Entrevista a Pau FiIlella i Leandro Crespo

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Bona tarda. Bona tarda, Leandro Pau. Dèiem que trobem a faltar el Gerard Vilar, que sembla que ha fet campana, avui. Més o menys. Ja arreglarem, comptes. Ja passarem, ja passarem, comptes. Hem de parlar una mica d'aquesta juració cap que l'aveu disputar el passat dissabte, aquest últim dissabte, el camp de futbol municipal amb un caldo que devia preter força, per començar a parlar del temps, com a les converses d'ascensor. No, diguem que millor que l'altra vegada de la tradició que vam fer, perquè la tradició just va coincidir amb l'anada de calor, i aquella vegada sí que l'aigua anava d'ojo. Aquest cop, jo penso que a primera hora es van poder aguantar bé i no es van aguantar tant. Cap deshidratat? No, cap lesionat. Vam donar aigua a tots els equips, també hi havia begudes, vam posar carpes i també hi havia una manguera de bomber que vam anar connectant sovint els experts per tenir el camp remullat, que ben fresquets. L'únic que crec que no us va refrescar massa l'ànima va ser el resultat final. Ara parlem de com va anar una mica la jornada, però hem de parlar sí que l'avent dels plogues van ser els guanyadors i així ho veu manifestatament un tuit, el vostre perfil, que és 60 i jo vaig sub. Que deieu... Que bé, que no volia ni publicar una foto dels guanyadors. Sí, sí, sí, jo la puc llegir, però els de la juràcia guanyadors l'avents dels plogues, físicament terrible, psicològicament també, però repetireu, repetirem, perdó, som uns cracs, no fico foto perquè em fa ràbia que els plogues ens guanyin. Això diu des del vostre perfil de la sub-60. Bueno, aquí, diguem que a la sub-60 tenim molta gent històrica de Sant Just i que, de ben petits, han tingut nervis amb els equips dels plogues, amb el qual ha sigut una manera de posar-li la broma a l'avents perquè vam estar molt contents de que vinguessin per Prima Cop i a sobre tinguessin aquest premi. I tant, i tant, molt contents. Bancers de guanyadors, ells, però veus repartir uns quants premis més, de subcampió, millor porter, millor golejador, etc. Exacte. Vam repartir 7 trufeus, el de campió, que va ser l'avents, el de subcampió, que va ser la penya Barcelona i Estanguera, que també s'estrenava el torneig i també els estem molt agraïts i comptaven vells per la propera edició. Va ser la Liga Orr, o Champions League, i la Liga Plata, la de Consolació. Allà el campió va ser l'Elsbrem Persis Bataurans, fútbol club, i els seus campiós van ser el fútbol club Garbi, que van ser, havien sigut, els guanyadors de l'edició fa dos anys. I després vam repartir, també, com ve deies, premis al Maxim Golejador, que va ser el número 9 de l'avents, que es va inflar fer gols. Quants, quants van ser? Després va haver-hi també el portament jugolejat, i també vam fer un premi el jugador més baterà, que repatia, que era el Thomas Blanco, que també és el mateix que va guanyar-lo fa dos anys, que era un jugador del 1956. O sigui, en uns quants anys, tant de bo i arribi sent tots així, va ser el que li van donar el premi especial. Sé que hi havia també una megafonia, que al final de la jornada hi havia una megafonia, que tenia un retransmiso al Ros, que va passar per aquí, em van comentar. Perquè, com ja coneixes, és un noi molt obert, i amb un esperit d'Itàlia, molt endins, va fer la segona parla de la jornada, que era la tarda, quan ja es jugaven les eliminatòries, posar-li una miqueta més de color a cada partit. I amb això és una especialista. Sí, no? Aquí li va agafar el gustillo, que es diu el micròfon, i allà va dir, mira, això li va servir de pràctiques. Que també hi poso. Tu es parla el matí, diguéssim, mig dia parada, i després seguiu, que els equips que anaven eliminant, es quedaven igualment per allà, es van quedar per allà, els recolzaven, no sé si juntament amb el públic va venir. Hem muntat un quadre de dues lligues, de cinc equips, cadascuna d'elles, per tant, cada equip jugava quatre partits durant el matí, i a la tarda, conforme estan classificats, van jugar entre ells. Però tant els guanyadors com els perdadors, hi haurien quedat classificats des de primer fins a desert. Van fer jornada completa, tot i haver perdut, tot i haver quedat desclassificats, diguéssim. Sí, perquè d'alguna manera el torneig, tot i no deixa de ser un campionat, és el que volem, és que no tingui la part competitiva com la principal premissa d'aquesta jornada. És a dir, ens agradaria que aquest torneig fos reconegut i fos referència per altres conceptes i altres valors, que estan més associats, però també el que volem és que el torneig sigui molt més tolerable al trobar un entorn de passar-ho bé unes edats que potser ja no tens aquestes possibilitats de fer aquest tipus de torneig, de campionats, i el que volem és que tothom que hi participi, s'endugui una bona experiència a haver-hi jugat molts partits i no deixar el torneig a mig matí perquè ja no pots continuar. Tothom té, com a mínim, el reconeixement de poder jugar als màxims de partits possibles. Crec que era el Gerard Vila, que comentava que li agradaria que s'expandís una mica més aquesta trobada de café, que més enllà del Vas-Llobregat o de Barcelona parlava d'internacional, de portar gent d'Itàlia també. No sé, són inspiracions reals? Bé, com que nosaltres participem a la donòstima Estercat, allà veiem que hi ha clubs francesos i també algun d'anglès i debaterans, i altres que venen de la resta d'Espanya, i home, doncs per què no espireu això? Convince algú de més enllà i que vinguin no només del Vas-Llobregat, sinó que s'animen de venir de més lluny, poc a poc, i bona lletra. I tant, jo crec que és una de les ambicions que ens agradaria tenir, que això s'extengués, i que tingués una certa referència, que tothom acabés coneguent al entorn del poble i del Vas-Llobregat, un torneix que permet que vinguin equips del País Vas, que igual que anem nosaltres allà, o d'altres zones, i això que reberteixi també en millora pel poble, que d'alguna manera tinguem aquí alguna cosa que la puguem fer grossa. I tant, i pel que estic veient també les xarxes socials, torno al Twitter, gairebé tothom us felicita, us dona les gràcies, us reconeix la feina que heu fet des de la part organitzativa, fins també a la qualitat del jugador, s'ha llegit algun tuit també, que s'han passat molt bé, que s'han divertit molt. Clar, quanta gent, gràcies a quanta gent ha estat possible realitzar, sabem, Leandro, que has estat tu també responsable, tens part de la responsabilitat de... Digue'm que jo vaig estar camp, però aquí crec que he decidit a la part del Pau, perquè primer de fet, ell és un dels que primer he de tenir aquest aconeixement, perquè és d'alguna manera l'ànima de tota aquesta organització, i el que coordina i lidera aquesta organització que després, i tothom i col·laborarem amb la nostra part, però el Pau, juntament amb el Ricard, i el Ricard Berners i el Carles Palau, són les tres que, d'alguna manera, fan possible que tot el tornés en conjunt tingui aquesta bona fila, i que tothom estigui content. I a partir d'aquí et deixo caminir Pau, perquè agraeixis a tothom que ha participat. Ara és el moment. Agrair els 117 jugadors que vam tenir, 117 jugadors que es van apuntar, i els espectadors que tot i la Solana van venir. També volem agrair molt a l'Ajuntament de Sant Josep Bern en majúscules, per tot el material, evidentment, tots els camps que ens van cedir. A l'Atlètic Sant Just, també, pel material, pilotes, banquetes, marcadors, que ens van deixar. Acabes amb orany, que ens va apuntar el Caba per el brindis final en l'entrega de trofeus. Ha crujat, que ens va facilitar les neveres, que vam fer falta per tota la beveguda. A pujar els diners pels trofeus, a la copi per la reprobafia i les samarretes, i a tots els socis de la sub-60 per fer-ho possible. Carai, Déu n'hi do. Podem aflorir vents, però podem aflorir igualment, perquè també n'hi do, d'aquesta tasca. Comentar-vos també, que a tots aquests comentaris m'imagino que senten més que bé, després d'organitzar-ho, després d'una parada d'un any difícil que no s'ha pogut celebrar, i després d'un any de no celebrar-ho, heu tornat a impulsar. A la guerria total. Total, total. A més, hem crescut de 8 a 10 equips, uns quants més. Jo crec que l'horitzó a curt termini que tenim marcat és arribar al 16, per fer 4 grups, i fer-ho més divertit, això, i després hi ha la dimensió internacional, que deia, això seria l'objectiu. Sí, objectiu per 2022, d'aquesta juràcia cap, és que vinguin directament a aquestes persones de fora, jugadors de fora? Sí, jo crec que ens ho podem posar com objectiu, i de fet hem començat a fer alguns contactes amb nosaltres, hi ha el país basc, a buscar equips que han participat en altres tornejos, però ja tinguin ganes de venir cap aquí que passen just, o qualsevol sí, ens podem posar com objectiu. Retem, hi ha 3 que han dit que sí, i així els posem en compromís, l'Unió Esportiva Sants, el Poblasec, i també els atípics, aquests ens han promès que l'any que hi són, o sigui que ara ja no tenen excusa. Atípics, m'agrada aquest nom, aquests haurien d'estar a la Grella de partits i d'equips que juguen. Us he d'anar a preguntar, clar, igual m'estic posant un nom de mana, però clar, les juració i cap són sou equips veterans, però només són jugadors homes. Això no sobreportes a dones, o al moment ho d'esteu centrats en això, no entenc? Doncs mira, està bé que faci aquesta pregunta, perquè de fet, en el primer any, ja es va qüestionar el fet d'entrar a buscar que hi haguéssim partits femenins, i exacte. Però, principalment, en aquell moment es va dir que hi ha un partit femení. I en canvi, en aquesta edició, que tenia la seva dificultat, perquè no sabíem amb un entorn Covid quan els equips podrien participar, ha sigut ja un tema més sobre la taula, de dir, a veure si l'any vinent podem començar a fer alguna cosa també amb participació de les dones, no? Sí, crec que seria molt bo. Crec que es veniu en el llistat aquest de to-do, fins a to-do. I amb que serà un altre dels objectius pel 22, i a veure si ho aconseguim tan bé. Teniu feina, eh, per fer? Teniu un any, per endavant, per tant, teniu temps també de fer-ho. M'hauria encantat que hagués entrat també el Gerard Vilal, hem enviat un missatge així, com sabeu, aquests últims àtoms canvies, o ens agafes el telèfon, o s'ha acabat per sempre, però no ha contestat. No has d'entrar aquí l'entrevista perquè se'ns acaba el temps. Pau, Leandro, gràcies per venir fins aquí la ràdio. Em queda desitjar-vos gairebé que tingueu bon estiu, perquè nosaltres ens queda en pocs dies de programa, fins que acabi el Juliol. Així que ens veiem aviat i a seguir xotant, a seguir fent juracic caps. Molt bé. Que vagi molt bé, adeu. Buongiorno, Italia. Buongiorno, Italia. Buongiorno, Italia. Buongiorno, Italia. Buongiorno, Italia. Buongiorno, Italia.