De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal

I ara comencem un nou programa de veus de la parròquia i aquest cop els hi toca en el grup de Justícia i Pau i per això tenim aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern en Jesús Castro Hola Jesús, què tal? Bona tarda Hola Núria, bon dia, encantat de ser-hi Doncs ens toca fer sessió aquí amb Justícia i Pau en el veus de la parròquia Molt bé Ja ha tocat la roda un altre cop a l'entitat d'aquí de Sant Just La setmana, bueno la setmana passada no el programa passat que vam fer també amb Justícia i Pau vam comentar que tractaríem al llarg d'aquesta temporada Jesús, el tema de l'Àfrica d'aquest continent cada mes tocant una coseta diferent del continent àfricà però que l'essència del programa seria aquest Exacte, i amb aquest programa ja és l'últim que jo vinc aquest curs perquè el que vindran seran altres persones del grup sobre el mateix tema també Molt bé, sobre l'Àfrica també, no? Suposo que cada persona tractarà un aspecte, un àmbit diferent Exacte, segons la percepció que cada persona té de la qüestió i del treball i d'informació que cadascú té doncs aplicarà els seus coneixements o les seves informacions que han recollit Molt bé, doncs comencem si et sembla a veure quina és la percepció que ens portes tu avui d'Àfrica quin és aquest aspecte que vols tractar? Sí, la percepció seria que hem arribat a un punt Sí Hem arribat a un punt que ara ja potser convé canviar una miqueta la manera d'enfocar el problema és a dir, fins ara per part de la societat, de les entitats, de les administracions s'ha enfocat molt el problema de les migracions sobretot pensant en Àfrica des d'un punt de vista teòric és a dir, parlar molt del que està passant explicar les desgràcies que passen i les morts que hi ha desgraciadament dels migrants però la qüestió és que ha arribat a un punt en què ja ens hem de plantejar una manera de canviar les coses és a dir, passar a l'acció És a dir, menys coses teòriques i menys explicar el que passa i més passar a resoldre Sí, a resoldre, almenys que hi hagi fórmules que n'hi ha, no una sinó poden haver-hi vàries per solventar el problema Podem fer-ho perquè això és possible Avui en dia és possible perquè disposem dels mitjans d'energia, sobretot d'energia i els tècnics necessaris de les energies alternatives que bàsicament són els que fan falta per desenvolupar programes de desenvolupament de rotllo en els països africans a fer d'aconseguir que siguin sostenibles les seves economies i tinguin un futur que ells mateixos es vagin treballant i per altra banda també el món el primer món, diguem-ne que és el ric això entre parèntesis perquè dintre del primer món també hi ha gent que és pobra perquè recordem que en l'estat espanyol de cada cinc famílies una està en la situació de pobresa el que vol dir que matisem-ho que el primer món també té pobresa també té pobresa i és una realitat doncs clar el primer món és molt ric hi ha molt de capital és a dir els capitals disponibles per poder fer projectes del tipus que sigui tant si és d'economia productiva com si és d'economia especulativa que també s'utilitza el capital n'hi ha suficient per poder crear aquests projectes projectes de desenvolupament en els països africans pel que tu comentaves de crear-hi una economia sostenible que al cap i a la fi les migracions exacte quan la gent marxa del país és perquè allà no hi veu un futur no s'hi pot mantenir exacte de fet l'incentiu per poder marxar les persones allò on estan això ho portem a l'ADN perquè des de l'etapa més antiga de la formació fins i tot dels primats quan eren humanoides els homes encara no havien baixat dels arbres resulta que van baixar per poder posar-se de peus a terra i buscar els aliments és una visió més àmplia i aquesta qüestió de marxar per buscar aliments la tenim actualment ha perdurat sempre migracions n'hi ha hagut sempre al llarg de l'història i n'hi haurà perquè quan les famílies no tenen necessitat de l'alimentació i de tenir un futur que sigui capaç de sostenir-los doncs en busquen d'altres i en aquest cas és un fet que l'Àfrica d'aquí 20 anys passarà de 1.500 a 2.000 milions d'habitants i que tal com van les coses actualment ja ho hem vist amb el canvi climàtic que porta també la disminució de les collites en tamany i en quantitat per falta de pluges clar, òbviament si no hi ha aigua no es poden regar els camps llavors les migracions continuaran i continuaran cada dia més fortes de manera que el problema que tenim a Europa i als països rics és que posem barreres per parar l'entrada de migrants però és que això ja no serveix no pararà mai perquè encara que els migrants sàpiguin que poden arribar a morir amb el camí que han de fer continuaran fent-ho perquè és l'única possibilitat i és d'una raó natural les Nacions Unides van fer una cimera no? a principis de segle com si diguéssim sí les Nacions Unides van fer una cimera molt important en la qual van participar per assemblea general gairebé dos cents al cent noanta i escaig de països que hi ha a l'assemblea i van decidir fer un conveni pels anys 2000 per disminuir la pobresa ja portem dos anys ara l'any que més 2020 clar estem al 2022 dos anys l'any que ve serà el tercer no hem avançat gens en aquesta eliminació de la pobresa és a dir ens hem quedat en la declaració clar simplement en el text no? exacte però en canvi el compromís és i per tant fins al 2030 hauríem d'aconseguir disminuir la pobresa de tot el planeta això vol dir també altres fites com per exemple aconseguir vacunes gratuïtes de les malalties que hi ha en tot el món sí la liberalització de les patents no? la liberalització de les patents exactament una qüestió humanitària i aconseguir també el desenvolupament dels països pobres perquè es puguin valdre per ells mateixos perquè els continents com l'Àfrica tenen tenen tenen tenen tenen mitjans naturals rics i abundants fons d'energia que podrien utilitzar exacte tenen sol amb energia l'energia del vent tenen també com a font de proteïnes és molt important la pesca i i després la gent la gent que nosaltres hem conegut que han vingut de migrants aquí sí com per exemple els saharians els subsaharians que vam tenir fa tres anys aquí a l'hotel Sant Just eren formidables treballadors i alguns que s'han inscrit a les empreses sí com a com a iniciació de la seva feina primera han donat un resultat formidable d'entrega de voluntat de capacitat d'imaginació passa que en el seu país no tenen aquests recursos que ells necessiten per poder-se desenvolupar exacte que de fet per exemple l'energia solar l'energia eòlica que si tinguessin les maquinàries suficients podrien desenvolupar una base industrial allà exacte i això és una cosa que és factible nosaltres vam fer un estudi van demanar un estudi de possibilitats amb una enginyeria de fer un mòdul d'una població dels mil habitants i és interessantíssim el resultat és possible d'aquí ve l'afirmació que fem que és possible perquè hi ha gent a nivell tècnic que està disposat a tirar endavant projectes d'aquest tipus sempre i quan esclar intervenguin tots els actors el capital que es faci a través d'empreses i que estigui garantit pel Nacions Unides per exemple hi ha el programa de les Nacions Unides per al desenvolupament el PNUT com es coneix jo no sé si vols destacar algunes de les accions Jesús que algunes coses de programes que tinguin sí aquest programa del PNUT va sortir al cap de 20 anys després del any 48 amb necessitat de desenvolupar l'economia dels països pobres i havia voluntat de fer-ho a través de Nacions Unides i també de les Nacions del Munt de l'Assemblea però el que passa és que l'aportació era voluntària i llavors això no va funcionar perquè els estats a través de les diferents situacions econòmiques mundials que van passar en el món crisi dels petroli de dues vegades la crisi econòmica la darrera va ser de l'any 2008 i altres moviments com per exemple la qüestió global de la guerra freda que semblava que semblava que era interessant ajudar els països pobres perquè s'alineessin en el cantó d'occidental i no de l'est propiciava que també s'ajudessin els països subdesenvolupats per això es va acabar quan es va acabar la guerra freda i llavors totes aquestes circumstàncies van fer que aquest programa no es pogués desenvolupar l'ànima d'aquest programa era formar tècnics africans tècnics amb origen per tirar endavant els programes de desenvolupament i aquí és on hi havia la qual formar les persones allà per exemple un cas és el de la instal·lació d'una planta al Senegal sí què deies que no digue no un dels casos és un programa pilot per la instal·lació d'una planta al Senegal sí això està estudiat en la enginyeria i sí han estudiat el número de l'energia en quilovatts que fan falta muntar també les instal·lacions l'obra civil que cal fer per poder portar la formació de tècnics que s'han de fer i el projecte per poder acabar-ho el que se'n diu entregar claus en mà claus en mà vol dir fer projecte acabar-lo a formar la gent i entregar-lo als destinataris amb la garantia del PNU que vol dir Nacions Unides això és viable i a més està en stand-by que vol dir que qualsevol grup immobiliari o de capital que tingui el convenciment de voler fer aquesta acció es pot posar en contacte amb aquesta enginyeria per poder ampliar la informació que faci falta estic deixant aquí programa pilot per la instal·lació d'una planta al Senegal al costat del mar i per una població aproximada de 2.000 persones és a dir unes 400 famílies exacte que s'haurà de disposar d'una planta fotovoltaica de 250 kilovats dos generadors eòlics també de 250 kilovats i dos grups electrògens també de 250 kilovats obra civil a més d'un sistema informàtic d'una xarxa elèctrica i d'una xarxa hidràulica amb la finalitat de disposar de corrent elèctrica a les cases aigua de boca i aigua de rec considerant una superfície d'horta per família de 6 hectàrees és a dir d'unes 60.000 d'uns 60.000 metres quadrats molt bé molt bé doncs sí aquesta és en síntesi una miqueta la idea el que passa és que aquest treball és més ampli aquí només hem sintetitzat el que tu has dit però és suficient per entendre la qüestió hem de pensar que Austràlia també que és un continent que és molt desèrtic però que la gent habita pràcticament al costat del mar en unes àrees externes s'està aplicant aquest tipus de plantes en el primer món està clar que hi ha suficient capital per realitzar un projecte d'aquesta sí realment hi ha capital i mai n'hi havia hagut tant capital disponible com ara mai n'hi havia hagut tants diners i tant de poder econòmic com ara al llarg de tota la història i també he de pensar que en èpoques anteriors la societat va ser capaç de fer obres d'unes envergadures comparables o més encara que el que estem parlant per exemple una cosa que es va fer en el seu moment va ser el canal de Suez l'obra del canal de Suez és una envergadura molt superior al que estem parlant el canal de Panamà també el ferrocarril transsiberià que uneix Moscú Europa amb la Divostoc Àsia es va fer amb l'esforç i la voluntat i la idea de crear riquesa a través del transport i la població de diferents àrees a Rússia i bueno i a l'antiguitat tenim altres altres altres obres que també s'han fet en condicions que encara encara no ens expliquem com van ser les piràmides d'Egipte aquí la motivació era motivació religiosa o divinitat però és que ara avui en dia no s'explica com aquells blocs de pedra de les piràmides es van traslladar des del lloc on hi havia la pedra fins al lloc on es van instal·lar perquè és que pesen 4.000 quilos aquests blocs i no coneixien la roda bueno la roda sí la coneixien però no no la van utilitzar no la van utilitzar hi ha uns punts no? unes raons en concrets per dur a terme aquests tipus de desenvolupaments de la tècnica de la indústria allà en el continent àfrica que són diferents motius no sé si els voldries comentar una mica són set punts per exemple el primer donar una solució definitiva al gran problema de les migracions de tot un gran continent com és l'Àfrica aconseguint la seva sostenibilitat econòmica exacte exacte això seria un avanç formidable i també seria bo per al primer món perquè crearien una quantitat d'hores de treball per poder crear aquestes estructures a l'Àfrica que favoririen els empleus del primer món clar i a més després la novetat d'aquesta acció seria que el capital empleat dels propietaris del capital dels inversionistes en aquestes obres en aquests projectes al cap de deu anys se'ls seria retornat amb interessos també pel propi rendiment dels projectes és a dir no serien diners a fons perduts sinó que serien diners a recuperar per tant entra dintre de la dinàmica de l'empresa i del capital capital retorn inversió en capital retorn que és la lògica del capitalisme és aquest invertir per recuperar i guanyar doncs en aquest cas justament es compleix però amb la col·laboració d'altres actors com és el control de Nacions Unides i de les pròpies empreses que serien ells mateixos els que farien els projectes per tant ells se'n preocuparien molt d'acabar bé els projectes i que els diners s'emplessin en allò que han de ser clar fòbviament també per exemple posar en marxa energies alternatives sostenibles i prescindir de l'ús dels carburants fòssils estalviant milers de tones de diòxid de carboni i també de diòxid de nitrogen a l'atmosfera i partícules a l'aire està clar aquesta és la situació que ens ha portat a l'augment de la temperatura de dos graus actualment bé el canvi climàtic també climàtic i llavors clar això alligeraria totalment aquesta qüestió per tant per aquest cantó positiu també per exemple proporcionar milers i milers d'hores de treball de forma global a la indústria enginyeries comerç comunicacions construccions transports i també a altres perfecte això seria així però a més de considerar una qüestió afegida és que a Àfrica hi ha dos universitats no, n'hi ha tres universitats molt efectives o sigui funcionen molt bé una és a Dakar que allà s'ensenya de tot enginyers abogats drets humanitats Alcaire és la més gran de l'Àfrica més nombrosa i sorgeix molt preparada i a Sud-Àfrica n'hi ha diverses molt bé molts d'aquests persones professionals que surten se'n van a treballar fora de l'Àfrica marxen fora perquè allà no tenen feina no tenen futur o sigui que fan l'esforç de formar les persones però resulta que marxen i després no poden tornar amb els seus coneixements tots els valors dels ensenyaments que han seguit clar amb aquests projectes això seria molt diferent perquè desenvoluparien les seves habilitats en el propi país ajudant el seu propi desenvolupament aquest és un factor important també clar això inclús també passa una mica aquí a Espanya que a vegades dediquen molts recursos a formar grans investigadors o grans metges i després acaben marxant acaben marxant mira n'hi ha molts casos que tu els coneixes però jo sempre en dic un al cap que és el doctor Fuster el millor cardiòleg del món d'aquí de Barcelona del barri de Pedralbes està treballant a la clínica Mayo i és el cap de cardiologia de la clínica Mayo de sempre després també per exemple seguint amb algun dels altres punts per exemple el desenvolupament d'aquests tipus de projectes a l'Àfrica apostaria per donar una alternativa a les inversions de caràcter especulatiu perquè en aquest cas doncs bé seria totalment productiva incrementant també el PIB dels països que intervinguessin sí mira nosaltres sabem i tots ho coneixem que l'economia productiva crea llocs de treball perquè serveix per crear hores de treball i riquesa afegida és a dir augmenta la riquesa que després es triueix a través dels pressupostos de l'Estat i a través de l'enestat de qualitat de la població però en canvi hi ha el sistema de producció que no és de producció el sistema de gasto capital especulatiu que aquest el que fa és al contrari l'especulació el que fa és de la bossa comú de diners de l'Estat que són els diners de tots retreu una part en qual la majoria se'n queda menys per serveis públics i una minoria s'emporta aquells diners i se'ls queda ell això és l'especulació i aquesta qüestió està establerta molt perquè dona diners fàcils dona diners fàcils a la gent que té en aquest cas desgraciadament tenim la inversió en armament la inversió de les empreses armamentístiques que també la banca espanyola també inverteix en armament els donen uns interessos molt elevats a canvi dels seus diners dels diners seus que s'entrecometen perquè no són seus els diners de la banca són de la gent que tenim allà els diners i llavors sense risc és a dir sempre cobren la venda d'armes no temorosos sempre cobren els venedors sempre cobren i com aquestes coses n'hi ha moltes perquè per exemple la banca d'inversions productives desgraciadament estem veient que últimament no va amb aquesta línia no va en aquesta direcció no va amb la línia contrària contrària i la línia contrària vol dir d'alguna manera cobrar més pels seus serveis amb persones amb rentes molt baixes una persona que té una renta una persona viuda que té una renta de 600 euros al mes li corren 60 euros cada trimestre de comissió això és molt i això a menys que que ens convessin que és una qüestió ètica jo penso que això és especulatiu totalment totalment també un dels punts Jesús que comentàvem per exemple és l'augment del poder adquisitiu de les famílies i del seu benestar entenem de les famílies d'allà en el continent d'Àfrica es limita també l'augment de la natalitat d'una forma natural el tenir informació i serveis de sanitat efectius per exemple sí aquesta és una qüestió que podria ajudar molt també el control de la natalitat evident a més renta més informació més coneixements la gent es pot formar pot accedir a centres de salut a informar-se exacte la sanitat és més poderosa més influeix més i la gent també d'alguna manera intenta en canvi al contrari quan la gent és molt pobra tendeix a tenir molts fills perquè vol assegurar la subsistència d'almenys algú dels fills que tingui i llavors la mortalitat és enorme efectivament també jo no sé si vols comentar algun altre aspecte referent a aquest capítol d'avui a Jesús ens queda poqueta estona potser sí mira jo fa dues setmanes a l'evangeli de l'eglésia l'evangeli de Jesús sí és curiós em va fer pensar en que era un Jesús va arribar a una ciutat israeliana que es diu Jericó Jericó és una ciutat que encara existeix a Israel i allà a Jericó hi havia un home molt ric i aquest home volia conèixer el que deia Jesús perquè li cridava l'atenció aquest home era un home molt ric que a més sembla que era un cobrador d'impostos al servei de Roma bueno doncs aquest senyor volia conèixer Jesús i Jesús li va fer arribar un missatge dient vull anar a casa teva per noctar i aquest senyor què va fer doncs resulta que el que va fer segons explica l'Evangeli que és Sant Lluc que ho va escriure diu oh quan vaig arribar allà em va dir em va dir l'home ric escolta mira jo he tornat a la gent que havia pres quatre vegades més del que els havia pres i a tota la gent que jo havia pres els hi ha restituït el que els havia robat i ell li va dir Jesús li va dir bueno això està bé s'ha de passar l'acció en les coses no només s'ha de s'ha de parlar i s'ha d'escoltar sinó que s'ha de fer s'ha de fer ens hem de morir a mi això em va quedar perquè és el que estem fent ara amb aquest programa demanant que passem l'acció per tant el model que ens diu Sant Lluc bueno ja s'aplicava en aquell temps clar sí sí molt bé doncs ens quedem amb aquest exemple de l'Evangeli que ens ha comentat Jesús i res fins la propera fins la propera sessió a veure qui de Justícia i Pau s'anima a venir a parlar-nos també d'algun altre aspecte d'algun altre àmbit del continent d'Àfrica moltes gràcies Núria per tot vinga bona tarda adeu Jesús de l'Evangeli de l'Evangeli de l'Evangeli