Lluna plena i astrologia d’autoconeixement, el temps amb Carles Rius i les barraques de fira: entrevistes, efemèrides i prediccions

Fins demà! I see skies of blue And clouds of white The bright blessed day The dark say goodnight And I think to myself Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Des de temps remots, l'humanitat ha fet servir la predicció com un fenomen capaç d'explicar el futur. L'astrologia és l'art d'interpretar la configuració i l'obiclació relativa dels astres i les seves constel·lacions amb fins esdevinatoris, psicològics o simplement com una forma de trobar patrons útils dins de la realitat. El terme prové del grec astró, que significa estrella, i logos, que significa discurs. En l'historial del nostre programa hem tingut un astrònom de referència, l'Antonio Bernal, que el vam tenir de convidat el 10 de novembre del 2023, i amb ell vam informar-nos de l'astronomia a nivell generalitzat. Que quina diferència hi ha entre l'astronomia i l'astrologia? Doncs per mi és l'objectivitat versus la subjectivitat. L'astronomia, que és una ciència, cerca comprendre l'univers de manera objectiva, vessant-se en fets verificables i dades observacionals. Per contra, l'astrologia s'enfoca en la interpretació subjectiva de les configuracions celestials i el suposat impacte de la vida en les persones. Avui, en el programa número 118, penúltim dels benvinguts, benvolguts i bentrobats, tornem a comptar amb la presència de l'astròloga catalana Més Solera. Quasi bé 50 anys de dedicació professional al tema. Filla de l'astròloga més conegut i televisiu des que vam tenir televisió exclusivament a la nostra llengua. consultora, professora, escriptora de dos llibres de referència, Superar l'abismo del miedo y Venti a tu signo y Ser Feliz. Ja la vam tenir de convidada en el programa número 80 del 24 de març del 2023. Seguda al meu costat, Maria Helena Teixido Vidal. Benvinguda, com estés? Moltes gràcies per l'entrada, ha sigut meravellosa. M'encanta. Mereixes molt més, però jo dono el que dono. Aviam, comencem. No comencem, eh? Bé, doncs comencem. Aquesta nit passada hi ha una plena. Què, ens influenciarà a la nostra conversa? A cada un de nosaltres d'una manera diferent. I quina por faig. Preguntar-se, et contesto. La lluna plena ens afecta a tots. Saps allò, aquella frase del surten els hombres llops? Sí. Doncs tots, durant l'època que està la lluna plena, ens tornem una mica exaltats. la qual cosa sí que ens afecta. Ai... Em fas por. Sí. En el teu currículum indiques que t'agrada fer treballs d'autoconeixement a través de l'astrologia, de reconeixement de les energies dels planetes i de les constel·lacions astrològiques, que fas estudis de cartes natals i d'interpretació càrmica. Aviam, aviam. Explica'ns cadascun d'aquests anunciats. Vinga, autoconeixement a través de l'astrologia. El ser humà és una peça evolutiva. Tots venim aquí amb unes característiques determinades, amb unes capacitats determinades i amb unes lliçons a aprendre determinades. Llavors, el tipus d'astrologia que jo realitzo no és la típica de predicció, que és potser la més coneguda o la que més se'n parla, sinó que és el que jo dic de l'autoconeixement i és el trobar-se a un mateix per treure's el màxim partit possible. O sigui, el ser humà és una peça que creix, vull dir, ho fem físicament, no? Vull dir, naixem petits, doncs, potser dos, tres quilos, quatre, depèn. I és una estructura, hem d'aprendre a caminar, hem d'aprendre a parlar, hem d'aprendre a desenvolupar-nos-hi. i per mi l'astrologia ve a ser el mateix, no? El que m'explica l'astrologia és justament que jo tinc una capacitat de créixer i evolucionar. Tinc una capacitat per, el meu punt de partida, modificar-lo, i el tipus de treball que jo faig a nivell d'astrologia és justament aquest. A mi em sé o entenc bé. El ser humà és capaç de modificar el seu destí? Sí. I t'ho afirmaré tantes vegades com vulguis. Sí. I això que és objectiu, eh? Que el teu no és ciència. Perdó, sí, és ciència. I queda demostrada des del moment en què es comença a treballar la física quàntica. En el moment en què es va treballar, en què no hi ha temps, no hi ha espai, que tot és un món de vibracions, l'astrologia queda clarament demostrada. Ai, jo... saps el que t'estimo i el que t'admiro. Però jo que tinc formació científica, no m'ho crec. Però resulta, tinc amics, doctors, que són homeòpates. I la mateixa discussió amb l'homeopatia és la mateixa justió amb l'astrologia. Clar. No podeu ser ciència perquè no és repetitiu, perquè no es pot demostrar. No és veritat, eh? Bueno, ja m'agrada, ja m'agrada. Per això fem una mica d'aquí. Bueno, mira que si l'astrologia arriba a ser ciència, la meva reputació, la misèria. Algun dia crec que es podrà demostrar. Ja no hi seré. De moment... Jo potser tampoc. De moment no hi seré. Aviam, què és això del reconeixement de les energies, dels planetes i de les constel·lacions astrològiques? A veure, el que dèiem ara fa un moment, nosaltres estem anexats a una estrella, que és el Sol, el nostre Sol, i el seu canvi vibracional, diríem, fa que tot el que és el sistema solar estigui anexat a aquesta energia central, que és el Sol. Llavors, jo vaig fer o vaig realitzar un treball on, d'alguna manera, faig una demostració, diríem, que aquesta energia és una energia vibracional, segons la distància que hi hagi a nosaltres, en aquest cas a la Terra, més forta, menys forta, més amb unes característiques o amb unes altres. però són vibracions, no som una altra cosa. I explica-m'ho com vulguis. Einstein no ens va dir que era així, vull dir, jo no li portaré la contrària. No, no, curiosament, el dia que tu véns aquí, ara t'explicaré les coses que van passar al món un 24 de maig que més. Si ho haguéssim preparat, no hauria sortit tan bé. Ara te les explicaré, perquè ja d'entrada i ja has deixat anar dos coses. La primera, que m'han impactat, que algun dia es demostrarà que l'astrologe és una ciència. La segona, que el ser humà té capacitat de poder modificar o modular el seu destí. Per descomptat. Ja són dues afirmacions. Doncs mira, un 24 de maig, tal dia com avui, que és el 144, no, el 145 què? dia, perquè és un any de traspàs, no? Queden 221 dies per finalitzar de l'any i des de veniment se'ns van passar. Mira, els països catalans, a la vall de Ribes, al Ripollàs, no, van començar les obres del tren cremallera de Ribes de Frasé a Carals i Núria, que es va inaugurar el 22 de març del 31. I a Catalunya, els ajuntaments, van triar l'assemblea que hauria de designar la ponència redactora de l'avantprojecte del primer estatut d'autonomia que vam tenir a Catalunya, que es va reunir a Núria durant el mes de juny, el famós estatut de Núria. A la resta del món, tal dia com avui, el Samuel Morse va enviar el missatge What has got growth, que significa, o és una cita bíblica, que significa què ha creat Déu. What has got growth. Des d'una sala del Capitoli als Estats Units, el seu ajudant a Baltimore per inaugurar una línia telegràfica comercial entre Baltimore i Washington. Va ser el sistema Morse. Tal dia com avui, el 1883, a New York, es va obrir el trànsit al pont de Brooklyn, coneix els barris de Manhattan i Brooklyn. A Taiwan es va proclamar la República de Formosa el 1895. I a França, 1949, va aparèixer el primer volum de l'assaig El segon sexe de Simón de Beauvoir, una fita del pensament feminista, que està com a referència a dintre del pensament feminista. I va néixer, va néixer el 1861 a Badalona l'Antoni Borí Fontestà, mestre pedagòg i escriptor català de referència. I a Esparaguera el 1936, que segur que el vas conèixer, va néixer el Lluís Llongueras Iballer, perruquer i artista polifacètic català que va morir el 2023. A la resta del món va néixer el Daniel Gabriel Fahrenheit, un físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol i el termòmetre de mercuri i pel desenvolupament d'una escala per la mesura de temperatures, que és l'escala Fahrenheit, que se la van quedar als anglosaxons mentre nosaltres utilitzem l'escala de graus centígrats. Va morir el 1736. Per mi, el 1941, va néixer a Minnesota Bob Dylan, conegut per Robert Allen Zimmerman, cantautor i Premi Nobel de Literatura el 2016, que van dir que, com algú de Allen, que el recolleria Rita, la cantaura, mai tan ben dit. Necrològiques, i aquí ve la Maria Elena Teixida. El 1543, això fa uns quants anys, el regne de Polònia va néixer, perdó, va morir Nicolau Copèrnic, estrany un polonès, fundador de l'astronomia moderna amb la teoria heliocèntrica, que és el model cosmològic, segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Va durar poc. No, no, Galileu, Galileu, eh, li va donar suport a aquesta teoria i va anar ben poc que no el cremen a la foguera. Sí, sí. El Galileu, el Galileu, eh. Per poc el deixen mato. Per això t'ho dic. Avui, podríem parlar un dia, un dia, no sé si tornarem una deuda a fer la ràdio. Però tinc un programa fantàstic que li vaig dir a un convidat que vam tenir fa 15 dies aquí i em va dir, t'atrapo la idea, ell va fer un paral·lelisme entre entre Maquiavel i Sabonarola i li vaig dir, escolta, hi ha un altre paral·lelisme fantàstic entre Giordano Bruno i Galileu Galilei. Bé, per això són fills de l'altre pení. Però va morir el 1974 un dels meus ídols a Nova York. Duke Ellington, un compositor estadounidense de jazz que havia nascut al segle anterior, el 1899 i és una de les referències ineludibles amb jazz. Meravellós, també. I va morir el 2023 un altre ídol meu a Suïssa, la Tina Tarres, la Tina Tarres, aquella cantant estudienenga de rock i soul. Jo he tingut la sort, el Duke Ellington no l'he vist en directe, però la Tina Tarres l'he vist tres vegades en directe i és de la bona energia que et comuniquen. I avui faig referència a una altra convidada que vam tenir aquí sentada, sí, sentada, no dic asseguda, que si no em casquen, assentada a la teva cadira perquè avui és la festa local a Puigrets a la comarca del Berguedà i va un record per la Rosa Serra Rotés que va ser una convidada nostra a l'11 de febrer del 2022 que ens va explicar la història de les colònies industrials de Catalunya. Quines coses, el dia que tu vas venir, el Copèrnic i tu ens parles d'astrologia, no perdrem més temps amb això, però és una referència que la Mare Aleana tenia que estar aquí. Tenies que estar aquí. Aviam, fas estudis de cartes natals i d'interpretació càrmica. Què coneix, això? Sí, aviam, el que una mica t'explicava abans, naixem amb una fotografia, un tamany, una estructura i la carta, igual com nosaltres, a nivell físic, ja no dic a nivell d'una altra cosa, sinó a nivell físic, es modifica o es canvia o evoluciona. Llavors, jo quan faig una carta o faig la lectura d'una carta, ja t'he explicat que no m'agrada massa fer el típic treball de predicció. Considero que això és molt limitador per la persona que et ve a consultar. Què em passarà demà? Guanyaré aquests diners? Perdré allò? És igual, X, el que sigui, no? Et venen a vegades i et pregunten determinades coses que a l'hora de contestar-les podria ser que surtin, pot ser que no surtin. Correcte? Llavors, jo m'he especialitzat bàsicament en donar aquella oportunitat a la persona que em ve o que m'arriba perquè sàpiga com desenvolupar la seva vida. Jo vull ser milionari, molt bé, anem a veure com ho pots aconseguir-ho dins de les teves capacitats, dintre de la teva carta, quantes coses has de moure per aconseguir ser milionari. Faig aquest exemple com podria fer qualsevol altre. Llavors, m'he especialitzat... Bufetada, és la teva consulta. No, no pensis. Per què ets tan famosa. No t'ho pensis. No t'ho pensis perquè hi ha moltíssima gent que no vol en realitat... Ser milionari. No, no, no. No vol en realitat saber, depèn de quines coses... És que fa por. No, no, no. Perquè jo no parlo de la mort, jo no parlo de tota una setmana de coses que la gent li fa por. Jo parlo de les coses que tu em vens en una situació, en una dificultat, en un problema i jo, la meva obligació és donar-te totes les mans de les que jo pugui disposar sobre la lectura d'una carta perquè tu aconsegueixis superar aquella situació. Aquesta és la meva feina. No és dir-te si anirà bé o anirà malament, si millorarà o no millorarà. Jo t'he d'aportar eines. jo t'he d'aportar capacitat, eines, posicionaments, actituds, tot això és el que jo t'he d'aportar. L'astrologia antiga era aquella astrologia que feia predicció pura i dura. Passarà això tal dia i a tal hora i després, quan no passava... Ah, no, és que esclar... La llitèria va en el collo a l'oràquel. És igual o simplement és que s'han canviat i no havia valorat depèn de quines coses a nivell de planetes i per això no ha succeït. no és real perquè jo aconsegui qualsevol cosa he de posar de la meva part, no? És aquell acudit de Dios mio que me toqui la loteria. Bueno, però si no compres el bitllet és difícil, no? La boleta si no la compres ho tens claríssim que no et tocarà. És una mica el mateix. Interpretació carmica. Resumeix. Aviam, en realitat quan nosaltres aixequem una carta, jo aquí en veus diverses, quan aixequem una carta en realitat a mi no em parla del present únic i exclusivament. Em parla de per què jo vic determinades situacions o per què jo estic volent aprendre determinada cosa. Llavors, aquesta és la diferència entre una carta normal i una carta càrmica, una carta càrmica quan la llegeixes és vas més enllà, és com jo puc entendre o he d'entendre per què estic vivint aquesta circumstància i per què no en vinc una altra. És aquesta la que estic vivint. Llavors, la diferència està aquí. Hi ha persones que necessiten saber més enllà, no? Comprendre. Aviam, si tinc... Posem un exemple. Tots ens hem equivocat a lo millor en algun moment determinat a l'hora de prendre una decisió sobre un tema de feina, sobre una actitud, sobre una relació, el que sigui. Per què sempre repeteixo les mateixes característiques? No, sobretot en persones que et venen i et diuen és perquè sempre trobo la mateixa tipologia de persones i soc infel·lic en les relacions de parella. Anem a veure quina és la causa, quina és la simptomatologia inicial que fa que tu cada vegada que trobis una parella trobis la parella amb les mateixes condicions. És repetitiu, és un cicle. aquesta és la diferència entre una carta normal i una carta càrmica. Càrmica et diu intento saber quina és la causa que em porta sempre a repetir unes determinades característiques o actituds en la vida. Una carta normal seria això, jo et faig la lectura però sempre aportant-te la capacitat que tu et coneixis al màxim i treguis el màxim de tu. Ara que dius això, no ho tinc preparat quan tenia pèl i jo tenia ja fa quants dies. Escolta, jo tenia un somni repetitiu i no te l'havia explicat quan anava a les teves consultes que era no sabia que m'agradava més si veure el Botín a la presó o el Madrid a segona divisió. va passar tota una sèrie de temps i em vaig desencantar perquè vaig arribar a la conclusió que era més fàcil veure el Madrid a segona divisió que el Botín a la presó. O sigui, que aquesta energia càrmica no em va funcionar, ho entens? De totes maneres, això del càrmic és que dius que tothom ha de pagar aquelles deutes que ha de fer i dic, cuidado, jo com que crec que no tot s'ha de pagar aquí i ara, la factura te la passen igual. A veure, ja em repeteix això. Sí, moltes vegades quan fem malifetes, quan fem alguna cosa lletja. A la vida es paga tot. Tot. Però no vol dir que hagi de ser aquí i ara. O sigui, ara en aquest moment tu em fas l'altra banqueta, posem per cas i jo em deixo el nas a terra i no necessàriament tindràs que pagar automàticament el fet que m'hagis fet l'altra banqueta i jo m'hagi deixat el nas a terra. Però arribarà un moment que seràs tu qui deixaràs el nas a terra encara que no sigui jo qui t'ho provoqui. M'entens el que et vull dir? O sigui, simplement, la vida acaba posant les coses en el lloc on tenen que estar. sí, encara que jo no ho vegi. això ja és una altra cosa. Si jo el que vull és vengancita és un altre tema. Ara, jo crec que sí, a tots a nosaltres ens passa la lliçó i tant. Et ben asseguro que moltes de les coses que vivim aquí i ara en aquest moment de vida és perquè alguna malifeta hem fet en un moment anterior. O sigui, que la teva definició, conclusió, és que a la vida tot es paga. sigui ara o sigui dintre de dos anys o dintre de vint anys o dintre de... No m'importa. O sigui, si jo el que vull és veure com tu caus a terra i et deixes el nas igual com me l'he deixat jo, llavors aquí patiré molt perquè, clar, no necessàriament t'he de veure. No necessàriament forma part del meu creixement de vida veure't com et deixes el nas a terra. Ara parlarem amb un altre convidat que això li passaré factura per tot el que m'ha fet pas sent. I see trees of green red roses too I see them bloom for me and you and I think to myself what a wonderful world I see skies of blue and clouds of white the bright blessed day the dark sacred night and I think to myself what a wonderful moon what a wonderful moon the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by I see friends shaking hands I see friends shaking hands saying how do you do they really say I love you I hear babies cry I hear babies cry I watch them grow wash them grow they learn much more they learn much more and I'll never know and I think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world the colors of the rainbow the colors of the rainbow the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by I see friends shaking hands I see friends shaking hands I see friends shaking hands saying how do you do they really say I love you I hear babies cry I watch them grow they learn much more than I'll ever know and I think to myself what a wonderful world Yes, I think to myself Yes, I think to myself What a wonderful world What a wonderful world Janet Marie Svatal va néixer fa 59 anys als Estats Units és una soprano clàssica i cantant de teatre musical autora i coneguda per la seva producció i treball benèfic a Alemanya i per la creació del paper de l'emperatribu Elisabet d'Àustria en el musical alemany Ludwig juntament amb el company d'escenari Marc Graham que és el que ha posat la veu en aquesta versió sota el nom de Janet en Marc van crear nombrosos enregistraments tant de CD com de produccions escèniques incluent concerts a l'aire lliure i gales de cinema i òpera en esdeveniments benèfics especials anècdotes van dirigir una sèrie de concerts benèfics per al castell entre el 2009 i 2011 Neusbanstein a Baviera titulada Avent Music aquest castell Neusbanstein a Baviera és el castell aquell famós amb el que Walt Disney es va inspirar per fer el castell d'Hades aquest castell d'Hades de Walt Disney existeix i està a Alemanya a Baviera el Neusbanstein van concebre i produir el primer musical del món a bord d'un vaixell amb escenes a terra imagina't fer un musical amb un vaixell i que anaven pel riu i anaven entrant a terra m'encanta coses diferents per això l'hem posat com a sintonia i a més l'hem posat per donar entrada el nostre propi convidat perquè amb la Maria Helena hem parlat amb la Bruxeta però ara ens queden altres personatges de contes mira normalment Maria Helena fer ràdio és una feina d'equip no fora possible poder haver fet 119 programes avui fem el 118 i el proper que ve fem l'últim que és el 119 doncs no fora possible poder haver fet 119 programes del benvinguts benvolguts i ben trobats sense que un tècnic de so i realitzador de programes ens hagués gravat editat i mesclat als àudios connexionant-nos als equips per poder fusionar la tècnica amb la creativitat hem gaudit d'un professional ràpid en el pensament i en la reacció ha resolt les multitasques que comporten la responsabilitat de gestionar una ràdio petita en un poble de 20.000 habitants i que requereix estar concentrat en totes les accions segut en front meu estic parlant de l'inconfusible inequívoc incomparable Carles Rius Mare de Déu Què? Mare de Déu Què hem de fer? Més de 100 programes junts Sí, Déu-n'hi-do Es diu ràpid Que t'han semblat estimat Bueno, bé Mira No has tingut cap convida que t'hagi contestat sí o no a totes les preguntes Això podria ser una gambarrada molt forta Això t'ho vaig explicar jo això em passa per tenir tanta confiança i explicar-te l'única cosa que em feia en un programa ara ho acabes de dir tu Mira hem parlat amb la Bruxeta i ara parlarem amb el Bruxot amb el Bruxot de l'astrologia hem passat a la meteorologia Molt bé Tots són prediccions ja ho has sentit l'astrologa prediccions tu com fas les prediccions És previsió Previsió Previsió Entre previsió i predicció Jo no jo ho faig molt fàcil o sigui no me les jugo gens tampoc no he de donar massa explicacions tot i que a mi moltes vegades em truquen i em pregunten escolta amb aquest cap de setmana fem una activitat a l'aire lliure a la plaça tal què? I s'ha quedat la frase aquesta i el Carlitos diu que no plou no plourà i això és molt fumut tens una mica de pressió perquè a vegades deies fas el temps qui m'escolti que ho vulgui però vull dir no sí és agafar totes les previsions que hi ha fer una mitjana sense la pressió dels restauradors dels que fan viatges dels que fan activitats el cap de setmana perquè entenc que els meteoròlegs professionals tenen una sèrie de pressions al seu voltant i no pots anar dient que el cap de setmana estarà plovent tot el dia perquè els restauradors se tiren el coll i et surt el sol però aquí no passa tant aquí a mi el meu cas no em passa llavors puc dir una miqueta el que jo vull i això va venir és una afició ja que em fas la pregunta això és una afició que em va venir del futbol teníem una colla d'amics que ens portem des dels 3 anys i que tots estem aquí a Sant Jús per sort i des de ben jovenets vam començar a jugar a futbol allà al carrer de la Creu amb una pista que hi havia a l'escola Montserrat i els dimecres jugàvem al partidet de futbol llavors hi havia molta humitat aquesta és una pista que a Sant Jús ja sabem que hi ha moltes mines d'aigua hi ha molta humitat surt llavors el ciment quedava humit i hi havia dies que estava humit i hi havia dies que no hi havia dies que es podia jugar i altres que no jo com que soc un malalt del futbol ho he estat tota la vida per jugar doncs el fet és que em vaig començar a aficionar a mirar la metrologia com estava a la humitat per si jugàvem o no jugàvem i això em va engegar des de ben jove una afició que vinculada al futbol em va portar doncs a mirar mapes cada dia fer la previsió cada dia del temps a la ràdio publicar-ho a les xarxes bueno és una afició que ja se m'ha quedat sí maria Helena el veus jugava molt bé a futbol ara té els genolls i els malucs a la misèria ho entens però jugava bé diuen diuen el que el que el genoll està ajudant a perdir el temps una mica no és fumut abans sí però quan et foten la pròtesi se't va aquesta màgia sí Carlos quin signe del sodiaque ets? Bessons ets identificat amb l'astereotip del teu signe? sí sí a més té aspecte té aspecte de Bessons ah sí? sí cada signe fa a vegades una estructura física dona una estructura física i per exemple Bessons que és un signe d'aire estira i llavors les persones no acostumen a ser ni molt grasses en principi sinó més aviat altes i estirades i en aquest cas ja estirem a mi l'alçada però bé però l'estructura l'estructura més aviat prima sí aviam a vegades també és una mica la barreja en aquest cas no sabem quin és el teu signe ascendent sinó que només sabem el signe solar que és Bessons però ja per aquí no deus anar molt lluny que ets a primeres hores del matí no a les 10 de la nit no ho deu crec que em van dir-nos pares sí no podríem fer el caco d'aquí un rato necessito un temps vale aquí tens una altra Bessons sí també veieu que l'estructura no és una estructura molt gran són estructures més aviat llargues i primes sí és picat et fa mala cara digue-li que el seu horòscop l'horòscop del Ferran també és el coneix de memòria i em coneix sí t'hi puc fer la foto si voleu en vez de parlar d'altres coses parlo de Ferran tu calla Carlos quants anys a la radio? doncs el mes d'abril em van fer 38 es diu ràpid sí no treballant però sí com vas començar com vas començar? doncs això de la ràdio va ser va anar tot lligat o sigui amb 12-13 anys estàvem a punt d'acabar l'EGB llavors un dels amics de la classe vam dir hem de treure calés com sigui perquè l'escola ens va dir que no hi hauria final de curs que no ens no ens ho subvencionava perquè l'any anterior hi havia hagut un problema amb els de 8a l'any anterior i vam dir s'han acabat els finals de curs ens va tocar a nosaltres llavors vam dir bueno ens hem d'enginyar alguna cosa per recollir calés i poder marxar nosaltres amb 13 anys ja m'explicaràs on anirem però bueno el fet és que vam començar a fer festes a fer sortejos vam comprar una càmera de fotos veníem els números amb el segell d'una ferreteria que hi havia a la carretera Rallal que ja estava tancada que l'home estava jubilat però era l'avi d'un de la classe llavors vam començar a fer tot de moviments per recollir calés no vam arribar a recollir tots els calés que tocaven no vam poder anar a marxar de final de curs però vam fotre una festa i un sopar espectacular a final de curs amb els diners que havíem recollit i aquí ve la paraula festa vam començar a fer moltes festes llavors fèiem pagar la gent sempre traiem un marge i aquestes festes les fèiem a casa meva a casa els meus avis era una casa molt gran a Sant Jús teníem un caratx on abans havien els cavalls i tal i allò ho vam arreglar una miqueta tot amb bombetes de colors i fent una mica el burro llavors fèiem moltes festes al cap de setmana i trobàvem la gent i aquí vaig començar el meu vincle amb la música i amb les festes això va ser acabar el 8è vam anar a l'institut amb la gent avorrida no feien festes no feien res i va arribar els petits de primer de bub que van començar a revolucionar una miqueta juntament amb els de tercer de bub que teníem bastantes migues a través del futbol perquè jugava futbol amb gent més gran jo i després també per generació de l'escola doncs vam començar a muntar unes festes que es feien a l'Ateneu les feien amb el mateix institut unes festes que també donaven calés i podíem i podíem fer superets i podíem fer coses bé tot això va anar vinculat a un altre noi que hi havia a l'institut també que ja el coneixia també de molts anys i de veí del poble que era el Ferran Brull i aquest va començar amb la ràdio el Ferran Brull va començar amb la ràdio ara està molt vinculat al hockey i al Ferran però vull dir aquest va va començar la ràdio als seus inicis i ell feia un programa de ràdio llavors va arribar a l'institut uns dies amb les festes i tal i jo ja ajudava amb el Ferran teníem uns altaveus gegants perquè abans els equips de música eren molt grans i tenies que estar molt fort per anar amb un llavell i treginar-ho amb un llavell i el fet és que amb el Ferran va començar a m'explicar doncs això de dir ja que fas festes i t'agrada tant la música i poses música per què no vens a la ràdio i tal llavors va arribar va arribar un dia que em vaig presentar allà a la ràdio amb tota una infraestructura una gent molt seriosa no és el que entres ara ja et diuen ja et foten el moc només entrar sinó que abans hi havia una infraestructura hi havia departaments de musicals departaments d'informatius bueno hi havia una estructura brutal llavors jo vaig anar saltant de departament en departament que ja m'explicaràs tu perquè estàvem a les golfes de Can Ginestà jo no feia més de 35 metres quadrats a més el sostre era baix i allà vaig començar a parlar amb un o amb un altre ens van deixar doncs em van deixar començar a tocar una mica les coses jo tenia 15 anys i va ser bueno va ser arrel que l'institut es va fer una setmana blanca jo per l'OPS que era no em van deixant esquiar aquell any i em vaig quedar fent uns tallers hi havia un taller de ràdio llavors amb el taller de la ràdio vam muntar una ràdio a l'institut amb uns altaveus penjats a fora de la balcuna del pati i ja fèiem ràdio i parlàvem i fèiem coses llavors allà vaig ser el dels meus primers cops que vaig començar a parlar i d'aquí me'n vaig anar a la ràdio i a la ràdio vaig començar recordo eh els diumenges a les 5 de la tarda que em deixàvem posar música sense parlar de bruixet a bruixot és divertit eh sí aquest individu sí ara estava comptant i crec que té que tenir un ascendent en el signe de balança els meus dos germans els teus germans són els dos balança doncs pot ser que tinguis no ma mare és virgo els meus germans sí no el fet és és aquest que bueno vaig començar doncs posar música a la ràdio posava el que m'agradava no em deixaven parlar perquè encara no tenia i un dia se m'ho córrer ja dic cansat dic hòstia si hi ha gent que parla tothom parla perquè no puc parlar jo i sí vaig agafar vaig obrir el micròfon i vaig presentar la cançó al cap de 5 minuts ja m'estaven trucant a la ràdio què fas parlant i tal és que hi havia un control brutal en aquesta emisora sort que vaig arribar jo i vaig relativitzar tot una mica mira ens tens a nosaltres llavors vaig combinar això de la ràdio vaig seguir estudiant vaig el BUP el vaig deixar a mitges me'n vaig anar a FFP vaig fer segon grau d'imatge i so vaig fer uns cursos especials amb el Surroc a Barcelona al centre de la imatge al paral·lel i re em vaig anar aficionant a això de la ràdio i paral·lelament doncs també com a dijoc dijoc tinc una vida paral·lela de dijoc i de nit ara ho entenc jo quan vaig venir a viure aquí ja fa més de 32 anys la paraula festa no existia es deia Carles Rius quan venies aquí i era festa el ràbi que em diuen ara eren Carles Rius home no ho ha dit ell no tant sí sí ho ha dit ho ha dit no el que passa que sí que es feien coses i ja vaig començar a muntar coses d'aquí al poble sí mira aviam ben trobats oients ara començarem a conèixer la part humana del Bruixot que cada dia fa possible que tecnicament s'emeti a Ràdio Desver i ens informi del temps que ens acompanyaran el dia en la setmana esperem que en aquesta amenaça que ens ha fet que no ens respondi amb el típic i tòpic no ho sé Carles què és el que t'apassiona més? el futbol el futbol i la música és el cor trencat el futbol perquè amb els malucs me'l van treure ja fa doncs 14 anys que bé amb el meu fill petit no tenia més nassos que anar a xutar amb dolors però però el futbol m'ha fet molt de mal o sigui el fet de deixar de no és deixar de fer esport sinó de fer esport competint aquest és el que m'ha fet més mal l'esport l'he seguit fent segueixo fent el cabra per la muntanya em diuen que no corro i corro o sigui l'esport no l'he pogut deixar de fer però la competició que és el que em donava moltes ales em relaxava i em feia tenir un caràcter doncs més més obert no sé era com disfrutava més no sé el futbol em va fer molt de mal però la música ha estat paral·lela sempre Carles què és el que més et penedeixes d'on haver fet? forta eh anem força aquí amb el questionari me'ls he preparat bueno és que estava vinculat o sigui potser haver-me cuidat una miqueta més esportivament no em vaig cuidar gens ja veus que t'ho vinculo com que jo tenia una forma física que era espectacular no em vaig cuidar gens veus les festes les festes ara m'estàs escoltant tot es paga ho veus però ara m'estarà escoltant el responsable i és que tinc un pare que juga a tenis té 84 anys i porta dos genolls de ferro i un maluc llavors aquest home sempre l'he vist també allò que m'he fet una mica de mal aquí no passa res i jo tota la vida m'he fet aquí una mica de mal tinc aquí molèsties m'he passat res no passa res i al final passa factura no res que t'avorreix sobiranament què m'avorreix els diners o sigui odio tot el tema dels calés mira jo amb això i ara comença el últim programa jo també em despullo una mica això mateix vinga va no no aquí el que pregunta és jo ja ho tenim clar tinc una llista aquí i és de les coses que he intentat transmetre als meus fills que pot ser erroni el que tu deies el teu pare o pot ser encertat i els he transmès que a mi a la vida que ja hem tingut uns quants anys els calés només m'han servit per una cosa molt important només per una saps per què? per no tenir que pensar en ells jo sé que no sóc de de tenir Ferraris ni de somnis home si els meus somnis eren el botín imagina't però sí que realment els calés tu dius t'avorreixen a mi m'han servit i en serveixen però una cosa encara important pels anys que em queden per no tenir que pensar en ells és a dir si he d'anar a dinar amb tu no em dic hòstia a veure quan em costarà i no necessito no necessito anar a restaurants de 3 estrelles però ho dic que els calés sempre ha sigut una cosa que quan em parlaven de sous o ai no sé el que toqui o sigui és una cosa que sempre m'ha tingut no m'ha agradat mai això dels calés tu la música que va quina cançó no pots escoltar sense plorar bueno hi ha un parell de cançons és que jo sóc una xiu una mica funky hi ha una cançó de la Sisters Ledge que és Thinking of You que és molt bonica després una altra de la Jocelyn Brown que es diu Somebody else is guy i tant no sé tinc unes quantes cançons funky alguna d'Argüent and Fire també el Fantasy o bueno tinc moltes és que tinc moltes cançons haver punxat el fet és que tens moltes cançons preferides però sí que probablement el Thinking of You de la Sisters Ledge és una de les cançons que a mi em toquen per això t'ho pregunto Carles si poguessis viatjar en el temps aniries al teu passat o al futur? al passat per què? bueno per fer les coses una mica diferents i tornar a gaudir d'una època que vaig disfrutar de mala manera i m'agradaria repetir-ho o sigui tornaria al passat per tornar a disfrutar i tornar a fer el que he fet la brusseta que dius del brusset de les respostes no està bé què t'opines què opines del Besons? no el Besons és molt inquiet ja s'està veient vamos surt directe sí sí bueno esteu en concepats no? no no ho havíem parlat abans no jo no eh jo sàpiga no no per quin famós tinder canviaries durant 24 hores? buah pel Guardiola pel Guardiola no pel Josec Guardiola no el cantant el cantant no trompetista Josec Guardiola ha tocat la trompeta a la himna de l'espanyol no això t'ho dic això t'ho dic no sí jo amb el Pec Guardiola et dic sí un dia sense amb ell allà bueno sense ell sent jo ell i podent fer el que fa buah has dit que el que més t'ha passat en la vida la música i l'esport en aquest cas el futbol i el que més t'espanta? o que et posa més nerviós? les obligacions? que m'espanta i em posa nerviós escolta sempre m'ha fet molt de respecte al mar de nit el mar de nit m'ha fet molt de respecte sempre el mar de nit? nedar de nit sí bueno em callo has estat amb mi de nit he estat amb mi de nit però no espera que posarem una parauleta alta mar de nit nedant ara en un barco no em fa gens de por no no no que he estat amb tu de nit i no em ha passat res no no però avui el mar de nit em dóna molt de respecte què és el que et fa més feliç? uau els del meu voltant eh crec tot el meu entorn si els veig feliços jo sóc feliç i és una felicitat que no m'ho donen altres coses i el que més t'enfada? o t'indigna? que més m'emprenya és que és difícil que m'emprenya jo si jo no havia aconseguit encendint el programa no sí no ho sé potser el el que no et vagin de cara o sigui el fet d'aquest que diguin una cosa després te'n facin una altra tu no n'hi has de cara mai dius tu crec i el que més t'inspira o et motiva? de la música amb qualsevol tipus de cosa que hagi de fer la música i el que et sorprèn més o et meravell? quantes preguntes és un test ui home i tant home escolta vull que em sorprèn més ara vull vull que els vull que els nostres oients que ens escolta coneixin el que no han conegut mai de tu una miqueta una pinzellada una miqueta i aquí és el Carles el meu bruixot personal personal el que em sorprèn més has dit sí, clar o et meravella et pots sorprendre de bé o de dolent et dic tu passo fàcil aquesta sí que m'has enganxat que em sorprengui que m'agrada al final sortirà el nou ser veus com al final l'enganxa un de tants quantes preguntes portem i jo esperes però on vas amb tot això és que he vist senyors he vist el guió tot això són preguntes sí però no te l'has fet que em sorprengui escolta ja ho penses i després m'ho dius perquè a tothom el sorprèn a mi a mi bueno cadascú i no parlem de mi fora el que més se relaxa o tranquil·litza la música sí, clar és que la música és una medicina escolta jo tinc amics que el que més es relaxa és fumar-se un cigarret un caliquenyo bueno potser hi ha moments que sí però no a mi és que em podria substituir i el que més t'il·lusiona o t'emociona el que més m'emociona és que m'estic fotent cada cop més gran i les emocions les tinc més a flor de pell com si diguéssim i tinc les emocions que les tinc com molt a tocar sempre he sigut un tio que m'he fet molt el dur i aguantat i últimament m'està emocionant emocionar-me massa sí, sí doncs ara que estem ara que em parlaràs totes del teu punt de vista a la teva edat encara és pitjor no? sí jo et porto 20 anys més però saps el que em passa i passaràs per aquesta etapa almenys el que em passa a mi i parlant amb amics més a més de la nostra edat que també els hi passa el mateix que arriba un moment que quan les coses et surten bé ja no fots aquells vots que trobes al cel i quan et surten malament no et desesperes no fots una plorera o sigui estàs més equilibrat relativitzat una mica ara començo a passar l'època teva aquesta no? aquesta que s'acomiada un d'un informatiu se n'ha la música a l'informatiu i t'agafa el bullet i que m'emociono i que m'emociona i jo recordo que de petit quan anava al cine veia una pel·lícula d'aquelles un melodrama sí, de tant en quant se'n caia una llagrema és veritat doncs ara em torna a passar el mateix jo recordo més mon pare que també és d'aquest tarannada i ara ja és gran que se m'emociona amb qualsevol cosa i recordo de petits amb els meus germans que cada cop que hi havia alguna cosa així emotiu a la televisió ens giràvem de la tele i ens quedàvem mirant-lo amb ell i aviam com començava la lliguinmeta per rure érem uns punyeteros s'emcanyava sí, de petit de petit ja eres com ara sí, sí, sí no canviem quin és el teu record més feliç? uf veus, ara m'emocionaré les meves vivències amb el meu avi i els meus tiets per part de mare que maco quin és el millor consell que t'han donat? el teu pare la teva mare els amics segur que n'hi ha de molt potser no és el millor però és un que sempre em va agradar molt i em va marcar moltíssim i és un consell que l'he portat tota la vida jo de petit venia de jugar de futbol sala érem petits jugàvem al pati de l'escola eren espais molt reduïts i jo vaig aprendre a jugar a futbol en aquests espais petits i a més a més suposo que vaig aprendre en bastant perquè jugàvem amb boles de xiprer perquè no ens deixaven jugar en pilot al pati i jugàvem amb boles de xiprer i això al principi era la bola de xiprer després vam començar a afegir paper amb cel·lofant anàvem fent paper cel·lo i anàvem fent la piloteta fins que la mestra ens era d'això o hi havia algun intel·ligent que volia trepitjar la pilota i la xafava completament i un consell del pare d'un amic meu que encara som molt amics i ens veien cada setmana un dia que vaig arribar al Camp Gran i em va dir veus això aquesta immensitat això és sis vegades on tu jugues o sigui que t'hauràs de començar a aplicar perquè de l'espai que jugues tu s'ha multiplicat per sis i en aquell espai tu ets el rei del mambo i ara en aquest espai hauràs d'aprendre a no ser el rei i a compartir una miqueta més va ser un consell que em va ajudar molt pel fet de dir era molt autònom quan era petit jugant a futbol perquè m'ho feia jo tot solet i quan vaig arribar al Camp Gran vaig haver d'aprendre a compartir amb altres tot l'esforç perquè agafar la pilota des d'un àrea i portar a l'altre això ho feia el Pelé només jo l'he vist en una pel·lícula que el Pelé deia la jugada aquesta així amb els Pixotos i Marco Wall molt més llarga mira com anem a dir però vull portar on estàs tu però com anem a dir que tu dius això tu saps que jo personalment i l'has tingut aquí som molt amic d'un jugador que no ha hagut més i ell m'ha dit una de les coses que més trobo a faltar m'ha dit ell sobretot amb el Barça que és el seu equip i uns jugadors com a la meva època que era l'Essensi que agafava la pilota en un àrea i te la pujava a l'altre després amb el teu admirat Pep Guardiola tenia un jugador que es deia Niesta que agafava la pilota en un àrea i te la pujava a l'altre i no n'hi ha sí, és solitat això que tu deies són aquests tipus de jugadors que t'agafen que agafava la pilota i he parlat de dos del Barça sí, sí, sí Carles passar fred o calor? fred tota la vida dolç o salat? salat tot i que mon pare amb els anys se tira cap al dolç també que això no ho entenc que veu que amb els anys tires més de dolç igual és perquè el metge et treu el salat i pues tira una miqueta més de dolç no ho sé si només poguessis menjar un aliment la resta de la teva vida quin seria? una fideuà fotria fins als anys si la pogués fer jo què t'agrada llegir? doncs normalment són és una mica de novel·la negra potser i també la novel·la històrica m'agrada bastant i si està vinculada amb Catalunya encara més o sigui tiro molt a voltes a vegades de Martí Gironell de la Catedral del Mar sempre m'he vinculat una miqueta a ser una mica dels avantpassats de la ciutat de Barcelona o dels voltants de Catalunya no puc estar de no fer-te aquella pregunta típica i tòpica que jo et deia abans en la presentació una illa de certa quines tres coses et portaries? això és el típic i el tòpic que pregunta tothom que no en sap que pregunta però amb el Carlos i amb aquest programa m'he permès el luxe de fer-lo una illa deserta i no tinc corrent oi? no, no, clar s'ha escrit un dollà ara que et dius això mira et faré una pregunta què prefereixes a l'internet o banyar-te? si tens que tenir una de les dues coses internet o banyar-me clar dius no puc viure sense internet o no puc viure sense sense el mar no, sense banyar-me sense rentar-te ah, sense raó guarrindongo què? internet oi, hi ha gent ho veus no, no, que és broma oi, aquesta és bona hi ha gent que diu és que jo sense internet no puc viure bueno, què? què et portaries a una illa deserta? clar, sense endullar no, clar és que això s'està complicant amb els anys cap aquí perquè tu et tenim endullat i tu i no què me'n portaria? doncs la meva parella tres coses porta-te eh, tres coroll doncs sí, potser clar, un llibre me l'acabaré no sé si quanta estona està està la illa aquesta no sé, algun estri per poder pescar intel·ligent molt bé i això una psicòloga o la Bruxeta et dirà que segons el que respons marca el teu caràcter és bessons ho veus? o sigui que igual va sí, però ha fet un comentari prou interessant ah sí, explica-ho explica-ho no, lo del dimensionar això és petit i el que et facis gran això es farà gran sí és important sí, sí és important i també aprens a estar, no? vull dir que vull dir, et faria moltes més preguntes però no si poguessis salvar una cosa material d'un incendi que salvaries? una cosa material d'un incendi amb coses meves que s'estan cremant coses meves saps un altre mi meu el Francesc Fàbrega esclar ella et dirà jo me'n portaria la gàmera t'he posat un exemple que se m'ha corregut ara què, tu què salvaries? un micròfon? no, jo suposo que el portàtil és mitja vida sí, sí ara sí clar, és la meva feina o sigui, tot ho tinc aquí davant va fem un impàs l'última pregunta pel moment amb tu què t'agradaria o què és el que més t'agradaria aprendre o provar? bueno, m'he tirat en paracaigudes des d'un avió a prendre has pujat en globo he pujat en globo no ho sé jo crec que o sigui, la meva vida laboral i ho inculo a l'aprendre sempre he estat vinculada a moltes coses faig moltíssimes coses a la meva vida laboral i en sé una miqueta de tot d'acord? doncs m'agradaria aprendre una miqueta més del so en directe que és el que he tingut així una mica potser els concerts he deixat una mica apartat i he fet altres coses a la vida amb el so i ara potser ho trobo a faltar una mica m'hagués tirat una miqueta m'hagués agradat aprendre una miqueta més del so en directe ara sí que és l'última com seria el teu dia perfecte? el meu dia perfecte? doncs mira m'aixecaria me n'aniria cap a la ràdio faria el programa que volgués perquè ho tinc porto a les venes estaria presentant música compartint-la amb la gent probablement em fotria una bona fideuà per dinar i a la tarda probablement me n'aniria a casa m'agafaria el meu equip de so i començaria a posar-me música de les que a mi m'agraden i les barrejaria fent així una mica de dijoc i per mi solet probablement me n'aniria a dormir agafaria algun llibre d'aquests d'Història de Catalunya i amb això ja tindria el dia fet això em companyia sempre estic parlant així com si visqués sol i fos un ermitanyo però vull dir sí, com has canviat de ser tan individualista al futbol a ser tan cooperatiu però jo suposo que això a la vida et porta i el qui no doncs acaba solet al dalt de la muntanya com aquests de tor que els hippies aquells que estaven sols a la muntanya no sé saps què et dic? què? que és un plaer haver compartit amb tu 118 per programa i see trees of green red roses too i see trees of green red roses too i see trees of green red roses too i see them blue for me I see them bloom for me and you And I think to myself What a wonderful world I see skies of blue And clouds of white The bright-pressed day The dark-singly night And I think to myself What a wonderful world The colors of the rainbow So pretty in the sky I also run on faces Of people going by I see friends shaking hands Saying how to do They're really saying I love you I hear babies cry I watch them grow They learn much more Than I ever know And I think to myself What a wonderful world Ako Akiko Miba Una japonesa Cantant de jazz Al seu país Superconoguda I és de la nova cançó jazzística Al Japó Ha estat acompanyada Estat acompanyada Per Tetsuya Kogure Un guitarrista de referència Al Japó I Ens ha deixat la versió De la nostra sintonia No versió japonesa Versió per una japonesa Després de 118 programes Hi ha el penúltim del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats Hem anat comprovant Que en aquests 5 anys La justícia a Eñe no està cega És que està cara al sol De la unión del coño de la Bernarda Con el pito del sereno Les nació el Tribunal Supremo No ha canviat res del que vam dir Ja fa un parell d'anys en aquesta secció La realitat supera la ficció La realitat supera la ficció La realitat supera la ficció Sí La realitat supera la ficció Sí La realitat supera la ficció La realitat supera la ficció Sí Bruxeta Ara parlaran el Josep i el Joan I després pensa que tu ja hem de parlar Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent Com ho sabent I això és el teu moment Què vols dir És que jo em quedo gust Quan dic Que la realitat supera la ficció Sí Ara és el teu moment Un moment Que ens vols explicar Quants coses Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Moltes Una miqueta, ho conec molt poquet, però a mi ja s'ha tota una sèrie de preguntes. Ja, ja, ja he vist, ja he vist. Però saps el més maco que ens ha dit? Què? En caròfano tancat. Per què? No m'havia mai plantejat les preguntes que m'has fet. Això sempre és bo. Això és bo, no? Sí, perquè et qüestions coses que, al millor, no te les haguessis qüestionat mai. Doncs mira, a la seva edat ja ha tingut un individu... Home, tampoc no és tan gran, eh? No, no, jo som molt més gran que ell. Bueno, escolta, Joan, què? No perdem temps. Ai, sí, Ferran, va. Començarem amb una cançó. O povo és qui més ordena, terra da fraternidade, gràndula, vila morena. Sí, no el fareu. Esteu sentint Gran Dola, vila morena. Va ser la cançó o l'himne que es va posar en marxa al moment en què va esclatar la revolució dels clavells. Avui fa, no, avui no. Aquest mes ha fet 50 anys. El cantant, José Afonso, mort ja, va ser una mica un dels personatges més importants d'aquella revolució que semblava que tenia que canviar per tu. Gràcies. En moral, amb en Ferran, que no vol que avui fem preguntes sobre ell, és una pena. Avui no faré el meu programa. Només us diré qui serà el personatge que m'agradaria parlar la propera setmana i última de la temporada o del programa, no ho sabem. Que és sobre un personatge que va ser president del Barça, abans hem parlat de futbol, i que és molt, molt, molt desconegut. El seu nom és, ni me'n recordo jo, imagineu-vos-ho, Francesc Xavier Casals. Segurament molts de vosaltres no heu sentit a parlar, i va ser el president durant la Guerra Civil, i va ser castigat per això. Em parlarem la setmana que ve. I, simplement, per deixar pas als companys i perquè hi ha coses molt interessants a dir encara, un recordatori, la justícia social és una aberració. Dixit, mirell. Anem amb compte. Tenim eleccions europees d'aquí tres setmanes, i veurem què pot passar. Siguem prouents. Gràcies. Pep, bruixeta, bruixot. Sí. Avui parlarem d'una manera de divertir-se la gent, que va durar, doncs, molt de temps, va anar evolucionant, i se n'ha parlat molt, però se'n sap poc. Era una mica de les barraques de fira. O sigui, els nobles i els reis, els reis, divertien de la seva manera diferent dels pobres, tenien caceres, els seus boscos, mataven animals per plaer, i hi ha qui, doncs, és que s'ha de comptar els seus animals encara que fos per alimentar els fills, no? El poble, doncs, ho feia d'una altra manera. Hem parlat dels juglars, dels bufons, etcètera, etcètera. Tot això, doncs, ho deixem per un altre moment. I llavors, doncs, va, la vida de pagès, la vida de la ciutat, l'edat mitjana, allà on fos, els pobles, era molt dura. Els animals no en tenen de festes, la terra s'ha de conrear, plogui o nevi, o sigui quan sigui, etcètera, etcètera. Però hi havia moments en què s'ajuntava gent, encara que fos per feina, que eren els dies de mercat, i amb aquestes dades puntuals apareixien persones que tenien la capacitat d'entretenir la gent en diferents maneres, cantant, ballant, tocant instruments, explicant llegendes o rondalles o crims esgarrifosos que havien sexualit en vilas properes. Tot això amb més o menys gràcia, amb més o menys exageració i amb més o menys mitjans. Afegint-me en aquest còctel, saltimbanquis, malabaristes, algun prestigitador, d'una molt bona tècnica que no fos cas que el cremessin per bruixot. I amb el pas del temps, els que tenien més èxit podrien tenir recursos per muntar una paradeta i fer més vistosa la seva actuació. A poc a poc es va afegir gent amb malformacions, malalties, alguns van veure-la amb una manera de treure partit a una desgràcia pròpia o a la d'un familiar. Altres, simplement un negoci, comprant un descapacitat a una família necessitava i una família ignorant per exhibir-lo, inventant una procedència llunyana per fer que aquella deformitat, que era una característica dels seus pobles llunyans, etcètera, etcètera, per fer una cosa fantasiosa i treure més calés d'allò. Aquest espetacle cruel, que va començar a finals de l'edat mitjana, i l'altre desaparèixer al cap dels anys, amb els avenços tècnics i culturals, no va fer més que augmentar. I durant els segles XVIII i XIX va arribar al seu punt culminant. No em cansaré de recordar que alguns d'aquests espetacles eren cruels, equiparables de l'esclavatge, però la ciutat d'aquell temps ho veia amb uns altres ulls. Això no ho fa ni menys cruel ni acceptable. Ho faig notar per entendre una mica si és possible la pervivència d'aquests fets durant anys. Tampoc hem de creure que són pitjors que els altres països. no els d'enllà, on diuen que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, segons els coneguts versos de l'Espriu, sinó que molts d'aquests espectacles ens venien de fora, ens venien d'Europa, seguint inclús les exposicions universals i altres circuits, vull dir que molt cap aquí en el temps. Un exemple ha vingut de fora, el famós Barnum, l'americà finés Taylor Barnum, del Cirr Barnum, l'espectacle més gran del món. Aquest programa es va fer multimilionari incorporant al Cirr l'espectacle de fires més friki, adobat amb tota mena de mentides. Encara que ja estava abolida l'esclavitud, va comprar una esclava negra molt vella, que tenia uns 80 anys, cega i gairebé paralítica. L'exhibia com una esclava negra de 160 anys, que havia estat mainadera del president George Washington. Tampoc tenia manies en exhibir un esquelet de sirena consistent en un esquelet de mico costit a una espina de peix. Barnum va néixer el 1810 i va morir el 1891. I a l'època que va viure hi ha fotografies dels monstres que exhibia. Dones verbudes, una nena amb quatre cames, un home amb tres, moltes altres. Molts fenòmens d'aquests de fira, que se n'ha dit sempre. Un cas excepcional va ser el d'un nen que va néixer normal, però als sis anys va parar de créixer, feia 65 centímetres. I era intel·ligent i proporcionat. Barnum el va llogar a ella la mare per tres dòlars a la setmana, més la manutenció de tots dos. Va fer que rebés classes de cant, de ball i de mim. Li va posar el nom artístic de general Tom Thumb, equivalent al nostre patufet, Polset o el rei Pulgacito. Va tenir sort, va arribar a actuar dos cops davant de la regina d'Anglaterra. Es va casar amb una noia de les seves mateixes característiques que ell. Al cap d'uns anys va començar a créixer, molt lentament. No va arribar mai als 90 centímetres. Es va fer milionari i va morir als 47 anys. És a dir, que sempre han tingut becles a casa, que en totes les partes coecen ales. Doncs, tornem cap a casa. Aquí també van aparèixer gegants, nans, siamesos, homes peluts, dones verbudes, entre altres fenòmens. Tot això venia de lluny, però fins a l'aparició dels diaris les informacions eren gairebé inexistents. Per tant, fem un salt cap al segle XVIII i XIX, que tenim una mica més d'informació. Tot i que la informació pròpia d'aquí és molt, molt minsa. I a Barcelona va passar el mateix que a altra ciutat. Les barraques de Fira, amb els seus fenòmens veritables o falsos, van passar de fora en muralles cap a l'interior de la ciutat. Al segle XVIII estaven al cap de vall de la Rambla i als camps del Raval. Allà es van establir les primeres companyies que venien de fora. I al XIX van passar cap al Descampat, que seria la plaça Catalunya, i després cap al Palau i la resta de la ciutat. I no només això, també teatres, cafès i domicilis particulars. En algunes cases, potser podien fer una ballada musical, de poesia, titelles, o embats xinesques, o contrataven un faquir, una sessió d'espiritisme, que hi havia una temporada que també va ser molt famosa a Barcelona amb molta afició, o una dona vermuda. A tot això es van incorporar figures de cera, que en finalitat se'n apretesament medicinals o de prevenció, mostraven els estrells de les malalties venèries amb tota la cruesa de les deformacions, nàfres i pústures. En menys d'un segle, a Barcelona es van instal·lar una trentena de museus anatòmics i unes 60 col·leccions de figures de cera. No totes alhora, si no anaven ni venien, però hi van tenir força èxit. També tenim altres figures que presentaven diferents estats de gestació i que retirant les peces a dient es podien veure els fetos. Traducsalment, les dones hi tenien prohibida l'entrada, en aquestes exposicions. A Anglaterra es pot trobar molta documentació gràfica i escrita de tot això. Personatges de fira, museus anatòmics, etc. I a casa nostra és molt difícil trobar documentació i gràfica gairebé impossible. Algunes coses s'han trobat pràcticament per casualitat. Possiblement, el darrer que va funcionar a Barcelona va ser el Museu Roca, que va funcionar durant els anys 20 i 30 del segle passat. O sigui que estem molt, molt, molt cap aquí. Eren uns típus d'espectacles que venien de mitjans del segle anterior. Hem de pensar com era la societat d'aquí i d'arreu. La prostitució, que era un mal necessari, segons els teòlegs, a les prostitudes se les marginava, a l'edat mitjana havien de vestir diferent, per quaresma se les tancaven convents, de manera farisaica, d'obligar els homes a fer penitència. I d'aquí la dita de ser més pobre que una puta en quaresma. Perquè no es podrien guanyar la vida. La virginitat de la dona era una cosa sagrada i la pitjor vergonya per una família era que la filla soltera quedés embarassada. Una altra dita ben clara era la de fer Pasqua abans de Rams o fer ballar els gegants abans de Corpus. Que més endavant va ser substituït per allò de casar-se de penalti. que és bé, més enllà d'una dita castellana i no hauríem de dir, doncs, casar-se de penalt. Però bueno, això tampoc ara, no. És el moment d'entrar amb això. Això el Carlos, el Carlos, que li va al futbol. Els hospicis eren plens i alguna noia havia tingut un set mesó d'una mida considerable i ben saludable. Perquè doncs ja havia estat embarassada del nòvio que s'havia de casar i abans van avançar la cosa i van amascut d'aquest nen de set mesó. Però mira que maco que ha sortit. Doncs ja està. Els nois, encara, perquè tal que sabessin el que és la vida, tan bon punt, eren majors d'edat o poc els hi faltava, eren convidats a anar amb una prostituta i sovint acompanyats d'un familiar proper o d'un amic més gran. Recordem també que les parades d'autobús eren aprofitades pels joves per veure els tormells de les noies. Déu-n'hi-do. No riem gaire per això, eh? Que ara recordem el que ens feia veure sortir del taxi una noia amb minifaldilla a la nostra època. Tornem a les barraques de Fira, que van passar de fora a dins de la ciutat i un cop les muralles enderrocades van estendre per tota la ciutat. El lloc privil·lejat per aquestes barraques va ser la plaça Catalunya, quan érem descampat. I més endavant, quan va ser considerada en el pla Cerdà, una illa més de cases, on s'hi van arribar a edificar tres edificis que van haver de ser enderrocats per expropiar-se els terrenys per fer finalment la plaça tal com volia l'Ajuntament i demanava la ciutat. El 1854 comença l'enderrocomant i l'Ajuntament demana l'expropiació per convertir-la en plaça el 1862. L'expropiació comença el 1892 i la primera etapa d'urbanització de la plaça Catalunya no comença fins al 1902. Durant anys, allà a la plaça hi va haver de tot, que fes espectacle, com la Pajarera, el Peronà amb el Baterol, que era una pintura circular que presentava la famosa batalla, amb una tela de 1.800 metres quadrats. I dins d'un dels tres edificis que es van construir dins de la plaça, a l'illa de cases que després va ser la plaça, hi havia la Casa Estruc, que hi havia el Museu Armerí Estruc, que presentava una de les millors col·leccions d'armes de l'època, composta de més de 2.000 peces, que davant del desinterès de les institucions catalanes i les del País Veí va ser adquirida per un col·leccionista francès, l'altre País Veí. I avui forma part del Museu de l'Armada dels Invàlids de París. També hi havia el famós Cirque Acuestre, que havia demanat una llicència per uns mesos i sí que va estar 16 anys a la plaça Catalunya. Podem dir que gràcies a aquesta urbanització de la plaça Catalunya va aparèixer el Paral·lel. Allà es van desplaçar les barraques de Fira i tots aquells espacalques que s'havien fet aquí. El Museu Roca, que en una barraca de la Fira del Paral·lel, de Fira del Paral·lel, exhibia en forma real i per a l'educació del poble una col·lecció de figures anatòmiques de cera que mostraven les conseqüències del vici, la prostitució i les drogues, o anomenava els estragos del barri xino. L'exhibició s'anunciava sota el control de l'elecció general de sanitat, anava acompanyada d'un espetacle de fenòmens, l'hombre mono, l'aranya gigante del Japó, les germanes xiameses, monstros humanos, galeria de curiosidades, fetos humanos autènticos. Hi havia més de 500 exemplars construïts en cera. Tot això està tret d'un cartell de propaganda que va aparèixer en una llibreria de vell a finals del segle passat. Qui era el propietari d'aquestes coses? Era un Francesc Roca, era un tortosí que amb els seus fills durant anys va fer espectacles de màgia, vendiloquia, música, circ, autòmats i figures de cera. Finalment va decidir instal·lar-se a Barcelona, primer al Paral·lel i després, davant de l'èxit, al carrer Nou de la Rambla, on van construir un negoci al voltant del Museu Anatòmic i de la distribució i exhibició de pel·lícules científiques que oferien imatges d'operacions i parts. Els clients, però, no eren precisament científics els que anaven a veure tot això. Això excitava força a la gent de l'època que, donat el realisme de les figures que anaven nues i, malgrat que es podien desmuntar i veure el fetus situat al ventre de la mare, preferien més imaginar-se aquella dona nou mesos enrere. no riem gaire, que només ens cal recordar l'èxit que va tenir Elga, el milagre de la vida, l'any 1969. Els cinemes d'àliaçat, perquè ja no hi ha l'àliaçat, era una pel·lícula d'educació alemanya, d'educació sexual per a adolescents. Aquí es va considerar no apte per menors i es va projectar amb cinemes d'àliaçat. Així que tampoc hem canviat tant. I si això no sembla prou ridícul, encara recordaré que a la porta d'alguns cinemes ens va projectar hi havia un servei d'ambulància per atendre el possible desmai d'algun espectador. Tornem, tornem cap a la família Roca. Al començament de la guerra el local va tancar i tot el material dels espectacles del Roca va anar a parar a un magatzem del Paral·lel que va reparèixer gràcies a unes obres el 1987. O sigui, del 36 al 87 això desabé se'n perd la memòria. No sé en Roca aquest exactament què va arribar a fer va ser director de la sala Museu una sala que hi havia al carrer Canuda que es feien espectacles i tal però devia deixar totes aquestes coses no era moment tal com estava així per tot això i ja dic se'n va perdre la memòria no se'n va parlar més. De fet de totes aquestes coses no se n'ha parlat gaire. El material va passar a mans d'un parell d'antiquaris i finalment les peces d'art escènic les va adquirir l'Institut del Teatre les de màgia el mag Xevi per la seva casa museu de Santa Cristina d'Aro. Ningú es va endreçar per les figures anatòmiques i l'antiquari les va tenir en un pis del carrer de la Palla des del 1988 fins al 1995. Per sort uns alumnes de l'escola superior d'universitària d'imatge i disseny hi van fer un documental com a treball de fi de curs que es podia veure per internet i els podia donar una idea de com era tot això però Youtube el va retirar sembla que s'ha perdut i no hi ha cap altra altra còpia. Finalment la col·lecció va ser adquirida per un col·leccionista belga i se la va endur cap en verds. El que sí que ha trobat és un curt de set minuts en què suposo que és el propietari perquè el meu el meu blandès a part de dir cruix no sé gran cosa més li explica algunes coses de les peces que t'exposaves a un altre personatge no s'entén ja dic no va tenir ni un borrall però algunes figures que es veuen estaven molt ben fetes i són molt desagradables o sigui que havia de ser un espectacle curiós. Una part del material efímer cartells propaganda etc. va quedar a Barcelona i s'ha preservat així com les fotografies fetes quan es va descobrir la col·lecció. a part d'això tornem a aquestes col·leccions i aquestes coses tornem una mica enrere van arribar les col·leccions d'animals veritables zoològics ambulants ara sí amb unes condicions horroroses vull dir els tractava normalment d'un seguit de gàbies i el públic passava per advenir i es mirava els animals. També n'hi va haver de persones a la Ronda Universitat cantonada amb la Rambla Catalunya es va establir una tribu aixanti mostrant la vida quotidiana i algunes danses i altres curiositats. Va tenir molt èxit de públic. el 1913 una tribu mahometana al Turo Park i una senaralesa al Tibidabo i el 1915 la tribu de los Himalaias al Turo Park anunciats a la Vanguardia los fenómenos marrados del mundo ni hombres ni monos o el village liripotenc una original reproducción de un poblado con sus calles casas, iglesias, etc. i sus diminutos habitantes com també anunciava la Vanguardia juliol de 1917 com diu la Maria Helena tot aquest escarni es paga els escarnis així ens va ja ho veieu és gràcies a la premsa que tenim tot això els diaris de l'època eren bastant avorrits el seu nom indicava diari d'avisos i notícies donaven informació de funcions casaments entrades i botigues de vaixells peticions de mà etc. l'arribada de vaixells també les darreres col·leccions provínents de París les principals botigues de moda i també on es podia anar a veure la dona més grassa del món o el gegant provinent de l'Himàlaga la publicitat impresa encara podia ser pitjor assegurant que un home molt pelut i de faccions prou difícils era el fluid de l'encreuament entre una orangutant i una dona de Borneo i es quedaven tan amples de mica en mica els diaris també van evolucionar apareixen els cronistes que van vestint la notícia i comencen a opinar s'ha celebrat un ball o una festa a més del motiu i el lloc es diu qui hi ha anat com anaven vestit i es comparen amb altres esdeveniments en el cas del Tribunal de Xanti a part de la notícia s'explicava com a succés els intents d'algunes persones però d'interès al campament de nit i veure què feien els membres de la Tribunal de Xanti que ells consideraven uns salvatges amb prou feines humans que ara no estàvem al temps que en el fons 13 va subvencionar les primeres pel·lícules porno i ves a saber com s'imaginava la gent la sexualitat d'aquells pobres individus també feien volar la imaginació els espectadors les germanes si a meses quan el presentador afirmava que una d'elles era casada i feia poc que havia estat mare que ells també doncs imaginaven l'escena uns mesos abans amb una germana que no sé si havia estat tapat-se les orelles fent la la la la mentre la germana i el cunyat estaven fabricant el nebudet no sé per dir-lo d'alguna manera caritativa hi havia espectacles encara més inversemblants la dona amb abruda de Madagascar on se li acudís el promotor de l'espectacle i assegurava que totes les dones d'aquell indret eren així i també quedava tan ample i la gent ho anava a veure la presentació de la dona aranya on es veia una aranya gegant amb cap de dona una dona real que parlava i feia ganyotes i crits guturals i mitjançant un mirall inclinat es quedava la sensació d'aquesta dona amb cos d'aranya la qual una picada d'una exòtica aranya de l'Amazones li va produir aquesta mutació quan era un nadó i a poc a poc es van posar en qüestió aquest tipus d'espectacles jo aquest espectacle de la dona aranya encara l'he vist a una fira a Almeria a l'any 76 Maria Helena és el nostre todòleg a part que és el corrector i el que ens renya quan no utilitzem bé la nostra llengua ho sap tot és el todòleg ella ha vist la dona aranya i més fixa't tu i no és no és molt més vell que jo bueno aquí jo t'ho dic jo perquè me'l conec té un any més de totes maneres quan vam anar quan la vaig veure a Almeria no crec que gaire gent s'ho cregués encara hi havia algú que hi havia cua n'hi havia també la dona cocodril i tal que era tot el mateix el mateix tipus d'espectacle però canviava diguéssim la carcassa que li posaven a la dona aquesta o a les dones que feien això podem presumir que aquí es barreja tot i en diferents proporcions segons el moment o l'època i gaire també el tipus d'espectacle hi ha curiositat morbositat ignorància superstició etc i també és molt diferent la situació de cada personatge alguns eren pobres beneits que gairebé no es donaven de res altres anaven forçats eren com es claus que patenia a qui els exhibia altres es resignaven a la seva sort sabien que així tenien un plat a taula encara que se'n rigessin d'ells i així ells sortien feien el seu numeret i pensaven mira doncs així vull dir-ho tot això amb tots els matisos donat que cada persona és un món els nans són els que millor s'ho van han treu de profit de tot això alguns acaben convertint-se en els seus propis empresaris i muntant espectacles de qualitat artística recordo els reportatges d'espectacles com i cotabrins del bombero torero on actuaven uns quants nans vestits de torero aquests espectacles que també se'n deien ser rotades van ser molt famosos jo encara jo no els he vist mai en directe alguna vegada per la tele havia fet algun reportatge es van celebrar fins al 2017 no està malament a poc a poc aquests espectacles van desapareixent per diferents motius es van ajuntar superposant els gegants tenen més problemes perquè la gegantia si o com tingui nom la cosa aquesta doncs provoca dolors i al final tens problemes de morguita estàs dient que fins fa set anys hi havia espectacles d'escarri i més cap aquí l'opinió pública 2017 sí sí sí però vull dir que també perquè l'opinió pública es va adonar que això es tractava en molts casos d'espectacles cruels i denigrants la primera guerra mundial i la guerra civil de casa nostra també provoquen grans canvis la gent ha viscut prou horrors al seu voltant i no li cal anar a buscar-ne de nous i també encara que sembli broma només important és l'aparició del cinema els esports de masses com el futbol que van fer que es perdessin doncs aquests espectacles de fira actualment si volem veure amb el tractament animal podem anar als toros i si volem veure personatges estrany només cal mirar un debat electoral però sí que vull dir només com un altre que deia aquesta sí que és en sèrio no fa massa doncs ja va sortir per la tele com si fos una cosa més americana però que també n'hi ha hagut aquí i fins a tot a Espanya el llançament de nans tio forçut que agafava un nant que anava amb un vestit acolxat i a veure qui el llançava més lluny o una paret de bèlcol a veure qui el deixava enganxat allà no havia ni vist ni escoltat ni escoltat per la tele s'ha vist alguna vegada amb el Ricard n'havíem parlat alguna vegada i tot això i acabo això doncs havia portat polèmica perquè hi ha gent que no es potesse i diu si els hi presten es guanyen la vida i llavors i als Estats Units hi ha estats quan prohibit hi ha els que demanen que sí a França n'hi havia hagut aquí a l'estat espanyol a Madrid i a diferents llocs s'havien fet algun espectacle d'aquests fins no fa massa i encara hi ha llocs que encara ho intenten i els deixen i no sé què o sigui que sé que em sent bastant animals tots i fins aquí estem per domèstica el ser humà jo tenia un talent que deies els humanos quan rasques un poc tots rebusnamos i tenia molta raó Carlitos Beatles o Rawlings? Rawlings Rawlings? M'has enganxat ara Rawlings m'he enganxat Rawlings jo com sou promiscu jo tots dos i saps que et dic it's only rock and roll but I like it it's only astrologia but I like it I like it la meva estimada bruixeta Maria Helena et vens el llibre què és això de venciat o signos ser feliç? què és? per què el tenen que comprar els ullens? jo el tinc ja el veus i dedicat per què? què significa? justament el que diu el títol tots vivim creuats diríem en l'essència del que som abans li has fet una entrevista al Carles i ell ha dit que és Besons llavors d'alguna manera hi ha coses que quan escoltes amb una persona o l'observes se'n donen compte que hi ha alguna situació que no els hi és agradable de com són normalment el Besons podria ser per exemple el pensar molt el donar-li moltes voltes a les coses depèn de quines situacions llavors jo el que explico en el llibre és que te'n donis compte de quin és el teu punt aquell punt on tu et fas més frisança o on d'alguna manera tens més dificultat i llavors intentis entendre'l perquè ets així i a la vegada et dona la capacitat de poder intentar ser feliç entenent que aquesta és la teva necessitat però que a la vegada tens la possibilitat de ser la peça contrària que és el que en realitat volem tots ser contraris del que som i per què se'l venja el signe per què se'l venja el signe justament per aquest aspecte si soc molt mental a vegades em canso molt pensant i no sé què i no sé quant llavors si jo vull ser més efectiu i menys i menys mental doncs m'entindré que anar al meu company en aquest cas a Besón seria el signe sagitari llavors prefereixo ser més esportista inquiet més fogós més hiperactiu que no només mental mental mental mental per exemple vull ser alguna cosa contrària a el que soc per això el nom és vència tu signo perquè d'alguna manera tots volem ser el que no som o el que no som ja ja doncs mira ara sentada a la meva esquerra amb ella va començar el benvinguts benvolguts i ben trobats ella és com una fada hem parlat de la bruxeta hem parlat de la bruxeta però ella és com una fada de com dolça educada sempre sorrient amb una mirada transparent és cantant és corredora de cart i de cursa atlètica tan delicada i tanta força alhora a l'1 de febrir del 2019 amb el programa sobre el telèfon de l'esperança vam començar a col·laborar conjuntament Núria García Alibald com estàs? Bona Esferran escolta'm em va quedar gravadíssim ella del telèfon de l'esperança el primer programa amb un dos fundadors no sabia que existia no sabia ni qui era el telèfon de l'esperança quan m'ho estava explicant dic però qui és això? telèfon de l'esperança? home tu ja saps que és és un íntim amic meu un dels que va començar amb això i jo que a part de ser molt amic l'escoltes programes com també tenim algun llenç que també s'escolta home més d'algun més d'algun se't posa la pell de gallina encara t'emociona veure que els problemes de la gent que el sàpiga explicar és una manera de teràpia Núria van ser una dotzana de programes junts pot ser fins que vas decidir que hauríem de volar sols perquè no havia prou espai de temps en el teu magatzin home a veure Ferran però si és que vam començar amb 20 minuts no amb menys amb 15 i ara són dues hores què vols? i se'ns queda en cursa recordo que amb tu patíem la manca de temps i no tenir la possibilitat d'explicar històries amb profunditat quins records tens d'aquella primera fase tu i jo junts al benvinguts? quins records tinc? home va ser realment un jo crec que un experiment eh portar portar la pràctica al teu espai perquè realment o sigui jo anava veient que anaves portant cada cop a personatges més bueno no sé com amb moltes coses a dir pensava és que en 20 minuts no en tindrem suficient i a més anant-te coneixent cada cop més pensava és que no ni en 20 minuts ni res mitja hora i un dia em vas dir escolta'm i per què no passem de Catalunya Ràdio i jo pensant però un moment com que passem de Catalunya Ràdio que animal que animal no no però jo cada dia pensava bueno a veure què em porta avui al Ferran a veure què em porta a veure què em porta que costi el Carles també el Carles bueno jo veig aviam a veure què em porta el cap avui aviam a veure què em porta el cap sí Núria tu estudies ciències de la informació com vas començar a la Ràdio jo vaig començar perquè tot va començar arrel del teatre de just teatre de l'Ateneu perquè la professora que feia d'un curs que vaig voler fer la Maica Dueñas el seu marit d'Emilio Escasocchio estava fent aquí el programa de la Desbernada encara els divendres a la nit i llavors necessitaven una col·laboradora i clar jo en aquell moment estava estudiant periodisme i em va semblar boà poder venir a la ràdio i llavors va ser així o sigui vaig començar venint de col·laboradora a Ràdio Desbern a la Desbernada i després ja vaig entrar a substituir a la persona que portava el programa de matins del Just a la Fusta i mira com que coneixia de la Vall d'Avers va pensar aquesta persona va pensar en mi i així vaig començar aquí després als magazins has vist? doncs ben trobats suients ara començarem a conèixer la part humana de la Fada que la dius a divendres ens acompanya radiofònicament pels matins i ens informa del que esdevé a Sant Just i esdevindrà en els dies més immediats esperem el mateix que li deia el Bruixot que tampoc ens respongui amb el típic i tòpic no ho sé ai a veure què? digue'm què és el que t'opassiona més? mira que no m'agraden aquestes preguntes de escolta estem farts que preguntis tu ara ja veig a veure què m'apassiona ai moltes coses m'apassionen moltes coses m'apassionen jo crec que no m'apassiona jo crec que res en concret sinó la manera de fer-ho o sigui realment les coses m'apassionen quan m'ho estic passant bé és igual el que sigui sinó o sigui mentre si quan ho estic fent estic gaudint allò m'apassiona o sigui que penses com per exemple sortir a córrer si un dia o sigui sortir a córrer m'agrada però per exemple si un dia em fa mal la cama o no estic en condicions o el que sigui doncs aquell dia no m'apassiona córrer o sigui a mi m'agrada sentir-me bé estar a gust fantàstic amb el que faig perquè jo tinc un dels molts ídols i referències que tinc és un filòsof hiatí de fa més de 2.000 anys que l'anomeno moltes vegades que es diu Horaci Horaci Horaciu Quintus Flacus i aquest és un dels creadors o és un creador de moltes locacions latines jo no deia és el Carpe Diem el Carpe Diem és fonamental és en cada moment el que estàs fent és el més important i tens que gaudir en cada moment d'això sí sí mira aprofitant que tenim aquí a doña Maria Helena ets sense identificada amb l'estereotip del teu signo del zodíac quin signo ets tu? jo cranc fa por explica Maria Helena cranc per què fa por? cranc és la sensibilitat és l'emotivitat mira aquesta expressió que ha fet de si no m'apassiona no vic o si no em sento que estic integrada emocionalment no soc feliç és típic dels signes d'aigua i entre ells el signe de cranc perfecte has vist? soc cranc soc molt intuïtiva també què és el que més t'empenedeses de no haver fet? què m'empenedeixo? potser de no haver arriscat més en algunes situacions jo crec sí hi ha una frase com soc bastant més bé que tu que l'he intentat utilitzar i sobretot a mesura que em faig gran més davant del dubte fes sí sí sí podria ser una mica això davant del dubte fes sí coses que a vegades no sé que com que et quedes a mitges o que per por no intentes o no vols fer i ara diria vinga va ostres ho hauria d'haver fet t'ho hauria d'haver provat almenys i tu que ets superactiva i he dit una sèrie de coses i m'he deixat moltes des del teatre sí sí sí fred o calor? calor calor no sap el que es diu a vegades calor calor aguanto millor la calor sóc una mica rèptil però a veure és cranc és cranc sí aguanto molt millor la calor que no el fred o sigui jo quan passo fred és que no sé on posar-me ara la pregunta seria mar o muntanya? ara va ara va ara va tu veus que la de Bruxeta ara va mar o muntanya mar jo crec veus i llavors li preguntava al Carles Beatles o Rawlings jo amb moltes jo t'hauria d'haver sigut gèmenis perquè sí dreta i esquerra nord i sud és a dir els Beatles i els Rawlings tots dos mar i muntanya tots dos però no és exclusiu dels vessons això no no si jo sóc tauro imagina't a veure que la muntanya també m'agrada molt d'ahir he passat molts estius a la muntanya però quan vaig al mar és com oh no sé la sensació m'encanta què hi ha en el primer lloc de la teva llista de desitjos? el que somies sempre ho he pensat però m'agradaria molt o sigui poder fer viatges així especials o sigui no tinc un viatge en concret però m'agradaria fer un viatge com que em marqués o sigui no sé jo què sé un viatge a l'Antàrtida o un viatge a l'Àfrica o sigui no tant al lloc però una cosa que em marqués m'agradaria sí no sé fer un viatge així molt xulo és jove té temps oi tant aviam alguna vegada has somiat una cosa que després t'ha fet realitat? he somiat alguna cosa que després no m'acostum a recordar massa dels somnis Ferran doncs per mi això és la felicitat allò que somies i es fa realitat per mi això és la felicitat cadascú té la seva manera però ostres ser tan feliç d'una cosa que havies imaginat i que es complessi imaginat per mi és correcte? sí sí no és que em fa por perquè quan diu imaginat aquí la l'espeta grossa jo t'haig de dir que quan has dit somiar em pensava que deies realment somiar o sigui somiar imaginar somiar de nit somiar de nit quin seria el teu convidat somiat per un sopar? per un sopar? viu o mort eh? tant sóc a veure no sé un convidat potser hòstia no sé i això veus amb el nou C clar és que a veure són preguntes pensa tu perquè després jo tinc encara una pregunta pendent del del me la pots tornar a fer m'he relaxat Núria quina és la millor floreta que has rebut? millor floreta no me'n recordo eh? de masses tampoc és que sóc d'aquelles que que una cosa dolenta estàs tan acostumada una cosa dolenta tapa les mil bones saps? llavors sempre em quedo dolent l'he fet abans al Carles la mateixa pregunta quina cançó no pots escoltar que no floris que no t'emocioni el Carles ens ha dit 3 o 4 em passo el dia plorant m'ha escoltat sí a veure cançons doncs ui Ferran és que aquestes preguntes m'has adonat temps per pensar-les així a boc de pronto ja som aquí i tornem la setmana que veus que un es queda col·lapsar Carles Carles com ho diem jo Genjo Papatou Genjo Papatou sí sí quines qualitats s'ha de reunir una persona perquè et conquisti? ha de ser no sé perquè m'ho conquisti ja saps ja comencem ha de ser algú sensible no sé respectuós també divertit si és sensible o respectuós no tocarà un pèl ja anem malament m'ha de ser mare meva optimista divertit aventurer no sé una persona activa per favor un muermo a la vida no home n'he dit bastantes tens alguna rutina que repeteix cada cop repeteixes cada cop quan comences el dia tinc molta rutina sóc una persona molt obsessiva molt metòdica molt a mi em treus de les meves caselles em treus de les meves saps jo soc o sigui jo estic em contento en poc però o sigui soc de de coses molt rígides saps i sí que tinc com o sigui no rutines però com moltes petites manies obsessions Maria Helena els crancs són així? Alguns sí alguns sí el que passa és que això sona més a un capricorn que no a un cranc mira pot ser per l'hora de naixement ascendent pot ser per l'ascendent sí vaig néixer de matinada tu m'ho imagina't mira una a les 10 de la nit l'altra de matinada jo a les 4 4 minuts això de la ràdio això sí no pot ser mai en la vida un capricorn però és un signe que a vegades és com molt marcat com molt estructurat el capricorn el cranc a vegades no tant si em treus del meu medi em desubico em desubico és com? sona més a un taure això potser llavors per l'hora de naixement l'hora de naixement descendent serà un taure serà que tu no ho ets jo sou un taure però 100% mira quan m'aixeco quan m'aixeco de les primeres coses que faig la rutina és esmorzar és el primer que faig molt taure això això sí sona molt taure això sí però no esmorzar de forquilla eh Fernan quan s'aixeca no no no de forquilla no de forquilla no mira quin és el teu menjar preferit? si tinguessis que menjar només una sola cosa en el món què triaries? triaria no només val-hi d'un suc de taronja no ho fotem no el bròcoli molt bé o sigui sana vegana? no vegetariana? no no soc vegetariana però no consumeixo molta carn o sigui ous sí però o sigui no no no un carpaccio no me'l menjaria per exemple o un entrecot o costelles de xai no i peix? sí peix sí molt bé bueno uf alguna vegada has tingut alguna experiència que et doni la intució que hi ha una altra vida tu creus que hi ha una altra vida? després la la bruixeta l'astròoga ens explicarà una altra vida o creus que tot a vegades m'agrada pensar-ho o sigui m'agrada pensar-ho però no crec que n'hi hagi una altra vida mira jo no sé si hi ha una altra vida però segur que no és aquesta i que no sí no ho sé o sigui m'agrada pensar no? però de dir mira que no em doni temps de fer en aquesta vida ho podria fer ho podria fer en alguna propera però no crec que hi hagi una altra vida gossos o gats? gossos per favor els gats em fan por o sigui el gos el veus venir el gat no el gos mou la cua aixeca les orelles t'avisa estic content et bordo un gat no saps si t'aranya o et llepa per cert no m'agrada com està el teu gos? doncs mira té 15 anys gossa gossa té 15 anys i té moltes cosetes té moltes cosetes però bé li hem donat bona vida i escolta'm ens quedem amb això què és el que et fa riure més? em fa riure també em fa res ho has tret de la boca ho has tret de la boca què heu dit? em fa res em fa riure has repetit em fa riure i el començament de la frase Núrieta no us hi facis cas què és el que et fa riure? em fa riure no sé situacions còmiques persones en concret no sé pel·lícules també a vegades els monòlegs situacions absurdes a Polònia no sé bueno el que dèiem abans l'home que et sedueixi te l'ha fet riure sí sí sí diria que sobretot situacions situacions així còmiques em fan riure i què t'avorreix? què t'avorreix sobrenent? jo estic farta d'això últimament molts temes de política de l'actualitat em dona la sensació que és com com moltes coses com que es van repetint i com veure com que a la societat no som capaços de com de posar remei en moltes coses importants i tornar-les a escoltar i veure que tornem a veure en el mateix error i és com és com tot aquest tema és com que se'm fa molt pesat com que sí potser més que avorrit pesat Núria tu que ets tan activa no fer res és perdre el temps? per mi sí sí en canvi jo soc com molt productiva saps? o sigui o no productiva però pensar que ho haig de ser que a vegades no ho soc però bueno mira hi ha parla de memòria no sé si ho sabré dir bé un dels últims llibres que he llegit i que m'han impressionat més és d'un filòsof italià que es va morir una setmana abans de recollir el Premi Astúries que és el Núcio Ordini que va escriure un llibre meravellós fantàstic estret o sigui molt curt que és l'útil de l'inútil és a dir saber fer o saber acceptar perdre el temps és el millor que hi ha en uns moments contrats en uns paràgres no? t'ho dic perquè jo entenc la teva resposta amb l'edat que tens ja el contesta que perd el temps o sigui no sé què fer o sigui perdre el temps és una desgràcia no? sí sí sí una mica sí per mi sí aviam aviam quina és la teva tradició familiar preferida tradició familiar ufff potser les vacances amb la família les vacances d'estiu és una és a dir a veure hi ha arribat un punt que els els germans a l'estiu cadascú fa la seva però hi ha uns dies que ens reservem amb la família i és com aquells dies són sagrats no és una tradició o sigui no és una tradició com pot ser no sé Nadal o Sant Esteve però és una tradició nostra anar uns dies plegats amb família a l'estiu fantàstic què és el que més t'agrada a tu el que més m'agrada a mi jo crec que saber escoltar i saber escoltar i l'empatia també vull dir que crec que són coses que que molta gent no té i que crec que que jo sí que bueno que ho sé fer doncs mira el testiment saps el que més m'agrada a mi de tu què ja t'ho he dit aquesta mirada amb els ulls vidriosos és encantadora veus això t'ho diu a l'individu que et dic públicament a tu i després al Carles gràcies per donar-nos l'oportunitat de poder estar aquí i fer una cosa amb la meva vida impensable aquí ho anava a dir sí sí que faríem un programa de ràdio 119 amb dos amics al meu costat haver portat a tota una sèrie de persones que al final són amics si no no haguessin vingut i m'han vingut des de Giro des de Tarragona des de llocs diferents per poder passar una estona junts i això ho valoro tant i també m'ha servit aquest programa també per saber qui és qui a la vida és a dir et dones compte en aquest programa els que han escoltat aquest programa o els que no han volgut saber res i al final aquesta senyora ens ha explicat aquesta senyora és la Maria Helena Ferran a la vida tot es paga i tot surt és correcte això? és correcte bé què dius de la de la cranc? no molt bé molt bé molt bé vull dir molt de camí per fer m'imagino i moltes ganes que això és el que és més important sí sí sí jo m'agradaria fer un apunt tots un i és que és una cosa que transmet amb molta facilitat no deixis mai de ser feliç o sigui l'única cosa que no es pot perdre en aquesta vida passi el que passi és la sensació de felicitat interna i com ho aconsegueixes? vinga grosseta estimant-te sàpigant qui ets acceptant el bo i dolent que et pertany a la vida i llavors el dolent deixa de tenir importància la qual cosa la felicitat està garantitzada fins a que li he fet una pregunta que no ho sabia això que li he dit Núria què és el que més t'agrada de tu sí sí per això per això ho he dit bona aquesta ja ho veus astrologia psicologia aquí fem de tot sí però això és molt de cranc cranc a vegades sou tan sensitius que us perdeu en les emocions totalment llavors per això t'he volgut fer aquest recordatori simplement sí sí sí núria núria diguem dies feliços a la teva vida explica'ns els ullents els que mai et fan perquè ets tu també la com jo els que preguntem sí i que volen saber núria gracia alibau com ha sigut feliç a la seva vida jo els dies que recordo més feliços són aquells que veig que quan de cop i volta com que bueno veig que estic no sé com molt a gust com molt feliç també per tot el meu recorregut bueno per anys que per motius de salut i personal he estat també molt tocada bueno o sigui han estat com anys molt durs i clar després d'haver-ho superat doncs cada dia doncs també és com una mena de regal no sé és com quan vaig veure per exemple la meva gossa o sigui quan va arribar la meva gossa a casa quan em van donar l'alta no sé veus el meu recordat i admirat Horaci quina raó tenia quan va publicar i va crear el Carpe Diem el Cèfali en cada moment fantàstic això no? meravellós d'alguna manera és el que tu ens estàs transmetent és el que intento bé bueno al final què? t'has aclarit en què t'apassiona més? en què m'apassiona més? però de què? a la vida uf hi ha gent que li apassiona la feina hi ha gent que li apassiona el futbol hi ha gent que és que ara mateix et diria que sentir-me bé o sigui estic en un punt de la meva vida en què valoro molt sentir-me bé i a gust amb mi mateixa o sigui estar tranquil·la a nivell mental tenir gent que m'estima a prop no sé ara mateix estic en aquest punt vull dir no ho sé pel meu recorregut o per les coses que m'han passat els últims anys valoro això ara mateix no et sabria dir d'aquí 10 anys què però ara mateix això fantàstic sí sí Marelena ja veus dos persones que han tingut una influència tremenda en el nostre màgics els dos programa màgics veus com al final els anglès ho diuen allò el feeling el feeling al final ens anem trobant a la vida sí et trobes pel camí a les persones necessàries per fer un bon camí maco això sí sí sí sí un plaer gràcies Ferran i mai te l'ho repetir l'he dit abans ho torno a repetir i som no no no no em deixaré mai de dir a vosaltres gràcies per haver-nos donat l'oportunitat de compartir durant quatre anys estones pel meu punt de vista i jo he fet un problema de ràdio i ho dic ben clar per passar-m'ho bé i si a la més qui ho ens escolta doncs també fantàstic ens heu ajudat a participar en una petita gran ràdio sí oi tant ho feu molt bé i nosaltres doncs ens hem sentit molt a gust jo me'n recordo el primer dia que no havia parlat mai davant d'un micròfon doncs estàs aquí quin dos anys vés a saber què passa aquí i sento una veu que em diu l'eixample el dret és l'eixample on comença què ho separa i vaig dir és que hi ha algú que m'escolta ja sabia que era per el compte que tenia però em va donar una sensació de segure la vida potser sí que l'hi pot interessar i a partir de llavors aquí estem sí, sí, clar mira aquella pregunta sempre la recorda ens queden si no estic mal informat tres minuts o quatre minuts Maria Helena prediccions què? què ens espera la vida el carpe diem el carpe diem de demà aviam Catalunya Sant Just com ho veus això? uf molt poc temps em dones molt poc temps em dones aviam el tema de les eleccions que és el que ha circulat aquests moments de si farem o no farem aviam el dia 12 quan es van començar les votacions aviam era tan senzill com que era molt fàcil que acabessin sortint socialistes avui en dia ja no es pregunta els astròlegs si no és el millor moment per fer unes eleccions o per si volem que el nostre torni a sortir però és que hi havia just en el moment en què van començar les votacions hi havia una lluna just en el punt de l'ascendent que feia que la tendència fos a nivell socialista no d'una altra d'una altra tendència acabaran formant govern doncs jo ho dubtaria si ho fan seran molt molt inextremis i en una situació d'atenció bastant important perquè no som capaços per aspectes com d'acceptar l'èxit un de l'altre o sigui aquí el gran problema és que es genera tensió de jo quiero mi silla jo quiero mi lugar i no em diguis res que no m'agradi perquè si no em moscajaré perquè el joc és així som com nens petits igual però mira és claríssim i això també per fer un debat i m'ha resoldut Catalunya és el Barça tothom l'estima però tothom ningú es posa d'acord t'ho entens? vaixis és que és clavat Catalunya és el Barça o el Barça és Catalunya per una part lladres corruptes Catalunya és el Barça i el Barça és Catalunya no es posen d'acord interessos hi ha massa ego inflat ho diríem així hi ha un aspecte just aquell dia de mar que és la tensió és el guerrer és el lluitador és el aquell que vol sempre estar una mica més per sobre i aquesta lluna que seria el poble la gent la gent que d'alguna manera circula la quotidiana que estan amb tensió llavors vull dir que a tots els agradaria el que jo soy el mejor de todos i nadie hay más admirable que yo no? Maria ja ho veus ja ja ja Déu-n'hi-dos les cartes astrals bueno has parlat de Catalunya Sant Just Sant Just aviam jo tinc la presa de possessió en aquest cas de l'alcalde i ell agafa l'alcaldia amb el signe de verge verge és un signe que és com molt estructurat o que d'alguna manera necessita que les coses siguin estructurades llavors una mica el mandat anirà governant justament per aquest tipus d'energia que és anem a establir determinades estructures determinades formes perquè d'alguna manera tot això doni un profit bàsicament és per on es mou no hi ha altres signes que puguin variar ni que es puguin modificar hi ha un punt d'atenció jo diria que a nivell ideològic ha d'haver-hi bastanta tensió no coneixo què és el que passa dins del que és Sant Just però hi ha un aspecte com si hi hagués dos extrems bastant importants a nivell d'ideologia que moltes vegades poden generar també punts d'atenció o desagradables o més o menys antipàtics és curiós és curiós perquè el tindrem a l'últim programa el divendres que ve el tindrem aquí li penso explicar aquesta història cap problema però hi ha una cosa ja d'entrada que ens sobta amb el Carlos i la Núria que estan al dia a dia jo no tinc la percepció d'aquelles intencions és correcte Núria? intencions parlant dins de l'Ajuntament? dins de l'Ajuntament jo no tinc la sensació tu ideològicament parlant Carlos tu creus que hi ha dins de l'equip de govern o dins del no no no no hi haurien d'haver intencions però sí home jo crec que sí el que passa que 40 anys governant se sap el primer tripartit el primer tripartit de Catalunya es va fer el primer tripartit de Catalunya però hi ha alguna cosa que està com soterrada o amagada o que no acaba de fluir de la forma que hauria de fluir i és ideològic eh o sigui perquè el planeta que ho marca és el de les ideologies formes de pensar a vegades completament diferents és o sigui no t'has de veure el socialista no em comparis amb la de Vox que ha sortit aquí amb la senyora aquella després també he de pensar que encara que siguin socialistes i tu vegis un socialisme per la tele a nivell local sempre la cosa canvia molt i pot ser unes polítiques que són bastant diferents del que és el partit socialista el que està molt bé és que hi ha un aspecte que dona molta capacitat de creativitat dins de la ciutat que hi ha molta predisposició a la creativitat Maria Helena diguem un minut un minut un minut uf què ens expliques què vols que t'expliqui de Sant Jús el futur clar jo el que et deia a nivell de població sembla que està la gent bastant contenta dins de tot amb la seva alcaldia o sigui hi ha un aspecte aquest amb la lluna que és sempre el poble és sempre la gent i hi ha bastant de punt d'harmonia no és un poble on la gent estigui amb desacord del que fa l'alcalde o de les coses que vol d'alguna manera governar el que deia és una ciutat que si no s'ha posat en marxa potser ara es posarà en marxa coses molt creatives fer coses diferents o originals a les que s'hagin fet potser en moltes altres poblacions o en molts altres llocs i ja crec que s'està començant a donar una estructura a la forma de pensar de la ciutat sembla estrany el que estic dient però intentaré explicar-ho és com si la gent tingués la capacitat de dir m'agrada fer això perquè és la meva estructura de ciutat m'agrada aconseguir aquest projecte perquè és la meva estructura de ciutat perquè soc d'aquest poble perquè m'he criat aquí és com les meves pròpies ideologies posar-les en context i que això es faci realitat és curiós perquè jo quan vaig venir a viure aquí començava llavors aquesta senyora encara no havia nascut la història que hi ha de poble o ciutat i això és veritat o no? el lema aquest no? és que sí poble o ciutat que farà 10 o 15 anys que ha sortit sí, molt, molt encara érem molt poble quan es volia involucrar en la ciutat aviam resum penúltim programa modulem el futur el ser humà ens has dit ens agrada ho hem de fer-ho l'astrologia empararem si és ciència o no avui i jo per ara tinc raó l'astrologia no és una ciència ja ho era és subjectiu ja ho era i al final tot es paga d'acord? ben trobats oients ens veiem en l'últim programa la propera setmana el divendres 31 de maig l'àdio d'esfern la ràdio de Sant Lluç 98.1 i al final i al final i al final i al final el divendres 31 de maig i al final i al final el divendres 31 de maig això és un autobús tu això és un autobús sí home i tant això és un blues com que un blues sí perquè just blues ah just blues perfecte si t'agrada el blues tots els dimarts de 9 a 10 nicotina arsènic cianur poloni 210 neftalina botà quitrà el fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen fem un entorn lliure de fum per a tothom canalsalut.gencat.cat generalitat de Catalunya un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tots sé tu mateixa i estimar a qui vulguis com el pas de trobar el que et fa sentir bé el de fer barri o el de cuidar el planeta nosaltres el fem per connectar a aficions natros per gaudir la colla jo per parar per fer un nou pas amb més força estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga aprendre coses noves ok estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles estar el de viatjar no no i l'he viatjat més lluita un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o imagina fes el pas baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 Ràdio d'Esvern 98.1 Music Club Què tal? Molt bona nit benvinguts a una nova edició del programa Music Club aquest programa que us acompanya els dimecres els dissabtes i els diumenges a la nit a la sintonia de Ràdio d'Esvern als 98.1 de la freqüència modulada és un plaer un servidor en Carles Hernández i Rius a partir d'ara i durant els propers 59 minuts el que farem és oferir-vos bona música i avui us ho fem des d'un punt de vista doncs una mica sentimentalot i és que doncs el passat 31 de març del 2014 doncs ens va deixar la peça clau perquè tota aquesta música dance house deep house new disco soulful house tots aquests estudis de música amb tant de sentiment doncs que acostumem a punxar-vos aquí la sintonia del Music Club no serien res o no haguessin existit o haguessin estat diferents si no hagués estat en aquest món un personatge que es diu Frankie Knuckles Frankie Knuckles va néixer fa 59 anys a Chicago i aquest pallo doncs va viure la seva època durant a partir dels 15 anys va estar ja punxant en molts clubs de música i va viure amb la seva pròpia pell com doncs als Estats Units doncs de cop i volta la música disco passava de ser el més important musicalment parlant que hi havia en el país a quedar-se completament renegada i doncs amagada i tancada amb una caixa i fins i tot cremada i estripada perquè tornés a revifar doncs el rock el pop i la música de ball de discoteca doncs quedés amb un raconet Frankie Knuckles va ser un tio bastant llest perquè va dir anem a agafar l'essència funky soul del que era la música disco anem a posar-los una caixa de ritmes una mica més potent anem a revifar els baixos la baseline com deia ell i anem a fer una nova història aquesta història de moment no tenia nom però doncs fa molts anys enrere cap a mitjans de la dècada dels 80 Frankie Knuckles treballava amb una discoteca que era un referent a Chicago que es deia The Warehouse doncs aquesta discoteca va acabar donant nom a un estil de música sense voler-ho i molta gent no només ell sinó que gent que s'hi va anar començant a introduir doncs va aconseguir portar-nos això que se'n diu música house la música house ve de doncs la música que sonava a la discoteca The Warehouse de Chicago a partir d'allà doncs la música house va agafar moltes branques va viatjar de Chicago Nova York i després ja el seu gran salt podríem dir a finals dels 80 va ser marxar de Chicago i aquest so portar-lo cap a Europa exactament cap a les Illes Britàniques i també cap a Eivissa per acabar doncs agafant molts estils de música però bàsicament l'essència d'aquesta música continua sonant avui en dia i estem parlant de mitjans de la dècada dels 80 doncs bé Frankie Knuckles va ser dels primers Dijockeys que van dir va anem a fer una cosa doncs que sigui una barreja entre el soul el funk i la música disco que sonava abans però amb més caixa amb més ritme amb més bass doncs bé per què parlem de Frankie Knuckles doncs probablement si sou habituals del programa i us agrada aquest estil de música sabeu com dèiem abans que el 31 de març del 2014 ens va deixar va morir per culpa d'una diabetes punyetera i aquest home doncs ha fet tant per la música que no podíem passar sense dedicar-li un programa sencer donar-li un tribut a una de les seves últimes sessions que van registrar doncs el 2013 amb un amb un canal musical que si voleu al YouTube doncs podeu trobar històries bastant interessants són Dijockeys punxant en directe amb tota la gent que es veu al públic al seu voltant doncs una de les seves últimes actuacions a un lloc que es diu Boiler Room i que tenen sessions arreu del món i discoteques arreu del món doncs bé Frankie Knuckles va ser un dels convidats i aquest gran DJ clàssic doncs va portar la seva categoria de DJ amb aquestes mescles de música clàssica de funky clàssica i sempre intentava doncs portar coses antigues i portar-les a l'actualitat amb els ritmes d'ara amb el que es bollara i després també punxant és un tio dels dijocs d'abans eh de mescles llargues de buscar sempre estils doncs que puguin combinar a la perfecció sense trencar massa l'obèstia i portant una continuïtat de ritme bastant interessant bé no xerro més perquè ja porto una bona estona us deixem amb aquesta sessió de Frankie Knuckles que us acompanyarà durant els propers cinquanta-cinc minuts music clàssica clàssica que j'apод Fins demà! Fins demà! Fins demà!