Entrevista a Sandra Serrano i Nacho Garcia, Biblioteca Joan Margarit - 20/7/2021

M'agradaria parlar amb la nostra estimada biblioteca Joan Margarit. Per això tenim amb nosaltres Alessandra i el Nacho. Bona tarda als dos! Bona tarda als dos! Benvinguts al programa de Lleka. No podem marxar sense saber exactament què passarà a la biblioteca. Aquests pròxims mesets, aquest mes d'agost, i el que queda de Juliol per saber què podrem fer si ens apropem a la biblioteca. Comencem parlant si us sembla de temes horaris quan poden venir, què poden fer fins que marxeu de vacances. Gràcies! Nosaltres també marxem de vacances? Sí, no jo crec que tothom és necessari. Un nivell mental, una desconecció mínima és vital. Però de moment la biblioteca està oberta fins el 5 d'agost. Tancarem del 6 d'agost, que és el festiu local, la festa major de Sant Just, fins al 30 de setembre que tornem. Ah, el 30 de setembre! Quina vacances! El 30 d'agost! Saps què passa? Que com tornem al setembre, però dilluns és el 30 d'agost i és com... Tornem a l'O. Sí, oi? Ja ens agradaria. Jo torno a treballar a portar tancada el 30 de setembre de Quim Bet, veus? Val, val, val. Perquè aquest és un altre encara que estiguem tancats i que a vegades fem feina a portar tancada. Mare meva, com començo? Veus com calen les vacances? Veus com calen les vacances? De moment poden venir a veure'ns tots els dies de dilluns a divendres, de dilluns a dijous de 4 a 8 i els divendres de 10 a dos quarts de dues, que estarem encantats de rebre'ls, s'està fresquet perquè tenim aire condicionat, poden venir a buscar, sinó també, els vantalls que tenim de l'estiu, que si volen aprofitar i fer-se fotos a aquestes vacances els seus destins, allà on vagin, o inclús a la terrassa de casa, amb les teves lectures, ho poden fer amb el hashtag LaCulturaLlibera i poden etiquetar si volen a la biblioteca i perquè això és un procediment que es fa tots els estius a totes les biblioteques de la xarxa. I hi ha algun concurs o alguna cosa al redirec et faista? No, al principi no, és per compartir per veure doncs... També és una mena de compartir les lectures i el que fem a l'estiu, als usuaris. I després, molt important, com tanquem, del 6 d'agost a l'1 de setembre. Sí, anotem data. L'1 de setembre ja estem aquí. Poden seguir fent els seus retorns fins al dia 13 d'agost. Del 13 d'agost, al 13 de setembre, la biblioteca... la bústia romandà tancada del carrer Bonavista, perquè era a l'agost la màgia de Can Genestó de Metanca. Llavors poden anar al carrer Bonavista fins al 13. I recordar que allà només van llibres de la biblioteca al retorn. Llibres, qualsevol document. La biblioteca o d'altres biblioteques. Sí, perquè ara ja és... Ella jo crec que es refereix als donatius. Això, sí, jo volia anar a parar una mica això, que sé que alguna vegada apareixen objectes que no són propis de la biblioteca. Veus? M'has fet recordar que un dels darrers donatius que hem rebut sorpresa ha estat una bossa plena de DVDs i un aparell reproductor de DVDs. És generosa la gent. Sí, ha estat l'últim donatiu així com més surrealista que hem pensat. Mare meva. Això em fet neteja a casa. Sí, però no és al lloc. A les biblioteques, ara amb el procediment amb el tema Covid, no es poden acceptar donatius, però perquè és de... per seguretat i per protocol ara mateix està tot paralitzat. Si no, també, si tenen donatius que oferir, nosaltres els podem facilitar un llistat en llocs o portar aquests llibres, aquests DVDs i tots els documents que fent neteja a casa et poden fer nosa. I els hi saben greu llançar. Jo em faig càrrec que els hi saben greu llançar a les escombraries i diuen, doncs ho porto a la biblioteca. Però no és al lloc segons com. No, i lectors de DVDs tampoc, eh? No, no cal. No aniria i ha de desallarir o un gualapó o alguna segona vida d'objecte. Clar, o no sé, fes un sorteig a la ràdio. Però hi ha moltes associacions i entitats que sí que agafen aquesta mena d'adonatius. I tant, o càrrecs mateix, que el tenim aquí a la paraula també. Què més, entrem a parlar una mica de lectures com a tal, perquè si una cosa de l'estiu és certa és que hi ha molta gent aprofitant-ho bé per llegir tot allò que durant l'any, potser no li hauria de dir que estan de temps, no? Partia que d'aquí que cadascú valori si realment l'estiu és l'època que més llegeix, o potser no. Però vaja, per aquesta gent que ho fa, centrem-nos en aquesta gent. Recomanacions o novetats? Nachos, si et sembla, fem venils, infantils... Sí, primer tinc un encàrrec de la Paula, que és la nostra bibliotecària que s'encarrega d'infantil. I tinc aquí quatre títols, que ens passaré a comentar ara, que em va passar a ella, i que són molt interessants. El primer és un llibre, un album il·lustrat en poemes, que es diu Si avui véns al bosc, que ha d'haver dit que ho s'ha tanyat. I és un... bueno, tinc aquí un petit resum. Si no, si us va de la mà del petitós, ens encaminem al bosc per conèixer on viu i què fa durant tot l'any. És un llibre en poemes de la Baixa i el PERS, en traducció de l'Aina Oliver i amb il·lustracions de Freia Hartes. Jo l'he estat mirant, i és un llibre maquíssim, boníssim. Molt interessant. Després continuem en infantil, un llibre de coneixement, que es diu Païsatges perduts de la Terra, que està llitat per Thauribux d'aquí de Barcelona. És un llibre per conèixer els origens del planeta i com van evolucionant fins a arribar a l'aparició de l'home, dels humans. És instructiu educatiu, no és? Sí, l'anterior que no ho he dit és a partir d'uns 3 o 4 anys, i aquest és per més grans, és a partir de 12 anys, amb il·lustracions molt vaques, molt pictòriques, d'Ainel Bastard i d'Amsolapetes, i tot això. És un llibre que a més s'ha publicat en diferents idiomes, en castellà, en anglès, en italià, en francès, en polonès, i té molt bona pinta també. Després un còmic infantil, que seria a partir dels 9 anys o així, que es diu les baramilles. Les baramilles. Baramilles, també, baixa. He estat dit per l'estronàve que jo no el coneixia, que és també d'aquí de Barcelona. Ah, sí, conec un parell de llibres d'aquesta editorial. És un còmic que és d'una nena que s'endinsa en un bosc, sempre a bosc, no sé si la Paula té alguna... Sí, m'encanta la natura. Bueno, s'endinsa en un bosc on coneix una sèrie de personatges màgics, els que ajudarà en una sorprenent aventura, etcètera. El guió i les il·lustracions a la cuarella, o sigui, per ser un còmic il·lustracions a la cuarella, són de Camils Jordí, i és un còmic que ha guanyat molts premis a França. És un còmic que jo no el coneixia, i també vaig estar mirant-ho i està molt, molt bé. I després una novel·la juvenil, bueno, la novel·la juvenil que ha guanyat el Premi Gibrater, de l'Hospital infantil i juvenil, escrita per l'Ivan Vera, editada per a Quiara, i que és una història precisament d'empoderament femení en l'època del cíbers a Catalunya, protagonitzada per una noia de 13 anys, de la tribus dels indigets. I, bueno, s'ha guanyat el Premi Gibrater i la Paula, i ha dit que la recomanéssim per la ràdio, perquè sembla que és molt interessant. En principi, això va d'infantil i juvenil. I jo després, amb la meva dèria sobre la novel·la policia... Ja la comencem a conèixer, Nacho, eh? Sí. Bueno, us porto una novel·la policia que molt, molt... Bueno, és que gairebé no la coneix ningú, està dit per Quaterni, que és una editorial madrilenya, que ha dit sobretot llibre de literatura japonesa, literatura oriental, i és una novel·la que es diu Asesinato en la Estación Terminal, que originalment la va escriure al 1980, un escritor que es diu Kiotaro Nishimura, que és un de... S'ha segut japones, eh? Sí, jo no el coneixia tampoc, però m'he informat una miqueta, resulta que és un tio dels escriptors més importants d'allà de Japó. I el curiós d'aquest escritor és que... bueno, l'interessant és que... és conegut perquè... bueno, li diuen que s'ha d'escriptor japones especialitzat en novel·la policia que ha ambientat en trens. O sigui, així de concret, eh? Sí, sí, és un escritor que s'ha especialitzat en novel·les policials que s'ha ambientat en trens. És un escritor gran, perquè és del 1930, ell... A la veritat, tot. Sí, no probo dir que hi hagi una especialització del tipus de novel·la policia, però que només succeeixi en trens, no? Sí, i aquí em volia parar una miqueta, i jo, quan ho vaig descobrir a aquesta novel·la, em va venir al cap una novel·la molt coneguda, que és El Espresso de Tokio, de Seixomatsu Moto, que és una novel·la fantàstica, que la té editada a llibres de l'Asteròide, en Castellà. I clar, em va venir al cap, dius, un altre novel·la ambientat en trens, que curiós. Llavors, bueno, la vaig demanar per la biblioteca, va arribar i, bueno, me l'he llegit, està molt bé. I és això, aquesta dèdia que tenen els japonesos pels horaris que quadri tot, i clar, és una novel·la construïda, en base a horaris de trens, línies de trens, i clar, no pots perdre't, perquè és una novel·la molt fàcil de llegir. Però que és molt matemàtic, tot. Està tot molt quadrat, com són els japoneses. Sí, una mica és la DNA del món més oriental japonès, no? I la novel·la, és molt fàcil de llegir, té molt diàleg, és molt amena, i està molt bé, i no és una novel·la complicada, és una novel·la policiaca, que és sobre un grup de nois, nois no joves, que després de set anys, després del batxillerat, queden en precisament una estació per retornar a casa, on havien fet el batxillerat, perquè viuen en diferents parts, sobretot a Tòquio, i durant aquest rencontre, doncs van morint. Ostres.Misteriosament. Una mica assassinat on eren express, no? Sí, també recordo una mica la data Cristi. I clar, és una novel·la que a mi em va semblar curiosa, i a més a més és això, és una novel·la, i precisament vaig estar mirant a la xarxa, i només la tenim en quatre absolutiques de tota la xarxa. I una d'elles és la nostra, eh? La nostra, clar. Sí, sí, la va convocar. És perquè el Nacho el va demanar, eh? La vaig escriure i la va donar. I bueno, no sé, a mi m'ha agradat molt, i ja està recomanada, no? I tant, això amb un tema de novel·la negra. Sí, sí, tant. Mira, he descobert que hi ha un tipus de novel·la negra, d'estil japonès, que està centrat només en assassinats o sucessos en trens. En trens, i especialment això. Sí, sí. No, no sé si té un nom, però... Vols un nom a tot? I concretament aquest escritor, el Kiyotaro Nishimura, es veu que és el gran especialista. Però tampoc... Tampoc cal oblidar el Seixomatsu Moto, amb aquesta novel·la que ha dit abans, l'expresso de Tòquio, perdó, que és boníssima, i després jo tenia aquí apuntats de diferents escriptors japonèsos que tenim a la biblioteca, com Ideo Yokoyama, la novel·la 6.4, que ara està molt de moda, la Nacho Kirino, l'escriptora gran escritora japonèsa de novel·la policiaca, la novel·la Out, que és molt bona, també. El Keigo i Gashiro, que és molt interessant, i després els grans de novel·la de tot el temps, el Rampo de Dogawa, el Kido Kamoto, o sigui, la novel·la policiaca en japonès té una tradició forta, i de mica en mica s'estan editant aquí. A França, per exemple, s'han editat moltes, però aquí de mica en mica s'estan editant. I aquest és un descobriment, aquesta d'assassinat en la terrestració terminal. Molt interessant. Déu n'hi do, d'aquí poc començàs a parlar-nos en japonès, no? Veig, Nacho. Li falta poc, eh? Gairebé, gairebé. Falta alguna altra més, ara que ens enviem un tema més oriental? Volia parlar-los dels llibres que està editant Rajbert, del cicle de terremar de la Úrsula Leguín. Que són una meravella. No veieu la Sandra, però està fent allò de com si fos exquisit un plat. Sí. El cicle de terremar, que són cinc novel·les, i un llibre de contes, doncs Rajbert està editant, de mica en mica, les novel·les. Bueno, de mica en mica, però bastant ràpid. I per ara, ha editat 4. L'última ja ens ha arribat, que és T.A.N.U. Però si voleu les situes... La primera és un mag de terremar, que és una de les grans novel·les de l'Àusa de Leguín, que va guanyar moltíssims premis, que aquesta l'ha bascurit al 68. La segona és les tombes de Tuan, la tercera és la costa més junyana, i la quarta és aquesta T.A.N.U., o T.A.N.U., que és la que ha editat ara Rajbert, i continuar editant amb el volum de contes, contes de terremar, i l'última de la saga, que és l'altre vent. Bueno, més que res, dir-vos que és una escritora fantàstica. Tu passes molt bé. Tu passes molt bé. Són novel·les... En aquests cicles, Leguín va escriure de tot. Va escriure sobretot novel·la de ciència ficció, novel·la fantàstica, però a la seva manera. O sigui, no són novel·les típiques. Ella profundeix molt amb el tema de l'ésser humà, dels problemes dels humans, d'en aquest, per exemple, el cicleta ramat, molt sobre l'evolució de l'home jove a l'home adult. És una... Bueno, ja, els seus pares eren antropòlegs, i això es nota molt a la seva escritura, com el profundeix molt, sobretot en el tema de l'home, dels problemes que té, dels problemes que sorgeixen, de com evitar-los, de com superar-los, i digui que el cicleta ramat, si no el coneixeu, potser, de l'humilló de la Ursula Leguin, i, bueno, en aquest cicle va guanyar moltíssims premis, els més grans de la fantàstica i de la ficció, i, bueno, dir que les tenim totes, i les tindrem, perquè falta tant d'or volums, que editarà un regiment pròximament, i, evidentment, la sincrotporarem a la fons de la biblioteca. Jo m'he passat molt bé, i no me les he acabat totes, però he llegit alguna, i són superentretingudes, com a curiositat, que el Ràdio, quan parlàvem d'aquest recomanaríem, amb la reedició de Raj Ver, de les còmics de Terremar, va tornar a sorgir la idea que això en el seu moment ja va avollir, que probablement, sense el mac de Terremar, no existiria Harry Potter. Bueno, ni Harry Potter. Sí, perquè és una temàtica similar, una escola de màgia, que deia el Nacho de la Rowling, ni les novel·les del Mar Garretat, ni els còmics de Neil Gaiman, és que tot això... És com el caldo de cultiu, de tot el que va sorgir després. A part que les novel·les de la Diolsa Leguina, que això no ho he dit, són molt femenistes. Per exemple, en les cicles de Terremar, la segona i la quarta, són potenciades per dones, i són molt, molt femenistes. O sigui, en aquella època, quan les va escriure en el 71, en el 90, que ja fa anys, van impressionar molt. Les seves escritures, a vegades, les seves hòsties, a vegades s'ha... s'ha parlat d'ell com a conficció antropològica. És que parla de moltes coses. I escriu molt bé, a més. I les deduccions són molt bones. Les deduccions d'aquestes de Raj Verson, de la Blanca Busquet, són boníssimes. I les edicions, maquíssimes. Sí, són molt boniques. Molt boniques. Les citrocalades i molt xules. I quines expectatives estem deixant? Anir molt a gent, perquè, per exemple, el volumo s'ha quedat a estar prestat, però el dos i el tres ho tenim allà, sempre posat, i la gent no s'anima a agafar-les. Jo crec que és una... una descoberta molt interessant, que ha de deixar-se portar a la gent, perquè val molt la pena. És que nosaltres la recomanem, perquè és que nosaltres ens agraden molt. I ens sap molt greu, quan... exposem llibres, i intentem fer-li l'acompanyament, que es mereixen amb la presticció lectora. Però, al ser temes com ciència ficció, o fantasia, a vegades hi ha gent que no està molt acostumada a llegir aquest gènere, i els hi tira una mica enrere. Però jo crec que és una autora que val molt la pena descobrir, independentment de... no s'hauria de tancar, saps? De tancar només amb un gènere, perquè parla de moltes coses. No, les nomes les parla de tot. Jo aquí tinc apuntat temes. Bueno, aquest davant del pas dels joves a la data adulta, de la moralitat, el rol femení, tot tipus de temes socials, són molt importants, i dintre de la fantasia, evidentment, perquè apareixen macs, sobretot. Apareixen monstres, o és els fantàstics. Sí, i tot ambientat en l'archipel·la, que és un archipel·laque ramar, amb molts tessilles, i també aquest tipus de paisatge, és molt curiós, molt interessant. Mira que no sóc massa de ciència ficció, barrejada amb altres temes, però sí, pel que esteu explicant, la veritat és que també és com una saga, que va continuar... A la cicle de terra mar, si no, que ha dit a tals d'esposaïts, la mascareta de la foscor, són novel·les molt importants. Aquestes, ja, de ciència ficció, però de ciència ficció entre cometes. No hi ha ciència ficció, sigui una ciència ficció profunda. A mi m'agrada molt l'aleguint, i m'agrada molt l'estanislaflem, perquè també és un tipus de ciència ficció que va molt més enllà de la ciència ficció. Per mi són els dos més grans que hi ha. Pujaré a mirar les cobertes, i... les obres sabrà... És que va molt la pena, de debò. És una autora que també... Ara sé que el primer està agafat, que deia el Nacho, però... Te'l podem portar d'un altre... O puc apuntar-me la cua del préstec. El primer és el més conegut, que és el mac de mar, i molt de gent se l'ha llegit, i no ha continuat, però que el continua. El primer va guanyar els premis u, el névola, tots aquests premis de ciència ficció fantasia, i la tercera, la còstima junyana, va guanyar el Premi Nacional als Estats Units, l'any 73, i per aquesta dona només escrivia ficció, també escrivia crítica literària... Feren moltes coses. A casa meva, la meva parella té un llibre d'assatge, d'ella, i és impressionant, també. És per marcar-lo, no? I tenen en compte aquella època, i ser dona, i guanyar premis tan bèsties, com a l'UGO, que són superimportants, té un mèrit extraordinari... Ho ha guanyat tot. Sí, sí, que és cert que... La gent la comença a conèixer, sobretot, perquè per aquestes radicions de Rajvera, que hi ha a Catalunya, però també Minotauro, el seu castellà, ho ha publicat tot, i crec que continua raditant, i és una autora, tenim molt en compte. És una mica una geinaustent, una mica... salvar les distàncies... Bueno, no amb ciència ficció, però en ser una dona i haver de parlar... Les diu legint per el seu marit, perquè ella es deia Croever. Tenia una... quan es va casar, va canviar, i per això sempre assignava Úrgula K. de Croever, legint. Però bé, tot el que no la coneix per la llint. Quantes dones haurem perdut per la història, perquè potser no podien ni publicar elles mateixes, o a nom d'homes, o del seu marit. I això que em diuen, la influència de la legint reconeguda per molts autors, no només de la ciència ficció, sinó de... De narratiu en general, sí. Però això que dius de quantes dones hem perdut pel camí, ara m'ha fet recordar també, que per exemple la J.K. Rowling, l'autora de Harry Potter, quan va enviar el seu manuscrit a totes les editorials, també li van demanar que signés amb initials, perquè el fet de ser una dona sempre fa que es vengui menys la literatura. Llavors, sinó en J.K. Rowling, i també... No era tampoc... va agafar la segona lletra, una cosa similar, va fer una composició d'un nom fictici per poder tirar endavant pel fet de ser dona. I una altra influència que no he parlat, és l'influència de la legint en el Miyasaki, el cineastre. De fet, ella va portar a la pantalla els contes de Taramán, va fer una adaptació molt personal, però només en aquesta adaptació, sinó en tota la seva, el seu món uníric, i també en la segona lletra. Mira, Pius. Has vist els nostres llents? No sé, costaran, sin saber-ho una cosa més... Com hem anat aquí, 3 llents? Sí, sí. Tanquem aquesta carpeta, si us sembla, de temes recomanacions, obera alegre, etcètera, amb aquest ciclaterra mar. I tornem a altres temes que també tenim a la biblioteca, que són, en Constan, nous albums musicals, i també altres recomanacions més cinematogràfiques. Sí, doncs mira, si vols, que continuem una mica amb la línia, així, de ciència ficció futurista, per exemple, ens arriba, ara, que la tercera temporada de la sèrie Westwall, que l'estan fent a HBO, ja la tenim a les biblioteques, i jo la recomano molt, primer, perquè vaig disfrutar-la molt, és una sèrie que està basada en una pel·li de l'any 73, dirigida i escrita pel Michael Crichton, i és una pel·li que es deia Ànimes de Matall, protagonitzada pel Joel Brinner, o sigui, imaginat, però ara és la versió moderna, amb tota la tecnologia i tot els efectes que tot això comporta i està estupenda. És una sèrie futurista, ambientada de parts temàtics, de l'OES, de nazis, de samurals, també van rodar la tercera temporada, van fer una part de Besaluc, que era un poble francès durant la Segona Guerra Mundial, i també la Casa del Dolent, Dolent, Dolent, Dolent, la menció del més dolent de tots, que és el actor francès Vincent Cassell, que està fet aquí a Sant Just, a l'antiga fàbrica de ciment, a l'estudi vivent del bufil. La recomano primer perquè és una bona sèrie, i després, com a curiositat, poden veure els païs reconeixibles d'aquí de Sant Just. Doncs per un. Musicalment parlant, crec que també tenim un nou álbum d'un molt conegut cantant. Sí, mira, no m'hauria imaginat mai, però per al meu estil no és. És el darrer álbum que deuen que és l'àlbum de l'any, del set engana, que es diu el Madrileño. Jo el recomano, també el poden trobar a la biblioteca, perquè són col·laboracions amb personatges tan disparts com el Língel del Che, Tokinho, el Jorge Drexler, Quico Veneno i el Dres Calamaro, moltíssima més gent, doncs doneu-li una oportunitat que val la pena. Li donem, va, li donem. I no volia marxar sense recordar que teniu també un obra, podríem dir, a títol Pòstum, del nostre estimat Joan Margarit, que ja va deixar fet ell. Bueno, Animal de Bosch s'ha traduït al castellà. Bueno, s'ha traduït. El pròpi Margarit va fer la versió castellana i ara a l'editorial Visor, a l'editat en castellà Animal de Bosch, i és una edició que està molt bé. A mi no m'agrada la portada. No, perquè és una mica fosca. És una mica... Ai, si us veu allà un jo. Però l'edició està molt bé, és una versió lingüe amb la versió pròpia en castellà del Margarit, i mereix molt la pena. És per curiositat. Te la pots dir, evidentment, en versió original catalana, però per curiositat veure quina traducció ha fet el pròpi Margarit. Això és molt important, no sé. I ara mateix som la única biblioteca que la tele marxa. Sí, sí, home. Que menys, no ho sé, és el Margarit. Ha fet l'original Animal de Bosch també va ser la primera, evidentment, i l'edició ara a Castellana també som la primera biblioteca en tenir-lo, segurament. Alguna biblioteca ho tindrà més, però nosaltres, evidentment, estem allà... El teu del canú, evidentment. I per acabar, quinzenes musicals, per si hi ha algú que té ganes d'escoltar bona música aquest, tio, també, crec que estàs tu al darrere de tot aquest moviment que hi ha a les xarxes, aquestes quinzenes. Una miqueta, sí. Ara avui hem començat avui, ahir vam començar quinzena, i l'hem basat en... hi ha un documental que ara podeu veure els cinemes, que es diu Summer of Soul, que està basat en el festival que vam fer de música de Harlem l'any 69, a l'hora que Bootstock, però va ser com una mena de Black Power, i li deien el Black Bookstock, i jo trobo que és superinteressant perquè és molt recomanable, va ser un moviment molt important per la comunitat afroamericana i val molt la pena. Hi ha actuacions de la Nina Simone, del Vivi King, Stevie Wonder, la Andy Family Stone, val molt la pena. I et podeu trobar un testet a les quinzenes de l'espotify, de la biblioteca. L'espotify. Això a l'espotify. I a part, quan marxeu de vacances, recordem des del 6, que és quan acaba la festa de major, que és el dia del sants i pastó aquí, fins al 31... 31? Obrim blú de setembre. Ara marxarem, la gent dirà, no, dir també, ara m'he perdut. Que tenen a Bíblio també, presta que online també hi ha... Sí, teniu ganes de llegir, us entra una fresa impressionant, que no sabeu què fer i que no podeu anar a la biblioteca perquè estem descansant i recuperant-nos pel setembre, podeu entrar a la Bíblio, descarregar-vos llibres, pel·lícules, veure revistes, contes infantils, podeu descarregar-vos audiogibres, el que desitgeu per fer-ho virtual. No tenen pèrdua si necessiten qualsevol cosa a la biblioteca, que profirien també fins al dia 6 d'agost, que hi sereu, que s'hi està molt fresc. No profita la benentesa. Nacho, Sandra, gràcies per venir fins aquí per traslladar-nos aquests coneixements literaris, els dos, que vagin bé gairebé l'estiu, ens tornem a veure i a escoltar el setembre. Perfecte. Tancem en dues setmanes també. Un moment, un moment. Tancem en un moment.