Resuming podcast
Gent de Sant Just del 12/5/2025. Anna Hernàndez
12/05/2025

Gent de Sant Just del 12/5/2025. Anna Hernàndez

Gent de Sant Just

AI

Entrevista a Ana Hernández Bonancia – Gent de Sant Just

Infància i joventut

Ana Hernández va néixer prop de la Gran Via de Barcelona. Tot i això, va passar molts estius al poble del Parelló (Tarragona), on va gaudir d'una llibertat que no trobava a la ciutat. Aquesta experiència rural la va marcar profundament.

Va assistir a un col·legi de monges, una opció comuna a l'època per obtenir una educació de qualitat. Tot i ser una escola religiosa, les classes eren impartides majoritàriament per professors laics.

Influència familiar

El seu pare era periodista esportiu especialitzat en el béisbol, esport que va promoure en barris vulnerables com Camps Blancs (Sant Boi) amb un objectiu clar de cohesió social. Ana, tot i no tenir germans nois, l'acompanyava sovint als partits i fins i tot va practicar l’esport.

Va destacar, però, en hoquei herba, juntament amb les seves germanes. Van competir en campionats de Catalunya i d’Espanya en una època en què aquest esport no era gaire conegut ni acceptat per a dones.

Formació acadèmica

Va iniciar estudis de Dret, però també va cursar assignatures d’Econòmiques i Periodisme. També va fer un any de Criminologia, atreta pel dret penal. Malgrat obrir un despatx amb companys al carrer Balmes de Barcelona, ràpidament va orientar la seva carrera cap al servei públic.

Carrera professional

Va ser secretària de l’Ajuntament de Sant Boi abans i després de la transició democràtica. També va treballar a la Generalitat durant l’època del president Tarradellas. Aquesta etapa li va permetre conèixer la política des de la vessant tècnica i jurídica.

Arribada a Sant Just Desvern

Va arribar a Sant Just atreta pel projecte del Walden 7, més que pel poble en si. L'experiència de vida comunitària i el model arquitectònic la van captivar. Malgrat els problemes inicials d’habitatge, en guarda un bon record.

Amb el temps, es va integrar al teixit social del poble a través de dues vies: com a presidenta de l’AMPA de l’escola Canigó durant 6 anys, i com a membre activa de l’associació de veïns, on va impulsar una assessoria jurídica gratuïta.

Implicació política a Sant Just

Més endavant, va acceptar entrar a la política local. Va ser regidora durant diversos mandats amb Josep Perpinyà, ocupant el càrrec de primera tinent d’alcalde i responsable d’àrees clau com urbanisme, espai públic, relacions institucionals i empreses públiques municipals com ProMunça i Proexa.

Destaca especialment el seu interès per l’urbanisme, que considera fonamental per transformar un municipi a llarg termini, tot remarcant la necessitat de fugir de l’especulació immobiliària.

Visió sobre el rol de la dona en política

Creu que el caràcter en una dona sovint es malinterpreta com a duresa, mentre que en un home es veu com a determinació. Ella optava per una actitud reservada i professional com a forma de protecció i coherència personal.

Vida personal i etapa com a "primera dama"

Casada amb Josep Montilla, expresident de la Generalitat, va compaginar la seva carrera amb la maternitat de trigèmins. Va viure una etapa intensa i plena de reptes, també marcada pels atacs mediàtics quan el seu marit va assolir alts càrrecs polítics. Considera que va ser objecte d’atacs injustificats per fer mal al seu marit, i es mostra agraïda que en aquell moment les xarxes socials encara no tinguessin el pes que tenen ara.

Etapa actual i reflexions

Des de fa un any està jubilada. Es mostra activa, però escull les activitats en què participa des de la llibertat personal. Es mostra crítica amb l’actual panorama polític, marcat per la crispació, la desinformació i l’impacte negatiu de les xarxes socials.

Gustos i apunts personals

  • Li agrada molt la música i vol tornar a tocar el piano.
  • Es defineix com una persona senzilla, treballadora i responsable.
  • Afirma que mai es va plantejar ser alcaldessa ni ho va desitjar.
  • En relació amb la política, recomana a qui vulgui iniciar-se que comenci des del seu municipi, perquè és on es pot fer política realment transformadora.