Esclavitud moderna: treball forçós, matrimonis forçats i tracta; migrants, pobresa i clima

. Aquest és el programa de Veus de la Parròquia i avui toca fer-ho amb el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Tenim el mossèn amb nosaltres. Bona tarda. Bona tarda, mossèn. Moltes gràcies. També tenim amb nosaltres en Jesús Castro, el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Hola, Jesús. Hola, bon dia. Bé, comencem el programa. Avui parlem amb el mossèn sobre l'esclavitud moderna. Sí. És un tema que se'n parla poc. Sí. I he trobat una referència del papa francès a l'inici del seu pontificar, l'any 2013. que em sembla superinteressant i també per despertar l'interès nostre. És un tema que se'n parla molt poc. I diu, no ens fem els distrets. Ens diu, no ens fem els distrets, hi ha molta complicitat. I ens fa unes preguntes. On està, diem-ne, on està el teu germà? On està el teu germà és clau. I ens la pregunta, on està aquell que estàs matant cada dia en el taller clandestí, a la rei de prostitució, en els nens que utilitzes per anar a demanar pels carrers, evidentment sense rebre formació ni anar a l'escola, o aquells que estan treballant d'amagat perquè no tenen la situació regularitzada. I, a més, amb exclamacions ens diu, la pregunta és per tots. Clar, perquè potser quan pensem en esclavitud ens venen idees, ens venen imatges, esclavitud de fa uns quants segles, però és que actualment també existeix l'esclavitud amb les formes adaptades al segle XXI, però segueix havent-hi llocs on realment continua adonant-se casos. Sí, aquesta situació és que unes persones tenen com el domini sobre altres persones i es tracten no amb el respecte i la dignitat que mereixerien, sinó com a coses, en definitiva, com a propietats seves. Aquest és el tema de la manera de definir l'esclavitud i sí que encara hi ha formes com les que potser podem pensar de les pel·lícules de fa no tants anys, potser fa 100-200 anys, on pensa sobretot la situació que hi havia a Amèrica, però encara hi ha situacions d'esclavitud, de semiesclavitud, moltes vegades forçada, ara en parlarem, diguem-ne, per situacions diverses que aporten aquesta manca de llibertat, aquesta situació d'estar, diguem-ne, forçats, obligats, en unes situacions denigrants i que atenten contra la llibertat individual. Llavors, també això, el paper, va anar a aquesta referència que jo feia de l'any 2013, dels primers documents que ell escriu, el primer que escriu propiament ell, diguem-ne, molt de... sota molt, diguem-ne, que surt d'ell, diguem-ne, no? I va tractant molts temes, inclús, roma, perquè al principi diu, bueno, recollint en aquesta carta, que és llarga, doncs el que ell havia anat escoltant quan el van escollir papa, no? Una mica com, en les sessions que es fan a la Vaticà, entre els cardenals, doncs hi ha discursos, hi ha que va parlant de com haurien de fer-se les coses, etcètera. Llavors, ell una mica diu, aquí faig una mica de recull i tracta molts temes, no? Però és interessant que també tracta aquest tema que avui volem treure del silenci, perquè crec que és un tema molt silenciat, que potser queda lluny, però que és molt real i que les xifres que ens donen les entitats, diguem-ne, internacionals, que parlen d'aquest tema, és que en el món hi hauria avui uns 40 milions de persones en aquesta situació d'esclavitud. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. També s'inclouen dins de l'esclavitud, per exemple, dues qüestions, que són el treball forçós i també el matrimoni forçós. Sí, forçat. Serien dues bandes, dos àmbits en els que es produeix... Sí, en aquests 40 milions, una mica, les entitats especialitzades parlen que al voltant d'uns 25 milions seria en situació d'explotació forçada laboral, diguem-ne, bàsicament en aquest sentit, i uns 15 milions de persones que viuen en una situació de matrimonis forçats. Llavors, aquí, doncs, veiem, doncs, això, que situacions de persones que han potser tingut un préstem, per exemple, seria una part d'aquests que s'han vist, i, bueno, a vegades potser ens arriben notícies, no?, potser. Ara ja no tant, però quan venia tanta gent amb avió d'Amèrica Llatina, ara penso sobretot, eh?, i que per pagar el bitllet de l'avió doncs havien contrat una deuda important amb uns interessos que potser eren del 10% mensual. Ostres, és que clar. Llavors, clar, és més del 100% anual, vull dir que... I clar, tot això és... Moltes vegades són deutes que la gent potser s'ha sentit quasi obligada a necessitar aquests diners per una circumstància X, ho han acceptat perquè potser no tenen l'altre recurs, i potser amb l'esperança de poder anar-ho pagant, però clar, és que com a molt amb la feina que treguis doncs potser et servirà per pagar els interessos, no? Però és a dir, aquell capital i per bo que et descuidis doncs s'augmenta el que aquelles persones amb una actitud d'usura, diguem-ne, i absolutament injusta, doncs estan forçant aquelles persones, no? Llavors, doncs això, a vegades oferit un treball, però un treball, doncs això, segurament de 14 a 16 hores diàries i en unes condicions que veuríem com, doncs són, a vegades es parla com d'una esclavitud que seria un treball en servidum, no? Sí. Un nivell, potser el que vam estudiar de l'edat mitja de los servos de la glebra i coses d'aquestes, no?, diguem-ne, que tenien molt limitada la llibertat, no?, i les possibilitats de promoció social, és a dir, tot el que a vegades parlarem de l'ascensor social i que la gent, doncs mira, i com també facilitar a la gent que té menys recursos o que pugui accedir als estudis, sobretot si té una mica de capacitats i això pugui generar, doncs també que la gent pugui promocionar-se a nivell, doncs, humà i econòmic i cultural, no? Clar, tot això són idees, diguem-ne, no sé si són molt modernes, però aplicades més modernament, no? Sí, aplicades al dia d'avui. Quan hi ha tot el tema de les manifestacions demanen beques per a la universitat on pensen coses d'aquest tipus, no? Sí. De certa manera i com això, doncs, facilitar el que la gent, doncs, no sigui per un tap, diguem-ne, econòmic, doncs, pugui les persones també sortir del seu context sociocultural, econòmic i pugui també, doncs, créixer, no? Bé, un aspecte d'aquesta esclavitud moderna important seria, doncs, aquesta situació d'estar treballant en aquestes condicions pèssimes amb un salari molt baix i tinguent aquesta situació d'un deute que, que en certa manera, doncs, és pràcticament que és impossible alliberar-te. el fet de no poder prosperar, no?, en aquest sentit, de no, de quedar-se en un llindar, de no poder, doncs, tenir altres aspiracions també, de fet, és una forma d'esclavitud, de veure's sempre amb els mateixos pocs recursos i no poder aspirar. Sí, i en certa manera, si tens el deute que et sents com obligat a pagar, diguem-ne, clar, no et permet buscar altres sortides, diguem-ne, no?, és a dir, que estàs com molt bloquejat en aquesta situació, no?, i per això aquesta situació de dependència i també en certa manera de domini per altres persones en unes condicions que no són justes, no?, efectivament. A vegades també hi ha, el que en diem, un treball forçós, això hi ha, inclús, organitzat per alguns estats o en situacions ja d'explotacions agrícoles o fàbriques o vaixells que estan pescant durant un any al mar i dius situacions que, clar, sí que un pensa, a vegades, que gent lliurement doncs està això, embarcada, doncs, amb un mercant que ha d'anar fins a Japó i estar, doncs, tot l'any fora, no?, però, bueno, diferent, si això ho fas amb, bueno, una certa llibertat o això ve donat per una situació també d'un treball, doncs, forçat. Sense anar més lluny, per exemple, hi ha marques de roba que, per exemple, on estan, bueno, on fabricant la roba, per exemple, és a la Índia que tenen gent treballant, no?, en situacions, ja amb hores, un munt d'hores seguides, també en instal·lacions bastant precàries, de fet, no sé si fa un parell d'anys o així, va sortir els mitjans d'una fàbrica tèxtil que es va, que es va derrumbar, òbviament, per la, bueno, per aquest lloc no tenia ni les condicions, la gent que estava dins hi havia moltíssima gent, no respectaven les normes, una cosa bastant alarmant. Sí, va sortir això, va sortir les notícies, perquè ens vam orientar només al voltant de 100 persones o així, vull dir que perquè es va derrumbar un edifici bastant gran i sí que t'expliquen això, que tenen inclús contacte als minuts per anar al lavabo, vull dir que no poden deixar i tenen un cupo de producció que han de complir i, bueno, i el problema és també que si deixen d'estar allà no saben on anar. Clar, és que és allò o al carrer o... Clar, és a dir, aquí viuen una situació d'una pressió molt forta també, no?, perquè a vegades amb el tema d'aquestes marques molt conegudes que potser no en direm cap, però que ens sonen i dius no, no, és que encara la gent d'allà t'agraeix que hi vagin en aquestes situacions d'explotació perquè si no no es quedarien res, bueno, però això no es justifica, això no ha de ser justificació i em penso també en aquestes també a Centroamèrica, a Llatinoamèrica, doncs també explotacions d'aquest tipus, no ho sé, de l'àmbit potser més textil és el que ens ve més al cap en certa manera o a vegades el fetotxos, no?, en certa manera aquestes imatges que a vegades surten doncs els nens ve de trepitjar en el fang o ve de girar en els totxos perquè els toqui la calor per un costat i d'un altre, no? I, i clar, a veure, aquí també hi ha tot el tema de l'explotació infantil, entraria també en aquest apartat, d'aquesta esclavitud i en certa manera aquí és un debat potser una mica delicat en el sentit que quantes famílies fins fa res doncs en la casa els nens col·laboraven amb coses que podrien ser adequades, no? I sobretot fa 150 anys en una societat agrícola doncs mira, els nens potser es decaven a les pallofes de blat de moro doncs pelar-les i mira, i a veure i no sé si ara entendríem aquesta explotació infantil però el que pot ser una col·laboració adequada a l'edat i inclús doncs en el treball familiar o una casa doncs pairal i tal a una situació que parlem més d'explotació no? amb el treball infantil de moltes hores amb un treball esforçat per les seves edats amb nens que encara estan fent el seu desenvolupament físic i que això també els pot doncs afectar, no? Llavors en aquest sentit també i que no els puguin donar l'opció tampoc de tenir uns estudis o d'escolaritzar-se perquè clar aquests nens vull dir quan ja tenen sis, set anyets que ja poden començar a fer alguna feina ja directament els posen a treballar i sense sense donar-los l'opció d'anar a l'escola potser no hi ha escoles tampoc allà això també és un altre aspecte però clar si estan treballant encara ho impossibilites més no? i ara em fa venir al cap la mare de Calcuta quan va començar les barriades d'aquesta ciutat doncs a la seva nova etapa diguem-ne com a monja perquè primer estava en un col·legi doncs fent de mestre doncs el primer que va fer no va ser atendre els moribunds que això també ens sona molt d'ella sinó va ser intentar que les famílies pobres ensenyar a llegir i escriure als nens i que va haver de lluitar molt contra els pares perquè els pares això clar li traies el nen i el nen tenia que anar a demanar i li traies mà d'obra a la família sí mà d'obra i sobretot anaven a la mendicitat diguem-ne llavors dius clar si el nen està aquí dos hores o tres hores doncs aprenent i és de les coses que dius clar com inclús trencar això hi ha gent que potser té poca consciència perquè també ells potser mai han après ni llegir ni escriure ni han potser sentit especialment aquesta necessitat i es perpetua aquesta dinàmica llavors aquí també a vegades això en aquests en alguns àmbits com l'horitzó de futur d'expectatives és molt limitat és a dir és el que ells han viscut no no sé jo ara penso i jo dius mira la gent està acostumada que hi hagi molta mortalitat infantil per exemple ara penso en algunes zones del món i dius bueno mira si se mor la criatura doncs què hi farem la gent està com acostumada a la desgràcia la tragèdia en certa manera i mira es conforma llavors aquest anel potser més de sortir d'aquestes situacions i de justícia doncs clar potser ni el tenen encara també és un factor més de pobresa en certa manera perquè ni tenen aquestes aspiracions diguem-ne força justes i legítimes que podrien tenir no? sí sí sí i de l'explotació infantil també podríem anar per exemple als matrimonis forçats sí aquest és un tema que això moltes dones inclús nenes perquè això es produeix moltes vegades abans dels 18 anys doncs sense pràcticament possibilitats d'elecció doncs per interessos i molt bé i moltes vegades també en una situació d'estar així doncs servil diguem-ne i de de mals tractes no deixa de ser una altra mena un altre tipus de violència de gènere exacte també aquí també a mi m'ha ajudat molt un mossèn fa anys que em va dir una cosa que pot enriquir una mica també aquesta perspectiva potser molt occidental a la Índia molts matrimonis són pactats per les famílies sí sense que ho sàpiguen o es coneguin molt poc els nubis en certa manera i clar si d'entrada des de la nostra perspectiva semblaria home això està molt malament però en certa manera la referència que tinc és de quan va haver el Conciliat Vaticà II l'any 1975 que es van parlar de molts temes també es parlava del tema del matrimoni llavors els bisbes a la Índia ho van reivindicar dient compte primer que els pares volen el bé dels seus fills i segon l'èxit matrimonial d'aquests matrimonis és més gran que el boso que teniu a Europa amb tants divorcis llavors dius ostres ajuda a sortir diguem-ne de la meva diguem-ne quadratura antropològica o així occidental i dius ostres ho dic per matitzar una mica això en certa manera matrimoni forçant no però que hi ha fórmules potser de matrimoni d'altres cultures que en certa manera que en certa manera no ens passen pel cap o que ens semblen així d'entrada que serien fora de lloc i que potser en aquest context i això en certa manera perquè les famílies els pares no ho fan sigui per interessos econòmics o estratègics o altres sinó buscant també l'èxit personal dels seus fills doncs també això això seria com un parèntesi però crec que és interessant també incorporar-ho perquè a vegades podem tenir la visió molt molt nostra marcada per la nostra cultura però bueno sens dubte matrimoni infantil moltes vegades de nenes amb senyors a vegades potser de 50-60 anys vull dir que clar i a vegades moltes vegades perquè aquestes famílies reben un pagament la dote que es diu i llavors dius i els ajuda a sortir una mica d'aquesta situació de pobresa però clar són situacions profundament injustes totalment i això sí que a vegades inclús en alguns països que hi ha certa tradició amb això hi ha lleis contra això però encara és molt difícil combatre diguem-ne el que això se segueixi produint no a vegades potser inclús això en famílies que han vingut amb motiu de la migració aquí també això se segueix una mica donant en certa manera i bé fent-ho aquí o sobretot als estius al seu país i concertant diguem-ne matrimonis d'aquest estil llavors dius clar són temes així també que entren dintre d'aquest context que a vegades en diem de la trata de persones globalment també m'agrada parlar d'esclavitud potser la terminologia més moderna però potser queda menys clara sí i sembla el tema de la trata de persones no trata de persones que sobretot afecten bueno mirant dades aquí al davant el 65% diuen de les víctimes de tracte del món són dones i nenes sí exacte entre el 60% i el 70% afecta més a les dones també jo no deixaria de dir que existeix una mica l'esclavitud també com tenim en el clitxà antic i aprofitaria per explicar una experiència que vaig tenir parlant a Itàlia amb un missioner vam anar-hi perquè una noia de la parròquia on jo estava doncs feia les promeses els vots perpètus com a missionera combuniana ella està a Zàmbia actualment i llavors doncs a la parròquia vam anar a un grup que la coneixíem i que havíem estat amb ella llavors motiu d'aquesta visita estàvem a Breixa i havia un missioner i ens va explicar la seva experiència la feia pocs mesos això farà potser uns 12-15 anys perquè tampoc fa molt no no no però explicava això que estaven allà a Sudán que és de les zones doncs on més esclavitud tradicionalment aguta a Àfrica i que es manté perquè l'esclavitud l'associem potser molt l'esclavitud de nens negres que es van portar a Amèrica jo crec que quan la gent parla d'esclavitud directament pensa en aquest tipus però clar l'esclavitud és molt més antiga amb el tema dels romans amb el tema dels grecs amb el tema dels perses el fet de l'esclavitud ja és una cosa que existeix a vegades amb modalitats diferents al llarg de la història però també del món àrab respecte a l'Àfrica subsahariana i el tema lamentablement que la pell en certa manera et dona com un dret a tractar amb superioritat d'aquelles persones llavors explicava a aquest missioner que ell estant a Sudan feia poc doncs això van anar on estava ell que estava amb algunes monges a buscar una infermera o un metge perquè tenia una persona que estava malalta llavors se la van emportar i van anar al campament on hi havia uns 40 nens i allà hi havia un que estava molt malalt llavors a veure si es podia fer alguna cosa i en certa manera doncs bueno se m'han adonat que era una situació de tracte d'esclaus diguem-ne i que bueno ja van fer el que van poder clar per ells el que es mori un nen és pèrdua de diners és un capital que després doncs el vendran llavors van anar allà van anar a la missió van parlar van tornar a contactar van intentar negociar i van dir home és que si no portem aquests nens després es protestaran contra nosaltres oi que els van fer pagar una mica més car com si fossin mercaderies i bueno pagant els van alliberar diguem-ne i és una situació diguem-ne que encara està passant com qui diu avui jo recordo una fotografia també potser fa uns 20 anys que va sortir als diaris de també això una ONG que estava també alliberant esclaus pagant diguem-ne de certa manera clar fins a quin punt això perpetua una mica la situació aquesta o fins a quin punt doncs això dona la llibertat i és més important tornar-se amb els seus pares etcètera en aquestes situacions i fa recordar una mica la situació també d'aquesta ordre religiosa dels mercaderies els mercaderies és una ordre religiosa que funda Sant Pere Nolas que a principis del segle XIII per alliberar els esclaus cristians que estaven en març dels musulmans del nord d'Àfrica o a Turquia dels otomans diguem-ne en aquella època etcètera i ell venia d'una família de comerciants i ho fa diguem-ne no per les armes sinó busca el negociar amb aquelles persones que tenien doncs detingudes bé perquè els havien reptat en un viatge perquè anaven amb vaixell i uns pirates doncs uns cursaris doncs musulmans els havien agafat presos el cas famós del Cervantes no sé si ell quan torna la batalla de Lepanto passa per Itàlia ve cap a Espanya i el seu barc és assaltat ell el porta empres quan portava cartes de recomanació molt importants havia aconseguit tal resulta que el tenen també per un gran personatge i llavors allà ell em sembla que en part diners però al final és un mercenari el que es queda com a prenda com a penyora fins a acabar de pagar el seu rescat i ell ja pugui tornar doncs cap aquí quan has comentat el tema del missioner quan se n'adonen que hi ha aquest tipus d'esclavitud això es pot denunciar a organitzacions o a no sé algun tipus d'organització o associació a nivell internacional perquè poguer poguer-ho fer suposo que sí però suposo que aquella situació són països pensem que l'estructura diguem-ne jo diria que diguem-ne això l'estructura estatal diguem-ne d'organització de policia de jutges de tot això en vez de saber fins a quin punt això té prou força com per poder plantejar això i són països a vegades amb territoris immensos i suposo que si estan per allà aquells capturant diguem-ne nens per portar-los perquè després això també moltes vegades que estan explotats no només laboralment sinó també sexualment vull dir tot el tema d'alguns països d'aquestes de la zona d'Aràbia doncs en allà hi ha esclavitud d'aquest tipus i llavors en aquest sentit suposo que sí però em sembla que pot ser bastant tenim molt a fer en aquest sentit i una manera també d'ajudar és parlar-ne una mica avui i que no ens fem els distrets en certa manera no Jesús hola bona tarda bona tarda des de Justícia i Pau el tema de l'esclavitud com no sé si ara mateix l'esteu abordant o l'heu abordat alguna vegada si algun cop heu fet alguna xerrada o com com heu tratat aquest tema des de l'organització des de Sí el tema de l'esclavitud val a dir que per l'experiència que jo tinc en Justícia i Pau de Barcelona i Sant Just no és un tema que hem deixer abordat d'una manera directa però sí que realment el que hem fet ha sigut treballar a través del propi Evangeli de Jesús diguem-ne el que és el seu model de persona en quant a parlar de la llibertat però sobretot la qüestió dels migrants nosaltres en la qüestió dels migrants veiem una forma d'esclavitud també la pobresa també és una forma d'esclavitud molt gran en què ens basem per defensar davant d'aquesta situació dels poders establerts doncs ens basem en la declaració de drets humans també de Nacions Unides de l'any 48 hi ha 27 articles els quals els 27 i si em sembla que no ho dic malament porten una mica el tema aquest en cada article en certa manera limitar la llibertat de les persones en tots els sentits és una manera d'esclavitud per altra banda el sistema econòmic que nosaltres tenim el sistema econòmic occident està basat molt en l'excedent en el guany perseguir el guany i l'excedent per sobre de tot és la guia total del sistema però aquest buscar l'excedent és a canvi que una gran majoria de poblacions sobretot les del tercer món que són les més febles no arribin a tenir els mitjans que necessiten per poder viure d'una manera decent el qual vol dir que indirectament però sí d'alguna manera estem al costat dels migrants que venen en pateres per exemple a l'illa de Lesbos de la situació que tenen allà els camps de refugiats de la situació dels camps de refugiats a Tenerife també a Tenerife a l'Atlàntic i bueno per altra banda doncs a la mateixa Europa també hi ha camps per camps per refugiats no? La veritat és que és que fa molta falta que es faci una reflectació profunda profundament en aquest tema a nivell mundial i per tots els cantons ens ve la necessitat de fer-ho per exemple en el cas del canvi climàtic hi ha una necessitat d'arrollar aquestes coses perquè totes van a parar el mateix el canvi climàtic augmenta la pobresa dels països del tercer món i augmenta la riquesa dels països del primer món sí, sí però el canvi a la fi a nivell global no deixa d'afectar-nos negativament a tots a tots ens afecta negativament perquè això degrada la dignitat de les persones ja ho deien estem en la sisena extinció no ens n'adonem perquè és un procés que va una extinció no passa d'un dia per l'altre sinó que és un procés que agafa i abarca una etapa llarga i per això potser no ens adonem però ja estaríem parlant de la sisena extinció o sigui efectivament no ens n'adonem però sí que ens n'adonem també al mateix temps també ho veiem aquí el que nosaltres necessitem i això és una miqueta una opinió des de Justícia i Pau diguem-ne que hi hagi una que els poders que hi ha a l'administració a l'estat als governs els poders econòmics sobretot els poders econòmics que són molt potents es posin les piles i agafin i facin un treball totalment d'atacar el problema de la climatologia que agafin compromís agafin compromís i que aquest compromís sigui perfectament visible i que a més a més es mullin es mullin a tots els nivells a nivell econòmic a nivell polític a nivell del que sigui i que la ciutadania puguem veure i escoltar veritablement s'està a un front davant de la situació climàtica que és un front davant de la pobresa general aleshores la pobresa porta tots els problemes com els de l'esclavitud l'esclavitud no és un problema nou els romans tenien un sistema i abans ho ha dit el mossèn també a altres pobles tenim treballadors que no els hi paguem res i que ens donen riquesa home estupendo això és el màxim ideal del capitalisme salvatge clar bé doncs deixem aquí el programa una altra sessió de veus en la parròquia amb justícia i pau tornarem també doncs aquí un mes quan acabin de passar els altres grups per al programa i res un plaer un plaer haver estat amb vosaltres amb mossèn i Jesús moltes gràcies a vosaltres fins la propera adéu Núria moltes gràcies per la teva feina de res adéu Núria moltes gràcies als B Lectives que ens lantim 7 10 6 20 30 at pen 9 10 10 11 20 20 20 lares Sous-titrage ST' 501