episodis

Resum Context i to Inici del primer festival al Metaverse català, en una data simbòlica: 14 de febrer de 2025. Retransmissió en directe des del Güella Podcast Club (Gran Via de Barcelona), amb 200 fans del món virtual presents. Ambient d’emoció i sensació d’esdeveniment històric per a les vides digitals d’avatars preparats per a una experiència immersiva i multisensorial. Presentadors i format Conduït per Eva Perales i el seu company retrobat Pep Blai. Els presentadors utilitzen avatars per accedir al metavers i “comandar la nau” en aquest viatge per altres realitats. El públic pot seguir l’espectacle amb ulleres de realitat virtual i una pantalla gegant al club. Proposta artística i direcció musical Pep Blai assumeix el repte de director musical del Batec al metavers. Selecció de cançons d’amor en català amb eclecticisme de l’última generació musical. Objectiu: recórrer el procés de l’amor, des que “salta l’espurna” fins a l’estima real. Barreges de temes populars i perles desconegudes per emocionar i fer ballar. Artistes destacats (mostra) Els Catarres La Sra. Tomasa (La Súa?) Miqui Núñez Doctor Prats Estei Gomes Mishima Els Pets Buhos Intana Helena Gadel … i fins a una trentena d’artistes. Experiència d’usuari al metavers L’organització disposa d’avatars personalitzats que guien els assistents dins del metavers. Es preveu convivència de concerts reals i concerts al metavers, consolidant un nou format híbrid. Cites destacades "Perquè això del metavers ha vingut per quedar-se." "Totes elles ens faran viatjar a través del procés que segueix l'amor des que salta l'espurna fins que arriba l'estima real." Estat d’ànim Entusiasme i complicitat entre presentadors i públic. Sensació de fer història i d’obrir camí a noves formes de viure la música en català dins del metavers.

Panorama general Un episodi de ficció sonora que inaugura el primer festival de música en català al metavers, conduït per Eva Perales i Pep Blai. El fil conductor són cançons d’“amor i desamor” d’una trentena d’artistes, amb una experiència immersiva i multisensorial: audio 360, presència, i sensacions tàctils. Tot plegat s’emet en directe des de Barcelona, amb 22.724 avatars connectats i un escenari en forma de cor que batega. "El metavers fa possible l’impossible" — els presentadors, celebrant abraçades virtuals a l’escenari i posant el focus en el metaerotisme i la proximitat emocional digital. El concepte i l’escenari • El festival, anomenat Batec, presenta un recorregut en vuit etapes pel cicle de l’amor, de l’espurna a l’estima real. • L’escenari és un cor bategant que simbolitza el pols col·lectiu de la comunitat d’avatars. • El públic entra amb avatars, és guiat per Bat Conillet (guia personalitzat) i pot viure interaccions impensables en un concert físic. Trames i moments clau Onboarding i immersió • Instruccions d’accés, creació d’avatar i acceptació legal. La producció posa en valor la cura de la UX i la presència de guies virtuals. • Subtrama: dues amigues (Despitralà25 i LlepaLlepa22) es retroben gràcies a Bat Conillet, amb flirteig i vol virtual. Més endavant volen descobrir les cabines d’amor virtual. Debats dins del metavers • Identitat i desig: diàleg punxant entre Vaginatrap i Mac Morbo sobre gènere, aparença i límits del flirteig digital. • Filosofia de l’amor digital: Romanticaire vs Madonna Bombolla confronten si un avatar pot estimar o només desitjar. Eva i Pep també discuteixen si la realitat virtual permet «enamorar-se de veritat» amb audio 360, sensors i haptics. Moments musicals destacats Rosalia — “Hentai” (bloc d’obertura) • Presentada com a balada contemporània de passió explícita i coreografia hipnòtica; al metavers, algunes fans fins i tot «l’abracen» virtualment. • Tò temàtic: metaerotisme i sobreestimulació, una explosió sensorial que porta la idea de concert a un nou terreny. Els Catarres — “Fins que arribi l’alba” • Himne d’amor present i romàntic: viure intensament «fins que arribi l’alba», declaració d’intencions del festival. • Comentari editorial: celebrar el moment més enllà dels dubtes sobre la durada; una de les peces que encén el ball. Txarango — “Junts podem arribar més lluny” (contextualitzada) • Pep revela la història romàntica al darrere: un trapecista tria l’amor per sobre de la vida itinerant del circ. • Missatge: la renúncia i el compromís com a forma d’arribar «més lluny» plegats. Oques Grasses (+ Rita Payés) — “La gent que estimo” • Retrat d’amor i por: estima com a miracle/disastre. Al metavers, juguen amb el surrealisme i «es transformen en oques», aprofitant la llibertat escènica digital. • Sensació de clímax de bloc abans de la pausa; es recorda que el viatge té «vuit etapes». El que ve a continuació • Anunci del segon bloc, “fase de seducció”, amb pistes d’artistes: Amics de les Arts, Bandini, Lildami, Detallets (trapetón), entre d’altres. • Subtrama oberta: Despitralà25 i LlepaLlepa22 volen explorar les cabines d’amor immersiu de la mà de Bat Conillet. Idees clau • Tecnologia i emoció: el metavers s’erigeix com a espai on la proximitat es recrea i es qüestiona a la vegada. • Amor multiforme: del desig cru a la tendresa compromesa, els temes avancen pel cicle complet de l’amor. • Comunitat i joc: 22.724 avatars, humor, i una posada en escena que traspassa els límits físics. • Metaerotisme i seducció: el festival no evita el debat sobre límits, identitat i intimitat digital, sinó que el posa al centre de l’experiència.

Resum general Un episodi vibrant del podcast de ficció Batec al Metavers que combina música catalana en directe, humor i reflexions sobre l’amor dins d’un entorn virtual. En aquest bloc, el fil conductor és la seducció: com ens atrevim a fer el primer pas, què implica el desig i com canvia tot quan l’escenari és el metavers. Moments clau Presentació del bloc temàtic: cançons sobre la seducció i l’impuls de fer el pas endavant. Actuacions destacades: Rigoberta Bandini, Lildami, Els Tiets i Els Amics de les Arts posen música a l’atracció, el joc i el primer petó. Guia emocional al metavers: la neuropsicòloga Maria Garau proposa 5 punts per gestionar relacions d’avatars. Exploració del metavers: escenari-cor 360, vol amb el guia, backstage premium i interacció amb artistes. To meta i còmplice: flirteig juganer entre host i guia virtual, i humor amb referents pop (Elvis, gospel, avatars). "El batec és el festival real i és un plaer volar amb tu" Actuacions i temes Rigoberta Bandini – “Aviam què passa”: invitació a llançar-se sense sobrepensar; celebrar el desig i el moment. Punts forts: empoderament, espontaneïtat, energia pop-electrònica. Lildami – “M’he enamorat al supermercat”: fantasia romàntica quotidiana que esclata en festa al metavers. Punts forts: humor, trap català, crítica a l’atreviment «virtual» vs. real. Els Tiets – “De l’1 al Què”: un joc per connectar i declarar-se sense dir-ho explícitament. Punts forts: gamificació del flirteig, papallones vs. inseguretats. Els Amics de les Arts – “Jean-Luc”: el dilema del primer petó i la decisió valenta a l’estil Godard. Punts forts: nostàlgia indie-pop, cinema d’autor com a marc romàntic. Guia per enamorar-se al metavers (Maria Garau) Realitat: mantenir criteris i límits clars, encara que tot sigui virtual. Compartir: buscar espais d’intercanvi emocional autèntic. Valia: reconèixer la pròpia autoestima i el valor personal. Autoconcepte: ser conscients de qui som (més enllà de l’avatar). Atracció: legitimar el desig, però amb consciència i respecte. "Igual que hi ha fast food i fast fashion, al metavers pot aparèixer el ‘fast love’" El metavers com a escenari Escenari-cor 360: visió frontal, dorsal, lateral i zenital; muta segons l’espectacle. Interacció: el públic pot pujar a l’escenari entre cançons i saludar artistes al backstage (ticket premium i permís de l’artista). Guia-Avatar: el Bat Conillet acompanya, fa volar i fins i tot… flirteja. Tecnologia i ritme: 34 actuacions en 4 hores, so impecable i sense canvis de backline. Temes transversals Seducció i atreviment: del «hola» que no s’atreveix Lildami al «llença’t» de Bandini. Anonimat i límits: més llibertat i menys judici, però risc de relacions fràgils i fast love. Joc i ritual: del «De l’1 al Què» al primer petó de “Jean-Luc” com a pas de maduració emocional. Tancament Avanç del proper bloc: de la seducció a la conquesta. Gag final amb Elvis i crèdits de producció de La Huella Creative Studios.

Resum del contingut Introducció Obertura poètica i multilingüe sobre l’amor (català i francès) que dona pas al Capítol 3: Conquerir. Retransmissió en directe des de la Güella Podcast Club, amb Eva Perales i Pep Blai com a veus guia en un festival fictici dins el metavers del Batec. "I després d'una petita pausa, tornem a la retransmissió... Capítol 3. Conquerir" Idees clau Conquesta i inici de la relació: del primer “ok” a les primeres cites, amb papallones i somriures. Realitat vs avatar: el que hi ha darrere l’avatar és real; responsabilitat i privacitat com a valors centrals. Metavers íntim: espai Privé per conversar, lligar i establir límits clars de consentiment. Música com a fil narratiu: cada cançó explica una fase de l’enamorament. Moments destacats i cançons 1) Doctor Prats — “Les teves pigues” Context: banda nascuda amb vocació virtual, avui imprescindible als estius catalans. Tema: acceptació de l’altre amb virtuts i defectes, amor que fa "contacte amb la fibra". Curiosa: primera composició de Guillem Boltó (després conegut per Stay Homas). Cita lírica: "Vull trobar-te totes les teves pigues... No sé què passa, però tu em toques la fibra" 2) Sara Roy & Miqui Núñez — “Tot és més fàcil” Naixement d’una història d’amor real: de l’esborrany d’una estrofa a una cançó compartida. Referents: Eufòria, Macedònia i la connexió Manresa–Terrassa. Missatge: quan l’amor flueix, "tot és més fàcil" i la por s’ofega amb la música. 3) Antònia Font — “Calgari 88” Clàssic de Lamparetes (2011) d’una banda de prestigi, pop electrònic amb imaginari únic. Relat ficcionat: parella que es promet casar-se si guanya l’or al patinatge artístic; el contrast entre mite i realitat històrica (Càlgarí 88 vs. proposta real a Xangai anys després). 4) Ginestà — “L’Eva i la Jana” Amor entre dues noies narrat amb naturalitat i final feliç; de l’adolescència a la maduresa. Impacte digital: coreografia viral a TikTok (+100k likes), anècdotes de rodatge i assaig amb peus d’escombra. Cita de l’artista: "I sobretot, sobretot, sobretot, visca l’amor." Escenes al metavers Privé del Batec: compra de tiquet, sofàs, còctels i conversa íntima entre avatars (LlepaLipa22, Batconillet). Flirteig i límits: ball sensual, sensors tàctils, i recordatori que la privacitat i el consentiment són innegociables. Humor metavers: aparicions i desaparicions d’avatars, skins (guant de reixa estil Madonna), botiga d’items i menjar al restaurant Privé. Temes transversals Responsabilitat digital: "la forma de comunicar-nos sí que és real". Privacitat: normes estrictes al Batec; el que passa al Privé, queda al Privé. Ficció i realitat: el podcast juga a creuar la narrativa amorosa amb fets històrics i cultura pop. Tancament i avanç Tancat el bloc de la conquesta, el següent pas és desig i passió. Avanç musical: veus emergents i alternatives com Jo, Julieta, Reinaldo i Clara i Xerí Maresté. Crèdits Direcció: Eva Perales. Guió i direcció musical: Pep Blai. Interpretacions: Marina Pinto, Paula Bustos, Mariona Batalla, José González, Joan Ramon Vera, Bruno de Fabrizis. Disseny sonor: Eduard Fernández. Disseny gràfic: Mònica Hidalgo. Enregistraments: Helman Castanyeda. Producció: Llorenç Peris i Toni Otero (La Huella Creative Studios).

Resum general Capítol dedicat al desig, l’amor i l’erotisme dins del primer festival al metavers, amb una banda sonora de música catalana i històries d’avatars que exploren la intimitat digital. Entre actuacions i testimonis, s’aborden temes com l’atracció, la gelosia, l’alexitímia i els nous formats d’afecte al món virtual. "Je vais te nommer l'amour, l'amour tendre... L'amor qui chant doucement dans mon cœur..." Tema i to Eix central: el desig i com es viu l’amor al metavers, entre el joc, la passió i la identitat digital. To: sensual i lúdic, amb moments de reflexió íntima i crítica social. Moments clau i música Zoo + Marala + DJ Tactel — “Llepolia/Llepolies”: metàfores fruitals i sensuals per parlar de l’erotisme i el contacte. Julieta — “A les fosques”: intimitat mística a la foscor, dos cossos que “cremen” i l’amor com a llum. Renaldo i Clara — “L’amor fa calor”: indie-pop càlid sobre com l’amor transforma i escalfa l’entorn. Xarim Aresté — “Ple d’amor”: del joc de cossos al ball de l’ànima, potència guitarrística i sentiment. "Quan fem l’amor enamorats, ens sentim ple d’amor. Aquí ja no es tracta d’un joc de cossos, sinó que és un ball de l’ànima." Trames al metavers VIP i flirteig: els hosts juguen amb la memòria de concerts i la intimitat dels avatars al backstage virtual. Conflicte entre amigues avatars: la gelosia esclata quan totes dues connecten amb el mateix avatar; es debat si al metavers “només és un avatar” o si hi ha implicacions emocionals reals. Petó virtual i gadgets: conversa sobre el dispositiu Kissinger per a petons a distància, el consens i la curiositat per les relacions online. Merch i identitat: coqueteig a la botiga amb camises hawaianes, tensió entre “poeta romàntic” i la imatge que projectem; qüestionament de si ens volem canviar “per fora o per dins”. Testimoni: Aina i l’alexitímia Clau: Aina explica l’alexitímia (dificultat per sentir i identificar emocions) i com viu l’amor des de la comoditat i no tant des de l’atracció. El metavers li ofereix un espai segur per experimentar identitats i gestionar emocions d’una altra manera. "Sé que es pot plorar d’alegria, però jo… no he plorat mai d’alegria." "És una sensació que és falsa, perquè la coneixes perquè te l’han explicat, però no perquè la sents." Idees destacades Desig vs. intimitat: del joc sensual a la complicitat profunda. Identitat digital: els avatars permeten provar rols, però també activateu gelosia i malentesos. Tecnologia afectiva: Kissinger i relacions a distància; la vibració compartida com a coordinació emocional. Música com a vehicle: les cançons funcionen com a mapa del desig i articulen el relat del capítol. Diversitat emocional: visibilització de l’alexitímia i maneres diferents de sentir l’amor. Personatges i veus Hosts: Eva Perales (direcció), Pep Blai (guió). Testimoni: Aina (Aina Zoom) — alexitímia; IG: “la salut mental importa”. Artistes: Zoo, Marala, DJ Tactel, Julieta, Renaldo i Clara (Clara Vinyals), Xarim Aresté. Esments: Alberto Herrero (DJ), David Castillo (poeta), Sopa de Cabra. Avatars en escena: Happy Bly/Blight, Llepalipa22, vaginatrap, bombolla, Batconillet. Cites rellevants "Llapolia és tot allò que ens agrada llapar... si parlem de parts sensibles del cos, et sembla prou eròtic?" "No és aquest amor de ‘vull estar amb aquesta persona perquè m’agrada’, sinó perquè hi estic còmoda." "Tot és qüestió de vibrar a l’hora." Tancament i teaser Continua el festival amb més avatars i una segona meitat carregada: Suu, Els Pets, 31 FAM i Anna Roig. Crèdits finals de l’equip de La Huella Podcast Club.

Resum estructurat Context i to de l'episodi Retransmissió en directe del festival fictici Batec al Metavers (UEIA Podcast Club) amb prop de 200 oients en directe i públic posterior a plataformes. Ambient eclèctic: del ritme a les lentes i balades, amb una guia emocional per enamorar-se al metavers. Moments musicals destacats La Su — “Tant de bo”: èxit nascut d’Instagram; cançó que el públic percep com amorosa però és de desamor. Composada “del tirón” després d’una nit que no va anar bé. Paraules clau: desamor, desig no correspost, espontaneïtat creativa. Els Pets — “Cançó d’Amor Coixinet 398”: maduresa lírica i musical; la tendresa del moment després de fer l’amor. Paraules clau: tendresa, transició a la vida normal, poesia quotidiana. Anna Roig — “Je t’aime”: declaració amorosa naïf i no tòpica, amb arrels de chanson francesa i pop català. Paraules clau: candidesa, chanson, romanticisme. Stay Homas — “Another Love Song”: to cheesy i deliberadament pastelós, enregistrada a Abbey Road, sobre el magnetisme d’algú inaccessible. Paraules clau: idealització, humor romàntic, pop contemporani. Guia per enamorar-se al metavers (punt clau) Compartir necessitats de forma explícita: posar paraules al que sentim. Evitar camins indirectes per provocar reaccions (ex.: silenci per cridar l’atenció) perquè generen frustració. Idees clau: comunicació assertiva, empatia, claretat emocional. Trama d’aventures d’avatars i dilemes Flirteig i erotisme virtual amb el bot del festival i entre avatars; debat sobre privacitat (backstage premium) i consentiment. Escena pujada de to amb desig explícit; tensió sobre “què és l’erotisme” i si pot existir sense compromís. Gir d’identitat: un avatar que es presentava com noia revela ser noi amb veu modulada per sentir-se més segur amb dones. Confl icte de confiança, identitat i límits al metavers. Posada en escena i símbols Dutxa gegant a l’escenari: metàfora del pas de l’erotisme a la vida quotidiana i la tendresa postcoital. Mirada endavant Després del bloc d’enamorament arriben dubtes, inseguretats i conflictes, amb un gir musical a trap, rock d’autor i jazz (ex.: Trent, Intana, Clara Peya, Gemma Humet). Cites rellevants "Tant de bo... realment és una cançó de desamor" — La Su "És molt important posar paraules a les nostres necessitats" — Guia del metavers "Aquesta cançó és una declaració d'amor a un verb: badar" — Lluís Gabaldà Crèdits Direcció: Eva Perales. Guió: Pep Blai. Veus: Marina Pinto, Paula Bustos, Mariona Batalla, José González, Joan Ramon Vera, Bruno de Fabrizis. Disseny sonor: Eduard Fernández. Gràfic: Mònica Hidalgo. Enregistraments: Helman Castanyeda. Producció: Llorenç Peris i Toni Otero (La Huella Creative Studios).

Resum general Fil conductor En aquest episodi de ficció musical al metavers, el diàleg sobre amor, gelosia i identitat digital es barreja amb presentacions musicals i reflexions emocionals. Eva i Pep guien un recorregut que esquiva clixés comercials i posa el focus en músiques alternatives i relats íntims. "Com vols que et parli jo de l'amor?" — una pregunta que travessa tot el bloc. Punts clau Enamorament i dependència: la Valentina de 31 Fam il·lustra els primers gelos i la inseguretat que poden esquerdar una relació. Identitat i capitalisme: Intana connecta una relació tòxica amb la pressió del sistema que “sempre demana més”. Autoestima i vàlua: Maria Garau desactiva la confusió entre gust personal i valor propi amb una metàfora clara. Acceptació mútua: en Clara Pella, l’amor implica assumir vulnerabilitats i fortaleses reals. Metavers i límits emocionals: les relacions digitals reobren debats sobre gelosia, desig i consentiment. Moments destacats i cançons 1) 31 Fam — Valentina (trap des de Sabadell) Introducció al col·lectiu (inici el 2017), to urbà i festiu amb rerefons de dependència emocional. Temes: control, gelosia, "vull que hi siguis però no vull que hi siguis". Lletres que reflecteixen l’ansietat post-enamorament i el xoc entre llibertat i possessió. "Estic molt fresc... Un perdó dels teus a mi no em serveix... Qui trenca un cor vol dir que no se'l mereix." 2) Interludi metavers: avatars, botiga i performativitat Conversa lúdica sobre avatars personalitzats, "cors" a l’espatlla i el consum de merch digital. Subtext: la posada en escena identitària i l’atracció pel look al món virtual. 3) Intana — Què vols de mi? (Núria Moliner) Perfil híbrid: arquitecta, investigadora i comunicadora de dia; cantautora de nit. L’obra fa un al·legat sostenible (àlbum Planeta Nou, 2022) i reinterpreta el desamor com a metàfora del capitalisme. "Què vols de mi, una mica més, fins que no quedi res" — la set inesgotable d’un sistema que ens exigeix i alien(a). 4) Guia emocional amb Maria Garau — la vàlua Idea central: si no agrades a algú, parla dels seus gustos, no del teu valor personal. Metàfora memorable: "A molta gent li agrada el formatge, a d’altres no; això no diu res de la qualitat del formatge." Relectura de finals no feliços: no són fracassos, sinó experiències més o menys agradables. 5) Escena d’avatars — Desig, gelosia i límits al metavers Diàlegs punyents sobre gelosia i exclusivitat en entorns virtuals. Es planteja: és possible sentir amor o desig al metavers? Quin espai hi ha per a dues o més presències? Conclusió pràctica: cal comunicar, consentir i no victimitzar-se; gaudir del pactat sense perdre’s en el drama. 6) Clara Pella — Mímulus Amor Sagàs (amb Ferran Saball) Pianista contemporània d’alt voltatge creatiu: jazz, cambra, electrònica i pop; Premi Nacional de Cultura (2019). Tema: acceptació radical de l’altra persona, amb fragilitats. "Si m’acceptes així, enganyarem el món de molts segons" — la veritat emocional com a pacte d’amor. 7) Gemma Homet — Com vols que et parli jo de l’amor? Cantautora formada a l’ESMUC, trajecte entre jazz, poesia i cançó d’autora; evita la tornada fàcil. La cançó invoca la complexitat de parlar de l’amor sense reduir-lo a fórmules. "Tothom se sent amb autoritat per parlar de l’amor, però no és una ciència exacta." Temes transversals Amor i gelosia: del glam trap a l’intimisme, l’episodi cartografia els matisos emocionals. Identitat digital: els avatars permeten joc i exploració, però reprodueixen conflictes reals. Sostenibilitat i sistema: l’amor serveix de metàfora crítica del capitalisme i de la cultura del “sempre més”. Acceptació i cura: estimar també és assumir vulnerabilitats i posar límits sans. Enllaços i crèdits Info i experiència: 3B dobles lauella.es/batecalmetavers.cat Hashtag: #BatecalMetavers Crèdits: direcció (Eva Perales), guió (Pep Blay), veus i equip tècnic de La Güella Creative Studios.

Resum general Aquest capítol del Batec (Cap. 7: Enyorar) es desenvolupa dins d’un festival musical al metavers, amb més de 70.000 avatars connectats. L’eix temàtic és l’enyorança i els diversos rostres de l’amor (romàntic i no romàntic), combinant actuacions i testimonis d’artistes amb converses de personatges sobre identitat, sinceritat i límits en avatars. Eixos clau • Enyorança positiva i no romàntica: Judit Nederman aborda l’amor de germanes i reivindica els vincles que ens sostenen al llarg de la vida. • Autoacceptació al metavers: Maria Garau defensa treballar l’autoacceptació per estimar millor, recordant que darrere de l’avatar sempre hi ha una persona. • Identitat i ètica digital: Debat intens sobre “amagar vs. enganyar” en la construcció d’avatars i la coherència personal. • Patiment amorós i himnes generacionals: Teràpia de Xoc i el seu “Sense tu” representen el dolor de l’absència (i el seu curiós making-of adolescent). • Maduresa i retrobament amb l’artista: Bet canta la perseverança i la força per volar més amunt quan l’amor acompanya. • Carta d’amor i desig de bé: Helena Gadel transforma l’enyor en gratitud i desig genuí del benestar de l’altra persona. • Límits sensorials/ètics al VR: Escena consensuada de trio amb un bot (Batconillet) que posa el focus en el desig, el consentiment i la frontera humanitat/IA. • Declarar l’amor amb estil: Mishima explora dir “t’estimo” de manera certa, clara i breu, reflexionant sobre l’estètica de la cançó popular. Temes principals 1) Enyorança i amors no romàntics • Judit Nederman destaca l’“enyorança alegre” cap a la seva germana i reivindica els amors que no són romàntics com a xarxa vital. 2) Autoacceptació i identitat avatar • Maria Garau: per estimar al metavers, cal acollir totes les parts de nosaltres (les que agraden i les que no). L’avatar pot variar físicament, però la persona al darrere és única. 3) Engany, gènere i coherència • Diàleg tens sobre enganyar-se passant per un altre gènere i el límit entre amagar i enganyar al metavers. Es contraposen: “el metavers és engany per definició” vs. “el joc de la seducció no admet l’engany”. 4) Patiment amorós i cultura pop • Teràpia de Xoc – “Sense tu”: himne d’amor/absència amb recepció massiva i una anècdota sorprenent d’origen (escrita abans de tenir nòvia). 5) Amor madur i creixement • Bet – “Que tremolin els arbres”: missatge d’esperança i empoderament emocional; els somnis floreixen quan hi ha companyia i constància. 6) Gratitud i tancament • Helena Gadel – “Et confesso”: carta d’amor que accepta el passat, celebra l’experiència i desitja el bé a l’altra persona. 7) Desig, IA i consentiment • Escena consensuada de trio amb el bot Batconillet: mostra els límits sensorials del VR i obre preguntes sobre intimitat amb agents no humans. 8) Dir “t’estimo” en català • Mishima – “Cert, clar i breu”: declaració d’amor i programa estètic d’una cançó popular: certesa, claredat i brevetat. Moments destacats i idees • “Catvers.cat” acull la primera gran festa metaversa del cor, amb assistència rècord que supera festivals d’estiu físics. • La curadoria musical enllaça enyor i patiment amb maduresa i esperança. • Recorregut emocional complet: de la manca i el dubte (identitats, engany) cap a la claredat i el compromís (dir “t’estimo”). Cites En el metavers sóc qui vull ser i portaré el meu avatar fins al final. Pots amagar, però no enganyar. Que arribi aviat a tu l’amor que pots i vols. Tan cert, tan clar, tan breu… T’estimo.

Panorama general Capítol 8 — Estimar. Un final de festival al Batec que explora com l’amor pot néixer i créixer en el metavers i si pot traspassar al món real. El programa combina trama ficcional romàntica, una guia psicològica sobre l’atracció i la gelosia al món virtual, i un recorregut musical per cançons que parlen de desig, pèrdua, maduresa i compromís. "Deixeu que el batec del cor sigui el vostre motor, ja sigui en el món real o en el metavers. L’amor és vida i viure és estimar." Trama ficcional: del desig virtual al pacte real Disculpes i reconeixements • Una parella d’avatars s’aclareix: sentiments reals vs. avatars i el desig d’"acabar bé la història". Experimentació i límits • Dins el concert virtual, les amigues-avatars proven sensacions tàctils i juguen amb la idea d’un trio; sorgeix un petó consentit i l’exploració del desig. Decisió clau: traslladar la connexió • Els protagonistes decideixen veure’s al món real mantenint l’anonimat de gènere: "Serem com a avatars en el món real." • Subtext: confiança, curiositat i respecte pels límits i la privadesa. Guia psicològica per enamorar-se al metavers (amb Maria Garao) Idees clau • L’atracció i la intimitat no són finites: estimar algú no “treu” amor a altres. • Evitar la gelosia i la possessivitat: pensar en la I en lloc de la O ("m’agrades tu i tu"). • Molta comunicació i consens si hi ha poliamor o múltiples vincles. Relacions efímeres vs. amor madur • El metavers potencia la dopamina del primer enamorament (el “dulcecito”). • Pot no reflectir l’amor madur que demana el món real; ambdues opcions són vàlides si hi ha acord. Pont al món real • Si dues (o més) persones ho trien, portar la connexió al món real és una bona opció. Si no, cap problema. Música i moments destacats Joan Dausà — "Jo mai, mai" • Cançó-narrativa sobre confessions de desig en un sopar entre amics. Tensa la línia entre amistat, atracció i veritat. Búhos — "Volcans" + making-of • Himne d’energia i passió en erupció. • Inspiració a la Garrotxa: la idea sorgeix literalment "entre volcans". Mariona Escoda — "Et deixo la mà" • Empoderament i autocura: deixar una relació que no fa bé o soltar pors i inseguretats per estimar millor. "Deixar la mà a les meves versions passades i a les inseguretats, però seguint-les estimant igual." Manel — "El mar" • Poètica del pendent d’una parella: tot ho han viscut menys banyar-se al mar. Una metàfora de culminar el que falta. Sopa de Cabra (amb Santi Balmes i altres) — "Si et quedes amb mi" • Declaració d’amor compromès per tancar el festival. Pluja de flors final com a càmera d’eco emocional del Batec. Comunitat i meta • Web del festival i playlist per reviure les gairebé quatre hores. • Crida al hashtag #BatecAlMetavers per compartir selfies i avatars. • Jocs "Jo mai, mai" entre els presentadors: humor i complicitat sobre avatars alternatius i lligams. Cloenda i idees que queden • L’episodi posa en primer pla la responsabilitat afectiva al virtual: comunicar, consentir i cuidar. • El metavers com a laboratori emocional: permet tastar l’espurna; el repte és saber què traslladar al món real. • Missatge de comiat: "L’amor és vida i viure és estimar."