
Music Club Selecció Migdia del 26/10/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
30511 episodis disponibles

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de la conversa Context i objectiu Encàrrec municipal a l’artista santjustenc Nil Nabot per crear un monument dedicat al dol perinatal i gestacional. Inauguració: 1 de novembre al cementiri municipal de Sant Just. Finalitat: oferir un espai de reconeixement, acollida i reflexió per a les famílies que han viscut una pèrdua abans o poc després del naixement. "Els nou receptacles simbolitzarien els nou mesos de la gestació." La peça: “Abraçada” Concepció com a espai més que no pas com a objecte: un pedrís circular de pedra seca, amb una obertura que convida a entrar i seure. Interacció humana: altura de banc; convida a seure, pensar, plorar o parlar. Un lloc que recull i acompanya. Simbolisme clau: 9 receptacles incrustats al pedrís que evoquen els 9 mesos de gestació i propicien petits rituals (flors, objectes simbòlics). Al centre, un còdol negre de quarcita del riu Segre, peça natural no treballada, que simbolitza la matriu i/o l’abraçada. Materials i atmosfera: pedra blanca i textura rugosa que aporten calidesa i proximitat, en contrast amb materials més freds habituals als cementiris. Atemporalitat: aspecte anacrònic, com d’una construcció antiga o runa, que connecta el dolor amb una experiència humana universal i històrica. "Convida a generar un espai en el que et recull; per això el títol de l'abraçada." Arrel i inspiracions Marges de pedra seca: inspiració en els petits forats on es deixava el canti per mantenir l’aigua fresca — una imatge de cura i vida. El còdol central, peça trobada fa anys per l’artista, esdevé el nucli inspirador de tota la proposta. Procés i col·laboracions Selecció per concurs entre diversos artistes locals. Construcció in situ al cementiri, amb pedres portades en palets i col·locades una a una; procés orgànic i únic per la irregularitat de cada pedra. Assessorament emocional: contacte amb la psicòloga Teresa Pisonia, especialitzada en dol perinatal, que aporta una frase inscrita al monument per contextualitzar-lo. Vivència artística: per a Nil Nabot, és una primera aproximació directa a aquest tipus de dol; experiència de presa de consciència i servei a la comunitat. "Que la gent que vagi allà trobi un espai en el que hi ha una representació del que els està passant." Ubicació i invitació Cementiri municipal de Sant Just. Acte d’estrena: 1 de novembre (16 h). Espai obert a tothom: tant a qui hagi viscut aquest dol com a qui vulgui empatitzar, recordar i acompanyar. Missatge central Visibilitzar un dol sovint silenciat i humanitzar-lo amb un espai acollidor, simbòlic i participatiu. Ritualitzar el record amb gestos senzills, en contacte amb materials naturals que evoquen calor, puresa i continuïtat. Entendre el dol com una realitat atemporal, compartida per generacions, a la qual l’art pot oferir recolliment i comunitat.

Resum Conversa amb el comissari Javier Panera sobre l’exposició Alta Fidelitat, un recorregut per la genealogia entre la música popular i les arts visuals a través de portades de discos creades per artistes. Panera comparteix la seva visió, el criteri curatorial, la seva col·lecció de més de 15.000 peces, i reflexiona sobre el present i futur del vinil. Punts clau Exposició viva i didàctica que traça la relació entre arts visuals i música. Criteri curatorial únic: només portades fetes per artistes o que reprodueixen obres d’art amb connexió directa amb el contingut musical. Més de 300 peces exposades (majoritàriament vinil, però també pòsters i documents). Llistes de Spotify per seccions, accessibles via QR a la sala. Títol inspirat en “Alta Fidelitat” (pel·lícula de Stephen Frears basada en el llibre de Nick Hornby). El vinil com a objecte amb fort component fetitxista i valor cultural, però ja no hegemònic com a indústria. Què trobaràs a l’exposició Objectiu: explorar com la música influeix les arts visuals i viceversa. Abast temporal: peces dels anys 60–70 (p. ex. Fluxus i performance) fins a èpoques posteriors. Formats: sobretot vinils, però també pòsters i documentació. Criteri de selecció: es deixen fora portades de dissenyadors/fotògrafs quan responen a directrius de segell; es prioritza la llibertat autoral de l’artista visual. Didàctica: recorregut per capítols amb llistes de Spotify per seccions (descàrrega via QR). Context: pensada per a tots els públics, amb peces de gran qualitat i valor històric. La col·lecció de Javier Panera Més de 15.000 peces entre vinils i CDs; col·lecció viscuda i escoltada. Origen familiar (bar dels avis) i coleccionisme continu al llarg de la vida. El títol “Alta Fidelitat” reflecteix una visió: la música com a memòria emocional i màquina del temps. Valoració del component visual: de vegades compra per la portada; no sempre el contingut musical acompanya, i a l’inrevés. El vinil avui: present i futur No és nostàlgic: cada època té formats i usos d’escolta propis. Algunes músiques sonen millor en vinil (pensades per a aquest suport); d’altres, millor en streaming. El vinil continuarà com a nínxol amb reedicions de qualitat i com a objecte fetitxe (p. ex. en habitacions adolescents). S’ha perdut el ritual d’“arribar a casa i escoltar el disc” (ara sovint ja s’ha escoltat prèviament a Spotify/YouTube). Cites rellevants "La música és la millor màquina del temps que tenim." "A qualsevol li pot costar tenir un Warhol sis dòlars... i és tan bo com el del museu" — atribuït a Andy Warhol, sobre les portades de discos. Context i recepció Inauguració amb bona acollida i explicació guiada; col·laboració amb Loop Barcelona i suport municipal. En el context català i espanyol, la cultura popular (portades, pòsters, còmics) ha difós tendències artístiques abans que els museus. Peces destacades esmentades William Mix de John Cage i una peça de Philip Corner (experimentals) i la seva influència en el pop. Revolution 9 de The Beatles (exemple pop amb incorporació de soroll i improvisació). Singularitat de la col·lecció Col·lecció vertebrada pel diàleg música–arts visuals: probablement única a l’Estat i entre les 3–4 de referència a Europa amb aquest criteri. Informació pràctica L’exposició es pot visitar a l’espai municipal de Sant Just Desvern fins a finals d’any.

Context i tesi de l’episodi Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, arran de la polèmica pels controls policials preventius durant les Festes de Tardor. Es fa el balanç de les activitats, es justifica el dispositiu de seguretat i s’analitza l’impacte de la normativa del Procicat sobre el consum d’alcohol i la gestió de l’oci nocturn. Temes principals • Balanç de les Festes de Tardor: valoració globalment positiva; èxit de “Sant Just al Carrer” i baixa participació comercial a la “Shopping Night”. Dificultats per canvis normatius constants que afecten la programació. • Justificació del dispositiu policial: els controls s’instal·len pel record recent d’incidents greus a Molins de Rei i Sant Feliu (apunyalaments amb arma blanca, agressions a policies, agressions sexuals, robatoris i vandalisme). Es decideix mantenir el concert i elevar la prevenció. Resultat: a Sant Just, nit “sense incidents” rellevants. • Proporcionalitat i molèsties: el dispositiu inclou identificacions aleatòries, controls perimetrals, requisament d’alcohol per evitar botellades i alguns escorcolls superficials. L’alcalde admet que pot ser impactant i molest, però defensa la mesura per evitar riscos majors. • Alcohol i normativa del Procicat: absència de barra a la pista de l’Institut per exigència d’una entitat de restauració homologada (NIF de bar-restaurant). Amb el canvi normatiu d’última hora, l’Ajuntament no va poder contractar a temps un proveïdor. Compromís de resoldre-ho en futurs concerts per limitar botellades i concentrar el consum dins el recinte. • Dades i comparatives: els incidents greus a poblacions veïnes els haurien provocat grups d’altres municipis. L’alcalde parla d’una “nova realitat” en l’oci nocturn que requereix controls preventius similars als de grans esdeveniments. Punts clau destacats • Seguretat vs. molèsties: priorització de la seguretat ciutadana davant el risc d’incidents greus. • Resultat: primera nit festiva recent “sense incidents” greus a Sant Just, a diferència de veïns. • Procicat: la normativa dificulta la gestió de bars temporals; cal previsió administrativa per donar servei de restauració homologat. • Futur: mantenir dispositius robustos si persisteixen patrons de risc a l’entorn metropolità. Cites rellevants “Prefereixo generar aquestes molèsties que no haver de lamentar fets més greus.” “Primeres festes, amb els antecedents que teníem, on no hi ha hagut problemes.” Conclusions • L’entrevista aporta la visió del consistori: el dispositiu va ser preventiu i proporcional al risc percebut per antecedents immediats. • Es reconeix el malestar d’alguns joves per identificacions i escorcolls, però s’argumenta que el balanç de seguretat ho justifica. • Caldrà millorar la logística (barra homologada) per reduir botellades i fer compatible l’oci juvenil amb la seguretat i la normativa. • En funció de l’evolució regional, es mantindran controls preventius similars, amb retirada d’efectius si la nit evoluciona amb normalitat.

Resum general del programa Programa magazín amb informatius locals i nacionals, entrevistes i seccions d’economia, cultura i salut. Destaquen: la justificació del control policial a les Festes de Tardor per part de l’alcalde, l’exposició “Alta Fidelitat” sobre vinils i arts visuals, el monument “Abraçada” dedicat al dol perinatal al cementiri, una anàlisi del preu de la llum i una secció de podologia. Notícies del dia (Lua López) • Canvi de sentit als carrers Ateneu i Montserrat per reubicar contenidors de residus (afectacions al trànsit). • Inscripcions (fins al 29 d’octubre) per a la 44a Cursa de Cars de Coixinets; possible baixa participació inicial, però confiança en l’augment final. • Agenda cultural: tertúlia amb la santjustenca Irene Pujadas (28/10) sobre el seu llibre “Els desperfectes” (Premi Documenta 2020). Portades de la premsa • Debat sobre la reforma laboral (posicions de PSOE i Unides Podem) i revisió a la baixa de previsions econòmiques. • Salut: 3a dosi Covid + vacuna de la grip als més grans; possible passaport Covid si repunten casos a l’hivern. • Energia: decrets per a renovables i compres massives de vehicles elèctrics (impacte a borsa). Entrevista: Alcalde Joan Bassaganyes — control policial a les Festes de Tardor • Context: incidents greus recents a Molins de Rei i Sant Feliu (apunyalaments, agressions, robatoris, vandalisme) i por a l’efecte crida. • Mesures: dispositiu conjunt Policia Local–Mossos, controls preventius lluny del recinte, identificacions aleatòries i requisició d’alcohol (botellada prohibida). • Resultat: cap incident rellevant a Sant Just. • Sobre la incomoditat viscuda per part de joves i veïns: l’alcalde prioriza la seguretat. "Prefereixo generar aquestes molèsties que no haver de lamentar fets més greus." • Logística/oci: el Procicat dificultava bars gestionats per entitats; el consistori preveu millorar-ho contractant restauració homologada si cal. Cultura: “Alta Fidelitat” a l’Espai Maragart (Javier Panera) • Col·lecció de més de 15.000 peces (vinils i CD); a l’exposició, més de 300 portades dissenyades per artistes visuals (Warhol, Fluxus, performance), no només per fotògrafs/dissenyadors. • Línia didàctica i cronològica sobre la relació música–arts visuals; llistes Spotify per seccions via QR. "La música és la millor màquina del temps." • Visió no nostàlgica del vinil: cada època té formats diferents; el valor artístic de la portada perdura. Art públic i dol: monument “Abraçada” (Nil Navot) • Escultura-monument al cementiri dedicada al dol perinatal i gestacional. • Descripció: pedrís circular de pedra seca (pedra d’Alcúdia), amb 9 receptacles (els 9 mesos) i un còdol fosc central que simbolitza abraçada/matriu; convida a seure, pensar i fer petits rituals (flors, records). • Procés: construït in situ; assessorament de la psicòloga Teresa Pi i Sunyer (inscripció al monument). Inauguració: 1 de novembre. Economia (Rafel): per què puja tant la llum? • Clau: el sistema europeu de drets d’emissió de CO₂ (ETS) encareix generació amb gas/carbó. • El preu del mercat majorista el marca la tecnologia més cara (actualment, el gas); això arrossega la resta. • Opcions dels governs: • Baixar impostos (IVA, impost elèctric) — alleuja el rebut, però augmenta deute públic. • Revisar el marc ETS a escala UE (decisió complexa a 27). • Factors addicionals: rol nuclear i renovables; dependència de gas (Algèria, EEUU) i efecte en la indústria intensiva en energia. Salut del peu (Teresa Montero): “Síndrome de la almohadilla grasa del talón” • Què és: desgast/atròfia del coixí gras que protegeix el taló (menys amortiment = dolor profund central). • Símptomes: dolor en caminar/córrer o dempeus; empitjora en superfícies dures i descalç; pot haver-hi formigueig o cremor. • Factors: edat, sobrepès, impacte esportiu, calçat pla i poc amortit, injeccions de corticoides (precaució), arcs molt marcats. • Tractament: teràpia manual, exercicis, vendatges que recullin laterals, plantilles/taloneres; diagnòstic diferencial amb fascitis plantar i “espoló”. Butlletins i agenda • Nacional (Catalunya Ràdio): decret d’energies renovables, reforç dels bons social elèctric i tèrmic, política municipal a Badalona, esports. • Local: recordatori del canvi de circulació (Ateneu/Montserrat), Cursa de Coixinets i tertúlia amb Irene Pujadas.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context i protagonistes Data i lloc: Dissabte 23 d’octubre, a l’entorn de l’institut de Sant Just. Veu entrevistada: Aleix Abadia, present als fets i signant d’un comunicat conjunt d’entitats i grups polítics locals. Tema central: Crítica a un dispositiu policial considerat desproporcionat i amb identificacions massives de joves. Què va passar Aleix Abadia i el seu grup d’amics es dirigien a les festes de l’institut quan van observar un ampli desplegament policial (policia local i Mossos d’Esquadra) a uns 200 metres del recinte. Segons el relat, la policia identificava sistemàticament joves i obligava a obrir motxilles. Es van requisar ampolles d’alcohol tot i que, com subratlla Abadia, portar alcohol tancat al carrer no és il·legal. L’únic incident destacat, segons Abadia, va ser el generat pel mateix dispositiu policial; dins la festa no hi va haver problemes. "Vam veure un desplegament policial desproporcionat... la consigna era identificar tota la gent jove i fer-los obrir les motxilles." Arguments de la policia i resposta d’Abadia Agents haurien al·legat incidents previs (com apunyalaments en altres festes) per mantenir-se en alerta. Abadia qualifica l’argument d’excusa perquè la majoria de joves identificats eren del poble, molts vinculats a l’organització i a la convivència local. "Això em sembla una excusa barata... són gent del poble que coneixen." Reiteració d’un patró Es recorda un precedent a la Festa Major (amb toc de queda) on també hi va haver identificacions massives i persecucions a joves sota el pretext de robatoris. Abadia denuncia una mena de criminalització del jovent: ser jove de nit equival a sospita automàtica. Responsabilitats i resposta institucional Segons el comunicat, l’actuació no seria aleatòria: segueix ordres municipals (alcalde Joan Basagañas i equip tècnic). Abadia afirma no haver rebut cap resposta de l’alcalde ni del consistori. Recorda que després del precedent de Festa Major es va prometre que “no tornaria a passar”, cosa que s’ha incomplert. "Si van dir que no tornaria a passar i torna a passar, hi ha hagut un problema de fiscalització." Impacte en el jovent i el model de poble Efectes previstos: Desànim per participar en les festes i la vida comunitària. Tensió innecessària i trencament de confiança entre jovent i cossos policials. Crítica al model de poble: Sant Just funcionaria com a poble dormitori, amb manca d’oferta d’oci juvenil. "No ho solucionarem anant amb la porra i identificant la gent jove." Proposta Diàleg i corresponsabilitat per definir un model d’oci a Sant Just que no promogui el consum d’alcohol però que no criminalitzi el jovent. Reclam de proporcionalitat i respecte als drets en futurs dispositius. Punts clau Desplegament policial intens a l’entorn de la festa amb identificacions i requisició d’alcohol. Absència d’incidents dins la festa; el conflicte s’atribueix al dispositiu mateix. Incertesa sobre la necessitat d’efectius i sobre una eventual participació de unitats com la brigada mòbil (esmentada com a possibilitat a l’emissió). Responsabilitat municipal i manca de resposta malgrat compromisos anteriors. Crida a repensar l’oci juvenil i a evitar la criminalització dels joves.

Resum general del programa Programa molt complet centrat en el balanç de les Festes de Tardor a Sant Just i l’impacte de l’edició d’enguany de Sant Just al Carrer al nou emplaçament de l’Avinguda Indústria. També es tracta la polèmica per l’operatiu policial a l’entorn del concert de l’Institut, es repassen notícies locals, portades dels diaris, la previsió meteorològica, i s’inclouen dues entrevistes clau: Aleix Abadia (sobre el comunicat de rebuig a l’actuació policial) i Maria Quintana (Centre d’Estudis Sant Justencs). Es tanca amb tertúlia esportiva i resultats locals. Festes de Tardor: balanç i aprenentatges Sant Just al Carrer, nou emplaçament, bones sensacions • Emplaçament a l’Avinguda Indústria (parades a banda i banda, via tallada al trànsit) per facilitar mesures sanitàries. • Valoració molt positiva: fins a 150 parades, més espai per a vianants i actuacions (gegants, percussió, espectacles). Ambient creixent i final “de gom a gom”. • Paradistes: algun comentari que l’espai podia dificultar captar clients, però en general balanç satisfactori pel retorn després de la pandèmia. "Hi havia més espai entre parades i assistents; el canvi va ser un encert." Shopping Night i Chippy Night • Feedback agridolç: menys oferta gastronòmica que altres anys i espais molt dispersos; algunes parades esgotades aviat. • L’espai Chippy (cabaret amb Dario Martínez i la companyia) va ser un èxit d’aforament i posada en escena. Operatiu policial al concert de l’Institut i comunicat d’entitats • Denúncia d’un desplegament policial “desproporcionat” (policia local, Mossos i una brigada mòbil) amb identificacions massives i requisició de begudes a l’entorn del concert. • Absència de barra dins del recinte i controls previs van afavorir botellons a l’exterior; es qüestiona la coherència amb altres espais on sí hi havia barra. • Entitats (CUP Sant Just, AEiG Martin Luther King, l’Esplai Ara Mateix, el Casal La Sala, Arran) signen un comunicat de rebuig i reclamen unes festes populars “del poble i pel poble”. "Va ser totalment desproporcionat... semblava una frontera" (tertúlia inicial) Notícies locals clau 1) Sant Just al Carrer 2021 • Nou emplaçament a l’Avinguda Indústria amb èxit d’assistència i retorn progressiu a la normalitat. 2) Comunicat d’entitats pel dispositiu policial • Crítica a identificacions prèvies al concert i aplicació de llei mordassa a un regidor. Reivindicació d’un model de festa participat i menys coercitiu. 3) Canvi de sentit de circulació (des de 26/10) • Carrers Ateneu (cap a Creu–Major) i Montserrat (de Major a Creu) canvien de sentit per adaptar la recollida lateral de residus. • Reordenació d’aparcaments i nous contenidors (més grans, amb obertura a pedal) a partir de principis de novembre. Portades dels diaris (selecció) Diari Ara • T-Mobilitat: 6 anys de retard i sobrecost de 37 M€; projecte acumulant 95 M€. • Esports: derrota del Barça contra el Madrid (1–2) i manca de lideratge. • Passaport Covid: estudi del seu ús en restauració, cultura i gimnasos. • Llum i inflació: el govern espanyol anuncia 100 M€ per mitigar l’alça. La Vanguardia • Llei Mordassa: fricció PSOE–Unidas Podemos (devolucions en calent avalades pel TC; Podem s’hi oposa). • Barça–Madrid: un Barça inofensiu; el Camp Nou es torna a omplir. • Plans de pensions: proposta d’Escrivá per potenciar-los a empresa. El Periódico • Barça–Madrid: titular “Cruel derrota”. • Teletreball: 9 de cada 10 assalariats a Espanya sense pacte col·lectiu. • Llei d’habitatge avança en plena tensió al govern central. Previsió meteorològica (Carles Rius) • Setmana estable i tranquil·la: màximes de 20–21 ºC, mínimes de 9–11 ºC. • Diferència tèrmica marcada dia/nit; possibles canvis i més inestabilitat cap a Castanyada/Tots Sants. “Recordeu la jaqueta al matí; al migdia us sobrarà.” Entrevista: Aleix Abadia (comunicat de rebuig a l’operatiu policial) Què explica • Va presenciar identificacions a menors en un carrer fosc i un perímetre de controls a 200 m del recinte. • Denuncia sanció per “faltar el respecte a l’autoritat” i requisició de begudes (fins i tot tancades). Valoració i demandes • Considera l’operatiu desmesurat i injustificat; la justificació policial (apunyalaments en altres municipis) li sembla “excusa barata”. • Remarca que dins el concert no hi havia massa gent, absència de barra i efecte crida a l’exterior. • Reclama diàleg i un model d’oci de poble consensuat; menys mesures coercitives i més espais gestionats. “No solucionarem res amb la porra; seiem a parlar quin model d’oci volem.” Secció amb Pep Quintana: vida local, tradició i proximitat Espais i identitat • Elogi a l’emplaçament de Sant Just al Carrer: més amplitud i comoditat. • Reflexió sobre la “rambla” a Sant Just i els espais de passeig. Cursa de cars • Tradició local (44a edició): valor i espectacle; debat sobre velocitats i categories (femenina inclosa). Tradicions de tardor • Panellets (preferit: pinyons), castanyes i moniatos; bona gestió amb preus populars en barres a la festa. Comerç i producte local • Defensa del producte de proximitat i experiències de compra responsables (cooperativa Arrels), amb retorn d’envasos i logística eficient. • Debat sobre relocalització industrial, cadenes de subministrament i consum local. Entrevista: Maria Quintana (Centre d’Estudis Sant Justencs) Balanç de Sant Just al Carrer • Molt positiu: espai confortable per al públic i les entitats; captació de nous socis i venda de materials. • Aplaudiment a l’organització (brigada, muntatge) i a l’ambient cultural. Cultura i memòria • Elogi al Chippy Night (“digne, il·lusionant, rigorós”) i a la recerca històrica (lletra i música locals recuperades). Agenda del Centre d’Estudis • 7 de novembre: sortida matinal a Can Oliver (Cerdanyola) per visitar el jaciment ibèric (autocar, visita i esmorzar; places limitades; obert a socis i no socis). • Participació en acte al Parlament sobre Holocaust i presentació d’un llibre didàctic; voluntat de difusió educativa local. Tertúlia esportiva Futbol professional • RCD Espanyol: empat 2–2 a Elx; bona reacció amb canvis (Morlanes, Nico Melamed), punt que es deixa escapar al tram final. • FC Barcelona: derrota 1–2 contra el Real Madrid; primera part correcta però falta d’efectivitat (ocasió de Dest), Madrid més sòlid i executiu; debat sobre canvis (Dest–Coutinho), rol de Busquets i estat d’Ansu. • Altres: Real Societat líder; anàlisi de partits internacionals (PSG–Marsella). Esport local • Hoquei patins: Sant Just 5–5 Vilanova (empat). • Futbol: Juvenil del Sant Just empata 1–1; Sant Just Atlètic perd 5–4. Idees clau • Canvi d’emplaçament encertat per Sant Just al Carrer: més espai, millor flux, sensació de retorn. • Gestió de l’oci nocturn: la manca de barra i els controls massius van generar efectes no desitjats; demanda de model consensuat amb jovent. • Mobilitat i residus: canvis de sentit per adaptar la càrrega lateral dels nous contenidors. • Teixit cultural actiu: Centre d’Estudis amb agenda i implicació en memòria històrica.

Programa especial en directe des de l'Avinguda industria

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Orígens i identitat d’ASL ASL neix entre 1998-1999 arran de l’huracà Mitch a Hondures, amb un origen fortament vinculat als Bombers de Barcelona. És una ONG de cooperació internacional que combina projectes de desenvolupament i respostes a emergències. "Això va derivar amb la fundació d'una ONG per continuar aquestes tasques." Dimensions i necessitats Actualment compten amb uns 284-285 socis/es, però no és suficient per cobrir totes les peticions i necessitats. Falta voluntariat i recursos econòmics per ampliar l’abast de les intervencions. "Està clar que nosaltres podríem fer molt més... perquè no tenim el voluntariat necessari i... ni econòmicament som capaços." Balanç de 20 anys Projectes en tres països clau: Hondures, Senegal i Nepal. Resultats diversos: Projectes estrella amb alta incidència en la població. Iniciatives útils però amb menor impacte. Alguns projectes no han funcionat com s’esperava, dels quals han après. "Inclús projectes que no ens han anat tan bé... i d'això sempre hem intentat aprendre." Impacte de la COVID-19 Continuïtat operativa dels projectes gràcies al personal local contractat a Hondures i Senegal. Limitacions: menys enviament de voluntariat internacional. Clau: el suport econòmic del món local (els ajuntaments) s’ha mantingut. "El món local... no han optat per deixar de contribuir." Celebració del 20è aniversari Acte al Casal de Joves de Sant Just amb xerrada, dinar popular i espectacle infantil. Bona valoració general, amb participació més baixa del desitjat per context i dispersió territorial dels socis. Qui són i com treballen ONG orientada a cooperació internacional en Hondures, Senegal i Nepal i a resposta a emergències via el Fons Català. Perfil de voluntariat amb bombers, sanitaris i personal d’emergències, però oberta a tothom per a tasques de gestió, voluntariat i suport econòmic. Crida a l’acció i contacte Necessiten: Nous socis/es i voluntaris. Suport econòmic per ampliar l’impacte. Contacte: Web: ASL.ONG Correu: [email protected] Telèfon: 623 06 89 22 Idees clau: 20 anys de trajectòria amb impacte real i aprenentatge continu. Manca de voluntariat i recursos per respondre tota la demanda. Resiliència durant la COVID-19 gràcies al personal local i al suport municipal. Crida oberta a sumar-se a una ONG pròxima i operativa.