Entrevista a Lua López i Clara Hott dels Apagallums de Cama Blanca - 14/7/2021

Lundava més o menys, diria, cap a l'any 2008, quan aquest grup, quan aquesta colla de dimonis es va crear i des de llavors porten fent història i ara més que mai, perquè porten gairebé i ara ens ho conformaran, ell és més d'un any sense cremar. Ella surt la lua López i la Clara Hot. Bona tarda, les dues. Bona tarda. No sé si m'he equivocat amb la data, segurament, no, perquè ho he llegit de la vostra web. Exacte, o sigui, diguéssim que la colla es va començar a crear el 2008, però vam fer el primer aniversari el 2010. Allò ja ha fet, va ser quan vam fer el primer correfoc. Oficialment esteu creats, fundats i fundades, al 2010. I ens hem corremorat amb moure'ns el 2010, no? Sí. Onze anys de colla. Les dues sou membres de la colla, per tant les dues cremeu, per tant les dues porteu un any i mig sense poder sortir als carrers, entre guedes a l'incendia s'enjust. Doncs sí, quasi bé, ja dos anys de fet. Ho parlàvem ara, l'últim cop que vam poder cremar va ser la festa major del 2019. Festa major del 2019, després que acabi un carnastol, va ser un bo tardor també? No sé si també ho aprofita per sortir? No, jo crec que sí, realment, l'última vegada a vegada va ser per festa major. Festa major del 2019, en principi, si tot va bé, si les restriccions ens ho permeten, obviament aquesta festa major tenia una trobada diferent, obviament, perquè haurem de complir cert requisits i certes limitacions de la Covid, com són la distància, o potser no fer una trobada d'aquestes, diguéssim, com un cercabila, que la gent us va acompanyant a través dels carrers, no sé si teniu preparat ja com serà aquesta nova edició Covid. Sí, estem pendents, bàsicament, de totes les restriccions i les mesures que estan canviant cada setmana, però de moment ens va inclús sorprendre, perquè la idea seria sortir del casal de joves. El que canvia, bàsicament, és que no farem un recorregut, com altres anys, on la gent ens va seguint, sinó que el que es farà serà tallar tota la vinguda d'industria també és salvadors-priu, i llavors, diguéssim, que ens podrem anar movent lliurement per aquells espais, és a dir, i el públic podrà participar, de moment. De moment, és a dir, si no canvia res, podran cremar amb nosaltres i saltar com sempre en fets. Si barrejar-se amb vosaltres... Ah, correcte. Sembla ser que sí. En principi, ara sí, amb mascareta, però i si la mascareta es crema què? Una espurna. Doncs no sé, de de cotó. De cotó, també. De moment, o sigui, el que és això, estem en contacte amb l'Ajuntament, també aquesta última setmana, totes les dades van cap a pitjor, les restriccions que de cop són més estrictes, llavors estem molt patents, però realment ahir vam estar parlant, i ens deien que sí, que les persones podrán entrar amb nosaltres i que podrem cremar tots junts. Per tant, no serà com tan estàtic, com potser ens havíem imaginat que seria com un espectacle virutainí sentats. Exacte, primer vam pensar això, que seria com més una mostra de foc, un espectacle on la gent, potser, s'hauria de seure per mirar-nos. Sembla ser que no, que la gent podrà participar, però és això. Tallarem tota la vinguda d'industria amb totes les seves dimensions, també el Salvador Espriu, i per tal que tothom estigui ben separat i no ens apilotornem com passava altres anys. Creus que un dels delicients podríem dir d'una trobada de dimonis, d'un correfoc, és que la gent interactuï amb els dimonis, que entri dins del foc, fer participar les persones. Exacte, exacte, sí. A veure com ho podem fer aquest any. En principi podem fer, podem ballar, com sempre, podem lavar tocada també de... amb els tambors de dimonis, a veure què passa. A veure com va. El drac de Sant Just també hi serà aquest any? Sí. És a dir, seran dimonis i el drac, i conjuntament prenem aquest petit cercabila. Espectacle pirotècnic, de moment no sé si l'ha dat l'hora, és la que serà, però de moment crec que està apuntada pel dijous 5 d'agost a dos quarts de deu de la nit. Exacte, el que es farà és... bueno, s'està construint aquesta estàtua LGTBI-CUP-LUS allà a la rotonda. I aviat a la font, no? Exacte, a l'antiga font. Llavors està planejat l'acte a les 9 d'inauguració d'aquesta estàtua, hi haurà en parlaments i tota la pesca, i actes seguits sortiríem a cremar tan dimonis com el drac. I durant tot aquest gairebé dos anys, perquè deu que és 2019 l'última festa major que vau poder sortir a cremar el carrer, què ha passat amb la colla? Ho m'han tingut contacte, la roba, l'heu hagut de rentar per si de cas, com ho comença? Sí, hem estat mica paradets, hem intentat que vi a Instagram anar penjant vídeos, com encara estem vius, sí que és veritat que l'ambient dintre la colla ha anat cap avall, perquè volis que no dimonis un punt de social, no de trobada, anàvem a diferents pobles, ens en ajuntàvem a altres colles, això no ho hem pogut fer. Per tant, estem anant cap avall, però sembla ser que avui, per exemple, ens trobem una altra vegada per al primer cop, després d'aquests dos anys, i a veure com estarem. Avui tenim una trobada de colla, sí. Sí, clar, la cosa és això, és una entitat com molt social, que a nivell online, igual que altres entitats, sí que es podien potser renovar o mirar una manera de continuar actius, per nosaltres és que quasi bé no tenies sentit. Sí, som una entitat que és com ho parlàvem abans, una espècie de punt de trobada on ens trobàvem gent del cau, de l'esplai, gent que havia estat en entitat, gent que potser mai havia estat en entitat i tenia ganes, però clar, bàsicament és això, fer amb el correfoc de l'abril, que no l'hem pogut fer ni aquest any ni el passat, per festa amb això també cremàvem, i després pel nostre correfoc sempre convidem a colles, i després hi havia com aquest intercanvi anàvem en els diferents pobles a cremar. La resta de l'any fèiem com trobades més socials, barbacoes, cadades, cosa que, òbviament, des d'acord que ha esclat a la pandèmia, està totalment privit. Llavors, bueno, sí que hem d'intentar al principi, no del confinament, intentar fer com uns tums, que de setmana ho haguessin, com uns cants. Estava de bo de fer tums, no? Exacte, sí. Però aquí vam estar, potser, les primeres tres, quatre setmanes, i després ja van morir també la idea. I a més, durant el confinament més estricte, quan estàvem tots a casa, vau celebrar 10 anys. És clar, això. És una fita que no s'ha celebrat. Vull dir per l'any, però no amb exacte. Sí, sí, perquè pel cor a foc sempre muntem com un espectacle primer, llavors, pels 10 anys, teníem ganes de liar-la una mica, fer com una cosa més grossa, organitzar-nos bé, però, clar, nosaltres, normalment, acaba sent el cap de setmana del 24 d'abril, o sigui cap allà. A principis, bueno, mitjans de mar, va ser quan ens van confinar totalment, veurem que la idea d'espectacle de foc i de cor a foc anava desapareixent, mica en mica. No era efectible ni celebrar-ho, ni sortir al carrer, ni unes setmanes aniversàries. L'únic que vam poder fer, sí que vam fer com un recull de vídeos, que va ser com una mica nostàtica, va ser l'únic que estàvem tots tancats, i sí que vam fer com un recull de com havia estat cada cor a foc des del 2010 fins al 2020, per una mica, bueno, n'hi ha... Som uns quants que ja portem molts anys a la colla, altres que portaven menys anys i no sabien com havia començat tot. Exacte. Bueno, una mica així, per fer una mica de nostàlgia mentre estàvem tancats a casa, l'últim va ser el 2019, a veure ara, després també vam intentar aquest any, vam fer tots els anys, i vam fer un altre vídeo, que també està a Instagram, penjat en comparació de com era amb els que vam entrar al principi, com som hem de petits i com hem cascut, també com la colla que ets 11 anys, la comparació de les cares de cada membre. Com hem anat creixent. Dimonis punts s'enjust, i ara hem de buscar a Instagram i veure aquests vídeos i altres imatges, d'altres correfocs, etcètera, etcètera, perquè ara actualment quantes persones sou a la colla? Doncs devíem ser uns 30 o així, o sigui, estàvem en un... Això ho vam estar a la Covid. Clar, el 2019 era un moment bastant àlgit, on hi havia membres com més antics, com si diguéssim, però també s'havia recuperat gent nova, sobretot gent que acaba d'entrar com a lesplai o al cau, que havien vingut motivats, i això ho vam fer. I el que vam fer, és que ells i ells, és que em recordo que crec que de fet, vam fer com el tradicional sopa de Nadal, del 2018, ahir del 2019, i després, perquè al sopa de Nadal els volíem com animar, una miqueta com presentar-nos tots, qui som, què fem, i de cara al correfoc, però ja no vam poder mai cremar en aquest correfoc. La miqueta que el grup de WhatsApp són molts, però després de la hora de la veritat, potser hi ha gent que ja no està motivada. Clar, perquè generacionalment, quan en surt un o quan hi ha un que plega, com ho feu per buscar? Persones o les persones us busquen a vosaltres, us coneixen, venen de caos, d'esplais... Clar, és això, si és com una entitat amb bastant moviment, també és molt diferent a un cao o un esplai, justament, perquè no tens aquesta dedicació, com s'ha atmanal o no treu molt de temps, sinó que realment tu pots triar una miqueta fins a quin punt t'impliques, si només vols cremar, treu, jo què sé, 4-5 dies de tot l'any, després també qui és més actiu, també pot venir totes les trobades socials, qui menys menys, i sí que el que intentem organitzar-nos, és sempre hi ha com una petita cúpula de 3 o 4, que fa més... Clar, guanyant correfoc, a part de cremar, s'ha d'encarregar la pirotecnia, hi ha com una feina, s'ha de parlar un ajuntament, com serà el circuit, s'han de contactar amb colles, i hi ha una més de gestió que algú ha de fer. Però clar, sí que és això, com una entitat que et permet involucrar-te fins on vulguis. Clar, pensa també que també hi ha els dimones de part de músics, diguéssim-ho, aquest, aquest separat abans de començar confinament, que davant un dia de la setmana o cada dos setmanes, per assajar, i això sí que és un compromís, com un esplai o un caos, després els cremadors anaven només de l'espectacle, cremar... Perquè no hi ha assajos? No, no hi ha assajos previs. Exacte, potser quan fem el correfoc, diguéssim l'espectacle, que això sí que forma part més d'una organització més prèvia, d'un guió, un atreu... Exacte, això sí. Però si no, durant l'any, és només els correfocs, que són en segon dissabte, o un diumenge, no? Hi havia, sí, sí. I anàvem al poble, i tornavem a sopar, hem quedat a festa amb la colla. El grup de músics, també, abans de que esclatés tot això, també estaven molt motivats, i ja hem arribat a ser un grup de... Gran, i que tocaven molt bé, vam arribar a ballar, i amb moltes ganes, que tocaven superbé al final de tot. Però, clar, porten això amb molt temps sense poder assajar per restriccions i tot. Llavors, doncs, bueno... A veure com començaran ara. Per tant, ara entenc que no assajeu tampoc el de la festa major. No, perquè... No, perquè... Sí, el músics no poden tocar, perquè no han tingut temps de assajar. Ho parlàvem els que puguin i es vulguin unir, doncs, seran convidats a cremar amb els que cremem. Però, clar, porten molt de temps sense assajar, i el que no es pot fer és després de dos anys que s'hi ve sense tocar, doncs no pots tornar-hi un altre cop. També és això, la generació és bastant jove, i, doncs, molta gent ha marxat, o ara mateix no està vivint aquí, o... coses. Sí, hi havia, crec, un parell de voluntaris, també, o una noia almenys que coneixés jo, que venia del casal també d'un intercanvi, no?, la Lyn, que també va formar part del... Exactament, sí. del grup de, diguéssim, de batucada de pagallums, que, clar, hi ha gent que va passant i marxant, per tant, ara no estan fixes, i per això són gairebé dos anys. Sense practicar amb el seu tambor, o amb l'instrument que cap aquí, ell o ella. I amb els ritmes, també, que siguin complicats, potser. Esperem que no s'hagi oblidat. No, bueno, i les altres colles, la resta de colles de territori català o d'altres indrets que us conviden, o que vosaltres convideu, com, clar, aquests contactes, a la que t'han granat, el teixit encara s'és existint. Clar, ha desaparegut, perquè no hi havia la possibilitat de fer aquests correfocs, o sigui, s'ha reduït més espectacle de foc, sense que la gent pogués entrar, i això fa, realment, pocs mesos que es pot fer espectacle. Clar. Clar, l'intercanvi era de correfocs, de fer colla, era una cosa que primer cremaves i després anaves a sopar i coneixies, i veies maneres de cremar, si tenien bèsties com ho havien fet, hi havia intercanvi, de tota la colla, de tradició, de diferents maneres de fer, que amor d'una manera, això, de moment. Clar, i el contacte directament amb altres colles, no els feixo sense fer les trobades, tampoc, no hi ha un contacte. Una llàstima que es vagi compartint aquesta tradició, no sé quin futur li veieu, no sé les altres colles, però almenys els apagallums de Camel Blanca? Bueno, jo crec que... Ja hem vist una mirada positiva, perquè en el moment que tot això comenci, les restriccions ens permetin començar a fer més coses, tothom començarà, més crec que el públic de Sant Just està molt oberta, sempre a cremar, sempre tenim molta participació per la part del poble, per tant, jo no crec que ens costi gaire aixecant-se d'aquesta. Exacte, jo crec que hi ha un... Només us hem de deixar fer-ho, no? Exacte. Clar, és que és això, estem com tot a l'estona, una mica a l'espera, de fet, tenim moltes ganes de poder cremar per fer-te major, però està una mica també en suspens que no ens parlàvem i ens diuen, vale, la principal idea és això, tallar un carrer, que la gent pugui participar amb vosaltres, que això ens va posar com molt contents i molt contentes, d'ostres, és que podrem fer-ho amb gent inclús a dins, però avui ens diem, bueno, ja ho hem de tornar a mirar, estem atents a totes les restriccions, ja parlarem, a veure què... Demà veurem què passa. Exacte, exacte. Però ho hem dit i esperem que sigui com ens han dit i que puguem fer-ho sense cap problema. Vosaltres prou anireu amb mascareta, perquè no vull saber quina que l'ho passareu. Clar, clar, jo és una cosa que no passi a més de restriccions, però a sobre li afegessis aquest handicap de tenir les mascaretres cobertes. Sí, ho hem de parlar igualment, sempre ho portem cobert, perquè abans de que hi hagués pandèmia, sempre portàvem buf o mocador, perquè si no, enjareixes, fum, ja no és pel Covid, però no sé si ens obligaran a portar una mascareta sota del mocador o com anirà. Això encara estem, perquè és que no saps que s'han d'anir des de la Generalitat, com són aquestes restriccions. No, que hem d'esperar que des de ara tot ho diguin. Exacte, és com primer que trigui la Generalitat, després que ho passi a l'Ajuntament, que decideixi i ens ho passi nosaltres, i llavors ens puguem adaptar. Nosaltres tenim disponibilitat plena, adaptar-nos tant com sigui... Exacte, mentre poden cremar... Exacte. No queda tant de fet que entre setmanes per la primera setmana d'agost més o menys seria el dijous 5 d'agost quan vosaltres cremaríeu, cremaréu, espero que sigui així. L'úa clara, gràcies per passar per aquí. Com deia de la colla de dimonis, de pagar llums de cama blanca, esperem que sí que cremeu que us vaguem i que puguem entrar dins. I tant, sí, seria perfecte. Ja viureu, que vagi molt bé i fins la festa major. Moltes gràcies, adeu! Vam pujar la febre l'altre dia, i van tocar uns doctores especialitzats. Vam exteure la pedra de la bogeria, i vam fer-lo allà a la font de la felicitat. I va venir un malson mentre m'obromien. Va dir sóc teu, tu ets meu, no t'escaparàs. Vaig dir molt bé malson, però els malsons que somien. No puc dir que es quedés gaire impressionat. T'espero, recordo, em despertarà la mà, la llum enganyant de sent un flash, i prenent nota del gran miracle. Sentificis enquís i coals, i empuja la serotonina. Empuja la serotonina. Empuja la serotonina. Com l'amoré a aguantar-t'hi-va, com una nena que se'n fila. M'empuja la serotonina. M'empuja la serotonina. Se'n va propar un amor, un que jo tenia. Va preguntar, xicot, què et va passar? Vaig dir, no t'ho creuràs, una tonteria. Tenia una pedra dins del cap. Se'n va propar un futur que construïa. Vaig dir que el braç que ve que ens l'hauríem passat. Va contestar gent millor que tu em volia. No puc negar que el futur digués la veritat. La bona nova ja s'escampava, més enllà dels regnes cristians. Ja s'estrifava en llibres d'història, que havia quedat despassats. M'empuja la serotonina. M'empuja la serotonina. Com la Maria, a aguantar-hi-va. Com una nena que se'n fila. M'empuja la serotonina. M'empuja el peu de la gasolina. M'empuja la serotonina. Com les bomenes quan respinen. M'empuja la serotonina. És una pàgina al trapasista. M'empuja la serotonina. És una intrepina al 꿈ista. M'empuja la serotonina. Mami, mira'm un, mami mira'm un, que ja em sap Southernidad se'ns espe·la. Esquinc on el pare estigui i és un conte que s'agristo Les belles es xapant de riure i la menja més caldura i el peix com que no ja la salut domina i la menja més caldura i la menja més caldura i el peix