Entrevista a Natàlia Pavés Vives, redactora en cap de "La Revista" TransBaix Power

A punt de tocar un quart de 12 d'aquest matí, seguim en directe des de ràdio d'Esvern i és el torn ara de fer la primera entrevista que us tenim preparada per avui. Tenim amb nosaltres la Natàlia Perez-Vives, ella estresorera de l'Associació Transvaix Power i també és la redactora cap de la nova revista, la revista Transvaix, que és la nostra protagonista d'avui. Li obrim el micròfon a Natàlia. Natàlia, bon dia. Bon dia. Bon dia. Natàlia, benvinguda a la misura i també aquest magazine matinal de Ràdio d'Esvern a l'ajusta. Tenim a tu avui per parlar precisament d'aquesta notícia i també d'aquesta revista, que és la revista Transvaix Power que vau presentar aquest passat divendres al centre de cívic les Toballoles a Sanfaliu. De fet, Sanfaliu és una mica el vostre niu d'origen, niu en el sentit que l'associació va néixer allà, ja farà uns quants anys. Aquesta revista, es diu Transvaix Power, heu llançat aquest primer número, com deia, té un... Ara ho investigarem una mica més amb tu, però entenc el que voleu mostrar, és una mica aquestes inquietuds que hi ha a darrere d'aquest col·lectiu LGTBIQ Plus, aquests interessos i preocupacions que són iguals que qualsevol altra persona. No sé com enfuqueu aquest llançament, és a dir, la voluntat d'aquesta revista, de la revista. Sí, d'orables les gràcies, primer, per haver-nos convidat i disculpar-me, perquè jo tinc una veu molt naçal, igual que ningú ho sent res, no? I ara començo a estar nerviosa, ja no m'entendrà ningú. Bueno, no és el número 1, és el número 2. El número 1 va ser el número, tipo, fancín, que vam fer una mica per demostrar-nos en nosaltres mateixes, que podíem editar una publicació escrita. Bueno, és bàsicament digital, però com que volíem fer la presentació, la presentació en societat, ja ens vam llançar a fer-la escrita, a fer la empresa, perdó, i amb l'oxegiu tindrà els dos formats, escrita i empresa. I quin és el nostre objectiu? Bueno, ja has vist que la revista, bueno, ara tu és un col·lectiu de temàtica de trans, així amb estiris, no? Vull dir, agafant totes les diversitats que pugui anar al col·lectiu, però que hi pertanyin tota classe de persones, no necessàriament trans, ni tampoc del col·lectiu LGTBIQ, si no gent, diguem que avui en dia diuen cis, avall se't deia normal, de tot tipus i condició, no? I quin és el nostre objectiu? Bueno, us podeu imaginar que els col·lectius una mica minoritaris no han comptat mai per res per donar cap opinió sobre res. I ara, amb la facilitat que donen els mitjans electrònics a internet i els ordinadors i les xarxes socials, jo crec que hi haurà una inclusió que aquests col·lectius, d'alguna manera, volen adquirir una mica de protagonisme i donar la seva veu, però no solament sobre aquelles temàtiques que tècnicament els hi afecten, sinó sobretot a les temàtiques que ens afecten de manera donatre, perquè no deixem de tenir problemes de transport, problemes d'educació, problemes de treball, com tot el rest de la societat, no? Estic veient per aquí, perquè ens ha portat un segon número, com comentaves de la revista, la tinc aquí davant, per començar hi ha un editorial de la presidenta, que és Rosa Maria Maristany, que explica una mica, bé, això que ens comentaves ara, que la voluntat, i a més tampoc no és una voluntat local, sinó també comarcal, l'abordeu temes en aquest número 2, per exemple, com l'ampliació de l'aeroport, entre d'altres temes que he pogut llegir, art, temes d'art, estic veient també, doneu, veu a diferents persones, no només com deies del col·lectiu de JTB i CUPLO, sinó d'altres àmbits, mancava un espai així, digital o en paper? Bueno, nosaltres... bueno, deixa'm parlar, que nosaltres sempre cridem a tothom que participi, aquí, qualsevol persona que ens escolta, si cregués que pogués fer una participació, ens envia la participació, es posa en contacte amb nosaltres, i si el comitè de redacció l'aprova, que la provaràs segur, el publiquem. Nosaltres no som una revista sectària, o que tenim les nostres opinions, però no som una revista fidel amb un grup polític o una opinió ideològica, ni tan sols, tinta de la veritat que forma el nostre col·lectiu, que hi ha diferents maneres de veure les coses, sinó que ens agradaria tocar els temes d'una manera plural, i que hi haguessin molts temes i enfocats de molta diversa manera, i que participés molta gent. Aquesta seria la nostra il·lusió, que, per exemple, aquí al baix, una perrogaria tingués la revista i la llegís, que es tingués la biblioteca, un casal d'avis, i que tothom trobés alguna cosa que li fos interès, i que il·lustrés, en el sentit que no fos una cosa complent, allò que diu avui que en política serà el que se t'haga de fer, hi ha molta contaminació i asseguracions així, una mica genèriques, sinó que intentés una una informació que ens permetés, tots i a totes, fer-nos una mica d'opinió més formada sobre aquests temes. El tema de l'aeroport ha estat una casualitat, perquè la vam decidir ja fa, la revista està pensada, pots pensar que es publica, va sortir l'1 de setembre, però es va presentar el 17, però els articles estan escrit molt abans, i la intenció més abans encara. Podria coincidir que ha col·lucionat aquest tema de l'aeroport, i que era l'ex de la revista d'aquest número, una casualitat, diria. Això es engloba una mica en una de les frases que va sonar quan vau presentar aquesta associació, que va ser finals del 2018, que farà una mica de temps, que deiu que la vostra feina havia de ser inclusive en una societat plural, que és una miqueta marcant això que comentaves. Sí, l'associació té una cosa rara. Jo m'he incorporat fa un parell de mesos, jo estava jubilada, i vivia molt bé. Vís que acabava entre Cornellà i un poble d'una muntanya de Girona, ja a les gavarres, i estava allà totalment retirada, i feia deu anys, que no feia cap tipus d'activitat política o de ONG. I em va rescatar la Rosa Maria Marisany, que és una espècie de tot terreny o de com tot terreny de convence gent, i ells van dir a aquest col·lectiu de manera que jo trobo molt original, que és un col·lectiu que toca una temàtica, però no circunscrit a les persones d'aquest àmbit, si no oberta a tothom. De fet, és que nosaltres no podríem, pràcticament, ni obrir la revista, ni haver-la impres sense la col·laboració de moltes persones, de tot àmbit, gent de comissions, gent de tots els partits, gent de barri, gent de totes les edats i condicions, que és increïble, d'una manera... És que és superent, entusiasta, ens ajuda, i ells mateixos fan aquesta revista perquè és seva, no és nostre, és de tots, no? I bueno, és una cosa increïble, perquè això no passava abans. Jo, per exemple, havia porto des de l'any 90 i pico en grups d'aquests d'activisme trans o de l'GTBI, i abans les activitats nostres eren molt de guerrilla i molt enfrontades al sistema i molt circunscrites al nostre àmbit, que sí que buscàvem, diguem-ne, que la gent entengués el que demanàvem i les mobilitzacions que teníem, però érem nosaltres expressant-nos cap al conjunt de la societat. El que ha canviat ara, per el que veig jo després del meu retir espiritual de 10 anys, és que és el conjunt de la societat que fa ser-ho aquests problemes del nostre col·lectiu i del col·lectiu de l'GTBI i el conjunt de la societat que els exposa. Això està molt bé. Esteu també germanats, comentaves, hi ha diferents associacions que us donen suport, i que imagino que també treballeu una mica cols a cols. S'envoy en positiu trans, bé i acte, és una d'elles, de fet, a la contraportada de la revista. Perdó, a la plena final de la revista, representeu com una entitat germana. És que ho és. El nostre secretari, que és a l'Ibarer Rador, que és el, no sé quin carregustet amb aquella organització, però del nostre, te puc assegurar que és un crac, que ho fa tot. No sé com tens a fer tantes coses. Ara intentem repartir una mica la feina, però vull dir... Bueno, el tema de l'OBIAC, no sé si lleixes l'article de la revista, veuràs que m'agrad tant temps que està existint la problemàtica aquesta, sembla que, si la gent s'ha negat la solidaritat d'aquest problema que existeixi, que hi ha persones que tenen aquests problemes. I jo crec que el collut de persones que tenen, que són seropositives, la societat els tracta encara amb una mica de menys teniment, no? I realment desconeixem moltes coses de la situació mèdica actual, de si poden contagiar o no poden contagiar, i és molt bo que aquest col·lectiu s'exprés i expliqui com està la cosa, i diguem-ne... Bueno, fa així la popularitat de la seva... La mobilització, et dic, col·laboraríem amb ells, encara que ells no col·laborin amb nosaltres, però sou una part d'integral, diré que són part de nosaltres. Formeu part un de l'altre. Hi ha un dels articles que estic llegint, que duc com a títol prostitució, promiscuitat i casa de Bruixes, el redacte La Bea Espejo, va una mica enlligat amb aquest tema que comentaves. Per exemple, el BIAC sí que és cert que quan es va començar podríem dir a fer una mica més popular, va ser també quan personalitats públiques, cantants, actors, actrius, etcètera, en parlaven d'aquest tema. Ara sembla que no s'han parlat tant, però s'hauria existit. La Bea és una persona, diria, extraordinària, perquè és una persona d'aquelles que li podríem fer un documental, només dedicat a ella, perquè ella va ser de les tres fundadores del col·lectiu de transsexuals de Catalunya l'any 92, respondent als assassinats que van haver-hi a la ciutadé, hi ha agressions, les assassinats de la Sònia, i diferents agressions a diferents persones que estan allà, per part d'alguns extrema dreta, i han tingut una militat insectiva tota la seva vida, encara ara està d'Alegre Pego. I ella ha defensat sempre la prostitució, com a treballadora sexual, des d'un punt de vista que és bastant inusual dins dels moviments de dones i moviments feministes, i que té moltes bronques, l'article és un dels articles que la gent troba més, que et seca més costures, per dir-ho així, té un punt de vista realment revolucionari, però molt diferent de lo que és usual, amb el más mèdia que ha parlat aquest tema, que és una mica paternalista, clerical, i una mica, diria jo, ha fet-se una paraula molt gigant, que està ja una mica així, i el cap de vall, el que acaba és penalitzant les mateixes dones, a les treballadores i a les que no ho són. Estic llegint que sou gairebé unes 13 persones, les que heu escrit o participat en aquest número dos de la revista, entenc que a darrere hi ha bastanta més gent, per crear aquest format paper i digital, també, de transvar-nos a paure la revista. No vull treure mèrit, hi ha un troi extraordinari de la Susana Canet, que ha fet la vaquetació, que és el que realment té tot el mèrit, de donar-li aquest format. Els articles cadascú els fa, i li costa el que li costa escriure els articles, i aconseguir-los, que la gent s'anima a escriure, són, suposo, resultat de les relacions que té l'organització amb gent de tot el sant mig, mèrit de Rosa Maria, de la presidenta, no? No és tan difícil, eh? Jo, quan vam parlar al començament de l'estiu, quan vaig arribar ja a l'organització, que estàvem parlant de les coses que podíem fer, de si i de la germà, podíem fer una revista, i tothom es pensava que era difícil, com no ho està, eh?, avui en dia, en com et dius, agafes un paper i quan se s'escriu, que hagi caigut, amb els mitjans electrònics que hi ha, no és tan difícil, però no és tan impossible amagar-te una revista, i tampoc és tan difícil trobar que t'arribin primers i pujar-la a internet, que és crudit que, d'una mica de perdre-li la por quan s'ha volgut col·lectiu ho podria fer-ho, i nosaltres sempre anirem des de la nostra pàtina web, ajudar quan s'ha volgut col·lectiu, perquè penso que és important que tothom pugui dir la seva. I tant. Llavors entenc més o menys és que des que hi vas entrar comentaves un parell de mesos que vas dipositar podien dir que està llavor per crear la revista o ja ja estava dins de la associació? No, i era a totes les associacions del món i tot inclús a ajuntaments que no ho fan i sempre els fa il·lusió això d'expressar-se tant a la web, amb una pàgina web, a YouTube, en vídeos o en revistes. És una cosa que és inerent. El que passa és que la majoria de la gent ho veu més difícil del que realment és, no? I, bueno, i jo com que ja n'havíem fet un abans, amb el TTC i una revista anterior, una mica ja ho teníem de la mà, no? I l'únic que els hi vaig fer és liar una mica la troca, no? Per això el primer número que he format tan estrany, perquè el vaig fer, jo em van passar a Rosa Maria a alguns articles, no tenien gaire clara que sortís bé, no? I sí, sí, va sortir el primer número, el primer número, i ens hem d'anar a compte que ho podíem fer-ho. I, llavors, ja el segon. I ara que ara estem, com aquí diu, en allò de la presentació de Libertres, que encara estem una mica amb aquesta alegria, i estem pensant en el número 3, d'ampliar, de fer més format. Tenim molts projectes. La veritat és que es poden fer moltes coses, si la gent hi col·labora i participa, si hi ha fondos, però jo sóc la tracerera, el gran problema d'aquestes publicacions i dementarides són els diners. S'ha sofregat amb els nostres casos diners, que t'he quedat pelades. I, bueno, la segona, ja veurem com... El tercer número ja veurem com el fem. Però, bueno, com que sempre el fem electrònic, que és pràcticament gratis, i el paper dirà en circuit. Ens agradaria imprimir el doble d'exemplars, perquè ens hem quedat molt curtes per repartir-los, no? Quants neus repartit en aquesta locació? N'hem fet només 200, que és un número, perquè és que no tenen diners per més. A voltant de quatre sencers estem... S'ha quedat molt curades, tot el fot del patrimonial de l'associació. Van a dedicar-te a aquest número. Sí, sí, i érem a l'objecte aquest de poder-lo presentar i veure què tal quedava a imprets. Que ho ens ha agradat tant, ara estem pensant en fer-ne 400 o 1.000 exemplars per propè, no? I ja veurem d'entornir amb els que no hem de fer una equestació popular, no? Un mercàmig, o per exemple, publicitat, en teniu? No, no, no, perquè... No he començat a fer publicitat, és una cosa que fèiem abans. A la revista que havíem fet dos anys, fa 10 anys, cicloteníem una publicitat molt sectorials, de clíniques, de... Perquè és una manera també de... Sí, però per estructurar totes, evidentment. Però esclar, esclar, nosaltres fem la revista és una vegada que ara hi ha equics mesos, no? I ara les estem fent com un rellotge cada dos mesos. Pràcticament, com que som a Mateurs i tot el que té la seva feina o la falta d'ella, no tenim... Tampoc, quasi no tenim temps de res. No anem una mica a matar que vagi. Jo crec que ho aconseguirem. Perquè no té problema, ja, tenim molta il·lusió. I a més, pensa una cosa, eh, que a nosaltres tot el que hi ha a la revista, després ho pungem, ho estem fent, ho posem al web, va, busques l'autor a la web nostra i trobes l'article, tens la revista electrònica, però també tens la referència amb una pàgina web que hi ha aquest article amb les fotos. Bueno, m'he d'entendre que quedi bé, no? No queda igual, però queda. I llavors voldria també fer vídeos a YouTube... Bueno, en fi... És que hi ha molta cosa de la que parlar i ens agradaria, doncs tenim ganes. Potser estem massa temps callades i que tenim l'oportunitat, en res que em passa, no? Bueno, el temps dirà si podem fer-ho, no? I tant. Transvaxpower.cat és el web que comentaves i si hi ha algú que vol participar, imagino que d'enviar un correu a transvaxarrovegemel.com per posar-nos en contacte amb altres. Bueno, a la web mateixa o trucant-nos a los telèfonos que posa la web. Jo no estic aquí a la revista, no? Però, o venint també als eventuals reunions que fem, nosaltres som molt oberts, no? No, és un club privat que t'has d'inscriure, es registrar, s'ha de passar un examen d'ingrés, senzillament adreces la teva col·laboració, comendes amb nosaltres el que volies parlar, a veure si tothom li sembla bé i endavant. Els articles no hi estem d'acord, nosaltres. Vull dir que nosaltres no tenim que estar d'acord amb els articles i podem estar inclús en contra, eh? Els articles publicats a la mateixa revista? Sí, perquè, per exemple, del tema de l'Europort, ara hem publicat l'article de Calda del Prat, del... sembla el que es diu... O sigui, jo no et sóc fatal vigilent, sembla el que es diu, no, que defensa la posició contrària que s'ampli l'Europort, que és la opinió general del conjunt de la societat, no? Hi ha un sector de la societat que està a favor, però n'hem pogut, encara, aconseguir que m'agradaria, a veure si per un número aconseguim que algú que estigui a favor, defensi la seva posició per fer el contracte, no? És una mica això, no? No tenim perquè està a favor, a favor o en contra, no puc estar d'acord amb les dues opinions. Vull dir que, òbviament, que es publica una cosa, no vol dir que tothom hi estigui d'acord. I nosaltres pensem de forma diferent, no tothom pensa el mateix. Reveu, per exemple, suport, no sé si econòmic o d'altre tipus d'entitats, unitacions, clar, veu neix de Sant Feliu, no sé si del mateix poble, de la mateixa localitat? Sembla ser, igual en corregirant, que per rebre subvencions d'algun ajuntament tens que estar registrat en aquell ajuntament, per tant, només podem rebre subvencions de l'Ajuntament de Sant Feliu, no? No tenim una política de subvencions, perquè no l'hem demanat, tenim una petita subvenció, però... Però nosaltres és que això ho comencem a fer-ho ara. Bàsicament, durem xerrades col·legis i actes, alguns d'aquests atribuits, i amb això ho ingressem a l'associació, i ja sembla que s'està financiant i a aportacions particulars, no? Bueno, en canvi, si no arriben els diners, les tenim que posar aquí, no? Doncs funcionem així. Tots els ingressos provenen de les activitats que fem, una mica de veritzant d'iCin, verem unes quantes xapes, coses així, i bueno, en el futur haurem de fer d'una manera una mica més... diguem-ne més professional i probablement acabar algun recolzament institucional, no? Però bueno, tot això està per veure, perquè aquestes coses són lentes. Nosaltres l'hem de fer cada mes o cada dos mesos, perdó, i aquestes coses, no sé les subvencions del que triguen a endurar-se i a motorgar-se, vull dir que potser necessitem un mètode més àgil del suport de la gent, no?, amb suscripcions o coses així. Exacte, o números en línia de pagament, per exemple, no? Bueno, la volem fer gràcies, eh? Això és una premissa, eh? Bueno, és que de moment sí, perquè tampoc, no sé com dir-ho, no som una revista encara, espero, de tanta qualitat com perquè la gent estigui disposada a pagar-la. I, a més, com que tenim una voluntat d'informar i d'una opinió política, doncs, clar, també tenim aquesta voluntat de que sigui gratuïta. Pensa, de més, que el col·lectiu de transsexuals s'està palat. El norat per cent de la gent, bueno, hi ha un percentatge molt gran que no té cap font d'ingressos. Doncs ens agradaria arribar a tot el personal i, per tant, com més gratis sigui, millor. Home, jo crec que es pot financiar, com que no es guanya amb la vida amb la revista, que els costos es poden financiar amb una mica de publicitat, una mica de suport, per exemple, de publicitat institucional, actes que fem de la pròpia organització que recaptem diners, i, bueno, igual, un dia muntem un botelló i s'ho rem. Sí, cobrem l'entrada. Fa tanta gent, no? Vigila, vigila, això. Això sí, això sí, vinga, va, cola, cola, sí, vimbo, sí, s'accepta. Per acabar, Natàlia, es va inaugurar aquí Sant Just, parlant d'aquest municipi, perquè estem aquí a Sant Just, es veuen una escultura amb memòria, podien dir reconeixement, una mica, d'aquest col·lectiu, de l'HTBI CUPLUS, va ser justament ha vingut a l'Industria amb el carrer Salvador Espriu. Una escultura, no sé si has tingut tu, que és jo, de veure-la, sabem que Rosa Maria Maristany, presidenta de Transvaix Power, sí que va assistir el dia d'inauguració, però no estic del tot segura que fos, diguéssim, que tingués una bona rebuda, aquesta escultura, o aquest acte, per part de Transvaix Power, no sé si n'ets coneixadora. No, no, no. Vull ignorar-ho. És que jo... jo he viscut sempre a Barcelona, i ara que tinc casa a currar allà, amb això del Covid, i d'aquella em vaig jubilar, em vaig anar a viure al poble, i llavors vinc de quan, en quan, però per mi tot descobrir-lo vaig, és una font de sorpreses. Va, o sigui, estàs descobrint. I si les maures per aquí, d'anar d'un lloc de ciutat a l'altre, és un galimatí. Vaig viure uns pobles tan a prop, i tant mal comunicats. És una bogeria. He trigat una hora i mitja per arribar aquí des de Correia, que jo volia morir amb l'altre espai públic, sí. Relacionant-ho tot i que no hagis vist, potser, aquesta escultura, que puguis baixar-la a veure, que és enjust. No sé si, davant d'aquests temes, és a dir, davant d'una escultura que sigui negura, o per exemple, alguna placa commemorativa, etcètera, etcètera, vosaltres, com a col·lectiu, què ho semblen? Bé, nosaltres, com a col·lectiu, hem participat en moltes coses d'actes, d'actes, per exemple, això que fan. Ara hi ha l'octubre de visibilitat trans, i crec que el grup de trans positius fa allò que fa una acció, que és pintar un banc, i fan coses a aquestes per fer una mica de moguda i de visibilitat, no? Jo, personalment, bueno, ja sóc d'una altra època, no, aquestes coses se m'escapen una miqueta, no? Però, bueno, entenc que, igual que presenta una emoció a l'Ajuntament, penjar una bandera al Bocó, són coses que potser, com a cosa en sí, no tenen cap... no tenen gaire pes, però com a acta de solidaritat, de molt col·lectiu i de visibilitat, s'entenen perfectament, no? Vull dir, es ajuden, perquè un dels grans problemes que té el nostre col·lectiu és una mica el desconheixement de la societat que existeix i dels problemes que té, no? Vegem per cara a aconseguir feina, pàlton sexual, és molt difícil aconseguir feina, perquè d'entrada és refusat a només veure que aquesta persona pensa que no serà útil per treballar. I al mateix temps, quan es coneix la persona dins dels grans, diguem-ne, que les persones millor pagades del món hi ha varios que són trans, no? Vull dir que per què? No és que sigui ni millor ni pitjor. Vull dir-te que és com la gent que té Esperberg, Esper Herbert, com es digui, que d'entrada tenen problemes per comunicar i per vendre les qualitats que tenen, i nosaltres, per la petita discriminació social que hi ha envers el col·lectiu, que ara aconseguir feina ja d'entrada descarten. Si et coneguéssim una mica més, volien que ets una persona perfectament capacitada per aquesta feina inclús valorarien la teva aportació. Però costa superar aquesta barrera de manera que tot els actes que normalitzen el col·lectiu i autònec i invisibilitat al col·lectiu són positius perquè normalitzen el col·lectiu en el conjunt de la societat. Seria interessant seguir un altre... gairebé entrevista diàleg arrel de tot el que estàs comentant ara, també d'aquesta discriminació social, cultural, laboral, professional. Hauríem d'entrar. Però no tenim més temps, Natàlia. El que m'ha faltat comentar és que he relacionat amb aquesta associació transvaspower sinó amb els escacs, i és que si no estic mal informada ets campiona de Catalunya d'Escacs, a part que ets mestre també d'Escacs. És un apunt final. No soc campiona de Catalunya, he de corregir. Perquè jo mai quedo campiona, sempre quedo segona. Soc campiona de Catalunya? Sí. I també jo soc campiona de Catalunya i em vas col·li també. Soc campiona d'Espanya, Joanel, i no sé quan soc campiona els més dins. Sí, és que jo vaig començar a jugar molt petita, no? Potser vaig ser una de les fuïtes de la meva transsexualitat, i em vaig dedicar integrament a jugar escacs, i vaig estar a Missing del món, no? Va ser la teva ajuda per fer aquesta transició? Jo m'agradava molt jugar. És una cosa, els escacs, amb la que ets tu com la pel·lícula. No sé si heu vist la sèrie aquesta, de l'Embito de dama, és una mica... Sí, ja ets comuns a tota la gent que juga de molt petita, no? Estàs tu sol davant del contracte, no depèn de ningú, són els teus mèrits, ningú et pot jutjar si ho fas bé o fa malament, perquè el resultat t'ho jutja. Aquestes coses, la gent que té... que és una mica raria, entre comies, li pot otorgar o no, en el meu cas, sí, una confiança, a mi se'n va donar molt bé. Però jo era un totxana de mucho cuidado, eh? Era molt dolenta, però... Has arribat a ser campiona de Catalunya? Sí, però vaig posar moltes ganes, no? Perquè soc molt tussuda, xoc, xoc. Soc molt tussuda, i després va ser una plant, plant, plant, vaig anar millorant, i sí, sí. He jugat molt, va arribar. Bueno, era una passada. He tingut, bueno, esclar, no vaig arribar a ser professional perquè no vaig voler dedicar, perquè volia fer unes altres coses, però, bé, no ho he pogut ser perfectament. Qui sap, on haguessis arribat, també, si t'haguessis dedicat professionalment, no? Una mica com gamitó de tema, no ho sabe? Bueno, potser és que no ho vaig fer, perquè ja vaig durar el mangot de jo, que fins aquí he arribat, no? Mai se sap. Natàlia, pares vives, gràcies per venir avui aquí a la Misora per parlar-nos d'aquesta revista, que ens has donat, que vinc aquí i ara mateix a les mans, Transvax Power, per cert, la revista, si hi ha algú que ens estàs escoltant, que la vol follar, i que potser no la té, han format paper i vol veure-la, pot també costar-se aquí a la Misora, i pot follar una mica aquesta revista que ens has portat. Gràcies al col·lectiu també a tu, Natàlia, ens seguim veient informant, i ho seguim, com sempre, la pista de tot el que feu. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. ... Pretendin' who you are, but baby, why you been pretendin' You're tryin' way too hard, ego is not your friend I only speak the truth, no I'm not trying to offend Why are you tryin' to laugh at them? I wake up, it's so good to be me And the mirrors couldn't save me I don't check for these other bitches Can't ask why cause past my weakness You just don't have a clue what you'll be Look in your eyes, I see the envy I don't check for these other bitches Can't ask why cause past my weakness Why are you tryin' to laugh at them? Pretendin' who you are, but baby, why you been pretendin' You're tryin' way too hard, ego is not your friend I only speak the truth, no I'm not trying to offend Why are you tryin' to laugh at them? You keep on takin' fun, people, where's what they're saying? You keep on takin' fun for me, I wonder where you went You keep on takin' fun for me, but where's what they're saying? You keep on takin' fun for me I was like, oh, you only had a mouth Now nobody tell me, don't act like you didn't know You've been hearted down, baby, I gotta keep it going Where's my religion? You keep on takin' fun for me, but where's what they're saying? You keep on takin' fun for me, I wonder where you went You keep on takin' fun for me, but where's what they're saying? You keep on takin' fun for me Why are you tryin' to laugh at them? Tendent who you are, but baby, why even pretend? You're tryin' way too hard, ego is not your friend I only speak the truth, no I'm not trying to offend Why are you tryin' to laugh at them?