Entrevista a Kiko Ferrer, regidor de l'Ajuntament de Sant Just - 3/2/2020

M'agradaria fer-ho. Ara passen 10 minuts de dos quarts a 12 del matí. Seguim al just a la fusta de la segona hora del Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just. Ara mateix tenim en Quico Ferrer, aquí a l'estudi de ràdio. Hola, Quico, bon dia. Què tal? Com estàs, Núria? Bon dia. Doncs bé, tenim aquí el Quico perquè resulta que Ciutadans l'ha expulsat del partit per haver demanat disculpes per l'actitud dels diputats al Parlament. Quico, explica'ns aquí a Ràdio d'Esvern concretament què és el que ha passat, perquè hagi passat això. Bueno, jo suposo que entre què he demanat disculpes i que vaig denunciar que estava rebent el que és bullying o un abús de poder dintre del que és les meves files dels meus jefes, podríem dir, això és el que no els ha encaixat i han tirat pel dret i m'han expulsat, però la meva expropresa ha sigut que m'han expulsat el mateix dia. Això va ser el dijous o el dia del plaer i el divendres a les 12... M'enviaven lo que és 12 i pico, està firmada la notificació d'expulsió de militància. I aquest procés, com creus? O sigui, des de dijous a divendres, què ha passat? Perquè, bé, en el comitè del partit hagin decidit això. Sabem que va ser per aquestes disculpes, per l'actitud dels diputats de Ciutadans al Parlament. Però qui ho va notificar, això? No ho sé, qui ho va notificar. Sí que ho sé, m'han comunicat companys meus del partit, expertit, que un diari fa el que és un escrit i ha hagut aquest diari, que fa la comunicació aquesta, prenen el que és aquesta determinació. També t'haig de dir que vull dir... El diari posa el que és un titular, que potser no és ben bé el que jo vaig comentar, però cada diari té una línia editorial que s'ha de respectar i tirar per casa seva. La formació, per això, t'havia exigit que deixessis l'acte per haver-te abstingut en una emoció. Correcte, sí, així. Tot això ve de gust ja fa abans de Nadal, quan vam aprovar el que són els pressupostos d'aquí de Sant Just d'Esvern. Jo vaig donar el que és apollo, el que són els pressupostos del PSC, del senyor Parpinyà, al nostre alcald, perquè en contrapartides vaig demanar tota una sèrie de coses, com pot ser el tema d'una partida de 100.000 euros, de 90.000 euros, per destinar el que és a millorar els carrers de Sant Just per adecuar-los a anir a pels minuts vàlids, per a tota la gent que pateix el minuts valia. I llavors va haver-hi una negociació entre això i que vam estar parlant també d'aviam si el que és la nova escola Bressol, en ves de passar-la per l'exercici 23, el podem passar a l'exercici 21 o començar ja abans, perquè hi havia una necessitat dintre del poble que teníem a falta d'escola Bressol, de places d'escola Bressol, i d'agut el tancament del tic-tac, ara s'agrogeva més, i tot això va ser una negociació que el meu partit no va considerar bona, perquè segons ells o segons el que són els meus jefes, els jefes que jo reportava, el PSC és l'enemic principal de ciutadans. Escolta, amb una cosa és a nivell nacional, i l'altra és a nivell municipal. Jo crec que hem de mirar pel bé dels nostres senyustents. I això és el que vaig fer, i això és el que els hi vaig dir. Doncs per dir això, i per haver dit, i per haver votat el que és abstenció, el que és l'emoció que va presentar a Esquerra Republicana, en quan el tema de la sentència que donava el jutge europeu, en quan el tema de la immunitat de Junqueras, va sortir el mateix dia de l'emoció, el Sergi va presentar el mateix dia del ple, i la notícia va sortir amb aquell mateix dia. Perquè a vegades hi ha ordres del partit que dius que si surt això, digues això, jo encara no havia arribat cap ordre, no tenia cap correu ni cap WhatsApp dient el que havia de dir, o fer, o dirigir, i per descartar-te vaig dir que si el nostre partit, quan va sortir el que és la sentència dels presos polítics, es va posicionar a el que digui el poder judicial, i el que digui el que és el jutge es va missa, jo vaig entendre que per aquí també anàvem bé. De fet vaig votar abstenció, perquè dins de l'emoció, Esquerra Republicana va embolicar i va ficar també als altres presos polítics, saps el que vull dir, i vaig dir que si parlem del Junqueras, llavors vaig votar abstenció per això, saps el que vull dir? Imagina't, n'hauria d'arribar a votar, a favor, és que ja em foten aquí un dardo, tu. Per coherència, per coherència, si tu dius una cosa, les de respectar fins al final, saps el que vull dir? Però veig que això no passa. I si pas, i si tu dius que s'ha d'anar equivocat, llavors el dolent ets tu, una mica és això. És que ha estat una mesura un tant radical, un tant... Totalment radical, totalment radical, absolutament radical. Vull dir, per un costat, quan jo faig el que és denúncio i faig saber que estic rebent això, ho dic perquè la única manera que el meu partit ho pot saber és si jo ho denúncio o faig públic, perquè el que són els meus jefes, que són les persones, que podíem dir que estic rebent aquest abús de poder i aquest bullying, podíem dir, que em demanaven el que és la meva regidoria, que el passeig és el número dos, que és una persona que no ha ajudat res en el tema de les últimes nacionals i de les municipals aquí, dins dels anjos. Vaig decidir, jo he de dir, escoltant, antes me presento como regidor no escritor, para nada, para nada, porque esto mismo que me estáis haciendo a mí, ya lo habéis hecho cuando había lo que es el Charles, ya pasó el mismo, exactamente lo mismo. Estéis repitiendo la misma historia, porque este señor quiere estar del número uno. Y esto no es así. Aquest abús que dic o comentes tu de poder o moving, perquè deixessis l'acte de regidor, comencen el punt en què tu ja vas començar en el món de la política, que ja s'han just. Sí, bueno, no, no, no, o sigui, comença amb el moment de... Comença en el moment de l'abstenció... Comença en el moment dels pressupostos i de l'abstenció, que és el mateix dia del ple. A mi em fan una trucada abans de Nadal, abans de les festes, i em diuen, no es convocarem per després de les eleccions, o sigui, després de fiestes, vendràs aquí a l'alluntament i parlarem. I si queda ben parlar. I es van cridar, em van fotre una bronca de collons, de fet, estava al costat del despatx de Senyor Meliodovillarte, va entrar una vegada per demanar el que és silenci, perquè estava fent una conferència, va tancar la porta, va tornar a trucar, va trucar per telèfon, i va fer sortir, en aquest cas, el meu jefe, perquè és que el més perquè em va fotre una bronca de collons. I ara què passarà amb aquest acte de regidor, de ciutadans? No, acte de regidor, evidentment, la perda, no? Està clar, perquè la regidoria no li penso s'ha de dir. De fet, acabo de presentar la instància per presentar-me com a regidor no escrit, dintre el que és l'Ajuntament de Barcelona, de Sant Just, i en principi la línia és la mateixa que estava seguint. Vull fer polítiques a nivell d'un partit o una representació constitucionalista i treballar per municipi, que és el que m'interessa. I ja per acabar amb el tema aquí, la resta del ple, com si diguéssim, la resta de regidors d'aquí, dels grups polítics de Sant Just, quin és el seu missatge? Et recolzen, estan a favor de la decisió que em pres? No, la veritat és que ets d'agrair el que és les mostres de suport de tots els partits polítics. Tots, en bloc, m'han demanat... M'han dit ànims, quico, el que vulguis. M'han dit que també que molt valent per haver-ho denunciat. I he dit que jo crec que no és una cosa que havia de haver dit jo, o que hauria d'haver dit algun cap meu, que això no són formes de treballar i de practicar dintre del que és el Parlament de Catalunya, i crec que és una de les coses que no només anava pel meu partit, sinó per tots els partits que formen part de la càmera. El que no és normal és que el senyor Torra se'n vagi, que el senyor Torra n'hi cridi, i de la manera que va cridar la senyora Roldan, vull dir, tot aquestes formes s'han de respectar. I el Parlament de Catalunya, jo vaig dir-ho el dia del ple, és la institució més important del nostre autonomia de Catalunya. I abans... és els ulls enfront a tota Europa, a tot el món. No podem fer el ridícul com fem i perdes les formes d'aquesta manera. De fet, perquè els nostres fills també veuen la tele. I quan veuen això, aquests polítics són els que ens han de representar el dia demà o ens representen. A veure, hem de treballar, i això vaig dir de fer una crida, perquè entre tots els grups polítics treballem les formes que abans hi havia al Parlament de Catalunya. Puc dir que així em critico el que era Pujol pel 3% i tot el tema aquest, però a l'època del senyor Pujol, el senyor Maragall i el senyor Montilla, això no passava, això no passava. I hem d'anar a buscar a aquesta època el respecte i al Parlament de Catalunya, i que és la màxim institució de tots els catalans. I a l'última pregunta, qui ho suposo que la més esperada per la gent seguirà sent regidor? Sí, regidor. Acabo de presentar-ho, Núria. M'he presentat com a regidor no escrit, i ara el que farem és sentar-me, buscar el que són apollos, i dir que ara ja estic treballant, ja estic treballant la línia aquesta de buscar apollos, i dintre el govern, o sigui, la oposició, però vull treballar una línia per servir el que és el poble, de Sant Just, i poder aportar, que d'això es tracta. Molt bé, Quico. Doncs gràcies per passar-te per aquí, pels micròfons de Ràdio d'Esvern, i ha explicat tot aquest cas. Gràcies a vosaltres per donar-me una oportunitat, perquè ja et dic que la notícia la va deixar anar, el que és un diari que volguis o no, va fer el titular que a mi més li convenia. Suposo que és el titular aquest també, que va en prendre la decisió, que em pres, a partir d'aquí, endavant, i força. Molt bé, Quico. Doncs molts ànims. Vinga. Gràcies, Núria. Un abraçada. Adéu.