DUDH 75 anys: història, descolonització i nous drets (infants, medi ambient, digital); TPI, agències de l’ONU i reforma pendent

Comencem ara el programa Veus de la Parròquia amb el grup de Justícia i Pau i avui, com que és la primera vegada d'aquesta temporada que ve al grup, doncs parlem amb en Jesús Castro, el responsable d'aquí de Justícia i Pau de Sant Just. Hola Jesús, què tal? Bona tarda. Hola Núria, molt bé, moltes gràcies i també content de veure't i començar el programa. Sí, temporada nova de Veus de la Parròquia. Sí, temporada nova, sí, sí, efectivament. I l'any passat, la temporada passada a Baja, quan tocava fer el grup de Justícia i Pau, vau tractar tot el tema del continent àfricà. Efectivament, sí. Cadascun dels membres que va anar passant de Justícia i Pau va parlar diferents aspectes d'Àfrica. Sí, sí. Avui, no sé si volies fer una introducció a un altre tema, volies tractar un altre aspecte? Bé, referent al curs passat, nosaltres estem contents del resultat, de tota la informació que vam posar a mantena, donada que hem donat a conèixer la situació real d'un continent que és molt important pel planeta i que pot tenir un desenvolupament econòmic diferent del que té ara i pot ser que surtin de la pobresa, entre altres coses. Per tant, estem contents d'haver donat a conèixer la realitat africana a través dels nous persones del grup que van estudiar cada aspecte del continent i que ens ha deixat un bon sabor. I, per altra banda, també agrair la feina de Ràdio d'Esvern a través de la Núria perquè, sense la seva ajuda, les coses no haguessin sortit tan bé. Vaja, cadascú posa el seu granet de sorra i al final s'acaba fent el programa. Bé, la qüestió que tractem avui, Jesús, és sobre un aniversari, una efemèride important. Exacte, exacte. Es tracta de la declaració dels drets humans. Sí. No? Sí, sí. Del 75è aniversari. 75è aniversari. Justament, la reunió del grup de Justícia Pau de Sant Just la setmana passada es va acordar que aquest curs, el que faríem seria dels 31 articles que té la Declaració de Drets Humans Sí. universals de Nacions Unides. Sí. Llavors, totes les persones del grup prepararien un tema relatiu als drets humans avui, tal com estan avui. Val. I quins recorreguts ha fet fins avui i què es farà o què s'hauria de fer a partir d'avui. I cada persona farà com el curs passat. prepararà un tema i la finalitat és, per altra banda, conèixer també una miqueta el que s'ha fet durant aquests anys, 75, però sobretot conèixer l'essència del que significa, el per què aquesta declaració i què és el que pretén. Val. Clar. Això és important perquè suposo que cadascun dels articles, cadascun d'aquests 31, tracta diferents aspectes, diferents temàtiques. Sí, sí, totalment. És així. la temàtica de drets humans és canviant com la vida mateixa. Sorgeixen problemes diferents i nous a la vida de la Terra i la vida social de les persones. i és canviant. I llavors, evidentment, tenir drets i poder utilitzar la llibertat d'acord amb l'article 1 de les Nacions Unides comporta dificultats fins i tot en aquests canvis. Per tant, cal parlar-ne i cal escoltar els òrgans internacionals que ens poden també ajudar. Fem una mica d'història, si et sembla, Jesús. pel que fa a la Declaració dels Drets Humans. Molt bé. Tot va començar el 10 de desembre, no? Del 48. Sí. El 10 de desembre del 48 va ser 5 anys després d'acabar la Segona Guerra Mundial que, com sabem, va ser una guerra que va destrossar pràcticament tot el continent, les ciutats europeus i també d'altres llocs, d'altres continents. Llavors, davant d'aquesta destrossa i 50 milions de morts i la destrucció de minories senceres, com va ser l'holocaust dels jueus, els gitanos i d'altres minories, llavors, les nacions guanyadores van tenir la necessitat de recollir tota la història encaminada a que això no tornés a passar. Ja hi havia treballs anteriors que ja havien treballat. Hi havia una història. Van reunir tota aquesta història i llavors van fer la declaració. Clar. van prendre una resolució i van fer aquesta declaració. Llavors, eren 47 estats. Val. Ara ja són 194. Uau, Déu-n'hi-do. O sigui que aquesta és la qüestió que hem anat augmentant i hem anat afegint. Molt bé. Suposo que són els mateixos estats que deuen decidir quins països es poden anar afegint o s'han de comprometre algunes a complir algunes menes de regles o de... Sí, els estats per si mateixos són els que ells volen entrar, demanen l'entrada a les Nacions Unides i immediatament s'adhereixen a la declaració. Això és una cosa que es fa voluntàriament a petició dels estats. Llavors, aquesta és la manera de funcionar. I aquesta... aquests drets, no?, la declaració d'aquests drets va suposar un abans, no?, i un després, per exemple, en temes com l'abolició de l'esclavitud. Exacte. Abans hi va haver diverses coses que van fer possible aquesta... arribar amb aquesta declaració. comencem per l'evolució de l'esclavitud, el 1700, quasi 1800, que davant de l'abans, diguem-ne, del coneixement del patiment d'una part del món molt important, que eren els esclaus, les persones que els feien, els agafaven contra la seva voluntat, pobles sencers, i eren motiu d'un tràfic d'esclaus, van motivar que davant d'aquesta situació i les circumstàncies que es produïen i la sensibilitat que havia anat en augment per part de les poblacions del món, sobretot europees, i les que colonitzaven, que van sentir la necessitat d'abolir aquest comerç d'esclaus. Això va ser el primer pas, conseqüència d'un sentiment i d'una necessitat ciutadana. No va venir, diguem-ne, per un real decret o perquè va ser un convençament d'un governant o la conversió d'algú, no, no va ser perquè hi havia la necessitat social i el crim mundial que això s'eliminés. I llavors això va ser una conseqüència. I l'altra, que també entra dintre de tot aquest món, va ser la revolució francesa. La revolució francesa va marcar un canvi total del sistema, del sistema social i del sistema econòmic. De fet, el sistema, abans, el sistema feudal, que és el que existia i el monàrquic, es basava en... En els basalls, no? Exacte. En no tenir cap dret per part del ciutadà. L'únic dret que tenia era el monàrquic o el... o el cap de la monarquia o els basalls del rei. Els contes, tota la classe monàrquica. Però els ciutadans no tenien cap dret, només havien de portar obligacions. Esclar, això és una cosa que es va anar cuinant, cuinant, cuinant, i el 1798 els francesos tenien un sistema monàrquic que havia arribat molt lluny amb això. La gent passava gana a la ciutat. Sí. La gent havia de menjar pomes podrides com a cosa bona que li cedia l'estat per repassiguar la fama. Per favor. Uau. I no tenien serveis metges, no tenien serveis socials. la pobresa era absoluta i la riquesa per part dels monàrquics en aquest sentit doncs era màxima, era màxima. Clar. La gent es va revelar. Es va revelar com a conseqüència de la història que portaven abans més la pobresa instantània que tenien en aquell moment que no podien menjar. La gent no podia matrimalment menjar. Clar. I llavors es van revoltar. I llavors què va passar? Van tombar la monarquia i van instal·lar una república. La república ells tenien tres punts. Com a bàsic? La llibertat. La igualitat i la fraternitat. Exacte. Aquests tres punts resulta que deu anys després va sorgir la revolució americana que es van revelar contra els anglesos que era la potència imperial més important del món en aquell moment. Precisament també perquè els hi havia gana pagar uns impostos de coses com de tot el que portàvem d'Anglaterra i d'altres llocs com el té. Estem parlant de tot el tema de les colònies. Exacte. i per altra banda també a partir d'aquí durant la primera guerra mundial i la segona guerra mundial les nacions beligerants sobretot els aliats diguem-ne França, Anglaterra, Estats Units que tenien unes colònies per tot el món van portar tots els soldats de la metròpoli dels llocs que tenien colonitzats perquè els ajudessin a la guerra de manera que van venir soldats d'Algèria amb les topes franceses soldats del Marroc soldats de l'Àfrica soldats de Sud-àfrica soldats del Canadà soldats d'Austràlia soldats de la Índia soldats de tot el globus que pertanyen a les metròpolis i que fins al llavors aquests soldats a les seves nacions als seus llocs no tenien cap dret tampoc però en canvi van anar a ajudar i van lograr la victòria dels aliats gràcies a ells aquesta és la realitat però esclar se m'han adonat també que la llibertat també que havien lluitat ells també la volien pels seus propis països i a dir va començar l'anticolonització i llavors com que més més els països que havien utilitzat els soldats aquests de les colònies estaven molt dèbils després de la guerra havien quedat molt dèbils per l'esforç que havien hagut de fer van anar cedint van anar cedint la independència dels països africans per tant va haver una incorporació massiva d'independència de la majoria dels pobles de l'Àfrica de l'Àsia de tot arreu d'Amèrica també i la majoria avui dia estan a les Nacions Unides tots estan a les Nacions Unides Sí, sí, pràcticament tots Sí, sí I arreu Jesús, arreu a partir d'aquesta declaració dels drets humans va començar un procés també una mena de camí en què es van anar ampliant altres declaracions plans entitats que van també anar avançant en la línia dels drets a tenir drets no sé si pots posar alguns exemples Sí, sí, sí realment és així Hem de pensar que la declaració dels drets humans no és un final d'haver arribat aquí i fem aquesta declaració no, no això és un punt de partida clar perquè els drets i les diguem-ne necessitats primàries dels pobles de la Terra no s'han no es compleixen amb aquesta declaració i no són tots els que hi ha amb aquesta declaració per tant s'han anat afegint sí diguem-ne amb l'acompanyament d'aquests drets però s'han anat afegint tota una xer de de tractats exactament entitats per exemple la carta de París no? la carta de París però no de Nova Europa és una carta que van signar a Europa abans quan es va constituir la Unió Europea justament quan es va ampliar la Unió Europea el 27 i aquesta carta de l'Europa és una carta dels drets humans aplicada a les nacions europees aplicada en què? remarca tots els drets que diu la declaració i a més inclou la necessitat dels propis de l'Europa clar com per exemple que la pobresa el canvi monetari per exemple els drets del treball han de ser paral·lels a tots no es pot fer diferent sinó que també s'ha de treballar perquè totes les coses vagin a més en aquest sentit després tenim el Tribunal Penal Internacional també també va sortir una mica després de la declaració dels drets humans exacte el Tribunal Penal Internacional que és una necessitat que tenia el planeta el món en casos d'extrema necessitat poder jutjar per sobre dels estats com un únic com un ens o com un únic tribunal sí com un únic tribunal penal i poder jutjar els crimins de l'és humanitat com per exemple les matances de Ruanda a Burundi les matances de Ruanda van morir un milió de persones i després la guerra de Bòsnia també va ser una guerra a Europa en el continent europeu i d'aquesta manera s'ha pogut jutjar a nivell internacional també els crimins de l'és de la humanitat i això està obert funciona hi ha moltes demandes que utilitzen el Tribunal penal algunes no prosperen d'altres altres es queden pel camí i d'altres tinguen molt de temps de sortir però per exemple ara actualment la guerra d'Ucrània ja hi ha processos engegats abans de l'any 48 això no existia o sigui els despotats que manaven els estats podien fer el que volguessin i ho feien de fet però a partir d'aquí ja saben que per sobre d'ells hi ha el Tribunal Penal i per tant això ha passat que també és un fre per determinades accions de dictadura sí després per exemple també hi ha el Conveni Internacional per als Drets als Infants alguns drets mediambientals el Conveni pels Drets dels Infants és molt important i va sortir al cap de 20 anys de la declaració cap a la dècada dels 60 70 exacte i aquest és molt important perquè és això la necessitat de protegir la infància en tota la seva fase quan perden quan estan sols perden els pares una defensa de la necessitat que puguin anar a l'escola una cobrir les necessitats d'alimentació cobrir les necessitats d'ensenyament cobrir les necessitats d'un sostre que puguin tenir un sostre és a dir una protecció específica que si els pares no la poden donar l'han de fer les administracions estan obligats les administracions d'acord amb els que han signat el conveni que no els han signat tots els països de les Nacions Unides n'hi ha que no han signat però els que l'han signat i l'han ratificat aquests estan les administracions estan obligats a cobrir aquestes necessitats si si són i no i no queden cobertes per exemple pensem ara mateix amb els nostres fills del país aquests són beneficiaris llavors aquí què passa què passa amb els nanos que venen els infants que venen migrants de l'Àfrica i que estan aquí a Espanya sense pares sense i que no tenen ni escola ni feina això queda fora de joc perquè el sistema encara no ha creat una xarxa l'administració per poder-los donar i proporcionar-los treball sostre menjar i un lloc on viure és a dir el que deiem abans els drets humans s'han d'anar guanyant s'han de repensar cada vegada i treballar cada vegada no estan acabats no no mai s'acabaran de fet depèn de com les necessitats després tu em deies els mediambientals sí aquest és és una necessitat tan important que fins i tot dels 70 articles que teníem el 48 sí n'ha afegit un ara fa 5 mesos que és el dret de protegir el clima clar és que el canvi climàtic és que ho tenim al damunt el canvi climàtic representen coses tan importants per la nostra vida i pel futur dels nostres fills i nets que és quasi una obligació pels que som adults ara clar deixar-los un planeta ja no millor sinó en el que s'hi pugui viure bàsicament clar de fet això és una necessitat que que que i una responsabilitat jo diria que tenim els adults ara hi havia un un home que es deia Baden Pobel no sé si tu era el fundador de l'escoltisme dels Boies Cals ah d'acord Robert Smithson Baden Pobel aquest home va fundar l'escoltisme i han passat per l'escoltisme en formació des del 1900 pràcticament mils i milions de persones de joves a tot el món per què dic això perquè aquest home quan va morir va morir el 1941 el 1941 va dir hau de mirar com a últim missatge va dir hau de deixar el món millor del que ens hem trobat i això ho va deixar està escrit a la seva tomba a Kènia el van enterrar a Kènia a l'Àfrica i això és una cosa que els jo puc dir-ho que els escoltes que són milions de tot el món això ho tenen present ho han sentit ho han viscut i ho han practicat clar bueno doncs aquesta qüestió ara és aplicable i té una vigència importantíssima perquè a veure ja veiem les conseqüències ha augmentat un grau i mig la temperatura ambiental que és molt sí que és molt i què passa també hi ha més fenòmens estranys i més fenòmens naturals que s'emporten i arrasen per davant tot el que troben huracans inundacions sequeres bé ho estem vivint això una miqueta segons algunes persones és el rebuts de la terra els excessos que li han fet s'ha rebotat diuen els que en tenen això jo vaig sentir d'una mestra filosòfica d'una catedràtica però bueno mireu què ha passat fins ara els aliments amb aquest augment de temperatura han baixat la producció natural ja no ja no hi ha tants aliments perquè no tenen tant de temps a madurar perquè resulta que s'han desplaçat les restacions les collitats ja no són completes manca aigua per poder créixer els aliments sobretot l'agricultura i com manca aigua hi ha menys producció d'aliment i a més a més de la manca d'aigua manca bastant la qualitat la qualitat no és el mateix una patata madurada amb fred allà on hi ha la terra que una patata amb molts graus de temperatura a sobre que el que fa és malmetre la patata per tant la producció se'n ressent per tant menys quantitat d'aliments i la conseqüència més cars fixem-se des d'aquest any mateix quin ha sigut l'augment de preus del mercat de l'agricultura de tot el que és els aliments no és el tant percent exacte però sí que és molt significatiu furites verdures la ramaderia la carn el peix els ous de fet productes de primera necessitat bàsicament articles de primera necessitat la mantega la llet tot tot està augmentant i això no no té aturador perquè en realitat si augmenta mig grau sobre l'un i mig que tenim ara això serà molt pitjor i llavors també el que deies tu abans les conseqüències atmosfèriques de tot això sequeres manca d'aigua per la boca dificultats per poder obtenir fons d'energia tots aquests fenòmores que hi ha a nivell físic com són els huracans aquests huracans a la Mediterrània on s'havia parlat malgrat sí sí a partir de la declaració dels drets humans veiem que també per exemple s'han creat altres entitats especialitzades com l'OMS l'Organització Mundial de la Salut l'Organització Internacional del Treball exacte l'UNESCO també la Federació de l'Agricultura bueno la FAO la FAO sí organització dels aliments exacte food food food vol dir FAO organització aliments food mundial anem fent també un resum Jesús una mica de tot no? perquè s'han promulgat 18 grans tractats de drets humans també els regionals els estatals i també ens hem de situar tot això en els escenaris del món digital que forma part també de la tercera generació de drets col·lectius aquest món digital és una altra una altra qüestió molt important que tenim ara que la vivim que la viurem intensament perquè els coneixements digitals no pararan sinó que ho entaran per tant això és un desafiament molt gran amb el que ens enfrontem sobretot des del cantó de la llibertat la llibertat dels ciutadans de mantenir la necessitat que no es perjudiqui el treball perjudiqui les persones perjudiquen els ingressos monetaris que perjudiquen la dignitat dels treballadors i que perjudiquen totes les bases i regles que hem aconseguit amb els anys per tant cal estar atents amb això i és necessari que hi hagi una resposta amb aquestes avanços tecnològics per poder mantenir que t'equilibri i això és important perquè no podem esperar que això pari perquè això no pararà però sí que hem d'anar avançant amb els drets que no quedin enrere i no perdem el que s'ha aconseguit això és important i dèiem que les Nacions Unides no han pogut evitar tots els conflictes i les guerres d'ençà que es va crear l'any 48 no aquesta qüestió és una qüestió que desgraciadament l'han d'admetre perquè ha sigut així fa dos anys em sembla que encara hi havia vives 39 guerres al planeta 39 i conflictes ara n'hi ha unes quantes també no sé si són 39 però tampoc són menys de 20 llavors no s'ha pogut frenar però bé de no haver-se creat tampoc no no estaríem millor no? o sigui estaríem pitjor de no haver-se creat la declaració dels drets humans exactament si no hagués existit Nacions Unides evidentment el món hagués arribat difícilment pràcticament en un final perquè si hem arribat a tenir tantes guerres també s'han evitat algunes algunes s'han evitat i algunes s'han tancat és la manera de funcionar desgraciadament encara encara ens salta una consciència per tant encara hem de continuar reforçant tot el que és Nacions Unides i donar-li més protagonisme en el sentit que que siguin un sistema executiu ara simplement es prenen acords i aquests acords de l'Assemblea moltes vegades no es compleixen perquè hi ha cinc membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides que són les cinc potències grans que tenen el dret de veto i llavors aquests paralitzen les resolucions clar això no hauria d'existir en el futur perquè llavors clar si les Nacions Unides diuen per cas Israel vostès no compren el pacte de no agressió contra els palestins posem per cas i els israelites no fan res Nacions Unides hauria de tenir prou execució força i sistema i autoritat mundial per poder intervenir com a sistema mundial per tant això és una cosa que gairebé ara no la tenim però ha d'arribar i arribarà per necessitat arribarà per necessitat per tant és un camí que s'ha de fer per millorar més més dures no? també és quan més s'ha de veure realment ha sigut un far ha sigut un far que ens ha indicat el camí doncs ara també és important que aquest far el tinguem en compte i també els reforcem perquè els problemes que vindran que vindran pel canvi climàtic són molt són molt grossos l'humanitat té recursos per sortir-se i hem d'intentar sortir-se pels nostres fills però sobretot pels nostres nets per tant no podem deixar de tenir una esperança que podem fer-ho però els ciutadans la ciutadania no han de ser passius no han de ser passius hem de ser actius per aconseguir que la justícia i la pau siguin una realitat i que els que ens governen els que ens governen actuïn sempre d'acord amb el que la gent necessita Jesús ho hem de deixar en aquest punt sí molt bé ha estat un plaer i tornarem a escoltar Justícia i Pau d'aquí un mes i el proper programa de veus de la parròquia la setmana vinent un minutet només vinga la parròquia a la parròquia hi ha una cosa que es fa que també pot ser interessant que ho sapigueu a veure la romeria de Montserrat es fa el 3, 4 i 5 de novembre hi ha inscripcions obertes per si vol interesse anar-hi molt bé només això moltes gràcies Núria per tot adeu Jesús adeu Carave un programa per arqueòlegs de la música moderna de l'avui per arqueòlegs de la música moderna per arqueòlegs de l'avui de l'avui de la música moderna