Marc 12 i la vídua que ho dóna tot: llibertat vs llei, dones a l'Església, pobresa/exclusió, comunitat i esperança

...que és la petita rambla del poble sec. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètico-musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, al 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Aneu gauzats. Bona tarda, Sant Justenques i Sant Justencs. I a totes les persones que esteu en sintonia de Ràdio d'Esbert, en tots vosaltres, veus de la parròquia. Avui, l'espai Paraula Viscuda, el grup Nostra Dona, adherides al col·lectiu de dones en l'església, portem a la ràdio el que hem parlat, discernit, desgranat a les reunions, entre totes. Estem amb vosaltres, la Núria Jiménez Huertes i jo mateixa, Montserrat Giró. Bona tarda, Núria. Gràcies per ser-hi. Hola, Montse. Moltes gràcies per convidar-me. La Núria la coneixeu molt. És una treballadora incansable. És una persona compromesa amb tots els àmbits de la seva vida, que són molts. Aporta bagatge, saviesa, espiritualitat. És curosa en tot el que fa. Com a educadora, com a pedagoga, com a persona, no perd mai, mai l'esperança. Amb ella continuarem parlant de l'Evangeli de Marc. Primer, ens la situarem en Marc, perquè Marc era un evangelista que li preocupava la felicitat de la gent, de tota la gent. El preocupava que molta gent visqués sense llibertat. I Marc té una bona notícia. Una bona notícia que és Jesús de Nazaret, del que val la pena parlar-ne, perquè és el Masíes, el fill de Déu. Jesús és una bona notícia. Aporta a la humanitat una nova manera d'entendre Déu. tan nova que els dirigents del poble no ho han pogut païr. Per això l'han mort. Un missatge que ha meditat molt, Marc, que ha meditat molt, perquè hi ha coses que impedeixen la felicitat de les persones. La llei. En aquell temps, la religió i la llei anaven molt unides. I, en canvi, hem de tractar de l'alliberament de la humanitat. Perquè en aquella època, on hi havia un pobre, era un pobre leprós. La religió hi mostrava un pecat. Alguns han crescut d'una manera que els hi han tret la dignitat. La malaltia, si era de naixement, era perquè tenia la impossibilitat de tractar perquè era el Déu llei que els hi aportava la malaltia. Tot això, Jesús ens ho ha anat canviant i ha anat veient, ens ha anat donant aquesta nova manera, aquesta nova mirada. Ell ja no ens parla de Déu. Ens diu, el Déu li dona un altre nom i l'anomena Abba, que aquesta paraula en llengua aramea vol dir, és amb la llengua aramea, però vol dir pare, que és aquest llenguatge de confiança que els infants és el primer que apliquen. Marc ofereix un anàlisi en profunditat dels verdaderes arrels de la religió, del Déu llei. I perquè en aquella època, en nom de Déu, i ara també, es mata, no, Núria? Sí. En nom de Déu es fan moltes coses que no tenen res a veure amb ell. I això és el que Jesús ve a trencar, aquestes coses que s'anaven atribuint i encara avui es van atribuint a Déu, quan l'Evangeli el que ens demostra, ens porta, és la llibertat, la llibertat de pensar, la llibertat d'actuar, però sí que ens demana que actua o ens ensenya a actuar d'una manera que sigui pel bé comú. Ara us llegirem l'Evangeli, Núria. Tu has triat un Evangeli que és conegut, però que té una visió molt... O sigui, li podem donar una visió molt profunda perquè la té. I sovint passa desapercebut aquest text. Sí. Sembla que no tingui gaire importància. Perquè com que el nom ja és una mica com això, en relació a aquest Déu-llei que dèiem, la dona viuda i pobra. O sigui que viuda ja tenia totes unes connectacions en aquella època perquè ja estaven, o sigui, quasi bé en la indigència. O sigui, una dona viuda era separada, apartada i pobra perquè no tenia recursos. Per tant, aquest Evangeli que porta aquest nom, veurem que, en la manera que Marc ens ho explica, podem acabar donant-li un altre nom. Diu, l'ofrena d'una viuda pobra. És Marc, capítol 12, del 41 al 44. Diu, Jesús es va asseure davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat el tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava. Ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per viure. Núria. Sí, mira, a mi és que aquest text, escrit per Marc, que no és una cosa que ell va viure, sinó que treballa a partir de coses rebudes, per la tradició, pels que van estar veient aquesta escena. I, doncs, no sé, sempre m'ha sobtat, perquè pensava què ens vol dir aquí, no? Què ens vol dir? Perquè i en quin moment succeeix això, no? En quin moment? Els principis de la vida pública de Jesús o quan és? De fet, Jesús, doncs, comença a predicar per dalt, de Palestina, va baixant, baixa, doncs, cap a l'últim tram de la seva vida, baixa cap a Jerusalén, baixa cap a Judea, aleshores, doncs, allà ja és el moment més a prop de la seva passió. I per què col·loca en aquest moment, diríem, l'Evangelista, aquesta escena? De fet, té una intenció. Té una intenció. ja la comentarem. Aleshores, doncs, a mi el que em crida l'atenció és veure l'Evangeli de Jesús passant dels pobres, passant per la seva vida els pobres, els malalts, els exclosos. Aleshores, doncs, aquí posa justament dintre de la capa de la societat d'aquell temps i avui en dia, Déu-n'hi-do, doncs, justament, una dona, que és una població, un segment de població que normalment és exclos, viuda, que en aquell moment volia dir una viuda ja no es podia sostenir si no la sostenia un marit o un fill, i això encara passa en moltes societats, i aleshores, doncs, estaven condemnades a morir pràcticament. en la indigència. I surt també en l'Antic Testament alguna dona en aquesta situació que també és molt significativa, l'actitud que té. Aleshores, doncs, ella què fa? Per què va al temple? I dona dues monedes, les més petites. L'evangelista posa l'accent en què són les monedes de cobre, que eren les de menys valor. i per què no en tireu una només? Se'n queda una altra. I se'n queda una altra, no? No. Les dona, ho dona tot. Quan ho donem tot, ve a significar la nostra donació també. Això és molt fort, no? Per mi... i aleshores allà ho està veient tothom perquè això de la donació es feia en un espai públic, eh? I a més a més hi havia, com si diguéssim, el sacerdot del temple o els encarregats que reposa les monedes i se'n va. I què passa aquí? Aleshores les sorprèn que ella, doncs, fa això, fer. I se'n va res més. O sigui, i aleshores Jesús aprofita per explicar. O sigui, ella no es planteja res més perquè ella socialment ja està ben situada, ja està qualificada. I aleshores, en canvi, ella fa això perquè des de dins seu entén que en el seu lloc, el lloc que ocupa, és el que ha de fer. Però o Jesús aprofita i va dir llegim més enllà, no? Llegim més enllà. I aquest signifèria perquè per allà passava molta gent rica que aprofitava el moment per fer el seu lloguiment. Bueno, no sols, sinó que els mateixos també els hi feien, o sigui, present que podien donar i això i els hi donguessin més, o sigui, els hi proficiaven que donguessin més. I això, vull dir que aquesta visió més de poder, doncs, també l'aplicaven sobre els que tenien més diners perquè donguessin més diners. Sí, a què ho destinaves? I clar, això comportava un diàleg amb el que ho rebia, no? Sí. però, d'entrada, què és? per mi, el que significa és una gran confiança en què Déu no l'abandonarà. Perquè, d'alguna manera, és, s'ha donat, no és que ha donat, ha donat tot el que tenia per poder viure i per poder viure una situació de pobresa, no? Aleshores, doncs, aquesta és una part molt important. Però, per altra, per nosaltres, avui en dia, això, també, com ho hem d'interpretar? Si Marc ho posa en aquest moment, és que en aquesta última etapa de la vida de Jesús ens està explicant quines són les condicions del seguiment. com les persones que volem seguir Jesús, doncs, quins els principis, les nostres actituds hem d'actuar i com hem de veure el món si no el que afecta els altres. I, no sé, d'alguna manera, per ser creients, no? I, aleshores, hi ha d'haver una mediació que és la comunitat. I, aleshores, doncs, es va veient què passa amb la comunitat a continuació, no? Com hi ha una dispersió, com hi ha una por pel mig, en els últims moments de la vida de Jesús. Vull dir, el que va venint justament no és per animar gaire, però, en canvi, aquesta dona infinita amb Déu, no? I jo penso que és la donació, la donació, la donació que passa més que per l'un material, per les actituds, també, però és molt difícil poder fer el seguiment. Dona que dona. Sí. Sí. per exemple, que en l'Església, arrel del concili Vaticà II, doncs, es van obrir molt els ulls, les finestres i les uïdes a entendre d'una altra manera l'Evangeli, de com en una època havíem anat rebent tot això, una mica com per imposició, no? el que calia fer la llei, no? Sí. Però, aleshores, van començar moltes dones a donar-se compte que hi havia un simbolisme a darrere dels textos que ens explicaven una mica aquest nord que nosaltres hem de tenir per fer, ser seguidores de Jesús, no? i aleshores van començar a dir-ho amb les seves pròpies paraules i van començar principalment a Amèrica del Nord però va passar una cosa a Amèrica del Sud les dones d'allà vivien una altra realitat una realitat de molta pobresa de molta exclusió llavors allà van començar a relacionar-ho amb la seva realitat a llegir també l'entorn el Consell parlava de llegir els signes del temps i els signes del temps no són els mateixos per tothom no és el tema dels núvols i el sol només és que està passant al nostre entorn amb els nostres germans a la nostra societat al nostre poble al nostre veïnatge i d'alguna manera van començar a expressar-ho d'una manera diferent hi ha hagut dalt i baixos això no ha sigut una corba normal que dius anem evolucionant i anem cap a bé no i això no només va passar a Amèrica aleshores al mateix temps al cap de 3 anys o 4 només que havia començat als Estats Units Europa va passar el mateix però clar no era la mateixa realitat de Sud-amèrica i d'Àfrica poca cosa en sabem perquè era molt tribal que encara ho és i aleshores el fet que no hi hagi trobada comunitària o que això no transcendeixi perquè no vol dir que no n'hi hagi doncs no ho sabem que devia passar i aleshores es va fer un pas més i ja no es parlava només de pobresa es parlava d'exclusió i això és alguna cosa que avui en dia no podem perdre de vista perquè la pobresa està molt generalitzada molt fins a l'extrem que hi ha moltíssima gent que es pot considerar pobra perquè no pot arribar a final de mes i si si menja no arriba per poder pagar l'habitatge vull dir i això segons els organismes internacionals és una definició de pobresa però és que avui en dia ja tenim molt entre nosaltres doncs i ho hem de tenir clar és la qüestió de l'exclusió com a dones i com a homes seguiments de Cris vull dir no podem oblidar-nos del que està passant a la nostra realitat no sé jo almenys m'he fixat en això perquè trobo que no és fàcil i això a vegades en general diem és que no podem fer res és que em sento impotent però per això necessitem la mediació d'una comunitat o sigui hem de treballar comunitàriament per poder d'alguna manera incidir més acompanyar aquests processos difícils i jo crec que les dones des de la quotidià doncs per una banda ens és fàcil per una altra no vol dir que ho sigui tant perquè a vegades doncs és recauen moltes petites coses a les nostres espatlles i sembla que no tenim temps però bueno jo crec que aquesta també és una qüestió relativa no les prioritats i si confiem i tenim aquesta esperança no que va tenir la dona viva i pobra això és un referent per nosaltres sí creus que aquest evangeli també ens obre aquests ulls aprofundim la dona doncs per el que estàs doncs ens estàs explicant aquest evangeli ens porta a aprofundir amb la mateixa dona amb la dona a nosaltres sí nosaltres com a dones evidentment però això és per tothom el que passa que nosaltres també perquè a vegades encara arrosseguem una miqueta allò que això no ho podem fer no ens toca a nosaltres no estem en els llocs de poder de decisió però tenim decisió en moltes coses que són bàsiques pel dia a dia no també i aleshores també jo trobo el fet comunitari que per nosaltres avui en dia hauríem de ballar perquè l'església treballés comunitàriament en un pla d'igualtat eh de diríem de no es tracta que les dones ens donin un lloc diríem ens diguin bueno que ara millorareu perquè tindreu aquesta funció eh no nosaltres hem de tenir el mateix lloc igual que els altres com a persones batejades que estem colze en colze amb molta gent no batejada eh doncs per canviar aquest món o per anar introduint diríem un món diferent que és aquest món que faci mínimament feliç a tothom a veure sense ser ingenues és aquesta preocupació que té Marc no exacte que tothom sigui feliç tothom diu tothom sigui feliç no és aquesta preocupació que té i que ens la fa ens la fa present aquesta preocupació amb els seus amb el que escriu amb el que escriu però clar l'ho escrit no es pot quedar només escrit exacte hem de portar a la pràctica i hem de ser conscients abans que dèiem diu viuda i pobra no pobra és una expressió que la diem moltes vegades també quan parlem quan a una persona li passa alguna cosa o el que sigui diem oi pobra o sigui i ens hauríem de repensar si aquesta és l'expressió més indicada perquè aquesta aquest evangelí ens demostra que aquesta persona té una riquesa interior i una fortalesa per tant li podem dir pobra no en tot cas li hauríem de dir un altre nom i amb la i quan nosaltres parlem també no hauríem de moltes vegades no hauríem de tenir aquesta expressió perquè és una expressió que que que situa en un altre pla a la persona és com si li traguéssim la seva força al seu poder o sigui i hem de pensar això que al contrari hauríem d'aplicar una altra paraula que li dongués un reforçament una bueno que seria aquest reforçament vindria donat individualment o per la comunitat no quan hi ha una cosa perquè qualsevol cosa que una persona està passant si té l'escalf de les persones que estimen que l'estimen doncs això és molt important no perquè no és una sinó que són moltes que ja estan pensant en la mateixa acció en les mateixes coses sí evidentment jo trobo que aquest sentit que les coses si no les fem en solitari sinó que les compartim doncs es multiplica la força per poder fer un petit canvi i de no avui en dia es fa servir la paraula empoderament perquè d'alguna manera ve a significar des de l'anglès no doncs aquest poder interior que la persona té no l'hem de debilitar per dir-ho així no no li hem de treure aquesta força que té és un potencial que tenim tots no que surt d'una manera o altra i jo després també trobo que de cara a nosaltres créixer com a persones que volem fer aquest seguiment de Jesús per al costat de totes les persones que estan en la mateixa línia estiguin o no a l'església participant no es tracta d'estar dins de l'església es tracta d'estar una mica a la perifèria perquè és la manera d'estar amb tothom no doncs no sé de poder llegir entre línies eh això les persones ja intentem fer-ho per llegir la realitat social també i política i econòmica no però jo trobo que els textos de l'Evangeli que són tan vigents també els haurien de poder llegir així d'una forma contextualitzar-los en el món actual perquè ens ajudin a viure amb aquesta esperança que va viure aquesta dona perquè un gest ben senzill una dona que no comptava per ningú i que va tenir aquesta valentia no va fer una cosa que creia que havia de fer convençuda però després va confiar en que ella se'n sortiria d'alguna manera perquè confiava en el més allà i amb Déu i amb Déu també vull dir en aquest Déu que en aquell moment no era viscut com un Déu que Déu ha mort que el tens dins ja sí era el contrari que el que feien era sobretot amb les dones sobretot perquè quan estan allà a la sala del tresor les dones estan en una sala a part per tant o sigui hem d'estar alerta que no ens situïn sinó que nosaltres ens situem i ens com deia la Núria abans empoderar-nos de com a persones els homes també els homes també però des d'aquesta masculinitat ben entesa jo no ho sé també és difícil saber-ho suposo que els historiadors ho saben més els que estudien els textos en les llengües originals aquesta sala del tresor si podies veure el que feien uns i altres que feien homes i el que feien dones o en principi sembla que Jesús estava segut allà i ho estava veient sí vull dir que és que Jesús ho mirava sí o sigui que vol dir que allà devia haver-hi més gent perquè ell aprofita per dir-li en els seus deixebles heu vist què ha fet aquesta dona eh doncs això allà era públic per dir-ho així eh era una acció que no quedava oculta el fet de complir amb aquesta llei de l'almoina de la donació en favor dels altres o en favor del que fos perquè cadascú podia dir a què ho destinava ser amb la C segons diuen no doncs bé no ho sé Núria en tu o sigui personalment què t'ha portat amb tu aquest evangeli uf aquest a mi aquest text és que em remou molt la veritat sí sí em remou molt perquè aquesta dona aquest gest d'anar fer i marxar em fa pensar que això no ha quedat aquí de poder veure què hi havia dins d'ella no per què ho fa i en qui confia plenament no i veient aquest i aportar'ns aquest aspecte interior teu què els hi diries a les persones què és el que creus que ens pot anar bé a tots mira jo penso que és una persona amb molta esperança i que avui en dia ara estem amb aquest pelegrinatge o sigui ser pelegrins de l'esperança aquest any i en realitat pelegrinar vol dir fer camí caminar i normalment els pelegrinatges no es fan en solitari o sigui que també és una qüestió comunitària i l'esperança que és alguna cosa que hem de cultivar que jo sempre havia pensat bueno aquestes coses que vam aprendre de memòria fer esperança i caritat per mi és com si estigués descobrint l'esperança l'esperança és una cosa molt més profunda que esperar-se aturat perquè el que camina té esperança perquè va endavant totalment bé i amb aquestes paraules acabem el programa d'avui que es repetirà el dissabte a les dos quarts de dotze i us donem les gràcies per escoltar-nos donem les gràcies al Carles perquè està atent a les nostres necessitats i a qui cobreix aquesta part tècnica tan important i sobretot també gràcies a la Núria perquè ens ha explicat i ens ha s'ha obert a donar-nos a conèixer aquest Evangeli que realment aquesta dona pobra que dèiem viuda i pobra acaba sent doncs una una aportació diferent una de la indigència a la gratuïtat gràcies a tots i a totes bona tarda moltes gràcies ara escoltes Ràdio d'Esfern sintonitzes Ràdio d'Esfern la Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esfern Ràdio d'Esfern Ràdio d'Esfern Ràdio d'Esfern Ràdio d'Esfern