Entrevista a Edgar Fandos i Adrià Climent, de l'Hoquei Sant Just - 13/7/2021

Aquesta, de fet, és la cançó que ens va demanar al Borja López del Okei Sant Just quan vam decidir muntar aquest espai, que faríem de forma quinzenal. Avui sona i no tenim el Borja López amb nosaltres, però ens han enviat dues persones. De fet, una d'elles ja ha passat per aquí també, i crec que està començant a acostumar-se a entrar a la misora i a col·locar-se els auriculars i parlar pels micròfons. Edgar, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda. Edgar, fan dos i també tenim amb nosaltres a l'Adrià Climent. Adrià, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, els dos. Abans de re us ubico una mica, avui parlarem dels casals, tant d'estiu com també del campus de dia, també amb aquestes restriccions que us han afectat i que les heu hagut de variar i d'adaptar. L'Edgar és director del casal i crec que el Borja també ho és del campus, potser. Correcte. I l'Adrià també és tècnic del club i entrenador tant del casal com del campus. Sí, correcte. Això és correcte, no? Molt bé, un punt. Parlem una mica si us sembla abans d'aquesta diferència entre un casal d'estiu i un campus de dia. Bé, primerament el campus està destinat més als nens i nenes que estan ja competint per fer una miqueta unes tecnificacions més especialitzades. I el casal està més destinat de nens i nenes que comencen, que estan normalment a l'escola i que fan el seu inici a començar a patinar. Hi ha nens que ja porten un any o dos anys a l'escola i venen a fer el casal en aquest cas per aprendre més. Hi ha nens que fins i tot venen per tenir primer contacte. I sí que els últims anys hem aprofitat per al casal allargar una mica l'edat, perquè vinguessin nens una miqueta més grans. Però la diferència principal és aquesta, que el campus va destinat a les edats que ja estan competint. I el casal, diguéssim, és que és una mica un pas previ. Per tant, diguéssim que són categories i edats també diferents. Sí, el campus el tenim separat per torns, perquè si puguem tenir nivells de qualitat, i que el nivell d'entrenó no influeixi que hi hagi nens de diferents edats molt grans i d'altres més petits, així que puguin entrenar millor. I, per exemple, el primer torna, el millor són preventjamins i benjamins, el segon són arevins, infantils, i el cap a mult. Aquí ho tenim una miqueta més separat per franges d'edats. I el casal són els més petites de l'escola, i en aquest cas allarguem una miqueta fins a preventjamins i així podem abarcar amb més gent. Tu et gaire estàs al capdavant del casal, d'estiu, com és això d'ajudar, ensenyar, i estar al costat de nens i nenes que potser no s'han posat uns patins, més enllà d'anar a donar una volta amb els pares o jugar amb els amics, però de pista, jo de patins i pista d'oquei. És divertit, perquè al final també veus nens que tots comencen un dia junts, i els veus el divendres quan acaba la setmana, i veus la diferència que hi ha hagut des del primer dia, que agafen el caminador i en prou feina s'aguanten amb els monitors i els ajudants que li van donar una mica de consignes, i ja, normalment, amb el pas de la setmana, arriben a divendres i ja patin en sols, ja s'aguanten bé, poden fins i tot girar, començar a frenar, i és el maco realment del casal. Pots poder veure aquesta evolució d'aquests nens que comencen, i després amb els que ja són més grans, doncs també aprofitem per fer entrenaments una miqueta més de qualitat, i que els puguin aprofitar el màxim. La Daria també el tenim el casal i el campus, toques les dues tecles? Sí, també he estat acompanyant l'Edgar les dues setmanes de casal i aquestes setmanes que tenim de campus. Parlant-nos una mica més del campus, també, d'aquests nens que ja és federats i que ja competeixen? Sí, el campus és una visió diferent, perquè el casal seria una cosa més lúdica, a més el posem en jocs i al final són excuses perquè patin i aprenguin a patinar, que és la base del hockey. I després el campus ja és una tecnificació, ja com ens especialitzem més en el loquei, i ja no només treballem tècnica pura, sinó que la combinem amb tàctica, estratègia, igual no hi passar-nos bé. Per qui li ha dit que és el millor campus de dia de Barcelona? Segur, segur que sí. Quan ho van començar fa 8 anys ja, el 2014, sota la coordinació del Ferran Pujolte, va ser un inici, veníem de fer campus d'estiu més normalets, diguéssim, una mica més com deia abans l'Adrià, més lúdic, una mica patinar, anar a la piscina, i quan vam iniciar un mal nando va ser molt més per professionalitzar-ho i donar-li una mica d'un ventall de recursos tècnics i tàctics a poder treballar, i això ha anat evolucionant, el tercer any va venir al Borja, que també ho va començar a combinar amb el nando, i bé, cada vegada ha anat a més. Abans ho parlàvem l'Adrià, aquest matí, quan estàvem a la piscina amb els nens, ho comentàvem de que tot just ell i jo som els unis que hem fet els 8 anys, l'Adrià el va fer el primer com a jugador, després el segon ja va entrar com a monitor ajudant, i després ja va començar a fer d'entrenador, i jo des del primer any he estat d'entrenador, i l'evolució, per exemple, ja no només per qualitat, sinó que et diria de número de nens i nenes inscrites, cada vegada ha anat a més, i això és que no sé si som el millor, però alguna cosa estarem fent bé. Això diu el cartell del campus, això diu el club. Sí, sí. Teniu dues setmanes pel cas del d'estiu i tres torns per entendre'ns pel campus de dia del club, en total, quants nens i nenes passen per els dos, més o menys? Crec que la primera setmana de casal vam ser uns 20... 20 pocs. 23, 24. Sí, i la segona semblant. I sí que el campus, a veure que tenim més número de jugadors inscrit, no sé si són 25... Sí, sobretot, la edat que normalment en tenim més és la dels grans, perquè també és una franja d'edat que el club en tenim molts nens i nenes, i allà sí que el millor, els últims anys n'hem arribat a 40 o així. I de les altres, com diria l'Adrià, les setmanes del campus solen estar entre uns 27, 28, 30, 30 i algú. També està bé, perquè al final, per exemple, quan hem arribat als 40, en aquest cas al Borja, ho va establir com el TOPE, diguéssim, per poder fer grups de treball, de qualitat i poder entrenar. Si no eren massa gent i poden entrenar a pista, tot i que fessin torns, i ens organitzessin, era complicat. Clar, això anava a preguntar, ara, tot i la COVID, també, com us organitzeu? Quants nens hi ha per monitora? Som quatre monitors, però al final, com a mínim aquesta setmana, ho hem organitzat amb dos grups diferents. Sí que hem intentat fer dos grups mitjanament estables, pel tema de protocol COVID, i dos entrenadors estem amb un grup, i dos entrenadors estan amb l'altre grup. I els nens que venen a patinar, tant d'aquest casal d'estiu que ja s'ha fet com del campus, són del club, ja provenen del club. Òbviament, els del casal no, perquè no ho hem fet mai, però potser des del campus, o d'aquí, de proximitats, en rodalies, vas llobretant. Sí, la gran majoria són del club. Tot i que és, i que tenim un nombre reduït de nens, que venen d'altres clubs. Normalment, pròxim, sí, el vaig llobregat en Barcelona algun. Sí, sí que és veritat que, per exemple, de Horta venen bastants, del Prat també... Del Pari d'Horta, de Barcelona en concret? Sí, sí, sí. Hi ha els últims anys que han començat a venir nens i nenes d'allà, i els heu agradat com hem treballat, i s'han apuntat als anys següents també, del Prat, com et deia, de Molins de Reis, tenim aquesta setmana un parell de nenes, de Corbera, també n'han vingut alguna vegada, i, bueno, van venint, i jo crec que ho provenen, els agrada, i repeteixen, cornellar, també, sí que és veritat, sí, sí. Mártuve, i al final són uns quants, eh? Déu-n'hi-do, esteu acollint molts nens i nenes per què rodin de molts punts diferents? Només de Sant Just, no? Sí, bueno, al final, aquests campos d'estiu, a mi, el que m'agrada, no només al Sant Just, a qualsevol campos, és que s'ajunten nens de diferents llocs, i llavors tenen la possibilitat, també, de conèixer, de fer noves amistats, que, a més, hi ha el hockey, i també és interessant, és maco. Diuen que també els casals, a part de l'experiència que suposa pels nens, nenes, i el tipus de cas el que sigui, i a part del temps que també els pares poden seguir dedicant, si estan treballant, que entenc que la majoria també els hi passa, que el més de jurídic encara treballen, és que relacionant amb altres nens i nenes que no coneixen, no és com anar a l'escola, perquè són nens i nenes, és un entorn nou per complet, per ells i elles. Fins i tot dins dels nens i nenes que ja són del club, doncs el millor, com et deia, és com estan organitzats per torns, hi ha nens del prevenge a mi, que coincideixen amb nens del benge a mi, que durant la temporada no hi entren junts, i en aquesta setmana del campos el millor agafen afinitat, i es coneixen més, també, hi ha no només gent de fora, sinó també gent del propi club. Jo vaig dir a nens i nenes, nois i noies, no sé quin percentatge de rodes femenines tenim ara, o heu tingut en el cas d'àlia, en el campos. Això és gràcies que ho preguntis, perquè en quant a avui sortim del campos, li dic, ostres, doncs mira, igual t'ho pregunto a la ràdio, perquè és curiós... La pregunta obligatòria, em sap greu, però necessito saber també el percentatge femení del club. Jo li preguntava, dic, ostres, com podem fer, per potenciar una mica també és el que vinguin jugadores noies, al campos, perquè sí que en tenim, però en comparació amb els nens, són molt poques. Sí que són 80, 90, 10, més o menys... Més o menys, sí. Podíem dir-ho, però igual que el primer dia que vaig venir que vam comentar que tot just era un inici, que aquí el club estava iniciant a donar-li una mica també de visibilitat a el que hi fa venir, dintre del campos, cada vegada hi van haver més nenes, i jo crec que això és qüestió de temps que hi vagi pujant. També, per exemple, la primera setmana de casal, van venir 3 o 4 nenes del cornyallà, aquesta setmana n'hi han vingut nenes també del Molins, i d'aquí el club també en tenim 2 o 3, la setmana que ve, que són on estan les nenes del Fem 15, també en tindrem unes quantes, i va pujant. Cada vegada en tenim més, i com et deia aquell dia, és la il·lusió que cada vegada aquesta roda que estem fent, que moltes de les jugadores ara són entrenadores, cada vegada hi ha més nenes a l'escola, gràcies a que tenim més monitores també a baix, i tot va enganxant i anirà pujant. Cada vegada jo crec que en tindrem més, però estaria bé també fomentar-ho d'alguna manera, perquè aquest percentatge cada vegada sigui més ampli. Això mateix. I a tema Covid, l'hem comentat així una mica per sobre, però com ho feu? Com us adapteu? Mascaretes? Tota l'estona? Com us ho menteu? Bé, la mascareta, pressa de temperatura, gel de mans, tot el protocol que ja tenim tots, una mica ja interioritzats d'aquest any, i sí que el que hem fluït bastant, és que també alguns pares ens ho hem comentat, normalment el campus durava fins les 6 de la tarda, i al casal fins les 5 anàvem a dinar, dinàvem aquí a l'escola de l'institut, de Sant Just, i tornàvem després a la bona aigua, i aquest, tant l'any passat com aquest any, pel tema dels protocols, no anem a dinar, sinó que ho acabem a les dues. Clar, hi haurà gent que li anirà bé, hi haurà pares que, el millor, s'haurà de sortir de treballar a les dues per venir-ho a buscar, i trencar la jornada, potser sí. Pudè és una mica de les coses que més pot influir, però per la resta mantenim el protocol, dintre de l'opossible, sempre els grups bomboia, per poder treballar sempre amb els mateixos monitors, els mateixos nens, i anar-ho gestionant. L'any passat va funcionar bé, i aquest any de moment portem 3 setmanes que també han anat prou bé, i es farem que les dues últimes segueixi igual. Per exemple, de positius, aïllaments, confinaments, toqueu fusta? Sí, toquem fusta. Sí, perquè diferents grups de casals d'estiu, aquí, a tot arreu, vull dir que clar, al final s'està espantint molt ràpid. Toqueu fusta, vosaltres, que esteu... Sí? Toquem fusta. És que ha confinat, i cap positiu, de moment. Va bé, ja esperem que acabi així. Carai, ja direu com ho feu, perquè ho puguin copiar als altres casals d'estiu. De cara a l'agost, què li passa al club? Se'n va de vacances, també? Totalment. Bueno... Que clar, eh? Sí, sí, sí. Crec que després de tants mesos d'entrenos, partits, temps de descans, d'airejar el cap, de pensar en altres coses, sempre va bé. Tot i que els grups grans del club, el senyor, el júnior, que ja comencen a competir a nivell més professional, sí que l'última d'agost, la penúltima, ja comencen entrenaments a la bona aigua. Aquí, no tenen les vacances d'agost senceres, no les tenen. Jo crec que el primer equip segur que, a finals d'agost, ja començaran a entrenar. Poder el que té més feina durant aquests mesos és el Borja. Això no és per preguntar, no en tenim aquí, és a força enfainat. Però els altres, dintre del que és possible, desconecteu una miqueta per tornar al setembre amb les piles carregades i afrontar una nova temporada amb il·lusió i ganes de seguir fent-lo del club. Això mateix. I esperem que també amb una mica més de públic, més de flexibilitat, amb menys mascaretes i més proximitat. Esperem que sí, esperem que sí. Edgar, Adrià, gràcies avui per passar per aquí, per la plaça Mireia, també gràcies al Borja per haver-vos convocat i per fer-vos venir. En representació seva, que avui no tenim aquí el Borja, esperem que d'aquí dues setmanes, que és l'últim espai si que vingui, i crec que ens portarà a l'ismacuevas, no estic segura, però crec que va dir que ens ho guardàvem al final. No li queden més dies. Sí, sí, exacte, per això. Si no el porta el vinent ja no té més temps. Gràcies als dos per passar per aquí. No sé si voleu afegir algú més, que us he tallat. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies per haver-nos convidat. Bueno, el Borja, en aquest cas, n'hi donem les gràcies des d'aquí. I tant. Doncs un abraçat als dos i que vagi molt bé a fer-lo del club. Moltes gràcies. Adéu. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.