitat De Sol Germà també Jaume Ferrer I llavors a ell Té la cosa de la veu I l'he recuperat I de fet Ara Hem fet aquest disc Reunion Amb el cant On canta tres temes Molt macos Ara fem Això és una mica primícia Però fem Un projecte Dins del Festival Andreas de Barcelona Que Que tindrà un paper molt important I la idea Si tot va bé Doncs és gravar un disc D'aquesta col·lecció Que es diu Joan Samor Que va començar En el 2009 L'Andrea I llavors Van fer l'Andrea La Eva La Magalí La Rita El Joan El Joan Marçalqué Mar Martín Ara me'n recordo molt L'Elia Bastida L'Alba Esteban L'Alba Mengou L'últim Que presentem ara És el Col de Moner I la idea És fer l'Elsa Ara Gravant-ho Ja tenim dates I Alguns més que venen I ell Està ahir També m'agradaria Ja fa temps Que no està En el Sant Jordi Armand Però no sé Per què tinc Aquell carinyo especial Amb ell És un molt bon nano I té molt bona veu I d'alguna manera I t'estil Arriba I mira que no és espectacular Cantar en moments Per entendre Però la tonalitat I el que transmet Ja ho veus Sí, sí, sí Em fa il·lusió Abans de fer Una petita pausa I donar entrada Al Josep La seva secció El Sarbengou La nova Andrea Motips No La Elsa Bengou No canta Per començar Però com trompetista I Ella és Mira la connexió Que té 6 anys Ara té 19 Si no m'equivoco És una persona meravellosa És molt sèria Això És Per això t'ho dic L'Andrea Motips Sí, té aquesta cosa És molt humil És molt treballadora Molt sèria Jo crec que absolutament Ella s'ha convertit En una de les trompetistes Primers trompetistes De Sant Andreu Més potents Mira que ja està El Joan Barça Que també queda increïble Però I per això Crec que ara gravarem Un disc Amb ella Que serà el 21 De la sèrie Joan Samuel Representa El Sarbengou Estem treballant amb això I em fa una il·lusió tremenda Perquè la conec Des d'aquests 6 anys I recordo que em venia corrent M'agafava la cama Així com de carinyo I tal I uau I tots aquests anys He vist la seva evolució Com Està una mica a l'ombra De tothom Perquè era més petita I a poc a poc Anava creixent Creixent Creixent I ara està en un punt Molt maco I el que li queda Per aprendre Perquè és una persona Treballadora Molt seria I li queda Que aquí ve El que Sí, sí El que Tu dic Jo Com a No sé Com a públic Com a Que hi ha Coses que es noten Perquè jo t'ho explicava De la Edo Ferrer Doncs ara amb l'Elsa I mira que La Rita Pai Fantàstiques totes La violista La teva dona L'Elia És fantàstica Però tampoc canta Sí, que va cantar Bueno, però El seu és el violí Sí, sí, sí Es destila Hi ha coses Que no fa falta Que te les expliquin Perquè les notis O les notes O no les notes Estem d'acord Per això La meva sensació Podia com a trompetista La nova Entre cometes O la paral·lela De l'Andrea Podia ser Home Deu anys Es porten de diferència Com a mínim Deu anys es porten Sí, sí, sí Com a mínim I tant, i tant I tant, i tant I tant, i tant I tant, i tant Then I never know And I think to myself What a wonderful world Josep Josep, després de tanta música De tanta història Ja... Estàs molt bé Molt interessant Moltes gràcies Amb el gran Chamorro Amb quin ritme avui Ens explicarà? Sí, amb el ritme del Barça Parlant dels camps On havia jugat I aquestes coses No, no, no parlem de futbol Eh, Joan Ah El Josep Ens explica història Història De Barcelona És de les persones Coses de Barcelona En general Parlo sempre I així Primer, doncs Volia donar-li les gràcies A el gran Chamorro Per les seves explicacions A part que ja sabíem Més o menys qui era Amb l'orgull Que parla també Dels seus alumnes Vol dir que aquí Hi ha una connexió Molt maca I que hi ha gent Doncs que segueix Pujant damunt Bé, seguim L'altre dia Vam parlar Dels camps On havia jugat El Barça Et dic Doncs que Vaig agafar Finalment Els nou Que surten En una web Del Barça Vaig afegir-hi El de L'hipòdrom De Cantunis I també Se'n podríem posar més De cannes El de la Fuixarda Per exemple Que aquest ja mereix Un capítol Per una sèrie d'històries Que ja Li donarem I ens havíem quedat Altre dia El més desconegut De tots Inclusi Desconegut Jo també Per mi Amb la meva llista Doncs aquest no el tenia I el vaig descobrir Fa un temps Aquest El de la plaça d'armes O sigui Que davant Del local L'actual Parlament de Catalunya Allò havia estat Durant un petit temps Camp de futbol L'havia jugat El Barça On ara ja Precisament Aquell petit llac Amb el desconsol D'en Llimona Doncs allò era El cercle central Davant mateix Una cosa molt curiosa De com havia sigut això Va quedar Aquest espai Vuit Perquè Amb l'exposició Del 29 Es van fer Tot una sèrie De coses Es van haver d'aturar Per un cantó L'agerdellament De tota la zona Perquè no hi havia Calés Es va donar Una empenta extra Quan es va decidir Que tota aquella zona Seria la seu De l'exposició universal Del 88 I després Doncs això L'any 1909 Doncs al Barça Hi va jugar res 3 o 4 partits Però entra una mica En la història De camps On ha jugat Al Barça Perquè dona una continuïtat Perquè estava jugant Doncs partits De la Copa de Catalunya Etcètera Etcètera Doncs després Aquest De la plaça d'armes Tot allà Va haver-hi Incluso Un Un Un part d'atraccions Fins que no es va fer Doncs L'agerdellament Que coneixem actualment Que ens fa més difícil Pensar que allà Fos un camp de futbol Quan veus alguna fotografia Hi ha fotografies Perquè estem parlant Ja de l'any De l'any 1909 Veus tota la Façana Arrere Com si fos Una immensa tribuna Arrere De la gent Que està veient El partit Després d'aquí Doncs el Barça De l'any 9 Al 22 Hem de pensar Que en els primers 10 anys El Barça Doncs va jugar Un, dos, tres, quatre, cinc Sis, set En 10 anys Va jugar En 7 camps En 7 camps Diferents Fins que va arribar Doncs l'últim Aquest Del carrer De la indústria I ara La gent rondina Per haver de pujar A Montjuïc I li fa mandra I no sé què Clar que ha canviat molt tot Però Doncs Ja dic Aquest últim El de la Passa d'Armes En va jugar Tres, tres partits Només De l'any 9 Al 22 Ens trobem Al camp Del carrer de la indústria Aquest és El que va propiciar El nom de colers Que encara ara Perdura El nom de colers El motiu El camp S'omplia més Molt Els aficionats S'asseien a la part alta Del mur Que envoltava el camp El camp I la manera La gent que passava per allà Només veia Aquells culs Que sobresortien I veia Aquesta colers Que colers Acabat colers Amb S Sense la R Perquè és una deformació Però és igual Ja sabem tot D'on ve És igual Això Es va inaugurar El 14 de març Del 1909 Tot i que la placa Comunitativa Que és instal·lada Pel club A l'edifici Que hi ha actualment Posa 14 de maig És un error De la placa Del club Perquè el mateix club Amb la seva pàgina web Diu l'any que Ho va fer Si no sé Per què no l'han esmanat Era el primer camp Propietat del club I va ser tota Una revolució A la ciutat Per la modernitat De les instal·lacions Era el primer De l'estat espanyol Que comptava Amb il·luminació artificial I l'any 16 Es va inaugurar Una tribuna Que també Era la primera De l'estat Una tribuna De dos pisos De fusta Amb una capacitat De 1.500 persones Que amb tota la gent Doncs que hi havia Doncs pel voltant del camp Donava Doncs un aforament De 6.000 persones Que ja era Una cantitat Bastant respectable A l'època En el seu inici Sí era molt modern I tal Però no tenia Ni vestidors Ni dutxes Al començament O sigui que Els jugadors Després dels partits Amb una palangana I un gerro d'aigua freda Es netejava una mica La suor I a treure's El tu fillo Cap a casa No diguéssim Parlant Però bé El camp Del que de la indústria També era conegut Popularment Com l'escopidora Perquè era Era molt petit De tant de tamany I En aquella època Vull dir Nosaltres ja no hem viscut Però Escopidores N'hi havia a molts llocs Els bancs Jo recordo Una farmàcia Una farmàcia Una farmàcia Una farmàcia modernista Preciosa Que hi havia Al carrer Palai La farmàcia Pujol i Cullell Una farmàcia molt maca Que hi havia Que hi havia Escopidores A terra I veus Encara algú Que ho feia servir I hi ha gent que no La feia servir Escopien a terra Pel carrer Vull dir Això Com feien els xinesos Fins fa Fins fa quatre dies I que tampoc Joan Tinc competència Amb la memòria Amb tu Sí Sí Però bueno Això és una És una anècdota No? Ara això sí Aquest va ser el primer El primer camp de futbol Que el Barça va tenir Propi Sense compartir Amb ningú I va jugar Del 1909 Fins al 22 Com hem dit Però el veritable Propietari Va ser en Joan Gamper Que és el que va pagar De Barcelona A la butxaca El que dèiem És que molta gent D'aquestes Eren gent de calés I es podien permetre Doncs això Dedicar-se a jugar A futbol I Si convenia Quan jugaven allà En aquell camp Que hi havia L'hotel al costat Doncs llogar un parell D'habitacions I els feien servir De vestidors Perquè eren gent D'un calés De calés A la butxaca No? La situació Del camp De la indústria Tothom pensem Al carrer de la indústria Però Hi ha molta gent Que estava Entre els actuals Carrer París Urgell Villarroel I Londres Perquè l'any 1909 El carrer Indústria Era molt llarg Anava de les Corts A Sant Martí I al carrer Londres Es deia Coello Claudio Coello O sigui Que estava a l'esquerra De l'aixample Sí I sí Vull dir Li van canviar L'any 22 Segurament Per la victòria Primera Guerra Mundial Una part De la indústria Es va dir París I per motius semblant L'any 45 Una part del carrer Indústria Es va dir Berlín Doncs el carrer Indústria A començament És clar Passava per allà O sigui que El camp del carrer de la indústria Estava situat Davant mateix De l'actual Benzinera Del carrer Orgell Sí Al costat de la saló industrial Exacte Exacte Allà al davant Quines coses Joan Que vas aprenent Ja Doncs hi ha gent Així a cada bar Ho sap més gent Perquè això ja s'ha anat dient De mica en mica Però encara no és De domini públic Que el carrer industrial Era tan llarg I llavors Mira fa gràcia Explicar-ho també L'any 1909 Va ser L'any de la setmana tràxica En canvi Pel Barça Va ser un bon any I l'inici D'una època d'aurada Que també venia d'un punt Que havia estat A punt a punt De A punt a punt De desaparèixer Quan havia quedat En 32 socis I va ser Quan en Gamper Va donar el cop de punt I tot això Més o menys com ara Cop de punt Demont de la taula Cop de punt pacífic En aquest aspecte I en aquest camp Doncs el Barça Va guanyar 13 títols 8 campionats de Catalunya 5 copes d'Espanya I va tenir la incorporació De jugadors Com Samora El Càntara Samitiers Etc Etc Aquí va fer un salt De qualitat I d'aquí Va passar A un altre camp Aquests ja els coneix tots El 22 al 57 El Barça Va anar Al camp de les Corts Estava ubicat A la illa Dels carrers Numància Travessera de les Corts Vellespí I Marquès de Sant Manat I a part de la placa També una placa commemorativa Que hi ha D'aquells edificis Queda un pi Que estava situat Al costat de l'entrada Dels cornes Aquest pi encara hi és I tant Que et fa desviar Sí Al trànsit Si volia posar una placa Ha estat A punt també De desaparèixer Perquè esclar Està al mig del carrer De tallar-lo Però de moment Sembla que va Que va aguantant De moment No tinc notícies De que estigui en perill Això no vol dir Que un dia es llavem I no hi sigui Però bueno O els hi pugi La processionària I a fer punyetes De les moltes curiositats D'aquest Que vam explicar Del camp de les Corts N'hi ha una Que no està gaire coneguda També el 3 de juliol Del 27 Amb un partit d'homenatge Al jugador Paulino Alcántara La sacada d'honor La va fer un pilot D'aviador i periodista Un pilot d'aviació I periodista Josep Canudes Va ser periodista esportiu Cofundador De l'aeroclub de Catalunya L'any 15 I l'any 1927 Obtingui el primer títol De pilot Atorgat a Catalunya A l'escola catalana De viació Després hi ha Amb títols atorgats A França I en altres llocs Però Aquest Va tenir el títol Aquí L'any 1933 La Generalitat De Catalunya El va anomenar Com a cap Del servei d'aeronàutica I abans Va fer Va sobrevolar El camp de les Corts I va llençar La pilota El camp Des del seu avió O sigui La sacada d'honor La la feia amb la mà Perquè no crec Que tregués el peu Per la cabina I va fer Sobrevolar El camp de les Corts De les Corts I va caure la pilota Al camp Sí Home Ja que es tiren Per a caiguda I també cauen al camp Sí Però no és el mateix Tireu-se per a caiguda Que tira una pilota Sí No, no Però això va Home Aquell avió De viació Eren petits Vestets El primer camp d'aviació Havia sigut L'hipódrom De Cantor És que va dir L'altre dia Perquè aquells avions Eren quasi De joguina Al començament Bueno Tornem al Barça Va ser la primera La primera època d'aurada Del Barça L'estadi Es va començar a fer petit Calia una més gran I més modern I per això es va fer El camp de les Corts Que es va esconstruir En tres mesos Tres mesos Tres mesos El camp de les Corts I amb aquella ruta Sí Bueno Perquè també eren Altres tipus de construcció Hi havia molta fusta Hi havia molta fusta Després van anar fent remodelacions Etcètera Etcètera Però El partit inaugural Va ser el dia 20 de maig del 22 Contra una equipa estrangera El San Mirren D'Escòcia I va acabar 2 a 0 A favor del Barça Tenia un aforament Inicial De 30.000 persones O sigui De les 6.000 Ja havien passat De les 30.000 I es va augmentar Dues vegades Va passar de 30 A 45 I va acabar Amb 60.000 persones Al camp de la El camp de la Va ser quan es decideixen Al nou camp Diversos campionats De Catalunya I d'Espanya Consecutius La primera lliga De la història Del futbol La temporada 58-29 Que és la La va guanyar Al Barça Jo encara Hi havia anat Amb aquest senyor Jo era petitet Tenia 4 o 5 anys Hi havia Anava Jo només coneixia Dos jugadors Perquè clar Jo era molt petit Amb 4 anys Jo estaves allà Allà Lluia Els veies Tots molt petitets Però clar Hi havia un senyor Que anava de negre Que anava de ramallets I un senyor Que tenia unes cuixes Al doble De totes les altres Que era en cubala I això A mi me'ls feia distingir Jo sabia Que el que anava A negre Era en ramallets I el senyor Ros aquell De les cuixes grosses Era en cubala Petitats anècdotes No tot van ser flors i violes Allà Hi va haver-hi La xiulada A la massa real El 14 de juny De l'any 25 En plena dictadura De Primo de Rivera I el governador militar En bilans del bosc Doncs va tancar El camp Durant sis mesos I no només això Es va fer Es va insistir Perquè s'exilés Des del camp d'Espanya En Gamper Es va prohibir Al Barça Que fes les actes En català Es va prohibir Que moltes Que hi hagués Massa propaganda En català No que hi havia Massa català No podia ser Van intentar De totes maneres Doncs de De fer-lo De fer-lo desaparèixer Van tenir que fer Doncs uns canvis En la En la directiva Posar una persona Que fos monàrquica Al front De la directiva Com a president Etc Etc I així es va aconseguir En salvar Era un moment Que era Sis mesos Tancat el Barça Era una cosa Molt futuda Perquè El Barça El Barça I els equips Vivien Dels partits Que jugaven I feien molts partits Amistosos I per treure Per treure calés Sobretot si venien Equips estrangers I això És clar Feien I el Barça S'havia gastat Molts sèntims Estava molt Entrampat En tot això Però va haver-hi Una campanya De suport De suport popular Que la gent Va ajudar Va Incurs Doncs Algun banc Li va renovar Els préstecs I tot El dret de pressionar-lo Li va renovar els préstecs Perquè pogués tirar endavant I de cara A la recaptació Al campionat de Catalunya Tots els equips Van esperar Que el Barça Acabés l'ascensió Per començar El campionat de Catalunya D'aquell any Ara que t'estic escoltant En quin any va ser? Això L'any 25 Doncs Ja veus 56 anys més tard Això de la saga Milans del Bosch Amb un li tanquen el Barça I a l'altre Treu els tancs Pels carrers I venia davant Però el primer El primer no era dolent Però la raça va anar degenerant I sembla Perquè és un cognom ben català Milans Del Bosch Ja ho veus Joan Doncs Un petit Insist perquè el Joan Em mira Amb aquests ulls De sorpresa Aquí no parlem de futbol Avui et dóna la casualitat No, no No, no No, no No, no No, no No, jo continuo sent-lo És una desgràcia Com a la Sí, sí Aquí no parlem ni de futbol Ni Simplement que avui dóna la casualitat Sí, sí, sí Que el Josep explica històries De Barcelona I avui Bueno, l'altre dia ja va començar Les històries De I per què Dels camps del Barça On estaven aquí ubicats Perquè forma part de la història de Barcelona Sí, sí, sí Doncs 23, l'11 de setembre El Barça doncs S'havia adherit L'homenatge Doncs De l'11 de setembre I el dia 15 Va haver-hi el cap d'estat D'en Primo de Rivera De l'any 23 Vull dir que el Barça ja es començava Va començar En aquella època Van prohibir En Primo de Rivera La bandera catalana La gent s'úntia al carrer La bandera de la Barça De una manera Treu una bandera Una bandera catalana Amb uns colors diferents Perquè no li poguessin dir res O sigui que Aquí va començar O sigui tot això Que va haver-hi intentat fer desaparèixer el Barça Encara li va donar més cohesió I el que dèiem abans Que havien Tots els equips Van esperar A començar Amb l'única oposició Que no va De l'Espanyol Però Tot i així Es van esperar A que acabés la sanció No? També va haver-hi el cas De Di Stefano Va tenir això Una cosa també trista I vergonyosa No cal que l'expliquem Que tothom ho sap Bé Però tot això Doncs El Barça Clar Va venir la guerra Lògicament Tota la cosa aquesta Vull dir Clar Hem parlat d'això Però clar El camp del Barça Va ser fins l'any 57 O sigui que Estudien amb la guerra L'equip se'n va a l'exili Juguen a fora La meitat es queden allà I tornen Quan van tornar aquí També van tenir Molts problemes Per tirar endavant També es va haver de buscar Una directiva Així que fos Addict al règiment Van canviar l'escut Les quatre barres M'han posat Una barra groga I dues de vermelles Perquè et sembla La bandera d'Espanya Etc Etc Tot una sèrie de coses I Però l'any 50 Arriba a Kubala I entre el 51 i el 53 Es guanyarà Les tres copes d'Espanya La Lliga La copa Llatina La copa Eva Duarte de Perón Que era una mena De supercopa I el trofeu Martini Rossi És el Barça De les cinc copes Aquella del basó Era Kubala César Moreno I Manxó Que ens cantava en Serrat Que s'havia equivocat En Serrat I ho he reconegut Que el Moreno Era un suplent I el bo El titular era bosc Però Per el que sigui La informació Que tenia El Serrat En aquell moment I ho he reconegut Després Bueno Doncs el camp També I es va quedar petit Aquells 60.000 espectadors En Kubala El va fer petit Llavors Del 57 al 23 Tenim El Camp Nou No és que el Galles fos aquí Perquè el Camp Nou Tots sabem On estava el Camp Nou On està El que en queda I veurem si Com reneix Aquest camp Que ens estan fent La brometa d'en Piqué Per emprenyar els pericos En dir que l'espanyol De Cornellà Doncs ens hauria pogut Passar en aquella època A nosaltres I ser El conegut Com el Barça De l'Hospitalet Perquè els primers terrenys Que estaven Emparaulats Que els va emparaular L'Agustí Montal I Galvar El pare de l'Agustí Montal Que diguéssim En conegut nosaltres Per dir-ho així El 14 de novembre Del 1950 Ell ja havia emparaulat Uns terrenys Que estaven Que estaven En Hospitalet Llavors suposo que l'Ajuntament Per no perdre L'equip Que donava nom a la ciutat En aquells moments Va permutar Els terrenys I va aconseguir Que el Barça Doncs es quedés a l'escola Curiosament El carrer Que separa Barcelona De l'Hospitalet És el fronterer On s'acaba el Camp Nou Sí Una banda Cardenal Però llavors Ja dic No sé On estaven exactament No ho he buscat gaire Però no ho he trobat fàcilment On estaven Els terrenys inicials Que hi havia Al final El que ens queda És la permuta De terrenys És l'Hospitalet I Barcelona Perquè El Futbol Club Barcelona Continués Amb terrenys Exacte Que perteneixien Al municipi de Barcelona Exacte Tot i així Doncs a la comissió Del Barça Doncs el terreny Aquest Del Nou Camp No li acabava fer el pes I se va estar discutint la cosa I va endarrerir tot el projecte Tres anys més O sigui I el febrer del 54 Ja sempre es deien Miros Sants Es va rellençar el projecte Amb aquest terreny Que ja des de l'any 50 Doncs ja s'havia fet la permuta I és el que coneguem Aixem tots nosaltres El resum és Que les Corts Josep T'ho expliques Que es construís En tres mesos I el Nou Camp En tres anys No En tres anys Començava Va més Perquè era el 54 I es va inaugurar El 57 Si tres anys Si ben bé El 28 de març Una comitiva De 60.000 persones Va fer el recorregut Des del Camp de les Corts Fins a la Masia De Camp Planes Que és la manifestació La Masia Sí Una masia De l'any 1702 On es va fer La cerimònia De posar la primera La primera pedra I naturalment En la presència El governador civil I el bisbe de la ciutat I tot allò Com es feia en aquests moments No El club Confiava en pagar Les obres Amb la venda Del solar Del Camp de les Corts Però l'Ajuntament Com que el president Era Miros Sánchez No es deia Florentino Pérez Doncs va trigar Deu anys A requalificar El Camp del Barça Les despeses Van pujar Fins a 228 milions Quatre vegades més Del previst Al Barça I el Barça També va tornar A quedar penjat Com un xoriço Com ara I va haver de demanar Préstecs I hipoteques Etcètera I fins a tot es va demanar Als socis Sí que ho recordo Perquè el meu pare Ho va fer Que paguessin per endavant Les quotes Correspondents No sé si eren dos O tres anys És recorrent El Núñez També ho va fer I sí Imagina't Majoritàriament Ho van fer La gent Passa que ara La quota del soci És simbòlica Perquè els preus S'han disparat Doncs ho explicava L'altre dia És car l'abonament És una altra cosa Bueno Doncs això va ser El que va passar A aquestes coses Ara amb aquest Això Hi ha uns horaris Totalment Ja dic Que el soci No compta Per gran cosa Tot i que l'escalde El soci Jo estic segur Que si tinguessin Les carles Del soci Al camp De De Montjuïc Com el que teníem Allò Doncs algun d'aquests partits D'altre dia Aquell partit No s'hagués perdut Aquell 5 D'aquelles coses Però al final Al final No són els jugadors Els cofants Sí, sí Però d'aquí dades També són una mica Per molt del públic El Joan et dirà Que són els seus músics Els que Animen el públic Perquè per molt que el públic Sigui on tu és Si els teus músics No es coordinen Ni no bufen bé Bé Total Que el dia de la Mercè De 1957 Amb 90.000 espectadors Es va inaugurar El camp Del El nou camp I l'aforament oficial Era 93.053 O sigui 90.000 És el que es diu Però 93.053 I més tard Es va aconseguir Que arribessin Als 100.000 El partit inaugural Va jugar Remellets Olivella Brugué Sagarra Viat Gensana Besora Villaverde Eurologio Martínez Cubala I Tejada I a la segona part Van jugar Remellets Sagarra Bruquer Gràcia Flotats Bosch Hermes Rivelles Tejada Sant Pedro I Evaristo Qui es van enfrontar Amb una selecció De jugadors De Varsòvia Tot va quedar Entre polacs Polacos No polonesos Allò El Barça Va obtenir la seva Primera victòria A l'estadi Per 4-2 El Eurologio Martínez Va ser el primer El que va fer El primer gol I la memòria Descadascú Doncs pot omplir La tira D'anècdotes I tot això Bones i dolentes Derrotes doloroses Grans jugadors Grans entrenadors Cracs Que han triomfat Cracs que no Etcètera Al final Al final El futbol és un joc Si a la gent Li dona El futbol és un joc I l'últim camp Fins ara Doncs L'estadi Lluís Companys Que era L'estadi de Montjuïc Que des de l'any 2001 Doncs L'estadi olímpic Lluís Companys En homenatge Doncs al president Companys Afusellat Al castell de Montjuïc Quan el govern De Prima de Rivera Va aprovar Incloure En el mar de l'exposició Una secció Dedicada a l'esport Va ser necessari Construir una piscina I un estadi de dimensions olímpiques I aquest estadi Amb una capacitat De 60.000 espectadors Va ser encarregat Amb un arquitecte Pere Domènech Roura Fill de Lluís Domènech I Montaner I aquest és el que va fer Doncs aquest Aquest estadi L'any 29 Era considerat El segon estadi Més gran del món Amb 60.000 espectadors Disposava de pistes Per assalts I llançaments Un camp de rumbi Una pista de curses Per a set atletes Amb una longitud De 1.500 metres També tenia instal·lacions Subterrànies Per a pràctica D'altres esports Boxes Grimes Gimnàstica I també pista de tènis I una piscina Carai No era multitask Era multiesport Tenia així No sé d'allà sota Que en queda tot això Però Era així L'any 1957 Va acollir la única final De la Copa d'Espanya De futbol Que han frotat Del Barça I el Barça I l'espanyol I va guanyar el Barça 1 a 0 El 1989 Va ser inaugurat En motiu de la Copa del Món De l'Atletisme 3 anys abans dels Jocs I va ser testimoni De les cerimonies D'inauguració i clovenda Del Jocs Olímpics Del 92 S'hi van celebrar Proves d'Atletisme Olímpiques I paralímpiques S'hi van jugar I van jugar Els Barcelona Dragons L'equip de rugby americà I també l'espanyol Del 1997 El 2009 I l'espatlla de records Tot i que és més petitet També el deixo a l'espectador Aquí vagi posant coses Esperem que el puguem omplicar Amb algunes coses Més sucoses I més divertides Que el que portem fins ara Fins aquí Això Fantàstic Joan El que et deia Aquí no parlem de futbol Això forma part De la història de Barcelona I són coses curioses Els culers estaran contents Perquè els hi ha fet un repàs De la història dels camus I sempre trobes coses noves El dia que vaig parlar dels canòdroms Jo recordava tres canòdroms I quan vaig a la història Em vaig trobar set De les canòdroms a Barcelona Igual que els velòdroms Que hem parlat així S'ha de dir velòdroms com amb mosques Perquè vull dir Eren fàcils de muntar El velòdrom en aquell moment Curiositats de la història Fantàstic Molt bé Al final Tot això de la gúrtel Quedarà en aigua calenta Atxivades a Espanya i a Argentina Dues causes derivades de gúrtel En què s'investigava el branqueig De 458 milions d'euros La justícia d'Enyi Està per buscar connexions De Catalunya amb Rússia I terroristes per proclamar Una possible independència La realitat supera la ficció Joan, 9 de febrer El dia que el senyor Joan Chamorro Visita a Sant Jus i els estudis De l'Aigua d'Esver Van passar una sèrie de coses I a més Algunes relacionades Amb la teva història Per exemple Tal dia com avui El 1908 A Barcelona S'inaugura El Palau de la Música Catalana Obre de l'arquitecte modernista Lluís Domènec de Montaner Semblava Fet, eh Tu véns aquí El dia que s'inaugura El 1908 El Palau El 1946 I seguint el que deia El Giuseppe Barcelona El règim franquista Amb el pretext De l'expulsió D'un petard A la Universitat de Barcelona Empren una dura repressió Contra els estudiants Catalanistes El 2005 A València L'Acadèmia Valenciana de la Llengua Reconeix la unitat de la llengua catalana Tot i que en rebutja la denominació de català I tal dia com avui El 1918 A la primera guerra mundial L'imperi alemany Signa la pau amb Ucraïna Ja ho veus Avui Ucraïna Està com està Neix a Ments Un 9 de febrer A Barcelona Va néixer Josep Carné Un escriptor català Que va morir en el 1970 I a València Va néixer el Xavier Mariscal El dissenyador Entre altres coses Del Covid A la resta del món Va néixer el 1909 Carmen Miranda Aquella cantant de samba I actiu brasileira Però que va néixer a Portugal El 1942 Va néixer la Carol King La compositora i cantadora americana Guanyadora de 4 premis Grammy El 1945 Va néixer la Maya Farro Aquella actriu estudienaca A Los Ángeles va néixer Però també va morir gent Va morir a Sant Cugat del Vallès Un historiador i jesuita català De referència que es deia Miquel Valldori A Palma Va morir una filòloga menorquina Figura central de la normalització del català A les Balears i Catalunya Que es deia Aina, Moll i Marquès I a la resta del món Va morir el Fyodor Dostoyobeski Aquell escriptor rus I va morir El pionir del rock'n'roll El Bill Halley Conegut per el Rockaround de Glock Va morir el Ciccorea Aquell pianista de Gerser Rock I què més? I per finalitzar Van passar moltes més coses Però he triat unes quantes Com a centural És increïble Perquè centurals catòlics Sents el martirologi Martirologi Martirologi Roma Que no he sentit mai Apolònia d'Aleixandria Maró del Líban Ànsbert de Rouen Miquel Febre Escordero En fi Però curiosament També es celebra A l'església copta A l'església apostòlica Armènia A l'església ortodoxa A l'església ortodoxa de Grècia A l'evangèlica Alemanya Del dia com avui També tenen el seu Encara que aquestes religions No tenen sants La majoria Però sí que celebren La seva mèrit Des de quan van néixer O quan van morir Persones de la seva referència Parlant de referències Tornem a la referència Del nostre convidat El Joan Chamorro Havien quedat amb l'Elsa Armengou Però sí Aviam, si no recordo malament Doncs farà 5 o 6 anys Tu ja vas gravar amb disc Amb una germana seva Amb l'Alba, no? Amb l'Alba, sí L'Alba, sí, sí Què s'ha fet de l'Alba? Bueno, està fent coses Amb un trio I, bueno, va gravar Algunes coses Va estar amb les nòries Fins fa dos anys o així Precisament ara ens trobarem Un altre cop Perquè gravarà un parís de temes També la seva germana S'estima moltíssim És el que deien Les sagues familiars Sí, hi ha hagut paris sagues Per això et dic La gira Les motis Els motis Sí, sí, sí N'hi ha diverses Sí, sí, sí Joan Tu graves un disc de comiat En cadascú I fas la seva presentació I normalment el Jambri Això del Joan Jambri Representa I és el que dèiem abans Cada vegada Menys locals de jazz Menys locals de música En viu Bon, podria ser Barcelona Com te dius Una mancata en un petit Podria ser No només per l'estil de música de jazz Jo estic segur que a Barcelona Poses un local I el fas una bona Campanya de màrqueting De música brasil·lega Com sempre Que després en parlarem Si que tenia éxit O hauria de tenir éxit Jo no posaré Que no tinc un duro Però Jo també Jo ho havia pensat una vegada Però vaig insistir Perquè això és una bogeria Però sí que és veritat Barcelona és una ciutat Que és molt política Hi ha moltíssima gent De moltes parts del món I per exemple Dins de la música brasil·lega Hi ha molta gent Qui agrada la música brasil·lega Que no tens per què ser brasil·lega Jo segur he enamorat De la música brasil·lega Sí, sí I nosaltres també De fet acabem de gravar un discur Ara no pararem Ara no pararem Sí, sí Davant dissabte 10 de febrer En el Jambri Sí Presentes el Cop de Montnè És curiós Dos sessions Això semblava com Dos sessions A les 19 i a les 20-30 Això semblava com Quan era jo Hi havia el programa Sessió en doble Als cine Doncs tu Sí I amb el Codo Que és saxofonista com tu Sí, saxofonista A més molt content Perquè toca el saxo baríton N'ha gravat diversos temes En saxo baríton Saxo alt Canta també Molt maco I també és compositor De tres dels temes Que formen part del CD Sí, sí El Codo Coneixi que té 6 o 7 anys I fa 11 anys Dels més antics Ara Que estan a la sala D'Obsmany Sí, sí, sí És molt maco A més a més I és Un plaer Un plaer Treure aquest disc com ell Segur que fa la caseta I a més Ho dic públicament Gràcies I gràcies Perquè Mira, si més no La teva vingut aquí M'ha servit En primícia Que em regalessis El disc de la presentació Que fas demà Això és veritat o no? Sí, sí, sí Joan Tu imagines ser alumnat teu I que com a acomiadament Et convidin a fer-me un disc A signar O gravar un disc Això és màgic, no? O sigui, jo sent A mi, si jo fos un alumnat meu M'haguessis Tu t'imagines? O jo Tu imagines l'alumnat teu I que com a acomiad Em recompensis O em regalis La possibilitat No és sempre com a acomiad Perquè, per exemple L'Andrea Motis Vas fer Ja, però És com a presentació És una presentació Que diguem Com a un percentatge Bastant elevat És com a acomiad Quan Dius Si tu creus Que l'alumne Realment Té capacitat I té valors Bueno Mira La col·lecció D'Ion Sambor representa Que es va obrir Amb l'Andrea Motis Ara farà Doncs és 2010 14 anys D'acord Va ser Que jo volia fer un disco On jo toqués molts instruments I llavors L'Andrea tenia Aquell punt Que tocava el soprano Tocava molt mag El alto La trompeta I la veu No era una gran improvisadora En aquella època De fet Improvisava molt poc Però Vaig fer el disco amb ella Doncs perquè Volien aquests colors I és un disco De música molt variada Dins del jazz I Quan vam Escoltar el disco Que hi havia molts temes Que ella cantava Hi havia un De Nereso Llum Maquíssim Hi havia també De Sali Sato Estic molt temes Molt macos I jo vaig tindre El dubte De com el dic Jo no puc dir Jo no puc dir-li Joan Chamorro El meu disc Perquè ella Tenia molt De protagonisme I llavors vam estar Pensant I al final Se'ns van córrer Joan Chamorro No hi havia cap mena De Vaig a fer això I això va ser L'origen Després de tota la sèrie Que ha vingut Després Va vindre L'Eva Fernández Després La Magalí La Rita Etc Etc Però no era una cosa Premeditada I al final Penso que ha sigut Una cosa Realment coherent I que més allà Del valor musical És un valor També Històric I Pedagògic En el sentit Que tu pots veure Per exemple A l'Andrea O a l'Eva O a aquesta gent Que ha sentit De la Sant Andreu Esban La pots veure De quan tenia 13 14 15 16 17 18 I pots anar veient Com evolucionen vocalment Com evolucionen instrumentalment I això em porta A fer una reflexió Molt important A vegades a mi em diuen Oh Joan És que tu Aquests S'agafes Aquests genis I jo dic A veure No, no Cracs No No No No és que Cracs És que Quan tu tens un nen Que comença 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 I treballes en una línia D'escoltar De cantar Amb passió Amb ganes A través D'escoltar moltíssim I d'emboir-te D'aquest tipus de música Molt possiblement Tengues un nen Que es dediqui I es dediqui Amb moltes ganes Més enllà de la carrera Més enllà de fer No, no És que és Per la música I això per mi És molt important Jo no agafo nens Que toquen moltíssim Agafo nens que Per exemple Jo he tingut trombons Que van començar De zero Pràcticament I que han acabat I que han acabat Tocant molt bé Ara tinc dos saxofonistes La Noah I el Bernard Que ho deia abans Que quan van entrar A Sant Joan Tocàvem molt poquet Molt poquet I estan evolucionant A una velocitat increïble Això vol dir Que és un valor Afegit A tots aquests discos Que a més a més Estan en vídeos De com podem veure L'evolució De tots aquests nois I no I és que han passat Per les senyories I per mi Això té un valor Molt potent Més enllà del personal Més enllà de l'emocional De cadascú De cada família És el fet De poder veure L'evolució I de dir Ei Hi ha un treball Hi ha un treball important Que Això Però això Se'n diu La passió Xamorro És que No comencis Amb la falsa modèstia Que l'òdio Més que la sobrera No és falsa modèstia Però ho entens És que La gent La passió I si tu transmets Si el El nen És una mica receptiu Ho multiplica Aviam Sí, sí Et deia això Perquè Estàvem parlant De tots els Els alumnes Que t'han passat A l'acomiadament Amb el disc Alment Tu Com a ja Has tocat Totes les variants Inculques Totes les variants New Orleans Swim Bebop Cool Hard hop Grans clàssics No té res Bueno La música que ens agrada La música que m'agrada Jo intento fer Al final Sóc un mes Intento fer Lo que m'agrada I en un moment Descobrim la música De Brasil I ens anem A la música de Brasil I ara I ara Parlant de música Brasileira Que en ritmes De bossa nova I una part de samba Per cert Hi ha una cançó Es diu Seu nau Te amase Tanto a sim Si no t'estimaré tant Que t'ho dic Jo cap a tu Cançó composta Per l'Herbert Viana Exclusivament Per l'Ibet Sangalo Després Un escàndol De cançó I d'interpretació Em sembla que no la tens En el teu repertori Ahí lo dejo Vale No t'ho dic Brutal És una cançó Podria per la Pel toc Personal Que li podia posar A l'Edu Ferrer Una samba Vale Ho tindrem en compte No cal tant M'agrada Què té L'Scott Hamilton Que tothom diu Que és fantàstic Tocant A part de que Amb nosaltres S'entén molt bé I és una gran Gran persona Per mi És una història És una història Que ve a tocar nosaltres Ell va tocar En gent com Roy Heldig Que és un dels trompetits És antic Però un dels més potents Va tocar La big band De Benny Goodman Va gravar En Jerry Mulligan Ha gravat Amb To James En Malcolm En moltíssima gent O sigui I llavors De sobte El trobes tocant Al teu costat I gravant Al teu costat I a més a més D'una manera totalment En ganes Apassionat O sigui Que el que li esteven donant La primera vegada Que van tocar Amb ell va ser Va coincidir Amb un disc Del llibre Jamboré Con Andrea Motis I en aquell moment Era el Jacin 4 Així En la plaça Real A la Santor i Esman Que toca increïble Setmana passada No, perdona Ahir Em sembla I avui Està tocant Al Jamborí Amb el Xavier I no és jo I el Xavier Em diu És un escàndol Sí, sí, sí Quan se morro Cordes Tecles Pistons Arpejar Pulsar Bufar Animador Educar Director Un músic Extraordinari Abans de finalitzar El programa d'avui Recordem Que volem Que desitgem Que somiem En un museu Per Sant Just Desver Salut i ràdio Ens retrobem En el proper Benvinguts Benvolguts I bentrobats On the faces Of people going by I see friends shaking hands Saying how do you do They're really saying I love you I hear babies cry I watch them grow They like much more Then I'll never know And I think to myself What a wonderful world Yes, I think to myself What a wonderful world A wonderful world Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Bufar Ara escoltes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern La Ràdio de Sant Just 98.1 Music Club Què tal? Molt bona nit, benvinguts a una nova edició d'aquest programa que es diu Music Club i que cada dimecres us acompanya de 10 a 11 de la nit. Avui us presentem una sessió de Soulful House, aquest estil de música que tant ens agrada aquí als del Music Club i és una producció pròpia, un mix que ha realitzat un servidor, en Carles Hernández i Rius, i que us porta algunes cançons antigues versionades amb ritmes més actuals i també cançons que són novetat dins d'aquest estil de música d'aquests finals de 2014. Per exemple, podrem escoltar com a clàssics temes d'en Chris Rhea amb el On The Beach, aquell del 86, reversionat per Mastercheek, o també podrem escoltar Serron, un dels clàssics de finals del 70 dins del món de la música disco, amb Tattoo Woman, o també George Benson amb el Song From My Brother, amb una versió que han fet Ken Lowe. Moltes històries interessants i també novetats, com dèiem, amb Orlando Bagnan amb El Better Than Ever, una història que ha sortit no fa massa, o també, per exemple, una de les novetats del mes de novembre del 2014, com és la de Lauren Shark amb la veu de General Mr. J i amb aquesta història que es diu Right Move. Sí que trobaràs històries interessants, antigues, barrejat amb novetat, però sempre amb un estil molt suau, molt tranquil, avui és una sessió bastant tranquil·leta i que comença amb Marc Picciotti i la veu de Rufus Profit, això es diu Shelter. Esperem que gaudiu al màxim d'aquesta sessió i ens retrobem dimecres que ve en aquesta sintonia. Que vagi bé, bona nit i visca la música house. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.