Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord)

Comencem ara un nou capítol, un nou episodi del programa Veus de la Parròquia. Avui els toquen al grup de Justícia i Pau, i com vénen fent ja des de principis de temporada, tracten la declaració dels drets humans. Cada membre de Justícia i Pau que ve tracta aquesta declaració des d'un punt de vista diferent. I avui li toca parlar a en mossèn Xavier Sobrevia sota el prisma de l'Església, i per això el tenim aquí. Hola, què tal? Hola, molt bé. Bona tarda. Molt bona tarda, moltes gràcies. i, bé, jo diria, més que del prisma de l'Església, és el prisma de la llibertat de consciència i religiosa. És a dir, és més global que un tema estrictament d'Església, no? Sí que estem, doncs, celebrant aquests 75 anys de la declaració universal de les drets humans. Jo penso que això convé ressaltar-ho, tornar-ho a dir, i va ser, doncs, un punt molt important, doncs, no sé, dintre la història de la humanitat, perquè certament és un tema... Un abans i un després, també, eh? Sí, en part, bueno, donada la gran tragèdia de la Segona Guerra Mundial, no? Que en el preàmbul de la mateixa declaració, doncs, es diu que això, considerant el desconeixement i el menyspreu dels drets humans que ha originat actes de barbària i ultratjans, doncs, per la humanitat, no? Llavors, hi havia com una sensibilitat molt especial i molt recent davant de les grans barbaritats que havia hagut a la Segona Guerra Mundial, no? Clar. I no només de les guerres en el front de batalla, sinó també tots els temes, doncs, diguem-ne, de persecucions, de camps de concentració, de genocidi, totes aquestes situacions, diguem-ne, que encara més greus, no? Llavors, i amb una embargadura molt gran i també, doncs, això, amb un coneixement com més directe d'aquestes barbaritats, no? Sí. Perquè ara mateix, perdona, penso en el Congo, on porten morts, em sembla que ja són 4 o 5 milions d'habitants en les guerres dels últims anys i en parlem molt poc, diguem-ne, no? Però, bueno, l'embargadura de la Guerra Mundial, encara que les xifres de venga poden ser variables, no?, però entre 45 i 75, 80 milions de morts, això depèn de les xifres i de vegades com es compta, clar, és un nombre, doncs, molt, molt, molt elevat i que fa, doncs, això, que hi hagi com aquesta sensibilitat perquè la gent es pugui entendre, no? És a dir, hi hagi voluntat d'entendre's i hi hagi també ganes de dir hem de fer un punt de referència que, més enllà del que pensi particularment un o un altre, doncs, ho puguem, doncs, compartir entre tots. Totalment. Doncs sí, estem fent una mena d'introducció, no?, i ubicant en el context en què van aparèixer... Exacte, és a dir, la declaració acaba sent, doncs, formulada i el dia que també se celebra és el 10 de desembre, l'any 48, és a dir, nosaltres ja hem complert els 75 anys, estem, doncs, al camí de celebrar el 76, el proper desembre, i això, buscant, diguem-ne, aquest punt de referència que vagi més enllà de les preferències o de les opinions culturals, polítiques, ideològiques que pot tenir una persona o una altra. També cal dir que no deixa de ser, doncs, una mica un ideal, i també ho recull així, doncs, el preàmbul, no?, i en aquest sentit, doncs, de dir... no diu utopia, eh?, però sí que diu ideal. Ja, clar. No ho diu amb la paraula del qual, però, bueno, diu el... No, però, bueno, que en cert també sí que és bo també tenir ideals i tenir uns actius que potser no es compleixen, però que s'haurien de complir. Sí, sí. I en aquest sentit, doncs, dius quants punts de la declaració, doncs, o sigui, la declaració sencera no la compleix cap país del món. Ja. A veure, no he fet una... Molt difícil, eh?, seria ja una utopia realment... No he fet una anàlisi país per país, però dius, bueno, en quinze respecte més el dret a l'educació, els drets laborals, els drets, doncs, a la llibertat d'expressió, els drets a la vivenda, els drets a la lliure circulació de les persones, eh?, doncs, a la gent, doncs, que pugui, doncs, això, també viure amb respecte i llibertat les seves pròpies conviccions i les seves pròpies carences també religioses, no? Llavors, sí que potser un punt també interessant, així, a manera d'introducció, doncs, a ressaltar, és el... en què es basa tot això, no? És a dir, al final, els dius... Fa una referència a que, justament, la base de tot això és el respecte a la dignitat de la persona. I ho fan en forma tot d'articles, no?, que suposo que... Llavors, venen 30 articles. El que avui ens centrarem és el número 18, que parla més d'aquest tema, de la llibertat de consciència i la llibertat religiosa. Però sí que en el preàmbul, la primera frase, doncs, diu, considerant que la llibertat, la justícia i la pau del món tenen com a base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inal·leables de tots els membres de la família humana. Llavors, aquí tenim un aspecte molt important, que és el concepte de dignitat. I una dignitat que, si ens hi dic, no diu la dignitat, sinó que posa també un adjectiu intrínseca. És a dir... Quina connotació agafa aquest objectiu dins d'això? Bé, és a dir, està dient que el valor... La paraula dignitat moltes vegades ho podem substituir, no sempre, però moltes vegades per valor, no? És a dir, el valor de la vida humana, diguem-ne, està en si mateixa, és intrínseca. És a dir, per ser ésser humà tens aquests drets. no perquè tinguis més cultura, no perquè tinguis més diners, no perquè tinguis més habilitats, no perquè estiguis més sa que nosaltres, sinó perquè ets ésser humà, diguem-ne, tens un valor en si mateix. I això, les circumstàncies, no t'ho poden treure. Això és molt interessant. Va, com diu la frase intrínsec, eh? Sí, però convé dir-ho perquè la paraula dignitat després es fa servir en altres contextos. I jo recordo, bueno, vaig fer un curset ja fa uns anys sobre la dignitat de la persona humana com a base de la bioètica. I en aquest curset, el professor, a mi em va ajudar molt perquè dius, compte perquè la paraula dignitat té un sentit a vegades, té dos sentits. Com una dignitat intrínseca i una dignitat adquirida. Això pot ajudar a vegades a situar. Si aquella persona que ha assassinat a tres ciutadans, diguem-ne, dius, és indigna. També et surt, això. Però llavors hi ha com dues dignitats dintre de la mateixa persona. La que té intrínseca per ser és l'humà i la que té, entre cometes, adquirida per els seus mèrits, per el seu servei, per les seves accions bones. Per les coses que fa. Per les coses que fa. I dius, aquella persona és més digna de ser president del govern que aquell altre que t'està, doncs, mentint o és un corrupte, etc. Clar, sí, sí. Llavors hi ha com, a vegades, fa servir popularment també aquesta expressió, no? Aquell és indigna, eh? Del que té o del càrrec que se li ha donat i tal i qual. Aquell rei i aquell emperador són indignes perquè s'han comportat malament amb el poble, etc. Llavors, no sé... Cal diferenciar, no? Sí, i cal veure el context, diguem-ne, perquè dius, el pitjor dels assassins que està a la presó doncs no deixa de tenir una dignitat. És veritat, perquè té una dignitat intrínseca per ser persona humana. I, a més, dintre de la visió, almenys que tenim a Occident, ens agradaria que rehabilités aquella persona per molt mal que hagi fet. Sí, sí, que es torna... Bueno, per això ja hi ha els programes d'inserció, no? A les presons, en teoria, que funcionen més o menys. I depèn també del motiu del delicte. És a dir, potser per deixar de ser un lladre és més fàcil, en canvi, per delictes sexuals la cosa és molt complicada. Les teràpies aquestes, moltes vegades, l'eficàcia seva és limitada, no? Depèn del delicte també que hagi pogut fer, no? Però, bueno, aquesta doble... Aquest doble aspecte de la paraula dignitat, no? Llavors, aquí, en la Declaració dels Dats Humans, parla molt de la dignitat intrínseca. És a dir, tu, per ser ésser humà... És a dir, si tu ets jueu, o si tu ets de la Índia, o si tu ets, doncs, de Sudamèrica, doncs tens una mateixa dignitat i, per ser persona humana, tens tots aquests 30 drets. És a dir, que... Que estan recollits en aquests 30 articles. Exacte. Llavors, clar, això té unes conseqüències, per tant, molt concretes i molt importants. És a dir, que dius, hombre, no, perquè, mira, aquell com viuen allà a les muntanyes del Nepal, doncs podem dir que té menys drets dels que recull la Declaració de l'Estat dels Drets Humans. Doncs dius, no. Fins a quin punt també cal distingir que hi ha drets més essencials, com serà el dret a menjar i el dret a tenir unes mínimes condicions. És a dir, a vegades es parla de drets de primera generació, de segona generació, de tercera generació. És a dir, que no tots són els mateixos drets. Entenem que són tan bàsics. I això també cal dir. És a dir, el dret a la vida o el dret a l'alimentació és més important que el dret a la llibertat d'expressió. És a dir, en l'ordre per la subsistència mateix. No diem que no sigui també un dret a la llibertat d'expressió, però tenen també, en certa manera, un ordre, un cert ordre. Dintre d'aquest ordre, el tema de la llibertat de consciència i de la llibertat religiosa formaria part dels de primer ordre, també. Sí. En aquest sentit, també, entenguem que això, la llibertat religiosa o la consciència, tampoc és que sigui com una carta blanca per dir o fer el que doni la gana. Clar. De seguida, lamentablement, venen a la ment situacions, diguem-ne, en què no respecta aquesta llibertat religiosa i alguns grups o alguns governs intenten imposar segons quines polítiques a tota la població, doncs no respectant aquesta llibertat. Jo ara penso en la Índia. La Índia té ara mateix un govern molt hinduista i molt prou imposar els plantejaments hinduistes. Ja fa anys que hi ha persecucions, segons quins estats de la Índia, a Orissa, si ho recordeu, fa anys que anem a desglésies, assassinats inclús, etcètera. Llavors, la Índia pensant que també és molt, molt gran. Sí, sí, sí, clar. Vull dir, ningú tampoc, espero que si té previst anar a la Índia, doncs no s'ha substituït això. Espero que a Nueva Delhi, doncs, hagi bastanta tranquil·litat, no? I, per exemple, això, quan va morir la mare Teresa de Calcuta, es va fer uns funerals d'estat. Sí, sí. En aquella època i tal, i reconeixent la seva gran tasca, doncs, humanitària i d'amor a la gent, no? Però sí que això s'ha anat radicalitzant, sigui en atacs contra cristians, sigui en atacs contra musulmans a la Índia. Si pensem en la divisió que va fer a Anglaterra quan va descolonitzar la Índia, va ser per motius religiosos. És a dir, Pakistà i Bangladesh, que eren de majories musulmanes, inclús em sembla que allà, doncs, van portar gent per deixar com una mica més uniforme, diguem-ne, el tema de les creences, i la Índia, doncs, més hinduista. En canvi, Pakistà i Bangladesh, doncs, si no... No té, no comparteixen. El 95% són musulmans. O més. Llavors, i, bueno, i justament tenim a Pakistà, a vegades, algunes lleis que han perseguit molt els cristians. Pakistà, doncs, és aquest país on fa no tants anys van assassinar el ministre d'assumptus religiosos, perquè hi havia un ministeri, perquè s'havia declarat a favor d'uns cristians. És on va veure el cas d'Asia Bibi, aquesta dona que anava a buscar aigua en un pou, doncs la van acusar que havia parlat malament contra el profeta Mahoma, o una cosa així, i llavors allà qualsevol denúncia per un motiu d'aquests és considerada que ja és automàticament doncs motiu, doncs, de fer unes accions, d'anar a la presó i veurem si fins a quin punt inclús condemnar a mort. Asia Bibi va passar anys a la presó condemnat a mort. Finalment es va aconseguir, doncs, que no s'apliqués aquesta pena i finalment es va aconseguir la llibertat i va viatjar cap a Europa, no? Però després de de molta presó internacional i un cas que ha sigut molt conegut però quants d'altres no són tan coneguts. Que també deuen estar passant a dia d'avui i que el no fer-se'n ressò potser, no? Els mitjans doncs queden com que no se'n fa ressò et sembla que no passa. Com si no existissin, no? Però bé. Sí, sí. Llavors dius Pakistan en aquest sentit ja et dic inclús van assassinar el primer o no el primer ministre sinó el comunista de sondos religiosos perquè sense ser cristià s'havia declarat diguem-ne a favor de de millorar una mica aquestes condicions o de canviar una mica la llei que no fos tan radical en la persecució davant de qualsevol ofensa contra la religió busulmana, no? I això el tema és que es presta després això a abusos o a manipulacions o a mentides també, no? En certa manera per altres interessos sigui d'aplicar baralles de veïnals o sigui per altres motius, no? Parlem si vol una mica mossèn de no sé si hi ha Jo una mica abans de continuar llegia l'article Ah, sí estaria bé per posar la gent en context també És el número 18 ve després de parlar que les persones tenen dret a la propietat individual i col·lectiva que no es pot en definitiva ser privat de la propietat en el número 17 però després parlem d'aspectes materials si volem aspectes més immaterials però molt reals és a dir quanta gent doncs tenim el tema doncs de les nostres idees i les nostres creences doncs molt per sobre de molts béns materials i llavors diu tota persona té dret a la llibertat de pensament de consciència i de religió fixem-nos que parla de tres coses pensament consciència i religió o sigui que els agrupa en certa manera molt vinculat al tema religiós a la llibertat de consciència i a la llibertat de pensament i a la llibertat de pensament aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença així com la llibertat de manifestar la seva religió o creença individual i col·lectivament tant en públic com en privat per l'ensenyament la pràctica el culte i l'observància Déu n'hi do sí no és gaire llarg el punt però toca molts aspectes és a dir aquí hi hauria d'entrada el fet que pots canviar de religió quan els països doncs dius a occident no hi ha gaire problema però sabem que a altres països pot ser molt problemàtic el canviar de religió o tant és que anar del país o inclús segons quins grups musulmans si tu canvis de religió condenen a mor el que s'ha convertit i el que l'ha convertit o sigui el catequista o així té un cert risc això dependrà potser dels llocs on t'estiguis però està molt clar que que no es toqui i que molts cops la religió a vegades també els temes religiosos segons quins països també a vegades inclús són motius de guerres o de bueno normalment aquí també jo penso que és una acusació bastant exagerada no falsa però molt exagerada és a dir la gran quantitat de guerres que hi ha hagut al món o que hi ha són més per temes polítics i també econòmics també ideològics i econòmics és a dir moltes vegades s'agafa la religió com a excusa per mira també afegim un altre factor i que a vegades apassiona molt algunes persones doncs per aquest tema però si ho mira doncs això sigui la segona guerra mundial o la primera o altres moltes guerres però ideologies bàsicament sí o a vegades de domini o de poder jo penso en les les invasions dels mongols a l'Àsia matant milions i milions de persones llavors dius per no quedant-se també en una visió com molt molt propera dius quantes guerres a l'imperi romà doncs érem per temes econòmics i polítics i de domini llavors compta a vegades doncs caure en aquesta error diguem-ne i llavors clar el tema de poder canviar de religió en alguns llocs serà molt pacífic però altres serà complicat hi ha algun llibre jo recordo un llibre d'un iraquí es va convertir i clar se'n va tenir que anar del país després els seus germans van anar a França a assassinar-lo el van apunyalar i es va salvar però sí que d'una certa manera era un deshonor per la família el que una persona es veu canviat de religió per una persona religiosa si et canvies de religió és com si haguessis mort en certa manera jo penso ara en el judaïsme també si un abandona el judaïsme diguem-ne en certa manera també és una cosa com molt molt dolorosa i viscuda sobretot per la gent més creient qui recorda el cas d'Edith Stein no sé si als nostres oients els hi sona fem un repàs no però és un cas maco de conversió perquè ella era alemanya de família jueva eren potser nou o deu fills la seva mare i la seva família molt creient ella intel·lectualment era molt potent i llavors es va anar allunyant del judaïsme quan va ser més jove va anar a la universitat va fer filosofia ella va ser deixeble de Husserl que és el diguem-ne el principal representant d'una corrent filosòfica de principis del segle XX que és la fenomenologia llavors ella va quedar molt impactada per aquest estil d'allò va ser professora d'universitat i al seu entorn d'aquesta corrent filosòfica doncs va viure també la conversió d'un a l'anglicanisme una altra una conversió als protestants i una altra als catòlics és una corrent que parteix molt de l'experiència vital de les persones més que fer filosofia de despatx per dir-ho més de contacte amb la gent i llavors va haver-hi un moment en què i ara no sé tota la història però va ser una cosa molt maca que en una biblioteca d'un amic doncs va trobar el llibre de la vida de Santa Teresa de Jesús que és l'autobiografia i em sembla que no va dormir tota la nit per llegir aquest llibre i la va impregnar i va dir això és la veritat és a dir aquí també la filosofia què busca doncs conèixer l'home el conèixer el món conèixer la realitat és a dir en el fons és un desig de veritat llavors va quedar molt impactada això amb aquestes altres exemples en gent de l'entorn i altres reflexions que ella faria al final ella es planteja la conversió ella es va convertir però sabia que dir-li això a la seva mare era dolorosíssim per la seva mare que no s'ho agafaria gaire bé però ella creia que havia de ser coherent amb el que ella creia que en certa manera més allà d'aquest dolor que pogués provocar la seva mare ja havia de ser coherent amb ella amb les seves creences amb el que ella veia que era el més correcte el més cert bueno finalment li va dir i ella doncs va quedar aquesta situació així dolorosa i tal però no va quedar aquí la cosa sinó que ella després va entrar i es va fer carmelita ostres es va fer monja carmelita seguint els pausos de Santa Teresa de Jesús ens trobem a l'època on va guanyar Hitler a les eleccions és a dir abans de la Segona Guerra Mundial la persecució contra els jueus el testimoni també dels a favor de de la llibertat religiosa ella la porten a un monestir d'Holanda perquè hi havia ja aquesta situació doncs enrerida i tal i quan esclata la Segona Guerra Mundial l'invadeix a l'Holanda van veure-hi un em sembla que un text que es va llegir les lleis catòliques a favor de la llibertat i en contra del Hitler i llavors va veure-hi més repressió i llavors ella la van detenir en el convent la van portar al camp de concentració d'Auschwitz i va morir en allà és tot un exemple d'estimació de la veritat de coherència i també de persecució religiosa i de manca de respecte a aquest aspecte podria ser un exemple clar d'aquest article precisament exacte l'article 18 de canvi de religió i també de ser respectat per l'Estat l'Estat que a vegades el fet religiós li pot molestar i moltes vegades els governants al llarg de la història han tingut interès en tenir si no dominat controlat una mica el tema religiós perquè també té la seva potencialitat diguem-ne d'oposició a vegades davant del despotisme i davant de certes injustícies llavors en aquest cas aquesta santa que de religiosa va agafar el nom de Santa Teresa de la Creu el papa Joan Pau II la va fer copatrona d'Europa un detall així també maco de conèixer hi havia tres homes copatrons i el de Santa Joan Pau II va posar també tres dones és a dir com dient l'aportació també femenina igual que masculina a l'evangelització d'Europa i una de les que va triar doncs era aquesta estava també Santa Vígida de Suècia i Santa Catarina de Siena i elles tres doncs en certa manera encomanar doncs jo diria que també hi havia una afinitat entre aquest papa perquè havia sigut professor de filosofia d'ètic a la universitat i a la corrent de la fenomenologia també li va influenciar bastant i bueno també jo diria un carinyo potser especial però també una situació emblemàtica i bueno aquesta dona té llibres escrits i per exemple sobre la condició femenina des d'una perspectiva així i és molt interessant diguem-ne que va treballar també aquests aspectes doncs això els anys 30 els anys 20 anys 30 més o menys molt bé tenim el resultat bé el resultat un informe sobre la llibertat religiosa l'any 2023 un informe de la fundació ACN que és la fundació Ajuda a l'Església necessitada que en mitjans ACN no confonguem que és l'agència catalana de notícies però aquí en aquest cas la ubiquem en el context de l'ajuda a l'Església exacte aquest informe quins són els resultats una mica la conclusió que arriba aquest estudi que fa la fundació bé això és un estudi que sàca de dos anys per aquesta entitat que és una fundació que té el reconeixement del Vaticà i que es va fundar al final a acabar la segona guerra mundial per ajudar els cristians perseguits sobretot perquè tinguessin missa en llocs on hi havia església perquè les guerres les havia estrossat i després sobretot en el bloc comunista on va haver-hi més persecució llavors revela que 61 països limiten total o greument la llibertat religiosa la qual cosa equival al 62% de la població mundial perquè clar són països alguns si penses en la Xina i la Índia doncs clar ja te'n vas a més d'una quarta part del món llavors doncs una mica per donar aquest toc de dir ojo que tenim molts països en 47 d'aquests països la situació va empitjorar des de l'últim informe que es fa cada dos anys i no ho van mostrar una certa millora lamentablement diguem-ne la sensació és que no és que es millori sinó que a més llet va en darrere no i en aquest sentit doncs la situació una mica doncs del salabeu davant d'un tema que moltes vegades no se'n parla per exemple on pensa en la llista de països més perseguits trobem a Corea del Nord potser hi ha pocs cristians però hi ha una gran persecució que inclús potser pot portar a la cadena perpètua no després algunes altres que en poden ser Somàlia Líbia que hi ha molta guerra doncs en certa manera també ho pots una mica més suposar Eritrea que se'n parla molt poc no el Yemen que hi ha també un islamisme molt radical doncs molt important i Nigèria en el lloc 6 que sí que se'n parla una mica més però molt poc encara també sí sí sí hi ha aquestes matances i dius no sé quan als Estats Units hi ha una persona que rep un maltractament o un assassinat doncs surten les notícies a vegades com a segona o tercera notícia maten en 30 a Nigèria i se'n parla en dos segons llavors clar aquí veiem una situació molt trista a Nigèria sobretot que és un dels països més poblats d'Àfrica perquè això hi ha uns al Boko Haram i alguns altres grups lligats a l'imisme radical doncs que hi ha una persecució molt gran i també com si les autoritats i la policia en aquest sentit doncs no estiguessin no estiguessin posant massa interès en què hi hagués respecte a la vida de les persones que són d'altres religions també trobem també en un lloc destacat Paquistan que n'hem parlat abans en el cas d'Asia Bibi i tal i després també en un altre lloc on hi ha molta persecució ja de fa anys molt complicat és a Sudán també Sudán que es va dividir en Sudán del Sud on la majoria és cristiana i en part va ser un motiu també religiós de la divisió de Sudán Sudán i Sudán del Sud són dues nacions que també és curiós perquè la frontera no n'ha quedat ben definida és una zona on hi ha bastant petroli i fan la divisió i com qui diu justament encara seguiran en guerres i dintre del Sudán del Sud hi ha dues faccions i segueixen barallant-se entre elles o sigui que tristament hi ha molta situació d'aquesta un altre país on hi ha falta respecte és Iran altre Afganistan la Índia Síria vull dir que països en certa manera que a vegades en altres contextes doncs sí que surten per les guerres però algun altre no Sí, sí alguns ens sonen més altres dius ostres que et sorprèn que estiguin a la llista o en posicions tan altes Aràbia Saudí que en certa manera hi ha la policia religiosa i que se senten com molt diguem-ne garantistes de l'islam allà hi ha també una corrent com dintre de l'islamisme hi ha corrents i encara que són sunites però són d'un grup sunita que són com molt rígids també Totalment I llavors també si recordeu la guerra la segura guerra d'Irak doncs clar era un problemàtic perquè els soldats d'Estats Units que tenien bases d'Aràbia Saudita havien d'intentar ser discrets a celebrar una missa perquè no volien que a Aràbia hi hagi cap lloc que es faci una missa és a dir és l'únic país del món crec jo que té prohibit a les ambaixades que hi hagi una capella és a dir les ambaixades són territori de l'altre país i llavors en aquest sentit podria haver-hi una capella doncs hi ha el compromís que no hi hagi capelles o coses en Aràbia Saudita hi ha una policia religiosa etcètera sí sí Déu-n'hi-do ja va sent l'hora mossèn hem de deixar el programa en aquest punt molt bé que siguem conscients d'aquesta importància de llibertat religiosa però també de la consciència dels que pensen diferent aquí entenem que també això no hi hagi violències o a vegades la religió també té cuidador segons quines coses pugui arribar a dir que pugui animar la violència o altres actes vull dir que també en aquest sentit caldria veure que es respecti la sana convivència molt bé doncs moltíssimes gràcies per el programa d'avui mossèn l'escoltarem ja en altres ocasions també aquí moltes gràcies que vagi bé adeu adeu Catalunya està en emergència per sequera la Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència ara més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja és regenerada o desalinitzada però no n'hi ha prou estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom quan estalvies assegures aigua per tu per als qui estimes i per al país l'aigua no cau del cel estalvia aigua és urgent Generalitat de Catalunya sempre endavant les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit festa de bici sense edat en bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure a veure el poble on es van criar dona'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de bici sense edat et necessitem festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Quan pensem en màgia ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret però hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs Ara escoltes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern La Ràdio de Sant Just 98.1