Entrevista a Carles Sànchez i Lluís Casals de Sant Just Solidari - 31/5/2021

... Doncs bé, diuen que la bicicleta no és només un mitjà de transport saludable i no contaminant, sinó que també hi genera felicitat i això precisament és el que pretén i el que busca ambicis sense edat. Úrim els micròfons perquè precisament avui tenim amb nosaltres el coordinador d'ambicis sense edat, aquí a Sant Just, que és Carles Sánchez, i també tenim a Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, que és la mà que va acollir el projecte aquí al poble. Bona tarda, els dos. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Benvinguts de nou. Tocar-les ja ens coneixem una miqueta més. Aquí és casa meva, ja. Gairebé, eh? Sí, sí. Fas esforça sovint. Com va el projecte? Per cert, vull dir, així resumidament com va ara actualment, després de tota la Covid i les parades ara com esteu ara? Un èxit va molt bé i molt bé. Està anant a tope i... Bé, hem vingut, sobretot perquè us hem dit i ens heu comentat que ens ajudaríeu, perquè va tan bé, va tan bé, va tan bé que necessitem suport de persones voluntàries. Més voluntàries i voluntàries. Correcte. I llavors, engeguem una campanya que es diu, et necessitem, i aleshores, diguem-me que l'engeguem avui, acaben d'arribar uns players, i, bueno, els primers on venim aquí a buscar suport és amb vosaltres, no? Però si estan en força bé ara us explicarem. Doncs parlem-ne, ara, actualment, quants voluntàries teniu i voluntàries, perquè necessiteu més, a dir... Bueno, mira, som 51 persones voluntàries, conductora són 46, el que passa és que la Gràcia no dona molta feina de gestió, però la Gràcia del projecte, per fer-se voluntari, és que és molt flexible, o sigui, és el que estem incidint en aquesta campanya, que molta gent ho vol fer però li fa molta por, la ve de comprometres, x-dies, fixos a la setmana o al mes, i què passa, doncs, que no ho tenim muntat d'una manera en tota l'associació, que és que el temps el tries tu. Hi ha persones voluntàries que venen dos hores al mes, hi ha persones que venen un cop a la setmana, a les hores, això permet, doncs, que tothom ho pugui fer, però per contra, tot i tenir un volum força alt de persones, perquè ja per nosaltres és un èxit tenir 41 persones comprometes, és un èxit molt gran, doncs, clar, no és suficient. Estem fent sortides cada dia matí i tarda, i en dies, per exemple, aquesta tarda no n'hi ha, perquè intentem sortir de dos hores i només hi havia una persona. Aleshores, aquest és el motiu, que necessitem moltes, moltes, moltes persones, perquè, a més a més, quan més persones siguem, més servei puguem donar, i s'enjust solidària, a més a més, ara us explicarà el Lluís, doncs, està fent un impuls al projecte important. Abans, però, de passar-t'ho, Lluís, no t'oblidem, estàs aquí. Parla també d'aquest nou tricicle que veu rebre l'Abril, que crec que és el que està a la porta de la reis d'aquestes. És el que està a la porta, és una virgueria. És mig elèctric? No, no, sí, sí, té assistència elèctrica. És, diguem-ne, que és el millor equip del mercat, però l'hem agafat perquè estem obligats, perquè l'autografia de nostre estimat poble és molt complicada, i, clar, la normativa diu que no poden tenir una potència més gran de 250 watts, i, aleshores, per molt fort que estiguis, no puja, no? Llavors, aquest tricicle monto un motor que, diguem-ne, que amb aquests 250 watts s'ha aprofitat el màxim i dona molta força. Ni ho doncs permet, ho que es diu, no? I és l'únic, ara mateix, el mercat, a part de que és molt segur de conducció, de que és molt còmodo pels usuaris, i és una meravella. I, aleshores, ja disposem de dos, d'un que va obtenir sànjus solidari que ho ha financiat amb la Fundació La Caixa, i aquest, doncs, que l'Ajuntament es va comprometre abans del Covid a comprar-lo, ha passat el Covid, però al final ells, doncs, ostres, ho van fer... No m'han tingut el compromís, no? Sí, va, una mica més tard, però és lògic amb tot el que havia passat, i sí, sí, estem... Teniu dos nous, entenc? Aquest últim que arribarà a l'abril, que és el que estaves comentant, i l'anterior... Exacte, i l'anterior que és de l'Ajuntament. De l'any passat, sí, sí, tenim dos, i és el que us comentem, doncs, que sortim amb els dos, però hi ha dies, per exemple, que hi ha voluntariat per sortir amb 3 o 4, i dies que no, no? I, a més, estem anant a diversos ja equipaments, i, bueno, la gestió és complicada perquè dius, donem un dia un equipament, un dia un altre, però, clar, igual a aquell dia no hi ha ningú, i has d'estar movent, no? Però, bueno, és sobretot això, no? Que les persones, doncs, sàpiguin que... que si es fan voluntàries, doncs, bueno, que aconseguirà millorar la salut del benestar i la qualitat de vida de persones grans o amb alguna discapacitat, i sobretot lluitar contra la societat una volguda, i contribuirà a fer una societat on... on la ciutadania activa, que és on nosaltres, doncs genera felicitat a les persones que necessitin. I, a més, a més, ja, o sigui, diguem-ne que són com 3 coses, no? Millores la salut i ajudes algú, contribueixes a alguna societat, i per tu mateix doncs fas una activitat que és saludable i innovadora i molt gratificant. I sense contaminar. I sense contaminar. És perfecte, el trio de la dada. I sobretot això, no? Que... que pots tenir una flexibilitat màxima, perquè tu tries, o sigui, que tu t'arriba una graella del més, veus les passejades i t'hi apuntes. I si pots bé, i si aquell més no pots, doncs no passa res. I, bueno, amb això, ara, doncs, necessitem molta, moltes, moltes persones. Després farem una mica la crida per saber on poden apuntar-se o quin telèfon poden trucar o amb qui poden contactar. Però parlem-te bé amb el Lluís Casals, que el tenim aquí, que no tenia mobilitat. Lluís, tu vens, diguéssim, representant Sant Just Solidari, que va ser, com deia, el qui va estendre la mà, perquè el projecte tires endavant també, obviament reculsat per l'Ajuntament, però gairebé crec que va ser Sant Just Solidari, el que realment va fer possible, que em vegi sensat. Ja et dic jo, que si no esperéis, per molt que piquem pedra, no arrenquem. Sincer, o sigui, hem treballat molt, però si no esperéis, és impossible. I ara, Lluís, esteu inversos també en aquest moment de buscar més voluntaris, voluntaris que vulguin participar. No sé si vosaltres també teniu altres tasques, amb bici sense edat, com per potenciar, més passejades, col·laboracions amb altres residències, que sé que també ho esteu movent. Però el que passa és que amb bici sense edat està dintre de Sant Just Solidari, i forma part de Sant Just Solidari. Si no és que Sant Just Solidari tingui una activitat per potenciar més gent o arribar a altres residències, sinó que amb bici sense edat està dins de Sant Just Solidari, és un projecte més de Sant Just Solidari, és un projecte que va arribar qui s'enjust, hem tingut la sort que ha arribat al Carles, que és un treballador incansable, un crac, i és un aficionat al món de la bici, i un home amb una potència de treball i de pels seus propis coneixements de design gràfic, de imatge, etcètera, amb molta capacitat d'organització, i va arribar a Sant Just Solidari, el grup de bici sense edat de Barcelona, coneixia el projecte, és un enamorat d'aquest projecte, aquest projecte va néixer a Dinamarca i s'acces per diversos països d'Europa, i per sort va arribar el Carles aquí, i a través d'un any llars, ell treballava al col·legi d'arquitectes, i a través d'un amic comú, d'una persona comuna del col·legi d'arquitectes, va arribar fins a Sant Just Solidari, que ha sigut de gran sort, perquè també històricament, Sant Just Solidari ha desenvolupat les seves tasques de col·laboració al desenvolupament, fonamentalment, amb la Germanament en Camorra, i ha fet coses també en altres països, sempre amb la filosofia que nosaltres no finansem, sinó que ha d'haver-hi un grup local, un grup local amb un projecte que hi hagi gent que li doni suport, i que estigui organitzada, i Sant Just Solidari a la Cull. A part de la Germanament, hem treballat amb el refugiat Saharauis, a Tindú, a Vergèlia, hem treballat en Cuba, i ara tenim un petit projecte a Gàmbia. Jo penso que li faltava aquell any llars de tenir també un projecte local, i nosaltres pensem que, com a societat, la farida més gran que tenim, com a societat, és la gent gran. Perquè, per exemple, nosaltres que ens desplassem a Nicaragua i a Gàmbia, Àfrica, per exemple, canvia amb un dels països més pobres d'Àfrica, i dir que és un dels països més pobres d'Àfrica, significa ser molt pobra, no? No tenen res, però residències d'avis no necessiten, perquè la gent gran està considerada a casa, són al puntal, són al centre de la família, no? I llavors no en tenen. Aquí ho tenim entès d'una altra forma, no? Que facin falta residència. I aquí, amb visc i sense edat, obre l'oportunitat de lluitar contra... de curar en part o començar a curar aquesta farida, sobretot visibilitzar. És aquesta societat que està per sota la nostra societat, que no apareix, i que el que fa visc i sense edat és gent que està a residències o gent que viu sola, que té dificultat de mobilitat, que surti en el carrer, conversen amb el voluntari, conversen amb la gent que està al carrer, passegen per aquell carrer en el qual vivien i tornen a ressorgir, tornen a incorporar-se a la vida social que tots necessitem. Fins i tot ja estem... Ja estic... realment és... com a responsable, un dels responsables d'en Justícia és un orgull, estar aquí i poder parlar del projecte, perquè fa quatre dies que estem començant. Què significa? Amb el poc temps que portem, 50 voluntaris. 50 persones de Sant Justícia. Va tarrar cap al 2019, no? Sí, però hi va tarrar, però... Hi ha una pandèmia al mig. I per exemple, ja s'està parlant de passos endavant, s'està parlant que s'ha tardat una petita reunió per començar a parlar, que s'han de recollir les històries que expliquen els avis, la gent gran. Les històries que expliquen la gent gran, els voluntaris, doncs... Sí, però el carrer era una vista de terra, i quan plovia baixava un fangar per aquí, no sé què, anàvem a buscar la llei de Galm Carbonell com a dir, diries que anàvem per entre mig dels basals. Amb alguna altra capítol s'ha fet. A Barcelona també hem fet alguna cosa. Sí, hem de recollir tot aquestes vivències i guardar-les o publicar-les. S'han fet publicacions, i és clar, és que... és que són els avis, oi? Són els avis. Els avis. Els avis i els avis, no? Sí, sí, sí. Llavors, doncs, també s'ha donat una circumstància, que és que ens ha permès, doncs, el 2000... ara, el 2021, i inicis del 22, de potenciar molt amb visc i sensat, i és que la situació política a Nicaragua ens ha entallat les ales, el govern de Daniel Ortega, ens hem prohibit intervenir, almenys fins que no canviï la situació política. Jo no podeu fer cap tipus d'enviament. Ens han tret la personalitat jurídica del nostre contrapart. Allà, tenir personalitat jurídica és molt difícil. L'ha d'aprovar l'Assemblea Nacional, si fos Espanya o el Congrés de Diputats, per tenir personalitat jurídica. I el Congrés, a l'Assemblea Nacional de República Nicaragua, va votar treure-li la personalitat jurídica sobre el que era la nostra contrapart. I fins i tot va arribar el comissionat de Nacions Unides, que era la Michelle Bachelet, expresidenta, exprimera ministre de Chile, que, en públic, amb una compareixença de la situació dels drets humans en el món, va citar aquest atropellament als drets humans com era treure-li la personalitat jurídica sobre el món. Bueno, en resum, que no ens permeten intervenir, que no ens permeten intervenir en les ales, i s'enginyarà un sol d'àrea en la propèrria assemblea proposarà els socis i les xarxes, que, durant aquest any, volquem la energia atirada davant de la missa sense edat, a l'espera que al novembre hi ha eleccions de Nicaragua i a veure si es dona un tomi, podem continuar treballant, però durant aquest temps ho hem fet aquesta arrancada i ens imaginem en l'inici del 2022 amb 4 trixicles. Hi ha molts voluntaris. Hi hem de doplar voluntaris. Perquè per molts trixicles que tingueu, d'haver-hi persones que tirin les trixicles... La millor és passar de 50 cent. Bueno, escolta, la vida va d'objectius, no? Les companyes de voluntari diuen, ah, quina passada la feina... I un voluntari que em deia, ostres, jo no m'ho puc venir el dia 29. És que per això he dit, home, però gràcies a que puguis venir només aquest dia, són gotes, són gotes que sumen. És que és importantíssim. I qualsevol hora també compta, encara que sigui una setmana. I d'altres que tenen més disponibilitat, i tirem, avui he quedat amb una companya, que és molt amiga meva, hem fet la passada junts, i li he deia, ostres, et diuen, Montser, aquest més abusiu de tu, perquè si no, doncs ho dius, doncs hi ha cada dia junts, ara posa bé i cada dia jo t'ajuda. Ara té més disponibilitat, no entenc? Sí, la idea és aquesta, però sobretot hi ha molta gent, ja t'asseguro que quan ho prova, però és que ha passat tots els capítols igual, o sigui, castell d'Ebreza segurament començarà. Vaig anar a tallar una xerrada Sant Joan d'Espí, perquè vam anar al club ciclista, que el club ciclista el coneix el projecte i el vol acollir, i vam parlar amb ells i vam dir, ostres, per què no fem difusió, a veure si persones del club ciclista Sant Joan d'Espí se'ns fan voluntàries, coneixen el projecte i ajudaran el club ciclista a buscar suports amb l'Ajuntament i van fer aquesta xerrada. Van venir de l'Ajuntament, ens van preguntar què s'havia de fer, perquè el tricicle costa molt diners, dius que no és només el tricicle, és mantenir el projecte. És tota una infraestructura, no? Tu necessites una entitat... Un espai per guardar-ho, etcètera. Has de dotar econòmicament a l'entitat que ho podria acollir, però segurament l'Ajuntament no deu poder per un tema legal a dutar qualsevol projecte del 100% dels suports opos, entenc que és buscar... És alguna persona que vagi... o algun equip que vagin buscant, però a Castellet Fells s'ha encogat del Vallers, hi ha un voluntari nostre d'aquí Sant Just, que es té de mobilitat, s'ha encogat del Vallers, va parlar amb els regidors tan enamorats del projecte, i vam fer també una avioconferència amb l'Associació, perquè vam muntar l'Associació i va fer el projecte. La idea és que podem fomentar que apareguin els capítols, i estem tots afiliats i ens ajudem. Per exemple, el dia 11 hi ha un curs de voluntariat, doncs no el faré jo aquí a Sant Just. Els farà online, i totes les persones que vulguin fer-ho a Sant Just es podrán hacer aquest curs, i aleshores després ja faran aquí les pràctiques. I quan aquí a Sant Just fem un curs, fem el mateix. Podem formar persones de Sant Just, que hi ha persones de Terrassa, que també hi ha un capítol, o a Castell de Fels, que ara està mirant de començar, o de Barcelona. Estem intentant que s'escampi l'ataca. Sí, en assumen forces de diferents llocs, també, amb el que explicava Lluís de Sant Just solidari, però si els socis també volen volcar les seves energies, o també part de l'economia, que es destini a l'UNG, per acollir, per recolzar, perdó, amb visc sense edat. Lluís, no tenim massa més temps perquè tenim un altre espai a continuació. Sé que m'estaria molt estona xerrant, i Carles també, i tu, Lluís, segurament, també. Però abans de marxar, fem un breu recordatori, on poden contactar, de quina manera ho poden fer, i si algun tipus de requisit, o de característiques, de que les persones que puguin ajudar o col·laborar, hagin de complir. Has dit que tenim més de 18 anys per un tema de la seguretat, que pot haver-hi voluntaris menors, però, en aquest cas, que condueixen, però poden ser voluntaris menors d'acompanyar. Ja tenim nanos de l'institut, que amb la signatura de cultura i valors estan acompanyant-nos, i ja algú se'ns queda de voluntari, i quan tingui 18 anys podrà conduir. Llavors, el requisit és tenir més de 18 anys. Ja està, és aquest. Forma física, que pugui tirar endavant un d'aquí? Sí, però no et pensis, eh? Tenim voluntaris amb forma física, i d'altres que no, i tenim de 18 i de 22, i tenim de 73, i tenim persones de metro 90, i tenim persones de metro 50, i tenim més fortotes com estic jo, però no fortotes de Canja, sinó de lo que tu ja saps, i d'altres que són prims, que no, té ajuda elèctrica, clar, i ja busquem rutes per poder fer-ho. I ja està, per fer-ho, si vas a la web de Sant Just Solidari, a la pàgina principal, ara mateix s'està anunciant el proper curs de voluntariat. Si vas a la pàgina principal, tu dius que és un curs on es fa online el dia 11 de juny, de 5 a 7 de la tarda, i si vas a col·laborar... A les escoles, el petit de les escoles. De fet, és on està la seu... Sí, però aquest curs es farà online per Sant Just, Terrassa i Castel de Fels. Però després, la persona que s'apunti a aquest curs, diu que jo vull fer voluntariats a Sant Just. Em passaran a mi les dades, en conducció en aquí i el farà aquí. I a les hores, també, a la web de Sant Just Solidari, a la part de col·laborar, sempre hi ha un formulari sobre el projecte que t'hi pots apuntar, perquè ens posem en contacte. O el telèfon de Sant Just Solidari, o a la web d'envis sense edat, puncat, o sigui, està per tot arreu. O amb tu mateix, no? Carles, directament? Sí, sí, sí. Vull fer contacte amb tu o per mail o per telèfon. Allà surto del correu del coordinador, i el telèfon de Sant Just Solidari també m'arriba a mi en aquest projecte, o sigui... El record, el 93-473-665-84, i el correu, si algú el vol també, és Carles.sd-envis sense edat, puncat. Ara sí, nois, us hem de comiar d'aquí l'espai, l'entrevista, però sempre que vulgueu tornar, el Carles diu que sou més que benvinguts, així que espero que anigueu molts èxits i que us anem seguint la pista. Sí, ja veiem que ens ajudiu per les xarxes. Sí, home, sí. Que vagi molt bé. Gràcies. Carles, adéu. Gràcies. Gràcies.