Xipi Night: homenatge al cabaret històric de Sant Just i estrena pública de Mare meva Produccions

. Estem ambientats i ambientades, hauríeu de veure el Dani Martínez estar ballant dins l'estudi també, tots preparadíssims. El musical El Xipi s'estrena aquest cap de setmana, dissabte 23 d'octubre, en el marc de la nit de la dona, organitzat per Dona i Empresa. L'activitat se centrarà a la plaça Malaret, a la zona de la pista de ciment, on tindrà lloc aquesta Xipi Night. En parlem ara mateix amb el Dani Martínez. Bon dia. Bonsoir. Ah, espera, que no té obert el micròfon bé. Ara sí. Daniel. Bonsoir, bonsoir. I la Daniela Fumador. Daniela, bon dia. Hola. Bon dia, bentornats els dos. Escolteu, abans de res, enhorabona, així amb majúscules, pels tres passis del musical Mamma Mia d'aquest cap de setmana, també, a la façana que ens hi n'està. Escolteu, és un gust veure-us, escoltar-vos. Aprodir-vos, quedo curta en paraules. Iluar-vos. Elogiadores, però no, no, de debò que enhorabona. Crec que parlo en nom de molts santjustencs i santjustenques quan dic que veu rebessar expectatives per a aquells que no ho havíem vist. Clar, jo ja ho havia vist. Estem molt contents, estem molt contents perquè la gent de Sant Just va poder veure l'espectacle per tercer, per quart i per cinquè cop, perquè, clar, ja havíem fet dues funcions a l'agost. i la veritat és que estem molt, molt contents de la rebuda que ha tingut, tant a xarxes, tant al boca-orella, tant tot. Vull dir... Com els aplaudiments aquests de minut i mig, eh? Que això esteu a nivell de liceu, saps? Quan et fan mal les mans d'aplaudir. Jo sempre, jo una de les conyes que li deia el Lluís Terresa, el nostre productor executiu, era vull que aplaudeixin 15 minuts seguits. I no ho vam aconseguir 15, però ho vam aconseguir molts. Però si sumes tots els aplaudiments de tots els passis, calcules i... Sí, Daniel, aquest en la veu, que m'agradaríem, són 3 passis seguits. I, bueno, clar, jo venia d'un refredat... La Sofis la prota, a mi és? Sí, exacte. Jo venia d'un refredat molt fort i, a més, ara segueixo encara i, bueno, el que es diu, no? L'adrenalina que guarda... Ho cura tot. Exacte. I ja està, vaig acabar els 3 passis i va ser... Bum! I ja em van caure tot. Vaig començar a trobar-me fatal, però... Normal. Molt bé, molt bé. Normal, però enhorabona, enhorabona. Moltes gràcies. Centrem-nos ara a parlar d'aquesta Chippy Night, perquè durant la Shopping Night, eh, Dani, molt ben trobat aquest nom. Ja la Chippy Night. A mi em deien, les meves estimades amigues de dona i empresa em deien, escolta, Dani, busquem-li un nom que sigui autèntic, que puguem... que tingui gràcia. I jo vaig estar com dues setmanes pensant el nom, jo pensant, arribarem al dia de la funció, encara no tindrem nom, i un dia, no sé per què, penso, shopping, shipping, shopping, shipping, shipping night, la Chippy Night, i vaig pensar, hòstia, la Chippy Night, la Chippy Night, és com un joc de paraules, és molt ridícul, és molt extravagant, inclús podríem dir lleig, però és el que m'agrada. Té el seu joc. És el que m'agrada, és allò de dir, que no saps ben bé per què, però t'agrada. És com la Coca-Cola, no?, que veus un glob i dius, però segueixes va bé. Bueno, en aquest cas, la Coca-Cola té un secret que no se sabrà mai, en aquest cas de la Chippy, el secret... Nosaltres també tenim un secret, eh. Ah, anava a dir, no ens els explicaràs. Repeteixes, en Mare meva Produccions, Dani, amb tu a la direcció, i Dani a la formadora també, direcció artística i musical, no? Exacte. És com la nostra estrena, és com... Una altra estrena. Sí, però és com l'estrena pública de la productora, de la companyia, perquè fins ara havíem signat amb l'Ajuntament, i ara ja passem a ser, diguéssim, companyia, i ara ja comencem a signar ja amb la nostra companyia, Mare meva Produccions, i estem molt contents, és el primer projecte que signem així ja a Lo Grande, i és una producció molt bonica, perquè és de petit format, en diferència amb Mamma Mia, que era un espectacle de gran format, aquest és de petit format, i això m'agrada molt. L'aforament serà d'unes 100 persones, més o menys. Déu-n'hi-do. Per tant... I un passi, eh? Dos passis. Dos passis. Dos passis, a les 9 i a les 10 i mitja. I llavors, doncs, això farà que el públic no només ho pugui veure des del pati de butaques, sinó que ho podrà veure a tota la plaça i a tot el carrer, perquè és un espectacle que es podrà veure pràcticament al carrer Creu i a tot arreu de la plaça. Anem a ubicar als nostres oients qui o què és la Xipi, no la Night, sinó el Xipi en si. Sabem que era un bar antic d'aquí Sant Lluís, però no sé si hi ha molta gent que coneix realment aquest Xipi o què suposava pel poble aquest ambient nocturn i d'oci. Deixem-ho aquí. Mira, jo explicaré una anècdota. Ja sabeu que a mi les anècdotes m'agraden molt. Jo estava amb l'equip de Mare meva Produccions, estàvem fundant l'associació en una reunió que es va allargar bastant, i estàvem amb la Daniela, el Carles, que és l'ajuda de direcció musical i productor, i el productor executiu, que és el Lluís i jo. Érem tots quatre, xerrant, xerrant, i el Lluís de cop i volta parla a la reunió i diu Escolta, que les noies de Dona i Empresa m'han comentat això, volen fer un espectacle per la Shopping Night, i han pensat en tu, Dani, han pensat en que tu els dirigeixis alguna cosa. Jo vaig pensar, hòstia, ara què faig jo, no? Després de Mamma Mia és com que jo pensava, ja no sabré fer res més, perquè Mamma Mia és com que vaig tirar tota la carn a l'açador, saps? I m'agafa el Lluís i em diu volen fer alguna cosa de cabaret. A mi se'm va il·luminar el cap. Jo vaig pensar, ostres, aquí hi havia el carrer de la Sala, que coneixem popularment aquí a Sant Just, que és el carrer Ensén Clavé, i es diu el carrer de la Sala perquè hi havia el casino, la sala del casino. I vaig pensar, hem de fer alguna cosa sobre la sala del casino, tal i que qual. Vaig arribar a casa, vaig mirar informació en el llibre de l'abans, i de cop i volta, buscant informació del casino, vaig trobar informació del xipi. Jo ja havia sentit a parlar del xipi, però així molt a dures penes. I vaig començar a documentar-me el xipi i vaig pensar que era una oportunitat d'or, perquè no només és un local que estava a Sant Just, sinó que, a més, estava a pocs metres d'on farem l'espectacle. I això era com alguna cosa meravellosa. On estava aquest local? Perquè estava on està l'òptica josa, ara mateix estava allà. Badó amb bona vista, no? No, no, carrer Creu, carrer Creu. El Badó està... Ah, Creu abans de bona vista. Creu abans de bona vista, sí. Clar, hi ha una altra òptica, Badó, amb bona vista. Exacte, exacte, hi ha una altra òptica. Però no és aquella. No, estem parlant de l'òptica josa, que està, diguéssim... Sí, sí, davant de Bambuques. Sí, no, davant de Bambuques, no. Ah, tampoc. Tampoc, no és aquesta, aquesta és l'òptica de Bambuques. Ah, no, més a banda. Ah, exacte, on dues aòptiques tenim? Just davant de... De la plaça Antoni Malaret. Ara m'ho vicos. Just davant de la plaça Antoni Malaret. Sí, sí, sí, al costat de la ferreteria, més o menys. Exacte. Al costat de la ferreteria. Aquí tenim òptiques, no, al poble? Moltes, moltes. Moltes, moltes. És que la gent de Sant Jus està molt cega. No, no, ja veig. Cega d'amor, eh? Cega d'amor. Sí, per portar vieres. Sí, sí, és que l'amor ens cega. L'amor pel nostre poble ens cega, que és el que, amb l'esperit, amb el que fem aquest espectacle, l'amor pel nostre poble. Oh, carai, Dani. A quins anys va ser? És a dir, en quina època s'ubica aquest bar d'oci nocturn, bar musical, perquè en si, que era un... Feien espectacles, era de nit, nit? Mira, el seu inici el té als anys 40, principis dels 40, el seu fundador és el Josep Maria Modulell i el va fundar per fer un restaurant de referència en el nostre municipi on es podien encodear les més altes autoridades i la gent més important de la província. Llavors, això va tenir bastant d'èxit, van venir gent molt famosa, Cantinfles, el Biosca, jugadors de futbol com el Biosca... Cantinfles a Sant Just? El Cantinfles va venir a Sant Just i, de fet, hi ha una fotografia que ho mostra i és al·lucinant. Sí, sí, la Lola Flores també havia vingut moltes vegades. Venia gent molt famosa perquè el senyor Josep Maria Modulell tenia molts vincles amb gent important del món de la faràndula. Llavors, doncs això va començar aquí com a un restaurant de culte, no? Però a partir d'aquí la cosa, doncs, es va anar decantant cap a un lloc, doncs, on es feien també balls de saló, música en directe, inclús tenia pista de patinatge i era, doncs, com un lloc de referència. Sí, que era gran el local, no? Sí, la pista de patinatge crec que era exterior, eh, però... Vaja, però igualment, vull dir, bar, musical, restaurant, en pista de patinatge, tu, escolta, això era... De l'intercomercial, gairebé de l'època. De l'interior tenim molt poques imatges, se'n guarden sobretot a l'exterior, però de l'interior hi ha molt poques imatges. I llavors, Josep Maria Modulell era una persona que tenia com moltes idees, moltes propostes. Jo sempre dic que és una persona que estava avançada a l'època, molt avançada a l'època. I, a partir d'aquí, Josep Maria Modulell, doncs, va fer un pas al costat del projecte, a finals dels 40, i els seus socis, Rocamora i el senyor García, es van quedar mal en el local. Què va passar? Doncs que el van anar denigrant cada vegada més, es va convertir en un cabaret, algú més, no direm el què, però algú més que un cabaret, fins que al final la pressió veïnal va fer que tanquessin el local i aquest local es va desplaçar al polígon, que vindria a ser allà d'on està, davant del Walden, aquella zona d'allà, doncs, es va tornar a situar al xipi. I, bueno, nosaltres fem un espectacle que vol retre homenatge al bon xipi, al xipi dels seus orígens i també al xipi dels anys 50. És una mica el que era l'essència del xipi, no? Allò de trobar-nos, de fer família. I ara, després de la Covid, creiem que és una cosa molt important, no? Tornar-nos a trobar, tornar a fer família, i és aquest esperit el que agafem, l'esperit del xipi. Sí, sí, totalment. I, a més, bueno, és que estem encantats, a més, tinc la gran sort de tornar a comptar amb la Daniela en aquest projecte, que ara ens explicarà una mica el tema de les còries, de les cançons, perquè no ha sigut fàcil triar les cançons, triar les còries... Clar, és complicat també parlar sense fer espòilers, no? Allò de dir, presentar el que fareu, però sense dir exactament què fareu. Exacte. No, Daniela, més o menys què ens trobarem, o què representareu en aquest musical? A veure... Sense dir-ho tot, perquè la gent ho ha de trobar quan ho vegi. Hi ha l'essència d'un cabaret, que és, bueno, espectacles musicals, amb danses, una mica de coses rares que passen en cabarets, i cançons molt típiques que la gent coneixerà al moment. Sí, sí que hi ha cançons com molt més... Totes són de musicals, això que quedi molt clar. Totes són cançons de musicals. Hi ha una excepció, no?, potser, la de la Sara Montiel, potser l'Ina Morgan... Sí, però aquesta... Però, més que res, les hem volgut posar... Però la lletra és vostra, eh? No, no, les cançons són... Són originals, i llavors hi ha traduccions... Exacte, com Mamma Mia, no?, és a dir, la traducció en català... Exacte, hi ha una traducció, per exemple, a la meva cançó, que me la va fer un company, que és traductor, que està molt bé, i després cadascú ha anat com buscant traduccions que tenien de les seves escoles de música o d'altres llocs, i per mi el més guai d'aquest projecte és que comptem també amb un pianista, que és l'Aleix Cuevas, que just... És molt jove, també, no? Sí, sí, sí, va passar una cosa, és que jo li vaig dir al Dani que volia que toqués ell, perquè jo ja havia cantat amb ell, i al piano, i és una persona que ho fa superbé, és meravellós, a més, és supercurrant, una passada, i va coincidir que, Dani... Resulta que l'Aleix Cuevas és el basnet del Josep Maria Modulell, fundador del Xipi. Basnet? Llavors tindrem sang xipiera, sang del Xipi, al nostre espectacle. i això és una cosa que ens motiva moltíssim. Clar, a més, a ell li feia molta il·lusió. Home, i tant. Clar, i a part de les cançons que us ha comentat la Daniela, no?, que tindrem aquestes cançons que són cançons de musicals, que popularment coneixem, perquè són cançons que són, doncs, de Chicago, de Cabaret, i d'altres musicals. Allò que dona gana de moure't, no? Exacte. Estarem sent tots a la cadina amb ganes d'aixecar-se i ballar, no? Exacte. De moure't. A més, a part d'aquestes, també hem volgut agafar alguna cosa més de l'època, una Sara Montiel, una Nina Morgan, algú que faci més d'època, però hi ha bastant de barreja. Hi ha coses actuals, hi ha coses més d'aquella època, i a més, hem pogut aconseguir una cosa que ens fa molta il·lusió, hem pogut aconseguir rescatar l'himne del Xipi. Tenia un himne propi? Sí, el Xipi tenia himne i bandera, només li faltava govern. Què dius? Mare de Déu, era com un país, en si? Sí, sí, era com un país, quasi, era com un país. Una repòblica independent aquí dins de Sant Jus, basicament. Totalment, i la lletra... I com ho heu pogut recuperar, això? Doncs, Josefina Modulell, filla... A través de la família, no?, de Modulell, clar. Filla del Josep Maria Modulell i àvia de l'Aleix Cuevas, ens va aconseguir la lletra amb un papir, quasi, és una passada, aquell paper, és com un papir, la lletra original que la va escriure un poeta de Sant Jus i li va posar en música la dona d'aquest senyor amb el piano. La lletra la vam aconseguir, la música no la vam poder recuperar de cap manera. Vau fer cantar la Josefina. Bé, sí, va tarrerejar alguna... Clar, per guiar-vos una mica com és, no?, al final, diguéssim, les notes. Sí, i un assaig va venir l'Aleix i vam començar, bueno, va, trobem algun tema. Sí, és un himne modernitzat. Exacte, amb la lletra original, però amb música i notes adaptades. Exacte. Sí, sí, creades. Clar, jo crec que serà com la cosa, és com el número més impactant, perquè l'altre sí que coneixem tot, però l'himne del Xipi ningú el coneix, jo hi ha molt poca gent que sí que potser els seus avis, els seus pares els hi han cantat, però tenc en compte que la gent que va viure plenament el Xipi ara mateix deu tenir uns 90 anys. Clar, això anava a dir. L'altre llargs, 90. Clar. Per tant, l'himne del Xipi és un himne que ja està quasi perdut i nosaltres l'hem recuperat. No només això, sinó que també tot el que veieu en el nostre espectacle, tot el tema de trets o decorats i tal, són còpies dels originals, dels cartells originals, del cartell original del Xipi, de tot. Hem volgut versionar tot. Tot el que teníem en el Xipi ho hem intentat versionar i fer una versió el més fidel possible. I això és feina de l'Arxiu Municipal, també en tinc? Això és feina d'Arxiu Municipal. O us ha ajudat una mica Jordi Amigó? Exacte. Jordi Amigó no és que ens hagi ajudat, Jordi Amigó ens ha donat la vida al projecte. Encara més. Perquè crec que gràcies al Jordi li podem trobar veracitat al projecte. Perquè l'Arxiu Municipal ens ha donat molt de suport, ens ha donat cintes d'entrevistes dels anys 90, ens ha donat molta oportunitat a poder-li posar veracitat al projecte. Josefina també, la Josefina Modorell, ens ha donat moltes eines. I a partir d'aquí, doncs, és anar juntant-ho tot i anar fent un equip. Per això hem tingut un equip brutal, ja no només artístic, sinó també de producció, perquè hem comptat aquesta vegada, Mare meva Produccions ha comptat també amb el suport de Dona i Empresa per fer el projecte. No és que Dona i Empresa em vingui i em faci l'encàrrec, Dani, has de fer això, sinó que em diuen, Dani, has de fer això, però tens moltes mans que t'ajudaran en tot el que necessitis. I a mi això m'encanta. No és una petició, és una col·laboració, no? Totalment. Exacte. I la Sara Jaques ens ha ajudat moltíssim des d'aquí. Moltes gràcies per tota l'ajuda que ens està fent a nivell de decorat, que està quedant tot preciós, us encantarà. La Ira també està fent una feina excepcional, la Marta Malaret, que són amb les tres que treballo, i evidentment la Mercè, la presidenta de Dona i Empresa, que també ens està donant un suport increïble, i a totes les dones empresàries del nostre poble i emprenedores, que ens estan ajudant molt. Escolta, parleu de l'equip també, Dani, suposo que estàs tu també una mica amb aquest tema de quan sou els papers que té cadascú, ordenar-los damunt de l'escenari, ordenar les veus, quanta gent sou en aquest elenc, en aquest cas de la Xipi? En total som cinc, la Emma, la Gala, el Carles, el Javi i jo, i el Dani, que és el que fa tot un monòleg, fa tot el viatge amb nosaltres, i nosaltres completem amb números musicals, i sí que és molt guai, perquè crec que és un projecte super... que dona molt poder a la dona, és molt Power Woman, i a més complet amb els homes que hi ha, perquè, no sé, són molt forts, i fan números superpoderosos. Clar, i a més, vull afegir que els papers masculins els hem feminitzat molt, són la nova masculinitat, no? Bé, ho hem extripat. A l'època no hi eren, bàsicament. Hem extripat tots els rols, i són uns corrants, és que és un meravellós treballar amb elles, perquè és que t'ho posen tot fàcil, a més, o sigui, clar, jo he fet el tema de coreografia, és que és com la primera vegada que ho feia, i era com un repte bastant heavy per mi, però és que... I creades des de zero? Sí, bueno, hi havia com idees de, per exemple, hi ha certes cançons que tenen com una coreografia molt concreta, però sí que és veritat que he dit, l'anem a transformar una mica, perquè la gràcia també és com modificar. I la veritat és que s'han adaptat molt bé els... Jo patia per un... el Carles, per exemple, que no ha ballat mai, i la veritat és que superbé des del primer dia, a més, hem fet molts assajos paral·lelament a Mamma Mia, que era superesgotador, i jo ho agraeixo molt, perquè, o sigui, tot és molt més fàcil, tot va molt més ràpid, i clar, després ajudar que la feina sigui molt més complesa. Sí, i jo des d'aquí vull dir que agraeixo molt l'esforç que han fet tots els actors, totes les actrius, perquè va haver-hi un diumenge que van començar assajos a les 11 del matí i els van acabar a les 9 de la nit. I això té un mèrit molt gran, perquè teníem assajos de Mamma Mia, teníem assajos de Cabaret... Clar, això no va dir, hem conviscut els dos assajos. Sí, sí, a la vegada. Els que ja han participat en els dos, tu, Daniela, la primera, has conviscut amb assajos de Mamma Mia, Mamma Mia en si, i Chibi. Sí, sí. Va ser un mèrit per la teva veu, també. I per tots els altres, perquè va resultar que vam acabar tots malalts els de Cabaret i Mamma Mia, perquè era com, és que no podem més, però la veritat és que és superbé, superguai. Sí, sí, és un goig treballar així. Serà un goig veure-us, també. No sé, jo tinc moltes ganes de veure, la veritat. Tinc moltes ganes, perquè és la primera primera del Maturge, és la primera obra que escric, i la veritat és que em fa especial il·lusió. És un espectacle de petit format, com us he dit abans, no espereu gran cosa. És un cabaret, però és que, sí, és com la funció d'un cabaret, el que veureu serà com una funció del cabaret. Sí. I profileu aquestes grades, oi? De la pista? Sí. Serà més o menys aquella zona, no? Jo sí. Que dona per pujar i baixar molt, eh? Sí, exacte. Fem molt de gimnàs. Jo sempre intento fer coses una mica diferents, allà sempre... Que si la façana de Can Ginestà, que si no agradaria... Aquest és el següent, què serà? El Walden, Dani? Serà el Walden? Sí, sí. Una fura dels baus, tipus Walden. Doncs jo va deixar l'aire, eh, Dani? O sigui que... El Walden... Estem pendents, el Walden, però, bueno... Capaz de fer alguna història per a... És que ja et veig, Dani, ja et veig. Sí, sí. No sé, a mi el cabaret em fa especial il·lusió, perquè jo vull que quedi clar, Mare meva Produccions, de moment estarà treballant, fins que ja no doni més, però Mare meva Produccions estarà treballant, sempre que es pugui, amb el patrimoni cultural del poble, d'acord? Al principi, el nostre primer projecte, la part que explotàvem de patrimoni cultural era la façana de Can Ginestà. En aquest cas, el que explotarem com a patrimoni cultural serà la història del nostre poble i aquesta en concret, que és la del Xipi. I això, doncs, serà com una línia perquè, sobretot els joves, vegin que podem aprendre història, que és molt important als nostres orígens, molt important als nostres orígens, i que podem fer-ho de la forma més divertida, més dinàmica possible. I és per això que també ens diem Mare meva Produccions, perquè jo sempre els dic als nanos que és molt important tenir clar els nostres orígens. Com que el nostre orígens ha sigut Mamma mia, Mare meva, en català, és molt, molt important tenir clar els nostres orígens. Fé tot un sentit, eh? Sí, sí, sí. Perquè quan miris al darrere diràs és que, clar, estic aquí gràcies a això. I el Xipi, doncs, és també una de les coses, perquè la vida nocturna de Sant Just ara ha decaigut, però en aquella època, doncs, va ser important gràcies al Xipi i també, doncs, moltes coses que han passat a la història de Sant Just han passat gràcies al Xipi. Si no hi hagués estat, no hauria sigut el mateix. Ahir des d'Instagram de Dona i Empresa també se'n feien ressò. De fet, publicaven aquest cartell de la Xipi Night que també hi haurà aquesta zona, la zona Xipi, que es diu, no? Que la gent podrà, doncs, prendre consumicions, hi haurà punts de restauració amb diferents comerços de Dona i Empresa, no? I a part d'això, hi haurà aquesta zona Xipi, un espai, diguéssim, amb l'excusa del Xipi, no? Serà un espai on la gent pot seure, escoltar de fons el vostre espectacle i no només per la gent, com deies, Dani, que ho ha viscut, perquè no és tothom que ho ha viscut ni sap l'existència d'aquest Xipi, sinó la gent jove o no tan jove que no sap ni que va existir el Xipi ni que Cantinflas va ser qui s'enjust. Totalment, totalment. I a part d'això, volia afegir que en aquesta publicació hi havia diferents persones que comentaven que les seves mares o àvies explicaven històries d'això. Ens explicava també la noia que està darrere d'Avens 3, que està al carrer a Raval de la Creu, que sí, que també ho recordava, que recordava famosos personalitats que hi havien anat, en fi, moltes històries que hi ha darrere que la gent també se'n recorda. I això suposo, Dani, que també és una miqueta el que voleu, que la gent rememori i a més que participi amb les seves històries. Nois, hem d'anar deixant aquí l'entrevista que ens queda re segons per les 12 del migdia. Gràcies, Daniela, fumador, Dani Martínez. Gràcies. No només per venir aquí a explicar-nos això, sinó per organitzar tot això, reviure i aixecar aquesta història de Sant Just. La Chippy Night, aquest dissabte 23 d'octubre a la pla Sant Antoni amb Malaret i Amigó. Mare meva Produccions, mare meva, que ens espera, Dani, amb vosaltres al soble. Mare meva. Que vagi molt, molt bé, molts èxits. Daniela, cuida't la veu. Gràcies. G G . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .