Entrevista a Jaume Vidal i Lola Castañ - 21/06/2022

I com fem a porc cima d'un cop cada mes, o cada tres setmanes, tenim a nosaltres Jaume Vidal, de l'Associació de Salud Mental del Besllobregat, i avui hem acompanyat a més de Lola Castany, coordinadora, si no m'equivoco del Club de Lectura Online, sobre salut mental. Saludem els dos, bon dia a Lola, bon dia Jaume. Bon dia. I vicepresidenta. I vicepresidenta a l'entitat. Bon dia, gràcies Jaume, per passar per aquí. Una alegria de veure't, en la nostra trobada mensual. I a més, cada mes ens portes a una persona que no? Sí, farem així. Un vincle estreta amb l'entitat. Doncs anirem a organitzar-me de manera que l'hagi venint persones diferents. I tant. I per què avui ens acompanya també la Lola Castany? Bueno, en principi perquè és la vicepresidenta i pensar-ne, perquè no, i és de Sant Just. Dos punts. Exacte. I el tercer és que avui farem com tres blocs. Ja estem d'acord amb el Jaume. Primer parlarem de les activitats, solament referents als grups d'ajuda mutua, tant de familiars com de primera persona, i es tallés de gestió emocional que un se fa aquí a Sant Just a la vagoneta. Ell parlarà de tot això i després farem un altre bloc que parlarem de cinema en relació a la salut mental. Nombrarem alguna pel·lícula, en tenim una llista molt llarga, però solament perquè si la gent les vol veure, algunes estan a la biblioteca i les altres estan a les plataformes. I un altre bloc que parlarem sobre novel·la, però sempre escrita en primera persona d'algú que tingui o té problemes de salut mental. Doncs tenim uns 15 minuts, perquè són menys quarts, hauríem de fer 5 minuts per bloc. Així com per ordenar l'espai. Molt bé. Doncs tal com ha dit els grups d'ajuda mutua és una pràctica que nosaltres hem seguit durant molts anys ja, potser 10 o 11, no me'n recordo. I s'ha produït d'una manera molt clara que a més a més serveix per molt, per ajudar familiars i la gent que tenen la problemàtica dins a casa seva. I llavors això és com un alliberament perquè en parles, en contrastes amb altres i vagi a acabar molt bé. Això és una cosa. Llavors els grups de... Primera persona. Exacte, aquest també és un grup. És un grup que existeix actualment acorde allà, ja el anirem fent més gran, no? I també té la nostra amiga Maria Angel Horta, és qui la porta i va molt bé. És un grup també que s'ajudarà entre ells, doncs parlant. Una mena de club social, però a la relativa, o sigui, a la relativa vull dir amb l'estretor de la individualitat gairebé, no? I llavors el que tenim és això de gestió emocional, que es va començar ja fa temps allà de la Molins, de rei. Se segueix fent allà de la Molins. Aquí també ha arribat allà i portem un any aquí fent això. I ara començarem avui, precisament aquesta tarda, dos quarts de set, al carrer, ara això no me'n recordaré. Aquí se'n just? No, a Sant Joan d'Espi. A Sant Joan d'Espi ja me'n recordaré, no? Era algun equipament... És un equipament que tenim, que ja l'havíem utilitzat amb un grup d'ajuda mutua normal, que teníem i característica amb nosaltres, i ara el que farem és ensetar aquest gestió emocional. Carrem algú que és número dos, veus? Jo penso que el Jaume podria dir el seu telèfon per si hi ha algú que es vol apuntar, tant el grup d'aquí de Sant Just, que porten allà veig a la begoneta, i és el segon any que el fem. I si algú es vol apuntar, ell dona el seu telèfon i que es contacte. El 6, 59, molt fàcil, eh? 96, 10, 16. I també podeu trucar al telèfon de la Lola, que aquest el saps. Bueno, 6, 30, 64, 25, 23. I llavors només heu de trucar, i que esteu interessats en venir, ja podeu venir, i vull dir això, és així de fàcil. Aquesta tarda, dos quarts de set de la tarda, carrem algú que és número dos, de Sant Joan d'Espí, amb el proper en la parada del trambaix, doncs podeu venir, que allà farem la presentació del que serà. Aquest curs d'això, de gestió emocional, durant tot aquest mes de juliol. Val, durarà el mes de juliol, eh? Sí. Avui el presentarem, s'explicarà tot, ens reconeixerem i ens coneixerem, i vaja, ja podrem començar. Et volia comentar, si encara tenim temps en aquest primer bloc, que el taller de gestió de les emocions, el porte o la congita s'afon, i el que fa ella és primer intentar que parem una mica, posa un vídeo i una música per començar una relaxació, i després comença a treballar, tant a nivell de grup com a individualment, la gestió de les emocions de cada un, perquè siguin en positiu. No, que t'obsessiones amb una idea que et pot perjudicar a tu, al contrari, i buscar les teves propies defenses, diria jo, combatre, potser la paraula no és molt adient. És un combat, sí. O traure les idees negatives, i t'adones les tècniques per poder fer-ho. I la veritat és que nosaltres l'hem fet també amb ella, i ens va agradar molt. A dos anys, oi, o tres? Sí, sí. A dos anys ja, perquè el juliol, sí. Si ho afrenen una mica. Vinga, són-hi 50, passem a un altre bloc. Mira, jo ja ho mai és un gran cinèfil. M'ho ha comentat abans, no sabia jo què està passant. Sí, sí, molt. Jo no embraria 3 o 4 pel·lícules, no tinc moltes més, però perquè la gent es faci una idea a aquestes pel·lícules. Una és el solista, que és un tio que toca el violi als carrers de Nueva York, que aquesta és importantíssima. L'altra, inocència interrompuda, que aquesta la passa en algunes vegades a l'institut, que significa que quan algú li ve una malaltia mental, que li estrenca la vida, però això diuen inocència interrompuda. Aquesta t'impressiona. Després, està el costat bo de les coses, que aquesta, jo penso que és molt divertida, perquè és en pla... Ah, sí, a més a més és llibert. Sí, aquesta. Una altra que pot ser molta gent ha vist, no, la relació amb salut mental és el cinc de negre, que aquesta és la de la ballarina. Sí, aquesta també té una connotació... Exacte. Com la seva dualitat, lluita interna. Exacte. Després, unament brillant, aquesta l'han vist tothom, també està al llibre. I després, aquí, una que em sembla que l'envei li agrada molt, aquí estima a Gilbert Grey, no? Sí, sí. I, jo de pel·lícules, ja, loco per ella, és una de les últimes, que és una xifradura de pel·lícules, però és una mica com aquesta, el costat bo de les coses, recomanada. I ja podem... I una morint tranquil, ara és una que està a la plataforma de filming. Va la pena veure-la, perquè és... Una morint tranquil. La història d'una família que el pare és bipolar. Ah, sí, he vist el trailer. És molt interessant, perquè és com la realitat. Vull dir que... I també l'acompanyament de la parella, de la dona, en aquest cas, com on fronten els fills, que he vist el trailer. Interessant. Ara, si voleu que en nombrem alguna, podem fer una mica de diàleg. Jo em posaria una que és molt elemental, per entendre el que se'n diu la paranoia o les obsessions que acaben dominant-te sense d'allò. Es tracta del motit del Kein. Una pel·lícula a interpretar Camp Reiburger, Ron Johnson, i és una pel·lícula que ens mostra precisament com un capital de la xella, vull dir, destructor, a més a més, perquè és tan en guerra, com aquell home, doncs, acaba perdent la noció del temps. Vull dir, i ho dic perquè... perquè, precisament, quan estàs en guerra, això encara va més en l'aire. Vull dir, encara la tabalamenta que pots arribar a tenir és més potent. I aquesta és una pel·lícula claríssima del que és, precisament, un trastorn mental esclatat, en el moment que esclata, que és quan han de sortir d'un embolic de guerra, que hi ha allà. És boníssima, i pot passar desapercebut el trastorn mental, també, però no. Si és el que estiguen, es parla molt malament, saps allò que diem de la propaganda constant que no aclareix mai res, que sempre et posen posicions clares i netes. Tu, escolta, com si tot fos molt d'allò. I voldria aclarir una altra coseta. Moltes vegades es parla de bogeria. Jo dic perquè hi vaig escoltar moltes vegades aquesta paraula, però les persones que et tenen una problemàtica mental i potser a veure amb l'afrador i amb que no li ve, que és un psicòpata, crec que moltes vegades s'oblida aquesta paraula. Es parla de trastorn mental i no pas de psicopatia. I psicopatia sí que és aquella persona que dolenta, anirà fent mal i pot arribar a ser disciplinat i fer mal segons el que cobra també. Això ho trobarem en segons quines pel·lícules. És que hi vaig escoltar un disc molt bon, no diré de quin, ni pensar-hi, però la veritat és que es va decantar per la bogeria i no per la psicopatia. I crec que ara ho podem aclarir, el micro ens serveix perfectament. I tant, això mateix. Ara anem rodadíssims de temps. Anem a massajar moltes vegades, això. Parlem de novel·les. Ara, dos, que són còmics per la gent jove, si algú ho escolta, que l'interessarà més, tragam entero, és un còmic i majoreta. Estos són còmics de salut mental en primera persona que els han escrit. Vull dir, majoreta té un èxit bestial. De fet, el nom mateix ja... Però està tractat les persones com manifesten i com transmeten els seus sentiments a renda aquest problema. I després, jo n'hi ha un altre poeta que l'avui, perquè és la lleis molt la gent jove, la rupi caur. Ostres, mira, estic molt enamorada d'aquest edat. Tot el que necessito existeixen-m'hi. I és la seua depressió que va patir, o que pateix això, no ho sé. Si ha publicat diversos llibres, empatits, poemes, dibuixos... Sí, però aquest concretament és sobre la depressió. I ara tinc altres novel·les que m'agradaria. Ara, la de la Rosa Montero, no sé què és d'estar cordó. No me'n recordo el títol exacte. La he començat a llegir, és molt interessant, de com ella van dir a la protagonista, li van diagnosticar tot i quin és el seu comportament. El peligro d'estar cordó. Exacte, no me'n recordava. I després volia parlar de la novel·la que a França ha fet furor. Es diu així, no? La de Yoga de Manuel Carrer. Jo la recomano a tothom que estigui interessat en la profunditat en aquest tema. Yoga, la disciplina... Sí, però ell comença amb un seminari, o taller, de 10 dies de silenci per practicar el yoga. Però hi ha la pràctica durant molts anys. La creació que té aquest escritor és que ubique el seu problema amb la societat, perquè al anar en aquest lloc a fer aquestes 10 dies de meditació i no podem parlar, ni tenir una llibreta a l'habitació, ni un mòbil, res, silenci absolut per trobar una pau interior i desconectar. Ell va descrivint els personatges que viu i el seu entorn. Ells ubiquen la societat que vivim ara, amb les 3, les presses, la poca importància que se li dona el cuidado i sobretot les empreses, el cuidado dels seus treballadors, perquè estiguen mentalment bé, ho va ubicar. Després passa a una altra faceta de la seva vida personal. La relació amb les dones que ha tingut, i una que no sé si és imaginària o real, una relació que té amb una altra persona, i la ubique també amb el temps d'ara. Com podem tenir una relació fora de la nostra parella, tan obertament, sense ser fidels, o què passa? Ho va ubicant i després em va aleros. Lesbos és igual, estan al costat. Tot el problema aquell veu allà i com ell, com a persona, que ho té tot, té diners, té família, es pot moure, però aquest malestar que té tan gran no sap si en sortirà. I se'n va allà per ajudar altra gent. I se'n dona compte de que, per molt que els ajudi el seu malestar, no se'n va. Per què no és ajudar potser el que s'ha de fer, oi? Ho intenta. I te descriu les persones que va coneixent i els emigrants que han arribat allà, i com els ajudi a escriure, a aprendre. Però et va ubicant amb totes les problemes. Això per mi és la gran creació que ha fet ell. Amb el que va fer ell, que no és el que ha fet ell. S'ha de posar a tu la feina per posar-ho a la feina, per posar-li altres situacions. Ell t'escriu amb els amics, quan escriu una novel·la, el que s'arregleixen als amics, quan es troba que va una fila del llibre, és tot aquest món, la teva novel·la, que no podem pensar els que tenen les malalties en un moment de crisi. Llavors, aquest nom es diu Taki Sikis, de Sikis. Val? Ja ho veig, sí. I ell va descrivint moltes paraules que amb el llenguatge normal, ells diuen, el cervell em corre, doncs té un nom, que a mi m'ha resultat superinteressant. Recorda'ns com es deia aquest llibre? Yoga, en Manuel Carreras, sí, i ja està. I si tenim temps, doncs podem parlar... Alguns segons. Tenim un llibre recomanat des dels arbres, i un altre que va venir aquí, l'Anna Ximeno, que ell ha escrit vides lentes. Jo aquest el recomanaria a tothom. A tothom l'hauríem de llegir per comprendre la problemàtica de la gent que té agarofòbia, que té la depressió, que les llums en distàncies és per la por, ho descriuen a aquest llibre dels pacients que ell atracta a casa. Molt bé. Jo el recomanaria. Ha quedat rodoníssim, eh? Estic escoltant Catalunya Ràdio, que no van puntuals, per tant, encara es puc acomiadar i tot. Jaume, moltes gràcies de nou per passar per aquí. I l'Ola també, per tot aquest coneixement que ens trasllades. D'acord. Quan vulgueu torneu, Jaume, ara parlem, a veure com ens veiem. Això mateix. Una abraçada a tots. Moltes gràcies.