Dones africanes que inspiren: Wangari Maathai, Chimamanda Ngozi Adichie i la lluita per medi ambient, drets i democràcia

Vinga va, i ara ens toca fer el programa Veus de la Parròquia i toca amb el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, que com cada mes passa, doncs els tenim aquí a l'emissora i avui, a més a més, tenim una nova veu, tenim a la Pilar, que també ve acompanyada d'en Jesús Castro, el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Bona tarda els dos, què tal, com esteu? Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Doncs bé, Pilar, és el primer cop que tenim aquí a la ràdio, ets membre de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just i avui ens vens a exposar un nou programa, una nova secció, també fent referència a tot el continent àfricà, com porten fent les diferents persones de Justícia i Pau, en aquesta temporada. Tu, què és el que ens portes avui? Sí, doncs mira, com a conseqüència i potser cluenda de tot el treball que hem fet durant l'any sobre l'Àfrica, no volíem deixar de parlar de les dones. D'acord. De les dones, i sabem que la majoria d'elles han fet durant segles una feina impressionant, sostenint el país, sostenint les famílies, però concretament alguna, la majoria són anònimes, però algunes sí que han estat molt conegudes i val la pena fer-ne difusió. Molt bé. O sigui, en aquest capítol tractarem sobretot la dona a l'Àfrica i parlarem potser d'algunes figures més destacades o d'alguns punts que tu creus que siguin interessants. Doncs comencem, si et sembla, per quin punt comencem? Mira, podríem començar parlant de la Wangari Matai. És una dona molt coneguda pel tema que va rebre el Premi Nòbil de la Pau, però realment la seva feina va més enllà. És a dir, ella va ser una vida dedicada i compromesa amb el medi ambient i amb els drets humans. I lligant-ho tot, de manera que va ser bastant visionària i pionera en aquesta lluita, en aquest compromís. Això ho podem lligar amb el dia d'ahir, que va ser 5 de juny, que va ser el dia del medi ambient. I ens va semblar també molt oportú parlar de la Wangari, que és superconeguda, especialment en el seu país, Kènia, en el continent africà, però realment crec que és bastant rellevant internacionalment. Però teníem ganes de parlar una mica més a fons, de tots els seus aspectes. Llavors, bueno, allò que hem dit, no?, que ella va néixer a Kènia el 1940 i realment el punt decisiu va ser el 2004 quan va rebre el Premi Nòbil de la Pau, perquè probablement abans... Més desconeguda, no? Exactament. I realment va ser la primera dona africana a rebre aquest reconeixement. Oficialment, en l'acte del lliurement, es va declarar que ella rebia el Premi com per totes les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau. Clar, és interessant com s'uneixen aquests tres conceptes, no?, perquè una cosa podria ser el medi ambient, però lluny dels drets, dels drets humans... o de la democràcia. Doncs ella realment va declarar la pau a la terra depèn de la nostra capacitat per assegurar el medi ambient. Clar, ella va entendre perfectament quant de lligats estem, com a espècie humana, com a humanitat, amb tots els reptes, a la protecció del medi ambient. Totalment. Ho va unir tot, no? Ho va unir tot i ho va explicar d'una manera molt lògica, vull dir, lluny d'argumentacions així teòriques, ella va dir, si no es cuida el medi ambient, hi haurà conflictes, conflictes humans, perquè quan hi ha pocs recursos, doncs l'home entra en conflicte amb l'altre, per tant, o sigui, estem lligats per la nostra supervivència i per el nostre equilibri com a gènere, no?, humà. Bueno, ella va parlar moltíssim també, no?, de l'antropocentrisme, és a dir, com si nosaltres fóssim els primers. Clar, i ella inclús diu, home, és que inclús en el Gènesis, o sigui, simbòlicament, el ser humà va aparèixer com a últim, i per custodiar el reste de les criatures. Llavors, clar, és interessantíssima, perquè ella estem parlant que és una dona que va començar el seu activisme el 1970, els anys 70. Clar, per tant, pionera, visionària i valenta, perquè es va haver d'enfrontar a un règim corrupte i dictatorial del que n'hi ha d'aquell temps. A més a més, amb el plus del gènere, de ser dona, no? Òbviament, òbviament. De fet, bueno, es veu que el president, aquest dictador, deia, no, no, és que ella està boja, o sigui, era un desqualificatiu, va ser perseguida, va ser perseguida, i va rebre ella i altres dones que van enfrontar diverses protestes seguides, no? Sobretot per defensar àrees que volien ser destruïdes de forestació, doncs, bueno, les van agredir físicament, i en documentals on es veu ella ferida, i d'altres, d'altres dones. Hi ha una gran líder, mobilitzadora, sense cap por, vull dir, una determinació absoluta, que, sent dona en aquella època, en un règim dictatorial, doncs, és molt rellevant, no? Sí, sí, molt valenta, com el que deies, oi tant? Si voleu, us explico una mica com va sorgir la seva història. Mira, clar que sí. Ella, doncs, era filla de Camperols, d'una zona rural, però va anar a l'escola, una escola, crec, catòlica, vull dir, del poblat, o del conjunt de poblats, i va destacar perquè era una alumna brillant. D'aquesta manera va obtenir una beca per anar a estudiar als Estats Units. Quina sort. Sí, ella ho diu, eh, ho reconeix, vull dir, aquella estança allà li va obrir la ment, va també entrar en contacte amb en Martín Luther King, les lluites, clar, això la va... La va nutrir a nivell acadèmic, a nivell biològic... Exacte, a tots els nivells, exacte, Núria, sí, sí. I ella n'estava molt agraïda, i va sentir la necessitat de compartir-ho amb els seus compatriotes, no? I llavors ella, al tornar, ella va estudiar allà biologia, veterinària també, al tornar aquí va ocupar una càtedra, va ser la primera dona en ocupar una càtedra de biologia, i ella era molt observadora, com que ella coneixia bé el medi ambient, no?, l'espai natural del seu país, quan va tornar va veure que estava molt degradat, o sigui, els rius ja no portaven aigua neta, perquè, degut a la deforestació, hi havia una erosió de la terra, embrutava els rius, llavors les dones havien de fer quilòmetres per aconseguir aigua neta, no hi havia llenya per cuinar... Llavors ella va sentir que un dels drets humans era tenir les condicions per viure dignament, com és aigua, aliment i aire net. Llavors es va mobilitzar i es va dirigir bàsicament a les dones, perquè eren les que més patien aquesta degradació, perquè són les que s'ocupaven del menjar. Llavors va començar a muntar programes de deforestació, dirigint-se amb elles principalment. El més important va muntar la fundació aquesta del Green Bell Movement, que és el moviment del cinturó verd. Cinturó verd ve perquè realment volia cobrir tota la franja del continent, tot i que començant a l'Àfrica. Van aconseguir plantar més de 40 milions d'arbres, es va extendre també per altres països, van seguir programes nens de Noruega, d'Alemanya... Però clar, l'important era com ella gestionava això, perquè va ensenyar les dones a recolectar les llavors, llavors amb uns hivernacles les feien créixer i després anaven a repoblar-ho. D'aquesta manera també les dones tenien una ocupació, d'aquesta manera també ella protegia gent, camperols de zones rurals, que es veien que els terrenys els hi anaven prenent, i d'aquesta manera permetia que, bueno, defensar el seu espai natural, que era la seva font de supervivència i dignitat. Oi tant, oi tant. Bueno, interessant. Llavors ella és molt estimada al seu país. No m'estranya. Amb tot el que va fer. Increïble, sí, sí. I es va deixar, bueno, perseguida. Llavors ella també té el nom de Donna Arbre, no? Tread woman. I un altre nomenat molt carinyós, que és l'Eco Warrior with a Smile, no? La guerrera del medi ambient amb un somriure. Perquè ella realment sempre va mostrar aquell somriure. De fet, fins... Fèiem entusiasme. Entusiasme. Optimisme, que bé. I creient-hi molt, no? I, bueno, llavors, per exemple, al costat d'aquesta lluita ecologista, hi ha hagut la lluita per la democràcia. És obvi que... O sigui, la gent que estava en el poder al seu país no estaven per la feina de la... Ja. Vull dir, les atacaven i ella va sostenir aquesta lluita contingut, vull dir, molt ferreament i van haver uns anys molt convulsos a la Quènia, fins que el 2002 es van derrocar el poder i ella va ser anomenada àmpliament com a diputada del Parlament. Van, eh? Van adquirir un sistema democràtic. i va ser escollida també secretària d'Estat del Medi Ambient i Recursos Naturals. Ostres. Llavors, clar, aquí ja van venir els seus reconeixements, presidenta de la Unió Econòmica Africana... Es va involucrar en política, per dir això, no? Sí, sí, sí. També una mica. Sí, i divulgant, divulgant el seu credo, no? Missatgera de la pau de la ONU, va ser ponent ens treballs sobre els objectius del desenvolupament del mil·leni, bé, fins a la seva mort, que va ser bastant sobtada. Sí. Va morir de càncer, però, bueno, o sigui, allà, no sé, tots els seus seguidors la tenen present com si, no?, a través d'ells seguís aquesta lluita i aquest compromís. Oh, i tant. Llavors, Núria, què et sembla? Vols que llegim alguna frase? Oh, i tant, sí, llegim alguna de les seves frases. Entenc que són frases que va dir potser durant la seva vida o moments destacats, no?, també que la reconeixen amb ella. Exactament. Ella, a partir de la democràcia i tal, i d'obtenir aquests reconeixements, ella era cridada internacionalment i feia conferències, no?, on realment declarava, doncs, a el que hem d'estar, no?, a el que hem d'estar presents. I llavors, bé, de tot això, per exemple, hi ha alguna frase... Vinga, digue'm alguna. Reflexionar, sí, i Esperona, per exemple, aquesta diu, fins que no facis un forat i plantis un arbre i el reguis i el facis sobreviure, no has fet res, només estàs parlant. Una dona d'acció, eh? Totalment, això és posar el mans a l'obra i fes alguna cosa, no? Exacte. No només et quedis amb les ganes, sinó fes-ho. Fes-ho, i clar, i un arbre sembla una cosa molt petita, però 40 milions d'arbres poden canviar el desenvolupament, no? Oh, i tant. Molt bé. És molt interessant. Mira, també va dir, el meu esperit, l'essència de la meva feina, està també representat en el símbol de l'arbre. Crec que la natura uneix totes les cultures del món. Que maco. Sí, com que ens agermana, no? Que no hi ha diferències, no? Els arbres, tot l'entorn natural. Sí, sí, sí. Diu, el món necessita una ètica global amb valors que doni sentit a l'experiència de viure. Aquest és també la part més ètica, eh? D'aquesta dona. Sense ètica tampoc no anem enlloc, no? Exacte. Llavors va dir, entre altres coses, eh? Tots tenim un Déu al nostre interior i aquest Déu és l'esperit, coneix tota la vida, tot el que està en el planeta. Clar, com una... També espiritual, és a dir, no? Tot el que està en el planeta representa una unitat. Sí, sí, sí, sí. I en som responsables, no? Començant per no destruir-lo. Exactament. I llavors també diu, podem treballar junts, dones i homes, de bona voluntat. El món necessita, de nou, una ètica global amb valors que doni sentit, més que institucions religioses o dogmes. i que això sostingui la dimensió no material de la humanitat. Aquesta més profunda, eh, també. Exacte. Una dimensió que no és simplement, no?, lo tangible, sinó que hi ha una responsabilitat de passar el llegat, no?, del que hem rebut. Clar. Tenim alguna altra frase més a estacada? Perquè és que totes són molt interessants, eh? Sí, mira, ella, amb aquesta podem acabar. Sí. Diu, el valor universal de l'amor, la compassió, la solidaritat, la cura i la tolerància haurien de formar part del fonament de l'ètica global, que hauria d'impregnar la cultura, la política, el comerç, la religió, la filosofia i també la família extensa de Nacions Unides. Aquí ja ens parla d'aquests valors universals a nivell més global, però la importància que també tenen. Obvi, obvi, perquè si es perd de vista això, llavors les actuacions queden buides. O sigui, si no sabem cap a on volem anar, tot és, no?, com allò, només estàs parlant, no?, la primera frase que hem dit, no? Sí, totalment. Si només estàs parlant, no anem enlloc, no? Si tenim clar d'on partim i cap a on volem anar i ens posem manos a l'obra, sí, doncs això pot tenir un sentit i amb petits gestos, com és plantar una llavor, per exemple. Podem canviar, podem canviar el món. Sí, sí, sí. Molt bé, hem fet un petit resum de qui era aquesta gran dona, de Kènia. N'hi ha algun altre, també, Pilar, que vulguis destacar? Alguna altra figura important? Sí, hi ha diverses, moltíssimes figures a destacar. Sí, imagino. Exacte, o sigui, és infinit el nostre desconeixement i la seva riquesa. Però, per començar, diguem-ne, no volia deixar de parlar d'una dona que he conegut a través d'una companya del grup que m'ha dit, no?, jo he comentat, home, dones de l'Àfrica. i ella, doncs, m'ha dirigit a una escriptora contemporània interessantíssima. Sí. Jo entenc que, a través de la literatura, hi ha dones de l'Àfrica que han obtingut Premi Nobel de Literatura i tal, i a través de la literatura també és una forma de denúncia i de conscienciar. Home, clar, poder escriure... Sí, sí. Sí, elles, clar, bàsicament parlen de la seva realitat. Llavors, és una boníssima manera de conèixer una miqueta més a través d'aquestes lectures. En el cas d'aquesta dona que també admiro molt, la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, ella també ha fet diverses gravacions de TikTok parlant de la seva visió de les coses i dels seus llibres. Ho dic perquè és una magnífica manera, perquè a part d'escriure és magnífica, però també és brillant. Arriba a més públics, no?, si ho fa per TikTok o inclús a generacions, potser més joves, també. Sí, sí, sí, i a part és que és una conferència en brillant, o sigui, té una ment magnífica, no? I llavors ella, per exemple, entre els seus títols més coneguts, ja tothom hauria de ser feminista. Aquest crec que no està, el següent crec que no està traduït, però Algo alrededor de Tocuello, ja fa pensar, eh? Sí. La flor púrpura, i un altre llibre i TED Talk que parla, parla d'un concepte interessantíssim, m'ha semblat a mi, que és aquest del perill d'una història única. Ella explica, per entendre'n una mica, ella fa un símil que quan... Ella és filla d'una família mitjana, no?, de Nigèria. El seu pare tenia feina, era professor, la mare també, però tenien persones que treballaven per ells, bueno, un parell de persones. Sí. I ella explica que ella tenia com una idea que la gent dels espais rurals a l'Àfrica eren poco menos que salvatges, per entendre'ns. Exacte. I quan ella va anar a estudiar als Estats Units, es va sentir vista de la mateixa manera. Llavors, va entendre que hi ha una sèrie d'estereotips i d'atòpics que heredem d'unes explicacions, d'una història, la història que ens han explicat. Clar, això ens marca i condiciona i si no ets molt conscient no te'n pots llorar. Ella llavors parla d'això, que aquesta història única, hem d'estar molt atents, perquè aquesta història única ens ve explicada pel poder que explica la història. Totalment. Els jans i tal, el poder. I el poder què li interessa? Li interessa justificar l'injustificable. Sí, bàsicament. I llavors, a mi m'ha semblat interessantíssim, perquè... Home, si ho va viure més ell amb la seva pròpia pell, no? És com, bueno, també pot parlar-ne i pot escriure-ho i pot explicar-ho a la resta, no? Si ha tingut l'experiència i ho ha pogut viure, o bueno, sí. Sí, exacte. O sigui, bàsicament només hauríem de parlar del que hem viscut. Sí. Perquè de tot l'altre estem traslladant, diguem-ne, històries que ens fem, no? Vull dir, això hi ha una humilitat total. I després, un sentit crític de dir, a veure, què m'han explicat sobre això? I, per exemple, sobre l'Àfrica, està ple, no? Està ple d'estereotips, idees, que no tenim coneixement suficient per poder-ne parlar. I, sobretot, intentar lliurar-nos d'això. i arrel d'aquest concepte he recordat una cosa que, si em permets, perquè no és exactament d'una dona, però a mi m'ha semblat molt revolucionari. Vaig escoltar un naturalista que és catedrata i també de la Universitat de Barcelona que es diu Jordi Serrallonga. Sí. El tens conegut? El teniu conegut? Per mi va ser impressionant. És que aquest home, mira, jo quan vaig estudiar periodisme ens va venir a fer classe de periodisme mediambiental. El... Creip. Jordi Serrallonga. Sí, sí, sí. Molt relacionat amb tot el tema dels primats. Exacte. Sí, sí, sí. Fèiem una assignatura que es deia periodisme de viatges, relacionat al tema del mediambient, del viatge, de les cròniques, de quan vas a un lloc i tot això. I ell venia a explicar-nos la part més antropològica, més de... En aquell cas també explicava coses dels primats i de més. O sigui que sí, sí, el tinc al ment perquè vas a ser professor. Si el coneixes en persona, és genial. Bé, jo, diguem-ne indirectament, no?, per les xarxes, però a mi realment m'ha colpit una idea perquè és que la trobo molt en relació amb això del perill de la història única que parla la Ximamanda i és que ell, entre altres coses interessantíssimes que afirma, diu que científicament, ell sempre des del punt de vista científic, està demostrat que les races humanes no existeixen, són un invent, un invent bàsicament del poder i del colonialisme per justificar... Per explicar, no?, l'inexplicable. Clar, hi ha diversitat humana, hi ha diversitat humana en tot, en tot, obvi, no?, o sigui, això és una cosa òbvia, però no la classificació en races, o sigui, això és una cosa inventada, o sigui, és una història, no?, el perill d'una història explicada i única, o sigui, no, no és així, i això a mi em sembla molt interessant perquè ens obre una miqueta els ulls de dir, atenció al que hem rebut, atenció al que rebem constantment, arribem a una història i això queda gravat en la ment i ens fa molt menys lliures de poder prendre partit amb les coses, de dir la nostra opinió i d'actuar, no?, vull dir, que és allò de dir, no?, la primera, o sigui, l'informació ens farà lliure, però atenció que aquesta informació ens pot venir ja una miqueta malmesa, no?, i sobretot manipulada pel poder, llavors, digue, això del, no?, del tema de les races i del colonialisme, és entendre quina història com a humans tenim i poder dir cuidado, no?, cuidado que no hi ha una sola història, depèn d'on t'estàs situat, tu tens el foc d'una manera i el foc d'una altra. Molt bé. I, bueno, realment són aquestes dones i homes, per suposat, però ara volíem fer relleu, no?, d'elles actuant i pensant a fondo, a fondo, a fondo. Si vols, parlem d'alguna altra dona, Pilar, i ho deixem en aquest punt. Sí, sí, doncs mira, entre les moltes dones que han destacat, perquè ja sabem que la feina més gran la fan les dones anònimes en el seu dia a dia, òbviament, però, bueno, alguna dona ha estat també molt reconeguda en les lluites pel feminisme, pel empoderament i la democràcia. Llavors, per exemple, tenim la Fumilallo Ramnone Kuti, que és de Nigèria, també. ella va néixer el 1900 i era filla d'esclaus. O sigui, imagina't, és que ens fa increïble poder-ho, poder-ho, no?, entrar en la ment. Ella va ser una de les dones més activistes, realment, no?, de l'Àfrica, va lluitar per la independència de Nigèria, dels drets de les dones, bàsicament el dret a vot, a la igualtat i a la justícia. I va fer una fundació, en aquest sentit, reunint més de 20.000 dones, a Beocuta. Llavors, una altra dona molt interessant és la Hadjatou Mani. Aquesta dona, ella era de Níger, va ser venuda com a esclaves 12 anys. Caram. També increïble. Llavors, el 2003, van començar a endurir-se les penes per esclavatge. Llavors, el seu amo, en lloc de lliberar-la, doncs, la va obligar que es quedés com a esposa. Però la nani no ho va acceptar i, recolzada per algunes ongs, va escapar i es va casar amb la persona que ella volia. Els tribunals del Níger la van condemnar i la van empresonar per Bigama. Però ella, sense desanimar-se, quan va sortir de la presó, va denunciar l'amo i l'estat. I en aquesta vegada va guanyar el cas. Això va marcar molt perquè a Mali i a Mauritània, tot i que estigui prohibida legalment l'esclavatge, se segueix practicant. Llavors, clar, el cas d'ella pot dissuadir molta gent que practica aquesta barbaritat. Sí. Bé, Pilar, hem fet un repàs a algunes de les dones. Jo no sé si ara el Jesús, com a últim capítol del grup de Justícia i Pau en veus a la parròquia, vol fer alguna mena de resum global, no?, de com ha estat aquesta temporada, parlant i fent referència al continent africà. Jesús, hem parlat de diferents temes, al llarg de la temporada. Efectivament, efectivament, hem parlat de diferents temes, el qual ens dona la conclusió de que m'he informat els oients i també els lectors, perquè també hem fet algun escrit, de la realitat de l'Àfrica, continent molt desconegut i també per descobrir, és evident. Àfrica és molt important perquè Nacions Unides recentment ha declarat que és el continent que té més possibilitats de futur en quant a l'aprofitament de les terres i producció d'aliments, sempre i quan tinguin els elements materials que puguin utilitzar per poder obtenir l'energia per desenvolupar els països, no? Això és important perquè és un continent molt gran i hi ha també un problema que és important desenvolupar i ajudar-los des del primer món perquè així s'evitarem que hagin de migrar els seus pobladors. Totalment. Per tant, un problema que ara tenim a Europa, que és un problema que tenim per una miqueta també per manca de valors, perquè hem retrocedit a Europa amb els valors, la manera que tractem els migrants, però bueno, d'alguna manera també s'evitaria que els migrants tinguessin que marxar. Sí. Per altra banda, aquest programa, aquests programes, s'han enviat també perquè siguin aprofitats a Justícia i a Paz de Madrid, que és important perquè aquesta entitat disposa de diferents comunitats, diferents comissions al llac de la península i per tant aquests nou programes s'han necessit fos per ciutats com Valladolid, Sevilla, etcètera. I per altra banda també aquí a Catalunya per Justícia i Pau de Catalunya que s'ha traslladat en diferents comunsions a Catalunya. Molt bé. Bé, nosaltres creiem que l'objectiu s'ha complert. Totalment. Suposo que pot haver-hi una continuïtat per donar a conèixer també, això ho hem d'estudiar amb el grup, donar a conèixer la importància d'ajudar a desenvolupar els països africans en capital europeu, inversions europees, a través dels inversionistes i de la banca, que són els que disposen dels capitals, per invertir aquest continent. Això ho hem d'estudiar, però seria potser una continuïtat de portar la pràctica al programa i un cop ja hem donat a conèixer els països i la gent que hi viu i després hi ha una altra cosa que és molt important. L'edat mitjana dels africans és 25 anys. L'edat mitjana? Mitjana. L'edat mitjana dels europeus estem als 50. Caram, uau. I anem pujant. Quina diferència. Per tant, a veure... Fa pensar, eh? Exacte. Una cosa a replantejar. T'agraïm molt, Núria, la teva aportació que has fet durant aquests 9 mesos. I, bueno, ja al curs que veieu... Ha estat acompanyant vos aquests dies. Bé, doncs, res més, si us sembla, ho deixem en aquest punt. Jesús i Pilar, moltíssimes gràcies per aquest últim capítol de Justícia i Pau i ens tornem a trobar ja la propera temporada. Moltes gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. És una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida. Que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o ambicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles. La eixeta sí. Generalitat de Catalunya. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a B-X-L.cat Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Leeu, 1-800 milions i migdkiej