Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te al podcast
Resurrecció a Marc 16, dones com a primeres testimonis i camí del deixeble: teologia feminista, context de Pau i concilis (amb Núria Jiménez)
Panorama general
Conversa del programa “Veus de la parròquia” (espai Paraula Viscuda) amb la convidada Núria Jiménez sobre Marc 16,1-8: la trobada de les dones amb el sepulcre buit, el missatge pasqual i el paper de les dones en l’anunci, llegit des d’una lectura contextual i la teologia feminista, amb mirades a la tradició primerenca (Pau) i als concilis.
"Ha ressuscitat, no és aquí... Aneu a dir als deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea."
Temes principals
- Marc 16,1-8: el relat del sepulcre buit
- Dones que van per ungir Jesús, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i crida a anar a Galilea. - Final sobtat de Marc: “no van dir res a ningú perquè tenien por”.
- Dones com a primeres testimonis
- Valor i límits socials: en aquell context, les dones no podien testimoniar en tribunals, però obren camí en l’anunci pasqual. - De la por a l’empoderament: la por inicial no les paralitza.
- Lectura bíblica contextual
- Distingir elements culturals i simbòlics dels nuclears de la fe. - Marc és escu i directe, altres evangelistes amplien detalls (aparicions, Pere, Emaús).
- Tradició primerenca i marc teològic
- Pau: de perseguidor a apòstol, cartes i construcció de comunitats amb presència de dones. - Debats dels orígens: circumcisió i Concili de Jerusalem; cristal·lització cristològica al Concili de Nicea.
- Teologia feminista i vida comunitària
- Relectura crítica: fer-se preguntes, escriure, i homilia compartida (homes i dones) per una mirada més vinculada a la vida.
Punts clau del comentari
- -
- Les dones van al sepulcre per un gest cultural d’ungir, no per cercar un ressuscitat; troben el signe i el missatge.
- -
- Galilea com a símbol del camí del deixeble: sortir, caminar, no quedar-se tancats en la por.
- -
- El final de Marc deixa la porta oberta perquè la comunitat continuï el relat amb la seva fe i testimoni.
- -
- Els evangelis recullen veus de comunitats; no són cròniques lineals, sinó testimoni teològic.
- -
- La teologia feminista aporta mètode: rellegir, contextualitzar i preguntar per recuperar el pes de les dones en l’Evangeli i en l’Església.
"Que la por no ens paralitzi."
Moments destacats
- ### Dones i sepulcre buit
- -
- Resolució i iniciativa femenina malgrat la pedra “molt grossa”.
- -
- El missatger: “No us espanteu… Ha ressuscitat”.
- ### De la por a l’anunci
- -
- Por inicial compartida també pels deixebles (tancats, incrèduls, Tomàs).
- -
- Malgrat tot, l’anunci prospera: si no, no hi seríem.
- ### Lectura en clau de deixeble
- -
- Marc comença contundent: “Evangelio de Jesús, el Messies, Fill de Déu”.
- -
- El deixeble mira endavant i camina cap a Galilea.
- ### Església i comunitat avui
- -
- Cal vincular vida i Evangeli en petites comunitats.
- -
- Homilies compartides enriqueixen la paraula amb l’experiència de tota la comunitat.
Conclusions i invitació
- Clau de lectura: Distingir entre el nucli de fe i els condicionaments culturals per actualitzar el missatge en el segle XXI.
- Valoració: Les dones són primera memòria pasqual; reconèixer-ne el lideratge en l’anunci i en la vida comunitària.
- Invitació de Núria: participar en grups de revisió de vida i estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context i discerniment) per créixer personalment i comunitàriament.
"Vivim en aquest segle i no fa 21 segles": llegir, rellegir i viure l’Evangeli avui.
Episode Sections

Presentació del programa i de la convidada
0:00Identificació de l’espai “Veus de la parròquia – Paraula Viscuda”, presentadors (Lluís Segura i Montserrat Giró) i presentació de Núria Jiménez: pedagoga, activista comunitària i vinculada a la parròquia i Càritas.

Lectura de l’Evangeli: Marc 16,1-8
2:22Es proclama el text: dones al sepulcre, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i anunci de la resurrecció amb l’encàrrec d’anar a Galilea; final amb por i silenci.

Projecte del grup Nostra Dona: dones a l’Evangeli de Marc
4:11Núria explica l’estudi mensual de textos de Marc centrats en dones, sovint anònimes; algunes figures amb nom conegut a les comunitats (Maria Magdalena, mares de deixebles, Maria de Cleofàs).

El final sorprenent de Marc i la transmissió del testimoni
5:45Reflexió sobre el “no van dir res a ningú”: lectura teològica del final obert i la continuïtat del testimoni a les comunitats i altres evangelis.

Costums funeraris, trobada amb el missatger i símbol de Galilea
6:41Context cultural de l’ungiment (tasca de dones), resolució davant l’obstacle de la pedra, el missatger que anuncia “Ha ressuscitat” i el sentit simbòlic de Galilea com a camí del deixeble.

Sinòptics i primers testimonis: Pere, Emaús, incredulitat
8:47Marc és escuet; altres evangelis afegeixen aparicions i la cursa de Pere. Context de poca credibilitat social de les dones i por generalitzada dels deixebles.

El camí del veritable deixeble a Marc
10:14Marc posa l’accent en caminar sense aturar-se, amb el referent clar des de l’inici: Jesús, el Messies, Fill de Déu.

Context primerenc: Pau, cartes i cronologia dels escrits
10:56Abans dels evangelis, Pau i les comunitats; conversió, retir al desert, expansió a entorns grecs, moltes dones a les comunitats i abundant epistolari.

Debats dels orígens i concilis
13:41Controvèrsia sobre la circumcisió resolta al Concili de Jerusalem (49-50). Més endavant, definició cristològica al Concili de Nicea (325).

Com llegir avui: context, símbols i comunitat
14:50Proposta de lectura no literalista: contextualitzar, identificar elements simbòlics i fer una lectura que combini discerniment personal i comunitari.

De la por a l’empoderament: lideratge femení en l’anunci pasqual
17:20La por inicial de les dones és humana però no les paralitza; prenen la paraula i anuncien. Els deixebles també tenen por (Tomàs, tancament) fins a les aparicions.

Revalorització del paper de la dona i teologia feminista
20:12Crítica a la relegació patriarcal; la teologia feminista rellegeix i pregunta. Proposta d’homilies compartides homes-dones per una Paraula més vinculada a la vida.

Missatge final de Núria i invitació a grups
23:30Crida a participar en grups de revisió de vida i d’estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context, discerniment) per créixer personalment i com a comunitat.

Tancament de temporada i agraïments
25:14Agraïments a l’equip de Ràdio Desvern, anunci de final de temporada 23-24, repeticions i desig de bon estiu.

Falca final de Ràdio Desvern
26:09Identificació d’emissora i freqüències; entrada de la programació següent.
Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. En tots vosaltres, Veus de la parròquia, amb l'espai Paraula Viscuda, és presentat per Lluís Segura i jo mateixa, Montserrat Giró. En aquest espai tenim a nosaltres una persona convidada. Avui forma part de la conversa una persona coneguda i estimada per nosaltres i també per les persones que ens escolteu. Ella és Núria Jiménez. hoertes. Salutacions, Núria. Molt agraïts que estiguis amb nosaltres. Moltes gràcies. Perquè segur que ens faràs moltes aportacions. la Núria és una persona molt relacionada a Sant Just d'Esvern, molt activa, molt voluntariosa, professionalment és pedagoga. També ha col·laborat amb l'estament de Sant Just, la Núria Jiménez, regidora, és impulsora de grups de l'Ajovac, de grups de formació d'infants i de famílies i un promesa amb la parròquia de Sant Just d'Esvern. Segur que ens deixem coses, no, Núria? també Impulses Nostradona i sobretot Càritas Diocesana des de la parròquia de Sant Just, com ens deixem coses, però aniran sortint segurament al llarg del programa d'avui. Bé, llegim l'Evangeli com és costum. Em permet que us doni les gràcies per convidar-me. Com que no tinc experiència, no sé quan haig de parlar i quan no. L'Evangeli de Sant Marc, capítol 16, diu Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume i Salomé, van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles, qui ens farà rodolar la pedra d'entrada al sepulcre? I llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veien assegut, a la dreta, un jove blanc vestit de blanc. I s'esglaiaren. Ell els diu, no us espanteu, vosaltres busqueu Jesús de Nazaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea. Allà el veureu tal com us va dir. Elles sortiren del sepulcre i van fugir plenes d'esglai i tremoloses. I no diguin res a ningú perquè tenien por. Aquest és el tema de la conversa d'avui, aquest evangeli, que el grup de nostra dona està treballant i la Núria ens els posarà. Doncs sí, mira, el que és important durant aquest any és que com que ens heu convidat a participar, doncs nosaltres que estem, que cada mes fem un estudi d'evangeli, doncs vam triar els textos de marc en els quals surten dones, moltes sense nom, que és una intenció que tenia el mateix evangelista. Però n'hi ha algunes que en tenen, eh? perquè també són, en el moment que va ser escrit aquest evangeli, doncs, que això ja feia bastants anys que havia mort Jesús, doncs, hi havia dones que hi eren conegudes pel seu nom. Entre elles, doncs, Maria i les que estaven amb ella, perquè eren bastantes, no? Maria Magdalena, la mare de Jaume i Joan, i Maria Clefas, que era, doncs, la dona d'un eminent, diríem, de la religió, diguem, jueva, no? Vull dir que, aleshores, algunes tenien un renom ja dintre la comunitat, però l'evangelista va tenir una intenció. Va posar textos en dones sense nom. I això ja ho ha anat radiant per aquí, ja hi han participat altres companyes. Aleshores, aquest text, justament, és bonic per tancar el cicle d'aquest curs perquè és el de la resurrecció. és sorprenent, també. És sorprenent, perquè, d'alguna manera, parla, doncs, de... A veure, el text de la resurrecció i que citi a Maria Magdalena ho fan tots els evangelistes. Però aquí, justament, queda... És sorprenent, perquè acaba dient que se'n van i tenien molt, i que no van dir res a ningú. Però aquí, clar, nosaltres no estaríem aquí si no haguéssim sentit res a ningú. Aleshores, hem d'entendre que, clar, els evangelistes van succeint, són informacions que són recollides de les comunitats. Aquí, si voleu que desvostem una miqueta el text, doncs, senzillament, es veu una cosa molt cultural que es feien i que, normalment, la feien les dones, doncs, que era un gi al cos dels difunts. Elles no van anar a veure un Jesús ressuscitat, van anar a veure un mort, i no el van trobar. Aleshores, fins i tot, si no haguessin tingut un gran efecte per ell i molt d'estimar, no hi haguessin anat, perquè haguessin pensat que ningú ens podrà treure aquella pedra que tanca al sepulcre, però hi van anar. Confiaven que ho resoldrien. És una característica de les dones. Ser resolutives, diguem, la intuïció, doncs, anar buscant solucions als problemes. Aleshores, clar, es van trobar que estava ja remoguda aquesta pedra i, clar, es van endinsar, però van veure allà dintre un personatge que, d'alguna manera, és molt simbòlic, no? Sempre, en tots els textos bíblics, doncs, els personatges vestits de blanc o els àngels, són com els porten veus, no? Perençidors. Sí, exacte. I, d'alguna manera, doncs, els hi pregunta, no? Primer, no us espanteu, perquè aquí no hi és, només hi ha el llançor de mortallà, eh? I aquí busqueu, no? El crucificat. Vull dir que, realment, com a crucificat, hauria d'estar aquí, aquí, a tet, no? I no hi és, no? Ha ressuscitat. Els hi dona aquest missatge. Eh? I mireu el lloc on l'havien posat i no hi és, eh? aneu a dir als deixebles i a Pere, eh? Doncs, que ell us anirà al davant a Galilea. Per nosaltres, els cristians, Galilea té un significat simbòlic, també, eh? que és el camí que hem de fer, eh? Cap on hem d'anar. I aleshores, doncs, ell és, bueno, qui diu que és un... Marc és així, molt escuet, no posa gaires floritures en els seus textos i diu, mortes de bo, bueno, se'n van anar, no? I no van dir res a ningú. És molt sorprenent en aquest text, perquè, clar, això, doncs, no va ser així. Segur que ho van dir i després veiem en alguns altres evangelistes que ja hi afegeixen més, que segur que això ocorria, perquè, clar, hi van haver-hi altres testimonis. Van haver-hi l'aparició de Jesús a dos deixebles, eh? Que tampoc ens diuen el nom, que això no surt a Marc, però surt, diríem, doncs, a veure, al Lluc, no? Sí. Bé, de totes maneres, també, al Lluc també surt que Pere ho va anar a comprovar. O sigui, eh? I tampoc s'ho va creure. A les dones, no a les... Corrent, a més a més, corrent cap al seu gust. Exacte. Fa gràcia. Però d'alguna manera és que és veritat, les dones no podien testimoniar davant d'un... d'un tribunal ni res, vull dir, les seves paraules no tenien cap valor, per tant, doncs, no se les van creure, evidentment. Però bé, es van quedar també molt sorpresos, no? De manera que no els va canviar gaire l'actitud. Es van quedar reunits i espantats amb la por i d'alguna manera va haver-hi fins que Jesús es va presentar. Això ho van reatar en altres evangelistes allà on estaven reunits, no? Per tant, és interessant aquest text perquè, d'alguna manera, ens deixa la porta molt oberta perquè nosaltres veiem què pretenia aquest evangelista quan deia això. perquè si mirem els textos anteriors es veu molt que té una intenció de dir quin és el camí del veritable deixeble, que no s'ha d'aturar, que ha de mirar endavant i ha de tenir el referent perquè l'Evangeli de Marc justament comença així, que és contundent. Comença l'Evangeli de Jesús al Messias, fill de Déu. Així, d'escuent i de clar. tot això, en principi, clar, nosaltres doncs hem de ens hem de referir una mica els evangelis doncs no són cronològics però sí que hi ha documents que d'alguna manera els situen mínimament, no? I veiem que què va passar abans que apareguessin aquests escriptors, diguem, aquests evangelistes, no? Doncs hi havia Pau. Pau era un perseguidor de Jesús. Als anys 33-34 allà anava a per tots els que volguessin defensar Jesús. Ell era jueu i d'alguna manera doncs va participar en el martiri d'Esteve, vull dir que però li va passar una cosa que no sé ben bé què però va tenir una caiguda del cavall expliquen que vol representar qualsevol cosa que ens pot passar quan baixem del burro que diem nosaltres, no? i aleshores diuen les cròniques que se'n van al desert per reflexionar, per pensar, a veure, què faig jo que ara ho veig d'una altra manera, no? I aleshores, esclar, quan va tornar al desert no se'l creien els jueus, ja li coneixien ben bé la seva manera de fer, no? no se'l creien o sigui que d'alguna manera Pau va haver de marxar una mica cap a les altres comunitats que eren més, diríem, d'altres cultures més gregues, no? i diríem va haver d'anar a buscar altres comunitats perquè això ja havia corregut i de fet de Jesús ja se'n sabia, no? I aleshores, doncs, escriure els evangelis és posterior però hi ha moltíssimes cartes de Pau en el que surten els noms de les persones que formaven les comunitats entre les quals hi havia moltes dones i aleshores, doncs, d'alguna manera després es va reconstruir en una mica tot això Marc, sembla ser que doncs, ell ho va escriure molt escuetament sense posar-hi guarniments i els altres van anar posant alguns detalls que també els recollien de les veus, no? Van ser escrits amb èpoques diferents, no? Amb èpoques diferents, sí. Sí, perquè Pau va va morir cap a l'any 70 que més o menys és l'època que Marc va escriure el seu evangeli i ell, doncs, va estar molts anys diríem, doncs, explicant qui era Jesús i construint comunitats. Exacte. Construint comunitats. La teologia cristiana es basa molt en Sant Pau. Sí. És constructor d'aquesta... Però, clar, s'adaptava molt als que tenien al davant perquè venien de cultures molt diferents. Heu de pensar que primer tenien molts problemes les comunitats perquè, clar, els que venien de la religió jueva tenien el tema de la circuncisió. Què hem de fer amb aquests? Poden ser dels nostres o no? Perquè s'han de circuncidar tots o no? Aleshores, doncs, això es va fer amb un concili a Jerusalem cap a l'any 49-50 per dir no. Això no és obligatori. Els que vulguin ho facin i els que no, no, però això no és definitiu. No té a veure... O sigui, Jesús va dir jo no treure res de la llei de Moisés però la va interpretar d'una altra manera. O sigui, que aleshores, doncs, d'alguna manera, clar, hi havia coses que són secundàries, que són molt culturals, no? I després sí que es va fer un concili ja cap a l'any 325 molt més tard, no? Nicea. Que és el de Nicea, sí. Que aquest dia va ser acceptat per totes les esglésies en el tema de la Cristologia, o sigui, com a Crístia, Jesús, doncs, com a fill de Déu, no? Això una mica ens dona un panorama perquè també, diguem, nosaltres el que fem en el grup també és de dir no podem llegir els textos parlant de tot d'una forma com el que està escrit és el que va, no? Hem de contextualitzar-los i també per nosaltres, perquè si no, si som seguidores o d'exemples de Jesús, doncs, estem en aquest segle, eh? les coses rellevants són les que valen, les altres són culturals, no? Llavors hem de, per entendre-ho, també hi ha una part molt simbòlica que és la que també la intuïció ens ajuda a interpretar. Vull dir que... Bé, penso que ens ajuda a interpretar col·lectivament, però la interpretació ha de ser individual per poder, doncs, veure què em diu a mi. Sí, hi ha una part individual, però hi ha d'haver una part comunitària. Sí, però per poder jo, si jo interpreto i el reflexione, l'actitud ha de ser la meva per arribar a ser en grup o al revés, pot arribar primer en grup o després i després individual o al revés, perquè la... Fícstat, ens parla de la resurrecció, llavors el parlar-nos de la resurrecció és aquest camí que tots hem d'emprendre i hem de treballar per arribar a la resurrecció. Evidentment, tens tota la raó en el sentit que els canvis són personals, però d'alguna manera som comunitat, hem de ser comunitat per poder viure, diríem, el seguiment de Jesús. Aleshores, doncs, petites comunitats, no es tracta d'una cosa, una gran estructura ni una gran complicació, sinó, d'alguna manera, compartir aquesta vivència i aquest desig de canvi personal, també. Sí. Que ens ajudarà a transformar-nos, no? Vull dir, i a transformar la nostra realitat, però, clar, hi ha d'haver un treball personal, això està segur. Sí. Està segur. Vull dir, jo penso que a part d'aquest missatge o aquesta vivència forta que les dones es troben amb Jesús ressuscitat, també, quan ells diuen, elles sortiran, sortiran del sepulcle i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses, no diran res a ningú perquè tenien por. Penso que també és una actitud que, de vegades, o sigui, en un primer moment les dones també, o sigui, la tenim, aquesta actitud de... I Marc ho fa, ho veu, això, no? Després, elles ja agafen, diguéssim, s'empoderen i ja agafen una altra manera d'actuar, no? I actuen, podríem dir, actuant, no? Però a mi, aquesta... aquesta... aquesta trobada que elles fan i que després, quan surten, la trobo tan humana i tan... Fins i tot s'ha fet també una mica de... d'acudit, no? Que Jesús volia que se sapigués que ell havia ressuscitat i per això va dir a les dones no digueu ningú perquè segurament elles ja s'encarregarien d'escampar-ho. Bueno, jo diria que ell no va dir que no digui res a ningú, eh? No, no. Sinó que els... A veure, els deixemples estaven morts de por, ni es movien ni tancats. Això que quedi clar vol dir que de por en tenia tothom. Però fixem-nos en una cosa, o sigui, elles van desobeir una cosa que no havien desobeït ells perquè Jesús va ser crucificat per mandar en Romà i del Sanedrí. O sigui, són dues entitats, diríem, jurídicament, que tenien el poder, no? Per fer-ho. I vol dir que elles es van atrevir a saltar-se, això, eh? I això no vol dir que no tinguessin por, clar que tenien por, però què va fer? Doncs mira, que la por no ens paralitzi, no? se'n van anar al final i van dir, doncs hem d'anar a dir-ho, no? Aleshores, Pere també es va atrevir i va córrer i va anar, però va tornar i va dir, bueno, aquí això no ho entenc, no? Doncs, perquè van continuar igual, que això sí que consta, no? En els fets dels apòstols, doncs que, que de fet, doncs no es movien, estaven tancats, fins i tot arriba Tomàs i tampoc sol creu i també ell diu, què dieu? Jo fins que el toqui no m'ho creuré. Vull dir que tenien molta por, com és molt lògic. I després penso que el que ens parlen els altres evangelistes, doncs és això que elles ho anuncien i aquí penso que és d'un gran valor, no? Un gran valor que no sempre se li ha donat la importància que té, perquè s'ha, aquesta, s'ha relegat, no? o sigui, per part de, diríem, de l'Església, que és patriarcal, doncs això s'ha, no se li ha donat el valor que té, quan són les primeres deixebles que anuncien que Jesús ha ressuscitat. sí, sempre això queda com una miqueta, no? Sí, clar, no. Diuen, és que el paper, no, no, no hi volen veure, el paper que té, que té la dona, que, i que l'Evangeli queda molt clar com les diferents dones tenen uns missatges que ens, que aporten molta claretat, no? Jo, per mi, avui en dia, ja, ja, per sort, ja, qui, d'alguna manera, ja, va posant-hi atenció i intenció amb la teologia feminista que es diu. Per què? Perquè s'utilitza un mètode que està basat, diríem, en d'entrada, rellegir. A veure, d'entrada, no és, no és una paraula de Déu per entendre'ns, eh? O sigui, hem de saber llegir-ho, contextualitar-ho bé i partir de fer-nos preguntes. I això és una gran aportació a l'Església i per sort aquest papa això ja ja ho ha descobert, va amb molta cautela, però, en fi, hi ha molta documentació. Perquè les dones, si una cosa fan avui en dia i fa temps, és escriure. Perquè, com que a vegades no tenen la veu amb altres mitjans, no la tenen els altars, no la tenen, diríem, doncs, en aquest sentit, per d'alguna manera proclamar el que és la vida relacionada amb els textos bíblics, eh? Que és el que serien les homilies, eh? Doncs, el que fan és escriure. I hi ha quantitat de coses escrites, però això no vol dir que tothom li escligeixi. Eh? Ara, per sort, hi ha també els mitjans, diríem, de comunicació, doncs, hi ha els vídeos, els Facebook, els Instagrams, el que vulguem, allà, doncs, ja surten més coses, no? I hi ha les entrevistes i tot plegat, no? Però, d'alguna manera, és una cosa que trobo que hauríem de considerar una mica en sèrio a les comunitats, a les parròquies, per dir-ho així, eh? Perquè, d'alguna manera, alguna vegada que s'ha fet una homilia compartida, homes i dones, eh? La cosa ha donat molt de si, perquè va molt més vinculat a la vida. És més rica, és més rica perquè hi ha l'opinió del conjunt de la comunitat. Clar. I es pot treure molt més. Núria, per acabar, o sigui, per tu, quina seria allò que vols comunicar? El que acabes de dir o hi ha altres coses que voldries posar de relleu per tancar la missió? Bé, jo puc parlar de la pròpia experiència. El que em fa créixer molt és la participació en un grup de revisió de vida, perquè sempre, doncs, vinculant la vida a l'Evangeli, i després convidaria les persones que vulguin de participar en estudis d'Evangeli, però així, més compartits, no és que se'ns torni a repetir el mateix, és d'anar més a fons i d'alguna manera permetre'ns també de discernir a partir dels símbols, a partir dels contextos, d'alguna manera, perquè això és el que ens fa créixer, perquè vivim en aquest segle i no fa 21 segles. Núria, t'agraïm molt que hagis vingut aquí a nosaltres, que ens has aportat, i no només a nosaltres, sinó a tots els oïdors i oïdores, doncs, una visió més àmplia i plena d'esperança. Jo us agraeixo en nom del grup en el que participo, que ja som unes guantes, que fem camí juntes, i és el grup nostra dona, que està obert, i pot venir qui vulgui, i les dones, doncs, ens trobem dues vegades al mes, aquí a la parròquia, i les dones, doncs, això és una invitació. També agraïm a Ràdio d'Esvern a tot l'equip, el Carles, l'Enric, la Núria, la Mariona i els convidats que venen al nostre espai i tots els col·laboradors. Avui acaba la temporada 23-24. Els espais informatius i històries de la parròquia, altres programes com Finistre, Justícia i Pau, La Paraula Viscuda, etcètera, etcètera, tenen uns dies de vacances, diguéssim. Al setembre en tornarem a parlar i tornarem a estar amb vosaltres. Aquest programa es repetirà el dissabte vinent a dos quarts de dotze. Moltes gràcies, uïdors, i fins a la propera. Bon estiu. Molt bon estiu. Fleda de joia, pau i harmonia. Bon estiu per tothom. Gràcies. Gràcies. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 99.1, 99.1, un ràdio d'Esbert, 99.1, 99.1, perquè Smooth Jazz Club Sous-titrage Société Radio-Canada