‘Fumando Espero’ porta el cabaret dels anys 20 i la memòria històrica a l’Ateneu

L’espectacle de la companyia La Bacanal recrea el cabaret barceloní dels anys 20 per reflexionar sobre la censura, el gènere i la llibertat, connectant passat i present.

La Sala del Cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just acull avui, divendres 24 d'octubre a les 19 h, l'obra de teatre i cabaret ‘Fumando Espero’. La proposta, a càrrec de la companyia La Bacanal, transporta el públic a la Barcelona dels anys 20 per explorar temes com la censura, el paper de la dona i el gènere, establint un paral·lelisme amb l'actualitat.

L'espectacle, que ha exhaurit les entrades, torna al lloc on va néixer fa quatre anys com un projecte de final de curs. El seu director, Elías Ashtari, ha explicat a Ràdio Desvern que l'obra busca ser un retrat d'una època, però també una reflexió sobre pors i lluites que continuen vigents.

Un viatge a la Barcelona del pistolerisme

L'acció se situa a 'La Criolla', un dels cabarets més emblemàtics del Barri Xinès de l'època, que es converteix en l'escenari d'una ficció protagonitzada per dues figures històriques: 'La vella Dorita' i 'Flor de Otoño'. Tot i que no hi ha constància que es coneguessin, la companyia les fa conviure en aquest espai de llibertat. "Ens ha donat marge a l'hora de poder ficcionar-ho, que això també a mi com a dramaturg em calia per poder tenir la llibertat de no ser 100% fidel, però sí 90% fidel", ha detallat Ashtari.

Un refugi artístic davant la por

Més enllà del context històric, l'obra aborda la por i la repressió com a elements universals. El director considera que, malgrat les distàncies, l'ambient convuls de fa un segle ressona en el present. L'art, en aquest context, es presenta com un espai de resistència i suport mutu.

"El que estem intentant fer és que 'La Criolla' sigui un refugi per a aquestes dues persones [...]. Aquest refugi al final a dia d'avui també són les amigues amb les quals, per molt que ens queixem o no entenguem res del que està passant, acaben sent el meu salvavides".

Una obra que connecta generacions

Nascuda com una tesina de mitja hora a Sant Just, l'obra ha crescut fins a convertir-se en un espectacle d'una hora que va exhaurir totes les localitats durant la seva temporada al teatre Dau al Sec de Barcelona. Ashtari ha destacat la bona acollida que ha tingut entre públics de totes les edats. "Em va sorprendre molt que l'acollida de la gent gran, per exemple, va ser espectacular", ha afirmat, subratllant la satisfacció d'haver creat una peça que agrada "tant a joves com a grans" i que aconsegueix que persones de diferents col·lectius se sentin representades a l'escenari.

Escolta l'episodi complet