Entrevista a Joana Amat, membre de l'organització - 22/11/2021

En treiem com us deien a l'inici del programa a fer algunes d'aquestes entrevistes que volem, diguéssim, a través d'aquestes volem abordar diverses temàtiques i óptiques d'aquesta violència de gènere, des de diferents prismes, també hi ha diferents dones i també homes. Ho fem avui, obrint els micròfons, a Joana Amat. Joana, bon dia. Bon dia. Bon dia. Benvinguda a la Misora. Dic que ho fem parlant amb tu, precisament perquè per un costat no només tenim problemes de violència de gènere i d'altres derivats d'aquest masclisme que encara existeixi, sinó també per ajudar les dones afganeses d'aquesta crua i esgarrifosa situació que estan visquant. Per això, si no tinc malentès, has organitzat o has tingut la idea d'aquest crit virtual per ajudar les dones d'Afganistan per convocar-nos per fer una manifestació virtual, que és el que podem fer des d'aquí. Critvirtual.com és el que poden consultar les persones que vulguin formar part i queden 5 dies i exactament 6 hores per realitzar aquesta espècie de manifestació virtual. Explica'ns, Joana, d'on va sorgir aquesta idea, de la qual tu no ets impulsora. Mira, això surt de l'última setmana d'agost, quan tu vas veient com se'n van els americans i com entren els talibans a Cabull, i realment saps que per les dones de tot l'Afganistan els tornem a portar al túnel del temps. La nostra gent s'inquieta molt, la gent defidem de la fundació que jo presideixo, i comencen els whatsapps, els mails, tots els sistemes de comunicació que et pots tenir a l'abast el mes d'agost, comencen a cremar de què hem de fer, què podem fer i tal. Analitzant, la idea era sortir amb el carrer, però analitzant el carrer que tu veus que el setembre, ja des de l'11 de setembre, ja la Mercè s'acostava l'1 d'octubre, hi ha tota una sèrie de dades molt plenes, i a més volíem arribar molt lluny per dir que féssim una manifestació virtual. En seguida que vam tenir la idea, vaig demanar a la Carina Giver, que és visa de gana dedicada de l'OPC i que estem juntes a l'intercolesial, si ho veia viable, perquè és clar, una cosa és tenir una idea i l'altra és la vida de l'idea. Supremament, des de l'OPC vam anar en seguida, posem-hi, posem-hi, posem-hi, i això ha sigut com una cascada. Imediatament s'hi va posar l'intercolesial també, això vol dir que la Comissió de dones d'intercolesial representen a més de 100.000 dones professionals, i vam parlar amb la Generalitat, immediatament la Conselleria d'Aigualtat i Feminismes ens va donar suport, i elles van fer una crida al Consell Nacional de la dona. Total, en les hores ja érem 500 i pico d'entitats, vam fer un grup de treball de 16, de 16 entitats, perquè tampoc es pot treballar amb 500, i aquí ja vam dissenyar el que era la manifestació virtual. És l'àmbit mundial, es crea i es gesta aquí, però vol arribar a totes aquelles persones del món, que els hi arribi d'alguna manera, aquesta web i aquesta crida, no? Sí, sí, és l'àmbit... Mira, la web no es fa ni aquí, es fa a Nova York, per exalumnes de l'OPC, que els han triat ells, es fa amb 3 idiomes, ja veieu que la web s'hi entreu, està en català, en castellà, en anglès, en la manifestació... Us hi podeu inscriure des d'allà, perquè l'important és obrir ja les inscripcions, però el dia de l'acte, que és el 27 de novembre a les 6 de la tarda, hi ha tot un acte que després hi cas parlarem, però hi ha l'electura del manifest i es fa amb 3 idiomes, el Toni Bassas ho farà en català i en anglès, i la Rosa Moedano, que és la... Ara no sé si em sembla que sí, que t'he dit bé el nom, però mira, sisplau, el web, perquè no vagi a sé que se m'escapi un nom diferent. Ella és periodista de Madrid, ella ja ens ho llegirà des de Madrid, va bé? Sí, correcte, periodista. Per una etat mediàtica, estic trobant... Molt mediàtica, ella té molts seguidors, el Twitter, ella ja ha parlat molt de l'Afganistan, des de també el mateix moment que nosaltres estàvem començant a desenvolupar, ella també desenvolupava la crida per les dones i ens hem trobat, en el camí ens hem trobat. És una crida virtual, d'una manera també virtual, s'omplirà passets de gràcia, i ara mateix crec que el web també es pot veure, unes 1.269 persones inscrites, i a més es veu també en una espècie de franja virtual sobre passets de gràcia, que si es fa zoom es poden veure personetes, que es van omplint de color de ver a l'ila, que són les que hi participen, amb l'intensió de que s'omplito passets de gràcia, quantes persones haurien de ser o quantes persones esteu pensats. Amb volem mils, moltes mils, vull dir que... i aquesta és la setmana per inscriure's, però la gent sí que jo faig una crida que s'han d'inscriure tothom, tothom qui tingui un DNI, perquè les dones vegin que les dones d'Afganistan, que això els hi arribarà, de fet ja tenim un primer audio que ens ha arribat de la visa presidenta de l'Assemblea de l'Afganistan, que era el que va al Parlament Democràtic que hi havia abans, que està refugiada i ja està fora, i ella ens ha fet un primer audio que el podreu escoltar, segurament més endavant, d'acolliment i de donar les gràcies per la iniciativa. La capçalera, hi ha una part de la capçalera que es veu, que sí que hi ha presidès la capçalera, la presidenta del Parlament, l'alcaldesa de Barcelona i la consellera d'Egualtat i Feminismes, després hi ha el grup impulsor, totes les entitats que han treballat, que són aquestes 500 entitats o 400 i pico d'entitats que estan al Consell Nacional de la Dona, rodegades del Parlament afganès, que no hi posem nom, veureu que hi ha el número, són 62 cadires, que omplen les dones que no posem nom, però són parlamentàries de l'Antic Parlament Democràtic, aquesta assemblea que ells diuen, perquè encara moltes estan amagades dintre, les hem d'anar atragint a poc a poc i no podem, de cap de les maneres, córrer riscos a ningú, per tant han estat rigorosament numerades. Protegides. Clar, en aquest règim tal i va podien dir destructor gairebé no només de dones, sinó de persones, perquè no se'ls hi acaben tots els drets. Vosaltres, o des d'aquest crit per les dones afganès, el que es vol fer és una crida també a nivell internacional, perquè les, no sé si dir els governs o de quina manera, es pugui actuar per frenar aquesta situació, però realment creus, Joana, que això es pot realment frenar. Mira, com tota la vida, si no es comença i no s'impulsa, no es fa res. Nosaltres aquí fem un crit amb presidiomes a la Unió Europea i fem un crit a les Nacions Unides, perquè al final el Gadellonistan va firmar el tractat de Roma Perrultant. Elles, en teoria, se'ls podria expulsar de lo que seria el tractat, perquè realment incompleixen els drets humans. Estan incomplint. La data, des del dia 27 a les 6 de la tarda, no és gratuita. Està feta i pensada perquè està entre el dia de la violència masclista, que és el dia 25 de novembre, i el dia 10 de desembre, que és el dia dels drets humans. Per això vam escollir aquesta data, perquè és un moment de fer molt de soroll. I hem d'arribar. Hem d'arribar realment el crit que ha arribat tot arreu, perquè en el fons és una presa de consciència per començar tota una feina. Això no és, faci el crit i aquí s'acaba, no? Fem el crit i després ens hem de comprometre a seguir, i a seguir, i a seguir. Però alguna manera havíem de començar i ens va semblar que aquesta era una bona manera, aquest passeig de gràcia sobre el Google Maps, que s'identifica arreu del món, com pot anar per allà i veure que es veu. Quan passeges pel Google Maps veus on està la padrera, veus edificis emblemàtics que la gent arreu del món el coneixen, per això es va escollir el passeig de gràcia. Doncs realment hem de veure que les dones de Catalunya el món criden, i que ni poden haver més. De fet, hi ha un scroll que va passant notes i va esveient gent, ja tenim gent des de Mèxic, des del Perú, des de Colòmbia, des d'Austràlia. La gent va arribant, van arribant missatges de tot arreu, hem d'extendre tot arreu, s'enjusten de ser els primers, perquè va ser el primer ajuntament d'inscriure's, jo vull agrair moltíssim l'Ajuntament, perquè va ser el primer ajuntament d'inscriure's, inclús abans que l'Ajuntament de Barcelona, pot dir que ho presidia després o presideix, l'alcaldesa de Barcelona, però les dones de s'enjust, els homes, tothom, qui tingui un carnet d'identitat, perquè això s'ha de ser sensible, homes, dones, nens, tothom es pot inscriure, i s'enjust crec que hem de demostrar un poble que sempre, sempre ha treballat des d'aquest punt de vista social i dels drets de les dones. I tant. A més, s'enjusta el poble feminista, també. Moltíssim, per això. Per tant, no hauria d'anar a l'esquena actes com aquest. Per això, eh? Al contrari. La inscripció és gratuita, però també es poden fer, diguéssim, donacions. I on anirà a parar aquestes donacions? Mira, la inscripció és, tal com dius, gratuïta. Sí que hem demanat que hi pugui, que faci una donació mínim de 5 euros. Estan arribant donacions per sobre de la mitjana de 5 euros. Per l'altre, el que és que me n'alegro moltíssim. Hi ha 3 entitats escollides que estan treballant en el territori. Les volia de la Generalitat, però no es podem dir els noms. I no es podem dir els noms per un error al menys de moment. I és que, com que treballen en el territori, no es poden exposar a ser expulsades del territori. Admirant el que està clar, és que van, de moment, el més primari que són dos coses. L'aliment, perquè les dones que estan sols, amb nenes sols, no els hi arriben menjat enlloc. S'han de casar o les obliguen a casar, perquè no les permeten i, si no, les maten de gana. I els hi hem de portar aliments com sigui, des d'allà mateix, naturalment, no des d'aquí, però és l'alimentació. I l'altre és els visats. Nosaltres fem una crida a les embaixades d'Espanya. Penseu que la d'Islamabad s'està portant de meravella. Jo vull dir-ho i repetir-ho, perquè ja han pogut treure dones que són realment amargades de mort, perquè o són periodistes, o són emetges, o són catàdràtiques, o són jutges, m'entens? Llavors, quan arriben el Pakistan, qui arriben de la manera que siguin necessiten un visat, i des de l'ambaixada d'Islamabad, de veritat els estan fent una recollida extraordinària. Però, en canvi, no passa igual del mateix país, que és Espanya, doncs a l'ambaixada de Teheran. Perquè per les fronteres van sortir per on poden, en una gran recollida en un altre lloc. No. Nosaltres demanem, de veritat, que les embaixades s'obrin, que s'obrin, i les de varios països, per acollir aquesta gent que estan amenaçades de mort. De fet, tenim comptabilitzades 203.000 dones amenaçades de mort. Se'ls hauria d'anar traient a poc a poc, però s'han d'anar traient i han de tenir visat, i això val diners. I això hi anirà destinat en part a aconseguir aquests visats i aquestes sortides. Hi ha un programa, comentaves al principi, a l'hora d'aquest programa virtual, que és a partir de la 6 de la tarda, potser. Sí, del dia 25, a la 6 de la tarda, l'horari espanyol. Exacte, l'horari espanyol. I a partir d'aquesta hora, i gairebé durant un parell d'hores, crec que és, o un hora? Sí, perquè virtualment més d'una hora ja es fa pesat. Què hi haurà? Hi ha aquesta obertura de la sala virtual, que tot això també entén que comporta una gestió logística informàtica. Sí, és particular. De fet, la web que l'hem fet en 6 setmanes és Récord, de veritat. Es podrà veure simultàniament el passeig de Gràcia i s'obrirà un popà en el que veuràs l'acte. I després el pots fer pantalla gran, l'acte. Però tu podràs anar veient simultàniament les dues coses. L'acte, que és d'una hora de duració, serà conduït per l'Antoni Bassas. Veu escollir un home en aquest cas? Sí, expressament. Precisament això a vegades confona la gent. El crit està dirigit homes i dones. No és un tema de feminisme. Hem de defensar les dones d'allà, i les nenes d'allà és obvi. Però el crit l'han de defensar homes i dones. Presidament els homes talivans han d'entendre que els homes d'aquí són diferents. Els hem d'explicar que l'home europeu, l'home del nord d'Amèrica, de surta Amèrica, són homes diferents. I que volen les dones i que els respecten els seus drets. És molt important qui siguin homes. Aquí també tenim força feina. Força feina a fer, encara. Però imagina't allà. Imagina't allà. És duríssim. Aleshores, aquí el condirà l'Antoni Bassas. Ja us he dit el manifest com es faria. I aleshores la tindrem. Que tant amb castellà i amb anglès. Castellà i anglès. Llavors tindrem una colla de vídeos que són... Un ens ha sortit de l'Afganistan. Un testimoni d'una dona amagada. Penseu que això no ha sortit per internet. Arribat, frontera allà. Aquest vídeo d'una dona amagada està amb llengua d'ari. Aquesta llengua d'ari ja ha estat degradament traduïda. I després hi ha un altre vídeo d'una dona que ja ha aconseguit sortir i està a l'Afganistan. També amb llengua d'ari. I finalment tindrem aquí una família, la família de Ferron, que és una família que ella és periodista i ella és doctora, que els tindrem en presència. Qui els tindrem en presència. Aquestes vídeos amb llengua d'ari, precisament una concebuta d'ana nostra, que és la Clara Segura, ja els ha tingut aquesta setmana passada i avui precisament ens ho entrega. Ella ja ha fet una lectura d'aquests vídeos amb català. I sentirem a la Clara Segura explicant el que aquestes dones ens estan veurem al vídeo, però sentirem a la Clara Segura. La Clara Segura ho interpreta a la Clara Segura. Després també tindrem aquesta família, que li farà unes preguntes a l'Antoni Bassas. L'Anàdia Gullman, que està des de Gullam, que està des del primer moment dintre de l'organització, i ella no podia ser-hi el dia 27. I ens ha fet un vídeo també, que també el tenim, aquest és en català, perquè sabeu que l'Anàdia Gullam ha estat residint aquí durant molt de temps. I finalment tindrem una poesia musicada a càrrec del Lluís Llach i de la Silvia Vell. Ells tancaran com a la part aquesta, i després tancaran l'acte les tres personalitats que presideixen la manifestació virtual. Però en aquest cas seran allà. Això es farà des del Palau de la Generalitat. I ara, la presidenta del Parlament, la consellera d'evoltat i feminisme i l'alcaldesa de Barcelona. Tots tres faran la clóenda. Hem previst que això ha d'haver-hi una hora, i creiem que realment en una hora podrem veure què passa i què s'està passant des d'allà. Perquè nosaltres qui han vist els vídeos, de veritat us ho dic, que el clàmer és el crit és imprescindible, el crit és necessari, la sensació d'angoixa com els maten els germans, perquè les volen protegir com realment aquestes dones estan patint això. Estramento, perquè just aquestes dones han sigut les que han abandonat la lluita a favor de la dona allà. I aquestes són les primeres que volen matar. No ens enganyem, no ens enganyem, va bé? Quan us inscriviu, veureu que us retornarà una bolleta, va bé? Aquesta serà per a qui entrarà? Un e-mail. No, no és un e-mail, és com una fitxa. Com una fitxa amb el vostre nom, perquè el nom veureu que queden criptat per un tema de bases de les que tu deies. És que es veu qui hi ha a la Capsalera, a la Capsalera es veu qui hi ha, les organitzacions de dones, hi ha fer cot, hi ha PIMEC, hi ha moltes organitzacions que s'hi han adverit de tot arreu, de tot arreu les universitats d'aquí, de l'OUB, de l'OPC... Estàs quedant en suport. Moltes addicions de nivell institucional. La condició no ho xanfrà, també, amb imapariques. Ui, tant, la imapariques. També una conciutadana nostra des del primer dia. En canvi, les persones físiques, per un tema de protecció de dades, es donen el nom i queden criptat. Però com que queden criptats, queden ben registrats perquè hi ha el seu DNI, però sí que li torna això, aquest que hi ha el seu nom, aquest que hi ha a la manifestació, i allà hi ha dos enllaços. Un enllaç és directe per a sortir en el moment al dia aquell tu t'inscrius avui, et guardes aquest enllaç, i aquest enllaç entres a la manifestació el dia 27 a les 6 de la tarda. Tenim previst, perquè ja ha passat dos cops, que els talibans ens poden tallar, ens poden tombar a la web. Sona a preguntar, allà es podrà veure? Allà no es podrà veure, allà no, per aquí estan sí, però allà no, va bé? D'aquí, de fet, ja ens ho han tombat dos vegades. Ja en fa, sé de proves, ja ho han intentat, perquè sabem perfectament que tot això està molt controlat des d'allà. Per si passés, la Generalitat ens ha veritat un canal de YouTube, i llavors passaríem directament al canal de YouTube. I en aquesta fitxa tens a dalt, el CripVirtual.com, i tens a baix el canal de YouTube per si una cosa o l'altra poguéssim sempre assistir a l'acte. Vosaltres també us trobeu amb aquesta lluita? Tot i no sé, tot dones les que esteu radeira, perquè també comentaves que en aquest acte hi haurà personalitats com Lluís Llach, etc. Us esteu trobant també en aquesta lluita d'intentar donar veu a dones que directament des d'allà intenten capar. És que i tant, no, matar. Matar, en aquest cas, amb la web, intenten ja directament que no surti, que no es vegi, que no es llegeixi, que no, però és que volen que no ho fem nosaltres, ens tallen aquí. O sigui, quan hem tingut dos atacs de telegivants, els hem tingut aquí. La UPC té uns sistemes molt ben preparats, i això està molt ben... de moment no han aconseguit l'objectiu, però realment ens hem de preparar per tot en aquest sentit, perquè ells no volen arreu del món que surti. De fet, si fixeu, mira, ahir va haver un programa a TV3, que la millor veu veure dels televans, però que en feia de temps que ja semblava que aquí s'havia entrat en una fase de normalitat. I una fase de normalitat a l'Afganistan és una fase de precisament de presa de poder a on a la dona ja queda submergida. Penseu que les estan casant els 14 anys, les casen amb televans obligatoriamente. I aquestes nenes de 14 anys són nenes que han viscut amb aquesta democràcia, encara que fos imperfecta. Per tant, s'han cridat amb una llibertat, i ells no han vist el món televant. No ho poden entendre, és que no estan preparades. Han anat a escola. Són nenes que volien anar a la universitat que tenien somnis. Els han obligat a casar-se amb 14 anys. I si els pares no han donat les criatures, han matat el pare i s'han quedat tan feliços. Alguna de les notícies que se'n feia ressó, diversos mitjans de comunicació, hi havia una dona afganesa que deia que, si us plau, que no ens creguéssim estar-hi vans que no han canviat. És que no han canviat. És que de veritat que no han canviat. Això ho hem de tenir tots molt clar. No podem mirar cap una altra banda, perquè no és cert, el que ens diuen aquestes 200 i pico de mil dones afganeses, perquè si no les mataran, és que realment només poden lluitar. Mira que a sortir del país la gent del talent és una pena, perquè es necessiten allà. Però allà no hi seran, és que les mataran, les hem de treure perquè des de fora puguin ajudar. Del manera que sigui, poden anar conservant com ajudar-les. Perquè, inclús, des d'aquí Barcelona s'està fent un sistema de padrinatge. Perquè aquestes dones, quan surten, puguin a padrinar-les, puguin ser acompanyades, puguin anar pel món. I això, com la gent del FAT, que és el Foment d'Arts Decoratives, ha començat tot un sistema de padrinatge. Ell és estant entre l'organització de la manifestació virtual. Però, amb això que et deia, això és un crit d'alerta per seguir després treballant. S'ha de seguir treballant. No podem tancar els ulls. Precisament et volia preguntar. Queden exactament 5 dies, 6 hores, 20 minuts i 42 segons, que això també ho indica a la web. Aquest crit per les dones d'Afganistan un cop s'hagi celebrat aquest acte. Quina continuïtat tindrà... La primera cosa que vam decidir és que l'acte quedarà totalment gravat. I el nirem retrasmatent tant de bales com a un vulgui, perquè estarà a YouTube. I la web no es tancarà fins al 24 de desembre. Perquè la gent pugui, inclús, si es vol, ens fiquen inscrivint, puguin tenir la llibertat d'inscriure's, puguin tenir la llibertat de donar aquests diners que aniran en aquestes 3 institucions que ja han estat escollides, diguem-ne, i que això acabi el 24 de desembre per donar-li la màxima visibilitat possible. A partir d'aquí comencen projectes. El de la padrinatge n'és un, però n'hi ha més. La Nadia Goulam en té un altre, es faran una sèrie de projectes d'aquí darrere del món. Però el que no podem esperar, això és un crit per començar. No per acabar, sinó per començar els projectes. I en sortiran més, perquè ens van arribant iniciatives de gent d'aquí de fora, que algunes són idees, altres, com aquesta, que va ser una idea a terra la realitat, doncs es transformaran i s'atarraran a la realitat. Els hem de donar una vida digna, aquí, quan arribin, també. També hem de lluitar, perquè els refugiats, quan arribin aquí, puc, perquè pensa que és clar, ja sé que tothom es mereix tot, però aquestes dones, que són d'un nivell intel·lectual important, aquestes dones, immediatament, poden estar servint al nostre país. Poden ser doctores d'aquí, però si els han de convalir els títols, hi hauria de coses que poden ajudar molt, perquè ells venen preparades i poden estar treballant per la nostra gent d'aquí, i estar treballant per la gent d'allà. Aquí hi ha afganesos que hi ha anys que resideixen, que més que tenir una doctora amb la seva pròpia llengua d'arí, vull dir que hi ha maneres d'integrar-les, però d'haver-hi voluntat d'integració. I això és una altra cosa que també s'ha de treballar bé, perquè aquesta gent pugui tenir un futur dign en aquí, sempre provisional, perquè ells sempre tenen clar que volen tornar. És important saber-ho. Podríem dir que és un dels primers actes, o el primer acte virtual, que realment està enfocat cap a aquest tema i que la voluntat és aquesta? És el primer del món, sí, sí, sí. Per això anem a proves d'error, una mica. És el primer del món, i per això tenim tant d'interès, de què sompli i que realment les dones d'allà els hi arribi, perquè els hi arribarà, perquè malgrat que els hi han tallat comunicacions, malgrat que estan amagades, nosaltres arribem amb ells, els canals, ni els veigis, però hi ha, a través de les fronteres i tal, hi ha maneres que ells ho sàpiguen, que ells puguin sentir-se, que hi ha algú que les vol protegir, algú que les vol arribar a mimar, que només és la punta de l'Eisberg, de tot el que seran les restes de dones d'Afganistan, perquè aquestes són les que podran tenir millor un futur, però és que ens queda tota la població, són 30, quasi 40 milions d'habitants, amb el qual el 50 de mig pic de percent són dones, aquí tenim milions de dones, que les posarem, ens deia la Nadia Golan fa... no sé, dijous passat que estàvem juntes, ens deia que tinguem clar que les portem 200 anys enrere, que ho tinguem clar, la diu, poseu-vos la xifra de 200 anys enrere, perquè el demés us farà equivocar, és això el que hem de tenir clar, les portem 200 anys enrere. No teniu por de que tinguin represàlies les pròpies dones d'Afganistan per això, perquè els arribi aquesta informació, perquè els arribi aquesta protecció virtual, l'externa, que s'exposen, patir... Ells ho volen, ho tenim molta por, hem anat amb molta cura, hem buscat sistemes, perquè no siguin de través d'internet, nosaltres els hi hem demanat permís de tot, tot a elles no les visualitzareu naturalment de cara, intentem protegir-les al màxim, però elles són les que demanen ajuda i volen que passi, perquè la mort també la tenen si surten al carrer, vull dir que elles ho saben molt bé, tot el demés és intentar sortir de la mort, per tant, d'alguna manera saben que tenen un grau de risc, i l'han de córrer i el volen córrer. Ara nosaltres des d'aquí no podem ser innocents, hem de fer les coses bé, amb la màxima protecció possible, i també per so les institucions d'allà, les hem de protegir, les que estan allà ajudant, també les hem de protegir, també hem de veure com fan les coses, que realment aquestes institucions no siguin expulsades, que llavors quedaran desemparades del tot. Per tant, hem de fer les coses ben fetes, des d'aquí i des d'allà. Hauria el següent acte o la continuïtat d'això, podria ser un cri virtual des de cada país, no només d'Europa sinó d'arreu del món. Ho hem pensat, la web és fàcilment... Es pot replicar, no? Això ja és cosa de l'OPC, no serà pas nostra, perquè qui ho han dissenyat són ells, no? En fet, és el col·legi d'informàtics de Catalunya, d'enginyers informàtics de Catalunya, via OPC, que ho han fet, diguem-ne, no? I això ho decidiran ells, però sí que ho hem pensat. Hem pensat que podem estar als camps al·licis, podem estar a l'avió del Corso de Roma, podem estar a la Cinquena Vinguda, podem estar on tot arreu, perquè un cop fet a la idea no és gens difícil de poder-ho fer, perquè ja està fet a la plataforma, ja està tot fet, i a les tres llengües és molt fàcilment adaptable una quarta llengua, tot això no és difícil. Ho hem fet amb 6 setmanes, us ho asseguro. I tant, i tant. Que es pot fer, un bon repte. Perquè el repte era brutal, de veritat, us ho dic, perquè encara que sembli una cosa senzilla, puguem cryptenoms, puguem tenir a tothom, en allà registrat, perquè s'ha de ser fidel a les dades, puguem tenir les capçaleres, que plenes, puguem fer tot això, no ha sigut pas gent senzilla. Més o menys implicada en la creació de la web. En la creació de la web estan gent, ja et dic, d'aquí, de Nova York. D'aquí de Nova York. Ho ha dirigit la Carina Giver, que és la responsable de la cataràtica de Big Data, més és una dona internacionalment coneguda, que té companys a tot el món, i ella ja ho ha anat parlant amb tot el món, i ella és la que ho ha dirigit, i ha sigut una feina col·lectiva. Anem a acabant, Joan, no volia deixar, però ha passat també aquest dia internacional contra la violència de gènere, que, com deia, s'apropa aquest dijous 25 de novembre, i, com deia, amb aquí també queda molta feina per fer. És a dir, aquest crid virtual, també d'alguna altra forma, podria servir per aquestes dones que aquí, en el nostre país, encara moren a mans de dones, per aquesta violència masclista o de gènere. És que es pot fer aquí, o què podem fer aquí. El problema de les morts és que us haig de parlar de la violència amagada. Jo estic a la taula de violència de gènere des de fa molts anys, i la veritat és que, quan surts de les reunions que fem a l'any, no vines. Està clar que sabem els morts, però sabem que el 25% de les dones, i això és una data que ens hem de posar. Una de cada quatre, mireu-vos a un al costat de l'altre, una de cada quatre de vostres amigues, una de cada quatre dones ha sigut maltractada o està sent maltractada física o psicològicament. I això no té... És transversal, eh? No té gent, o no té classe social, tristament. Arriba reu, arriba reu. No es penséssim que perquè hi ha educació no hi ha maltractament. I avui tenim un gran perill amb la Joan Tú, perquè la Joan Tú podries pensar que ha estat educada, que ha pogut anar a la universitat, que les noies són universitàries. Jo he viscut personalment donant conferències a una universitat com un noi, emenaçava la seva noia, perquè em feia una pregunta a mi al mig d'una sessió, i em deia de la dona. O sigui, imagineu-se el WhatsApp, els sistemes de xarxes, com l'home encara segueix dominant i controlant i geolocalitzant les noies. I com això no ho aconseguim d'estar parut. Estic parlant a nivell d'universitàries. Estic parlant, llavors baixa de tots els nivells. És un tema, i quan passes a segons quin entorn social, és que ja ni surten de casa. Ja ni surten de casa. Hi ha moltes dones del món islàmic. Moltes surten un cop a la setmana, comprar acompanyat de l'home, i després queden tancades en penyi clau a casa. No prenen la llengua, no els donen oportunitats, de cap de les maneres. És un tema cultural. No vull posar que siguin dolents aquells senyors senzillament. Culturalment han estat educats així. Hi ha feina i feina, sí. Però de veritat que per molt que fem la violència està aquí, i és un canvi cultural que hem de fer de baixa dalt. Per això hem de treballar perquè per posar en valor les dones, i sobretot, denunciar allò que coneguem. Si sabem que hi ha una veïna, algú que està patint, expliquem-ho als companys, a la policia, qui sigui perquè se'ls té a ajudar. Sovint sembla, mirant, potser, notícies informatius, etcètera, etcètera, xifres que no estem avançant massa en aquestes qüestions. La xifra segueixen augmentant, i que també comença a atacar a la població més jove. No n'hi ha violada, violacions en grup, etcètera, etcètera. Creus que realment s'estan per un bon camí? S'ha fet, eh? Jo t'haig de dir que s'ha fet el que passa, que això té els ibaixos. Els ibaixos, perquè, per exemple, des de la taula de l'Helvidença Masclista, ho veus, que, per exemple, es havia fet una molt bona feina fins al 2008 a base d'agafar, per exemple, leaders, sobretot parlant amb gent immigrada, amb gent migrada, leaders d'aquesta gent, que feien molt bé, que treballaven molt bé, que arribaven molt avall a les capes socials, i gent que havia vingut igualment en pastera, però que tenien fusta de líder, però quan va venir la crisi és aquest setmana en alemany, i tot recomançàvem, entens? Passen aquestes coses, passen endavant i endarrere. La feina, sobretot, es fa a partir de l'escola. Aquí és un tallar la feina més important. S'ha d'anar des del naixement, s'ha d'anar des de les primeres actituds, els patis encara avui de les escoles, en moltes escoles, ens sembla que no, però hi ha un espai pels nens i un espai pels nenes. Els nens, un espai molt més gran perquè juguen a pilota, les nenes es queden amb un racó. Moltes vegades a l'escola, intuitivament, se li dona la veu primer en el nen que la nena, perquè té més força, perquè té més... no sé, té més cara, té més... El que sigui, en la nena se li suposa unes coses, en el nen se li suposen unes altres. És allà on te comença. El que s'ha fet el faig és des de l'escola. Si comencem des de l'escola, farem feina. Però hem de començar des del zero, des dels zero anys. Posem doncs aquests dos crits, Joana, que per aquesta violència genera aquí, que ens toca més a pròpia, que per les dones d'Afghanistan també, com que recordem si la gent s'hi vol apuntar, cridvirtual.com, que ho facin, que segueixin també l'acte en directe, que serà el pròxim 27 de novembre, les 6 del vespre, serà una hora de duració, que vegin aquests casos d'aquestes dones en primera persona, tot i que interpretades per clara assegura, i que omplin aquest passeig de gràcia, en definitiva, encara que sigui de manera virtual. Que l'omplin, i ja, que s'hi posin avui, sobretot. I jo cada mà. Exacte.