El Celler de Can Ginestar inaugura aquest 28 de novembre a les 19.30 h l'exposició ‘L’ànima dels materials’ de l'artista Charo Gálvez . La mostra, que es podrà visitar fins al 3 de gener de 2026, reuneix obres de diferents etapes de la seva trajectòria, centrades en l'ús de materials amb una intervenció mínima per ressaltar-ne l'essència. Aquesta és la primera vegada que Gálvez exposa a Sant Just.
El concepte: l'essència dels materials
En una entrevista a Ràdio Desvern, l'artista ha explicat que el seu objectiu és transmetre "el sentiment del material". La seva obra explora la puresa d'elements com el cuir, el cautxú, el feltre, el ferro, la pissarra o el grafit , sovint presentats en el seu estat més natural. L'exposició busca que l'espectador s'apropi als materials i els vegi "d'una manera diferent". A més de les peces escultòriques i pictòriques, la sala Ponent acollirà una mostra fotogràfica centrada en "no-portes" i "no-finestres", un joc conceptual amb l'espai expositiu.
Una segona vida per a l'obra
Un dels fils conductors de ‘L’ànima dels materials’ és la idea de la resurrecció artística. Moltes de les peces exposades són obres antigues, algunes de les quals havien estat oblidades o fins i tot danyades. Gálvez ha explicat que ha recuperat i transformat aquestes obres per donar-los una segona vida.
"Són obres que durant anys poden no servir per res [...] Però, de sobte, hi ha alguna d'aquestes peces que ens torna a parlar. Amb aquest pretext, jo li he insuflat una ànima a aquests materials, a aquestes pintures que estaven mortes, oblidades i arraconades", va afirmar l'artista.
Aquesta resignificació prové d'una trajectòria de gairebé 40 anys, influenciada per corrents com l'Arte Povera i el minimalisme , tot i que l'estil que presenta és profundament personal i abstracte.
Visites guiades per aprofundir en l'obra
Per tal d'oferir una experiència més completa, Charo Gálvez farà tres visites guiades obertes al públic. L'artista va subratllar la importància del contacte directe amb l'obra, afirmant que l'experiència presencial "no té res a veure" amb veure les peces a través d'una pantalla. Les visites són una oportunitat per dialogar amb l'autora i conèixer els detalls del seu procés creatiu. Les dates programades són:
4 de desembre , a les 11.30 h.18 de desembre , a les 18.30 h.22 de desembre , a les 18.30 h.
Escolta l'episodi complet
Introducció a l’entrevista En aquest espai d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la periodista conversa amb Charo Gálvez, artista plàstica, amb motiu de la inauguració de la seva exposició “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar. L’entrevista se centra en: • La seva trajectòria artística i evolució estilística • El concepte de l’exposició i la relació amb els materials • La importància de l’espai expositiu i el diàleg amb les obres • Els processos tècnics i la resignificació de materials i peces danyades • La diferència entre veure l’obra en pantalla i en directe Trajectòria artística i context de l’exposició 40 anys de treball entre el tèxtil i l’obra personal Charo Gálvez explica que porta gairebé 40 anys treballant en el món de l’art: • Ha compaginat sempre la seva feina com a dissenyadora tèxtil amb la seva obra personal. • Manté molt separats el disseny aplicat i la seva creació artística. • Remarca que és molt difícil viure de la pintura, i que per això sempre ha tingut una feina paral·lela. Pel que fa a exposicions, comenta que: • Ha exposat en diversos espais del Baix Llobregat (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.). • Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Just. Dades de l’exposició “L’ànima dels materials” L’exposició s’inaugura al Celler de Can Ginestar i es podrà visitar: • Des del 28 de novembre fins al 3 de gener de 2026. • Inclou visites guiades a càrrec de l’artista els dies: • 4 de desembre, 11.30 h • 18 de desembre, 18.30 h • 22 de desembre, 18.30 h Charo destaca la importància de les visites guiades amb xerrada com a espai per: • Explicar detalls tècnics i conceptuals que a la ràdio no es poden veure. • Respondre a la curiositat directa del públic: “I això, com ho has fet? I això, per què és així?” El concepte d’“ànima” en els materials Materials humils, colors neutres i sensibilitat L’artista descriu la seva obra com a aparentment “dura” perquè: • Treballa amb materials durs o industrials (com el cautxú). • Utilitza sobretot colors neutres: grisos, negres, blancs, beix o el color propi del material. El que busca, però, és que el públic s’hi acosti amb sensibilitat: • Vol que la gent vegi els materials d’una manera diferent al seu ús quotidià. • Posa l’exemple del cautxú, habitualment vinculat a pneumàtics, que aquí es converteix en obra d’art. El títol “L’ànima dels materials” remet a: • Despullar el material i mostrar-lo tal com és. • Donar-li una interpretació pròpia com a artista. • Permetre que cada espectador faci la seva pròpia lectura de la peça. “Cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra.” Diàleg entre autor, obra, espai i públic Charo incideix molt en la idea de diàleg múltiple: • L’artista crea posant-hi la seva ànima. • L’obra canvia segons l’espai on s’exposa: • Cada sala exigeix un muntatge diferent. • Les peces “parlen” de manera diversa segons el context. • Les obres dialoguen entre elles dins l’espai expositiu. • Finalment, és l’espectador qui completa el sentit amb la seva mirada. El paper de l’espai: el Celler de Can Ginestar i la Sala Ponent Un espai neutre i lluminós Sobre el Celler de Can Ginestar, l’artista valora: • És una sala diàfana, blanca i neta, que no ha requerit gaire intervenció. • A diferència d’altres llocs on ha hagut de “amortiguar el soroll” de l’espai, aquí el context facilita la contemplació de l’obra. “No portes, no finestres”: fotografia i arquitectura A la Sala Ponent s’hi presenta una petita mostra fotogràfica: • Són imatges de portes i finestres que han deixat de ser-ho, de vitrines i obertures anul·lades. • El mateix espai ha tapat moltes obertures amb panells per funcionar com a sala d’exposicions. La sèrie fotogràfica “no portes, no finestres” busca: • Donar un altre valor al que hi ha darrere d’aquests tancaments. • Reflexionar sobre el que queda ocult, tapat o transformat. • Generar un joc visual amb l’arquitectura de la sala. L’entrevistador comenta que al compte d’Instagram de l’artista es poden veure alguns exemples d’aquestes fotografies. Obres recuperades, segones vides i la cita de Paul Valéry Obres que “tornen a parlar” Una part clau de l’exposició és la resurrecció d’obres antigues: • A la mostra conviuen peces de diferents èpoques, amb fins a 30 anys de diferència. • Malgrat això, poden semblar plenament actuals. Charo fa servir una frase de Paul Valéry al text de presentació: Hi ha obres que durant anys poden no servir per a res; la funció d’una obra d’art és la seva utilitat. Si no agrada a ningú, si no s’arriba a exposar, queda morta i arraconada. Però, de sobte, alguna d’aquestes peces torna a parlar i recupera la vida. A partir d’aquesta idea, ella explica que: • Ha recuperat peces oblidades, danyades o arraconades. • Les ha reelaborat i els ha insuflat una “nova ànima”, convertint-les en segones obres. Vandalisme i transformació Un episodi important en la seva trajectòria és un acte de vandalisme que va patir el seu fons d’obres: • En un taller on guardava moltes peces, li van cremar i destrossar obra. • Moltes peces van quedar mutilades, cremades o seriament malmeses. En comptes de descartar-les, Charo ha: • Resignificat els materials danyats. • Donat una segona vida a moltes d’aquestes peces. • Integrat aquesta experiència en el relat de l’exposició i en les visites guiades. Tècnica i matèria: el grafit i altres materials El grafit com a material central En la part més tècnica, l’artista detalla el seu procés amb el grafit: • Utilitza pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa per fer pintura a l’oli sobre lli. • Variant la quantitat de pigment, aconsegueix superfícies més o menys mate, “avellotades”, sense brillantor, on respira el material. Explica també la naturalesa del grafit: • El grafit és carboni transformat per les temperatures i el temps. • El diamant també és carboni, però amb una estructura diferent. • Així, dos materials tan diferents comparteixen el mateix origen. “Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant.” Aquesta preferència reforça la seva aposta per materials humils, poc convencionals, amb una forta càrrega matèrica i simbòlica. Pedres, pissarres, marbres i altres elements A la mostra també hi apareixen altres materials naturals i industrials: • Pissarra: integrada tant en quadres com en petites peces recollides de la muntanya. • Granit: fragments recuperats d’una cantera abandonada, convertits en elements escultòrics. • Marbre: present en forma de petits mosaics. • Cuir i làtex: materials tous que apareixen en peces paral·leles i objectes d’ús quotidià. L’artista subratlla que el simple gest de recollir i col·locar una pedra en el context de l’exposició ja implica: • Descontextualitzar-la del món natural o industrial. • Donar-li una nova importància i valor com a peça artística. • Insuflar-li, de nou, una ànima pròpia. De la figuració a l’abstracció i la influència d’altres artistes Evolució estilística: de la pintura figurativa a l’abstracció Charo explica que els seus inicis van ser figuratius: • Li agrada molt dibuixar del natural, especialment en tècnica de pastel. • Conserva carpetes plenes d’apunts i dibuixos figuratius. • De vegades també fa il·lustració, una part de la seva pràctica que valora i gaudeix. Tot i això, l’obra que presenta a “L’ànima dels materials” és plenament abstracta: • És la forma d’expressió que sent com a més intima i pròpia. • La figuració continua present en el seu treball, però no és el centre de l’exposició. Referents: minimalisme i arte povera L’entrevistadora estableix un paral·lelisme amb una exposició de Chillida vista a la Pedrera, pel joc amb: • La geometria. • El minimalisme. Charo reconeix diverses influències de l’art contemporani: • Jannis Kounellis i l’arte povera. • Els minimalistes com Carl Andre o Richard Long. • La pintura contemporània en general, que ella “filtra” per crear una veu pròpia. Remarca que: • Tots els artistes es nodreixen d’altres, però el resultat acaba sent una cosa diferent. • En el seu cas, si Richard Long treballava amb cercles de pedra, ella es decanta pel grafit, la pissarra, el marbre o el granit, donant-los un sentit personal. Fotografia de detall i sensualitat del material L’ull sempre treballant Quan no pot treballar en obra gran, Charo manté la mirada activa mitjançant la fotografia: • Porta sempre la càmera o el mòbil per captar detalls de portes, finestres i materials. • Considera que “l’ull sempre està treballant amb el que veu”. A més de la sèrie de portes i finestres, fa fotografies de detalls molt propers del material: • Són imatges preses molt a prop, girant i observant el material des de diferents angles. • Busquen ressaltar la sensualitat de la matèria, allò que no es percep a simple vista en l’obra penjada a la sala. • Aquestes fotos no sempre s’exposen, però formen part del seu procés creatiu intern. L’experiència en directe vs la imatge en pantalla Diferència entre veure l’obra en viu i a través de pantalles Cap al final, la conversa posa èmfasi en la importància de la presencialitat en art: • Molta gent coneix l’obra de Charo a través de fotografies i xarxes socials, però l’experiència canvia molt en directe. • L’artista comparteix el comentari d’una visitant (Carme Maleret): “Estic acostumada a veure coses teves per la pantalla, i és tan diferent en directe, no té res a veure.” L’entrevistador ho compara amb la fotografia de paisatge: • El que veus en directe mai és igual a la foto. • La vivència real té una profunditat i una dimensió que la imatge no pot recollir del tot. Instal·lació i vivència física Charo relata una anècdota d’una instal·lació als anys 90 a Sant Boi: • Va omplir una sala d’art municipal amb bigues, creant una mena de bosc virtual. • Va deixar una llibreta perquè els visitants hi escrivissin sensacions. • Un noi que treballava només amb realitat virtual hi va tornar diverses vegades i li escrivia que: “Això és millor que la realitat virtual.” Per a ell, i per a l’artista, la conclusió és clara: • Per molt avançades que siguin les tecnologies i les experiències immersives, la realitat física de l’obra és insubstituïble. • L’art contemporani, especialment el que treballa amb espai i matèria, requereix ser viscut corporalment. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: • Un agraïment mutu entre la presentadora i Charo Gálvez. • Una última invitació a: • Anar a la inauguració al Celler de Can Ginestar. • Participar en les visites guiades i xerrades, especialment amb alumnat de l’escola municipal. • Descobrir de primera mà “L’ànima dels materials”, la seva poètica del grafit, la pedra, el cautxú i els materials recuperats. Missatge final implícit: per entendre l’obra de Charo Gálvez, cal mirar de prop, tocar amb la mirada i habitar l’espai on els materials recuperen la seva ànima.
