#576 - Espai de l'Associació de Veïns de Sant Just

Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1. No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la rambla de Ràdio d'Esvern. El magasí matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria Garcia davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esvern.com. A la rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc. S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Hola, molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 3 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després, a continuació, farem la previsió del temps d'aquí a Sant Just per les properes hores amb en Carles Rius i acabarem aquesta primera hora amb una connexió amb l'Heroa Carmona, que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional d'aquí de Sant Just, un servei que es dona des del Casal de Joves, i que ara mateix està a Madeira, a la illa de Porto Santo, fent un intercanvi juvenil europeu amb menors d'edat. Hi ha menors de Portugal, menors de Bèlgica, i també hi ha menors de Sant Just que han sortit d'aquí fa uns dies i estaran fins al 10 d'abril i connectarem amb ells i ens explicaran com ho estan passant i què és tot el que estan fent i aprenent. Després, a les 11 i 10, farem l'entrevista del dia, com sempre. Avui tenim el Cirque Smile, un circ que ha aterrat aquí a Sant Just, s'hi estarà fins al 21 d'abril i parlarem amb la seva directora artística. A veure l'espectacle també que ens ofereixen aquí al municipi. Després també tindrem a l'Elisa Linares per la secció Plaer i Alegria, com sempre. I ja a tercera hora, a les 12 i 10, asseixerà caure la Meri Barranco, perquè començarem la nova secció amb l'Associació de Veïns de Sant Just. Vindrà la Meri Barranco i la Lourdes Buzón. Acabarem el programa amb la participació del restaurant Cuina Miracle, que ens faran, com cada dimecres, l'espai de cuina. Vinga, va, que tot això és el que tenim avui, eh? No marxeu, que comencem! Comencem amb una de Judith Nederman, es diu Vinc d'un poble. Vinc d'un poble a vora el mar, que banya els seus amors en una platja sense grena. Vinc d'allà on tothom es somriu, d'allà on tothom sempre diu que el sol cura la pena. Al carrer del Carmeià, feliu que per Nadal sempre ens escriu algun poema. Amagats al passeig dels fins, amants de tan sols 15 anys, no han tingut temps d'aprendre'n. i sempre torno al mar, allà on puc respirar. i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell. Vinc d'un poble mariner, on flors i pescadors naveguen junts en una romba. Vinc d'allà on tothom fa el vermull, d'allà on les palmeres ploren la llorada cua. Quan arriba Sant Joan, i el dia es fa més llarg per celebrar la nostra festa. Omplim el poble de colors, cremem el desig al foc i l'alegria fa la resta. I sempre torno al mar, allà puc respirar. i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell. Vinc d'un poble a veure el mar, purifica la pell. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Allà on puc respirar. i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Vinc d'un poble a veure el mar. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticos-musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. Un quart d'onze del matí i passem a parlar amb la Mariona per l'actualitat Sant Justenca, que sempre ens porta aquests tres titulars més destacats. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Com anem? Molt bé. Això va bé, no? Gairebé que hem començat la setmana i ja som a dimecres. Passa molt ràpid. Ja, com qui diu, cap de setmana, ja estem, eh? A veure, què ens portes avui? Doncs mira, tenim que les famílies amb infants petits de Sant Just tindran l'oportunitat de conèixer de prop amb les escoles Bressol Municipals, Marrecs i Mainada, gràcies a les jornades de portes obertes que hi ha organitzades aquest mes. Són sessions que permetran a les famílies avaluar el projecte educatiu i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants. Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada, les visites a l'escola, a les escoles, es faran en grups reduïts de 10 persones guiats per les educadores. Molt bé. Llavors, per participar en aquestes visites, les famílies han de fer la seva inscripció prèvia a través d'un formulari que ja podeu trobar a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, per tal, doncs, d'organitzar aquests grups de 10 persones perquè sigui, doncs, l'experiència més enriquidora i més, el que deia, més personalitzada. Llavors, el calendari per les visites guiades és a l'escola Marrecs el 15 d'abril i el 18 d'abril, en tres hores diferents, que podeu consultar ja a la notícia de Ràdio d'Esvern, i a Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril. A més, també s'organitzaran dues sessions informatives al Centre Civí Vic Salvador Espriu, el 18 d'abril a un quart de 12 del matí i el 22 d'abril a dos quarts de 5 de la tarda. I en aquestes sessions, doncs, es presentarà el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants, així també com l'organització del curs escolar, el procés de preinscripció i matrícula i tot el que calgui saber. Les places disponibles pels pròxims curs escolar es distribueixen en diferents grups, en el grup de lactants, grup de 1 a 2 anys i grup de 2 a 3 anys, amb un total de 100 places. Déu-n'hi-do. En cas que no s'acollin infants amb necessitats educatives específiques, les places que s'oferiran seran fins a 111 places. D'acord. I a la notícia també podeu veure aquestes places com estan dividides en els diferents grups d'edat que he mencionat. Molt bé. Doncs escolta'm, a les famílies que s'estiguin plantejant portar els seus fills filles a les escoles Bressol d'aquí de Sant Just, tant la Mainada com Marrex, ja fan diferents horaris, diferents possibilitats, per anar a aquestes portes obertes en què s'ensenyen els centres. Exacte. Repeteixo, Marrex el 15 d'abril i el 18 d'abril, i a Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril. Fantàstic. Què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que la pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Grandes Plues i Sant Just porta el títol Els retrats més famosos de la història de l'art i tindrà lloc demà dijous 4 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola, com cada dijous, i serà càrrec de Mariona Millà, que és pintora, escultora i il·lustradora. La conferència pretén oferir una mirada aprofundida i enriquidora sobre algunes de les obres més icòniques i influents del món de l'art i també es pot consultar tota la informació de l'aponent, així com veure la seva obra, a la pàgina web marionamilla.com. És un esdeveniment obert a tot el públic, gratuït per socis i socis de l'Aula Universitària i amb una aportació de 5 euros per qui no sigui soci. Molt bé, doncs també tenim una altra sessió ja de l'Aula d'Extència Universitària, a, en aquest cas, temes artístics, no?, amb una professional que en sap un munt, segur, com tota la gent que ve a fer aquestes conferències i xerrades, gent amb renom dintre del seu camí i del seu sector. Exacte. I això, la gent que vulgui que s'acosti a l'Auditori de la Residència La Maiola. Exacte, com tots els dijous. Què més tenim? Ens falta un titular, Mariona. Doncs mira, tenim que durant el mes d'abril es posarà en marxa la fase 5, titular de la Zona Nord, de la implementació del nou sistema de contenidors amb xip a Sant Jus. Epa. S'efectuarà el tancament de contenidors de la Zona Nord a la part alta del barri centre, al barri nord, a la part que falta, perdó, del barri centre, al barri nord i a Can Moodlell. Per tant, durant el mes d'abril es faran visites als habitatges de la Zona Nord per entregar dues targetes per habitatge i explicar el funcionament dels contenidors amb xip que es posen als residus d'orgànics i de la resta. I l'activació del sistema d'aquesta zona està prevista pel 27 de maig, marcant així la finalització del desplegament de contenidors amb xip a tot el municipi. És a dir, que durant el mes d'abril es farà aquesta repartició de targetes i s'explicarà com funciona tot el sistema i el 27 de maig quedarà tot el municipi ja cobert amb aquests contenidors. Exacte. Amb el 95% de les targetes ja lliurades a la fase 4, l'Ajuntament ara se centrarà a informar els residents de la Zona Nord, que inclou els barris per sobre de la Rambla de Sant Just, com els de la carretera Reial Can Moodlell, barri nord i barri centre fins al carrer Sant Josep. Llavors, per garantir una adequada difusió de la informació, s'ha organitzat també una reunió veïnal per part de l'Associació de Veïns de Sant Just, el 9 d'abril a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall. I també s'enviarà una carta informativa amb un díptic a totes les llars afectades. A més a més, també s'instal·larà una carpa informativa al Parc Maragall i al Mercat Municipal, on personal contractat per l'Ajuntament donen, i també a més visitaran els veïns per llibre les targetes i resoldre dubtes. Per a aquells veïns i veïnes que no puguin ser localitzats durant les visites, hi haurà un punt informatiu i d'entrega de targetes a les escoles des del 20 de maig fins al 7 de juny, amb horari de 9 del matí a dos quarts de dues i de 5 de la tarda a 8 del vespre. Per tant, és molt estrany que no derribi la targeta d'alguna de les maneres. D'alguna via, per una via o altra, t'ha d'arribar la targeta. Exacte, et vindran a casa. Hi haurà punts informatius, també hi haurà punts de repartició, hi haurà gent que visitarà explicant el sistema. Vull dir, hi ha la reunió veïnal, com he dit, el 9 d'abril. Així que... Vies a totes les possibles, vaja. Exacte. Molt bé, i a més a més, hi ha l'avantatge que... Bueno, ja és un sistema que ja s'ha implantat en altres barris, per tant, si la gent ha passejat una mica per Sant Jus, també ha pogut veure, no?, una mica com... Bueno, com si ha vist algun veí o veïna tirar les escombraries. Exacte, totalment. A més, que és molt fàcil, és simplement acostar la targeta on hi ha la placa, que ja s'obre directament i ja està. Molt fàcil. Sí, i a més que s'està estudiant també que en un futur pròxim es pugui obrir amb... Amb el mòbil. Amb el mòbil, perquè clar, sí que és veritat que... Jo això ja ho he dit, eh, ho veig més perillós que una altra cosa. Més perillós. Obrir les escombraries amb el mòbil, sí, sí, sí, sí. Clar, però també la... Què ho dius per si tires el mòbil a les escombraries? Home, home, home... Clar, però també s'han de posar facilitats perquè si, jo què sé, no trobes la targeta, potser vols tirar alguna cosa a les escombraries sense estar des de casa teva, jo què sé. No, no, jo, o sigui, estic a favor de posar també l'opció del QR, suposo, no? Serà amb un... Sí que és veritat. O amb un codi de barres amb el mòbil, o sigui, per la gent que, òbviament, et deixes la targeta o no la portes a sobre per qualsevol cosa, tenir-la al mòbil és molt pràctic. Oh, jo què sé, però això... Jo crec que deuen amb QR, no? Amb QR o potser amb un codi de barres, o... Clar, si convides la gent a sopar a casa, imagina't, i al marxar el típic que els dius ei, feu-me el favor de baixar les escombraries, els envies el QR i ja ho poden obrir, si no, et tocarà baixar... Mariona i jo no li dic als meus convidats que em tirin les escombraries. Home, les escombraries que he fet... De cap de les maneres. Les escombraries que he fet durant el sopar, baixeu les pizzas, baixeu-les... El que sigui, em es fa molt, eh, Núria? Jo, almenys ja a casa meva s'ha fet sempre. Que convides a molta gent, feu molt de residu, demanes... Ei, quan marxeu, baixeu-los. Clar, amb targeta et diran... Doncs no, te toca. Però si hi ha el codi al mòbil, doncs mira. També és a dir que no serà el primer mòbil llançat a les escombraries per error, eh? No, no, no. Ni mòbil ni claus. Exacte. Bé, ja veurem com s'acaba de gestar el tema del codi. En fi, deixem aquí, Mariona, aquests tres títulars aquí de Sant Just, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dimecres. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Com cada hivern, vacunar-se és vital per prevenir complicacions. Bronquiolitis. Immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024. Grip i Covid. Vacuna de la grip per tots els infants entre els sis mesos i els cinc anys. I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys. Persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut. La millor defensa és un bon atac. Vacuna't. Demana hora al teu cap o punt de vacunació. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Vinga, anem a llegir a les notícies que obren els diaris en català d'avui i com sempre comencem amb la portada del diari Ara. Mariona, què és el que diu? El diari Ara obre dient que Aragonès proposa un referèndum dins de la Constitució. Pel que fa a la pregunta, la ciutadania hauria de dir sí o no a la qüestió voleu que Catalunya sigui un estat independent? I pel que fa a la reacció, doncs la Moncloa rebutja radicalment una consulta pactada a través de l'article 92 de la Carta Magna. Doncs sí. En fotografia principal veiem un cotxe completament destrossat que és un cotxe d'una ONG perquè diu que Israel mata set cooperants de la ONG de José Andrés. L'aviació israeliana va bombardejar a Gaza el convoy senyalitzat de World Central Kitchen que és l'entitat nord-americana del xef espanyol José Andrés que portava menjar a la franja en col·laboració amb Open Arms i que ara ja sospès l'activitat. Doncs sí, sí, realment una catàstrofe, eh? Sí, perquè és això, el convoy aquest anava senyalitzat com a ajuda humanitària, com a ONG i igualment va... Clar, és que a més es veu la fotografia, de l'ara es veu la furgoneta que a la part de dalt... Està foradada. Està foradada, però porta la senyal, o sigui, perquè ho vegin els avions a dalt o els bombarders o els helicòpters o qui tira missils que vegi que allò, o sigui, porten la senyal amb aquesta lupa. per avisar, no?, perquè vegin des de dalt que es tracta d'un convoi d'ajuda, de cooperació. I bé, es veu per dalt foradat, o sigui... Exacte. Què més? Seguim amb més notícies d'avui. De l'ara diu que hi ha rècord històric de treballadors al març. L'estalvi de les Llarges dispara un 70% el 2023. També l'ara diu que Alicia Romero i Anna Navarro són segones a les llistes del PSC i de Junts. Sí. I per tancar la portada d'avui de l'ara veiem que els sindicats de presons i la Generalitat obren negociacions. Després d'uns quants dies de manifestacions i protestes, també, reivindicacions, doncs comencen a negociar. Exacte. Què més tenim ara? Passem a la Vanguardia? Passem a la Vanguardia, que obre també amb les eleccions del 12 de maig. Diu que Aragonès introdueix la pregunta del referèndum en la campanya electoral. El president planteja votar sobre si Catalunya vol ser independent a l'empara de la Constitució i el PP denuncia l'ús partidista de la Generalitat. En fotografia principal, també parla d'aquest atemptat contra aquesta ONG. A Gaza diu que ha estat, veiem en la fotografia, un cotxe completament destrossat i calcinat i diu que és l'estat d'un dels vehicles del convoy de World Central Kitchen després de l'atac. El viatge s'havia coordinat amb els militars israelians. És a dir, que fins i tot l'ONG s'havia posat d'acord amb els militars israelians per dir, ei, anem a fer aquesta ajuda humanitària i igualment han estat atacats. Doncs sí. Ara, què més seguim? Més notícies de la Vanguardia. Veiem que el Congrés citarà Yusso i la seva parella per la compra de mascaretes. El PSOE replica el PP i el seu pla de corralar l'armangola al Senat pel cas Koldo. També veiem avui a la Vanguardia que set membres de l'ONG del SEF és notícia relacionada amb la fotografia principal que diu set membres de l'ONG del SEF José Andrés moren en un atac israeli a Gaza que Netanyahu admet el bombardeig no intencionat del convoy humanitari. és a dir, a la fotografia de l'Ara es veia clarament com tenia un forat sobre un dels cotxes però Netanyahu diu que no és intencionat. No, no, no. Que dius com li dones... A més que va dir literal coses que passen. Coses que passen, no? Coses que passen. Que té el forat just al sostre que dius li has d'apuntar per donar-li a un vehicle. Clar, clar, clar. Vull dir, si no, les possibilitats de que li donis just a sobre són baixíssimes. Sí, sí. Però bé, ja és que no tenen cap mena de vergonya. No, no. I també estan en un punt en què cada cop el suport que té a Israel és menys. Sí, sí, sí. A veure quant temps ha de passar perquè es quedin absolutament aïllats. En fi. Seguim més notícies de la Vanguardia. Vèiem que la pluja dona dos mesos de treva a la sequera a Catalunya. És a dir, hem respirat una mica més tranquils després d'aquesta Setmana Santa. Sí. Però bé, són dos mesos de treva, eh? I també ara començarà la calor. D'aquí, sí, sí, sí. De fet, el Carles ja... Bé, després ens ho explicarà. Però ja va dir ahir que venia cada cop més... De fet, avui ja les prediccions... Jo he mirat el típic que mires abans de sortir per veure com t'has de començar a vestir per no passar calor ni fred. I ja els pròxims dies ja arribem sempre als 20 graus. Sí, sí, sí. Ja comença a venir la caloreta. Fora anoracs, va. I per tancar la portada de la Vanguardia veiem que hi ha un pla antitabac. El Beto a fumar a les terrasses no té consens. Sí. A més, és un tema que ja ve de... ja porta anys gestant-se aquest tema de fumar. Exacte. no fumar no fumar no fumar no fumar no fumar no fumar no les terrasses. En fi. i per tancar la portada de la Vanguardia fa menció el desesperant procés de jutjar un reincident. anem ara a la portada del periòdico que obre també amb la imatge d'aquest bombardeig a l'atac en els cooperants en què Israel mata en un bombardeig a set treballadors d'aquesta ONG del xef José Andrés que van distribuint ajuda a gasa. Més notícies. També a la portada del periòdico parla del mal que està fent en el litoral el pas del temporal Nelson. Diu aquí que les platges catalanes rebran sorra per salvar l'estiu. Diu aquí que el govern es coordina amb els ajuntaments dels municipis afectats per avaluar els danys i estudiar a declarar l'emergència per accelerar les reparacions. Vaja. També Carragonès proposa un referèndum amb l'article 92 de la Constitució. Després també parlen de patrimoni urbà. Diu que Barcelona dedicarà 3,2 milions més a conservar tendes icòniques que en els últims anys n'han tancat unes quantes. Exacte. De fet, si vas pel centre de Barcelona no veus res. Hi ha... Tradicional. Exacte, són tot cadenes, franquícies, està tot esquerit en anglès. Totalment, totalment. Després també diu aquí comptes del INE de l'Institut Nacional d'Estadis que diu que l'estalvi de les famílies creix per la feina i la moderació de la inflació. També diu aquí Laporta intenta que Nike no li cobri les penalitzacions del contracte en referència a la situació econòmica del club. I després també acaba amb una estrena. Diu aquí el periòdico Jauria que és l'obra sobre el cas de la manada recala en el Teatre Romea. Després, ara passem a la portada del Punt Avui que obre a gran imatge d'unes terres agrícoles d'un pagès que està d'esquena amb una imatge també d'un tractor. Diu, vull ser pagès. Joves sense lligams familiars amb el sector es formen per ser agricultors o ramaders tot i la crisi i el malestar pels problemes de rendibilitat, sequera i l'elevada càrrega burocràtica. Altres notícies també del Punt Avui doncs, per exemple, diu aquí la fragilitat del litoral en evidència i és que l'augment de temporals al sud-oest té més impacte en la regressió de les platges. També parlen d'aquest referèndum en el marc constitucional. Diu que Aragonès proposa una consulta pactada amb l'Estat que el govern Sánchez ja descarta. I acaba amb també aquesta petita notícia diu aquí Atac d'Israel a l'ajuda humanitària a la Franja d'Agassa. Mariona, aquestes han estat les portades dels diaris d'avui, 3 d'abril. Si et sembla, ho deixem aquí. T'escoltem a tu a les 11 i a les 12 en punt i a la 1 amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Fins ara. Fins ara. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Vinga, i fem ara la previsió del temps amb el Carles. Bon dia, doncs seguim amb aquesta tranquil·litat. Com dèiem, ahir comentàvem el fet que ens creuava l'últim front, molt desgastat, que va deixar alguna goteta a l'interior de Catalunya, un petit augment de núvols, que els vam comprovar ahir al vespre, a Sant Just d'Esvern, que es va tapar una miqueta el cel quan se n'anava just el sol. Aquests núvols no van aportar massa cosa més i ara ens queda l'estabilitat. Com dèiem, aquest flux que teníem, amb depressions, amb latituds una miqueta més baixes, amb anticiclò escandinau, feia que totes aquestes línies frontals més actives i, a més a més, que anaven associades amb aire fred, viatgessin per la península ibèrica i anessin a patar cap al Pirineu i ens ha donat aquest mes de març que ahir comentàvem aquí a la Rambla, el fet que era un mes de març que ha plogut per sobre del que tocaria de mitjana, per un mes de març. Això no passava feia sis mesos i, d'altra banda, que sempre aquests últims sis mesos n'hem estat sempre per sota del que hauria de tocar per l'època i, d'altra banda, és un mes que, com ahir també comentàvem, el fet que feia 23 mesos que, com a mínima, l'àrea metropolitana, Barcelona, Sant Jús, no plovia tant en un mes. O sigui, ens hem de remuntar gairebé dos anys enrere. Hem acomiadat el mes de març amb molta alegria i comencem el mes d'abril amb el que dèiem, amb una situació que ha canviat, que ara ja no parlem de fronts que ens van visitant al país, sinó que l'anticicló que puja i que ens ve des del nord d'Àfrica farà de tap per a totes aquestes línies frontals que continuen passant però que passaran en latituds més altes i això farà que els propers dies tinguem un temps força més estable i amb unes temperatures que en aquesta època de l'any quan tenim una certa influència de vents del sud, del sud-oest i no van associades amb aire fred en alçada, provoca que les temperatures es puguin enfilar. Temperatures que aniran pujant al llarg dels propers dies però tenim aquests dubtes que sempre se'n generen a la primavera a punts del litoral i Sant Jús estem en línia recta tan sols 7 quilòmetres del mar i això provoca que en aquesta línia marítima es puguin formar boires. Per què? Doncs perquè hi ha una temperatura que és força alta a l'ambient, l'aigua del mar en aquesta època de l'any encara és força fresca, ha plogut molt durant el mes de març o sigui que no s'ha anat escalfant com hauria i això provoca que la mateixa línia de la costa es puguin formar aquestes boires baixes que a vegades doncs estàs a un quilòmetre de la costa decideixes anar a passar el dia a la platja arribes a la platja i està ben tapat amb un cel ben gris i a més a més amb un ambient fred perquè agafes la temperatura de l'aigua del mar. Doncs bé, al llarg dels propers dies es poden formar aquestes boires podem tenir aquesta situació de boires a punts del litoral que provocaran que les temperatures quedin molt bé esfrenades i per això ho explicàvem perquè Sant Jús sí que és cert que a gran part de Catalunya i per exemple a Tortós arribaven als 23 graus a Sant Jús ens vam quedar a tocar dels 18 o sigui no vam arribar als 18 i al llarg dels propers dies s'anuncia en general a Catalunya un augment de les temperatures el que està per veure és com pujarà la temperatura aquí a Sant Jús creiem que avui doncs d'aquests gairebé 18 d'ahir doncs avui podríem arribar cap als 19 aproximadament o fins i tot als 20 graus demà dijous seguiríem amb una situació molt semblant i a partir de divendres potser tenim alguns núvolets més no és que ens hagi de creuar grans fronts ni grans precipitacions però sí que els dies seran una miqueta més variables amb el sol com a protagonista però amb una mica més de variabilitat això seria entre divendres i dissabte seguim amb aquesta influència de béns del sud en general a Catalunya la tendència és que les temperatures vagin pujant però al litoral quedarà en frenades més o menys ens quedarem amb aquests valors de com a molt 20 graus o sigui anirem jugant des d'avui dimecres fins ben bé dissabte amb aquests valors entre els 18 i els 20 graus les mínimes baixen les nits són serenes avui ho ha pogut passar hem baixat fins als 10 graus de temperatura de mínima a Sant Jús si hi ha alguns núvolets a la nit doncs les temperatures no poden baixar massa però hi ha aquest contrast tèrmic entre els 20 de màxima i els 10 de mínima que anirem jugant fins ben bé dissabte per què estem dient tota l'estona dissabte? doncs bé perquè diumenge molts mapes ens marquen que serà un dia força més gris és una línia frontal que passa en un espai de bon temps però aquesta línia frontal no va carregada un ruixat alguna tempesta al Pirineu de mitja tarda però vaja el que podria passar i això encara està per confirmar i ho intentarem fer entre demà i divendres és que diumenge pugui tenir alguns núvols més i les temperatures puguin recular un palet molt poca cosa però clar recularan a l'interior que han tingut més sol aquests dies les temperatures han estat més valentes i han pujat més però a la costa tampoc no ens enterarem massa ens haurem d'esperar a la setmana que ve aviam si arriba algun canvi si arriba alguna situació de precipitacions típica de la primavera perquè de moment el que és aquesta setmana seguirà amb molta tranquil·litat amb algun ruixat de mitja tarda en zones de muntanya al Pirineu amb una cota de neu alta al voltant dels 2.200 metres i a Sant Jús doncs el que comentàvem temps bastant tranquil i de moment seguirem atents aviam què pot passar diumenge si és un dia més gris o és un dia solellat igual o sigui que això són els deures que tenim d'anar seguint al llarg dels propers dies aquí a la Rambla això és tot que vagi bé i bon dia molt bé moltes gràcies Carles doncs ja tenim la previsió del temps per aquestes properes hores aquí a Sant Just demà seguirem a la mateixa hora amb més qüestions a veure si es confirma realment el que ens ha estat comentant el Carles ara deixem un tema musical i seguirem amb l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona que estan in situ allà a Madeira a la illa de Porto Santo amb aquest intercanvi anomenat Flower Power de moment us deixem un tema de Doja Cat Say So motorsport hi a la Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una banyera? Amb els problemes de sequera que hi ha. El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials. És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua. És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua. O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible. El vàter no s'ha de fer servir com a paperera. I, si en lloc de banyar-nos ens dutxem, estarem contribuint a estalviar molta aigua. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Arriba ara el moment de fer l'espai de mobilitat internacional i parlarem amb l'Aroa Carmona, que és la responsable del servei. Un servei que es dona des del casal de joves i que, sobretot, estan tenint molt d'èxit els programes dels intercanvis que es fan per Europa amb joves menors d'edat. Concretament, ara, durant la Setmana Santa va marxar un grup. S'està fent, de fet, aquest primer intercanvi amb menors que van marxar i estan a la illa de Porto Santo, a Madeira. Parlem amb l'Aroa, perquè estan allà, amb el grup de joves. Hola, l'Aroa, què tal? Molt bon dia. Hola, Núria. Bon bon dia a tothom. Què tal? Com està anant l'experiència? Ja fa uns dies, no?, que esteu per allà a Madeira? Doncs sí, ja avui és el cinquè dia. Vam arribar el dia 30. Sí. I és el cinquè dia que estem per aquí i el quart que estem a Porto Santo, perquè el primer dia vam arribar a Madeira, la illa de l'Aroa. Molt bé. Quanta gent sou d'aquí de Sant Just, allà ara mateix, fent l'intercanvi? Doncs són 11 joves i el Sergi Radal Casal i jo. Molt bé. Suposo que l'experiència està anant superbé. Nosaltres volem parlar ara, no sé si tens per aquí a mà, algun dels joves que ens pugui explicar tot el que han anat fent una mica des del primer dia, les activitats, com s'estan organitzant, tot plegat. Sí, i tant. Mira, Núria, et passo la Paula, la Paula Montalbán, perquè t'expliqui una mica què portem fent aquí des que vam arribar, d'acord? Molt bé. Gràcies, Aroa. Hola, Paula, què tal? Com estàs? Hola. Estic molt, molt bé. El millor està aquí. És increïble. És brillant, luminós. És el millor que hi ha a Sant Just. Paula, escolta'm una cosa. Què és el que esteu fent allà a Madeira, els joves d'aquí de Sant Just? Què esteu fent? Quin tipus d'activitat? A Madeira no ho vam fer molt, però a Porta Santo estem fent activitats amb els portugueses i els belgues, per connectar amb tot, la natura i aquestes coses. Sí. Estem fent activitats molt interessants per relacionar-nos, relaxar-nos, menjar gratuït. però, Paula, quan comenceu el dia, què és el que feu? És a dir, esmorzeu i després què feu? Us poseu a fer ja activitats que heu preparat vosaltres? Ens llevem, esmorzem i fem activitats, però tenim com diverses activitats. Sí. Activitats que fan els monitors o, per exemple, activitats que fem nosaltres, els belgues, els portuguesos. Ens van com tornant, perquè estan com preparades, saps? Molt bé. I vosaltres, els de Sant Just, Paula, vosaltres heu preparat alguna activitat? L'esteu preparant ara? Ah, sí, sí. Ahir, per exemple, vam ballar la Macarena. Sí? Els hi vau ensenyar ballar la Macarena? Sí. Va ser molt interessant. Com va anar l'experiència? Ho vam fer bé o no? Sí, sí, bastant bé. La cronometració aquí no falla. Després esteu fent visites per conèixer una mica també la illa? Abans d'ahir vam fer una petita visita al poble i vam anar a la platja, per exemple, o ahir vam anar a la muntanya i vam veure com les vistes del poble, perdona, de la illa. I, Paula, per les tardes i això, què és el que feu després de dinar, per exemple? Moltes, moltes, moltes activitats. Tenim també free time i, sobretot, activitats a saco, saps? Molt bé. I també, després de sopar, a vegades fem l'Intercultural Night, que és com, és com que diverses persones del país porten menjar. Sí. Típic d'allà i fan com una exposició o teatre o PowerPoint o Cajut o, saps? Per conèixer més el seu país i intervenir-nos amb ells i porten, jo què sé, els verdes xocolata o... Escolta'm, Paula, no sé si tens algun company o alguna companya també aquí amb tu que vulgui parlar una estoneta. Hola. Hola, Valeria, què tal? Com va? Bon dia. Bé, a vosaltres? Bé, molt bé. Escolta'm, Valeria, què és el que esteu fent aquests dies allà a la illa de Porto Santo? A tu quina és l'activitat? I la Paula ens ha estat explicant una mica que esteu fent diferents també visites per la illa, que us esteu relacionant amb els belgues, amb els portuguesos... A tu quina és allò que més t'està agradant? M'està agradant molt les activitats que podem barrejar amb la gent d'altres països, perquè realment aquells són els moments quan podem socialitzar entre nosaltres. i... Però també m'agraden molt els moments lliures que tenim, perquè és com que tenim molt espai per parlar de molts tòpics diferents. A Podem és que hi ha un nosaltres i som molt bonics aquells moments. Us relacioneu amb els belgues i amb els portuguesos i establiu relacions d'amistat o com us quedeu vosaltres amb més la gent de Sant Just? No, jo pensava que ens quedaríem una mica més amb la gent de Sant Just, però realment els belgues, per exemple, tenen un molt bon anglès i per això és com molt a molt parlar amb ells i realment ho fem molt més del que m'esperava. Que bé. Igual amb els portuguesos i la gent que no té l'anglès a un nivell tan alt, doncs s'hi comporen i tots fem un esforç perquè vulguin també parlar amb nosaltres al mateix nivell o parlem, per exemple, amb més a poc a poc o utilitzem el traductor, pel que ens entenguin millor i ens comuniquem. Clar, com va el tema de l'anglès? Això és un problema o ho sabeu defensar prou bé? No, no és un problema perquè realment, clar, hi ha gent que té un anglès millor, hi ha gent que ho té una mica pitjor, però tots ens comuniquem i ho practiquem i ningú s'enfada, tots són molt pacients. I què tal l'alberg? Esteu a gust? Esteu bé? Sí, perquè l'espai mola molt, és molt tranquil i hi ha moltes, moltes zones per on podem, doncs, per exemple, menjar, on podem parlar, fer les activitats, tenim la platja aquí al costat, així que és perfecte. Molt bé, que bé. I quin tipus d'activitat, sobretot, esteu fent? Relacionades amb quina temàtica? Doncs, evidentment, amb les flors, perquè el nostre intercànvi es diu Flower Power i estem explorant la natura una mica i també amb les cultures. Per exemple, cada nit tenim un culture at night, que és cada país presenten les seves cultures i el seu menjar tradicional. Per exemple, aquesta tarda harem el d'Espanya. Sí? Sí, i també, per exemple, hi ha també unes activitats estàtiques, diguem, per exemple, cada matí, un grup de representants d'un país, no?, fa com un NHIS, que fa com una activitat una mica per despertar-nos. Per exemple, com t'he dit abans, nosaltres hem fet una vegada la Macarena, nosaltres hem fet un joc i d'aquesta manera ens despertem una mica. Molt bé, molt bé. I vosaltres a Sant Just heu fet ja alguna activitat? Heu estat vosaltres els que hàgiu promogut algun taller? Sí, la nit d'aller, per exemple, els nens de Sant Just han fet com un relaxing game, una activitat una mica, perquè nosaltres, per exemple, reflexionem sobre cada dia que passem aquí, però ho fem per països. i ahir ho hem fet com tots junts i ens hem fet, per exemple, un massatge i hem comentat, doncs, coses que ens han agradat d'aquest dia i ha sigut molt guai. Molt bé, molt bé, molt bé. Tenen la mateixa edat, més o menys, els belgues i els portuguesos? Sí, ja tots som més o menys de la mateixa edat, evidentment, si poses la més petita amb la més gran, el millor, ens nota una mica de diferència, però tothom en contra de la gent amb la que està molt potenta i tots som equivalents d'aquí. Molt bé, que bé. Valeria, jo no sé si tens algun altre company per aquí, també al costat, que vulgui comentar alguna coseta. Hola, bon dia. Hola, Paola, què tal? Molt bé. Tu com t'ho estàs passant aquí a l'intercanvi? Doncs molt bé, estic conèixent molta gent i ens ho estem passant molt bé. De la illa, heu fet alguna visita? Què més t'està agradant de Porto Santo? M'està agradant que els paisatges són molt bonics i quan caminem per les muntanyes és tot molt verd i molt bonic. Molt bé. De les flors, que, bueno, el títol ja ens ho han dit, no?, es diu Flower Power, aquest intercanvi. De les flors, què estàs aprenent o què és el que més t'ha sobtat? Estic aprenent, doncs, que hi ha molts tipus de flors diferents i que aquí, òbviament, no podem ni arrencar-les ni res i que hem de respectar la natura i tot això. A l'Albert, com va tot? Per tu és un lloc acollidor? És còmoda? Us podeu relaxar bé també per les nits? Sí, sí, ens podem relaxar bé aquí perquè com que tenim com una hora perquè tothom estigui més callat, per dormir i tal, i com no és molt gran tampoc, podem relaxar-nos i descansar molt bé. Paola, tu, a l'hora de fer l'intercanvi, què és el que et va motivar, no?, per dir, ostres, jo el vull fer, jo ho vull provar, això, d'anar a fora. No sé si és la primera vegada que marxes a un intercanvi. Sí, sí, és la primera vegada que marxo i, doncs, el que em va motivar era com conèixer la nova gent, viure noves experiències i coses així. I et feia una mica de por, potser, abans de marxar? No, no em feia por, però em feia com, no sé, com respecte per saber què ara va passar o alguna cosa així. I, de moment, l'experiència en aquests cinc primers dies està sent perfecta, no?, pel que veig. Està sent molt, molt guai, molt xula i m'ho estic passant molt, molt bé. De moment, de les coses que esteu fent, dels tallers, a tu què és el que més, bueno, amb el que més et quedes, no?, amb el que més t'agrada. Amb el que més em quedo, em quedo amb fer com noves amistats amb gent d'altres llocs, poder conèixer les seves costums i coses així i poder intercanviar com les nostres, també. I dels belgues i dels portuguesos, estàs sorprenent alguna cosa de la seva cultura o estàs aprenent coses noves que t'hagin així sorprès? Mira, m'està sorprenent, per exemple, els portuguesos. Jo pensava que, com que els entendria més, però, clar, també m'he entès molt bé amb els belgues. I estic aprenent com m'estan ensenyant una mica el seu idioma, que tenen moltes paraules difícils, no?, com els portuguesos és més com igual, l'idioma, per dir-ho així, més semblant. I amb la gent de Sant Jus, què tal? Com us porteu entre vosaltres? Esteu fent pinya? Sí, sí, estem fent pinya, ens portem tot superbé i ja som com aquí una família. Sou joves entre, crec que entre 13 i 19 anys, pot ser? Sí. Molt bé. I vau fer alguna sessió abans de marxar per conèixer-vos una mica més? Com, com? Que sí, abans de marxar a Porto Santo vau fer alguna sessió aquí a Sant Jus, tots blagats, abans de... Bueno, això abans... Sí, sí, sí. Sí? Vam fer com una cara de com per parlar de tot el que n'ha de fer, explicar i conèixer-nos una mica. Molt bé. Suposo que també va anar bé, no? Potser abans de marxar i de més, poder fer aquest espai? Sí, sí, així ens podíem conèixer i ja com trencar gent des del principi i portar-nos tot genial, com ens surten ara. I Paola, teniu alguns càrrecs o ara quan esteu de fora, teniu alguns encarregats de dur a terme algunes tasques o no? Cadascú va una mica més independentment? Sí, sí. Tenim com tasques de fer, per exemple, avui hi ha gent que té com que ajudar a preparar el dinar, a rentar els plats, altres tenen que fer com les fotografies i altres tenen que al final del dia fer com una petita redacció de tot el que hem fet avui. i això es dirigen en tres grups i hi ha com persones de cada país, de Portugal, de Bèlgica i d'aquí, i nosaltres, i els dividim i ho fem tots clar. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, Paola, suposo que ara us estareu acabant també de llevar. Ara hauríeu d'estar a l'escola o a l'institut? Això ho heu tingut en compte a l'hora també de després quan torneu, d'aquí uns dies? Sí, sí, ho hem tingut en compte i, bueno, quan torneu ja ens posarem el dia a l'escola, però ho saben i també podem ser aquí com deures, és a dir, ens poden enviar alguna cosa i els temps lliures podem fer coses. Molt bé. Quin dia és el que torneu aquí a Sant Just? El 10. El 10 d'abril, eh? Per tant, encara us queden uns quants dies. Bé, doncs, escolta'm, Paola, ho hem de deixar aquí? Si em pots tornar a passar a l'Aroa? Sí, sí. Molt bé, gràcies. Hola, Núria. Hola, Núria, sí. Hola, Aroa. Veig que s'ho estan passant molt bé, que estan aprenent moltes coses, que, bueno, també hi ha sorpreses, no? Que, ostres, pensàvem que ens portaríem millor, que ens entendríem amb els portuguesos, però amb els belgues també, Déu-n'hi-do, el que estem connectant, em diuen. O sigui que... Sí. I encara us queden uns quants dies, eh? Sí, encara ens queden... Bé, estem ara a la meitat de l'internet, avui és dia 3. Bé, no, encara ens queden... No, una mica més. Parlem 3, 4, 5, sí, una mica més, ens queden 7 dies. Si tornem al dia 10, avui és dia 3, oi que sí, Núria? Sí, sí, sí, sí. Doncs això, ens queden uns... Comptant avui uns 7 dies. Molt bé. I moltes activitats per fer i moltes experiències per viure. Que segurament, si totes aquestes preguntes que es veu avui, el li preguntes a l'últim dia, o, bueno, quan tornem, no?, a l'entrevista que volem fer conjuntament, si els li preguntes, doncs les respostes serien diferents, estic segura. Clar que sí. Doncs, Eroa, si et sembla, ho deixem aquí, d'acord, i res, que acabeu de passar molt bon intercanvi i ens tornem a saludar a la tornada, ja, de Porto Santo. Molt bé, moltes gràcies per trucar i, res, les noies molt felices de participar-hi. Així que, gràcies, Núria. D'acord, que vagi bé. Adéu. Adéu, com que vagi molt bé. Adéu. Adéu, com que vagi molt bé. Adéu, com que vagi molt bé. Anem aquí, també amb força viatgers curiosos a qui tot plegat els ha agafat per sorpresa i amb una desena d'agents de la Policia Nacional. Això sí, no s'espera que el detinguin, segons han informat les fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. En tot cas, el citarien a declarar més endavant. Jordi Bresco, Catalunya Ràdio Madrid. Més notícies, Sara Riera. L'atenció primària inclourà l'historial clínic dels pacients als condicionants socials i familiars que els afecten per fer un millor tractament a la consulta. Els determinants socials de la salut són totes aquelles circumstàncies o factors que envolten una persona al llarg de la vida i que afecten de retruc la seva salut. Estem parlant de si està a l'atur, si és analfabeta, si pateix soledat no desitjada o si té accés a les tecnologies. Els professionals de la salut ja ho tenen en compte a l'hora d'atendre els pacients, però només registren a l'historial clínic la malaltia i no pas aquests condicionants. Ho ha explicat Berta Rodoreda, que és l'infermera del cap Sant Padó i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS. A part de tindre un sucre mal controlat, què tens que t'està grujant aquest sucre mal controlat? És una informació molt valuosa per intentar adequar el tractament, no? Pot ser des d'una escolta activa fins a una prescripció social. Se mire més el tema de no sobremedicar o sobrediagnosticar, no? Perquè sempre hi ha com un context i una condició social que agreuja aquella situació. I a Itàlia, el govern d'extrema dreta afronta des d'avui dues mocions de censura. Una contra el ministre Salvini, qüestionat pels seus vincles amb Vladimir Putin, i l'altra contra la ministra de Turisme, Daniela Santaquer, investigada per malversació durant la pandèmia. El resultat d'aquesta votació se sabrà demà. Není, fins a Roma. Dua Rubió, bon dia. Bon dia. Probablement les dues mocions no passaran, ja que el Parlament està controlat per la coalició de dretes. Mentre Santaquer estava ahir molt tranquil·la per la cohesió de la majoria, Fratelli d'Itàlia, Lliga i Força Itàlia. Salvini, que fa només 15 dies va ser l'únic parlamentari italià que va saludar amb satisfacció mal dissimulada la victòria de Vladimir Putin a les presidencials, ahir lamentava, en canvi, per escrit aquesta admiració, assegurant que la invasió d'Ucraïna l'ha fet canviar d'opinió en les relacions polítiques amb Rússia. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma. Els Mossos d'Esquadra investiguen un nou assalt en una casa de l'Horta de Lleida. Els afores de la ciutat anem cap allà, Estela Busoms. Bon dia. L'assalt va passar al voltant de la mitjanit de dilluns a dimarts a la partida de Montcada. L'home dormia quan va sentir soroll i es va trobar els lladres dins de casa. La reacció dels assaltants va ser llançar-li una ampolla que li va impactar el pit i fugir sense emportar-se res de l'immoble. El propietari va trucar als Mossos que van obrir una investigació i esperen que presenti formalment la denúncia. En aquest sentit, fons de la policia recorden que és important formalitzar les denúncies perquè quedi constància dels delictes i poder actuar en conseqüència. De fet, els veïns de l'Horta de Lleida han detectat un repunt dels robatoris en aquesta zona rural que envolta la ciutat. Fa poc més d'una setmana, la nit del diumenge 24 de març, hi va haver un altre assalt violent en un xalet de la partida Boixadors. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida. I ara la resta dels esports, Marcos. Doncs encara en clau, Federació Espanyola de Futbol, recordeu com a veure el bolletí amb la informació de Luis Rubiales, la comissió gestora es reuneix aquesta tarda amb caràcter extraordinari. Ho fa per convocar eleccions a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol. El París Sant Germen es mostra interessat en Jul Koundé i Héctor Ford i ha sondejat el Barça sobre el futur d'aquests dos jugadors. Ho avança ahir al programa Tot Costa de Catalunya Ràdio. Amb Koundé el Barça estaria disposat a parlar-ne i, en canvi, el club blaugrana no vol negociar per Héctor Ford. En embola el Barça confirma que el seu tècnic Antonio Carlos Ortega dirigirà la selecció del Japó als Jocs Olímpics a París. Ortega té contracte amb el Barça fins l'any 2026, encara en clau blaugrana, però no que hi patins. Renovació del porter Sergi Fernández fins al juny del 2025. I en Waterpolo el Barceloneta rep aquest vespre el Fener Baros en partit de la tercera jornada a la segona fase de la Champions. I aquest migdia, però a la lliga masculina de Waterpolo, sabadell que no he. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 5 minuts de les 11, us informa Mariona Salas Vilanova. Les famílies amb infants petits de Sant Just tenen l'oportunitat de conèixer de prop les escoles Bressols Municipals, Marrecs i Mainada, gràcies a les jornades de portes obertes organitzades aquest mes. Aquestes sessions permetran a les famílies avaluar el projecte educatiu i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants públiques. Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada, les visites a les escoles Bressols es faran en grups reduïts de 10 persones, guiats per les educadores. Per participar en aquestes visites, les famílies hauran de fer la seva inscripció prèvia a través d'un formulari que podeu trobar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El calendari per a les visites guiades és a Marrecs el 15 d'abril i el 18 d'abril i Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril. A més, s'organitzaran dues sessions informatives al Centre Cívic Salvador Espriu el 18 d'abril a un quart de dotze del matí i el 22 d'abril a dos quarts de cinc. Durant aquestes sessions es presentarà el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants, així com informació sobre l'organització del curs escolar i el procés de preinscripció i matrícula. Les places disponibles per al pròxim curs escolar es distribueixen en lactants, grups d'1 i 2 anys, grups de 2 i 3 anys, amb un total de 100 places. En el cas que no s'hi acullin infants amb necessitats educatives específiques, aquestes places s'oferiran a la resta de preinscripcions amb un màxim de 111 places. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Grandes, Plugues i Sant Jus porta el títol Els retrats més famosos de la història de l'art i tindrà lloc el pròxim dijous 4 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Serà càrrec de Mariona Millà, pintora, escultora i il·lustradora. La conferència pretén oferir una mirada profunda i enriquidora sobre algunes de les obres més icòniques i influents del món de l'art. Es pot consultar tota la informació de l'aponent així com veure la seva obra a la pàgina web marionamilla.com. És un esdeveniment obert a tot el públic, gratuït per socis i sòcies de l'Aula Universitària i amb una aportació de 5 euros pels no-socis. Durant el mes d'abril es posarà en marxa la fase 5 de la implementació del nou sistema de contenidors amb xip a Sant Just. S'efectuarà el tancament de contenidors de la zona nord del municipi a la part que falta del barri centre, el barri nord i Can Modulell. Durant el mes d'abril es faran visites als habitatges de la zona nord per entregar dues targetes per habitatge i explicar el funcionament dels contenidors amb xips per a residu orgànics i resta. L'activació del sistema de tancament d'aquesta zona està prevista pel 27 de maig, marcat així la finalització del desplegament de contenidors amb xip a tot el municipi. Amb el 95% de les targetes ja lliurades a la fase 4, l'Ajuntament se centra ara a informar els residents de la zona nord. Per garantir una adequada difusió de la informació s'ha organitzat una reunió veïnal per part de l'Associació de Veïns de Sant Just el 9 d'abril a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall i s'enviarà una carta informativa amb un díptic a totes les llars afectades. A més, al final de mes s'instal·larà una carta informativa al Parc Maragall i al Mercat Municipal. Personal contractat per l'Ajuntament visitarà els veïns per lliurar les targetes i resoldre dubtes. Per a aquells veïns i veïnes que no puguin ser localitzats durant les visites, hi haurà un punt informatiu i d'entrega de targetes a l'equipament Les Escoles des del 20 de maig fins al 7 de juny amb horari de 9 del matí a dos quarts de dues i de cinc a vuit. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! ! Fins ara! ! Fins ara! Fins ara! ! Fins ara! ! Fins ara! ! Fins ara! Fins ara! ! Fins ara! ! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! És el sol a l'horitzó, com aquell far que et porta a port. Provoca els meus atacs de cor, ai al meu cor, ai al meu cor. Vigila amb la il·lusió, pot activar el seu canó. Li hem preguntat si creu en l'amor, diu que no, que no, que no. Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Estem començant la segona hora de la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Passem a fer l'entrevista del dia. Avui la convidada és la Kimberly Zabata Bogino, que és artista del circ Smile, un circ que està fent gira per Catalunya i ara ha aterrat a Sant Just. S'hi estarà fins al 21 d'abril. Doncs bé, la Kimberly prové de la setena generació de dues grans famílies del circ. D'una banda, els Zabata, amb història des del 1815, i per altra banda, també els Bogino, amb història des del 1900. És filla de l'Alessandro Zabata i també de la Patricia Bogino. Hola, molt bon dia, Kimberly. Hola, buenos dias. Què tal? Muy bien, gracias. Quan vau arribar, quan vau desplegar la carpa del circ, aquí a Sant Just? Estamos ahora mismo montando toda la carpa y todo el escenario para tenerlo listo para este viernes, para el estreno. Kimberly, tu ets artista del circ. Explica'ns una mica quins números, no?, o quines acrobàcies, o què és el que fas en el circ. Yo llevo muchísimos años ensayando y practicando, digamos que he nacido en el circo, así que empecé como mi primer número a los siete años. Hacía un número de hula hop, sí. Y desde entonces he hecho un montón de disciplinas, porque claro, como siempre estamos en la misma ruta y tenemos nuestros clientes, pues cada año quieren ver algo nuevo, ¿no? Claro. La última vez he presentado aquí un número de patinaje acrobático junto a mi hermano, que este año no estará en el show, así vamos cambiando un poco, y este año presento un número de cintas aéreas. Guau. I Kimberly, ¿tú on t'has format? És a dir, tú sí que és veritat que has nascut, no?, en l'àmbit del circ, no?, sempre has estat vivint en el circ, però on t'has format? Cuando tenía 13 años quería formarme más profesionalmente, ¿no? Porque al final, de todas formas, necesitamos alguien que nos guíe día a día y tenemos una escuela en Italia, una academia de circo profesional, entonces me he formado ahí cuatro años para conseguir graduarme y coger un diploma, ¿no?, de lo que es las artes circenses, pues yo me he formado ahí y así también he podido continuar mis estudios de una manera más cómoda, digamos. L'espectacle que presenta el Cirque Smile aquí a Sant Jus, o bueno, suposo que el que esteu fent, no?, també en tota la gira, es diu Espectacle Gaudirem. Parla'ns una mica, Kimberly, de què és el que es trobarà al públic, no?, quan vagi a veure l'espectacle. Exacto. Estamos de gira con el espectacle Gaudirem. Ya llevamos dos años de gira con este espectáculo, aunque esta podemos llamarla como que es una segunda parte porque el elenco está totalmente renovado, los artistas son todos nuevos, entonces como hemos tenido muchísimo éxito con este espectáculo, de hecho el año pasado hemos ganado el premio de la revista Circólica, que es una revista de circo que hay aquí en España y cada año entregan un premio al Mejor Espectáculo de Circo en Carpa, luego también está en calle o en teatros, depende, pues hemos ganado el espectáculo en Carpa y hacen una votación del público, todo el público que va a ver los circos durante el año, pues el público vota y nos han entregado este premio. Ah, muy bien. Muy bien. Felicitats, donos. Muchísimas gracias. Guau. O sea, pero para todo el espectáculo en conjunt, ¿no? Sí, exacto, por todo el espectáculo. Muy bien. Hay una gran variedad de números circenses y también destaca mucho que son todos artistas internacionales. intentamos siempre coger gente de fuera que no hayan visto antes de gira por España y tenemos muchísimas novedades de... también hay un chico que hace malabares con raquetas que nunca se había visto antes aquí. De hecho, está teniendo muchísimo éxito. Sí. Y tenemos un número de palo aéreo que viene desde Ucrania y también está a esta hora de gira con nosotros. Y bueno, una gran variedad de números. I, normalmente, ¿cómo es el público que os ve a ver? ¿Es un público familiar? ¿Es un público...? Supongo que en el mundo del circ y en función de los números que feu, ¿no? Ya, potser, ¿os ve un tipo de público o un otro? ¿Cómo es el público? Exacto. El público es bastante familiar. A veces vemos también que vienen parejas y eso nos alegra mucho porque no consideramos que sea un espectáculo infantil, digamos. Yo he viajado mucho fuera en el extranjero también porque voy con mi propio número al extranjero y hay una diferencia de público muy alta, digamos, en el sentido de que, por ejemplo, en Alemania o en Francia ven el circo como algo muy cultural y lo tienen en su cultura. Ellos, las navidades, es tradición ir al circo. Sí. Todos, niños, adultos, en pareja, con amigos. Y, en cambio, aquí suele pasarnos que, por ejemplo, también cuando vamos a hacer promoción del espectáculo nos dicen, ah, no voy a ir porque no tengo niños. Y eso nos da un poquito de pena porque, claro, no es un espectáculo infantil. Que a lo mejor a causa de circos que han estado de gira por aquí y algún compañero que ha llevado, digamos, a lo mejor algo que no es realmente el circo, ¿no? Claro. Así que también por culpa de compañeros así, ¿no? Digamos que a lo mejor se tiene esta idea porque llevan muchos muñecos de la tele y cosas así, pero eso no... No es circo. No es circo. Nosotros no lo relacionamos al circo, ¿no? Entonces, nuestro objetivo es conseguir que vengan a vernos también jóvenes, familias, claro que sí, y parejas, y que todos puedan disfrutar del espectáculo. que al final, cuando salen de nuestro show, lo aprecian hasta más los adultos, porque un niño no es más fácil sorprender a un niño. Cualquier cosa le puede dejar boca abierta, ¿no? Entonces, como que tienen muchísimo más mérito también, que se sorprendan los adultos y que les guste. y al final, claro, ellos también entienden mucho mejor el sacrificio que hay detrás de todo el trabajo de nuestros artistas. Clar, parlant de sacrificio, Quimberli, ¿quién es el teu entrenament o quan assageu els números? ¿Com assageu? ¿Com ho feu, això? ¿Com és la vostra preparació per un número de circ? Pues muchísimo entreno. No descansamos nunca, podemos decir así. Por ejemplo, bueno, hoy tenemos día libre de entrenos, pero porque estamos montando la carpa y, bueno, están siguiendo con el trabajo, ¿no? Pero si no, por lo menos seis días por semana y todos los días, hora y media, dos horas. Cuando empezamos, cuando empezamos la formación de una actuación, los ensayos son... O sea, hay mucho más ensayo, porque, claro, estás montando, tienes que buscar la música y los trucos, la coreografía... Pero una vez que ya tenemos nuestro número, sí que es más que nada mucha constancia de seguir todos los días entrenando y, aparte de entrenar nuestro número, también nos preparamos mucho físicamente, con el gimnasio, porque, claro, tenemos que mantenernos en la forma física. Clar, tot això és molt sacrificat i us aneu movent, no?, per ciutats. Per tant, això també com ho porteu, no?, el fet d'anar-vos movent i de no tenir un lloc fixe. Jo no sé si, Kimberly, tu o la vostra família, la família del circ també, a més a més del circ, teniu algun lloc estable a la vostra vida personal? Sí, nosotros tenemos una base que está en Valencia, lo único que eso, como estamos todo el año de gira, vamos muy poco, digamos, lo tenemos, pero estamos todo el año de gira y cuando nos paramos es especialmente para preparar el próximo espectáculo y cambiar un poco el material y ir reformando, ¿no? Entonces, como que, digamos que todo el año estamos trabajando y de gira, claro. Clar, i quan eras nena, el primer número el vas fer amb 7 anys. Quan eras nena, com era viure en un circ, no?, o ara també, com es viu la joventut, no?, estar en un circ o si, no sé si tens, amistats, com es gestiona això? Sí, yo creo que es una vida muy especial, ¿no? A lo mejor de fuera, a veces lo ven un poco como que no es muy estable, ¿no? Desde fuera puede asustar un poco el hecho de que siempre estamos con un constante cambio, pero es a lo que estamos acostumbrados, como venimos de generaciones, yo no me imaginaría otra vida diferente, ¿no? Clar, es el cascunagut, ¿no? Exacto, sí. Y además creo que te enriquece muchísimo el hecho de poder viajar tanto y conocer muchísima gente y muchísimas ideas diferentes de pensar o culturas, ¿no? Porque también salimos de España, como decía antes. Entonces creo que eso es muy enriquecedor. A lo mejor un poco sacrificado el tema de... el mismo tema de estar cambiando tanto. Por ejemplo, yo me acuerdo que a lo mejor haces alguna amistad con algún niño del pueblo, ¿no? Y tal, y luego tienes que despedirte. Y lo mismo entre nuestros compañeros, porque como cada año renovamos el espectáculo, claro, ¿no? Coges cariño y luego te tienes que despedir. ¿Com va això de contractar artistes o gent del cirque? Feu alguna mena de càsting? ¿Com ho feu? No hacemos càsting, pero sí que vamos de gira también a ver otros espectáculos. propiamente para ver si hay algún número que nos interesa para nuestro show. Entonces, por eso también viajamos tanto y vamos a otros espectáculos en el extranjero para ver si algo... Claro, ahora es más fácil porque con internet y YouTube, tanto vídeo, ¿no? Entonces también recibimos muchísimas e-mails de artistas que se ofrecen, ¿no? Ofrecen su trabajo y nos envían el vídeo. Entonces es más fácil, ¿no? O sigui que la gent del circ també va a veure altres circs, ¿no? Sí, exacto. Abans comentaves, ¿no?, que hi ha alguns companys dins del món del circ que potser anomenen circ allò que a vegades doncs no pot ser circ, no és circ. Vosaltres com consabeu la idea de què és circ? ¿És sacrifici, no? Ens has parlat, és dedicació, hores, esforç? Sí, exacto. Claro, hay muchas maneras diferentes de hacer circo, ¿no? Eso es muy complejo, ¿no? También ha cambiado mucho con el curso de los años, ¿no? Antes lo veían con los animales y muchísimos números grandes. Ahora esto se ha totalmente transformado, ¿no? Hemos tenido que sustituir lo que eran esos espectáculos tan grandes con la pista llena de animales. Entonces también es un poco más a nivel de, a lo mejor, de escenografía y de luces, ¿no? Tienes que intentar llenar ese hueco que han dejado, ¿no? Pero sí que al final es un espectáculo en directo y lo principal yo creo que son la dificultad del número de un artista y, por ejemplo, a lo mejor, no sacar un muñeco de la tele, ¿no? Y hacer baile, si no lo veo relacionado a lo que, por ejemplo, hacemos. Aquí a Espanya us heu presentat inclús també a diferents programes, ¿no? A Talent Show. No sé si era a Got Talent, potser. Sí, exacto. Hemos estado en muchos Got Talents de todo el mundo. Yo, por ejemplo, con mi hermano, con el número de patinaje, hemos estado en las semifinales de Got Talent aquí de España y también hemos hecho el de Italia, el de Checoslovaquia, bueno, muchísimos. ¿Y qué tal com es l'experiència d'estar en un plató, ¿no?, de tele? ¿Es diferent que estar en un circo? Diferente, sí. Podemos decir que estamos acostumbrados, ¿no?, porque al final también en el circo es un directo, ¿no? Si te equivocas, no lo veo, ¿no? Ya lo han visto todos, ¿no? Pero sí que te deja un poco más nervioso esa idea de que te va a ver todo el mundo en la tele, ¿no? Yo me acuerdo que la primera vez que me presenté sí que estaba muy emocionada. Uau. El circo, ¿com os moveu? Perquè suposo que hi ha, no sé si teniu camions per moure les estructures, rulots, furgonetes, on vosaltres feu la vostra vida, ¿no?, també. Sí, exacto. Todo lo que has mencionado. Hay camiones con trailers para cargar todo el material del circo. Luego, aparte, tenemos caravanas, como, bueno, las que van de vacaciones, ¿no?, la gente. pero más grandes porque, claro, como vivimos ahí todo el año, pues es una casa sobre rueda, digamos, lo tiene todo. Uau. Quanta gent forma part de l'equip, ¿no?, perquè suposo que, a més a més dels artistes i dels acròbates i d'altres, hi han d'haver tècnics de so, per exemple, tècnics de llum, més o menys, tenint en compte aquests professionals, també, quantes persones arribeu a ser? Nosotros ahora mismo somos como unos 20. Sí. contando también la gente que se encarga del montaje, ¿no?, del desmontaje, de los viajes. Es un circo bastante familiar, así que, digamos, que todos ayudan a todo, porque, claro, es familiar y sí, son unos 20. I aquí en Verdi, tu com veuries que està evolucionant el circo aquí a, bueno, a Espanya, a Catalunya? La gent, com deies abans, realment està perdent la tradició d'anar... No sé si, per exemple, noteu diferència d'ara fa 20 anys o 30 anys aquí a Catalunya. Yo tengo 23, así que no me acuerdo cómo era hace tanto tiempo, pero, bueno, sobre lo que escucho y lo que hablan a lo mejor, ¿no?, la gente más mayor, sí que dicen que ha cambiado mucho, ¿no? Pero creo que también hoy en día es como mucho más difícil sorprender a la gente en sí porque con tanto internet... Claro, se ha visto todo, ¿no? Se ha visto todo y son muy exigentes. A lo mejor antes me contaban mis abuelos que cuando instalaban la carpa, claro, estaban todos intentando asomarse para ver lo que estaban montando. Los niños a la hora del espectáculo se ponían debajo del telón para intentar ver el show, ¿no?, que hay los que no podían comprar la entrada. Entonces, como que lo cuentan que como que había muchísima más emoción a la hora de que un circo llegaba a la ciudad. Y esto creo que sí que se está perdiendo un poco. Sí, aquesta emoción, ¿no? Esta emoción, pero a lo mejor con todo, no solo con el circo. También ahora pasa que vas al cine y te encuentras en los cines vacíos, ¿no? Pero creo que también es normal con tanto, ¿no?, Netflix, Disney, ¿no? Y tenemos estas teles tan grandes que al final creo que todo esto se ha perdido un poco. I, Quimberritu, ahora tens 23, com has dit. ¿Fins a quina edat es pot viure del circ? Per exemple, la teva mare, ¿no? La Patricia, a veure si ho dic bé, Patricia Bogino. Sí. ¿Ella actúa? ¿També segueix fent números? Ella actuaba antes, ya no actúa, pero sobre todo por el hecho de que, bueno, el circo es de mis padres y hay muchísimo trabajo fuera de lo que es el escenario. Entonces, claro, es difícil también y muy sacrificado seguir entrenando y no saliendo al escenario y luego también hacer cosas más de, por ejemplo, de publicidad y del tema de ir al ayuntamiento para coger los permisos para las plazas. O sea, hay un montón de trabajo externo que nadie ve, así que ya mis padres se ocupan más de la parte externa. Pero eso es muy personal. Hay artistas que a lo mejor trabajan hasta los 60 años. Claro. Y luego depende también de la disciplina. Hay disciplinas un poco más... Por ejemplo, si eres malabarista, puedes, ¿no? A lo mejor con 80 puedes seguir haciendo malabares, pero ya, por ejemplo, un número aéreo es más arriesgado. Luego eso depende de cada uno. Muy bien. Entonces, Kimberly, ¿nos fas un resum dels días que la gente aquí de Sant Jús pot anar a veure al Cirque Smile? Que, per qui no ho sàpiga, estan ubicats allà al costat on està la gran esplanada, com si diguéssim, de la Bona Aigua. De la Bona Aigua, exacto. El costat allà, que és on tu recordes altres cops que has vingut aquí a Sant Jús, que ha estat ubicat al circ. Sí, siempre estamos ahí instalados. Bueno, como decía antes, teníamos muchísima variedad de actuaciones, como le he dicho, el chico de las raquetas, el palo aéreo, tenemos una pareja de hermanos que hace un número de lanzadores de cuchillos, pero completamente renovado, no los cuchillos que se veían antes. Y mi hermana, que a lo mejor ya a alguno le va a sonar, porque ella también ha participado a algo talent, y ha estado también en el Little Big Show, en un montón de programas de la tele, acaba de hacer también el desafío, como coach, entonces ella hace un número de equilibrios sobre un patinete, un overboard, son estos patinetes eléctricos, ¿no? Sí, sí, sí. Y ella hace un número de equilibrios súper moderno encima del overboard. ¿Es mejor para la teva germana? Sí, sí, sí, tiene 13 años. ¡Ostras, 13 años! Pero ella ha estado en festivales, de hecho acaba de ganar también un plata en el festival que hacen en Monte Carlo cada año, que es uno de los festivales más importantes que tenemos en el mundo del circo, ¿no? Es como un poco los Oscars para nosotros, para los autores, pues este es nuestro festival, y ella acaba de estar ahí tan joven, sí, así que bueno, hay una gran variedad de artistas internacionales. ¡Guau, guau! ¿Quiéns días podemos anar? Del 5 al 21 de abril estaremos ahí instalados. Simplemente trabajamos viernes, sábado y domingo, no todos los días. Una función el viernes y dos funciones sábado y domingo, así que hay que aprovechar porque parecen muchos días pero luego no son tantos y no va a dar tiempo. No, no, no. A més, ¿les entrades es poden comprar per on? ¿A través de internet? Sí, tenemos la página web circosmile.es, pueden comprar, hacer compra anticipada por ahí, que también tenemos descuentos en la página web, o si no, en la taquilla del circo a partir de una hora antes de cada función. Molt bé, molt bé. Quim Merlí, després d'aquí de Sant Just, que seguiu per Catalunya, seguiu la vostra gira. Sí, després estarem en Mollet, así que també està al lado i Premià de Dalt. Vale, vale. I amb aquest espectacle, gaudirem, marxeu fora de les fronteres de Catalunya? Llevamos como 8 o 9 anys de gira por Catalunya. Antes sí que viajábamos por toda España. Sí. Lo único que nos hemos, como decía antes, hemos hecho nuestros clientes, ¿no? Claro. Y están muy, muy afeccionados, entonces siempre intentamos quedarnos por aquí, ya tenemos nuestras, nuestras plazas. Molt bé. Dejamos descansar como un año, de hecho, el año anterior no estuvimos aquí, ¿no? Hace dos, sí, así que intentamos siempre estar en la zona para que puedan volver a vernos. Molt bé. Doncs, Quimberri, res més, gràcies per venir aquí a la ràdio. Gràcies a vosotros. I esperem veure't, no sé, fent alguna acrobàcia o volant pels aires aquí al Cirque Esmall. Nosotros os esperamos. Molt bé, que vagi bé. Muchas gracias. Adéu. Hasta luego. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 aquesta història. Això pel que fa amb ells, d'acord? Amb ells, sí. Torno, perquè ja et dic, que és que em costava com endreçar-ho, eh? No, de moment bé, home, ho estem entenent. Doncs bé, la idea aquesta també ens passa a nosaltres. Sí, a elles. Exacte. Amb elles o les persones que tenen vagina, el que ens passa és el mateix, no? Podem també tocar el clítoris per fora, que abans es deia mujeres con orgasmo clitoriano, ho has sentit mai? Jo soc clitoriana o tu ets clitoriana? A mi l'altre dia un noi m'ho va preguntar, tu ets clitoriana? I li dic, no, això ja no es porta. Bé, això també és una broma, però és per desmitificar-ho. Realment el cos femení ha estat molt desconegut i és ara que ens estem adonant que tot és clítoris. Què passa? Si veus una foto és increïble, a veure si la pots posar després a la ràdio. El clítoris és enorme, té una forma, mira, avui no l'he portat, però és com una mena de... ara em surt com un humanet, com una mena de... Sí. El que té és, que té uns cossos cabernosos, com una mena de cames o de braços, si vols, que abracen el forat de la vagina, com si diguéssim. Llavors, per fora només veus el clítoris, que coneixem, que en el fons es diria el glande té del clítoris. Ah, val. I aquestes cames queden al voltant del canal vaginal. I llavors, per dintre, quan es van, la dona es va excitant i es va omplint de sang, tot això el que acaba sent és que comença a fer pressió en el canal vaginal i tota aquesta zona, que abans es deia punt G, que després es va dir zona G, perquè ja es va veure que hi havia dones que tenien com una mena de llabureta i tal, i d'altres que no. Saps? Vull dir, al final, a mi m'agrada no posar-hi noms i el que recomano és que cadascú s'experimenti si mateix, si mateixa i es descobreixi, no? Però, a mica en mica, es va anar veient que tot era el clítoris. Era el clítoris que es anava engrandint i totes aquelles sensacions, no? Es torna més turgent i tal, doncs també són les que per dins tenim aquesta zona G que es torna més turgent, bé, etcètera, etcètera, no? Es tracta com d'anar investigant tot això. Llavors, aquí també es pot anar jugant a pujar i baixar el suflé. En lloc d'anar, no? Abans es parlava també de les dones vaginals, les que tenien l'orgasme en la penetració, perquè era per l'estimulació d'aquesta zona G, en general. Vale. I en realitat són molt poquetes. Les dones que tenen orgasme només en la penetració, està calculat que són només un 25% de les dones. Imagina. I l'altre llavors... I l'altre té orgasme en penetració sempre i quan s'estimuli d'alguna manera el clítoris. El que passa és que estem parlant de tot aquest clítoris, no? Llavors, l'estimulació del clítoris pot ser per fora, directa, jo puc posar la mà i estimular el clítoris. Sí. Sí. Amb el meu dit, el que es diu normalment és que la persona que tingui les mans lliures, saps? Si jo estic a sota, jo tinc comoditat i puc... Saps? Si tinc la parella a sobre. La parella que està a sobre s'està aguantant amb les mans segurament sobre el llit o on estiguem, no? repenjats. Sí. De manera que no té les mans lliures. La persona que té les mans lliures és la que, alhora que estem en penetració, pot estar tocant el meu clítoris per estimular-lo. Em segueix? Sí. I després també estimular-lo com indirectament. Que això seria a través de... Quan hi ha el contacte de les dues persones, el pubis, de l'home en aquest cas, o de la persona amb penis, això també evidentment es pot jugar també amb un arnès i un penis de silicona o el que sigui, eh? Vull dir, es tracta que la persona que té el penis doncs pugui anar fent un contacte amb el seu pubis en el nostre clítoris. Sí? Això seria com el contacte indirecte. Després també hi ha una altra cosa que és que a vegades, clar, cadascú ja t'he dit que és un món. Sí, sí. I hi ha dones que tenen el gland aquest del clítoris molt amagat sota el caputxó. El caputxó és aquesta zona, saps? Com de cobertura. Llavors, si està molt amagat sentirà menys, evidentment, que una persona que el tingui molt en fora. Clar. La persona que el tingui molt en fora inclús podria tenir hipersensibilitat i està incòmoda. O sigui, hi ha moltes casuístiques. I després, l'altra és la distància entre el canal vaginal i aquest clítoris extern. Perquè, clar, si jo el tema és que em va arrossant l'altra perquè aquestes dues coses estan a prop, doncs meravellós, però potser hi ha molta distància i llavors no arriba a tocar el meu clítoris externament. Bé, o sigui, que hi ha moltes casuístiques. Un altre dia, si vols, parlem una miqueta més d'això. A veure, com va hi de temps, sí. Perquè, veus, ja t'ho deia, que és com impossible parlar d'això en un sol dia. Em semblava interessant, un altre dia, si vols, parlem més. Vinga. Al final és un ball de dues o més persones que estan a l'hora on no hi ha un sol protagonista ni hi ha un sol pas de ball. Això ho diu un saxòleg que es diu Andrés Suro. Ah, sí? Sí, que em va semblar molt... Un únic pas de ball vol dir que només hi ha la penetració com a pas de ball. Saps? Que hi ha més coses. Exacte. I la pressió aquesta de l'home d'aquell és el que ho ha d'aconseguir, doncs treure-la. I llavors, per no seguir amb... Després una altra... El pròxim dia t'explico una miqueta més de tipus d'orgasmes i tal en quant a la dona i l'interior. Però sí que vull dir que hi ha també orgasmes que són sense tocar. O sigui, o que són tocant altres zones, no? Hi ha dones que tenen orgasmes només tocant els mugrons o els pits. Hi ha orgasmes mentals que també ho poden tenir tant ells o elles, com amb la imaginació, potser llegint un llibre eròtic i ja tinc un orgasme sense tocar-me. O fins i tot amb jocs de rols, els que els agraden els jocs de poder, doncs poden tenir orgasmes també simplement per la privació de l'orgasme. A vegades passa, no?, això que... Clar, tots aquests jocs també van excitant mentalment. I una pregunta, Elisa, perquè no sé si... Bé, segurament és un mite, no?, que els homes te'n deixen arribar a l'orgasme més fàcilment que les dones. No sé si ho confonem, potser és que el que arriben més ràpid és a l'ejaculació o... Això també és un mite, no? Clar, és el que et vaig dir el primer dia. Recordes aquella idea del foc? Sí. L'home és foc? Clar, ell l'orgasme hi arriba en general i arriba molt ràpid. El que passa és que també serà més plaent si es permet aquestes onades que t'estava explicant. Però ell sí que hi arriba. El tema és que nosaltres moltes vegades som penetrades sense tenir el forn, no? Et deia, com els adolescents els parlo de la pizza i el forn. Doncs el forn calent. Llavors, clar, quan el forn no està calent, doncs aquest orgasme és que no arriba però és que fins i tot t'escou a dintre. O sigui, és com... no hi ha plaer, és un tràmit i és com sisplau acaba i surt d'aquí dintre, no? Llavors, bueno, el pròxim dia si de cas seguim parlant una mica de quines postures podem fer, com ens podem estimular, l'orgasme de cos sencer, etcètera. I sobretot, ja mira, per si algú ja es posa a jugar aquesta setmana, evitar el suca-suca que dic jo, no? Aquest moviment que es coneix més en castellà que és el metesaca. Aquest moviment mecànic, pam, pam, pam, pam, pam, que veiem molt en les pel·lícules. En pel·lícules, sí, sí. Tot això desconecta. Ens desconecta del cos, ens posa això en una situació de no pensar, però no estar connectats en el moment present. Clar. i acaba irritant molt a les vegines, insensibilitza els penis, etcètera, etcètera. Molt bé. Bé, Déu-n'hi-do, és una molt bona introducció al tema de l'orgasme, Elisa. Gràcies. Doncs molt bé, d'aquí uns dies, d'aquí 15 dies, concretament, ens tornem a trobar aquí a l'emissora. Vinga, doncs, que vagi molt bé. Igualment. Adéu. Adéu. There's a fire starting in my heart Reaching a fever Pitching it's bringing me out the dark Finally I can see you crystal clear Go ahead and sail me out and I'll lay your ship See how I'll leave with every piece of you Don't underestimate the things that I will do There's a fire starting in my heart Reaching a fever Pitching it's bringing me out the dark The scars of your love remind me of us They keep me thinking that we almost had it all The scars of your love They leave me breathless I can't help feeling Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! EURika! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Linda! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Calvo con barba, calvo con barba, si justifica lo que falta en la cama... Joan, moltes, que estem esperant, però sembla que no surt. No sé què hem de fer. Tu mateix l'antènes teva? No, no, les meves, de tot. Estadísticament no poden sortir gaires caps més. Bueno, n'hi ha bastants, eh? No, n'hi ha bastants, eh? La senyora amb el cap blau ha sortit ara. Bueno, jo he pasado la noche con Ana Pastor. El que passa és que la tesi aquesta de la furgoneta, en principi, si se l'han endut amb una furgoneta, els de l'UPA, doncs... No sé què estem esperant, no? No, no en sortirà ningú aquí. Pero bueno, yo si salgo voy a decir unas palabras que... ciudadana española, ya estoy aquí. Ya me tenéis aquí. Curiós també aquest moment està esperant algú que està clarament en directe al Matí de Catalunya Ràdio. Hombre, és que yo la gente, no sé, que vengan aquí con la furgoneta, con las pibidas, no? Va, piquito, piquito, dame un piquito. Haurí de estar preocupat. Lo están investigando. Yo no estoy preocupado porque cuando no tienes nada que esconder... Bueno, señor Rubiales, ya os seguirem. Ara os seguirem amb l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio. A veure si sale algun calvo, home. Gràcies. Són les 12 i 2. Bon dia, us informa Joan Bota. Detingut el pare del nen de 5 anys, assassinat aquesta matinada, Bellcaire d'Empordà, al Baix d'Empordà. L'home hauria matat l'infant a ganivetades i també hauria ferit la mare, que continua ingressada a l'hospital. L'última hora, Bellcaire d'Empordà. Fèlix Martí, bon dia. Hola, bon dia. Sí, l'home havia fugit a peu de Bellcaire d'Empordà aquesta matinada després dels fets i des de primera hora d'aquest matí un ampli dispositiu dels Mossos, també de les policies locals de la zona, entre l'Alt i el Baix d'Empordà, l'estaven buscant. Finalment l'han trobat i detingut al poble del Bons, a pocs quilòmetres de Bellcaire. L'alcalde de Bellcaire d'Empordà, Josep Molinàs, confirmava a Catalunya Ràdio que no hi havia denúncies prèvies de maltractaments. No teníem cap constància de serveis socials aquí a l'Ajuntament, de cap avís greu per part d'aquesta família, per tant, evidentment, si no hi havia cap avís, ens ha sobtat molt. El cadàver del nen se l'han endut aquest matí de la casa, mentre que la mare, com deies, està estable dins la gravetat ingressada a l'Hospital Trueta de Girona. Fèlix Martín, Josep Lluís Blasquez, Unitat Mòbil a Bellcaire. Més notícies a la Riera. La novel·la triomfador de Joan Jordi Miralles, una història punyent sobre l'ambient competitiu a la Masia del Barça, ha guanyat el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2024. En la categoria de poesia s'ha premiat la Llum Mirada de Vicenç Llorca i en la de còmics s'ha reconegut la novel·la gràfica al museu amb guió de Jordi Carrion i dibuix de Sagar. Per la seva banda, l'obra, Tot el que passarà a partir d'ara, dirigida per Glòria Balanyà, s'ha endut el Premi Crítica Serra d'Or Arts Escèniques a l'espectacle de teatre. I dels actors, dramaturs i directors d'escena, Nau Albert i Marcel Borràs, se'ls ha reconegut amb el Premi de la Trajectòria Teatral. Dos dels principals pous de captació de la Costa Brava Nord han aparegut aquest matí completament destrossats. Des de la Diputació de Girona avisen que això posa en risc el subministrament d'aigua d'una desena de municipis de la zona, com Cadaqués o Roses. Girona, Clara Jordán. Hola, bon dia. Segons han explicat fons de la Diputació, tot apunta que algú ha sabotejat aquests pous, els han inutilitzat, serrant en algunes parts i abocant-hi residus dins. Més de 40.000 veïns d'una desena de municipis del litoral de la Costa Brava Nord depenen d'aquests pous per tenir aigua. I això està en risc perquè les destrosses en aquests pous, diuen, són tan considerables que costarà molt arrenjar-los. Ara s'estan recopilant totes les dades per presentar denúncia i intentar identificar els autors dels fets. Clara Jordán, Catalunya, Ràdio Girona. La Fiscalia polonès obre una investigació per la mort del cooperant de World Central Kitchen d'aquesta nacionalitat a gas a dilluns en un atac de l'exèrcit israelià. Ho ha informat l'agència de notícies estatal enmig de la pluja de crítiques contra Israel per l'acció que va matar set treballadors estrangers. En un escrit a les xarxes socials, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha afirmat que l'agressió i la posterior reacció del seu homòleg israelià provoquen una ira incomprensible. Els hereus de qui sentiu, en teoria, George Carlin, han arribat a un acord en una demanda per aquesta imitació del difunt comediant nord-americà generada per intel·ligència artificial. Els creadors del contingut han accedit a retirar-lo del seu canal de YouTube i del seu podcast, segons explica la revista especialitzada Barayati. Segons els hereus de l'artista, l'especial d'onora George Carlin estic content de ser mort, violava els drets d'autor i el dret de publicitat sobre el seu nom, imatge i semblança. Carlin està considerat com el degà dels monologuistes nord-americans i un referent dels late shows i va morir el 2008, però aquest especial imitava la seva veu i el fa parlar de temes actuals com els drets de les persones trans o la reducció del pressupost de la policia. I actualitzem la situació de Rubiales, Marcos García. Jo ser l'expresident de la Federació Espanyola del Futbol, Luis Rubiales, ha avançat la seva tornada a Espanya després de l'ordre de detenció que hi ha sobre ell. Madrid, Jordi Brasco, bon dia. Bon dia. La novetat és que els agents de la policia ja es retiren, fet que confirmaria la notícia que avança la cadena SER, que és que Rubiales hauria estat detingut per la Guàrdia Civil i aniria a camí de la comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, als afores de Madrid. Insistíem al llarg del matí que la jutgessa que porta el cas des de Majadaonda no havia demanat la seva atenció, però això no fa que la Guàrdia Civil no tingués també dret a detenir-lo per interrogar-lo a l'arribada. Sembla, doncs, que això és el que hauria passat. Per tant, Rubiales, que abans de ser citat a declarar el jutjat de Majadaonda ja hauria hagut de donar explicacions i respostes a la Guàrdia Civil en aquest matí, fet que l'hauria deixat amb un pam de nens a tots els periodistes que l'estàvem esperant aquí a la terminal U de Barajas. Jordi Brasco, Catalunya, Ràdio Madrid. Per ser, la comissió gestora de la Federació Espanyola de Futbol es reuneix aquesta tarda amb caràcter extraordinari per convocar eleccions a la presidència. Encara en futbol, el París Sant Germen es mostra interessat en Cundé i Héctor Forc. Jugadors del Barça ja sondejat el Club Blaugrana sobre el futur d'aquests dos jugadors. És una informació que va avançar el programa a tot costa de Catalunya Ràdio. I en embola el Barça confirma que el seu tècnic, Antonio Carlos Ortega, dirigirà la selecció del Japó als Jocs Olímpics de París. Ortega té contracte amb el Club Blaugrana fins l'any 2026. Encara enclau Barça, però no caig patins. Renovat el porter Sergi Fernández fins al juny de l'any 25. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 8 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. Les famílies amb infants petits de Sant Just tenen l'oportunitat de conèixer de prop les escoles bressols municipals, Marrecs i Mainada, gràcies a les jornades de portes obertes organitzades aquest mes. Aquestes sessions permetran a les famílies avaluar el projecte educatiu i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants públiques. Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada, les visites a les escoles bressol es faran en grups reduïts de 10 persones, guiats per les educadores. Per participar en aquestes visites, les famílies hauran de fer la seva inscripció prèvia a través d'un formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El calendari per les visites guiades és el següent. Al Marrecs hi haurà portes obertes el 15 d'abril i el 18 d'abril i a l'Escola Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril. A més, s'organitzaran dues sessions informatives al Centre Cívic Salvador Espriu el 18 d'abril a un quart de 12 del matí i el 22 d'abril a dos quarts de 5. Durant aquestes sessions es presentarà el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants, així com informació sobre l'organització del curs escolar i el procés de preinscripció i matricular. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta el títol Els retrats més famosos de la història de l'art i tindrà lloc el pròxim dijous 4 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Serà a càrrec de Mariona Millà, pintora, escultora i il·lustradora. La conferència pretén oferir una mirada aprofundida i enriquidora sobre alguna de les obres més icòniques i influents del món de l'art. Es pot consultar tota la informació de l'aponent, així com veure la seva obra, a la pàgina web marionamilla.com. És un esdeveniment obert a tot el públic, gratuït per als socis i sòcies de l'Aula Universitària i amb una aportació de 5 euros pels no-socis. Durant el mes d'abril es posaran en marxa la fase 5 de la implementació del nou sistema de contenidors amb xip a Sant Just. S'efectuarà el tancament de contenidors de la zona nord del municipi a la part que falta del barri centre, el barri nord i Can Modulell. Durant el mes d'abril es faran visites als habitatges de la zona nord per entregar dues targetes per habitatge i explicar el funcionament dels contenidors amb xip per a residus orgànics i de resta. L'activació del sistema de tancament d'aquesta zona està prevista pel 27 de maig, marcant així la finalització del desplegament de contenidors amb xip a tot el municipi. Amb el 95% de les targetes ja lliurades a la fase 4, l'Ajuntament se centra ara a informar els residents de la zona nord. Per garantir una adequada difusió de la informació s'ha organitzat una reunió veïnal per part de l'Associació de Veïns el 9 d'abril a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall i s'enviarà una carta informativa amb un díptic a totes les llars afectades. A més, a finals de mes s'instal·larà una carpa informativa al Parc Maragall i al Mercat Municipal i personal contractat per l'Ajuntament visitarà els veïns per lliurar les targetes i resoldre dubtes. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau. Conspirant com les mosques en aquest cul de món, sé que tot és com és i que tot som com som. Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després, aquests apunts que dilluns miraré de passanet. Que què, que què farem? Farem el que podrem, res perdrem, guanyant, perdent. El que volem està a prop, si volem, pot. Una tia't avalis, una tia't avalis, deu sent l'ar voice del teu cap. Sempre la tens al mateix lloc. Pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau. Ja torna a venir un núvol emprenyat, que plourà per tots però no per ells, què passa si volem seguir? Aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper, quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desitge, és perquè estem mirant el cel, prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons, que segur que els hi falta molt. No estan les coses com per no dir res, com per no fer res, hem de treure aquests dimonis del poder. No estan les coses com per no dir res, com per no fer res, sobre una pedra gratuïta es veu el món. Sobre una pedra gratuïta es veu el món, dalt del camí que vam començar abans d'ahir, se'l serem poc i junts ho serem tot, per tu i per mi, vivint així, les vespres recollim a tu. Quedem així, valdrà la pena, valdrà la pena estimar-nos, una vida sencera, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. I que no es prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí. I que no es prenguin els principis, no, esperarem el seu final, blau. I que no es prenguin els principis, no. Esperarem el seu final. Ara mateix són un quart d'una del migdia, comencem la tercera hora de la Rambla. I ho fem amb una nova secció, un nou espai aquí a la missora, amb l'Associació de Veïns i de Veïnes de Sant Just. Un espai que coordina la veïna Sant Justenca, Meri Barranco. Els hi obro els micròfons. Vinga, va, eh. Hola, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Un moment, a veure. A veure, això és... Tu, Meri, em sents? Sí, ara sí que et sento. Sí? Perfecte, genial. La Lourdes, no sé si em sent. La sents? Lourdes, em sents? No. Doncs això vol dir que ens haurem de posar els auriculars. Posem una mica de música i comencem. Letra ότι avic politica好啦. Fin. F по-pà-pun along jord Sul. Sí, sí, sí. Un moment, a veure de los editados. Fin on. Fof... Trouvia, trouvia, truvia. A veure, ara sí, em senten bé tant la Lourdes com la Meri. Hola, què tal? Em sentiu bé ara? Sí, sí, és perfecte. Molt bé, moltes gràcies, Núria. Bon dia. Bon dia. Doncs vinga, com comentàvem, comencem aquest nou espai aquí a l'emissora. Molt contents i contentes de rebre l'associació de veïns i de veïnes de Sant Just. Com hem dit, aquest espai que coordina i que porta la veu cantant la Meri Barranco i que anirem veient també diferents cares, diferents personatges, convidats, convidades aquí en aquest mateix espai. Meri, donem el tret de sortida. Doncs molt bé. En primer lloc, bon dia a tots i a totes. Molt agraïts a Ràdio d'Esbert que ens permet aquest espai a l'hora de poder recuperar una mica la memòria històrica de la nostra organització. Hem de dir que qui lidera aquest projecte és la Junta de l'Associació de Veïns de Sant Just. Jo sóc un element més de la Junta. Evidentment que anirem passant diferents companys també a l'hora de portar més convidats. Nosaltres fa temps que tenim molt ordenada el que és l'arxiu de l'organització nostra, però la referència en veu, doncs no en teníem cap cosa guardada. I fa temps que volíem fer aquest recull de persones que han estat molt vinculades i impulsores d'aquesta organització que aquest any ha fet 48 anys. I per fi ens vam posar en contacte a Ràdio d'Esbert i com sempre ens va facilitar tot el tema i aquí estem amb la primera convidada. Hem de dir que la primera convidada és tota una institució en el nostre municipi, ja coneixeran vostès, però volem iniciar el gener, el 30 de gener dels 76, que era un divendres. Sí. La població de l'any 70 era de 9.226 habitants al nostre poble, del 81, que hi ha dades, era d'11.000, mirin si hi han passat. Uau. A l'any 76, una característica és que es va inaugurar a Cards de Buixinets. Sí. Que continua fins ara. És veritat. Sí, sí. Sí. I dic el dia Escolar de la Pau, se celebra el dia 30 de gener, de l'any 48, en memòria al Mahatma Gandhi, que és quan va ser assassinat. Recordem, per recordar la data, amb satisfacció, que Déu ens perdoni, que el dia 20 de novembre del 75 ens va deixar el senyor Francisco Franco, i també dic que el 29 de setembre del 77 es va establir la Generalitat. En aquest context... Oh! Ens fem una idea d'una mica de com ubicar-ho, no? Exacte. Quin context d'història hi havia al voltant d'aquesta data. No hem volgut anar més enllà del nostre territori més proper, però segur que hi van passar moltes coses. Home, a nivell internacional segur que també d'efemèrides farcides. Bé, doncs en aquest context un grup de veïns i veïnes del nostre municipi, entre els que s'encontrava i es troba actualment la Lourdes Burzon Moliner. Bon dia, Lourdes. Bon dia. Bon dia a tothom. Moltes gràcies per acompanyar-nos, moltes gràcies per fer aquest document que nosaltres el guardarem amb molt de carinyo i que crec que també a l'Arxiu Històric del Poble també el guardarà perquè és història del nostre municipi, història veïnal. Dir que la Lourdes i uns quants veïns es van trobar el dia 30 de gener del 76 per constituir una organització veïnal. Però això ens ho ha d'explicar la Lourdes com va ser aquella trobada. Bé, el fet és que jo no estava encara implicada dintre del poble encara que començava a fer coses. Vam arribar al poble perquè el nostre fill anés a l'escola de l'Ateneu del curs del 68 al 69 i ja vam... vivíem les plugues i després vam venir cap aquí a Sant Just perquè era pesat fer els viatges cap aquí a Sant Just cada dia amb dues criatures que ja teníem i vam buscar un pis i vam trobar el carrer Bador al 6, vam estrenar un piset i mira vam començar a actuar una mica en l'escola i després doncs ja quan vam arribar a aquestes dates el meu marit ja també el van venir a buscar per començar amb l'Ajuntament i un dia es van presentar a casa un parell de persones que era el Segura que també era veí de l'escola oh mira el Ricard Segura sí i el el que va ser president el Salvador Crespo el Salvador Crespo i el i el de això i el José Antonio no era el el Gaspar Oriol ah sí el Gaspar Oriol sí i vam venir a preguntar a veure si volien començar l'associació de veïns que ara es havia ja començat a treballar dintre de la Generalitat que ja estava permès i doncs jo la veritat em van fer molt respecte perquè tots eren gent molt preparada i en carrera i jo de fet no tenia ni el títol de de l'ensenyança bàsica i bueno van dir que que com que havíem estat a Suïssa i coneixíem molta classe d'organitzacions que allà tot el que existia tot l'enllaç que hi havia ciutadà doncs per això havíem vingut el Josep també el vam venir a buscar per poder entrar a l'Ajuntament i i bueno doncs vaig acceptar vaig acceptar i vaig dir bueno anirem veient què puc fer a veure com va com va l'associació la qüestió és que vaig entrar dintre de la comissió d'iniciar per fer la sol·licitud de la Generalitat del permís de l'associació i així vam començar i poquet a poquet doncs mira vam anar trobant activitats a fer bueno primer de tot tenir el permís no esparar el permís de la Generalitat i vam començar a trobar coses a fer hem de dir que avui no ens acompanya físicament l'estimat Josep Sánchez Bosch el cel sigui marit de la Lourdes però segur que està molt content del que fem oh i tant nosaltres el reimpuls que això ja ho anirem dient l'associació el vam tenir quatre anys al nostre costat donant-se suport i guiant-nos com impulsar un altre cop l'associació per això és una altra història que explicarem la Lourdes ja ens ha explicat com van venir a viure a Sant Lluís ella diu que no tenia els estudis però una dona que havia aixat i que ha estat a l'estranger que parlava d'altres idiomes i que havia viscut d'altres realitats estava preparadíssima i això va demà estrellar del temps tot el que ha fet la seva situació personal en aquell moment era que eren dos treballadors sí sí sí i que per tornar de Suïssa cap aquí doncs vam haver primer vam emigrar vam anar a Suïssa per tant també coneixem el que és el món de la migració perquè jo allà de veritat bueno hi vam anar ho dic sí sí sí hi vam anar perquè estàvem dintre del moviment d'acció catòlica obrera i els els de l'acció catòlica obrera de Suïssa que per ells es va començar aquí a Catalunya tota l'organització cristiana catòlica obrera doncs van demanar a veure si podia anar algú perquè és clar va ser els anys que van començar a haver-hi molta migració cap a Suïssa i Alemanya França ja estava ple i la gent d'allà doncs ens van demanar que per favor si podia anar-hi algú van demanar a l'agrupació i en aquell moment doncs el Josep i jo no teníem criatures i i mira ens van dir si podríem anar nosaltres per ajudar doncs entendre una mica tot el fer dels espanyols allà perquè clar allà els hi van espanyols i italians allò era una marabunta de d'emigrants i i mira hi vam anar-hi hi vam anar hi vam estar sis anys i allà doncs vam aprendre molt perquè hi havia moltes organitzacions populars eh i i tot estaven organitzats i hi havia aquella llibertat aquell que bueno va ser per nosaltres una gran relaxació perquè estàvem cansats de almenys de perdre la memòria per no que recordar noms perquè quan passaves bueno igual no cal que us ho expliqui tot quan passàvem la duana d'Espanya tothom tremolava i i allà doncs vam trobar una llibertat i un acolliment i vam poder conèixer vàries organitzacions eh associacions de pares associacions de cooperatives de de comerç de bueno de compra diària associacions per educació de pares i i bueno total que vam anar descobrint tota una vida d'activitat els sindicats associacions de veïns que també n'hi havia d'acord clar bueno total que clar quan vam venir aquí doncs vam poder començar també a treballar impulsar l'associació de pares a les escoles que el Josep va treballar des de l'Ajuntament i i les cooperatives que el Josep era un gran impulsor sí bueno per tornar i defensor sí sí sí el Josep allà va treballar en una gran empresa però havia les cooperatives i aquí quan vam venir a buscar feina perquè vam tornar a tenir de de venir a buscar feina doncs també va entrar en una cooperativa i bueno total que portàvem una gran riquesa i tant de de tot el que havíem trobat allà i aquí ja es començava a respirar una mica de llibertat encara no quan vam arribar però l'any 75 va arribar en plena transició quasi sí sí bueno no cal dir-ho això sí sí cal dir-ho perquè la memòria l'hem de recordar no la podem oblidar no que jo en allà vaig entendre molt bé el que era la migració perquè tothom enyorava tothom parlava de la seva terra allà vaig conèixer Espanya perquè al final primer vam anar a viure amb uns suïssos que ens van acollir a casa seva que havien de deixar aquella casa però després aquella casa l'havien de derruir allà hi vam viure amb uns altres emigrants que coneixíem d'aquí a Barcelona i i bueno quan es va acabar el temps doncs vam vam haver de deixar la casa aleshores nosaltres havíem de buscar pis jo no no teníem encara criatures i jo vaig dir bueno ara aquí al mig de la ciutat perquè era ben bé la ciutat els emigrants bueno allà vam haver de fer moltes coses eh no us penseu ja havíem d'anar a viure en un altre barri i vam anar a viure en un barri de barracons d'emigrants allà allà érem tota classe d'espanyols tota classe d'italians érem érem barracons de la guerra de la segona guerra barracons de camps de concentració i que els m'hien instal·lat allà una mica per poder fer negoci amb els estrangers esclar clar i després doncs bueno vam viure un temps allà allà va néixer el nostre primer fill el Josep estava posat al sindicat allà vam fer també tota una pila de de reivindicacions eh a l'amo dels barracons tenia allà un petit comerç que tothom havia d'anar a comprar allà perquè això era 11 quilòmetres del centre de Ginebra era a Vesna i i bueno vam començar el Josep pel sindicat les bombones de botano que havíem d'escalfar a l'habitació d'11 metres quadrats doncs amb botano que ells ens venien molt car bueno allà ja vam vam començar a venir els del sindicat i li van dir a l'amo que això no podia ser i vam portar que l'empresa des de de ciutat ens ho portés ja directament amb un molt més bon preu això després la combustió que hi havia de calefacció era perjudicial pels bebès tots tenien malalties sí de bronquitis de bronquitis asma i també aleshores es va reclamar que es rectifiqués aquests que eren barraquetes d'11 metres quadrats 11 metres i mig tot això es va anar fent el veïnat ens vam començar a moure jo a l'infermera que venia a visitar els nou nats doncs ja em va responsabilitzar de cuidar els d'un italians que no no bé i aleshores jo vaig conèixer Espanya perquè el meu barracó hi havia de Tarragona uns de Galícia després perquè eren uns barracons amb quatre habitacions eh sí amb un passillo una dutxa que tothom ens rentàvem allà amb gibrells no no amb gibrells una família amb criatures que no eren reconegudes que no eren bueno allà els fills si els volies portar havia és que és massa les homes me'n vaig molt lluny i aquí allò del poble no queda però és igual és les vivències d'una persona que amb tota aquella experiència tot aquell bagatge va dir quan torno jo he de posar en pràctica aquella a l'inici de lluita això que he après que he après i aquesta va ser l'espírit de la l'úrdia del matrimoni no era meu de tots dos exacte de tots dos que vèiem que es podia fer molt en un moment que de canvi i de fet és que jo tenia ganes d'estar aquí quan es morís en Franco jo tenia ganes d'estar aquí i bueno de fet va ser així perquè vam tornar cap a l'any 60 vam venir pel si 68 va començar el curs 68 69 el Sebastià aquí i i d'això bueno la qüestió és que aquí vam entrar i mira com que ens vam venir a demanar doncs vam fer el que podia ja sabien on t'anaven a demanar els que van venir a casa vostra ja havien de conèixer la vostra trajectòria i la vostra implicació en tot el que és la lluita per la ciutadania anem una mica si et sembla a Lourdes a dir quina era la situació de Sant Jus en l'any 76 quina era la radiografia del nostre municipi recordem que era l'alcalde era el senyor Rodolfo Sánchez si que se'l sigui com era com estava el poble quines mancances va començar a veure bé doncs a veure primer de tot això de les les escoles no les associacions de pares que no no estava no hi havia organització de de poble de gent que es mogués no bueno hi havia persones que es movien moltíssim eh al meu barri hi havia la Francisqueta que que el del carrer Badó que bueno la mare de la Maria Quintana la mare de la Maria Quintana que va ser presidenta de l'Ateneu i del Pep sí sí de la Berta no? no es diu Berta la Petita? sí la Petita es diu Berta i bueno teníem veïnes molt de de gent del poble que ens van ajudar molt que bueno tothom el meu marit sempre explicava que abans que jo vinguéssim a viure el pis que teníem el pis i havíem d'acabar de fer per poder tornar a fer el canvi de piset doncs ell sempre explicava que va anar-se a comprar perquè venia ell sol a mirar el pis i a veure com podien posar les coses va anar a comprar a la botigueta que tenia la la Maria Tovella els pares del Pere i diu que li va dir ah va vostè veïn a viure aquí al poble i que li va fer un somriure i per ell això va ser una acollida gratificant perquè clar després de tants anys lluny de la seva família lluny del seu lloc de naixement sí va ser una una acollida per ell diu ha sigut la meva benvinguda al poble i esclar doncs vam veure que el poble era obert i que nosaltres també i que podríem col·laborar no i ja recordo que ja després ja van començar les festes del carrer que hi havia tan maco a guarnir carrers anar a casa d'uns a fer a preparar al mig del carrer després fer el dinar al carrer i jo vam tenir la sort que els veïns que van viure venia a viure a l'escala doncs eren eren bueno preciosos dinàmics joves i era el Ricard Segura i la Caterina Crespo i després hi havia la Maria Pí el Joan Pí que són fills d'aquí al poble eren tots i després era una casa feta uns pisos fets amb una caseta que tenia el Jaume Marca i la Roseta que ells es van quedar als baixos clar eren gent maquíssima que van acollir tots els veïns i després a sota hi vam tenir l'Anna Mari i el Josep Maria no me'n recordo com es deia també que eren geganters i el Josep que era de Sevilla sí ara no me'n recordo jo dels geganters ara no em surt el nom parlava el català i la Rosa Mari que era una dona oberta i de veritat l'escala aquella li deien l'escala de les portes obertes perquè els veïns no tancaven la porta quan la canalla venia de col·legi entraven un lloc a l'altre la meva filla entrava a una casa la senyora Roseta li donava una galeta el sal obert ens parlàvem els nanos es parlàvem nosaltres ens parlàvem bueno vam tenir una gran acollida i així doncs vam poder començar amb l'associació de veïns que clar vam haver una temporada fins que ens van acceptar com a associació que ens vam anar a instal·lar com a llocs provisionals i després doncs hi ha l'acció no? de mirar llums dels carrers on faltaven semàforos mirar el que la gent demanava reclamava els llums les esceres que estaven malament els sots que hi havia al voltant dels arbres anant dient a l'ajuntament anant tot fent aquesta activitat una mica així de poble bueno després ja van haver canvis també de la de la comissió van entrar un nou president que va ser el el recio no no primer va haver el Joan que es cuidava de l'excursionisme de l'Ateneu sí mira l'altre dia me'n recordava d'algun nom que és el que tenia la peixateria Joan no el Jordi era el Jordi el Jordi bueno i vam anar fent coses del barri la vam fer després l'escola d'adults es va fer de l'associació recuperar aquesta casa sí i Can Ginestà va ser una de les lluites ah sí sobretot aquesta va ser el primer que vam fer fer que l'Ajuntament es quedés Can Ginestà i recuperar-la notejar els jardins bueno vam fer moltes coses primer de tot es feien moltes reunions aquí dintre de Can Ginestà i i recordo bueno ja he dit l'escola d'adults la planificació familiar que va venir una xicota perdoneu però és que l'estimo molt i va venir a dir que havia vingut amb una especialista a Barcelona a començar a fer els centres de planificació familiar era una veïna d'aquí Sant Just i i ens va preguntar a veure si és que ho voldríem posar aquí al poble i vam dir mira ho anirem a preguntar a l'Ajuntament a veure si ens deixen un local perquè ella va dir que bueno que ho podrien planificar vam anar a l'Ajuntament era encara antic de l'antic règim no i bueno hi havien els doctors que eren els del centre de salut ho vam demanar al grup de salut hi havien els doctors tots tots tots eren anti tot això i i i bueno vam dir bueno i si es porta el projecte portem un projecte que no costi diners diu això es costarà molts diners diu si portem un projecte bueno la qüestió és que es va fer un projecte un doctor que vivia aquí al poble també que ens faria les visites la consultora que és era ai que deuen perdoni era ella la que ens ho havia vingut a proposar i i que només costaria si ens deixaven el local només costaria el el el l'ajuntament el local uns dies a la setmana i que el el client hauria de pagar els espèculs que feien servir i bueno no s'ho creien i si sí doncs com que un dia vam anar amb el doctor i ho heu tot preparat van dir va proveu a veure què n'és i mira així va ser fins que l'escola d'adults van passar l'ensenyament i i la planificació familiar va passar sanitat que això ho van trigar uns quants anys eh molta gent d'aquí al poble molt jovent jo l'he viscut quan no estava encara instaurada ja hem de dir que la Lourdes va estar des de l'inici de la de l'organització l'any 76 fins al dia d'avui i fins la conservadora i la guardadora diríem dels records i de la documentació més interessant de l'associació que ens la va lliurar això ja ho anirem explicant i tant però vull dir que va estar la primera i està fins al dia d'avui són 48 anys Déu-n'hi-do al front i ajudant sempre amb una organització que és molt important per al municipi perquè 48 anys encara que va haver-hi un laps un laps sospetit d'un o dos anys quan va venir les primeres es va plegar Sí, però l'any era la depositària de la història de l'associació i fins i tot la que ens va acompanyar a la nova gent que la vam impulsar i la qual hi estem molts dels que estàvem llavors perquè arribés fins al dia d'avui la Lourdes té moltes coses a comptar avui ha vingut una vegada però haurà de venir més vegades perquè són moltes vivències moltes reivindicacions moltes lluites i fins i tot ella en el personal també ha tingut una lluita de col·laborar i ajudar a tota la gent que necessitava perquè ella la seva formació és treballadora familiar Sí, sí, sí i bueno No ens queda gaire temps ja Per això Per això Per això Per això Doncs nosaltres fins aquí aquesta primera trobada amb la Lourdes Bruton i la nostra història recuperada la nostra memòria històrica de l'associació de veïns anirem parlant i que vostès recordin que estem al carrer major número 17 al centre cívic Joan Maragall la nostra associació està funcionant des de l'any 76 en un període de temps molt cura d'aturada i que és l'associació de tots i totes les veïnes del municipi Sí Doncs moltíssimes gràcies a Ràdio Desver Hem sigut hem sigut moltes dones treballant i fent coses perquè se n'han fet moltíssimes les coses i i bueno vull dir que l'esforç és de tot un col·lectiu de gent que tenia moltes ganes de treballar moltes ganes de canviar i de de promocionar Com ara Moltes dones Com ara Sempre ganes Com ara Fins la propera Tornaràs Gràcies Adéu Adéu M'hem tingut tot el temps Deixeu de plorar Que ens han declarat La guerra M'hem tingut tot el temps M'hem tingut tot el temps M'hem tingut tot el temps Deixeu de placer Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! bastant interessant i fàcil de trobar i val la pena mirar-lo perquè, per exemple, l'estudi està fet amb dades del 2019 al 2022, per exemple. Ara sé que estem al 2024, però amb aquest recull de dades de 12.000 llars, el que s'ha pogut veure és que es llença moltíssim. L'estudi també s'ha enfocat molt amb producte que es llença directament o producte elaborat. Ells diuen producte de recepta. De recepta vol dir que quan tu has fet un menjar no sé, t'ha sobret alguna cosa, no ho has congelat o no t'ho has menjat el dia següent o has tingut per la nevera uns dies o se t'ha fet malbé o ja no vols menjar-t'ho i acabes llençant-ho. Per tant, el tema és que aquest estudi sí que amb unes dades amb quilos i estem parlant de milions de quilos, és tot l'estat espanyol, però sí que és veritat que la tendència és que sembla que cada any es vagi reduint en aquest malbaratament, perquè no entenguem d'alguna manera, però la veritat és que es redueix a molt poquet. Clar, i que igualment seguim malbaratant molt menjar, malgrat... Exacte, o sigui, una tercera part del que del que tenim, del que produïm, acaba a les escombraries, perquè tinguem com una referència. Clar, això també fa doncs que al final estem llançant menjar que podríem alimentar a milions de persones que ho necessiten, però inclús també doncs aquest malbaratament fa doncs que fem mal bé el clima, que repercuteix amb l'aigua que malgastem, amb la terra, etcètera. Es generen residus, sí. Sí, sí, o sigui, és molt bèstia. aquest estudi que et comentava, que s'ha fet per les llars, diguem-ne, es fa perquè, mira, sovint pensem que són els restaurants els que fan, els que llencen més quantitat d'aliments, però s'ha demostrat que és a les cases particulars, a les nostres llars, que fins a un punt que es pot llençar fins a 1,4 quilos d'aliments a la setmana, perquè tinguem com una referència. Clar, això t'anem bé pensant, ja sigui o en producte que se t'està fent malbé, que has llençat, o en producte elaborat, una recepta elaborada, no?, que t'ha sobrat i que ja et dic que no menges. Home, 9,4 quilos és molt, eh? A la setmana. A la setmana. A la setmana. Però és bastant, és bastant, és bastant. El que passa que, bueno, sí, passa, passa i hem de tenir més cura, val? Així que, si et sembla, jo el que volia donar-vos és 5 consells molt, molt ràpids, sí, doncs, per intentar, doncs, minimitzar el malbaratament alimentari, val? Val. En primer lloc, per exemple, podríem parlar, doncs, planificar la compra dels aliments, val? Podem pensar un menú setmanal i això ens ajudarà a comprar d'una manera, doncs, més, més, més acurada i més responsable. Sí. Fé una llista de la compra quan vays a comprar. Quan entris al supermercat no et trobis temptat a comprar algun producte que ells posen en oferta i que després tu compres, el tens a casa, no te'n recordes ni que l'has comprat i després et fa malbé, no? Sí. I abans d'anar a comprar, si pot ser, doncs, fes una revisió de la nevera, fes una llista ben feta del que et fa falta i del que no et fa falta. Clar. I també intenta, doncs, pensar en aquesta planificació prèvia que has fet, no? Aquesta planificació setmanal, val? un altre consell, doncs, tingues la nevera una miqueta ben organitzada, segueix l'ordre FIFO, que en anglès vol dir first in, first out, nosaltres aquí, a cuina miracle, doncs, a veure, és la metodologia que hem de seguir, també l'hem de seguir les nostres llars, el que vol dir és el que primer que entra és el primer que ha de sortir, és a dir, per exemple, si jo avui doncs, vaig a comprar un carbassó i el tinc a la nevera i fa dos dies que el tinc, doncs bé, si ara torno a comprar, ai, no recordo si tinc carbassó o no, ara no sé, mira, perquè una mala planificació, eh? Clar. exemple de mala planificació. Ai, no sé si tinc carbassó, doncs, compres un altre. Val, doncs, aquest nou va al fons, no? Clar, exacte, que no sigui el que gastes primer, el que entra primer és el que has de gastar primer, d'acord? Doncs, bueno, doncs, això, sembla una cosa molt lògica, sembla una cosa molt simple, però que no en tenim prou cura i al final acabem comprant un carbassó, consumim aquest carbassó i el que ja havíem comprat fa tres dies segueix a la nevera, se'ns acaba fent malbé i l'acabem llançant. Ja. Un altre punt important, acostumat a congelar els aliments, si et sobra una ració d'algun menjar o dues racions, si no tens cap intenció de menjar-lo al dia següent o al cap de dos dies, doncs, congela'l, congela'l, és la millor manera de conservar-lo i després, doncs, ja el trauràs un altre dia, etcètera. També és veritat que al final després el congelador se'ns pot acumular amb molt producte, però bueno, has d'anar a fer una neullada. Un altre punt, tu mateix o tu mateixa pots convertir-te en un expert en la cuina de reaprofitament, o sigui, hi ha moltes pàgines web, hi ha molta informació que et pot permetre, doncs, aprofitar un producte i convertir-lo en un altre plat. Per exemple, nosaltres aquí a Cuina Miracle tant no ho fem, de vegades, si jo faig pollastre rostit i faig 15 peces de pollastre rostit i avui el tinc a la venda i demà el tinc a la venda, potser demà passat el transformo i faig un altre plat diferent i al final s'acaba venent i acaba sortint. O sigui, que pots fer moltes coses per aprofitar el menjar i no llençar res. Totalment. I, ja per acabar, l'últim consell seria que guardis bé els aliments d'una manera endreçada i organitzada. Guardar-los bé a la nevera, per exemple, als prestatges superiors, doncs posar els aliments cuinats, ben tancats amb carmanyoles, a les portes doncs tot el que són begudes, salses, melmelades i conserves, al centre els productes làctics, ous, embotits, iogurts i els prestatges inferiors o calaixos, doncs la carn, el peix, productes en descongelació. tingues cura també que el producte cuinat no estigui en contacte amb producte cru, perquè pot haver contagi, d'acord? També hi ha neveres que tenen sistemes que milloren la conservació de les fruites i de les verdures, això també ho has de mirar, per tant, doncs, tots aquests consells al final t'ajudaran a que llencis menys producte i al final això t'ajuda a estalviar, i per tant afavoreixes en tots els aspectes que hem parlat a l'inici, doncs afavoreixes que no hi hagi un mal baratament inclús de l'aigua, un mal tractament de la terra, etcètera, vull dir que amb tots aquests punts que tinguis cura una mica de tots ells, doncs al final ajudarà a tothom a minimitzar el mal baratament que fem dels aliments. Oh, i tant. Joan, ho hem de deixar en aquest punt, moltíssimes gràcies, d'acord? I fins la propera. Una abraçada. Una abraçada, vinga. Adéu, adéu. Adéu, Joan. Adéu. Ens veiem demà, que va, j'y vais. i See you. See you. söyleyeyim. Bye. Bye. Bye.