#835 - La Rambla: Notícies de Sant Just, entrevista a Javier Luque, La Vall d'Avers, Astrologia i Psicologia Clínica

. Molt bon dia, Sant Just! Són les 10 i 9 minuts del matí d'avui, divendres 9 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia, i bau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Salas llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, l'avantguàrdia El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim el guitarrista Javier Luque. Ell és guitarrista del duo JADE, o JADE DUO, que actuarà en aquest proper diumenge a l'Ateneu de Sant Just en l'últim concert del que serà el cicle Estones de Clàssica, un cicle que coordina la Mar Vizoso. Aquí avui també tindrem l'entrevista. L'entrevista serà, doncs, una entrevista doble a dues persones. Després, a les 11 i 40, després de parlar una estoneta de música, seguirem amb més seccions, concretament la de la Vall d'Avers. Tindrem el director d'aquesta revista, Sant Justenca, en Josep Lluís Gil, per tractar els temes de la revista que hi haurà el mes de maig. I ja després dels botlletins també de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, a partir de les 12 i 10, encararem l'última hora del programa i de la setmana. Primer saludarem a l'Aranxa Limón per fer la secció d'Astrologia i tot seguit el psicòleg David Fernández per fer, doncs, això, la secció de Psicologia Clínica. Ja ho veieu, avui som divendres 9 de maig i tenim tots aquests continguts. Per tant, no marxeu, que comencem! Per tant, no marxeu, que comencem! Per tant, no marxeu, que comencem! Per tant, no marxeu. Per tant, no marxeu, que amb el annihilat klein i tenim, comencem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! d'espai! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La cita reunirà patinadors i patinadores dels nivells 0 a 4 i del nivell 11 Benjamí, amb exercicis adaptats a cada categoria. Per participar-hi cal haver-se inscrit prèviament en enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i es poden consultar els horaris detallats i la informació a la web del club. El trofeu compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Jus i la col·laboració de Tot Patí, Jardilan i Lavi en Papier. Molt bé. Doncs, Mariona, tenim aquesta nova notícia. i ens en falta una. Doncs mira, tenim que aquest diumenge 11 de maig la línia T3 del tram, és a dir, la que tenim aquí a Sant Jus, que connecta Sant Jus... L'única que ens arriba. Exacte. Que connecta Sant Jus amb el centre de Barcelona per tirar afectacions pel pas de la 45a cursa del Corte Inglés. Oh. Per tant, el servei quedarà interromput entre les parades de Francesc Macià i zona universitària des de les 5 del matí fins les 11 aproximadament. Per tant, si heu de fer servir el tram des de Sant Jus, que sapigueu que entre zona universitària i Francesc Macià no funcionarà el tram durant aquestes hores. Però escolta, amb la cursa del Corte Inglés... Ah, no, m'estic confonent amb la de la Mercè, potser. Home, la de la Mercè és de la Mercè. No, no, no, és que jo... A mi em semblava... Crec que vaig fer una cursa del Corte Inglés, però és que no passava per cap cas per la Diagonal. Començàvem allà, zona com a plaça Catalunya, s'anava per Montjuïc, però zona universitària no la trepitjàvem. Això era la cursa del DIR. Doncs la del Corte Inglés sí que tallarà. Sí que tallarà, doncs vaja. Potser no passa per allà, però han de tallar el trànsit per algun lloc i potser ho tallen per allà. Exacte. I a més és una incidència que també afectarà les línies T8 i T2. i això sí, la resta de la xarxa de Trump funcionarà amb normalitat a partir de l'hora habitual d'inici del servei i bé, es preveu restabrir la circulació completa cap a les 11 del matí, però recordar que l'horari pot variar segons el desenvolupament de la cursa i per més informació es poden consultar els canals oficials del Trump i el web de la cursa, que acabaran de confirmar com seran aquests talls i fins quan duraran. Bé, ara estic aquí acabant de mirar, de consultar a veure si trobava el recorregut de la cursa cursalcortinglés.cat, allà està tot posat. L'arribada és a Plaça Catalunya, amb això sí, i estic mirant la sortida i bé, és a l'Avinguda Diagonal, número 617 a les 9 del matí. Per tant, sí que afecta. De fet, comença a veure on està el cortinglés de Diagonal, més o menys cap a aquella zona, passa per Francesc Macià, després va tota la Diagonal fins a Passeig de Gràcia, passa per Passeig de Gràcia, gira per carrer Aragó, baixa per Viladomat, i després s'arriba ja, bueno, es fa tota la Gran Via pràcticament, es baixa per el carrer, a veure si ho llegeixo aquí, per el carrer Marina, carrer Casp, i bé, ja s'arriba a la Plaça Catalunya. Doncs sí, anava jo a Rada amb el recorregut, em deia que està confonent de cursa. En fi, doncs això, en resum, que sapigueu que el diumenge hi haurà problemes amb aquests talls, que hi haurà a la Diagonal, sobretot amb el transport públic. Marina, hem llegit ja les tres notícies, deixem una promoció i seguim llegint les portades dels diaris, que avui van plenes, a Vemos Papa. Exacte. Vinga. Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia. Vinga, són les 10 i 22, Mariona, llegirem ara les portades dels diaris. Comencem amb les notícies que hi ha a la primera pàgina del diari Ara. Doncs al diari Ara anirem ràpid amb la portada, perquè pràcticament a portada sencera veiem la notícia d'Avemos Papa amb el nom que ha escollit el nou papa, que és Lleu XIV. XIV, eh? Lleu XIV. Lleu XIV és el nou pontífex, que és nord-americà, i continuista de Francesc. I demana pau, diàleg i vestirpons. I el veiem, doncs, en el moment que surt a saludar, quan ja ha estat elegit al balcó, que algunes coses que s'havien comentat, així, per les xarxes socials, era que, per exemple, hi havia aparegut vestit amb indumentària a la qual el papa Francesc havia com renunciat d'alguna manera, que no em sé els noms exactes, de la roba que porta, però sí que deien, mira, aquest mentor, que el papa Francesc no se'l volia posar perquè simbolitja que no sé què la cosa vermella que porta, que tampoc se'l volia posar perquè no sé els noms quantos. No sé si... Bueno, sí que és en la mateixa línia continuïsta que Francesc, perquè, de fet, tenien molt bona relació. Recordem que aquest papa només fa dos anys que és cardenal i que és cardenal perquè el va anomenar Francesc. Per tant, li deu molt i en el discurs que va fer el ja papa Lleu XIV, va haver-hi moltes referències a Francesc recordant, sobretot, tota la seva tasca que va fer en l'antic papat, i tenia molts bons vincles amb el papa Francesc, però, bueno, clar, Francesc era jesuïta, aquest és de l'ordre de Sant Agustí, sí que hi ha algunes diferències, però bé, la tasca de voler reformar l'Església hi és, de ben segur que hi és. De fet, ja li han posat l'etiqueta de ser el papa continuïsta, o sigui que bé. Sí, sí, i comentar una mica també la fotografia, perquè evidentment... I atenció, eh, Mariana, perquè aquest papa és nord-americà, però va passar, té 69 anys, 40 anys se'ls ha passat vivint al Perú, per tant, té doble nacionalitat, és peruà i és nord-americà i el discurs, l'anglès no el vam sentir, vam sentir l'italià i l'espanyol. I en llatí no parlen? i en llatí després, en llatí després, va llegir el moment de, bueno, de Benahir, no?, amb els Fidels, quan estava davant de Sant Pere, però allà ho deixem. Molt bé, molt bé. Doncs bé, el que anava a dir, comentar la fotografia, una mica, de la portada de l'ara, perquè evidentment la resta de diaris també obren amb fotografia gegant de Lleó 14, però als altres diaris apareix ell com primer pla saludant i en canvi el diari ara ha triat una foto més... Sí, més en la llunyania, no? Sí, més artística, jo per mi és la millor. Sí, és que l'altre es fan uns plans molt primer pla d'ell saludant, que a veure, és la gran notícia vull dir ell en el moment en què surt a saludar presentant-se com a nou papa, però la portada del diari ara és així com molt estètica, se l'agafa ell amb petit saludant al balcó i es veu tot a l'arc per sobre amb aquestes cortines vermelles que han posat i... Molt impressionant. És xula, eh, la fotografia. Sí, la del diari ara és molt maca, sí. Què més tenim, Mariona? Un parell més de notícies a la portada del diari ara veiem que els presidents Putin i Xi fan pinya contra Trump i loten. I tanca portada del diari ara dient que el Sabadell veu descarrilada l'opa pel rebuig social i el preu de l'oferta. Molt bé. I amb això passem a la vanguardia on veiem, doncs, Lleó XIV, que, com diu, un papa americà que és nascut als Estats Units i molt lligat al Perú, Robert Prevost, segueix el camí de Francesc i, com hem dit, doncs, apareix saludant, acabat d'elegir i que s'adreça des del balcó a les milers de persones congregades a la plaça de Sant Pere. Llança un missatge, diu, el Sant Pare propugna una església missionera oberta al diàleg i a l'amor. Perquè fa el seu perfil, diu Prevost, és elegit en la quarta votació i té 69 anys i arrels espanyoles. La seva mare, em sembla que era... El seu pare era d'origen francès i la seva mare no sé si era... tenia una part espanyola també o d'Europa, però... Doncs mira. I pel que fa a la reacció, diu, malgrat l'abisme que els separa, Trump parla d'honor pels Estats Units. És el primer papa d'Estats Units. És el primer papa estatunidè. Si no m'equivoques, el segon americà, o sigui, segon del continent americà, per tant, el primer era el papa Francesc i és el quart en 500 anys d'història que no és italià. Que no és italià. És que volien el Parolin aquell, volien que sortís el Parolin, crec que és el Parolin, crec que era l'italià, un dels més... Un dels que més... Bueno, dels que... Els que més apuntava que seria, no? Sí, sí, sí, sí, sí. I era italià, bueno, tenia moltíssimes ganes que sortís, però res, tu, ha estat, ja et dic, el nord-americà, tot i que en el Twitter del nou papa hi havia dos tuits carregant contra l'administració de Donald Trump, concretament contra el vicepresident dels Estats Units, el J.D. va fer un dia unes declaracions a aquest home dient que primer s'havia de mirar per la família, després per la resta, després per els immigrants, i aquest home el va retutejar i li va dir no tens raó, vas equivocat. O sigui que, clar, Donald Trump li deu fer certa il·lusió, no?, que un nord-americà sigui el bisbe de Roma i sigui el cap del Vaticà, però, clar, també ara hi ha una altra, ell sempre s'ha concebut com una, com el, com la figura protagonista, com la persona nord-americana amb més poder. Ara surt aquest, que és el papa de Roma, que és nord-americà, i jo jo que no li agafi enveja, no?, que li quedi eclipsat, no?, en fi, caldrà veure, caldrà veure. Doncs això és el, a mi, a mi el que em flipa és això, que sigui el quart, només 4 en 500 anys que no és italià i dels quals els 3 últims no són italians. Ja, ja. Perquè ell no era italià, el papa Francesc no era italià i el papa Benet, 16, era col·lonès, alemany, alemany, sí, el Ratzinger es deia, sí, Sí, sí. Clar, vull dir, d'aquests 4, 3 han sigut els últims. Ja et tenen ganetes i a més aquest té 69 anys que vull dir, si s'ha de morir als 80 i pico pot ser un papat llarg, o sigui que, bé, diferents qüestions, avui tots els mitjans segurament estaran fent anàlisis de qui és aquest home que passera, és matemàtic, eh, Mariona? Ah, sí? Sí, sí, sí, sí, té la carrera en teologia i de més, però es va llicenciar en matemàtiques. Molt bé, molt bé. He de dir que té cara de bona persona. Sí, té cara de, era de cara de més papables, o sigui, hi ha homes que... Té cara de simpàtic. Sí, exactament. Sí, perquè el Ratzinger a mi em feia una por li mirava la cara i pensava hòstia, hòstia, que aquest em va a castigar, eh? El Ratzinger donava mal rotllet una mica. Sí, el Francesc també tenia cara de simpàtic. El Francesc tenia cara de molt. Però aquest té més cara de bonatxon. Sí. No posar-nos aquí a opinar de la fisonomia de les cares. Exacte. Superobjectives. Sí, sí, exactament. Però sí, sí, no, té cara de bona persona. Ja veurem, doncs, com fa de nou papa. Més notícies de La Vanguardia. També veiem que l'executiu salva al Congrés el recret de mesures per fer front als aranzels. Sí. També parla de foros de Vanguardia. Diu Nick Clegg, és ex-vice primer ministre britànic. Posa en una cita seva. Diu que la Unió Europea ha de gastar ara més del 2% en seguretat. I això és tot de La Vanguardia. Molt bé. Doncs, Mariona, passem als altres diaris que, de fet, és que diuen el mateix, tots dedicats a la portada a Lleó XIV. Diu aquí un papa per la pau i el diàleg. Diu el nord-americà Robert Francis Prevost, de 69 anys, és elegit el 267è puntífax amb el nom de Lleó XIV. De tarannà progressista i molt pròxim a Francesc, ha sigut bisbe al Perú. També diu aquí que altres notícies, acord entre el Regne Unit i els Estats Units per reduir els aranzels i que el sabadell guanya un 58% més i ha pujat la retribució a l'accionista. A la portada del punt avui, avui també es deu, doncs, el nou papa diu el mal no prevaldrà. El nord-americà Robert Prevost, el nou papa amb el nom de Lleó XIV. Fan un reportatge a dins del diari de les planes 2 a la 4. També altres notícies diferents. Diu aquí que Esquerra i Junts salven el pla de Sánchez d'ajuda pels aranzels, que també desallotgen les barraques de Vallcarca. Parlen de la galàxia de Cants, diu 8 crítics i periodistes expliquen per què el festival que comença dimarts que ve és dels més importants del món i parlen que els bancs han de reintegrar diners robats en estafes en línia. Mariona, aquestes són les notícies de les portades dels diaris. Abans hem estat comentant també les notícies de Sant Just. Recordem que la gent pot consultar també les notícies a la web radiodesvern.com i que t'escoltin a la 1 en punt amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just d'avui, divendres 9 de maig. Perfecte, Núria. Ens escoltem ara. Ens escoltem. Vinga. Adeu. Anem per davant al sud de la ciutat Vosaltres s'uneu avorrits i estirats Portaré a Castell altres gramis a l'any Rosalia i Estopa són del Baix Jogradat de la ciutat Sóc un xon i un ignorant Un xerneu de perifèria Rugaries feta merda Enderroc no em poden veure Què passa, nen? Estic content Les helis culturals amb nosaltres també Què passa, nen? Estic content Alcaldessa, sisplau, posim un monument a la ciutat Anem per davant al sud de la ciutat Vosaltres s'uneu avorrits i estirats Portaré a Castell altres gramis a l'any Rosalia i Estopa són del Baix Jogradat Anem per davant al sud de la ciutat Vosaltres s'uneu avorrits i estirats Portaré a Castell altres gramis a l'any Rosalia i Estopa són del Baix Jogradat Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parloyent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. 10 i 36, fem les efemèrides del dia. Cosetes que van passar el dia com avui. Enric, bon dia. Bon dia i bona hora, com estem? De 9 de maig, un dia després de tenir ja nou papa, de tenir el lleó 14, ja pel Vaticà. Què et passa? No acabes de trobar l'endull correcte, eh? No acabo de... Crec que sóc jo que estic sort. Sempre et pots posar... Ara sí, no? Ara sí, una mica menys. Haig d'anar a l'Otorrino. Escolta, 1874, 9 de maig, es presenta per primera vegada a una exposició d'impressionistes a París. Un grup d'artistes rebels, Monet, poca broma, eh? Monet, Renoir, Degas, decideixen formar cara o plantar cara a l'art oficial i fer la seva pròpia exposició. En aquell moment, l'estil era molt criticat, deien que eren pinzellades soltes, colors vius i escenes quotidianes que res tenien a veure amb els quadros seriosos, detallats, que agradaven a la borsesia del moment. Però aquell 9 de maig, del 1874, sense saber-ho, estaven escrivint una nova pàgina de la història de l'art i avui en dia aquells bojos són considerats autèntics genis i, de fet, són els quadres gairebé més ben valorats. Tenir un Renoir o tenir un Van Gogh o tenir un Degas... Jo no en tinc una a casa. Jo tampoc. Per exemple. No, no, i tampoc, i tampoc. Escolta, 1950, 9 de maig, neix... Bé, de fet, mira, un ministre francès, que es deia Robert Schumann, fa una proposta, una proposta que pot semblar relativament modesta. Unir la producció de carbó... Estem parlant de 1950, eh? És a dir, estàvem després de la Segona Guerra Mundial... Val. Doncs es fa una proposta que, com dèiem, pot semblar molt modesta, que era unir la producció de carbó entre França i Alemanya, dos països que feia ben poc s'havien matat. Però allò era molt més que una idea tècnica, era la llavor de la Unió Europea. Aquest 9 de maig, de fet, es considera el Dia Europa, perquè va ser el primer pas cap a una pau duradora entre països que fins feia molt poc estaven en guerra. Sí. És a dir, que a través d'aquest discurs, aquell 1950, es considera que era el naixement de la idea de l'origen de la Unió Europea. Molt bé. O sigui, que va ser una mica el naixement, no? La llavor del que... Clar, clar. L'eix franco-alemany, que sempre ha estat una de les potències de la Unió Europea, es comença a gestar en la producció de carbó i acer. D'acord. Clar, recordem que fins feia ben poc, Alemanya i França havien estat en guerra. Sí. La Segona Guerra Mundial l'havia acabat feia ben poc. Per tant, va ser un pas importantíssim. I 1962, 9 de maig. El láser arriba al món dels consumidors. Dirà, home, jo no el vaig servir el láser. Bé, més del que sembla. De fet, fins als anys 60, el láser era cosa de científics, però aquell 9 de maig de 1962 es fa la primera demostració pública d'un láser comercial. Va ser un gran pas perquè amb el temps es va convertir en una eina fonamental per llegir els CDs, per fer cirurgies precises, per tallar metalls o fins i tot per fer espectacles de llum. Un invent que semblava de ciència-ficció en aquell moment i que ara forma part del nostre dia a dia. Molt bé. D'acord, el tema del láser, eh? Mai ho hagués dit. No, no, clar. Són coses curioses. De fet, els CDs ja són història, o sigui que... en tot cas, en el seu moment, era un... el nou amàs. Home, jo recordo... I ara el pol, que el tenim aquí de tècnic, segur que... Home... N'ha posat, segur, però no en deu... no els deu fer servir habitualment. No, no. A veure, jo crec que ja habitualment, CDs, a no ser que te'n posis algun al cotxe, jo crec que no... Jo i el cotxe ja ni en tinc. Jo crec que no... Però, bueno, jo sí que tinc alguns records de... A tu tampoc. No, home, no. A veure... Ara m'has fet vell de cop. No, no. Vull dir que tinc alguns records d'haver anat a comprar algun CD, no? I de... O sigui que... Que sí que fa anys, però que tampoc fa tant, tant, tant, tant. Vull dir que la cosa és que hi han hagut molts canvis molt ràpids, jo crec, també. Mira, fa uns anys vam tenir un tècnic als programes dels dimarts que van venir aquí, li vam explicar com havia fet el programa de cinema, el programa de blues, d'acord? I tot perfecte, fins al moment que va arribar l'Armand Garcia, en pau descansi, i li va portar un paquet de CDs i se'ls va mirar algú i vam dir hòstia, però què és això? Què és això, no? Que els havia vist, eh? Però no n'havia posat mai cap com funciona això. perquè devia ser molt jovenel, clar. I això a mi m'ha impactat, dic, mare de Déu, com ens estem tornant. Escolta, i efemèride musical, 1974. Què va passar? Abba guanya el primer número als Estats Units amb la cançó Waterloo. A més a més, una cançó ideal per acabar la setmana. Sí. Després de triomfar a Eurovisió van conseguir conquerir el món justament un 9 de maig del 74 amb la cançó Waterloo. Molt bé, doncs Enric, ens quedem escoltant en Waterloo per entrar ja en moda cap de setmana. Gràcies i fins dilluns. The History Book on the Shelf is always repeating itself. Waterloo, I was defeated, you are the more. Waterloo, promise to love you forevermore. Waterloo, couldn't escape if I wanted you. Waterloo, knowing my fate is to be with you. Oh, oh, oh, oh, oh, Waterloo, finally crazy my Waterloo. My, my, my, my. My, my. I tried to hold you back, but you were stronger. Oh, yeah. And now it seems my only chance is giving up the fight. And how could I ever refuse? I will feel like a queen when I lose. Waterloo, I was defeated, you are the more. Waterloo, promise to love you forevermore. Waterloo, couldn't escape if I wanted you. Waterloo, knowing my fate is to be with you. Oh, oh, oh, oh, Waterloo, finally facing my Waterloo. So how could I ever refuse? I feel like I win when I lose. Waterloo, couldn't escape if I wanted you. Waterloo, knowing my fate is to be with you. Oh, oh, oh, Waterloo, finally facing my Waterloo. Ooh, oh, oh, Waterloo, knowing my fate is to be with you. Oh, oh, Waterloo, finally facing my Waterloo. Ooh, oh, oh, Waterloo, knowing my fate is to be with you. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, Mestres Àvies Recuperadores de Contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlogent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, benvolguts i bentrobats aquí, a Ràdio d'Esbert. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Bits. Ara són 3 quarts d'11 del matí abans de xerrar una estona amb en Carles per fer la previsió del temps d'avui aquí a Sant Just i també de cara als propers dies d'aquest cap de setmana. Sobretot ens interessa perquè hi ha algunes activitats, sobretot dissabta, a l'aire lliure. Comentem ràpidament, fent referència a una dada que ens ha donat l'Enric quan fèiem les efemèrides del dia d'avui. Ha comentat que avui era el dia d'Europa. De fet, es considera així que de 9 de maig el Consell d'Europa celebra que és el dia d'aquest continent. Celebra, com ha dit l'Enric, també des de l'any 1985 per recordar el que hem estat parlant també de la declaració de Schumann i que seria el més tard el primer embrió de la primera concepció de la Unió Europea. Aquesta declaració de Schumann és el nom que rep el discurs que va fer el francès Robert Schumann el 9 de maig del 1950 i que va proposar la creació d'una Europa unida per tal d'aconseguir la pau mundial. A partir d'aquell moment històric, la Comissió Europea concep aquesta idea com una realitat a través de la qual pogués néixer una administració conjunta que beneficia a tots els països del continent. I d'allà va néixer el que avui es coneix com la Unió Europea a partir de l'any 85 que es va declarar el 9 de maig com el Dia d'Europa. Els països integrants d'Europa què fan a cada 9 de maig? Doncs bé, alguns, sobretot aquells que tenen seus de la Unió Europea, com la Comissió Europea o el Parlament Europeu, doncs fan diferents actes i esdeveniments per commemorar la data. Tot i això, l'autèntic mèrit el té la persona que hem anomenat, en Robert Schumann, que gràcies a la seva declaració es van aconseguir reptes importants com la modernització del carbó i l'acert i com també la distribució equitativa d'aquests productes entre tots els països que necessitaven. El Dia d'Europa no està considerada com una festa, com una dada festiva perquè els treballadors fem la nostra junta jornada laboral com qualsevol altre dia, a diferència d'aquelles que sí que són considerades com festes de caràcter més nacional. Per tant, ja ho hem dit, avui és el dia de la Unió Europea, el Dia d'Europa i també comentarem que hi ha un altre dia a moda de curiositat i és el Dia Mundial dels Mitjons Perduts. Sí, sí, n'hi ha de blancs, de colors, de ratlles, de punts, de figures divertides i també n'hi ha que són perduts, per tant, també tenen el seu dia. La paraula de Mitjó, aprofitarem, no?, per fer la benentesa, doncs bé, prové del llatí Calcea, amb castellà Calcetin, doncs en llatí Calcea, i a la seva vegada també de la paraula Calceus, que ve de Sabata. s'estima que els primers Mitjons van aparèixer l'any 256 a Egipte. Era un tros de llana que s'utilitzava per protegir els peus i com a prova d'això doncs es poden veure en exhibicions o també en diferents museus, per exemple, a Barcelona, el Museu Egipci, també hi ha tot de mostres de com portaven la vestimenta en aquella època. Dada curiosa, perdem aproximadament 1.200 mitjons, diu aquí, al llarg de la nostra vida, diu així, podem extraviar els nostres mitjons preferits per circumstàncies misterioses i sense cap mena d'explicació. La rentadora no és l'única culpable perquè fins i tot els podem perdre, per exemple, mentre estem dormint. Quan diu mitjons perduts no significa que tinguem 1.200 mitjons extraviats i que s'hagin extrapolat, sinó que la sensació aquesta de dir ostres, he perdut el mitjó, això ja compta com a una vegada en què hem perdut aquest tipus de vestiment, és a dir, no és que desapareixi el mitjó, sinó tenir la sensació d'haver-lo perdut i que s'hagi escapat dels peus. Doncs bé, això passa sovint, per exemple, doncs sí, quan ens aixequem pel matí i ens hem anat a dormir amb els mitjons posats i ens aixequem després el dia següent sense aquesta peça de roba. Doncs bé, avui, 9 de maig, també tenim el Dia Mundial dels Mitjons Perduts. Ara, deixem una promoció i passem a fer la previsió del temps amb el Carles. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just Canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dóna't d'alta ara a enbici.cat. Vinga, 10 i 50 i ens toca fer una mica la previsió del temps. Carles, tindrem pluja demà? On tindrem? Què s'espera? Aviam, ja ho hem preguntat, molta gent ha preguntat pel fet aquest de la festa de la dansa que es fa a l'interior i a l'exterior i és a la tarda del dissabte. Tenim 3 dies complicadets, són dies on ens pot caure algun xafeg en algun moment, ara intentarem precisar les hores, però clar, en aquesta situació o primavera, clima mediterrani, és realment molt difícil poder preveure això. Ara, per exemple, està marcant pluja, està marcant pluja en les previsions, aquesta hora, fins a les 12 podria ploure Sant Jús, ho ha fet aquesta matinada, o sigui, els mapes ho han encertat, però a hores d'ara tota la precipitació està al mar, o sigui, en aquests moments Catalunya plou en algun punt del Maresme, molt residual, també en algun punt del Baix Empordà i també de l'Alt Empordà, però tota la màxima intensitat de precipitació està al mar i la resta de Catalunya, doncs, en aquests moments no hi ha precipitació i tenim un avís del Servei Meteorològic de Catalunya que abarca totes les comarques interiors, no les del litoral, però sí les interiors pràcticament a tot arreu, des del Tarragonès, fins a l'Alt Empordà, o sigui, sense tocar la línia de la costa, allà tenen l'avís aquest de precipitacions moderades, tampoc no és un avís molt exagerat. Tenim aire fred en alçada, tempestes realment espectaculars cap a l'Aragó, ahir, terres d'interiors, això s'apropa una miqueta, s'ha apropat aquesta nit, aquelles tempestes d'ahir a la tarda doncs s'han apropat aquesta nit, a Sant Jus han caigut entre 8 i 10 litres per metre quadrat, depèn de la zona, o sigui que són més litres que suma aquest mes de maig, que farà valer aquella frase del mes de maig cada dia un raig perquè cada dos per tres estem tenint algun ruixadet i la tendència és que avui doncs aquesta pluja encara es pugui escapar durant aquest matí, un cel molt amenaçador amb uns núvols bastant gruixuts, tot i la precipitació que està al mar, són núvols que van carregats. Sí, però és que últimament tenim uns cels que jo dic ai mira que clar i al cap de dues hores dic però si està superennubolat això? són els núvols aquests d'evolució diurna i més si tens una miqueta d'aire fred en alçada que se'ns aproparà una mica aquest cap de setmana està més cap a l'Aragó més cap al País Basc més cap a Navarra però s'aproparà una miqueta cap a nosaltres i això farà doncs que a les tardes si algú marxa de cap de setmana doncs puguem trobar tempestes a diferents punts de Catalunya però precisarem Sant Just perquè a Catalunya sí que pot ploure pràcticament cada dia una miqueta algun ruixat de tarda però Sant Just el que tenim en aquests moments és aquesta situació de molts núvols fins al migdia encara ens podria caure alguna goteta o algun ruixat poca cosa però podria caure i a la tarda s'obriran bastantes més clarianes tindrem un temps una miqueta més estable de cara a la tarda i no esperem precipitacions a la tarda sí que seguirem amb aquests núvols amb aquestes ullades de sol però no esperem precipitació demà dissabte que és el dia clau bueno, durant la matinada aquesta propera nit seguirem amb sol i núvols amb unes temperatures que varien ben poc avui arribarem a una màxima de 17-18 si el sol ho permet demà tots els mapes indiquen que durant el matí tindrem nubulades i tindrem estones de sol i durant el matí es podria escapar alguna gota no és descartable o sigui, pot caure alguna goteta tonta alguna cosa, eh? sí més probable en altres punts però a Sant Jus se'ns podria escapar alguna capa una mica despistada i pugui descarregar recordem que aquests ruixats són en forma de tempesta allà on cauen o sigui, que nosaltres de Resquitllons pot tocar alguna goteta o això és impossible de saber la tempesta ens passa per sobre i ens cauen 10 litres en molt poca estona o sigui, teòricament la tempesta passarà lluny i si hauria de caure demà al matí cauran 4 gotes a la tarda seguirem amb sol i núvols però s'arreglarà una miqueta el temps o sigui, que en principi la tarda de dissabte no ha de ploure sí que és cert que començarem la tarda amb sol i núvols tenim una mica una certa influència de vents de llevant que tot i que les temperatures es puguin inflar una mica com hem comentat aquesta setmana que tant divendres com... avui no però dissabte i diumenge podrien pujar fins als 20 graus sí que arribaran als 20 graus però la sensació serà diferent o sigui, tenim més sensació de fred les temperatures de sensació estaran al voltant dels 17, 18 perquè aquest vent humit de mar cap a terra amb aquests núvols no ajudaran que faci aquella sensació de caloreta que fa la primavera recordem que avui fa un any pronosticàvem 24 graus de màxima i aquest cap de setmana arribàvem als 25 de fa un any del 2024 o sigui que arribàvem a 24, 25 graus i estem parlant de 19, 20 o sigui que estem molt d'enhorabona uns quants uns 5 graus per sota no? sí, sí però és que més o menys és el que hauria de ser o sigui màximes de 20-21 en aquesta època de maig és el normal el que teníem l'any passat no era normal i el del 2023 ja ni t'explico no, és completament anormal o sigui el 2023 el mes de maig va ser un mes d'estiu de ple estiu o sigui de mitjans de segona quinzena de juny això per sort aquesta vegada doncs de moment aquests primers nou dies de maig no està passant llavors a la tarda molts núvols també estonetes de sol però sense precipitació a partir de les 8-9 poden créixer els núvols es poden fer més destacats i es taparà el cel el cel quedarà completament tapat i és probable que durant la matinada de dissabte diumenge ens plogui i fins i tot alguna forma de tempesta no marquen molta precipitació les previsions però no fotem cas perquè aquestes tempestes si passen just per sobre doncs et fan la guitza ho diem també perquè a Sant Feliu estan de festa aquest cap de setmana fan la festa a la primavera i es podria escapar alguna goteta però vaja en principi si no et passa la tempesta per sobre serà poca cosa diumenge al matí ens aixecarem encara amb algun ruixat tonto s'obriran moltes clarianes tindrem núvols i a partir de mig matí tornaran a créixer aquestes núvolades aquests núvols que veiem grossos com aquest que tenim ara aquí davant a Can Ginestar que són uns núvols negres amb una base molt fosca però que queden allà potser plou a Pallejar o plou a Sant Vicenç i aquí no ens està plogent i diumenge a la tarda sí que tenim més núvols perquè aquestes precipitacions doncs ens puguin arribar o sigui que el diumenge durant el dia sol i núvols amb alguna precipitació a primeríssima hora i a partir de les 3-4 a la tarda quan comença el Barça doncs podria tornar un altre cop a precipitar podem tenir algun ruixat o alguna tempesta amb unes temperatures que no varien massa i que continuarem amb aquests valors al voltant dels 19-20 però amb una miqueta més de sensació de fresca i ben bé quan s'acabi la tarda vespre ens quedarà una nit bastant serena o sigui que farem una pausa pel que fa a la inestabilitat i perquè veieu com que són els mapes la setmana vinent començava encara amb ruixats i tempestes fins ben bé dijous avui desapareix aquesta previsió però durant el cap de setmana tornarà a aparèixer o sigui dilluns serà un dia variable amb sol i núvols dimarts més sol que no pas núvols dimecres també dijous més núvols i unes temperatures que molt a poc a poc aniran pujant o sigui dilluns, dimarts 20 dimecres potser 21 i potser dijous 22 ahir era completament diferent o sigui que això clar, això s'ha d'anar a seguir el dia a dia una mica a quatre dies vista ja es fa molt complicat hem intentat fer una mica la previsió d'aquest cap de setmana i toquem fusta que aquestes cotetes que diem no sigui així i el que hem dit avui als organitzadors de la festa de la dansa o sigui la possibilitat de precipitacions el dissabte a la tarda a Sant Jurs vist des d'avui divendres és d'un 20% és bastant baix normalment un 20% no acaba plovent però vaja ho anirem seguint ok doncs Carles moltíssimes gràcies bon cap de setmana i tornem a connectar amb tu el dilluns perfecte bon cap de setmana adeu Em vaig matar per donar la talla I el rolo mentre em passa el falla I el mojo ara ja em creuen la ratlla I diuen que el rotxito mai falla I ara soc la niuera Però ella em té en esperar Quédate a mi vera Que tu eres verdadera I si me ha dejat te loquito Hagame un delito Tenia el cor en hielo Pero por ti lo derrito Si me ha dejat te loquito Hagame un delito Lo mío se hace música Pero no pasa rico Saps que portas temps Unan vueltas pel meu cab M'has mirat un fly El meu cor has atrapat Si vols és mon col Quan el show hagi acabat Ens caem fins a 6 No deixem a la meitat Si me ha dejat te loquito Hagame un delito Tenia el cor en hielo Pero por ti lo derrito Si me ha dejat te loquito Hagame un delito Lo mío se hace música Pero no pasa rico I mira com desfila pel carrer Em temo un calor inutable Què faré? Fem malgrat això Gaudim de la birreta i del solet Ei Ara el camí se'n fa curtet No sé que arribarà Segur un dia podré estar amb tu Ni uchi ni fin ni segona mà Estem volant entre el fund de la rung Ens tenen el puma a mirar El combo titular que no es retira M'enxerga que ara quasi ja n'hi tira El control en la pari Per mal que no estarà i fem allà Fins i que ara està bona abans de marxar Em vaig matar per donar la talla Jo el rolo mentre em passa el falla I el moix ara ja em creu a la ratlla I diuen que el rotxito mai falla I ara sóc la niuera Prellanté Ana espera Quédate A mi vera Que tu eres verdadera Y si me dejas te lo quito Hagamos un delito Tenía el corañelo Pero por ti lo de... Que si son lliures Adeu Adeu Catalunya Ràdio Les notícies de les 11 Bon dia us informa Joan Bota El nou papa Lleó XIV celebra Aquesta hora la seva primera missa A la capella Sixtina del Vaticà Davant de tots els cardenals Que ahir el van triar Com a nou puntífegs En el seu primer discurs A la plaça de Sant Pere Ja va enviar un missatge de pau I va deixar clar Que seguiria el camí del seu antecessor El papa Francesc Enviats especials al Vaticà José Antonio Rodríguez i Mònica Mas Bon dia Bon dia Està a punt de començar Aquesta primera missa Oficiada pel nou papa de Roma Amb els cardenals De la capella Sixtina Tots estan a punt Els cardenals Amb les seves Avui casulles blanques I el barret La mirtra també blanca Serà una nova oportunitat Per sentir aquestes paraules De Robert Prevost I veurem què diu Els cardenals En aquesta primera Humilia com a puntífegs Ahir va deixar prou clar Que agafava el guant de Francesc En temes com El pau al món L'Església Que ha de ser oberta a tothom I també Veurem si fa alguna referència A la lluita Contra els abusos sexuals A l'Església En ha parlat Jordi Bartomeu Al matí de Catalunya Ràdio És investigador del Vaticà I que va destapar Un cas d'abusos D'un grup ultracatòlic I també ha defensat A Lleó 14 De les informacions Que l'acusaven De fer la vista grossa En casos d'abusos Al Perú És un home Que ha estat sempre Al costat de les víctimes Per una cultura De la prevenció I no no fer Perquè D'això es mantén De moment Encara no ha començat Aquesta missa Mònica Mas Catalunya Ràdio Roma Ara sí Més notícies Sara Riera El president Illa advoca Perquè Europa Abandoni la seva ingenuïtat Estratègica I passi a l'acció Reforçant Diu La presa de decisions I les polítiques de seguretat Ho ha reivindicat En l'acte institucional Que s'ha celebrat Aquest matí A Palau Anem-hi en directe Núria Oriol Bon dia Bon dia Pel president De la Generalitat El món Viu un moment De grans canvis Amb dues Grans amenaces Externes Una d'elles La bèlica Amb el conflicte d'Ucraïna Com a gran exponent Al costat de la comercial Promoguda per un canvi Les relacions Geopolítiques Salvador Illa Crida a Europa A no quedar-se De braços plegats Per tant Una Europa Que ha de reforçar Les seves polítiques De competitivitat I tenir veu pròpia Al món I una Europa Que també ha de reforçar Les seves polítiques De seguretat Si la seguretat És un bé públic Si la seguretat És necessària Justament per dissuadir Aquells Que volen Trencar La nostra convivència A l'acte Presenta L'exprimer ministre Italià Enrico Letta Amb qui s'ha reunit Prèviament S'ha pronunciat En el mateix sentit I ha apostat Perquè Europa Es converteixi En protagonista Del moment I no espectador Núri Oriol Catalunya Ràdio Palau De la Generalitat I el govern Defensa el seu disseny De la taxa turística Amb els increments Que va aprovar Però està obert A escoltar Les reivindicacions Del sector I recorda Que aquest recàrrec No el paguen els establiments Sinó els visitants Barcelona Pilar Garcia Bon dia Hola bon dia La consellera Romero Sosté que cal escoltar El sector turístic I els partits polítics Però defensa L'increment de la taxa Que van aprovar Els visitants Segons Romero Han de contribuir Per cobrir les despeses De l'impacte del turisme Al territori Qui paga la taxa És el visitant Que degut Evidentment A les conseqüències Que també genera el turisme Perquè necessites Més seguretat Més mobilitat Més respecte Al medi en ment Em sembla que està bé Que el visitant Aporti més Veurem què dona El tràmit parlamentari Tenint en compte Que nosaltres partim D'una posició Però evidentment Estem oberts A parlar-ne I la Garcia Catalunya Ràdio Barcelona L'expresidenta Del Parlament Laura Borràs Condemnada A 4 anys i mig De presó I a 13 d'inhabilitació Per haver adjudicat A dit contractes Quan dirigia La institució De les lletres catalanes Pagarà De manera fraccionada La multa De 36.000 euros Que també li va imposar Al tribunal Barcelona Maria Núria Rebella Bon dia Asegura que Com que ara No té cap càrrec públic No disposa D'aquesta quantitat I per això Demana el fraccionament Amb el màxim legal Establer Que és de dos anys La sala considera Que ho ha sol·licitat Fora de temps Però els magistrats Atenen la petició Perquè sostenen Que és una quantitat Molt alta I així s'asseguren Segons diu El seu escrit El qual ha tingut Accés Catalunya Ràdio Que Borràs La farà efectiva Borràs té la pena De presó Suspesa A l'espera Que el govern espanyol La indulti Maria Núria Rebetlle Catalunya Ràdio Barcelona Els Mossos d'Esquadra Desallotgen Un bloc de pisos A l'Avinguda De la República Argentina A Barcelona Després que ahir L'ocupessin Els desnonats De l'assentament De barraques De Vallcarca Anem cap allà Laura Hurtada Bon dia Bon dia Ara mateix Hi ha una vintena De furgonetes De l'Avinguda De la República Argentina Els agents S'han fet amb el control De l'edifici Sense incidents Ja que els ocupants Han marxat del bloc Davant del fort Desplegament policial Ara enllivinant Membre de son barri I avui torna a haver-hi Un desplegament De més de 20 furgonetes I nosaltres estem fent càlculs De tot el que ha costat El desplegament Des d'ahir Fins avui I comptem que Amb el que ha costat Aquest desplegament Potser s'hauria pogut pagar Un any d'allotjament A les persones Que ells van desallotjar L'ocupació d'aquest edifici S'ha fet com a resposta Al desallotjament De l'assentament de Baicar Que va tenir lloc Ahir al matí On s'hi van desplegar Un centenar de gens L'Ajuntament assegura Que el desnonament Es va fer per motius De seguretat Després d'un incendi El dia anterior a la zona Laura Hurtado Catalunya Ràdio Barcelona Esports Marcos García Entrenador al Girona Mitchell Sánchez Hospitalitzat Per un problema de salut L'equip gironí Informa que Mitchell es troba En observació mèdica Per precaució I evoluciona favorablement El tècnic També ha emès un comunicat Explica que Els metges Li han aconsellat Repòs d'uns dies Mitchell agraeix Les mostres de suport No dirigirà El Girona Vilareal De demà I no farà avui La roda de premsa Prèvia a aquest partit Penúltima jornada Entrenaments Del Barça i el Madrid Abans del Clàssic De diumenge El primer partit De la jornada Enfronta a les 9 A les Palmes I el Rayo Vallecano Però el partit estrella És el Barça-Madrid De diumenge També diumenge Leganés Espanyol I el Barça de Basca T'ocupa la cinquena plaça A l'ACB Després de perdre Parc 93 a 92 A la pista d'Alcorunya Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies de Sant Just Bon dia Passant 6 minuts A les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova Sant Just D'Esberna Està treballant En elaboració Del nou Pla Local D'Infància i Adolescència Per construir Aquest document L'Ajuntament Ha fet una crida A la participació Dels infants I adolescents Del municipi El procés Inclou Una enquesta Traçada als joves I espais de reflexió Coordinats Per l'espai De participació On nois i noies Poden expressar Com veuen el poble I quines millores Proposen També hi col·laboren Agents educatius I socials Que aporten La seva experiència En l'àmbit De la infància Totes les aportacions Recollides Ajudaran a definir Les polítiques municipals Dels pròxims anys Amb l'objectiu De garantir El benestar La protecció I el desenvolupament Dels infants I adolescents De Sant Just Aquest dissabte El Club Patinatge Artístic Sant Just Celebra el trofeu Primavera Sant Just Una competició amistosa De patinatge lliure Que tindrà lloc Al complex esportiu La Benaigua A partir de les 9 del matí La cita reunirà Patinadors i patinadores Dels nivells 0 a 4 I del nivell 11 a Benjamí Amb exercicis adaptats A cada categoria Per participar-hi Cal haver-se inscrit Prèviament I els horaris detallats Es poden consultar Al web del club El trofeu compta Amb el suport De l'Ajuntament de Sant Just I la col·laboració De tot patir Jardilant I la via en papier Aquest diumenge 11 de maig La línia T3 del tram Que connecta Sant Just Amb el centre de Barcelona Patirà afectacions Pel pas De la 45a cursa Del Corte Inglés El servei Quedarà interromput Entre les parades De Francesc Macià I zona universitària Des de les 5 del matí Fins les 11 Aproximadament Aquesta incidència També afectarà Les línies T1 I T2 En el mateix tram La resta de la xarxa de tram Funcionarà amb normalitat A partir de l'hora habitual De l'inici del servei Tram preveu Restablir la circulació completa Cap a les 11 del matí Però recorda Que l'horari pot variar Segons el desenvolupament De la cursa Per més informació Es poden consultar Els canals oficials de tram I el web de la cursa I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butllet i horari De les 12 Fins ara Ràdiu de Sperma Durant el bit Música Oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh You got a fast car I wanted to get into anywhere Maybe we'll all make a deal Maybe together we can get somewhere Anyplace is better Starting problems who have got nothing to lose Maybe we'll all make something Me and myself, I got nothing to prove You got a fast car I got a plan, I got a shot of it Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tant a dins com a fora de les nostres fronteres amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals. El 21 de març dibuixem mons amb paraules. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. amb persones que a prop nostre fabricant aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. o bé amb persones que en analitzen la seva alquimia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. aquí, a Ràdio Despert, 98.1, un programa conduït i realitzat perquè us parla. Ràdio Despert, 98.1, un programa, Ràdio Despert, 98.1. Vinga, són les 11 i 14 minuts, comencem la segona hora de la Rambla i ho fem amb l'entrevista del dia, que avui la dediquem a la música. El convidat d'avui aquí a l'emissora és el guitarrista barceloní Javier Luque, especialitzat en música clàssica espanyola i flamenc, i és membre del duo Jade, el grup que tancarà aquest diumenge 11 de maig al cicle Estones de Clàssica de la temporada 2024-2025 de l'Ateneu de Sant Jus. Javier, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Núria, què tal? Bé, molt bé. Primera pregunta, com vau entrar en contacte amb la Mar Vizoso, que és la coordinadora d'aquest cicle, i el Jade Duo, per fer aquest últim concert d'Estones de Clàssica? Amb la Mar mantenim una relació de fa molts anys d'amistat, de col·laboracions a nivell professional, i clar, va ser molt fàcil. De fet, jo com a guitarrista, és la segona vegada que participo en aquest cicle, amb la qual cosa, diguem que no sóc un nou vingut, i amb la Mar, amb aquesta estreta relació que portem a nivell professional i també personal, doncs ha estat molt fàcil, doncs, de parlar-ne, de fer una proposta, potser d'encaixar-la dintre d'aquest cicle, que també està molt vinculat a la música clàssica, a promoure els joves músics, a crear oportunitats a la gent que comença, i a aquests joves que, bueno, que es deixen pràcticament la joventut, però d'un instrument nou. Molt bé. Javier, explica'ns una mica més de tu, no?, de com va començar, com vas començar tu la teva formació musical, o què et va portar, si més no, cap a la guitarra clàssica i al flamenc. De vegades pot haver-hi una mica de, no sé, de mita entorn al món dels artistes. En el meu cas, jo crec que va ser un conjunt de casualitats i de circumstàncies que et porten d'un lloc a l'altre. Jo vaig néixer en els simbos d'una família molt humil, que en la qual el meu pare, doncs, és aficionat a la música i de jove, ja ben grandet, li entusiasmava molt la guitarra i, bueno, va aprendre a tocar de manera autodidacta, la guitarra flamenca. A partir d'allà, quan neixen els fills, doncs, et trobes, en el teu context familiar, doncs, la música com si fos un element més, no?, de joc, d'intercanvi, per descomptat d'aprenentatge, de sensibilització, etcètera. Amb la qual cosa, doncs, jo vaig fer la guitarra a casa i vaig dir, ostres, què és això, no?, i em vaig posar a tocar amb ell. Et vas sentir curiós, no? Va ser el meu primer professor, sí. A l'Ateneu? I a partir d'aquí, bueno, doncs, és una estona molt llarga, però ja pots imaginar conservatoris, professors, formacions... Formació professional, no?, entenc. Sí, sí, sí, clar, per descomptat. I no només a la música, perquè aquest món incert, doncs també et porta a obrir altres vies. Jo vaig estar a la facultat d'estudiar informàtica, tot i que no vaig acabar a l'enginyeria superior. Però, vaja, també és un capítol a part i molt interessant. Clar, bueno, s'ha d'intentar a vegades dedicar-se a la música plenament, no poder-hi viure. A vegades és una mica difícil i sovint en aquests casos, igual com també pot passar en el món de l'esport, molta gent que s'hi vol dedicar professionalment sempre té també uns segons estudis o una altra mena de suport per si, no? Mai passa malauradament. Bé. Ara, mirant enrere, mirem, veig una petita reflexió, mirant enrere, crec que tot això va ser fruit també de la curiositat pels diferents, diguem, diferents àrees del coneixement i la curiositat que tinc per elles, oi? Vull dir que... Clar. Javier, a l'Ateneu, aquest diumenge t'escoltarem com a guitarrista, com hem dit, el Ja de Duo, que és un duet format també per un violí, per guitarra i violí. Sí, la Mònica Cruzata, sí, exactament. Violinista cubana, excel·lent. Com defineixes l'estil del vostre duo i quan us vau conèixer amb la Mònica i quan vau començar a tocar plegats? Nosaltres vam començar, vam coincidir amb una producció que a hores d'ara a Barcelona doncs crec que ja l'han vist més d'un milió de persones. És una producció musical que ara dirigeix el Chicuelo, Juan Gómez, i aquesta producció abans es deia Opre i Flamenco i era un espectacle eclèctic com la nostra formació, com Javier Du, en la qual hi havia àrees, per resumir molt, eh? Àrees d'òpera, ball flamenc, música flamenca i una mica de música espanyola. I allà hi havia la guitarra, violí, viola, violoncel, un tenor, una mezzo, cantador, cantadora flamenca i percussió. I allà ens vam conèixer. A partir d'allà, doncs, bueno, hem anat coincidint, hem anat creant, doncs, petits projectes i aquest és un d'ells. Molt bé. És un projecte que plega, doncs, música popular, sí, com veurem el diumenge, i també recull la tradició perquè comencem el concert amb vivaldi, amb una sonata originalment per flauta i continu. i això ens... Digues. No, no, no, t'anava a preguntar precisament una mica per al repertori, si era... Molt bé. O sigui, una mica com... Quin seria, no?, com el repertori del concert? Has dit que començàveu per aquesta peça més clàssica. Exacte. Aquesta peça, el que pretén, a banda de presentar acústicament la formació, perquè cal matitzar que el violí serà amplificat perquè és un violí elèctric. Per tant, ja tenim un element exòtic que s'incorpora en aquest repertori, diguem, molt clàssic, molt ben definit, històricament i estilísticament. Doncs, aquesta primera... primer contacte amb el públic, no només va ser la presentació del dos, sinó també una manera de convidar el públic diguem com a parar, no? És a dir, estem en un món contemporani frenètic, pre de... està totalment ple de rellotges, d'alarmes, de cites, no? I pretenem que es pugui deixar de banda d'una manera intuïtiva i sense intenció aquesta alerta per les notificacions, per el que he de fer després o el que vaig fer ahir, i connectar amb el moment present. És una música molt fàcil, molt accessible, agradable i que comença amb un moviment, diguem, maestoso, amb certa cadència que convida a que fins i tot respirem d'una altra manera més calmada. A partir d'aquí fem un salt en el temps perquè som al segle XVII, després marxem al pur clàssicisme de la guitarra que és cap allà al segle XIX i mencionem a un autor que curiosament va coincidir amb Beethoven. Estem parlant de Mauro Juliani, un guitarrista, potser el millor guitarrista de la seva època, un compositor prolífic i a més a més de gran guitarrista, era xilista i va ser en la premiere de la Sèptima Sinfonia de Beethoven que van coincidir Beethoven i Juliani perquè no estava tocant el cello en aquesta interpretació. Doncs tocarem una peça de les moltes que té per aquesta formació de violí i guitarra i això ja té un caràcter com més simplificant molt, eh? Sí. Que cap música superiçerió. Més cap a l'àmbit musartià, val? Val. Aquella música llogera, alegre, fresca, que convida a alegrar una miqueta l'esperit. Molt bé. I escolta'm, Javi, com convireu aquest estil entre el violí que és elèctric i la guitarra espanyola? Vosaltres heu fet... Doncs mira, és un equilibri molt delicat en el qual entra en joc el tema de l'amplificació perquè tant l'alviolí necessàriament haurà d'anar amplificat i la guitarra espanyola o la guitarra flamenca clàssica també estarà amplificada. Però el que pretenem és que hi hagi presència i que l'amplificació ens ajudi a treure el millor de la naturalitat que porta cada instrument. Per tant, això, tu ho puc explicar en paraules però el millor és que hi vingueu o que hi vingui el públic a sentir el concert diumenge. És un equilibri delicat però a la vegada molt ben mesurat. Vull dir que no fem servir l'amplificació per amplificar sinó per generar presència. Vale. I tu amb quin estil músic? I equilibri. i equilibri, saps? i tu amb quin estil musical ets més còmode o potser més identificat? Es podria parlar de Mosa, de Radiohead, de, no sé, de Red Holy Sheepers, de Paco de Dufía, d'Albon Berg, de Schoenberg, de Stravinsky, no sé què dir-te, de veritat. i marxant una mica i marxant una mica del duo jade, de diversos grups i d'altres projectes musicals. Més o menys ens en pots fer cinc cèntims també per fer-nos una mica de la idea del teu bagatge o de la teva trajectòria? Bé, és una mica llarg d'explicar. Si vols, ens circonscrivim a l'època actual. Ara mateix tinc aquest projecte amb la Mònica, tinc un altre projecte amb un guitarrista clàssic, tinc un altre projecte amb un guitarrista, diguem, flamenc, però que també està vinculat al món, no del jazz, però sí de la música, diguem, moderna, per no encasillar-ho amb el jazz pròpiament. I després tinc un altre projecte amb una cantant, i això vull dir, neix i mor depenent una mica de les necessitats del mercat. És a dir, jo no només soc guitarrista o músic, sinó també soc docent i desenvolupo una intensa tasca com a docent al llarg de l'any. Són moltes hores les que dedico a la docència. I clar, a banda d'això, també tinc el meu propi projecte, és a dir, jo passo estones amb la guitarra creant coses, coses que a mi m'agraden o que a mi m'ajuden a conèixer una mica més en profunditat l'instrument i ha trobat també el meu llenguatge com a músic. Llavors, hi ha molt poc temps i són les necessitats del que et demanen quan et criden per tocar, doncs que reserves el temps per assajar amb la cantant o amb el duo de guitarra clàssica o amb una formació flamenca que tinc eclèctica amb baix, guitarra i percussió, és a dir, bueno, van sortint coses, però diguem que el centre ara mateix és Javi Duo i la tasca que desenvolupo com a guitarrista jo sol. Javi, com voleu que visqui el públic aquest concert perquè, clar, serà l'últim concert de la temporada, per dir-ho així, no? què espereu d'aquesta cita musical o què voleu transmetre també en el públic? Mira, és una cosa molt senzilla, t'ho resumiré amb una paraula, connexió. Si aconseguim que hi hagi connexió entre el públic i la música que farem, és el millor regal que podem rebre nosaltres com a músics, és la millor recompensa perquè nosaltres, en definitiva, el que treballem és en la direcció de generar, doncs, connexió amb aquell que senti la música. Això està pensat també, tornant cap al repertori, per no incloure música que sigui com més culta o més elitista. Si mirem el programa i tornem una mica a la descripció del que abans em preguntaves, després de Juliani del període clàssic, donem un salt en el temps i en l'espai i tocarem unes cançons populars que estaven, bueno, son harmonitzades per fer el somatxado. Un compositor brasilè que va fer un salt perquè va experimentar amb els ritmes baixos de la samba, de la bossa nova, del xoro i va incorporar molts elements. Va ser un revolucionari. I un altre revolucionari és Astor Piazzola en el qual en el qual llegirem tres pàgines, tres tangos, el darrer del qual és potser una de les obres més conegudes per el gran públic donat que el Piazzola va crear el nuevo tango. Va ser molt criticat en el seu temps perquè aplegava música clàssica, jazz i música popular. I a partir d'aquests tres elements ell generava la seva pròpia música. Gran bantonianista per altra part, gran instrumentista. i això va fer que en el principi fos rebutjat pel, diguem, pel establishment, per tot allò que hi havia a l'estàulet al món de la música esculta, però al temps cadascú el va col·locar al seu lloc i a l'Astora el va col·locar dintre les grans. I en concret amb el libertango és la darrera peça i diguem l'arranjament més atrevit que presentem aquell dia a l'Ateneu. És l'obra que veritablement està escrit evidentment per l'Astora Piazzola però el nostre arranjament no està escrit no està publicat i és fruit de la col·laboració de les idees de les inquietuds i de les nostres capacitats. Molt bé. Javier, amb la Mar Vizoso que és la coordinadora també del Cicle Estones de Clàssica a vegades hem estat parlant també d'obrir la música clàssica a nous públics. Tu creus que la música clàssica precisament està trobant aquests públics gràcies a aquestes fusions o a formats més actuals com la que ens presentareu el diumenge? El foment de programes accessibles al gran públic que hi hagi oportunitats per fer música en directe és a dir que hi hagi joves com la teniu que obre espais a que hi hagi música en directe oi? No sabem què passarà d'aquí 30 anys si la música en directe continua sent una cosa o fins i tot una entrevista com estem mantenint tu i jo ara mateix serà una cosa normal l'aspecte tecnològic està s'ocupant mica en mica i de manera gairebé imperceptible les nostres vides la nostra tensió i en definitiva la nostra trajectòria com a éssers humans llavors és molt important que hi hagi jo entenc dos dos intencions o dos línies de treball una crear espais i oportunitats perquè els músics puguin aportar doncs tot allò que estan fent i fer propostes noves i per una altra banda l'educació perquè sense educació no hi ha res no podem apreciar allò que no coneixem no? per tant la música clàssica necessita també d'una educació en certa mesura llavors això clar depèn de les famílies depèn del sistema educatiu depèn dels nostres polítics depèn de tots i sobretot bé també fer-ho és a dir poder oferir música en viu i de qualitat també en espais de proximitat com són per exemple l'Ateneu de Sant Just que bueno que porta anys apostant per aquests tipus també de formant no? hi ha uns preus que són bueno doncs molt populars forces equibles la veritat exactament crear aquests espais propers amb preus equibles és molt important perquè això és el que diguem a la gent de peu els hi pot doncs engrescar de passar la tarda d'un diumenge en lloc de no sé d'anar-te al centre comercial de torn o d'anar al cinema que és una molt bona opció doncs sentir música en directe oi tant molt bé doncs Javi moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon i atendre'ns la trucada i fer aquesta que hem entrevist aquí a Ràdio d'Esvern que vagi molt bé t'esperem el diumenge aquí a Sant Just amb l'últim concert del Cicle Estones de Clàssica d'aquí de la Taneu de Sant Just gràcies i que vagi molt bé igualment moltes gràcies per aquest espai també de difusió i de fer conèixer la música i tot allò que fem els músics al gran públic fins aviat que vagi bé adeu gràcies adeu el 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra tant a dins com a fora de les nostres fronteres amb centenars d'actes i iniciatives presencials i virtuals el 21 de març dibuixem mons i virtualen If you don't wanna see me Did a full 180 Crazy Thinking about the way I was Did the heartbreak change me Maybe But look at where I ended up I'm all good already So moved on it's scary I'm not where you left me at all So If you don't wanna see me Dancing with somebody If you wanna believe that Anything could stop me Don't show up Don't come out Don't start caring about me now Walk away You know how Don't start caring about me now Aren't you the guy who Tried to Hurt me with the word goodbye Though it took some time to Survive you I'm better on the other side I'm better on the other side I'm all good already So moved on it's scary I'm not where you left me at all So if you don't wanna see me Dancing with somebody Dancing with somebody If you wanna believe that Anything could stop me Don't show up Don't come out Don't start caring about me now Walk away, you know how Don't start caring about me now Don't start caring about me now Don't start caring about me now Don't start caring about me now I'm not where you left me at all So, if you don't wanna see me dancing with somebody If you wanna believe that anything could stop me Don't show up, don't show up Don't come out, don't come out Don't start caring about me now Walk away, you know how Don't start caring about me now Don't come out Go away, you know how Go away, walk away Don't come out Don't start caring about me now Go away, you know how Ràdio Despert, 98.1 Ràdio Despert, 98.1 Passant 5 minuts a dos quarts de 12, avui som divendres 9 de maig, esteu escoltant la Rambla, el magasin de matins de Ràdio Despert. En parlem ara amb el director de la revista La Vall d'Avest, de Sant Jús, amb en Josep Vigil, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Benvingut a l'emissora un altre mes i ho farem per parlar dels continguts de la revista del mes de maig. La revista del mes de maig, que, com últimament s'està passant, va una mica endarrerida, que encara no la tenim físicament. Bé, arribarà, arribarà. Arribarà, sí. I bé, tenim els temes, però no la tenim físicament. Bé, s'està... S'està coent, s'està coent. S'està coent, per tant, més o menys tenim els temes i anem a parlar, per exemple, de la portada. Heu decidit com arribarà a les cases o què? El tema portada, bé, tenim en compte que aquest any celebra el centenari de la inauguració oficial que no efectiva del que va ser la fàbrica Sanson. Ah, val. Dediquem un article, un article que és més gràfic que una altra cosa. hi ha un document del moment en què va venir el rei d'Espanya a inaugurar... Ostres! Allò va ser la inauguració oficial, encara que feia dos anys que la fàbrica ja funcionava, no? O sigui que oficialment figura que va ser el 25, però en realitat... Ja feia un parell d'anys que estava ja funcionant. Però bé, com que se celebra... Sí, sí. Podríem haver-ho fet fa dos anys i ho fem ara, no? Llavors li dediquem la portada, l'article de portada a això. Hi ha un document de premsa del moment que reflexa la visita d'emportada, la visita del rei, d'autoritats, el dictador Primo de Rivera... Mare meva! Per qui? Per Sant Jús, eh? A Sant Jús, a la fàbrica, a la fàbrica. Sí, sí, sí, molt bé. Aprofitant una visita per motiu de no recordo què. Bé. Bé, un fet històric despegat, no? Sí, sí, sí. Passa la pràtia també l'efemèrida. Molt bé. Què més tenim? Tenim l'editorial. Sí. Que fem un... Una mena de reflexió en veu alta a tenor del que va passar la setmana passada de la pagada monumental i generalitzada del país. Sí. Una mica va suposar que molts redescobrissin la ràdio com a mitjà d'informació i molts van recuperar el vell transistor petitor de piles que estava oblidat ja. Altres van descobrir que hi ha una cosa que es diu espelma. Sí. Que il·lumina. Que il·lumina i té... I fa olor també. I molts ja sabem de què va, perquè ho hem viscut amb l'antigu. i vam descobrir que unes hores sense mòbil també es pot sobreviure. No crec que ningú morís perquè estigués 10-12 hores sense mòbil, no? Quan ens sembla que no podem fer... Sí. És veritat que ho trobem afrontar. Una cosa que lleuja és també pensar que la resta del món està igual. És a dir, la resta del món. Vull dir que tu no tens... Jo crec que seria més angoixant saber que tu no tens connexió a internet i que la resta sí, però que penses que és un mal de tots, dius, bueno, doncs... Sí, però en definitiva estem tan digitalitzats i tan ficats en xarxes i tal, i dic en general tots, eh? Que, home, descobrir que efectivament no ens morim per... Ja, ja. No passa res. Home, doncs és, diguéssim, tres detalls de dir... Es pot viure com es vivia abans i no ens morim, d'acord? Sí, sí. Sense anar més enllà, eh? No, no... I bé, fem una reflexió una miqueta sobre això. Molt bé. Què més? Vols que segueixi? Sí, de temes després, per exemple, no sé si li feu l'entrevista... L'entrevista aquest mes és a la Immaculada Mat, presidenta de Mat Finques i involucrada en una sèrie de... en la societat civil catalana, en entitats i tal. I ens ha semblat que, bé, amb tota la controvèrsia que hi pugui haver i que hi haurà pel paper que representa a Finques Amat, a Sant Lluís i tal. Bé, ens ha semblat que pel paper que l'empresa ha tingut en l'àmbit, diem-ne feminista, que no és ben bé, però han tingut una actitud, en aquest sentit, positiva i proactiva sempre. I bé, ens ha semblat que tocava en aquests moments i parlar d'efectivament com veu el tema de l'habitatge des de la seva perspectiva, que altres la veuran des d'una altra perspectiva absolutament diferent. Sí, sí, sí, clar, això és en funció de la visió de cadascú. Exactament. I bé, doncs li dediquem l'entrevista d'aquest mes. Molt bé. Què més? En les notícies breus, doncs tenim una reflexió sobre el tema, sobre Sant Jordi, que es va celebrar el mateix dia, cosa inhabitual a Sant Just, per circumstàncies ja conegudes, i recollim una miqueta el sentiment d'alguns dels participants previs en les reunions prèvies i a posteriori en què, bé, no se'ls té en compte i al final s'acaba fent el que l'Ajuntament vol i prou, no? Per tant, hi ha una mica... Et refereixes a llibraters o... No, em refereixo en general a tothom, perquè es fan reunions prèvies, es parlen coses, sembla que es anirà per una direcció i després l'Ajuntament fa el que ja volia fer. I una mica hi ha el sentiment per part de les entitats de dir per què ens volen si al final fan el que volen, no? Una mica hi ha aquest sentiment. I per una altra, doncs bé, la festa es va fer en dia feiner i a la tarda, cosa absolutament novedosa, allò de sempre, bàsicament parades de les escoles i poca cosa més. Hi havia, sí, efectivament hi havia gent firmant llibres i tal, però el gruix, l'atenció se l'emporta, doncs les escoles i els partits polítics que el que volen és això, no? Doncs que hi vagi la gent perquè els vegin, no? Sí. És una mica un sentiment que molta gent ja comença a veure, que efectivament Sant Jordi és llibres i roses i tot el que més és una altra cosa. No vol dir que no hi pugui ser, sinó que potser ha de ser en un altre moment i en un altre lloc, no? Però bé, simplement diem que sí, que s'ha fet, però que hi ha altres maneres de veure-ho i que... De fet, també va en línia en què vau posar, no?, a l'editorial, potser de la més de mil... Sí, però que no és una cosa només nostra, és a dir, certes entitats ja comencen a reconèixer que, bueno, quin és el seu paper, si a l'hora de parlar es parla i després no... Com que hi ha aquesta sensació que no se les escolta? A veure, això no és només en el món de la cultura, vull dir que... Però bé, en el cas que ens ocupa és aquest. Què més et puc dir? Doncs bé, ja, com sempre, en els breus hi ha notícies curtes, aquest mes ve... També de sis pàgines a la secció de notícies curtes? Quatre o cinc. Bé, va. Quatre o cinc, quatre... gairebé sí. Moltes de l'àmbit de la cultura, però bé, parlem també de l'acte que ens va fer la setmana passada, de la col·locació de la Stolperstein, la pedra recordant la figura del Francisco Casares, i amb alguna foto... Bé. Molt bé. En l'àmbit de cultura, parlem de l'oferta dels casals d'estiu del 2025 a Sant Lluís. Sí, que és força extensa. Correcte. També parlem, aprofito, els actes de la Festa Major de l'Ateneu, que serà a finals d'aquest mes de maig, entre el 23 i el 25, i, a més, com sempre, les seccions habituals, el comerç, que parlem en aquest cas de la botiga de Campeixos, i la història... Molt bé. Bé, què més vols que t'expliqui? Per exemple, el tema dels debats per aquesta temporada ja... Estem en baixa forma i no... De moment no, no, aquesta temporada? No, tenim en mente reprendre el tema dels debats a la tardor. Després de l'estiu, a veure si recuperem forces, i tenim un parell d'idees de tema, que ara no puc desvetllar perquè tampoc no estan concretats i tal, però jo crec que a la tardor estarem en condicions de reprendre el ritme dels debats i fer, com sempre, venim fent 3 a l'any, eh? D'acord. El que passa que portem part de l'any passat i aquest any que estem allò. Pel que fa, per exemple, als esports, ara que s'acosta ja als finals de temporada, no? No sé si a la secció d'esports dediqueu a... Bé, hem aprofitat al màxim. Malauradament, com que anem tard, ens ha permès actualitzar determinada informació en relació als dos equips més, diem-ne, de més nivell, que serien el hockey, que finalment s'ha obligat a haver de jugar el play-out de permanència. Bé, i ara no l'han jugat, no? No, em sembla que el primer partit és la setmana vinent, el cap de setmana de la setmana vinent, i el Sant Jus Atlètic, que té a falta d'un partit pràcticament assegurat, quedarà tercer segurament, i jugarà la promoció de 100 a la tercera federació. Seria l'última categoria de caràcter estatal, per dir-ho d'alguna manera. Bé, veiem-ho, és el primer any a la categoria, i no deixa de ser una resposta sorprenent i bona, no? També, Josep Lluís, estem a l'Equador, no? Si no vaig a Rada, de la legislatura, del mandat municipal? Sí. No sé si, a vegades, algun cop, la Vall d'Aversa ha fet així una valoració, no?, amb alguns partits, no? Com havia anat aquest... No ho hem fet de moment, no descarto que de cara a després de vacances, a la tardor, a setembre, puguem reprendre una miqueta el tema, voldríem fer una tanda d'entrevistes als polítics, com vam fer a la legislatura anterior, a mitja... Veurem si ho fem més endavant, però, bueno, el que passa és que el tema de les entrevistes tenim una cartera molt llarga i cada mes només hi cap una. Clar. Llavors hem de... No, no, sí, sí, s'ha d'anar combinant i s'ha d'anar pitjant. Sí, perquè els partits polítics, si comences, has d'acabar, vull dir... No, no, clar, i n'hi ha uns quants, o sigui... Exacte, encara que hi ha algú que segur que no el convidarem, això ja ho sabem, però la resta són uns quants i si comences has d'acabar amb tots de tirada, no? Bé, suposo que ho farem, però en parlarem a la tornada de vacances. Molt bé. També, Josep Lluís, us vam veure a la Vall d'Avers el dia de Sant Jordi, precisament. Com va el número de subscripcions? Es manté bastant estable perquè costa molt, la veritat, costa molt. Nosaltres vam fer aquest any, vam renunciar a estar a Can Gienestar. la Vall d'Avers ja ha sigut des de sempre, quan organitzava l'Ateneu, vam existir i hem sigut sempre, no? I aquest any vam declinar la possibilitat d'anar-hi, per tot plegat, no? I vam demanar, i se'ns va concedir, poder estar a peu de carrer i vam estar en una parada, doncs, al costat de Cal Llibreter, al carrer Bonavista, a Raval Mercat, i vam estar inclús moltes més hores, més del doble de les hores que habitualment estaries en un acte a Can Gienestar. No és que es traduís amb major nombre de subscriptors, vam fer algun, però sí que el tracte és més fàcil. És un altre públic, el públic que va a Can Gienestar va molt relacionat amb les escoles, amb pares i mares de les escoles, i no els interessa gaire més que l'escola dels seus fills i res més. I la facilitat d'arribar al personal... Per experiència de diversos anys, la veritat és que estem més contents, no tant pel nombre de subscriptors, sinó pel grau de coneixement i la conversa que pots establir amb el públic. Al dematí, el públic del carrer Bonavista és un... A la tarda hauria de ser un altre, no, entenc? Absolutament. Al migdia no hauria de haver-hi massa gent poder. Entre quarts de tres i les cinc, ni un ànima. A partir de les cinc, parelles joves amb canalla. I a partir de quarts de set, fins a passar de les vuit, cues per comprar llibres d'un altre públic, entre jove i gran. I al dematí, doncs, és més la gent que va a comprar, però que s'aturen, compren... Bé, són... És una altra història, és una altra història diferent. I la veritat és molt més cansat, perquè són moltes més hores per nosaltres, però la impressió general és que el teu missatge arriba millor, encara que no s'hagi reduït en més... com a mínim hi ha receptivitat i t'escolten. És un altre públic, és un altre públic. I en aquest sentit quedem contents i jo crec, jo crec, si ens deixen, l'any que ve hi tornarem. Clar, això depèn de cada any, de com cau el Sant Jordi, de si es fa... Encara, jo crec, jo crec, ara m'estic avançant a una cosa que no està del tot definida, no? Però jo diria que l'any que ve tornarem a voler estar a peu de carrer el dia de Sant Jordi. No sé si es fa, com sempre, l'acte previ el diumenge anterior a Can Llinestar, no sé si hi serem o no, però jo crec que pel caire... Si no canvia molt el caire de com es fa a Can Llinestar, jo crec que m'inclino a que no hi serem, perquè no és un acte propi de Sant Jordi. no hi ha llibres, no hi ha... Està més pensat pel lluïment dels partits i fer campanya. Llavors, no ens interessa i em temo, no ho afirmo categòricament, però em temo que no hi serem a Can Llinestar l'any que ve. Molt bé. Doncs, Josep Lluís, de la revista del mes de maig, no sé si ens quedava alguna coseta pendent. Bé, en el tema d'esports, deixa'm dir una cosa, que és que parlem d'un Sant Justenc que es diu Canya Sergio de Oliveira, és un brasilèier que va venir fa uns anys aquí, que encara que milita en un club de Madrid, però és de Sant Just i em sembla que entrena a Esplugues, i... o a Barcelona, i ha estat campió d'Espanya de judo. Ostres! Ho dic bé, de judo o de judo, sí. D'acord, i és Sant Justenc, eh? És Sant Justenc, en tant que viu aquí, però crec que té 20 anys i va venir amb 14 anys a viure a Sant Just. Bé. Llavors, doncs, bé, ens ha semblat que és un esportista no conegut, individual, i que igual que parlem dels clubs, també parlem a vegades de les individualitats que estan algunes aquí, altres volten pel món i que porten d'alguna manera la seva relació amb Sant Just, no? Totalment. I amb això estem. Molt bé. Parlem també, deixa'm ja que queda temps, no? Sí. En el tema dels esports, encara que no l'hem... està relacionat amb l'esport, però l'hem col·locat a la zona dels breus, de les notícies curtes, perquè, malauradament, té a veure amb un incident que hi va haver al camp de futbol fa... el diumenge anterior de la Setmana Santa, d'unes corredisses, insults, cadires volant i coses d'aquest tipus, i no hem volgut fer sang del tema, però sí que n'informem. I hem parlat amb els clubs implicats, a partir d'una notícia que ens arriba d'un espectador directe dels fets, perquè va més enllà del que és, malauradament, encara hi són esdeveniments d'aquesta mena de violència dintre del món del futbol. Aquest té una connotació, a més a més, provocada per un tema de presumptes... insults racistes, i recalcul, presumptes, però confirmat per diverses fonts, i que, a més a més, hi rom en un camp del costat, que hi ha uns nanos d'infantil, de 12 o 13 anys, que estan jugant, i que es veuen l'espectacle, corredisses, i que veuen que el seu partit s'ha de suspendre. Llavors, em sembla que no n'hi ha prou en predicar els valors, sinó s'han de fer valdre i s'han d'aplicar. I, bé, no fem valoracions, simplement informem dels fets, però creiem que s'escapa una miqueta d'allò que habitualment passa en molts camps, que és alguna celebrada. Aquí algú ha perdut els papers, i no és un pare esbojarrat, no? Molt bé. Queda dit. Oh, i tant. Josep Lluís, manquen 5 minuts per les 12 en punt. Repassem la gent on pot comprar la revista a la Vall d'Avers d'aquí uns dies? Sí, com sempre, el cal llibreter del carrer Bonavista, el cal escrivà de Salvador Espriu, el quiosc del carrer Nord, el quiosc La Mallola, i a Cala Margarita del carrer Major. Molt bé. Recordo que no hem fet més campanya, però volem ampliar els llocs on es pugui, amb botigues de qualsevol mena que del poble, i hem de reprendre aquesta, una mica, per estar a més... Per estar a més punts, no? A més punts, encara que se'n vengui una. és igual. Bé, que tinguin els comerços, ni que sigui a 4 o 5 exemplars, no? Exactament. Com poder vendre. A veure, el nostre fort són les subscripcions, estem a la ratlla dels 450, aquella campanya que mantenim, d'aquella esperança d'arribar als 500, la mantenim, però, com deia abans, és un degoteig, perquè hi ha poques altes i poques baixes. Ens anem mantenint. Ja. Si més no, els últims anys hem canviat la tendència sempre negativa del saldo anual i ara hem recuperat una mica i aquest any estem allò a la part, no? Bé, bueno. Bé, a poc a poc. A poc a poc, sí. Hem de seguir persistint. I tant. Josep Lluís, moltes gràcies, que vagi bé i ens tornem a saludar d'aquí un mes. A vosaltres. A vosaltres. Comença un dia nou a sobre les taulades veient com balla la foscom la matinada la teva pell brillant com una estrella rana jo vull quedar-me a viure entre les teves mans un crit a l'univers i se trenca la veu el nostre amor té tan valor que no té preu brindem per les persones que han deixat petjada pel dia que ens va portar molt la nostra mare i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tot al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais que sembla un somni però està passant l'angoixa a marxa i mira de lluny però no m'espantes si estic amb tu les fulles aguantant el cel vull ser feliç sense entendre res el pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix comença el dia nou amb el tranja de fons tot allò que cou em fa ser així com sóc vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat t'enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espantes si estic amb tu la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de lluny un pou de pors fes-me tocar el sol fins que em cremi fes-me creure en tot fins que em trenqui la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de lluny un pou de pors fes-me tocar el sol fins que em cremi Catalunya Ràdio les notícies de les 12 Bon dia, us informa Joan Bota El nou papa Lleó XIV celebra aquesta hora la seva primera missa a la Capella Sixtina del Vaticà una cerimònia que fa davant de tots els cardenals que ahir el van escollir com a nou pontífex i com a successor per tant del papa Francesc enviats especials al Vaticà José Antonio Rodríguez i Mònica Mas bon dia Hola, bon dia en la seva primera homilia com a líder de l'Església catòlica Lleó XIV ha fet la seva primera intervenció en anglès ahir no ho va fer la seva llengua materna per demanar als cardenals que s'assumin el seu nou pontificat ja que són ells els que l'han escollit per liderar l'Església també cal destacar que les dues lectures d'aquesta missa l'han fet dues dones una monja en anglès i la segona també l'ha fet en castellà una altra dona laica per tant podria interpretar-se com un gest d'obertura de l'Església a les dones que va iniciar tímidament el papa Francesc en el seu anterior pontificat de moment continua aquesta missa Mònica Mas Catalunya Ràdio Roma Més notícies a la Riera L'abat de Montserrat diu que la comunitat està contenta amb l'elecció del nou papa amb un perfil molt complet i d'una certa independència i destaca els vincles amb el passat del santuari Monistrol de Montserrat Natia Dell Bon dia Parla de joia davant a l'elecció i destaca que el nom triat estic inspirat amb el papa Lleó XIII que és qui al segle XIX va proclamar la mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya se'l coneixia popularment com el papa social el papa dels treballadors i això no pot ser casualitat ha dit l'abat Manel Casc un papa que va fer tota una obertura en la doctrina social de l'Església que va intentar acollir els reptes de la revolució industrial de les reclamacions de la dignitat del treball els cardenals mai trien els noms a l'atzar i ha dit que el nou papa va fundar per una parròquia anomenada Mare de Déu de Montserrat no ha fet cap referència concreta a convidar-lo pel milanari perquè es considera que això ja és casa seva i sempre és benvingut Natia Dell Catalunya Ràdio Monistrol de Montserrat Telefònica torna a ser investigada per la Comissió dels Mercats i la Competència que li ha obert un expedient sancionador per les exigències de permanència en els seus serveis de televisió la investigació analitza una possible infracció derivada de l'incompliment dels compromisos que Telefònica va acceptar per poder comprar DTS a l'antiga Soge Cable el 2015 entre aquestes obligacions i havia el fet que la companyia no podia incloure als clients una permanència que estigués associada directament o indirectament als serveis de televisió de pagament L'Hospital de Can Ruti obre la primera consulta de l'Estat per atendre persones afectades per patologies derivades de pràctiques de sexe anal des de l'abril que es va inaugurar aquesta consulta sobre quinzenalment aquesta unitat vol trencar tabús davant d'aquesta pràctica que pot provocar fissures hemorroides o malalties de transmissió sexual entre d'altres a Badalona David Àngela Bon dia Bon dia Aquesta unitat neix per atendre una realitat social associada a l'homosexualitat masculina tot i que va molt més enllà segons els seus responsables un dels seus objectius és trencar el tabú sobre aquesta pràctica mil·lenària Sandra Bela especialista en coloproctologia i en responsable del servei principalment el principal motiu de consulta és el dolor i aquí és quan nosaltres detectem que pot haver-hi hemorroides pot haver-hi fissures pot haver-hi infeccions de transmissió sexual que són les causants del dolor en alguns casos pocs però pot haver-hi cert component psicològic però primer hem de descartar que realment no hi hagi alguna cosa física que impedeixi tenir una vida sexual anal satisfactòria una sonda especial de l'època soviètica que es va enlairar el 1972 caurà a la Terra entre aquesta nit i demà i en una àmplia zona que inclou bona part d'Europa tot i que el més probable és que caia al mar o en una àrea no poblada preocupa el fet que la van preparar per resistir les altes temperatures i la pressió de Venus i per tant podria quedar intacta en el seu pas per l'atmosfera de la Terra és el que ha explicat aquesta emissora el doctor en enginyeria aeroespacial de la UPC Miquel Sureda un objecte d'aquesta mida i d'aquesta massa s'haurien de desintegrar però aquesta sonda en concret com que està preparada per aguantar les temperatures i pressions extremes de Venus el més probable és que no es desintegri que arribi gairebé intacta a la superfície terrestre podent suposar doncs un perill real Esports l'entrenador del Girona Miquel Sánchez ha estat hospitalitzat per un problema de salut segons ha informat aquest matí al club Miquel es troba en observació mèdica per precaució i evoluciona favorablement el tècnic també hem és un comunicat per explicar que els metges li han aconsellat reposar durant uns dies per la qual cosa no dirigirà el partit de demà amb el Vilar Real Mentrestant el Barça i el Madrid continuen preparant el clàssic de diumenge que podria ser decisiu pel títol de Lliga a tot això la 35a jornada de Lliga comença ja aquest vespre amb un Les Palmes Rayo Vallecano amb Ater Polo aquest vespre a les 8 es juga el segon partit de la semifinal de la Lliga Femenina entre el Terrassa i el Sant Andreu amb avantatge per les barcelonies per 1 a 0 si el Sant Andreu guanya es classificarà ja per la final on es trobarà el Sabadell que ahir va eliminar el Mataró si el Triomf és pel Terrassa hi haurà un tercer partit de desempat i en Hockey Patins el Noia viatja aquest migdia cap a Matosinyos Portugal una partida demà i disputarà la Final Four de la Champions masculina els de Sant Sadurn i de Noia jugaran una de les semifinals davant el Barcelos l'altre la jugaran el Benfica i el Porto Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts a les 12 us informo a Mariona Salas Vilanova Sant Just d'Esberna està treballant en l'elaboració del nou pla local d'infància i adolescència per construir aquest document l'Ajuntament ha fet una crida a la participació dels infants i adolescents del municipi el procés inclou una enquesta adreçada als joves i espais de reflexió coordinats per l'espai de participació on nois i noies poden expressar com veuen el poble i quines millores proposen també hi col·laboren agents educatius i socials que aporten la seva experiència en l'àmbit de la infància totes les aportacions recollides ajudaran a definir polítiques municipals dels pròxims anys amb l'objectiu de garantir el benestar la protecció i el desenvolupament dels infants i adolescents de Sant Jús Aquest dissabte el Club Patinatge Artístic Sant Jús celebra el trofeu Primavera Sant Jús una competició amistosa de patinatge lliure que tindrà lloc al complex esportiu de la Bonaigua a partir de les 9 del matí la cita reunirà patinadors i patinadores dels nivells 0 a 4 i del nivell 11 a Benjamí amb exercicis adaptats a cada categoria per participar-hi cal haver-se inscrit prèviament i els horaris detallats es poden consultar al web del club El trofeu compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Jús i la col·laboració de tot patir Jardilan i la Via en Papier Aquest diumenge 11 de maig la línia T3 del tram que connecta Sant Jús amb el centre de Barcelona patirà afectacions pel pas de la 45a cursa del Corte Inglés El servei quedarà interromput entre les parades de Francesc Macià i d'una universitària des de les 5 del matí fins les 11 aproximadament Aquesta incidència també afectarà les línies T1 i T2 en el mateix tram La resta de la xarxa de tram funcionarà amb normalitat a partir de l'hora habitual d'inici del servei Tram preveu restablir la circulació completa cap a les 11 del matí però recorda que l'horari pot variar segons el desenvolupament de la cursa Per més informació es poden consultar els canals oficials de tram i el web de la cursa I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat s'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Les 12 i 13 esteu escoltant Ràdio d'Esvern i ara parlem amb l'Aranxa, que és astròloga i ens parlarà de com estan els planetes i de com ens afectarà aquests dies. Què tal, Aranxa? Bon dia. Bon dia, bona hora. Sí, sí, sí. Molt bona hora per xerrar una estona sobre els planetes. Sí, sobre els planetes i sobre el canvi climàtic que estan a mitjans de maig encara estem amb roba de tardor. Increïble. Ui, a veure, Aranxa, que no t'escolti el Carles perquè abans hem fet la previsió del temps i el Carles ens ha dit que les temperatures que estem tenint són normals per l'època, que el que no és normal era estar a 25, 26, 27 graus, com teníem fa un any o dos. Jo ja em quedo amb aquesta nova normalitat. Si ha de ser així, jo encantada. També, no? Perquè ho he de posar tota la roba d'hivern, que mai hi havia un impàs. Ja passaven de l'anorac a la mànica curta. O sigui que encantada perquè tornem a tenir temporades a intermitxes. Doncs el cel el tenim, que sembla que sempre que hi ha programa és perquè hi ha una lluna nova o una lluna plena, cosa que també és veritat, perquè en realitat tenim aquests fenòmens cada 15 dies. Llavors, el dilluns justament tenim una lluna plena, una lluna plena a escortir. I, bé, ja sabem que aquest fenomenes zoològic es dona precisament quan després de sis mesos va haver-hi un moment on el sol i la lluna es van trobar a escortir, la lluna ha seguit el seu camí dia a dia i sis mesos més tard el sol, que és la consciència, il·lumina aquest astre que és el responsable que tinguem un registre de tot allò que ens passa a nivell emocional, a nivell inconscient. Tot allò que té a veure amb la nostra part més íntima, la que més protegim, la que més vulnerable ens fa sentit. Llavors, quan aquesta lluna està a escortir o s'il·lumina quan té el sol com un focus posant-hi tota la seva intensitat, el que fem és comprendre coses en l'àrea d'escortir, que és la més il·luminada. Què passa? Les llunes plenes, com són combinacions de processos lunars, són moments també molt intensos emocionalment parlant. I clar, portem tot el que va d'any amb una creu còsmica, amb una casa, amb un rectangle a dintre del que és la carta solar que va evolucionant, la carta natal, hem tingut des de principis d'any un aspecte que és ja, de fet, molt tens. Hem tingut una tensió entre Mart i Plutó, dos planetes, els dos molt intensos, Mart és el carrer i Plutó és el destructor. De fet, la passada l'unació que vam tenir, que era una lluna nova a Tauró, i de fet, també vam parlar d'aquest fenomen de quan va marxar tota l'electricitat. De l'apagón, sí. L'apagón ja ens quadrava amb tota aquesta energia que està ara mateix latent, que està, d'alguna manera, mobilitzant la realitat. Perquè, d'una banda, tenim una energia que és molt taurina, que és on està el sol, que està demanant estabilitat, que està demanant seguretat. D'altra banda, tenim a Mart, a Lleó, que està demanant fer una expressió més individualitzada. I, d'altra banda, tenim a Plutó, a Quari, que és el canvi a través d'una destrucció de tota aquella manera de vincular-nos socialment. La destrucció de lo social per donar lloc a una nova manera de vincular-nos, d'espressar la necessitat i de reclamar el tema social. Llavors, amb aquest content que ja era molt intent, tenim una donació a Esculpir que, d'alguna manera, el que ve és apropar el Zoom. Hi ha un àmbit de conflicte, hi ha un àmbit de tensió. Ens està passant, ens està passant amb coses que veiem a la nostra part per la realitat. Poden estar passant circumstàncies, a nosaltres o a persones properes a nosaltres, que estan traduint crisis, que estan traduint moments durs, que estan traduint moments molt incòmodes. i això pot estar passant perquè l'última oposició bèstia entre Mart i Plutó va ser farà un parell de setmanes. Llavors, en aquesta lluna, aquesta lluna nova, és com, com d'alguna manera estic crucessant jo tot això a nivell intern que està passant. És un prendre consciència d'aquest registre d'incomoditat, d'aquest registre de crisi, d'aquest registre amb tot el que suponga, tot el que suposa viure totes aquestes problemàtiques, per mi, des d'aquí lloc les gestiono? Des de la desesperació i el drama i tot està malament i em poso dramàtic i em poso a escorpiar? O des de la consciència de la responsabilitat, des de la maduresa i decideixo agafar d'alguna manera el més proper a un timó dintre de tot el que la situació en pugui permetre fer. Llavors, tot i que si miréssim la carta natal i l'estudiéssim detingudament, el que veuríem és que les energies que estan des de temps són molt desestabilitzadores. És desestabilitzadora l'energia durà, que és l'energia del llempeg, del canvi de la innovació, de l'electricitat, de les xarxes socials. Realment per això vam tenir un apagón. l'energia de Plutó és destructora. Ja. L'energia de mar és intensa i és darrera. Però, i Aranxa, com canvien? No, has dit ara, agafem una, si miréssim una carta natal o una carta astral, has dit, com canvien les cartes astrals d'un dia a l'altre? O sigui, canvien, vull dir, canvien molt? La carta natal depèn del naixement. Si tu neixes avui i la teva companya de classe va néixer demà, compartiré pràcticament tota la carta, menys la lluna i l'ascendent, possiblement, perquè és el que més la vida es mou. Però si miréssim la carta, si fem una carta natal com si algun nen nascés ara mateix, sí, sí, sí, sí. El que veuríem és un aspecte molt i molt temps al cel, que no es desfarà ni aquest any ni el vinent, que estarà latent molt temps perquè el que s'està fent és un canvi molt lent, molt progressiu i que està destinat a canviar la maquinària interna del rellot que és la realitat. llavors, què estem veient? Bé, estem veient tot això, petites conseqüències, petits moments de crisi que el que ens estan demanant és no et vagis el drama, no te'n vagis a reobrir els acords de ferida, els acords de dolor, sinó que el que hem d'intentar és prendre una posició, una perspectiva madura, conscient i justament quan tenim una lluna plena, escorpí, el que estem és d'alguna manera integrant-nos o vivint d'una manera més orgànica la veritat del cicle de la vida perquè taura i escorpí ens parlen d'això. Tauro és els recursos naturals, materials que necessito per estar viu, és el camp, és el menjar, és la natura, i què passa quan acumulo molt de taura? Les coses se'n moren, se'n podreixen. La mateixa terra que dona la vida que és taura també és des de la sepultura que és escorpí. Llavors, hi ha una mica de tot això que té a veure amb entrar en un procés on ens reconciliem amb aquesta polaritat de tot el que ens envolta. Però ens reconciliem amb coses de l'exterior o amb sentiments nostres? Amb un fluït de la vida on allò que a mi m'ha passat no té per què convertir-se en aquesta crisi, en aquests problemes, allò que m'està generant una desestabilització, d'alguna manera no podem només posar el foc amb allò i quedar-nos allà paralitzats. D'alguna manera hem d'entendre que la vida o com la vida funciona està subjecta a unes regles que són i que seguirem funcionant més enllà de mi. Són part d'un cicle que va més enllà de nosaltres. Escorpia ens ve com a demostrar que tot ha de morir per tornar a néixer justament el sol que està a taura, que ens parla de la vida, que ens parla de la solaritat, és això, no? Què necessita la natura per créixer? Necessita terra, necessita recursos, tot allò que floreix, tot allò que s'estandeix està associat a l'energia de taura. i està a taura amb ella. Això vol dir que la manera que tenim de prosperar, la manera que tenim d'avançar, d'espressar la vida, l'energia de la vida, ha de canviar. I per això el que hem de tenir és un registre de dir totes aquestes crisis que he viscut fins ara, tots aquests moments d'inestabilitat que em generaven angoixa, els he transitat sempre des d'un lloc poruc, des d'un lloc coval, on m'he quedat paralitzada per la meva por, o m'he quedat paralitzada per les meves emocions més infantils, més dramàtiques, més victimistes. I ara, amb aquest sol a taura, pren partit per simplificar les coses a la vida, pren partit per anar a la vida i per canviar el xip, per canviar la manera que he tingut fins ara d'abordar això. Tant la meva manera de posicionar-me respecte al cicle de com són les coses, sinó també la meva manera de distribuir-me el meu temps, la meva manera de connectar-me amb la realitat i amb la vida. Hi ha d'haver un canvi en tot això. Ralentit, connectat. I el canvi ha de venir o ens l'hem de proposar fent nosaltres? Ens l'hem de proposar a base d'estudiar, d'estudiar-nos, d'estudiar les nostres respostes, d'estudiar des d'aquell lloc fins ara hem estat vivint vivint fins al punt de dissoltre'ns els nostres problemes. Estudia, observa la teva capacitat de pensar què estàs pensant tot el dia i estàs donant voltes tot el dia als mateixos problemes. Perquè si és així, aquesta lluna el que t'està convidant és que ho vegis, clar, que estàs fent això, per anar-te a una manera nova de manifestar, de manifestar una realitat, de manifestar una abundància, però nova. Vale, sí, se't van podrir les bledes, bueno, però sí, creu-les i d'una vegada llença-les i agafa aquest terreny tan fèrtil i prova una altra mena de contigo o prova una manera diferent de fer-ho. Vale, sí, aquesta feina no va sortir o vale, aquesta relació no va sortir. Bé, ja, deixa-ho estar. Esculpir bé ha donat aquesta lliçó, deixa que marxi, dóna-li, dóna-lo, llença-la, la bossa, la brossa, directament allà, deixa de guardar aquest cadàver, una cosa que ja no és. Ai. Perquè hi ha una fusió, no?, hi ha una fusió i una dependència moltes vegades emocional respecte d'aquestes coses que ens han fet sentir molt. Ah, sí, sí. Allò amb el qual hem sentit molt ens quedem fusionats. Llavors, és un moment on prenem consciència d'allò que estic fusionat però que possiblement no és el que necessito per prosperar. i un sol atauró sempre és una energia disponible, meravellosa, per prosperar. És l'energia d'una vida en expansió i s'està morar el que està clar que el magnató és sigues conscient de totes aquestes idees, pensaments i emocions a les que estàs entrelligat com si fos un tracte d'un pacte de sang i comença a canviar el xip, reinventa, canvia. Jolín, es fa com una mica dur, eh, per això, a Aranxa. Sí, però està bastant bé perquè justament tenim molt recent, segur que amb tot aquest aspecte que et deia, aquesta posició de Mati Plotó que hem tingut les últimes dues setmanes, segur que ens ve molt, molt fàcil recordant-nos de l'última entre cometes crisi que hem pogut tenir, sigui l'àrea de vida que sigui, com deia, feina, parella, fills, casa, el que sigui, mirem com estem qüestionant-la, perquè tenim, normalment les llumnes plenes arriben en un moment on podem arribar a una conclusió o podem arribar a una confrensió, a una lucidesa, llavors, ho tenim a huevo, ho tenim, tirem del fil, hosti, em va passar això amb la jefa o em va passar això amb aquesta companya o em va passar, ostres, pensa-hi, què estàs durant i voltes encara avui? Home, ho tens a huevo, si t'està dient la lluna plena, agafa això i ara, què t'impedeix de cara al proper dilluns anar amb una actitud diferent, amb una mirada diferent? Canvia, permeta't canviar, perquè això té garanties que t'obrirà com a resultat algun tipus d'abans que expressarà la vida, l'abundància i la prosperitat d'una manera inesperada però d'una manera segura i generarà una estabilitat nova, generarà un punt de referència, no?, més enllà d'aquest apego malaltís i tòxica a aquestes emocions que hem sentit tan fortes. T'he sentit? Sí, sí, o sigui, la idea és atrevir-nos, no?, a fer aquest canvi per després aconseguir aquest punt d'estabilitat. Clar, però el problema sempre amb escorpí és que escorpí és una energia que se sent molt. Normalment quan hem tingut un trauma, el problema que la vida se sent, vull dir que es nota. Que es queda molt enganxada l'emoció a nosaltres. Hi ha una fusió. Quan vivim un trauma de la naturalesa que sigui, el problema és que no ens en desempeñaguem moltes vegades del que vam sentir. Quina sigui la naturalesa d'aquest trauma, n'hi ha traumas de tota mena, respectant el que cadascú consideri com a trauma, però el problema de l'energia d'escorpí és que allò que em traumatitza, allò que ha de marxar, que a més que em treuen d'una manera potser violenta, allò es queda, es queda polonant amb mi, es queda enganxada, i la meva ment se'n va involuntàriament una i una altra vegada als records d'allò que va passar. I això ens treu moltíssima energia per poder construir i materialitzar una realitat. I això és el que ens diu aquesta lluna plena. Mira-ho, mira-ho clar, quants pensaments al dia, quin percentatge dels teus pensaments al dia encara estan anant en aquella direcció on ja saps que no t'esperes res. Mira-te al davant, transforma't, canvia. Hi ha una expressió de prosperitat i de creixement i d'agafar-te a la vida que només estàs regalint que tinguis un camí de mulls nous cap endavant. Bé, doncs escolta'm, així intentarem fer-ho, no? Aranxa d'això de mirar cap endavant. Sí, però ja et dic, el fil del que tirar podria ser això, no? Què és allò que quan em quedo sol i el cap se'n va una mica, doncs cap a quins records m'estic anant, cap a quins pensaments evidentment d'aquests incòmodes, d'aquests desagradables, que estiguin traduint algun tipus de criri o de... que m'invideix estendir-me i respirar i sentir-me un en aquest segle de la vida que és inevitable. Molt bé. Doncs escolta'm, Aranxa, moltíssimes gràcies. Avui hem parlat sobretot de les energies de l'Escorpí, que està allò amb la lluna plena. Però és necessària, evidentment és necessària. És alguna cosa de morir per deixar espai perquè regeneri el tegit i donar peu a una vida nova. Sí, sí, sí. O sigui, que estem justament a això, veient-ho des d'un lloc madur, veient-ho des d'un lloc conscient i escollint. Molt bé. Doncs res, Aranxa, que acabis de passar un bon divendres, també un molt cap de setmana. Igualment. I res, ens tornem a trobar la propera setmana el divendres amb més qüestions. Sí, Déu vol. Oita. Sí, que acabi molt de la lluna plena. Gràcies, Aranxa. Una abraçada. Adéu. Adéu, bonica. Adéu. Adéu, adéu. Adéu, bonica. Un nou dia ha començat, em lleva al teu costat, respires lentament. Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. que jo no en sóc conscient. si m'esperes, si m'esperes allà fora et cantaré. Et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un parler. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. i ara que tot ha acabat que no tinc al meu costat et sento diferent. Amaguen un calaix les mirades d'amagat. Les cançons que em vas cantar són les que vull cridar. Si m'esperes allà fora et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. t'escriurem que tot no va ser fàcil, t'estic cantant la nostra història en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb els dies regalats. t'escriurem que tot no va ser fàcil, t'escriurem que tot no va ser fàcil, t'escriurem que tot no va ser fàcil, recordant tots aquells dies. I amb el somriure que tu sol sabies fer. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure que tu sol sabies fer. Classificats per la final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya. a l'Olimpíada d'hivern del Tenedà. Abans de sortir t'ho vares dir. T'attesaries amb jo i vaig contestar avui mos casam, sigonya amb la medalla d'or. En sincrònia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure't allà. Te'fats a morta i jo vaig alerta. Feim una corba oberta, agafa energia i teixec només amb una mà. Fas una gràcia de ballarina a la punta dels patins, sona un redoble de bateria i feim com t'hi discutí. Han atxurat sa creuent mirades, crec que els ha agradat. Feim una atxura d'estàtua final mirant-te'at sota i el rient i a l'anat. ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. Ja sona sa cançó per megafonia, Atlantis is calling, S.O.S. for love. Es locutor se repassa entre Rússia, va treure un nou i mig. Els favorits eren suets i tenien just un nou setanta-sint. Aixequen ses taules i tots mos posen un deu. Véns capa jo amb abrasses i plores i m'atropitges un peu. li demanam un jutge de pista si mos voltes a ell. Es en directe i ho televisen a tots ses cinc continents. Dins d'amunt t'es pòdium amb sa medalla mos donem sa mà. Senten pes micros així com mos llasen i dins sa tele tu i jo mos besàm. ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. Ja sona sa cançó per megafonia, Atlantis i Scolic S-O-S-P-L-O-V. ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. ja sona sa cançó per megafonia, Atlantis i Scolic S-O-S-P-L-O-V. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Ve d'aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Sentiu és la sintonia del benvinguts, benvolguts i ben trobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobat, cultura. Tot això ho escoltareu en els benvinguts, benvolguts i ben trobats aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Ara escoltes Ràdio d'Esvern. Són les 12 i 40. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern. passarem a fer ara ja l'última secció del dia i de la setmana. Acabarem fent psicologia amb l'expert, amb en David Fernández, que ja el tinc al telèfon. David, què tal? Buenos días. Muy buenos días, Núria. ¿Cómo estás? Bé, hoy tenemos ya el plan, la guía para hablar sobre superar el miedo al fracaso, consejos o cómo afrontar los errores para que se conviertan al fin y al cabo en oportunidades. ¿Qué es exactamente, David, el miedo al fracaso y por qué lo experimentamos? ¿Cómo a lo mejor influye nuestra educación o la cultura en esa percepción del error, del fracaso? Claro, el miedo al fracaso es algo que casi nos inculcan de pequeñitos. Eso luego persiste durante toda la vida. Cuando somos pequeños tenemos, bueno, pues casi una serie de premios cuando las cosas nos salen bien. Y mucho castigo o mucha reprimenda cuando las cosas no las hacemos bien del todo. Con lo cual, casi que nos volvemos adictos a hacer las cosas bien. Queremos que nos salgan bien y también nos damos cuenta que esos premios que nos dan para que nos salgan bien tienen que ver mucho con la valoración que nos hacen de nosotros, con nuestro amor, nuestro cariño, cómo realmente pues vamos a ser valorados. Eso se va convirtiendo en algo que cuando vamos creciendo casi por nada del mundo queremos no hacerlo bien. Queremos tomar buenas decisiones, queremos que nos salga bien, queremos que todo esté muy alineado con lo que nosotros tenemos en nuestra expectativa. Ahí es donde cada vez se hace más complicado el miedo a fallar. Claro, a lo mejor tendríamos que empezar a cambiar esa mentalidad de fracaso por la de a lo mejor aprendizaje o nuevos retos. O vale, lo he hecho mal, pero no es el fin del mundo, ¿no? Es cambiar un poco esto. Sería así, sería lo correcto, aunque es muy complicado porque ya desde pequeñitos nos comparamos, nos valoran. Yo creo que incluso los padres a la hora de hablar es, mi niño ya camina, ya dice papá, ya tiene nueve meses y ya empezamos como a estar orgullosos de todas las hazañas que hacen nuestros hijos, que es para estarlo. Pero a veces ponemos tanto énfasis que le empezamos a dar como una importancia a que haya ese crecimiento tan rápido y tan prematuro. Vamos al colegio, ha sacado un 8, ha sacado un 10 y el otro ha sacado un 7. Empezamos a comparar. Entonces, claro, cómo entender que si sacas un 7 está muy bien, porque entiendes que sabes un 7 con respecto a lo que te han preguntado y que lo más importante es tener esas ganas de curiosidad y que un 10 está bien, pero que un 7 es perfecto y que solo intentarlo es perfecto. Es como cambiar demasiada programación de pequeño, pero evidentemente siempre tendremos la oportunidad de cambiar la programación, tengamos la edad que tengamos, para entender que cualquier oportunidad es un aprendizaje. Claro, y luego ese miedo al fracaso también hace que evitemos riesgos precisamente para esto, por el temor a ese fracaso, a equivocarnos y a que eso no nos acabe de sentar muy bien, ¿no? Claro, claro, lo que hacemos es evitar riesgos. Claro, si creo que voy a equivocarme... Pues ya no lo hago. Y al no hacerlo, pues tengo menos oportunidades de intentarlo, con lo cual a veces el querer hacerlo siempre bien o ser muy perfeccionista lleva a una parálisis, lleva a no hacer cosas que te hacen crecer por miedo a que no te salgan como tú quieres que te salgan, ¿no? En cambio, aquel que lo intenta, que no está tan pendiente del resultado, sino que está observando cuál es la consecuencia, como si la vida fuera un laboratorio, que lo he comentado en alguna ocasión. Tú coges y experimentas y el resultado solo forma parte de la experiencia que has experimentado, con lo cual si te sale bien es perfecto y si no, has aprendido. Sabes que lo tienes que hacer de otra manera. Vale, vale. Y quizá también, ¿no? Tendríamos que, bueno, mentalizarnos de no tener miedo al error, de saber que en algún momento u otro nos vamos a equivocar y que eso no tiene por qué significar un fracaso o si esto lo supone de que no es el fin del mundo y que podemos remontar, ¿no? Tener esa fortaleza también, esas técnicas para asumir errores. Claro. Más que verlo como que no es un fracaso, verlo como que esa oportunidad me ha enseñado algo. Me ha enseñado a cómo tengo que hacerlo de otra manera para la próxima vez. Entonces, cuanto antes me equivoque, o si me equivoco muchas veces, me volveré más experto. Mejor. Porque es casi imposible no equivocarse. El problema es no querer equivocarme. Pero cuantas veces yo me vuelva a equivocar, más experto me haré de algo, de alguna materia en concreto. Claro. Tomar el error como parte del crecimiento personal, ¿no? Es decir, que nos podemos equivocar de que va a haber errores, pero que no está mal. Eso no es que equivocarse que los errores no están mal, sino que forman parte, ¿no? De ese desarrollo, de ese crecimiento que todos estamos constantemente día a día sometidos, no solo los niños, ¿no? Totalmente. Se dice que Thomas Edison, que hizo la bombilla de luz, tuvo que hacer mil bombillas para que le saliese el invento de forma correcta. Con lo cual, fracasó 999 veces. Y no fracasó ni una sola vez. Simplemente, cada vez que hacía la bombilla y no salía como él esperaba, tenía un aprendizaje más que le llevó a convertir esa bombilla, aunque fuera la mil, la que hoy en día todos conocemos, ¿no? Claro. Construir también, quizá, una mentalidad más resiliente, ¿no? O apoyar ese papel que hay en los errores de cara a la innovación, a la creatividad, sacarle un poco de provecho. Yo creo que esto también influye, por ejemplo, en el sistema educativo aquí en España. El error, a lo mejor, se penaliza mucho. Sí, sí. Totalmente. En otros sitios, en cambio, en otros países, bueno, es que lo leía el otro día, ¿no? De que, por ejemplo, en bachillerato, ¿no? Aquí, al menos en España, es como que todo el día exámenes, poniéndonos a prueba, y en otros países es como una etapa donde la gente va, literalmente, a equivocarse, a probar, ¿no? Totalmente, es así. De hecho, en las empresas, en las evaluaciones del desempeño, que son, pues, una especie de, bueno, pues, de parar a reflexionar sobre el rendimiento del profesional para luego, pues, incentivar con más salario, incluso con algún tipo de subida de categoría, se dice que en Estados Unidos algunas empresas están incorporando que tienen que decir qué tipo de error han cometido y tienen que poner un error que haya sido grande y si no hay errores es que no han tomado el riesgo suficiente. Entonces, es buenísimo entender que, incluso para ellos ser promocionados o ser aumentados salarialmente, tienen que poner que hay un error dentro de ese año que haya sido impactante para que ellos entiendan cómo han podido llegar a aprender algo que les haga crecer. ¡Guau! Y aquí, bueno, pues, a veces hay empresas americanas que lo copian y hay otras que están lejos de ahí, ¿no? Claro. ¿Y tú qué dirías, David, no? ¿Qué dirías que puede el miedo al fracaso, quizá esconder también otros miedos más profundos como, no sé, el rechazo o quizá la pérdida? Claro, totalmente. Yo creo que al final, detrás de todo éxito, queremos ser, pues, queridos. Lo que busca el ser humano es que lo amen, que lo quieran. Y hacemos las cosas muy bien para que nos quieran y nos amen. Hay personas que incluso vienen a consulta y me dicen, yo no lo creo porque tengo mucha seguridad. Pero cuando empezamos a trabajar en mucha profundidad, vemos que al final siempre es lo mismo, que nos quieran. Y entonces, pues, claro, tomamos decisiones con mucho miedo a tomar decisiones que nos salgan más. Que conseguimos, que equivocemos a alguien que realmente... David, te estamos perdiendo, ¿eh? Creo. Sí. David. Sí. Se te oye muy entrecortado. A ver, ahora, ahora, ahora sí. ¿Ahora mejor? Ahora genial, sí. Vale, pues, disculpa. No, no, no. Me quedaré quieto, ¿vale? Puede ser que haya sido la zona. Vale, pues, no. Comentaba que muchas veces el hecho de, bueno, de... No tomamos ese riesgo porque no nos quieran, ¿no?, cuando las cosas nos salgan mal. Que ahí, en el fondo, está ahí ese ser querido como humanos, como personas, como personas que somos importantes para los demás. Tenemos mucho miedo a no ser queridos y es normal, ¿no? Claro, esto pasa cuando, bueno, cuando ese miedo al fracaso está vinculado sobre todo a la presión familiar o quizá a la presión social, ¿no? Que pensamos que a lo mejor, pues, ya no nos valorarán o que no nos tendrán tanto en cuenta o que nuestra imagen va a ser diferente a la que tenían de nosotros. Claro, también los padres muchas veces nos dicen o decimos, es que estoy orgulloso de ti, estoy orgulloso. Y cuando nos lo dicen, cuando las cosas van bien, con lo cual tenemos mucho miedo a que no nos vayan bien las cosas, ¿no? A veces no estamos orgullosos de que nuestros hijos sean autónomos a la hora de tomar decisiones, de que arriesguen, más allá de que salga como tenga que salir. Y eso hace que, si estás programado y condicionado desde esa manera, pues, sea como muy complicado fallar, ¿no? O por lo menos asumir que puedes fallar. Claro, y tampoco es lo mismo, quizá, ¿no? El miedo al fracaso en el ámbito académico, en el ámbito laboral, en el ámbito personal. Es que hay muchos ámbitos, ¿no? En el que a lo mejor una persona se puede sentir fracasado en uno, en el otro no. ¿No? Entonces... Totalmente. El miedo a fallar es el miedo a fallar, que muchas veces lo que hacemos es extrapolarlo, ¿no? A cualquier parte de ámbito. El que tiene miedo a fallar en la escuela tiene miedo a fallar en el trabajo, tiene miedo a fallar en la familia. Lo que sí que es cierto es que, entre los consejos que yo doy, es permitirte hacer pequeños fallos, ¿no? Pequeños fallos perfectos que te lleven a una imperfección, ¿sabes? Aunque sea pequeña. Y eso para mí es flexibilizarnos, arriesgarnos a tomar decisiones que no sean demasiado grandes, ¿no? Porque al final el miedo es el miedo, ¿no? Con lo cual el miedo nos genera un disgusto mayor, ¿no? Que cualquier otra cosa. Pero pequeños fallos que nos arriesguemos, donde la consecuencia no es muy grande, y que nos haga, pues, entender que la vida, tomando riesgo, pues a veces te puede salir bien, ¿no? O que si te sale mal, no pasa nada. Que tienes el poder de volverlo a hacer de otra manera, ¿no? Claro. Sí, a lo mejor... Bueno, también nuestras experiencias pasadas, ¿no? Aquí también juegan un papel importante en el desarrollo del miedo al fracaso después, ¿no? Que hayamos tenido quizá una mala experiencia, o... ¿no? Y que nos coja miedo, y que luego al volverla a repetir o tener que hacer algo parecido, pues tengamos ese miedo de, buah, me va a volver a pasar lo mismo, no lo voy a... ¿Sabes? Aunque sea un error del pasado o un fracaso anterior, ya ir con ese miedo de, me va a pasar lo mismo... Sí, es verdad. Y a veces no solo... No te entretienes en ver que hiciste mal, o que de alguna manera que hizo que aquello no saliera como tú querías, sino que el hecho de que saliera mal borra todo lo que has trabajado, ¿no? Muy sí. Es como si... Imagínate que el señor Edison hace una bombilla y le sale mal y ya no hace nada más, porque se siente que ha fracasado, porque tendría la expectativa de que a la primera iba a acertar. Sí, gracias a Dios, pues el señor Edison aprendió de su error y dijo que he fallado, ostras, pues voy a hacerlo diferente, ostras, no sale, que he fallado, voy a hacerlo diferente, hasta que al final lo logró. Pero muchas veces nos rendimos, porque ese fallo nos dice, no eres suficientemente bueno, no lo estás haciendo bien, y a partir de ahí pues tiras la toalla. Claro. Y qué papel juega aquí, ¿no? También el autodiálogo, lo que nos decimos a nosotros mismos en el miedo al fracaso, eso también se puede trabajar quizá más a nivel de terapia, ¿no? Trabajar ese autodiálogo, tener algunas frases así como ya buscadas y pensadas para, en esos momentos en que nos viene ese miedo, ¿no? Decir, venga, va, lo voy a probar, lo voy a intentar. Claro. De hecho, Nuria, es muy importante lo que estás diciendo, el autodiálogo, el diálogo interno que tenemos las personas es lo que hace que vuelvas a hacer otra bombilla o que dejes de hacer ninguna bombilla más, ¿no? El tema es que tú te puedas decir a ti mismo o puedas incluso darte cuenta cómo te hablas tú a ti mismo, ¿no? En el momento que te hablas mal y dices, seas fracasado, es que tú no vales para esto, ser consciente de cómo te estás hablando. A partir de ahí es, claro, depende de tu diálogo interno, tendremos que modificarlo, ¿no? Puedes decir, eres un fracasado como eres maravilloso, pero puedes decir, eres un fracasado en este momento, ¿no? Que acabas de fallar y tienes otra nueva oportunidad para hacerlo diferente. Entonces, es reeducar a ese diálogo interno que se dé muchas más posibilidades. Y ese es el gran reto. De hecho, todo radica ahí, en cómo nos hablamos a nosotros mismos, qué clase de creencias tenemos y a partir de ahí nos hacemos mucho mejores. Y aparte de que un fracaso tampoco nos define, ¿no? Es decir, que podemos tener ese miedo al fracaso sin haber tenido fracasos, pero a lo mejor por experiencias de haber visto a alguien que sí que le haya pasado. Podemos haber tenido muchos fracasos, alguno menos, pero eso tampoco como personas, ¿no? No nos podemos dejar llevar solo por esto. Totalmente, y eso forma parte del diálogo interno, entendiendo que un fracaso no te define, sino es un comportamiento, algo que yo tengo que observar y que soy una persona que al final toma riesgo y por eso se fracasa. Pero no eres un fracasado, como muchas veces el diálogo interno nos hace en la cabeza pensar que ya no somos buenos, ¿no? Porque hemos fallado en esta ocasión. Claro. Y tú, David, ¿crees que es recomendable exponerse, o sea, de forma intencionada, al error como técnica terapéutica? O a lo mejor depende del paciente o es muy arriesgado? Yo, o sea, depende del paciente, eso claro está. Pero es muy bueno exponerse al error, a un error muy pequeñito. Es como cada día poderse exponer a un error pequeño y ver un poco qué consecuencias tiene, ¿no?, esa exposición. Y a veces depende del caso y demás, pero cuando se da este tipo de técnica, la gente empieza como a, guau, a ver que puedes ponerse al error y que no pasa nada. Y que además son errores que ellos escogen, ¿no? Con lo cual casi están preparados para entender que puede haber una serie de consecuencias. Y se da cuenta que las consecuencias que ocurren son mucho menos de las que ellos esperaban, ¿no? Sí, que es todo como que se ve, como que se magnifica todo un poco antes, ¿no? Y luego se veía, vuelve todo a su nivel, ¿no?, a su estatus, a su nivel normal. Que a veces es lo que se magnifica, ¿no? Todo como lo que va a pasar, lo que predices que puede pasar, si te equivocas, ¿no? Claro, te pongo un ejemplo. Igual el jefe dice, esta tarde entrégame este trabajo. Y la persona sufre mucho para tener ese trabajo por la tarde. Pero la persona se atreve a decir, mira, esta tarde no lo voy a tener, lo voy a tener mañana. Y la persona le dice, el jefe, ah, vale, perfecto. Y esa persona ha estado sufriendo mucho por no saber o por el miedo a tomar una decisión que el otro piense que le va a pensar que, ostras, pero es que es un flojo, es que no sabe tener la tarea. El diálogo interno que te haces es demasiado grande. Y luego, a lo mejor, cuando te arriesgas a hacer algo diferente, la respuesta es, ah, muy bien, perfecto. David, son casi ya la una, lo hemos de dejar en este punto. Si te parece, nos volvemos a hablar ya la semana que viene. Muy bien, perfecto, Nuria. Pues gracias. Pues buen fin de semana. Igualmente, que vaya bien. Adiós, David. Venga, muchas gracias. Hasta luego, adiós. Adiós. Gairebé la una del migdia. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Us hem estat fent companyia des de les 10. Que passeu un molt bon cap de setmana. Nosaltres tornarem dilluns també a les 10 del matí aquí a la Rambla. Ens podeu seguir a xarxes socials, a Twitter i a Instagram, arroba la Rambla981 o arroba ràdio d'Esvern. Ara, l'informatiu migdies amb Mariona Salas Vilanova per estar al dia de tot el que passa a Sant Jús i per la tarda de 5 a 7 al magazín El Refugi amb Dani Martínez. Bon divendres i bon cap de setmana. Música Música Música Música Fins demà!