episodis

Panorama general Episodi variat i dinàmic amb art local, teatre amateur d’alt nivell, música clàssica, dues lectures contrastades, una pausa musical icònica amb Madonna i un tram final de cinema que va del capitalisme salvatge de Scorsese al retrat social espanyol i la sàtira política italiana. "Auge i caiguda" és la clau dramàtica rere molts relats del programa d’avui. Introducció i to del directe Xerrada distesa sobre el misteri de la ràdio, la naturalitat del directe i les identitats que la veu fa imaginar. Apunts televisius lleugers (continuïtat TV, reality “Adán y Eva”) com a contrapunt informal. Art i cultura local Exposició: “Paisatge intangible” (Miquel Vidal) A l’Hospital de Bellvitge: recorregut per memòria, temps i vivència a través d’obres amb referents com Walter Benjamin i espais com Portbou o els jardins de Bòboli. Treball amb collage, instal·lació i llum: la llum parcial que revela el conjunt del cos com a metàfora de percepció. Valor: art contemporani accessible en un espai de pas, ideal per iniciar la interpretació artística. Exposició: “Jocs d’art amb artistes, infants i mestres” (Celler de Can Ginestà, Sant Just) 29 espais amb artistes locals i projectes didàctics perquè els infants explorin i materialitzin descobertes. Entrada gratuïta i enfoc en la vivència estètica com a gran educadora. Formació Anunci d’un curs d’Història de l’Art (Quattrocento italià) a Can Ginestà a partir de gener. Teatre “Check in, Check out” (GAT Masnou) Comèdia d’embolics estil Boeing-Boeing: arquitecte que gestiona tres promeses hostesses de línies aèries diferents per evitar coincidències. Humor d’alta volada: minyona hilarant, amic detonant i final amb coincidències inevitables. Valor: amateur de nivell quasi professional, repartiment solvent i possible gira per Catalunya. Música clàssica i cine-concerts Auditori: Fauré i Franck Programa delicat amb Simfonia en re menor (César Franck) i Requiem (Gabriel Fauré). Cor doble (aprox. 60 cantants) i director convidat; durada continguda i atmosfera íntima del Requiem. Música de cinema (cine-concerts) Record de la Film Music Orchestra i medleys (Indiana Jones) i avanços de cine-concerts: Peer Gynt, Pixar i The Artist amb orquestra en directe. Llibres “El segon assassí” (Sarah Pinborough) Thriller victorià (Londres, 1887): a l’ombra de Jack l’Esbudellador emergeix un segon assassí que porta la violència més enllà, amb tints de gòtic/sobrenatural (upir). Protagonistes: forense, religiós i submón d’opi en un relat trepidant i atmosfèric. Debat obert: representació de la violència contra dones vs. fascinació del gènere negre i el misteri. “En deuda con el placer” (John Lanchester) Novel·la en primera persona d’un diletant gastronòmic que barreja gastro-història, art i plaer amb humor fi i erudició. No és un receptari: és un joc literari sobre gaudi, gust i cultura (de la Provença a Norfolk), amb digressions sobre l’artista i l’assassí com a recerques de notorietat. Pausa musical Madonna – Erotica (1992) i el llibre Sex Context de provocació pop: disc i fotollibre d’alt impacte visual i comercial, símbol d’una etapa hedonista i transgressora. Anècdotes de col·leccionisme (cues al VIPS) i cançó com a pont temàtic cap al bloc de literatura i plaer. Cinema El lobo de Wall Street (Martin Scorsese) Arquetip d’auge i caiguda: ambició sense escrúpols, estafes i addiccions en el capitalisme desbocat. Paral·lels amb casos reals (preferents, evasió fiscal) i crítica al culte al poder que eclipsa els diners. Dioses y perros (Espanya) Drama social en plena crisi: responsabilitat fraterna, amistat i resiliència; subtrama de apostes il·legals amb gossos. Gir cap a l’esperança i final amable. Viva la Libertà (Roberto Andò) Sàtira política amb Toni Servillo en doble paper: el pensament filosòfic i la mirada moral renoven el lideratge. Final contundent i factura elegant; recomanable per recuperar. Idees clau Art com a experiència accessible i educativa en espais quotidians. Teatre amateur amb ofici i capacitat de gira. Música clàssica que abraça l’intimisme de Fauré i la solidesa de Franck. Llibres que contraposen el morbo del crim i el plaer culte de la gastronomia. Cinema que retrata la cobdícia, la supervivència i la renovació política. Cites destacades "La vivència estètica és la gran educadora de l’esperit." "El capitalisme no té tope: l’acumulació és l’objectiu."

Introducció i sumari Benvinguda a Babilònia amb to desenfadat i cultural: arts, cinema, literatura i pallassos. Es presenten els temes del dia i es recorden peces musicals d’A-ha i la balada clàssica de Chicago. Ruta: Ateneu Barcelonès (Palau Savassona) Història i arquitectura • Seu: Carrer Canuda, 6 (Palau Savassona, s. XVIII), façana també a la plaça Vila de Madrid. • Reformes: Commemoració 150 anys; remodelacions culminades cap a 2010. L’arquitecte municipal Florensa va intervenir en la restauració i en la plaça. • Patrimoni: Sales amb noms de figures il·lustres (Sala Pompeu Fabra, Barrau/“Barraguer”, etc.), presidències històriques; pes central en la vida cultural de Barcelona. • Ascensor i escala de Jujol: Disseny modernista, ergonòmic, amb banc i vitralls; peça icònica encara en funcionament. També passamanus i columnes a la sala de converses. • Context urbà: A la plaça Vila de Madrid hi ha restes romanes (necròpolis), sota gestió del MUHBA. Biblioteca i espais • Biblioteca: Preciosa i emblemàtica; visita limitada en dies laborables (vista panoràmica des de l’entrada). Es pot visitar sencera per Sant Jordi i en jornades d’Open House. • Jardí romàntic (“espai zen”): Pau i serenor en ple centre; ús preferent per a socis. • Auditori: Reformat, modern i còmode. Socis i activitats • Tipus de socis: Resident (quota anual) i transeünt (quota d’estiu de 3 mesos pensada per estudiants estrangers). • Programació: Dimarts de cinema d’autor (obert i gratuït); conferències (p.ex., sobre discapacitat), col·laboracions amb el diari Ara, cursos i debats. "La biblioteca de debò que val la pena." Festival de Pallassos Charlie Rivel (Cornellà) • Caràcter: Memorial històric; abans molt internacional, avui format més proper i popular (impacte de la crisi), però amb bons noms. • Programació: Sessions a Patronat Cultural Recreatiu i Carpa (de pagament); actuacions gratuïtes diumenge al Parc de la Infanta (correcció respecte a Camp Mercader) de 11h a 14h amb molts pallassos. • Noms destacats: Tortell Poltrona (reclam), Pallapupas (pallassos d’hospital), Pallassos Sense Fronteres, entre d’altres. Club de lectura: El viaje vertical (Enrique Vila-Matas) Trama i temes • Premissa: Un home d’uns 70 anys, benestant i “instal·lat”, és deixat per la seva dona i inicia un viatge (Barcelona → Porto → Lisboa → Madeira) que esdevé un descens interior. • Temes: Soledat, buit existencial, identitat a la vellesa, viatge vertical com a metàfora de l’ànima. Episodis irònics (mentides en tertúlies) i desorientació vital. "...una novela de formación cuyo protagonista tiene una edad en la que generalmente ya nadie se forma." Debat obert • Dependència i llibertat: Conversa sobre separacions a edats avançades, dependència econòmica, i casos de violència de gènere silenciosa en processos de ruptura. • Lectura: Recomanada per la seva profunditat i per com afronta el buit i la necessitat de reconfigurar la vida. Intermedi musical • Chicago – “If You Leave Me Now”: clàssic romàntic com a pont emocional del programa. Cinema Lucy (Luc Besson) • Premissa: Què passa si algú activa el 100% de la capacitat cerebral? Una droga experimental, vinculada a hormones/placenta, desperta la superintel·ligència de Lucy (Scarlett Johansson). • To i forma: Acció i violència marca Besson; muntatge paral·lel quasi documental. Control mental i telekinesi, domini de la matèria i la tecnologia. • Comentari: Divertida i àgil (1h24), amb idees potents i imatges contundents; apunt final icònic (el pendrive). Morgan Freeman com a neurocirurgià divulgatiu. El viento se levanta (Hayao Miyazaki) • Història: El Jiro (inspirat en J. Horikoshi) somia dissenyar l’avió perfecte. Deficiències de visió, vocació d’enginyer aeronàutic, viatges de formació (inclosa Alemanya) i història d’amor marcada per la malaltia. • Art i llegat: Testament creatiu de Miyazaki; animació d’alta escola (pluja, llum, paisatge). Ecos d’altres obres de Ghibli (El viatge de Chihiro, Porco Rosso, Ponyo) i valors de respecte per la natura. • Veredicte: Obra mestra d’animació amb sensibilitat i detall. L’entrega (The Drop) • Context: Bar nord-americà sota la ombra mafiosa (Super Bowl com a teló de fons). Clima d’ofec i por a la represàlia. • Idea clau: Per evadir la trama cal una trampa dins el sistema (diners abans que ells). • Final: Comparació amb “Gran Torino”; aquí el clímax és percebut com menys satisfactori. Valoració global: interessant però irregular. Thrillers ràpids • L’Hermandad: Thriller en monestir amb ambientació fallida i decorats poc creïbles; interpretació solvent de Lidia Bosch, però conjunt forçat. • Ocurrió cerca de su casa (Man Bites Dog): Fals documental en blanc i negre sobre un assassí que es grava cometent crims; escenes d’impacte (la vella del cor). No apte per a tots els públics; peça de culte. La isla mínima • Sinopsi: Dos policies (Raúl Arevalo i Javier Gutiérrez – Concha de Plata a Sant Sebastià) investiguen la desaparició de dues noies a les marismes del Guadalquivir (anys 80, transició democràtica). • Ambientació i forma: Fotografia sublime (plans aèries tipus Google Maps), tensió sostinguda i ús de l’entorn com a personatge. Poble petit amb silencis i elits locals que tapen secrets. • Personatges: Pare interpretat per Antonio de la Torre (aparició breu però poderosa). Parella policial en contrast ideològic; passat franquista fosc d’un d’ells que alimenta el sospitós. • Veredicte: Recomanadíssima; thriller espanyol de gran factura visual, rodatge exigent i narrativa que enganxa. Tancament • Rutes per les marismes disponibles per turisme cinematogràfic. Apunt domèstic: fa calor a l’estudi — ventalls per a tothom.

Introducció Programa Babilònia amb tertúlia cultural variada: rutes històriques, tres llibres i cinema d’autor i comercial de qualitat, amb interludi musical de Jackson Browne. Els col·laboradors marquen un to proper i irònic. Itinerari pel Call Jueu de Barcelona Què és i com es visita • Ruta exterior pel Call Jueu (barri jueu medieval), guiada pel MUHBA, amb inici al Centre d’Interpretació (plaça Manuel Ribera) en una casa del segle XVI amb restes anteriors. • Es conserva molt poc físicament; la visita demana exercici d’imaginació: carrers (Marlet, Sant Domènec, Sant Ramon del Call, etc.), traçat, arcs d’entrada i sinagogues. "En tot moment t’has d’imaginar... Potser havia estat una mica massa ingènua pensant que es veurien més restes." Aspectes culturals i socials • Exposicions: vida quotidiana jueva (part i parteres, educació, escriptures). Curiositat: parteres jueves no podien assistir cristianes (tabús religiosos), tot i que els metges jueus eren molt sol·licitats per la cort. • Economia: prohibició cristiana de l’ús de la usura → els jueus com a prestamistes; tensió d’utilitat i rebuig. • Urbanisme: cases molt juntes, voladissos per ventilar i protegir mercaderies; arcs que delimitaven i permetien tancar el barri. • Patrimoni: part del que avui és Palau de la Generalitat ocupava cases jueves; al seu interior, el Domus de Sant Honorat (casa i locals del segle IV) i sitges medievals del Call. • Figures clau: exposició sobre Salomó ben Adret (Rashbà), rabí barceloní (1235–1310) de gran influència internacional. "La figura del rabí era molt important... li consultaven moltíssimes coses, no només de les escriptures sinó de la vida quotidiana." Llibres Doctor Zibelius, de Jesús Ferrero • Premissa potent de ciència-ficció ètica: trasplantament de cervell que no genera rebuig. Un periodista frívol rep el cervell d’un filòleg introvertit. • Explora identitat, cos vs ment, culpa i dol: la família reconeix el cos però no “la mirada”. • To gòtic/decadent modern, amb ecos de Jekyll & Hyde i cinema clàssic (referències a Dardenne, Douglas Sirk). • Valoració: recomanable, ritme àgil; final una mica irregular però idees poderoses. El brillo de las luciérnagas, de Paul Pen • Thriller tancat: una família viu confinada en un soterrani, tots amb cremades visibles. Misteri sobre el per què i com sobreviuen. • To opressiu i cru, situacions límit i relacions ambivalents; lectura molt enganxosa. Possibles adaptacions al cinema (especulació: Balagueró o Rodrigo Cortés) pel seu 80% d’ambient interior. • Sense espòilers: l’impacte rau a descubrir el motiu del confinament i les dinàmiques familiars. La mujer loca, de Juan José Millás • Autoficció/ficció metaliterària: Millás acompanya malalts a una associació de mort digna i entra en contacte amb una família i una noia que “rep visites de paraules”. • Temes: sentit de la vida, memòria, vincles trobats, i dificultats de socialització. Presència d’un sacerdot modern que afegeix matís humà. • Prosa erudita i tendra, clima d’intimitat que transforma una casa en espai de cura i reflexió. Interludi musical Jackson Browne — “Stay” (1977) • Escolta d’un clàssic estiuenc; el segon registre vocal és el mateix Browne en falset (rang sorprenent). Es recorda també Fleetwood Mac com a banda de fons prevista. Cinema Lincoln (Steven Spielberg) • Biopic centrada en el joc polític de Lincoln per abolir l’esclavitud en plena Guerra Civil: lideratge calmat, capacitat d’escolta i oratòria decisiva. • Interpretacions: Daniel Day-Lewis (camaleònic), Tommy Lee Jones i Sally Field excel·lents. Fotografia fosca i d’interiors que reforça ambient d’època. • Connexions: Young Mr. Lincoln (John Ford, 1939) i The Conspirator (Robert Redford) sobre el judici pels assassins de Lincoln. Debat: memòria històrica i política • Reflexió sobre la dificultat de fer el dol col·lectiu (fosses, reconeixement) i la Transició com a pacte-incomplert/tapament. • Comparativa europea: presència d’extrema dreta en països sense experiència feixista prolongada vs. residu més baix on n’hi va haver (excepcions i matisos). Dos días, una noche (Germans Dardenne) • Dilema contemporani al món laboral: prima col·lectiva vs. mantenir el lloc d’una companya. • Mirada social pràctica i humanista: com articular solidaritat dins d’un sistema que ens individualitza. Exemples locals (rebaixes salarials, reorganitzacions a SEAT). En un patio de París (Pierre Salvadori) • Comèdia humana de pati interior: Catherine Deneuve (presidenta de veïns) i Antoine (exmúsic, nou porter) entre veïnatges, fòbies i petites crisis. • To entre tendresa i malenconia: l’obsessió d’una esquerda a la paret com a metàfora d’ansietats quotidianes. Only Lovers Left Alive (Jim Jarmusch) • Vampirs al segle XXI: Tilda Swinton i Tom Hiddleston en una elegia nocturna sobre decadència, art i supervivència. • Ambientacions a Detroit i Tànger, música hipnòtica, ritme contemplatiu i erudició (referències a Christopher Marlowe i l’ombra de Shakespeare). • Vampirisme com a estil de vida: sang “curada” i rituals sibarites, xoc amb la joventut impulsiva. Les vides de Grace (Short Term 12) • Drama social sobre salut mental i trauma en joves, amb èmfasi en el valor dels exusuàries com a mentores. • Connexió amb clubs socials i xarxa de suport a Catalunya; exhibida al Texas (impuls de Ventura Pons a cinema d’autor). Tancament • Comiat del programa i falques de Ràdio Desvern. Tertúlia rica en patrimoni, literatura, cinema i música amb un fil comú: mirada humana i memòria.

Visió general de l’episodi Un programa molt complet amb cultura, llibres i cinema. Els conductors aborden des de la conservació marina al CRAM i el patrimoni del Museu Frederic Marés, fins a una visita al Màgic Món del Tren. En literatura, destaquen el premiat Plans de futur de Màrius Serra i una immersió als Evangelis apòcrifs. En cinema, debat matisat de Boyhood, repàs de Capità Amèrica, l’humor negre de Carmina y amén i el thriller de El Niño. Es clou amb una reflexió sobre Vicky Cristina Barcelona i la imatge de ciutat. Cultura i museus CRAM: conservació marina al Prat • Centre de Recuperació d’Animals Marins al Prat de Llobregat: visites guiades amb caràcter divulgatiu i científic. • Rescats “in situ” de fauna marina: taurons, balenes i sobretot tortugues; al centre mantenen tortugues mediterrànies ferides per xarxes i plàstics. • Alertes sobre espècies invasores (p. ex., tortugues americanes carnívores) i bones pràctiques a la platja (no interferir en la posta d’ous; avisar el CRAM). • Crítica a la por mediàtica als taurons i record de l’efecte de la pel·lícula “Tiburón”. • Voluntariat i apadrinaments; exposició didàctica. Adreça i web facilitades. “La funció del CRAM és salvar, rehabilitar i conscienciar.” Museu Frederic Marés (Barcelona) • Un dels grans museus d’escultura: del romànic i gòtic al renaixement i barroc (Berruguete, Juan de Juni, Pedro de Mena…). • Peces excepcionals: relleu del Mestre de Cabestany; portalades romàniques espectaculars. • “Gabinet del col·leccionista”: 17 sales amb milers de peces (ventalls, pipes, rellotges, joguines, claus, reliquiaris…). • Entrada assequible i pati interior encisador. Màgic Món del Tren (Santa Eugènia de Berga) • Gran exposició de maquetes i un circuit de 250 m² amb cicles de “dia i nit” en 24 minuts; visitable i familiar. • Experiència immersiva que combina modelisme ferroviari, il·luminació i mobilitat de vehicles. Llibres Màrius Serra — Plans de futur • Novel·la Premi Sant Jordi 2012 sobre el matemàtic figuerenc Ferran Sunyer (tetraplègic i autodidacta) i el nucli familiar entre Sarrià i l’Empordà. • Recursos formals: capítols “inexistents” (1, 4, 8, 9…) com a joc estructural; llenguatge viu i creatiu. • Mirada crítica al paper de les dones: fortalesa vital però relegació acadèmica segons l’època retratada. “Fins que algú no encabeix aquesta llum en una xifra, ningú no pren mai cap decisió.” Evangelis apòcrifs (ed. Armand Puig) • Compendi ampli d’evangelis no canònics: textos sobre la infància de Jesús i Maria, la Passió i una secció gnòstica (Crist com a llum, eons, etc.). • Impacte polèmic: Jesús infant venjatiu en alguns textos; Evangeli de Maria Magdalena i el seu rol apostòlic. • Context històric i canònic: apartats ja al s. III i consolidats com a “apòcrifs” al Concili de Trento; descobertes de Nag Hammadi. • Debat sobre traduccions i versions bíbliques (p. ex., Reina-Valera) i guies culturals (Asimov). Música • Fons musical dedicat a Sting (64 anys) i homenatge a Janis Joplin (44 anys de la seva mort), amb comentaris sobre la seva veu blues i les addiccions. Cinema Boyhood (Richard Linklater) • Gesta tècnica filmada durant 12 anys; evolució real del repartiment i del propi director. • Lectura com a “tros de vida”: poca evolució dramàtica; destaca la trajectòria de la mare. • Debat estètic vs. temàtic: admirable com a forma cinematogràfica; percepció d’un perfil conservador en valors i classe social retratada. Capità Amèrica (Marvel) • “Factoria Marvel” en ple rendiment. El personatge s’erigeix com a soldat perfecte i recte, poc qüestionat ideològicament. • Contrapunt amb arquetips més ambigus (p. ex., Iron Man) i comentari col·lateral sobre Robert Redford. Carmina y amén (Paco León) • Seqüela de “Carmina o revienta”: humor negre de barri a Sevilla, amb Carmina Barrios i María León (premiada a Màlaga). • Arrencada impactant (mort sobtada i “gestió” domèstica), retrat coral ple de rèpliques memorables. “Dame un cigarro… a ver si dejo de fumar.” El Niño (Daniel Monzón) • Thriller de narcotràfic a l’Estret: debut de Jesús Castro, carisma i presència; persecucions en llanxes i helicòpters molt eficaces. • Repartiment potent: Lluís Tosar, Eduard Fernández, Sergi López. Continuïtat del pols de “Celda 211”. “El narcotràfic no és cosa de nens.” Debat final: ciutat i representació Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen) • Relectura crítica via Salvador Cardús: per què va disgustar aquí? Xoc entre la postal turística i l’autoimatge local. • Comparació amb “Midnight in Paris”: la llicència poètica d’Allen no pretén realisme, sinó una fantasia de lloc que pot incomodar el resident.

Visió general Episodi molt complet de Babilònia amb teatre, patrimoni, memòria històrica, llibres i cinema. Malgrat un inici de directe accidentat, l’equip ofereix un programa ric en continguts i mirades personals. Destaquen un monòleg amb compte enrere vital, un clàssic d’Agatha Christie, la descoberta de la Torre Bellesguard de Gaudí, la ruta de l’exili i reflexions de cinema contemporani i clàssic. «Una illa de pau enmig d’un oceà de destrucció» (sobre la Maternitat d’Elna) Teatre "Temps" (Quim Masferrer) – monòleg a contrarellotge • Premissa potent: i si et quedessin 90 minuts de vida? L’obra fa coincidir el temps de funció amb el temps “donat” pel metge; un cronòmetre en escena marca el compte enrere. • To híbrid: humor tendre i crítica elegant barrejats amb ombra tràgica (comiats, por de no tornar a veure el mar, etc.). • Recursos: figura del Temps (persona vestida de negre) que recorda els minuts restants; sàtira social a institucions (Telèfonica, Renfe) i toc metafísic (diàleg amb “Déu”). • Complicitat amb el públic i juguesca sobre temes candents (consulta/independentisme) sense espoilejar. "La ratonera" (Agatha Christie) – Sala Apolo • Producció coral (8 personatges) ambientada en una guesthouse victoriana (Monkswell). Clàssic del misteri on el joc és endevinar l’assassí. • Context: èxit sostingut a Londres (62 anys, ~10 M d’espectadors); versió local en castellà amb cares conegudes del teatre català. • Valor: ritme clàssic de Christie (pistes falses, arquetips deliciosos) i complicitat final del públic per guardar el secret del desenllaç. Patrimoni Torre Bellesguard (Gaudí): neogòtic, modernisme i paisatge • Història: sobre restes del castell de Martí l’Humà, el projecte modern de Gaudí (1900–1909) combina neogòtic i modernisme. • Exterior: agulla esvelta amb creu i trencadís en forma de senyera; façanes de maó i pissarra (colors pensats, pedra de Collserola), ferro forjat i canyeries amb forma d’arbre. • Interior: llum natural abundant, vestíbul amb gran làmpada i vidriera de Venus (8 puntes); sala de música amb voltes de maó; recorregut fins a les golfes. • Experiència: visites guiades des de 2013 (casa habitada, circuit parcial); vistes de Barcelona i coberta amb forma de drac visible des d’un punt concret. Memòria històrica Ruta de l’exili: MUME, Argelers i Maternitat d’Elna • Visita conduïda per la historiadora Assumpta Montellà: MUME (La Jonquera), platja d’Argelers i Maternitat d’Elna. • Argelers: recepció francesa desbordada; camps improvisats a la platja sense aigua potable ni menjar; tancament amb filferros i altíssima mortalitat. • Maternitat d’Elna: iniciativa d’Elisabeth Eidenbenz (mestra suïssa) i voluntaris per garantir parts segurs i dignes; 597 nadons nascuts. «Una illa de pau enmig d’un oceà de destrucció» "Els nens perduts del franquisme" • Llibre/reportatge (TV3) de Montse Armengou, Ricard Belis i Ricard Vinyes: robatori d’infants, canvis de noms, internats i adopcions ideologitzades. • Marc “científic” del règim (Vallejo-Nájera) que patologitzava l’“enemich” polític; testimonis i documents que fixen responsabilitats i xifres. Tancament del cercle (testimoni personal) • Descoberta familiar a Guadix: nom de l’avi inscrit en homenatge a represaliats. Vivència emotiva que reafirma la necessitat de memòria i reparació. Llibres "El paciente" (Juan Gómez-Jurado) • Thriller mèdic amb dilema ètic ferotge: segresten la filla d’un neurocirurgià perquè assassini un pacient molt poderós durant una operació. «No sóc un assassí, sóc un pare» • Ritme alt, control tecnològic del xantatgista i violència explícita; lectura àgil i efectista per a estiu. Cinema "L’endemà" (Isona Passola) • Documental amb respostes favorables a la viabilitat de la independència; peça útil per convèncer, però amb manca de preguntes que afavoreixin el debat. • Reflexió sobre l’ús del cinema com a eina pedagògica vs. propagandística; demanda d’un enfocament més dialògic. Estiu de cinema: Malick i clàssics • Terrence Malick – "The New World": mirada poètica sobre el xoc de civilitzacions (preguntes obertes, ètica de la conquesta). • "The African Queen" i "Bagdad Café": encant clàssic sobre supervivència, humanitat i vincles improbables. • "Raíces profundas (Shane)" i eco a Clint Eastwood ("Pale Rider"): mite del pistoler i refinament del gènere. "Boyhood" (Richard Linklater) • Rodada al llarg de 12 anys amb el mateix repartiment (Ethan Hawke, Patricia Arquette, Ellar Coltrane): continuïtat vital real sense trucs de càsting. • Cinema de la quotidianitat: canvis familiars, escolars i afectius; muntatge i to constants que eviten el “salt” entre etapes. "Una cita per a l’estiu" (Jack Goes Boating) • Debut de Philip Seymour Hoffman com a director: conte entranyable sobre timidesa, enamorament i superació personal (aprendre a nedar/cuinar per l’altre). • Idea clau: millorar per ser la millor versió d’un mateix, no només per agradar. Música i comiat • Fons musical amb Bryan Ferry (69 anys) i homenatge a Robert Palmer (clàssic dels 80). Tancament amb bon ambient i promesa de retrobada.

Introducció Tercera temporada de Babilònia. Retorn amb energia i equip habitual: presentació i to distès abans d’entrar en matèria. De fons, es reivindica la idea de tornar amb ganes després de l’estiu. "Va bé tallar una miqueta... i tornes amb més ganes." Art i exposicions Josep Tapiró vs. Sorolla (CaixaForum i MNAC) Tapiró (Tànger, exotisme i detallisme): • Aquarel·la amb tècniques mixtes (una mica d’oli) per assolir un quasi-hiperrealisme sorprenent. • Retrats exquisits (el santó, la núvia mora, nens prop d’un canó), amb teixits, nacrats i daurats minuciosos. • Valoració: gran desconegut i per sobre d’altres de l’època en destresa tècnica. Sorolla (llum mediterrània vs. selecció del nord): • L’exposició vista tenia massa peces del nord (llum grisa), perdent la força de la seva llum mediterrània. • Quadres valencians destacats: dones amb paraigua, nens a l’aigua, llum de tardor clavadíssima. • Context: treball al plein air amb suport de fotografies; al taller s’acabava la peça. "Algú que hagi vist el quadre de les dones amb la sombrilla ha tingut aquesta sensació de llum. La clava." “La bellesa captiva. Petits tresors del Museu del Prado” (CaixaForum) Mostra d’obres de petit format (de magatzem o zones secundàries del Prado): Rubens, Antípolis, Goya, algun Fortuny... Recorregut històric: del gòtic a l’impressionisme, peces menors i majors, però descobriments molt interessants. Recomanació: millor lectura i observació pausada; les guies trien poques peces per aprofundir. Apunt museístic: Montserrat Recordatori del valor del Museu de Montserrat i els diocesans: col·leccions notables fruit de donacions i adquisicions eclesiàstiques. Carme Malaret: “Escudellar l’abisme” (Castell de Cornellà) Ceramista i artista de Sant Just. Obra que combina materials (pedres, instal·lacions elèctriques) per crear tensió i sensibilitat. Idea central: observar ferides és un acte d’intimitat; contingut que transcendeix la tècnica. Tallers a Can Ginestar (des del 6 d’octubre): ceràmica, torn, retrat, dibuix al natural, pintura, escultura i història de l’art. Llibres Maruja Torres — “Diez veces siete” Memòria concisa que repassa la sortida traumàtica d’El País i la deriva dretana del diari. Vida personal: infantesa dura, figures familiars marcants, i tendresa envers la germanastra retrobada als 30. Estil: clar, descarnat i fidel als amics; periodisme vitalista i combatiu. Montserrat Roig — “Molta roba i poc sabó” Primera novel·la (Premi Víctor Català, 1971): trencadora amb el rol de la dona burgesa barcelonina. Estructura en capítols breus com escenes; humor i ironía, retratant la Barcelona de 1900. Context d’obra: autora periodística de pes (p.ex. “Els catalans als camps nazis”), prologada per Joan Fuster. Donna Tartt — “El Gilguero” (Premi Pulitzer) Novel·la de gran format (~1.100 pàgines) que divideix lectors: o enamora o exaspera. Trama: un nen de 10 anys, un succés traumàtic en un museu i la seva vida a Nova York i Las Vegas entre addiccions, culpes i el món de les antiguitats. Valoració: estructuralment poderosa, erudita; demana gust per l’art i la vida urbana. Lectura altament absorbent per a qui hi entra. Música Homenatge a Peret (1945–2014) amb “Borriquito”. De fons, clàssic dels 80: Dire Straits — Brothers in Arms (29 anys com a núm. 1). Cinema El Congreso Metàfora visual sobre la globalització, la imatge i el poder de la icona cultural. Barreja d’acció real i animació; proposta ambiciosa i sensorial, propera a l’“Arbre de la vida” en risc i poesia visual. Des vents contraires Drama francobelga sobre una crisi familiar que escala amb intensitat i emociona. Comparació amb “L’habitació del fill”: més coral, més aristes. Locke Format minimalista: un sol actor (Tom Hardy) en un cotxe; connexió amb l’exterior via trucades. Virtuts: muntatge i interpretació sostinguda; límits: una línia temàtica (la feina) resulta avorrida i trenca el pols. "Quan plores o rius al cinema, bé; si badalles, malament." Com entrenar el teu drac 2 Visualment potent, però guió forçat i antagonista desaprofitat. La primera part, més fresca i coherent en el retrat paternofilial. Documental del mes My Stuff (Tavarataivas) — Petri Luukkainen Experiment de minimalisme vital: un any amb tres regles • Durada: 365 dies • Cada dia només pot recuperar una sola cosa del magatzem • No pot comprar res Resultat: redescobreix l’essencial per viure i com sovintegem objectes innecessaris. Creativitat pràctica (nevera improvisada, multifuncionalitat d’objectes) i mirada humana de l’entorn. "No necessitem tantes coses." Idees clau Tapiró brilla pel detallisme i l’exotisme; Sorolla demana la seva llum mediterrània per lluir. Roig i Torres: dues veus que diuen les coses clares i qüestionen les inèrcies. El Gilguero: gran novel·la d’obsessions, pèrdua i art; absorbent si n’entres el joc. Al cinema, risc formal a “El Congreso” i “Locke” amb resultats desiguals; el documental “My Stuff” interpel·la el nostre consum.

Panorama general Últim programa de temporada amb un itinerari molt complet: viatges culturals (Roma, Saragossa i Elna), una tanda de crítiques de cinema (Polanski, Jack Ryan, cinema romanès i adaptacions literàries), i apunts musicals i literaris amb record per Michael Jackson i Ana María Matute. També apareixen fragments d’altres programes (cartellera inicial i especial musical final). "Controlava tot fins a caure exaust" — sobre Michael Jackson i la seva exigència artística Viatges Roma (4 dies intensos) • Colosseu: espectacular i inacabable; gran afluència i cues llargues. • Museus Vaticans i Capella Sixtina: visita amb guia (sales de Rafael) i explicació prèvia del Gènesi i el Judici Final (silenci obligat dels guies dins la capella). • Miquel Àngel: el Moisès a Sant Pietro in Vincoli (inspiració en Donatello), lectura simbòlica de barba-aigua i cabell-foc; reflexions sobre la tècnica i perspectiva de la volta. • Catacumbes de Sant Climent: context d’enterraments fora muralla; contrast amb les catacumbes de París (disposició d’ossos massiva). • Trastevere: ambient bohemi, encant de barri. • Gastronomia: pasta, pizza, gelats i tartufo com a imprescindibles. • Panteó: cúpula monumental de formigó romà; comparacions amb Santa Maria del Fiore (estructura de totxo i plom). • Enginyeria romana: Pons d’Alcántara, aqüeducte de Segòvia; mestres de l’obra medievals bevent de Vitruvi. • Massificació als Museus Vaticans (fins a 25.000 visitants/dia) i llegendes sobre la galeria de papes a Sant Pere. Saragossa (patrimoni, tapes i evolució urbana) • Basílica del Pilar: exterior imponent; interior barroc potent, amb trams repintats; obres d’art d’autoria catalana a l’entorn de la Pilarica. • Esglésies mudèjars i neomudèjars: decoració i detalls àrabs molt remarcables. • Tapes: el Tubo i el Rollo/Passeig de la Independència; elaboracions com tigres (musclos farcits), sardines ràncies amb tomàquet, i carns amb foie. • Museus: Pablo Gargallo, Pablo Serrano i exposicions (Goya, Zuloaga, Fortuny, Sorolla...). • Aljaferia: palau del s. X (seu de les Corts d’Aragó), sostres mudèjars espectaculars; diumenges gratuïts. • Canvi social: del passat militaritzat (època de la mili) a una ciutat més amable i segura. Elna i memòria històrica (Catalunya Nord) • Catedral de Santa Eulàlia: claustre trapezoïdal ben conservat. • Museu Josep Nerró: dibuixos i gravats de guerra (trinxeres, camps, mirada infantil). • Maternitat Suïssa d’Elna: impulsada per Elisabeth Eidenbenz, va salvar prop de 600 nadons (1939–1944) de mares refugiades (sobretot del camp d’Argelers). Protocol d’atenció mèdica i nutricional (llet en pols/condensada), suport psicològic i lactància compartida. • Memòria visual: dibuixos de nens sobre guerres (Vietnam i d’altres) recopilats per investigadors. • Context històric: dificultats d’acollida a França, internament amb filferrades a platges com Argelers; record a Antonio Machado a Cotlliure. Cinema Jack Ryan: Operación Sombra (Kenneth Branagh) • Thriller d’espionatge trepidant; Branagh dirigeix i interpreta el mafiós rus. • Repartiment: Chris Pine (Ryan), Kevin Costner, Keira Knightley. • Orígens reimaginats per a l’actualitat (Afganistan, CIA, trama financera russa contra els EUA). La Venus de les Pieles (Roman Polanski) • Adaptació d’una obra derivada de la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch (origen de “masoquisme”). • Duel interpretatiu a escena tancada: Emmanuelle Seigner i Mathieu Amalric. • Joc de dominació/submissió i dissolució entre ficció i realitat amb un gir de poder constant. Madre e hijo (Călin Peter Netzer) • Drama romanès premiat a Berlín: control matern i corrupció social en una Romania amb contrastos (Bucarest modern vs. ruralitat). • Forma: càmera en moviment constant, espais tancats (comissaria, casa), to fosc i asfixiant. Memorias de mis putas tristes (G. García Márquez) • Retrat d’un escriptor nonagenari a Barranquilla en tres etapes vitals; to iberoamericà lluminós amb ombres políticament incòmodes (virginitat i prostitució menor en context històric). • Repartiment: Geraldine Chaplin, Olivia/Ángela Molina, Emilio Echevarría. Amor sin control (Thanks for Sharing, Stuart Blumberg) • Tractament seriós de l’addicció al sexe via grups terapèutics i mentors. • Repartiment: Tim Robbins, Mark Ruffalo, (cameo de Gwyneth Paltrow esmentat), amb paral·lels a teràpies d’alcoholisme. • Impacte familiar i normes d’abstinència situacional (evitar estímuls del dia a dia). Música i llibres Record a Michael Jackson (5 anys de la mort) i comparativa amb Prince • MJ: domini absolut de l’escena, perfeccionisme i exigència física (“This Is It”). • Prince: virtuosisme, però recepció actual més minoritària. Pop 80s en antena • Wham! (“Wake Me Up Before You Go-Go”), Bronski Beat/Communards, Pet Shop Boys i revivals diversos. Llibres i obituari • Ana María Matute (in memoriam): recomanació de “Olvidado Rey Gudú”. • Lectures: El comte de Montecristo (Alexandre Dumas, pare).

Panorama general • Episodi amb dues parts: un tast inicial d’un altre programa sobre sèries de TV i, tot seguit, un especial “Babilònia” dedicat a llibres i cinema. • To amè i crític, amb recomanacions literàries i cinematogràfiques, reflexions sobre educació, adolescència, llengua i un recorregut per diversos gèneres (del gòtic/vampíric al clàssic d’autor). "Compte amb els espòilers" és un leitmotiv del primer tram, i "engrescar no és suficient, cal fons" el del bloc polític-cinematogràfic. Llibres Aprendre a redactar amb Miguel Delibes • Llibre didàctic basat en l’obra de Miguel Delibes: exercicis pràctics per a redacció clara, concisa i precisa, amb èmfasi en la descripció objectiva i la riquesa lèxica rural. • Homenatge als mestres de La Salle i a la formació rigorosa. "Ensenyava a redactar als seus alumnes amb claredat matemàtica." • Claus del mètode: - Carrils d’adjectius/substantius per ampliar vocabulari. - Condensar o expandir textos segons l’objectiu. - Realisme amb enfoc científic en la descripció de paisatges/animals. Les hores fosques (Juan Francisco Ferrándiz) • Novel·la històrica (any 997) entre Astúries i monestirs d’Irlanda: custòdia de còdexs i textos (de litúrgics a “foscos”). • Trama amb toc de misteri/diabòlic i personatges amb arc potent (com Dana, víctima d’abusos, que troba reconeixement i agència dins la comunitat). • Ritme trepidant un cop entres en el món; ecos d’El nom de la rosa, però amb veu pròpia. El adolescente cautivo (Rubén Gualtero i Asunción Soriano) • Assaig actual i accessible per a adolescents i adults (famílies i docents). No és un manual, sinó reflexió pràctica. • Els 4 pilars: - El cos robat: pressió estètica (femenina i masculina) i mites del cos musculat. - Famílies particulars: nous models, ruptures i com minimitzar-ne víctimes. - Trajectòries vitals: estudis, feina, migracions i identitat en construcció. - Equilibri precari: emocions intenses, pors, i la importància d’acompanyar i escoltar. "El problema del matrimoni és que s’acaba cada nit... i cal reconstruir-lo cada matí." (García Márquez, citat) Cinema Solo los amantes sobreviven (Jim Jarmusch) • Vampirisme contemplatiu: estètica exquisida, ritme hipnòtic i temes com l’avorriment secular, el plaer refinat (sang “pura”), i la decadència humana. • Interpretacions magnètiques (Tilda Swinton i Tom Hiddleston). Proposta poètica més que argumental. Gènere vampíric: Byzantium (Neil Jordan) i ecos • Jordan barreja poesia gòtica i cruesa quan cal, amb personatges que habiten segles i dilemes morals. • Connexions amb la normalització moderna del gènere i títols com Let the Right One In. Viva la libertà (Roberto Andò) • Toni Servillo en doble paper: líder de l’oposició cremat i germà filòsof carismàtic que el substitueix. • Sàtira política viva i elegant: engrescament vs. contingut i alertes contra el populisme. El fill de l’altre • Premissa potent (nadons intercanviats entre família israeliana i palestina), però execució fluixa; no aprofundeix en el potencial conflictiu/ètic. Cavalls i homes (Islàndia/Noruega) • Comunitat d’alta muntanya i relació home-cavall: interdependència, llibertat i límits. • Fotografia imponent; pot generar polèmica per escenes de duresa realista amb cavalls. Cazador blanco, corazón negro (Clint Eastwood) • Eastwood retrata l’alter ego de John Huston: obsessió per la caça vs. fer cinema; trobada amb l’ètica de la natura. • Apunt de context: beure/fumar com a cultura d’època, no simplificable amb ulls d’avui. Música i ràdio • Record a John Lee Hooker i pausa amb Roxette – “It Must Have Been Love” (Pretty Woman). • Tancament amb to tendre (referència a Ghost) i crida a l’últim programa amb participació d’oients.

Panorama general Programa centrat 100% en cinema amb crítiques àgils i ben argumentades de curts, novetats i clàssics, més una pausa musical de nostàlgia vuitantera. El to és proper i crític, amb especial atenció a temes socials: caste i corrupció, identitats LGBTI, memòria històrica i ètica personal. "És un magnífic retrat de com s’ajuden entre ells... la casta" (sobre Madre e hijo) Cinema en curt Curts a La 2 (Cayetana G. Cuervo) i peça de Martí • Format: presentació + entrevista + dos curtmetratges • Destaca un curt (subtitulat) amb veu en off tipus consciència interior que guia el pensament del protagonista • Curt de Martí: control policial en un descampat prop de discoteques; reacció comunitària espontània a favor d’un jove davant l’excés de zel policial • Tema clau: empatia col·lectiva vs. control; lectura social sobre com generem temptacions i víctimes Crítiques i debats Madre e hijo (Călin Peter Netzer) • Romania actual: estil gairebé documental (càmera a mà, primers plans, sensació d’ofec) • Trama: mare aristòcrata vol salvar el fill d’un accident mortal (mor un nen) usant contactes i corrupció • Eixos: maternitat possessiva/manipuladora, classe i poder, fricció generacional dins la Romania postcomunista • Moment potent: "Mama, deixa’m que sigui jo qui doni un pas..." El filo del mañana (Edge of Tomorrow) • Direcció: Doug Liman. Sci-fi d’invasió alienígena amb loop temporal (eco de Groundhog Day) • Tom Cruise com a antiheroi covard que aprèn en cada reset; paradoxes temporals ben resoltes • Emily Blunt, molt sòlida; producte entretingut i ben empaquetat 8 apellidos vascos • Comèdia d’arquetips que funciona per naturalitat (Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde) • Debat sobre tòpics i possibles seqüeles (“9 apellidos catalanes”): riure’s de si mateixos vs. reforçar clixés Azul y no tan rosa (Miguel Ferrari) • Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana • Tracta gai, trans i violència de gènere en clau de comèdia dramàtica, amb ecos almodovarians (inclou referències meta) • Dirigeix amb sensibilitat moments melodramàtics (òpera, violí), apostant per la naturalitat de les identitats La ladrona de libros (Brian Percival) • Adaptació de Markus Zusak: humanisme durant el nazisme • Repartiment: Sophie Nélisse (magnífica), Geoffrey Rush, Emily Watson • Llibres com a refugi i resistència; amistat amb un jueu amagat al soterrani; estètica i ambientació amables però punyents La vida secreta de Walter Mitty (Ben Stiller) • De fantasia interna a aventura viscuda: quan la vida s’il·lumina, els somnis desperts s’esvaeixen • Viatge visual: Islàndia, Groenlàndia, Àsia central; feel-good entranyable i optimista El crack 2 (José Luis Garci) • Neo-noir clàssic: trama farmacèutica on importa el negoci per sobre de l’eficàcia • Detectiu solitari (Alfredo Landa) i dilema moral: coherència vs. integrar-se al sistema • Garci clàssic: repetitiu per moments, però temàticament sòlid El misterio von Bülow (Barbet Schroeder) • Jeremy Irons i Glenn Close, excelsos, sostenen un relat legal d’ambigüitat calculada • El millor: retrat psicològic de l’alta societat i el buit existencial; el “qui” importa menys que el “com són” Henry: retrato de un asesino (John McNaughton) • Mirada seca i bruta a un psicòpata sense empatia; violència sense glamur • Contrast entre matar “com qui menja patates” i el soci que gaudeix del crim; final colpidor i sense redempció Robocop (2014, José Padilha) • Relectura més corporativa i política (influència directa de les empreses sobre l’Estat) • Humanitat residual vs. control farmacològic/algorísmic; menys ferotge que Verhoeven, però amb diagnòstic vigent Pauses i aniversaris Biopics i càsting • “Tina – What’s Love Got to Do with It” fa 21 anys: record d’Angela Bassett i el debat sobre semblança vs. essència en biopics (Grace de Monaco, Diana) Píndola 80s • Rick Astley – “Together Forever” (26 anys del debut): moment de nostàlgia ballable a l’equador del programa Temes transversals • Casta/corrupteles i protecció entre privilegiats (Romania post-Teló d’Acer, corporacions a Robocop) • Identitat i empatia: del docu-estil a la comèdia i el noir, el programa contraposa maneres de mirar l’ésser humà • Realitat vs. fantasia: de Walter Mitty als loops d’Edge of Tomorrow • Memòria i llibres com a resistència (La ladrona de libros)

Panorama general Episodi molt complet amb patrimoni i història (Born 1714, Baetulo–Badalona romana), lectures actuals, crítica de cinema amb estrenes i recuperacions, teatre de petit format i agenda musical. To amè amb humor inicial i petites efemèrides pop. Destacats clau • Exposició del Born: jaciment únic i audiovisual sobre el setge de 1714; lectura urbana i social de la Barcelona arrasada per la Ciutadella. • Baetulo (Badalona romana): recorregut per espais museïtzats i obertures excepcionals durant la festa romana Magna Celebratio. • Llibres: thriller històric-fantàstic “El missatger de les ombres” i la coral urbana i global “Capital” de John Lanchester. • Cinema: lectura crítica i social d’“Hermosa juventud”; feel‑good amb fons de gènere i identitat a “Los ojos amarillos de los cocodrilos”; anàlisi comparada llibre/film de “The Monuments Men”; thriller de ciència cognitiva “Mindscape”; i revisita de “En un mundo libre” sobre treball temporal. • Teatre: “Pulmons” (Sala Beckett), debat sobre maternitat, responsabilitat i petjada ecològica. • Música i agenda: OBC/Auditori (Ravel, Beethoven, Mussorgski), concerts gratuïts a la platja i cine-concerts. Efemèrides pop: Tony Hadley (Spandau Ballet) i balada de Bryan Adams amb guitarra de Paco de Lucía. “És una immersió: entens perfectament la Guerra de Successió entre les runes i l’audiovisual.” Exposició del Born 1714 El jaciment i el context • 8.000 m² de runes que documenten la vida quotidiana a finals del s. XVII al barri de la Vilanova del Mar. • Traçat de carrers visibles sota l’antic mercat; cases com la taverna del Colomer o una drogueria. • Valor arquitectònic de l’edifici de ferro del segle XIX. Pavellons i itineraris • Pavelló “El setge de 1714”: audiovisual clar sobre moviments de tropes i fases del setge. • Pavelló “De les pedres a les persones”: objectes d’ús quotidià (plats, pipes, jocs, instruments), evidenciant nivell cultural i d’oci. • Recomanat anar amb guia per entendre oficis i context urbà. Ciutadella i destrucció urbana • Explicació de la franja d’1 km arrasada al voltant de la futura Ciutadella per motius militars; risc sobre Santa Maria del Mar; desaparició de diversos monestirs. • Referències a Fossar de les Moreres i Vilanova del Pi per entendre el mapa històric. Baetulo (Badalona romana) Cronologia i espais • Ciutat romana fundada al s. I aC i ocupada fins al s. VI dC (província Hispania Tarraconensis). Declarada BCIN (1995). • Museïtzats: Termes, decumanus, casa dels dofins (mosaics), jardí de Quint Licini (amb estany) i el conducte d’aigua soterrat. • Patrimoni disseminat: mosaic de la Torre Vella (conservat en un edifici escolar), fonaments del teatre, restes del temple a l’església de Santa Maria, muralla reaprofitada per cases. Magna Celebratio (abril) • Festa anual amb recreacions d’oficis: ferrer, vitrarius, figulus, musivarius, ornatrix; exèrcit, jocs i gastronomia. • Tast de cuina romana: pa àzim, hidromel, combinacions dolç-salat i sopes vegetals. • Consell: aprofitar obertures excepcionals i visites guiades; cost popular en jornades de festa. Literatura “El missatger de les ombres” (David Zurdo i Ángel Gutiérrez) • Thriller amb doble línia temporal (segle XIII a Lleó i segle XXI) i un ens fosc que amenaça la humanitat. • Barreja de història i ciència-ficció amb to d’“entitat invisible” a l’estil de “La cosa”. • Lectura àgil i entretinguda, més de gènere que no pas literària “de pes”. “Capital” (John Lanchester) • Novel·la coral de vides creuades en un carrer de Londres: brokers, veïns grans, immigrants, futbolistes, treballadors de l’est. • Temes: globalització i immigració, precarietats i privilegis, xoc cultural, identitats en trànsit. • Estil irònic i intel·ligent, capítols curts; reflexions sobre riquesa, deute i arrelament. “La casa d’un no ha d’estar on són les arrels.” Cinema Hermosa juventud (Jaime Rosales) • Retrat de joventut precària a l’àrea de BCN; bones idees formals (ús de missatgeria, el·lipsis). • Crítica: solucions massa fàcils en el tram final; interpretacions sòlides (Ingrid García‑Jonsson). Los ojos amarillos de los cocodrilos (basada en Catherine Pancol) • Comèdia dramàtica: reinventar-se després d’un abandonament, ghostwriting entre germanes, identitat i mèrit. • To positiu amb fons sobre gènere i autonomia. Part d’una trilogia amb títols singulars. The Monuments Men (George Clooney) • Rescat d’art a la Segona Guerra Mundial. El film simplifica i patriotitza en excés el material del llibre, que és més erudit i coral. • Repartiment irregular per credibilitat “especialista”. Valor ambiental, però adaptació fallida. Mindscape (Jorge Dorado) • Thriller de memòria immersiva: un investigador entra en records d’una jove brillant que el desorienta. • Juga amb la fiabilitat i el gir final. Opera prima amb bona factura. En un mundo libre (Ken Loach) • Crítica del treball temporal i l’explotació vista des de la iniciativa individual “emprenedora”. • Loach torna a l’agit‑cinema social: directe i pedagògic, encara que a voltes esquemàtic. Teatre Pulmons (Sala Beckett) • Drama de conversa sobre maternitat, responsabilitat climàtica i por a decidir. Escenografia minimalista i ritme sostingut. • Format de taquilla inversa; interpretacions compromeses (Pau Roca i Carlota Olcina). Identificació alta del públic. Música i agenda • OBC/Auditori: Beethoven, Ravel (Bolero) i Mussorgski; celebració del 70è aniversari. • Concert gratuït a la platja (Barceloneta, davant l’Hotel Vela): repertori popular (Bizet, Verdi, Mendelssohn, Grieg). • Cine‑concerts: The Artist, El senyor dels anells, seleccions Pixar, etc. • Efemèrides pop: Tony Hadley (Spandau Ballet) i la balada de Bryan Adams “Have You Ever Really Loved a Woman?” amb guitarra de Paco de Lucía.

Panorama del programa • Conversa cultural amb tres veus (Cesco, Lourdes i Jaume) sobre natura, llibres, misteri, teatre i cinema. • Avanç de continguts reals: passejades per Collserola, Camí de Sant Jaume, misteris a partir de “Estoy bien” (J. J. Benítez), novel·la “L’estiu que comença” (Sílvia Soler), teatre: “El zoo de vidre” (Tennessee Williams), crítiques de cinema i homenatge musical a Joe Cocker i Cher. Nota: l’inici inclou un sumari; les seccions següents apunten al moment on comença cada tema realment. Natura i rutes Passejades per Collserola (Vallvidrera – entorn Centre d’Informació) • Proposta de 6 rutes curtes (1,5–6 km), ideals per a famílies, ben senyalitzades. • Itinerari destacat: Passejada de la font de la Budellera (circular): pins, alzinar, font i jardins de Forestier. • Parada cultural: Vila Joana (masia-museu), on va morir Jacint Verdaguer (1902). • Consell pràctic: mapes al Centre d’Informació (ara de pagament simbòlic) o descàrrega online. Experiències d’alta muntanya i clàssics • Pica d’Estats: vivència personal d’ascens reeixit després d’un intent fallit de travessa BCN–Montserrat (calor, any sec). • Reflexió sobre afluència massiva als cims més emblemàtics en dies assenyalats. Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) i variants catalanes • Trams finals com Monte do Gozo–Santiago molt concorreguts; formats flexibles (fer-lo per etapes, per anys). • Etapes suggerides: León → O Cebreiro i O Cebreiro → Santiago (~100+ km per setmana). • Via catalana: inici Montserrat (pas per Sant Pau del Camp a Barcelona) fins a Galícia; rutes alternatives i mil quilòmetres llargs. Misteri i més enllà: “Estoy bien” (J. J. Benítez) • Llibre de testimonis documentats sobre aparicions i missatges de difunts; frase recurrent: > “Estoy bien”. • Constants dels relats: aparicions més joves (20–30 anys), llum al voltant, missatges que condueixen a descobriments a casa; testimonis de perfils diversos (inclosa gent de l’àmbit científic). • Mirada crítica: respecte i escepticisme pel límit de la verificació científica. • Vivència quotidiana de risc (cotxe sense fre): percepció i reacció in extremis — reflexió sobre intuïció i atenció. Tangents cinematogràfiques i socials • “Melancholia” (Lars von Trier): ansietat davant la fi del món i la doble lectura entre psicologia i transcendència. • “Nymphomaniac”: límits del desig i tabús com la renúncia a la maternitat prioritzant la pulsió. • Comunitat “malasmadres”: contra el mite de la supermare; conciliació realista i repartiment de cures. • Metàfora de veïns en conflicte: importància d’arbitratge i d’entendre la “motxilla” emocional de cadascú. Llibres “L’estiu que comença” (Sílvia Soler) • Història d’amistat entre Júlia i Andreu al llarg de 50 anys, des d’un poble de mar i amb la Nit de Sant Joan com a ritual anual. • Gir tràgic que separa les mares; encontres i desencontres dels protagonistes (matrimonis, amistats, pèrdues). • Poètica d’elements: magnòlies a taula per Sant Joan; el mar com a metàfora de calma/ferotgia i cicles de vida. • To: entranyable, sensible i addictiu (“no el pots deixar”). Recomanat. Cultura popular i llengua Porxos i places porxades • Divergència catalana vs. castellana: a Catalunya abunden porxos variats i places no sempre porxades als quatre vents; exemples: Porxada de Granollers, Plaça Reial (BCN), Plaça del Mercadal de Vic. • Valor d’ús: els porxos com a espais de mercat, tertúlia, refugi de pluja i vida cívica. “Flari/Flori” segons Màrius Serra • Joc lingüístic amb la rosella (galleret): endevinar si és “monja, flari o capellà”. • Possible etimologia: contaminació amb “flaïrar” (olorar), del llatí fragrare. Música • Homenatge a Joe Cocker (70) i Cher (68): carisma, carrera i icònica imatge pública. • Tema d’escolta: “You Can Leave Your Hat On” (associat a 9½ Weeks). Teatre “El zoo de vidre” (Tennessee Williams) – Teatre Goya • Direcció: Josep Maria Pou. Repartiment destacat: Míriam Iscla (Amanda), Mar M. Calvo (Laura), Peter Vives (el pretendent). • Temes: família en crisi (anys 30, St. Louis), mare controladora ancorada en el passat, fragilitat i evasió (Laura i la seva col·lecció de vidrels). • Metàfora central: el “zoo de vidre” i l’unicorn com a símbol de fragilitat i món interior. • Moment clau: “Què vols que demani?” — la dependència de Laura davant els desigs projectats de la mare. • Valoració: punyent, densa a l’inici, molt recomanable; ressona amb altres obres de Williams sobre famílies desestructurades i culpa. Cinema Crítiques ràpides • Hèrcules: l’origen de la llegenda (Renny Harlin): acció i CGI; valor didàctic per apropar la mitologia als joves; trama justeta. • 9 meses de condena (Albert Dupontel): comèdia francesa gamberra sobre una jutgessa que queda embarassada en una nit boja; s’hi entra pel joc de la farsa. Dues mares perfectes i política italiana • Dues mares perfectes (Adore): amistat femenina radical i relacions creuades amb els fills; qüestiona moral, culpa i decisions que marquen una vida. • Viva la libertà: sàtira política italiana amb doble identitat (germans idèntics) i gir humanista; políticament incorrecta i revitalitzant. • Nota: Mindscape queda pendent per a la pròxima setmana. Recomanació social “La revolució dels àngels” (migmetratge) • Projecte independent sorgit del món radiofònic; 53’ aprox. amb col·loqui posterior. • Tema: reacció de malalts terminals davant la crisi de la sanitat i els polítics; ficció valenta i polèmica, sense fer apologia de la violència. Talls i servei públic • Falca de l’emissora i Servei Català de Trànsit: testimoni sobre accident i prevenció viària. • Tancament del programa.

Panorama general Podcast coral amb Cesc, Lourdes i Jaume ple de cultura i converses vivaces. Es combinen natura, llibres, misteri, teatre i cinema, amb to distès però amb idees sòlides. "Estoy bien" — el missatge recurrent en aparicions i experiències límit que travessa una de les converses clau. • Excursions accessibles a Collserola i records de muntanya (Pica d’Estats) i del Camí de Sant Jaume • Misteri i experiències properes a la mort arran del llibre de J. J. Benítez • Cinema d’autor (Lars von Trier) i debat sobre rols de gènere i maternitat • Narrativa catalana amb Sílvia Soler i la poètica de l’estiu i la memòria • Arquitectura quotidiana: porxos, places porxades i un tast de llengua amb Màrius Serra • Teatre: el clàssic de Tennessee Williams, “El zoo de vidre” • Cartellera: acció mitològica, comèdia judicial francesa i sàtira política italiana • Música: record a Joe Cocker i guiño a 9 1/2 Weeks Excursions i natura Collserola (Vallvidrera) • Rutes curtes i familiars (1,5–6 km) al voltant del Centre d’Informació. • Itinerari de la Font de la Budellera: de pineda a alzinar, jardins de Forestier i final a la masia-museu Vila Joana (on va morir Jacint Verdaguer). • Recomanació pràctica: rutes ben senyalitzades, mapes descarregables i plan per a un matí tranquil. Pica d’Estats i Camí de Sant Jaume • Vivència personal coronant la Pica d’Estats (contrapunt d’un intent fallit Montserrat→Montserrat), amb reflexió sobre condicions, descans i calor. • El tram final del Camí (Monte do Gozo→Santiago) com a “romeria” multitudinària i opcions de fer-lo per etapes. • Recordatori: existeix el Camí català (Montserrat→Galícia) amb passatges històrics per Barcelona (Sant Pau del Camp). Misteri i filosofia “Estoy bien” (J. J. Benítez) • Recull de testimonis sobre experiències properes a la mort, aparicions i missatges post mortem. • Constant inquietant: aparicions més joves, serenes i lluminoses que transmeten calma i pistes concretes. • Tensió entre relat viscut i verificació científica: respecte per les vivències i consciència dels límits de prova. • Debat obert sobre percepció del risc i la “intuïció alerta” en casos límit quotidians. Cinema d’autor i rols Melancholia (Lars von Trier) • Dues germanes davant l’apocalipsi: control vs. col·lapse, i com canvia el lideratge emocional quan s’acosta la fi. Nymphomaniac i el debat “males mares” • Desig, límits i tabús sobre la maternitat — derivada cap a la comunitat online de “males mares” (desmitificació de la supermare, conciliació i cures compartides). Llibres Sílvia Soler — “L’estiu que comença” • Història de Júlia i Andreu al llarg de 50 anys, trobant-se cada Nit de Sant Joan: amistat, desencontres i vida corrent amb aroma de magnòlia. • Metàfores potents: el mar (calma i tempesta) i l’estiu com a promesa de llum i conversa. • Prosa poètica, sensible i propera; lectura d’aquelles que “no pots deixar”. Arquitectura i llengua Porxos i places porxades a Catalunya • Porxos amb personalitat però sovint irregulars; poques places porxades a quatre vents (ex: Porxada de Granollers; a Barcelona, la plaça Reial). • Mirada patrimonial: porxos com a espai social (trobada, mercat, tertúlia). “Flari” (Màrius Serra) • Etimologies i jocs populars amb roselles: “monja, flari o capellà”; connexions amb flairar i tradicions orals. Música • Homenatge a Joe Cocker (70 anys) i anècdota pop de 9 1/2 Weeks amb to juganer. Teatre El zoo de vidre (Tennessee Williams) — Teatre Goya • Família ferida en la Depressió: mare controladora, fill escapista-poeta i filla fràgil i introvertida. • Simbologia del vidre (unicorni) com a fragilitat de la Laura. • Posada en escena vigorosa (Míriam Iscla, Danfis Valduz, Meritxell Calvo; dir. Josep M. Pou). • Primera part densa i punyent; segona, amb l’arribada del “pretendent”, qüestiona la il·lusió de salvació fàcil. Cartellera i recomanacions Hèrcules: l’origen de la llegenda (Renny Harlin) • Entreteniment d’acció i infografia; valor didàctic: acostar la mitologia clàssica al públic jove. 9 meses de condena (Albert Dupontel) • Comèdia judicial extravagant: jutgessa metòdica, nit d’excés i conseqüències inesperades; humor francès que funciona si n’acceptes el joc. Dues mares perfectes (Adore) • Amistat indestructible entre dues dones i la irrupció dels fills com a vector de desig i culpa; reflexió sobre moral i conseqüències. Viva la libertà (Roberto Andò) • Sàtira política italiana: doble idèntic d’un líder esgotat aporta frescor i veritat; retrat lúdic del desànim col·lectiu. Bonus • Avanç de “Mindscape” (pendents per al proper programa). • Recomanació punyent: “La revolució dels àngels” (migmetratge sobre malaltia, retallades i reacció social) amb col·loqui posterior — tema sensible i poc cobert als grans mitjans.