Emergència a la Banya d’Àfrica: fam i sequera a Somàlia, Etiòpia i Eritrea — canvi climàtic, alertes de l’ONU i accions necessàries

. Això és Veus de la parròquia. Comencem avui una altra sessió, un altre capítol d'aquest programa que es fa cada dimecres i els toca el grup de Justícia i Pau. Tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern a l'Angelina Gasull i també a en Jesús Castro. Hola, què tal? Bona tarda als dos. Bona tarda. Bé, doncs seguirem parlant com està fent el grup de Justícia i Pau aquesta temporada sobre el continent africà. Ens va introduir el tema a les darreres sessions. En Jesús Castro va parlar una mica de forma global d'aquest continent i avui tenim l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau, per parlar una mica també del continent, sobre altres aspectes, potser més concrets, no, Angelina? Sí, jo parlaré de la fam a la banya d'Àfrica. Ostres, la fam a la banya d'Àfrica. Per què la banya d'Àfrica? A veure, hi ha una raó molt important per aquesta elecció. La raó és que és important difondre i visibilitzar que el canvi climàtic que estem patint nosaltres afecta a diferents regions de l'Àfrica, però amb unes conseqüències severes, amb uns grans estralls. Hi ha en aquests moments 20 milions de persones que tenen una crisi humanitària i de fam, i això és producte del canvi climàtic i que aquestes persones es troben a la banya d'Àfrica, no? Val. Exactament, perquè estem parlant de la banya d'Àfrica, potser hi ha alguns radioients que no ho acaben d'ubicar o no saben què és la banya d'Àfrica. Ara vaig a explicar una mica quins territoris, quins països... A veure, la banya d'Àfrica són els països més al·lès de l'Àfrica, més a la part oriental. És una península, és una península que toca el Mar d'Arabia i el Golf d'Eden. És una gran regió, com quatre vegades Espanya, de dos milions de quilòmetres quadrats, i està habitada per més de 130 milions d'habitants. La formen, a veure, jo me centraré en els països que la formen, que és Etiòpia, Somàlia, Eritrea i un petit, petit que es diu Djibouti. Alguns tenen sortida al mar, com és Eritrea, Somàlia i Djibouti, i Etiòpia és un país interior. Aleshores, la part que li diuen de la banya d'Àfrica també se li diu la banya de Somàlia. Alguns geògrafs també inclouen, diuen la gran banya d'Àfrica, i també inclouen el nord de Quènia i Sudán del sud. Aleshores, aquests països d'aquesta franja de territori, que està situada entre el Tròpic de Càncer i l'Equador, però tot i estar a prop de l'Equador, els terrenys són àrids o semiàrids. Sí que hi ha regions que són més humides, amb més vegetació. El que passa és que durant l'època dels monçons, tots els vents que venen carregats d'humitat de l'Atlàntic, de l'Oest, quan arriben a territoris com Somàlia, han perdut part de la humitat. I d'aquests tres països ens trobem que tant a Eritrea com a Etiòpia plou més, en canvi Somàlia és un país que en aquests moments pateix una greu sequera. Llavors, la pluja és molt important en aquests territoris, perquè la majoria viuen de l'agricultura i de la ramaderia. I també cal remarcar que és una de les regions d'Àfrica molt sacsejades per la inestabilitat política, per guerres civils, per guerres amb els països del costat, no? Vull dir, no són països ni demòcrates ni estables. I, a veure, és una regió que sempre ha tingut molta sequera, inundacions, però que ara s'han aguditzat més. Cal remarcar que, a conseqüència del canvi climàtic, en aquests moments tenen l'índex de desnutrició més elevat del món. Sempre han tingut molts problemes, però com ara no. Recordem que entre el 1982 i el 1992, en aquests territoris, van morir dos milions de persones a causa de la fam i de les guerres internes entre ells. Déu-n'hi-do. I has comentat diferents noms de països. Hem parlat d'Eritrea, de Somàlia, Etiòpia, Djibouti... Una mica, què és el que sabem d'aquests països? Tenim trets, no?, que podríem parlar característics, perquè sí que formen tots aquesta banya d'Àfrica, però cadascun deu tenir les seves particularitats. Sí. Explicarem quatre trets, les característiques d'aquest país. Començo per Etiòpia, que és el país més gran i el país més poblat. Etiòpia és com dues vegades Espanya. i hi viuen 118 milions de persones. Després de Nigèria, és el segon país més poblat d'Àfrica. Té una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. És un dels principals productors de cafè del món. i l'exportació de cafè representa el 80% de les seves exportacions. La majoria de la gent viu a zones rurals, per això la pluja és important, perquè viuen de l'agricultura. I a la ciutat només hi viu un 17%. D'acord. Hi ha dos trets curiosos, no? Veure, al segle XIX, que la major part d'Àfrica va ser colonitzada per les grans potències en aquell moment europees, aquest és el país que no va ser colonitzat. Ha mantingut sempre la seva independència, quan se'l van repartir, perquè els països d'Àfrica se'ls van repartir. Per això tenen les fronteres rectes, vull dir, no van respectar. Clar, no respecten la geografia una mica, eh? Són aquells talls que, dius, mare meva, això sembla que hagi entallat un pastís. Exacte. I només va estar ocupat pels italians de l'any 36 a l'any 39, quan hi havia Mussolini, els anys previs a la Segona Guerra Mundial. Aleshores, també va ser la primera nació amb adoptar el cristianisme com a religió oficial. Hi ha moltes esglésies que hi ha tota una ruta turística per conèixer les primeres esglésies. Aleshores, Eritrea inicialment era un territori pertanyent a Etiòpia, però va mantenir una guerra de 30 anys de guerra fins que finalment va poder obtenir la independència. Llavors, la pèrdua d'Eritrea va afectar perquè Eritrea, l'estar al costat del mar d'Aràbia, era una sortida, el mar Roig, perdó, era la sortida que tenia per les exportacions. han tingut diferents guerres entre musulmans i cristians per l'ús dels recursos. En aquests moments també té un conflicte armat amb una regió al nord, que es diu Tigrei, que és una província del nord. Ara estan en un stand-by, però continua, això ha comportat morts i ha comportat desplaçaments de gent a camps de refugiats. Aleshores, el creixement econòmic és molt desigual, depèn de les regions. L'edat d'esperança de vida només és de 65 anys, si la comparem amb nosaltres que arribem, són 20 anys menys. La renta per càpita és de 800 dòlars. De 800 dòlars, eh? Vull dir que... Sí, poquíssim. Sí. Déu-n'hi-do. Això és el que sabem d'Etiòpia, el que l'Angelina ens està comentant ara d'aquest país. Si vols, passem al següent, Angelina. Parlem de Somàlia, per exemple. Somàlia, sí. Mira, Somàlia és un dels països més pobres del món, dels més pobres de l'arranquing, dels últims que tenen. La renta per càpita és de 446 dòlars. Uf! Sempre ha estat immersa en guerres civils. i, aleshores, a partir del 1991, el país es va fragmentar en diferents regions, les quals, aquestes regions, estan governades pels senyors de la guerra. I entre regió i regió mantenen guerres civils. Aleshores, el desenvolupament econòmic i social de cada regió depèn del senyor de la guerra. En aquests moments, encara hi ha conflictes armats. llavors, això ha suposat unes pèrdues de 300.000 persones i un desplaçament intern de més d'un milió i mig de somalís. Això, vull dir, a veure, hi ha gent que es queda allà, però hi ha molta gent que agafa el camí de migrar cap a Europa per trobar una vida millor. i viuen 17 milions de persones. La majoria són nòmades i seminòmades perquè el seu mitjà de vida és l'agricultura i la ramaderia. Ells tenen, tenien, perquè en aquests moments amb la sequera se'ls hi ha mort, moltíssims, molts ramats, de bobí, de cabres, de camells, que exportaven cap a Aràbia Saudita i cap a Austràlia. i l'agricultura també és el principal motor econòmic. Exporta, exporta plàtan, sucre i sorgo. I què és el sorgo? La veritat és que no ho coneixia i al moment en què em preparava vaig haver de buscar-ho. El sorgo és un cereal típic d'algunes regions d'Àfrica i Àsia que viu en les zones àrides i semiàrides i que és la base en molts pobles de la seva alimentació. Llavors, Somàlia té molt poca indústria, no són països que no estan industrialitzats i la indústria que té és derivada de l'agricultura, de productes agrícols. Aleshores, el curiós és que Somàlia, per la seva situació geogràfica, té quatre estacions climàtiques i l'agricultura i la ramaderia estan al voltant d'aquestes quatre regions climàtiques. Aleshores, ens trobem que del desembre al març és la primera temporada seca de l'any. D'acord. De l'abril al juny ve l'època de les pluges i és quan s'omplen els pous i creixen els cultius. Tornem a entrar en una època de sequera que és de juliol a setembre, que és la segona temporada seca. I després, d'octubre, desembre, és la segona època de les pluges. Però que ara, amb el canvi climàtic, s'han alterat. I les èpoques de les pluges són molt minces. Molt minces. Que potser en lloc de durar dos o tres mesos dura... Poc i plou poc. Clar. Poc i plou poc. Molt bé. Això és el que també ens parla l'Angelina de Somàlia, un altre país que forma aquesta banya d'Àfrica i ens faltaria parlar una mica d'Eritrea, no? Sí. Eritrea, que el 1993 es va independitzar d'Etiopia. És petit, només té uns 100.000 quilòmetres quadrats. És un país com una dictadura, podríem dir, perquè els experts en drets humans ens diuen que és un dels països del món on es respecten menys. Potser té un govern més estable, però a la vegada és un govern que controla tots els mitjans de comunicació. No hi ha llibertat d'expressió. Aleshores, té... La franja costera que dona el mar de Roig és un dels punts més calents del planeta perquè a l'estiu es pot arribar a 50 graus i al gener a 32. Aleshores, igual que els altres països, té una agricultura, una economia basada en l'agricultura i la ramaderia que dona el 70% de la població treballa amb el sector primari i que a la vegada representa un terç de l'economia del país. És curiós també que hi hagi tres llengües oficials. Hi ha l'anglès, l'àrab i el tigrenya, però que Eritrea l'ocupen nou ènnies amb la seva cultura i la seva llengua. Per tant, hi ha múltiples llengües que podríem dir locals. De tots tres països que he parlat, aquest, el tenir també potser un govern més estable, aquest últim desení, el PIB ha crescut molt i ha crescut molt perquè s'han explotat els seus jaciments minerals, perquè és molt ric amb or, amb coure, amb potassa, amb plata. El que passa és que l'estan explotant companyies australianes i xineses. També és un país, malgrat que el seu PIB està pujant, és un país pobre, pobre. l'índex d'analfabetisme és altíssim i això mimba l'economia perquè la gent no té preparació. I després, que l'esperança de vida encara és més baixa que els altres, és de 60 anys. Ostres, que poquet. Molt bé, doncs, hem fet una mica la presentació d'aquests tres països. Angelina, què et sembla si parlem una mica també de la situació actual en la que es troba Àfrica, la situació de fam, una mica l'actualitat, no?, que algunes organitzacions, institucions humanitàries també ens fan arribar notícies d'aquests territoris. Mira, durant la ONU té una web on emet notícies cada dia de diferents temes dels continents, vull dir que és molt interessant seguir-la i llavors des de principis d'any i des de l'any passat que a mida que aquesta sequera s'ha aguditzat està fent un degoteig de notícies de la situació que es viu a l'Àfrica, no? Però primer, i penso que és molt important que tots agafem consciència que el continent africà només emet de dos a un tres per cent les emissions de gasos a efecte hivernacle, però que en canvi pateix les conseqüències del canvi climàtic d'una manera exagerada i això penso que... S'ha totalment descompensat, eh? Totalment i que Europa i els països industrialitzats ho hauria de tenir en compte. Són països, imagina't, un dos o un tres per cent només, eh? I en canvi pateix unes conseqüències que nosaltres en aquests moments no les tenim, no? Llavors, l'agència meteorològica de l'ONU destaca que aquests fenòmens extrems i el canvi climàtic minen la salut, minen el desenvolupament socioeconòmic i la seguretat humana de molts territoris d'Àfrica, no? I aleshores no llegiré totes les notícies que n'he fet ni n'han traient, però només dir que el 6 d'abril UNICEF ens va informar que perillava la vida de 900.000 nens a l'Àfrica Oriental i Occidental. L'Àfrica Oriental és aquests països que estem parlant. El 8 d'abril torna a sortir una informació que ens diu que 15 milions de persones corren fam severa, el risc de fam severa a la banya d'Àfrica, no? Aquí passo ja, ne'n surt un altre el 12, el 19, el 19 ja ens informa que hi ha 20 milions de persones a la banya d'Àfrica que passaran fam per culpa de la sequera, eh? I del Programa Mundial d'Aliments d'Ajuda només han rebut un 4% de l'ajuda sol·licitada, no? Aleshores torna a informar el 16 de maig, torna a informar el 30 de maig, el 7 de juny, l'ONU emet una informació molt contundent que ens diu que si el món no actua d'immediat es produirà una regarol de morts infantils per desnutrició. En aquells moments, el 7 de juny, 386.000 nens somalís necessitaven desesperadament un tractament per combatre la desnutrició aguda i severa i que 1.700.000 milions d'infants també necessitaven ajuda. Aleshores, el 2 d'agost van demanar 124 milions de dòlars dels quals n'han rebut molt poc. Hi ha una notícia positiva però que es va acabar aquí que el 16 d'agost va sortir el primer vaixell carregat de gra d'Ucraïna Ucraïna sempre ho dic Ucraïna perquè Ucraïna és el graner d'Europa i té unes reserves que Àfrica les espera amb candeletes perquè podran pal·liar aquesta crisi humanitària i les 23.000 tones de gra anaven directament cap a la banya d'Àfrica i la ONU controlava la sortida d'aquests vaixells que es va aturar pel conflicte de la guerra llavors el 16 de setembre l'ONU informa que Somàlia es troba a la vora d'una gran crisi i el 18 d'octubre que acabo aquí a veure que és una notícia contundent ens diu que Somàlia cada minut ingressa un nen per rebre tractament de desnutrició se'ls hi donen aliments via intravenosa perquè tenen la pitjor sequera amb 40 anys des de l'agost hi ha 44.000 nens ingressats als hospitals i aquests nens amb problemes de desnutrició tenen 11 vegades més possibilitats probabilitats de tenir malalties com diarrees i serampió aleshores UNICEF que està allà i que intenta ajudar tot el que pot explica que hi ha mares en aquesta situació que caminen dos o tres dies per arribar a un centre mèdic i poder ajudar els seus fills UNICEF està portant una tasca de cercar i de cercar els llocs més recòndics i a la vegada més perillosos perquè tenen problemes de guerres i terrorisme pobles pobles petitons on hi ha nens que pateixen problemes de desnutrició però també ens diu que les guerres i la inestabilitat política posen perill el treball de les organitzacions humanitàries ostres Déu-n'hi-do anar llegint aquestes notícies també quins efectes Angelina ha tingut el canvi climàtic en aquesta crisi Mira els efectes jo et faré una enumeració que tots els coneixem doncs en principi les èpoques de pluja dels monçons han estat molt minces després que aquesta severa sequera severa ha comportat ha comportat la mort del bestiar i que els cultius no han crescut també s'han acabat el no ploure les reserves d'aigua potable això què ha comportat desplaçaments de la gent cap a llocs amb unes millors condicions de vida les dones i els nens han sigut els més perjudicats després no han arribat els fons no han arribat els fons necessaris per combatre aquesta crisi humanitària que demanen les ONGs i la ONU i el no arribar i tampoc han arribat els vaixells que estaven esperats com l'aigua de maig per poder vaixells plens de guerra d'Ucraïna per poder pal·liar aquesta crisi també ha influït també ha influït com a tot el món que hi ha hagut una gran inflació a causa de les crisis energètiques i de conseqüències de la guerra d'Ucraïna una gran inflació dels preus dels aliments llavors imagina't en uns països tan pobres però molta gent no ha tingut accés als aliments necessaris després la inestabilitat política d'aquests països i a causa d'aquesta inestabilitat hi ha molta inseguretat de poder arribar a les zones rurals i poder ajudar la gent que la pateix i també que ells tenen una economia basada en l'agricultura i la ramaderia Caram per tant Angelina coneixent aquestes coses que ens estàs dient aquests efectes que ha tingut el canvi climàtic en aquestes zones què és el que hauríem de fer una mica com els deures que hauríem de tenir en compte jo crec que nosaltres per ser membres del primer món i que sí patim sequera però en aquests moments quan obrim l'aixeta tenim aigua quan obrim la nevera tenim menjar quan tenim diners és a dir que la nostra situació malgrat la inflació sigui al 7% no té punt de comparació amb la situació que es viu en aquests països aleshores jo crec que hi ha unes decisions importantíssimes que són a nivell dels nostres mandataris i global i després unes altres decisions que són a nivell personal a nivell de decisions que prenem nosaltres no? en principi considero importantíssim i de primer ordre visibilitzar aquesta situació i sensibilitzar els països del primer món després tenim el dret el dret i el deure de reduir les emissions de gasos d'efecte invernacle hem de posar tots els recursos a Europa en aquests moments la comunitat econòmica europea vaig sentir l'altre dia una notícia que se'n faria càrrec que surti tot el gra que hi ha a Ucrània i que arribi a aquests països per poder pal·liar la fam no? Després el primer món també té el deure i el deure de de crear uns fons econòmics la cimera veure la cimera d'Egipte no ha servit per gaire cosa perquè es crearan uns fons econòmics la COP27 d'aquí uns quants anys i ells ho necessiten ara perquè les conseqüències les pateixen ara i per tant dins dels pressupostos de cada país hi hauria d'haver una partida per ajudar en aquests països perquè les nostres decisions perjudiquen en aquestes persones no? Aleshores aixecir els mandataris que prenguin decisions encertades per prevenir els estrells climàtics i a la vegada ser molt més austers amb les despeses perquè no són de solidaris la cimera que hi va haver el COP27 crec que es dic la majoria van anar en jets privats només hi va haver un mandatari americà nord-americà que anés amb un avió d'una línia regular i a més van estar en unes hotels amb tot el luxe i això no pot ser perquè així no s'arreglaran les coses si no comencen ells que són els que manen que no són els que manen llavors han de prendre unes decisions més encertades per per per per veure més austeres i evitar tantes despeses superflues llavors una altra partida per què necessitem tanta despesa militar vull dir tots aquests diners que s'haurien es podrien derivar cap a projectes per evitar el canvi climàtic i cap ajudes i cap ajudes en aquests països i un altre punt molt important s'haurien de potenciar i en un país com és Catalunya i Espanya s'haurien de potenciar l'ús de les energies netes tenim moltes hores de sol i s'haurien de potenciar l'energia solar i l'energia eòlica ens queda temps per un últim punt Angelina l'últim punt és que i a nivell individual és agafar consciència que la nostra manera de viure i de prendre les decisions individuals té uns efectes molt negatius que no en som conscients no en som conscients i que empobreix pobles d'altres indrets molt llunyans del món i llavors què vol dir estimar la Terra vol dir que hem de canviar els nostres hàbits de vida que hem de tenir un paradigma diferent i que a la vegada els hem de fer més sostenibles nosaltres deia un economista economista valencià ens ha dit que nosaltres ens movem pels desitjos no per les necessitats i és cert vull dir ens movem gràcies a això ho compro vull anar a aquest país ho faig poso tres quartos de bany a casa tinc i clar en aquesta situació el benestar no és tenir moltes coses sinó és tenir el necessari i aquestes decisions individuals si jo m'aproposo sempre que pugui agafar el transport públic i que el cotxe meu el faci només servir en situacions que el necessito doncs aquestes petites decisions que les prenc el meu veí o l'altre veí el meu amic la meva família són petites decisions però cada vegada que agafem el cotxe amatem no? clar doncs bueno voldria dir això no? que nosaltres també som culpables del que està passant a l'Àfrica no? i que hem de ser molt més responsables vull dir aquesta falera en tenir molta roba quan la indústria textil és una de les indústries que contamina més doncs potser a la millor quan mirem l'armari i actuem d'una manera racional i pensem amb els altres potser no necessitarem tantes coses no? Angelina ho hem de deixar aquí perquè se'ns acaba absolutament el temps i els minuts res més moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més una altra sessió aquí a Veus de la Parròquia i esperem a la propera que vingueu també un altre cop Justícia i Pau moltes gràcies a tu vinga que vagi bé adeu adeu a la propera Un programa per a arqueòlegs de la música moderna cada week cada semana Each week are each week nimmt un