Es presentarà l’obra de sis artistes: Hernán Ardila, Biel CapLlonch, Patricia Dauder, Anna Dot, Miquel Planas i Sarah Reva Mohr.
Aquesta és la primera exposició d’un cicle anual organitzat per Laura Baringo i Quim Déu , a qui hem tingut avui als micròfons de Ràdio Desvern.
Baringo ha explicat com l’Ajuntament li va proposar portar la Sala MercArt durant un any , i ella va convidar al Quim Déu. Van decidir així conjuntament com seria interessant dur a terme un projecte que tingués una duració d’un any. Van acordar que la temàtica vinculant seria “MONS ”, i que es separaria en tres exposicions: el món propi, el món reflex i dual, i el món utòpic . La primera d’aquestes comença el proper 5 de febrer, la segona el mes de maig, i l’última a finals del mes de setembre.
Es tracta d’un seguit d’exposicions d’una durada aproximada de dos mesos i mig cadascuna . Es busca presentar una sèrie d’artistes de Barcelona o de fora, que siguin reconeguts i que tinguin un recorregut internacional . Paral·lelament busquen que l’exposició estigui relacionada amb el poble, és per això que al llarg d’aquests dos mesos i mig s’acompanyaran d’una sèrie d’activitats que parlaran des d’altres narratives .
A MONS, Baringo i Déu busquen presentar un conjunt d’artistes, amb un total de 18 d’artistes dividits entre les tres exposicions . Es dividiran així en sis artistes a cada exposició, dividits equitativament en tres dones i tres homes. Es posarà així en rellevància la quantitat de móns que tenim tots i totes, uns móns que en el cas dels i les artistes mostren al públic. No volien així mostrar un món individual a cada exposició, sinó que es vol buscar la interrelació entre el col·lectiu .
De moments doncs, es podrà visitar el món propi dels sis artistes esmentats , una exposició que estarà disponible fins el proper 24 d’abril . Podeu recuperar l'entrevista sencera tot seguit:
Temes principals • Naixement i concepte del projecte “Mons 2022”: tres exposicions al llarg de l’any sota el paraigua del concepte “mons”. • Aposta curatorial: exposicions col·lectives, paritat de gènere, diversitat generacional i tècnica (escultura, fotografia, videoart, performance). • Territorialitat i ambició: posicionar Sant Just i l’Espai Mercat dins el circuit d’art contemporani. • Comunitat i educació: activitats literàries i pedagògiques amb escoles, FP i xarxa local per trencar el tabú elitista. • Primera mostra (febrer–abril): sis artistes destacats i una peça misteriosa amb rerefons quasi policíac. • Espai i museografia: millores a la sala, contrastos entre llenguatges i textos de suport (filosofia i sociologia) per cosir narratives. • Comunicació i inauguració: identitat visual en rosa i rapsoda itinerant per convocar la ciutadania. • Èxit esperat: ampliar públic més enllà del teixit local i obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. Resum de l’episodi Origen i marc del projecte L’Ajuntament proposa a Laura Baringó i Quim Déu dirigir l’Espai Mercat durant un any. Dissenyen “Mons 2022”, un programa anual dividit en tres exposicions que exploren el “món propi”, el “món reflex/dual” i el “món utòpic”, cadascuna amb una durada aproximada de dos mesos i mig. L’objectiu és portar a Sant Just artistes amb recorregut i projecció internacional, envoltant cada mostra d’activitats que expandissin el concepte de mons cap a altres narratives. “No és només l’exposició: volem altres narratives al voltant del concepte ‘mons’.” Aposta curatorial i posicionament • Co-direcció Baringó–Déu, amb criteri compartit i gaudi del procés. • Posicionament: treure Sant Just d’una perifèria cultural i situar l’Espai Mercat en el mapa de l’art contemporani. • Model col·lectiu: evitar solo shows per maximitzar el diàleg entre mons artístics. • Paritat i generacions: 3 dones i 3 homes per bloc, amb veus de 30 i de 50 anys (aprox.), posant l’obra al centre (no la quota). • Diversitat tècnica i conceptual per reflectir el present: l’art com a sismògraf del temps. “Volíem que la paritat no fos conseqüent, sinó que cada obra tingués entitat per si mateixa.” Context local i necessitat • A Sant Just no abunden les mostres d’art contemporani; el projecte apropa noves maneres d’entendre l’art i reivindica l’Espai Mercat. • Evita duplicar el model de Can Ginestar (més local), per obrir finestres i “alimentar-nos” de mirades externes. Avanç de la 1a exposició (febrer–abril) • Anna Dott: performance prèvia i peça visible a la inauguració. • Patricia Dauder: diapositives i dibuixos; memòria fragmentada entre document i ficció; recent exposició a La Virreina. • Sara Rebamor: videoartista alemanya; peça especial i amb to juganer. • Hernan Ardila: escultures (10 peces a sala); materialitat amb memòria d’ús i empremta de l’artista. • Miquel Planas: línia, espai i delicadesa-contundència; escultura, dibuix i un tapís que il·lustren el procés. • Biel Capllong: fotografia inquietant (connexions amb l’estètica Sónar). “Ens interessen les divergències: el monocrom matèric de Planas en contraposició al cromatisme bèstia d’Ardila.” Museografia i textos en sala • No a l’exposició fragmentada: les obres interactuen i es cosen per afavorir lectures creuades. • Text permanent de la Bàrbara (filosofia; referències a Kant) per obrir mirada. • Textos de Montse Solsona (sociologia) repartits per la sala, incloent la carta 21 del tarot com a vincle simbòlic. • Curadoria pensada per entrar per múltiples portes (videoart, dibuix, escultura...). Comunitat, educació i accions paral·leles • Trencar el tabú elitista: visites guiades, implicació del teixit comercial, cultural i educatiu. • Literatura i mons: bibliografia en diàleg amb les obres; accions poètiques (p. ex., Antoni Clapés), i presentacions com la de Maite Salor (26/02). • Escoles: inici amb Escola Montseny i intenció d’incloure les tres escoles municipals; les produccions dels infants s’exposaran a sala al costat dels artistes. • FP Algueró (arts gràfiques): vincular la seva pràctica amb l’art contemporani i el poble. • Missatge clau: incloure públics diversos perquè s’hi sentin còmodes i partícips. Espai, calendari i identitat • Espai Mercat: millores (pintura, adequacions) i capacitat de reconfigurar-se a cada bloc expositiu. • Calendari 1r bloc: fins al 24 d’abril (aprox.); segona exposició al maig; tercera cap al setembre. • Identitat gràfica: cartell en rosa, blanc i negre; el rosa com a mirada (veure “el món de color de rosa”) per desdramatitzar l’art contemporani. • Instagram: @2022mons per comunicació i compte enrere. • Inauguració (5 de febrer, 12 h): rapsoda Víctor (74 anys, veu teatral) declamant poemes en punts del poble i a la plaça del mercat per convocar el veïnat. Sorpresa i misteri • A la mostra hi ha una peça misteriosa (història real d’un “quadre perdut” en l’espai-temps) que introdueix inquietud i joc d’interpretació. • No es desvetlla fora de sala; cal descobrir-la visitant l’exposició. Expectatives i criteris d’èxit • Visibilitat: sumar públic més enllà de la primera setmana i del nucli habitual; obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. • Participació: visites guiades a entitats locals i implicació ciutadana durant tot l’any. • Generositat dels artistes: malgrat agendes i desconeixement inicial de Sant Just, s’han entusiasmat amb la idea. • Èxit a desembre: que “se’n parli”, que més gent s’hi incorpori de forma natural i que Sant Just entri al mapa del recorregut artístic. “Volem posar Sant Just al mapa de l’art contemporani.” Dades i calendari clau • Durada del programa: febrer – desembre (3 blocs de ~2,5 mesos). • 1a inauguració: dissabte 5 de febrer, 12 h, plaça de l’Espai Mercat (rapsoda Víctor). • 1r bloc: fins aprox. 24 d’abril. • Activitat literària: presentació de Maite Salor, 26 de febrer (vespre). • IG oficial: @2022mons. • Lloc: Espai Mercat (passatge del Mercat, 20; darrere/superior del Mercat Municipal de Sant Just).
