Tutela judicial efectiva als 75 anys de la DUDH: marcs ONU-UE-Espanya, tribunals i alternatives (mediació, arbitratge)

I avui dimecres d'aquesta hora, com sempre fem habitualment cada setmana, toca el programa Veus de la Parròquia i avui tenim el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, presidit per en Jesús Castro, un programa pro en el qual cada vegada que els toca un membre diferent, un soci i sòcia diferent, a parlar d'algun tema destacat. Avui tenim a la Pilar, li obrim els micròfons i també tenim al Jesús. Hola, què tal? Bona tarda els dos. Com va? Hola, bona tarda. Hola, Núria, bona tarda. Doncs bé, comencem presentant el tema d'avui, Pilar, si et sembla, que és sobre la declaració de drets humans, no? Sí, exactament. Amb el grup aquí de Justícia i Pau de Sant Just, aquest curs hem decidit tractar el tema de la declaració dels drets humans, primer perquè és un tema fonamental per la nostra societat i també perquè coincideix amb l'aniversari dels 75 anys de la seva aprovació. Un número rodó, per tant, calia d'alguna manera comentar-ho, no? O almenys fer esment. Exactament. I llavors ens han dividit aquests drets, no? I el mes passat va venir la Dolors Cardona, que ens va explicar, bueno, a mi em va semblar d'una manera excel·lent i molt entenidora, el tema dels drets socials. Sí. I avui jo tractaria el tema de la tutela judicial efectiva, que es diu, que seria com protegir aquests drets, cosa també molt fonamental. Oh, i tant. Llavors, bueno, quan tu vulguis, doncs comencem a abordar-ho. Sí, recordem, avui som 13 de desembre, però el dia 10, el dia 11 es va celebrar un aniversari. Sí, exactament. És exactament el dia que es va aprovar la resolució número 217 a l'Assemblea General de Nacions Unides a París, es va reunir, i, bueno, doncs a partir d'aquesta declaració, els estats, diguem-ne, a nivell mundial, però especialment, per exemple, pel que a nosaltres ens fa referència, a nivell estatal i a nivell europeu, doncs s'han posat les piles per implementar tot això que és una declaració de bones intencions, però si no es tradueix en legislació, hagués quedat buit de contingut, no? Doncs, afortunadament, tot això, avui dia, està recollit i està implementat, diguem-ne, per ser realment respectat. Pilar, jo no sé si abans de començar a parlar pròpiament dit del dret a la tutela judicial, vols fer alguna mena d'introducció de cara a nivell de repàs històric, no?, d'aquesta evolució? Sí, sí, m'agradaria, perquè hi ha algun fet, diguem-ne, que és una mica com anecdòtic, però ens pot donar moltes pistes de la situació de la que provenim, no?, com a espècie humana. Llavors, tenim, per exemple, com a fet molt antic, no?, o sigui, ja dels nostres orígens de fa més de 3.000 anys, es va trobar a Egipte amb unes tombes, jeroglífics i imatges, que representaven la presentació d'un difunt davant del tribunal d'Ossiris, bé, per ser admès aquesta vida eterna. Llavors, en el seu al·legat, clar, és un tribunal, no?, llavors, en el seu al·legat afirma no haver comès mai cap pacte de mal cap a la filla del pobre. Clar, a mi això m'ha cridat molt l'atenció, perquè ja veiem fa més de 3.000 anys que els grups vulnerables, oi?, doncs era el jove, la dona i el pobre, no? Clar, quan aquestes tres peculiaritats es reunien amb un ser, clar, llavors era el colmo, no?, és a dir, era com un mèrit no haver-li fer mal, que significa, si no, és que hagués quedat impune, o sigui, era com un... Totalment. Exacte, molt meritori, no?, per part d'aquest difunt, i així s'assegurava aquesta aprovació davant del tribunal. Bé, això és un fet anecdòtic, però després també, el 1700, no, al segle XVII, eh?, al 1600, tenim la famosa frase recollida, no?, del Thomas Hobbes, que és aquell de l'home, és un lloc per l'home. Clar, però em sembla recient, no?, però no, perquè està inspirada amb, realment, l'autor d'aquesta frase és el romà Plauto, que ja va dir, no?, al segle III abans de Cris, no?, o homo hominis lupus est, no? És a dir, aquí veiem una referència també a la filosofia del dret, no?, el dret natural, és a dir, d'on prové la necessitat del grup humà d'organitzar-se per defensar uns drets i assegurar-se que seran respectats. és a dir, sembla que fa referència a una part humana que és molt depredadora des de l'origen. I la veritat és que veiem, no?, des dels 3.000 anys abans fins ara, veiem que el progrés, sí, que a nivell formal, no?, és evident que tenim aquesta declaració importantíssima i tot el que han fet els estats, però a nivell substancial i radical ens trobem amb obstacles molt similars als que s'han trobat els homes. Sí, al llarg de la història. Exacte, al llarg de la història. Bé, doncs, amb aquest mar, diguem-ne, podem considerar una miqueta realment què significa aquest dret a la tutela judicial efectiva, no? Entrem, si vols, una mica més en matèria específica i parlem d'aquests drets, no?, de la declaració. Exacte, els drets de la declaració són molt amples, el Jesús crec que ja va fer una introducció, que per cert són, diguem-ne, són els drets humans, que seria la defensa dels drets més elementals a l'ésser humà, i després aquests venen recolliguts també com a drets fonamentals, no? Ve a ser el mateix, es transformen en drets fonamentals quan són recollits per les legislacions estatals a nivell sectorial. Bé, jo només volia destacar que tanta legislació, perquè si fem una miqueta de recerca, és infinit la quantitat de legislació, la quantitat d'organismes que defensen tot això, que estan també vigilant, revisant, supervisant, que ja estan a sobre, no?, com si diguessin. Sí, és un entremat molt gran, i després a l'hora de la praxis diària, doncs ens adonem que no sempre és tan efectiu. Sí, però bé, és molt notori i important que com a mínim vinguin recollits. i ara anem a veure aquest sistema de... O sigui, tenim com una doble vertent, no? Sí. Que seria la legislativa, és a dir, no?, a l'estat, a la societat, diu, mira, això és el que s'ha de fer. Sí. Però això quedaria buit de contingut si no estigués previst un mecanisme de verificació, de dir, bueno, és que en el cas que això no sigui contemplat i respectat... Què passa, no? Què passa? Farem això. Posarem en marxa tota una sèrie de procediments. Aquest és el sentit de la tutela judicial efectiva, no? Té aquest nom curiós. Sí. Perquè efectiva significa que realment funcioni, no? Moltes vegades es diu, en lloc de tutela judicial efectiva, hauríem de dir la efectivitat de la tutela judicial, no? Sí. Pujem entre... Girar una mica l'ordre de les paraules. Clar, per dir, bueno, realment és efectiu, perquè com veurem més endavant, no és l'únic sistema possible, però de moment és l'imperant, que seria la tutela d'aquests drets a través de tribunals i jutges. Molt bé. Sí, llavors, bueno, si et sembla, els podríem llegir, perquè realment són molt importants, i veure també quin esperit hi ha darrere de cada article. Sí, perquè, bueno, veurem que hi ha un esperit conductor, i que, per tant, es repeteix i, afortunadament, també es recull pels estats. Llavors, sí, mira, és l'article 6 de la Declaració Universa dels Drets Humans. Diu, tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica. Aquí diu molt, no? Sí. Perquè tothom ja parla del principi de no exclusió, de no discriminació, no? Tothom, de qualsevol persona, de qualsevol país, de qualsevol persona del món. Exacte, del món. Exacte. En principi, aquesta és la declaració. La majoria dels països, oi, Jesús, si no estic errada, la majoria han subscrit després tractats per fer-ho realitat. Algun encara no. Bueno, tenim esperances. Però, bueno, això, en principi, inspira la humanitat. Sí, sí. Per tant, tothom. I en tot lloc, principi de la universalitat. És a dir, és per tot gènere humà. Sí, sí. És molt inspirador, això. Llavors, el reconeixement de la seva personalitat jurídica. Què seria? Què seria la personalitat jurídica? En realitat, seria el fet de tenir que tot subjecte, tot ser humà, és subjecte de drets i de deures. Per tant, està sotmès a la llei, però també està emparat per la llei, no? No, no. Clar, que l'ha de complir, no? O sigui, el protegeix d'alguna forma però també l'ha de complir, no? Exacte. Amb la mateixa mesura. Amb la mateixa mesura. Això és ser subjecte, no? Sí. Si no, series objecte. No, no. Tu ets protagonista d'això. I llavors, el fet de tenir personalitat jurídica et dona capacitat jurídica, no? Que seria poder-te vincular i ser vinculat. i per tant és aquesta assumpció i aquestes característiques són inalienables, és a dir, no són objecte de cap transacció, són inherents a la teva qualitat humana, són imprescritibles, seran fins al final de la teva existència i són irrenunciables. És a dir, hi ha una dignitat humana amb la qual no es pot negociar ni tan sols un mateix pot negociar amb ella. Clar, això és important. A vegades ho donem per fet però és bo que ho recordem, no? Perquè és un logro. És un logro. Llavors, l'article 7 segueix, comença igual, tothom és igual davant la llei i té dret a obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració i contra tota provocació a aquesta discriminació. De nou, la igualtat, no? Sí, sí. La igualtat. Comença igual, per tant, ens aboca una mica a la mateixa essència. Clar, i el fet de repetir-ho trobo que li dona èmfasi, no? És a dir, si no ho has entès en el primer article, no? Perquè això està dirigit als individuals però sobretot als països, no? Que posteriorment havien de concretar aquesta declaració. Llavors, el 8, de nou, no diu tothom però diu tota persona té dret a un recurs efectiu davant de jurisdiccions nacionals competents contra aquells actes que violin els drets fonamentals. Ara ja parla de fonamentals perquè és quan són recollits. És la plasmació del dret universal al dret específic, no? Correcte. I seran reconeguts a la Constitució o llei. Clar, llavors, això és molt important perquè és a dir, primer ho reconec, tu ets subjecte de drets però és que a més a més tens el dret a recórrer a algú objectiu, no? Objectiu i tal i neutral que podrà protegir aquests drets dels quals tu ets titular. És absolutament necessari. Aquí entra la protecció jurisdiccional que deien, no? Llavors, el 9 especifica una mica més. Diu ningú però sempre tot universal, eh? Sí, sí, eh? Tothom, ningú, a tot lloc. Exacte, home, és que això és un gran èxit, no?, que puguem veure'ns així. Ningú pot ser arrestat, detingut, ni exiliat arbitràriament. Bueno, aquí, això és importantíssim perquè a la vegada és la defensa de la llibertat, el dret a la llibertat i aquí faríem referència també al procediment de l'aves corpus davant de les detincions il·legals. Llavors, el 10, tota persona, de nou, té dret en règim d'igualtat, aquí ja surt la paraula igualtat, fonamental, no?, a que la seva causa, no?, la seva violació, sigui portada equitativament, igualtat i equitativitat, imparcialment, davant d'un tribunal independent i imparcial. Aquí volem apuntar a la justícia, no? Totalment. No hi ha favoritisme. Sense estar, això, sense estar lligada a cap mena de favor amb ningú. Ah, exacte, clar, però què passarà? Bueno, ara veurem què passarà. Doncs, davant de tots els drets i les seves obligacions i podrà defensar-se davant de tota acusació en matèria penal. Això és molt important perquè la defensa de drets també inclou la defensa penal perquè si algú t'acusa que és un dret obtenir-ne la defensa, no? La justa que estigui prevista. Llavors, l'article 11 diu es presumeix innocent tota persona acusada d'un fet delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic. O sigui, obert a tothom. Sí, sí. I en el qual totes les garanties, eh? El sistema de garanties ha de ser respectat en tot moment. És a dir, que s'asseguri que pugui defensar-se, no? Sí. Aquesta persona que hagi estat acusada o de més? Sí, que s'asseguri que pugui defensar-se i a més a més que el procediment pel qual accedeixi a la seva defensa estigui pautat, sigui just, estigui reconegut i sigui legalment perquè, clar, podríem dir, bueno, i efectivament això òbviament ha passat, no? o en règims totalitaris. Quin tipus de judici és aquest, no? Doncs no, la declaració dels drets humans ens diu, no, no, atenció, perquè té dret a ser defensat, però el procés ha de ser públic i amb garanties. I això, els estats s'han preocupat, no? Òbviament, s'han preocupat que sigui tot molt garantista al cap. Bueno, ara ho considerarem en que fins a quin punt el fons, no? També s'ha defensat o sobretot a les administracions i els estats s'han preocupat molt de complir formalismes que els excusin de reclamacions i tal, però després, en el fons, no sempre hem anat a l'essència, no?, de la defensa dels drets, sí. Totalment. Llavors, bueno, aquests són els principis, no? Serien els principals articles d'aquesta declaració. Exacte. Llavors, com hem dit al principi, el bàsic de la declaració és que és un fet capdalt d'inspiració, no?, pels països, però ha d'estar concretada i plaçada a través de lleis, no?, de lleis. I llavors, aquí també tenim una triple conformació, diguem-ne, d'aquesta realitat, que seria, exacte, que seria a nivell mundial, a nivell europeu i a nivell estatal. Vale. A nivell mundial, sí. Bueno, tenim aquest gran èxit, no?, que em sembla que el Jesús Jans en va parlar, del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, no?, que al ser un tractat internacional, tots els estats que l'han ratificat s'han vist absolutament, estan obligats al seu compliment i l'han plasmat en legislacions posteriors. a Espanya, a Espanya, des del 1977, ho va sospreure, que és inclús abans de la Constitució, per això tenim, bueno, el privilegi de tenir una Constitució que en aquest aspecte almenys reconeix, no?, i ara una moneda. com ho has dit en aquest aspecte. Sí, clar, és molt variat, no?, hi ha molts articles, però hem de reconèixer que aquest article 24, que després el llegirem ràpidament, perquè realment és un reflex del que són els drets humans, no?, i tal. I després amb la seva aplicació serà una altra història, però reconeguts estan, no? I, i bueno, i realment també a nivell mundial, a partir d'aquest pacte i que es va convertir en tractats, es va crear un organisme independent que és el Comitè de Drets Humans, que s'ha encarregat de supervisar el compliment. Això a nivell mundial. Llavors, què ha fet Europa? Bueno, Europa, a mi em sembla que ha fet bastant bé els deures, almenys a nivell, a nivell teòric, perquè la Declaració Universal s'ha vist recollida pel Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i les Libertats Fonamentals, no?, a través de la Comissió Europea. I llavors tenim l'article 6, que és el que recull tot això que hem llegit fins ara, que no el reproduiré perquè ve a dir el mateix, no?, sobre la tutela judicial efectiva. També la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, eh? Sí. Tenim dues legislacions fonamentals. L'article 47 també ens parla del dret. I llavors, què passa, no?, ja hem parlat de nivell mundial i de nivell europeu, doncs, a Espanya, a nivell estatal, tenim l'article 24 de la Constitució, que el podem nomenar ràpidament, però jo trobo que té un valor perquè ve a dir això, no?, totes les persones, de nou, tenen el dret a obtenir la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunials en els exercicis dels seus drets interessos legítims, eh? Pot ser un interès. Sí, sí, clar. Simplement, eh? I en cap cas es pugui produir indefensió. Ja veurem què significa indefensió. però que l'indefensió podria no ser legal però ser fàctica, no? Aquí podríem discutir. I llavors això, totes les persones tenen dret a tenir un jutge predeterminat per la llei a l'assistència d'un lletrat. Clar, això és fonamental perquè com t'has de defensar tu, tal com és el sistema, que això ho posarem també una mica en qüestió, a ser informat de l'acusació formulada contra ells, a un procés públic, obert, sense dilacions indegudes, veia tema, no? Sí. En totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents, que estiguin lliures d'escollir els seus mitjans de prova, a no declarar-se en contra de si mateix, a no confessar-se culpable, és bo saber-ho, perquè a vegades això, mai que un es trobi involucrat en això, saber que... Que tot això a vegades es desconeix, no? Sí. Com que és molt, una mica, és un tema farragós i la gent segurament potser desconeix aquesta part més de legislació? Sí. És important, eh? Tens molta raó, Núria. És important difundir-ho, perquè, o sigui, no oblidem que som portadors, no?, d'aquests drets i tenim uns mecanismes. Que a vegades tot això està molt bé però està escrit en un lloc i la gent, a no ser que siguis una experta, experta en la matèria, siguis un jutge, o jutgessa, o tribunal, o advocat, que, clar, estan en contacte amb el dia a dia amb aquests articles i aquestes lleis, sí que s'hi estan avasats, no? Però la gent de peu de carrer, això els queda com... Bé, perquè m'ho diu l'advocat, no?, però que si no moltes coses es desconeixen, vaja. Home, això que apuntes, Núria, és una... és un tema importantíssim i és una cosa que donem per fet perquè ens hem com resignat, perquè sempre ha estat així, és a dir, hi ha sectors que exerceixen un control i un poder i bé, com que ve de lluny, per exemple, la nostra legislació està inspirada en el dret romà, que, òbviament, era una societat absolutament desigual, no?, injusta. Bé, doncs el fet que el llenguatge jurídic sigui un jerogràfic i els procediments en els quals et pots veure involucrat causin una... bueno, un desconeixement, una angoixa, no entens res, estàs a mans, no? Tens una indefensió i una impotència, estàs a mans d'advocats i procuradors i tal, que a part de... Bueno, si no tens dret a la justícia gratuïta, costa una fortuna, no saps com acabarà el tema, doncs clar, això no deixa de ser una reminiscència d'una estructura arcaica. Sí, antiga i que no està al dia. Que no està absolutament al dia, per això, al final pensava també parlar d'alguna punta, que les coses puguin ser diferents, però que, com molt bé dius, o sigui, a quin sentit té que per defensar un dret propi s'utilitzi un llenguatge que tu no pots entendre, no? Bé, això què és? Que estàs en mans d'uns altres, no? Que exerceixen aquest control. Però això no tindria per què ser. Hi ha les possibilitats que les coses canviïn, però la maquinària és tan antiga, té, doncs, una inèrcia tan difícil de contrarrestar, que, bueno, és un repte pel futur. Parlem una mica dels tribunals, Pilar, i després ja passem al tema de la nostra realitat. Sí, em sembla perfecte, perquè, clar, el dels tribunals és que és bàsic, és a dir, estem veient aquests drets, home, la meva impressió és que estan ben recollits, no? Des de la declaració estan ben recollits a nivell mundial, a nivell europeu i estatal, vull dir, no serà que no podem defensar els nostres drets perquè no estiguin a la legislació, legislació aplicable, però, bueno, clar, davant d'aquí, no? Davant d'aquí ho podem fer. Llavors, això també, la legislació i la protecció judicial també té una triple vessant. Com una forquilla, no? Ah, exacte, sí, molt ben vist, molt ben vist, efectivament. I pots dir una mica de les tres, tot i que hi ha una seqüència, no? Però, en principi, tenim la primera, la primera, el primer són els jutges de la jurídició ordinària. Quan s'ha acabat aquella via, que clar, sabem que és llarga i costosa perquè tot és a base de recursos, puges a nivells superiors jurisdiccionals fins al Tribunal Constitucional, que és el que vella per l'organització de l'Estat, però també per la defensa dels drets més fonamentals. Entre parèntesi, aquí hi ha una discrecionalitat perquè hi ha temes que acceptarà i d'altres que no. Clar, i qui diu que aquest dret fonamental no és capdalt, clar, hi ha molts extrems que estan deixats a la discrecionalitat, no? Però, de moment, no pot ser diferent. Llavors, tenim els jutges, el Tribunal Constitucional, però també pots acudir a la via europea. En principi, havent esgotat la via prèvia, eh? que seria, tenim dos, dos organismes a nivell europeu, que és el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb la seu Estrasburg, està vinculat al Consell d'Europa i al seu conveni que hem nomenat, i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu, a Luxemburg. Llavors, clar, aquí hi ha un engranatge complex, però és possible, és possible que ho digui. Llavors, a nivell mundial, tenim el Gran Tribunal Internacional de Justícia, que és l'òrgan Judicial de la ONU, que veia més aviat dels conflits entre els estats. Llavors, a nivell del continent americà, tenim la Corte Interamericana de Drets Humans, Corte Africana de Drets Humans, el Tribunal Penal Internacional, que sabem que jutja aquests crims contra la humanitat i violacions greus. Aquí, la diferència amb l'altra és que jutja a persones, diguem, a no estan estats. Bé, veiem que tant a nivell de legislació i d'organismes que, no?, als tribunals, hi ha un ample ventall. Ara, quan tu et trobes amb una violació, no?, d'algun dret teu, doncs, com funciona? Com funciona realment l'engranatge real? llavors, jo he tingut experiència de treballar com a latrada en el torn d'ofici i, bueno, clar, que hi hagi un torn d'ofici que és gratuït, no?, o sigui, que tothom pugui tenir dret a una defensa legal i que hi hagi un servei, per exemple, d'assistència d'informació jurídica prèvia, també gratuït, és veritat que s'han de seguir uns passos, no has de superar el doble de l'ipremi i tal, bueno, clar, és meritori, o sigui, els estats poden presumir, no?, de dir, és que, no?, tothom, però què passa? que, tot i que, o sigui, jo diria que el que són els protagonistes, els que porten al dia a dia aquest engranatge tan complex, tan farragós, tan terrible, doncs, tots ho fan amb molt bona fe i ho fan dignament. El problema és l'organització, que com a, clar, aquests serveis estan mal pagats, aquests serveis, doncs, bueno, estan col·lapsats com tantes coses sabem, no? Llavors, mirant una miqueta el futur, el futur, una mica del que podem esperar com a societat, seria accedir a una societat més madura on no estiguem en mans d'un poder judicial que parla un idioma i que es regeix inclús per uns criteris i que té unes estructures, uns procediments molt rígids, que sí, que són garantistes, però són rígids i moltes vegades no donen resposta, doncs, podem aspirar a altres sistemes, com són, que estan començant, però molt tímidament, que són la mediació, l'arbitratge i la conciliació. Què faríem amb això? Agilitzar procediments? Sí. Perquè sabem que el gran mal de la... de la burocràcia, els papers... Exacte, que és infinit. Sí. I després, també, fer-nos més protagonistes dels nostres propis conflites, no? Que puguem escollir com a ciutadans més madurs i tal, com i de quina manera volem tutelar els nostres drets i resoldre els nostres conflites, perquè no hauria de ser una cosa rígida, estricta i definitiva, sinó un procés en evolució. A mesura que la societat i els individus ens fem més madurs, no hauríem d'estar cegament en mans d'uns tercers, no? Sí. Sinó de nosaltres mateixos i aquestes vies de la mediació, de la conciliació, que hi ha alguna cosa, però encara és molt petita, doncs això ens dona molta esperança pel futur. Però, clar, haurem d'anar-ho demanant, anar-ho provant, que la gent també... O sigui, hi ha tot un sector que està professionalitzat, que viu d'això, que ja li està bé una mica com funciona, però podem aspirar a ser nosaltres mateixos els protagonistes i regular-nos d'una manera més igualitària, més transparent i de més celeritat i que realment vagi a solventar el problema. No a complir una sèrie de coses, a que ens costi un dineral... Afectivitat, sobretot, no? Afectivitat i a lidiar el patiment humà, perquè en definitiva és això el que ens hauria de moure, aliviar el patiment humà a través d'aquestes eines que tenim i que ens dona la Declaració Universal dels Drets Humans. Doncs, fins aquí, deixem el programa. Ha estat un plaer tenir-vos, Pilar, i també com a oient i com a suport, Jesús. I tant, molt gran. Que vagi bé i, doncs bé, fins la propera, el proper mes, d'acord? Molt bé, Núria, moltes gràcies. Gràcies. L'oportunitat. Adéu. Bon dia. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.