episodis

Resum general Panorama del programa • Obertura amb to distès i bromes sobre l’actualitat pop (Renée Zellweger) i info tècnica d’emissió (webcam i xat de la ràdio). • Secció central dedicada a sèries de TV: balanç d’estrenes de tardor als EUA, focus en Gotham, debat sobre pirateria i dos plats forts: The 100 (T2) i American Horror Story: Freak Show (T4). • Tram final de cultura amb còmic europeu: Gipi i la seva darrera obra, unastoria, edició de Salamandra Graphic. "American Horror Story et pot agradar o la pots detestar" — un tast del to polaritzant que desperta la sèrie. Sèries de TV Balanç d’estrenes de tardor • La majoria d’estrenes han punxat (especialment comèdies romàntiques de 20’). • Excepcions: The Flash i Jane the Virgin (renovades per temporada completa). • Casos esmentats: A to Z (NBC) amb arrossegament de The Voice; The Mysteries of Laura (adaptació USA) aguanta però amb dades modestes. Gotham: soroll mediàtic vs. resultats creatives • Opinió crítica: “és horrible”; tot i així, Fox l’allarga a temporada completa i fitxa Morena Baccarin. • A casa nostra genera conversa i bones demos; a nivell global, percepció de fenomen més de descàrregues que no pas d’audiència fidel. Pirateria: dany o aparador? • Debat matisat: les descàrregues no beneficien directament la cadena, però impulsen vendes internacionals i el col·leccionisme. • Exemple: Game of Thrones (HBO) — líder en descàrregues i, alhora, creixement d’audiència i vendes de DVD. • Idea clau: si el producte és bo, la pirateria pot actuar de megàfon de fandom. The 100 (T2, The CW) • Valoració evolutiva: del pilot fluix a una sèrie sòlida i adulta al tram final de T1. • Tò marcat per violència, moral gris i ecos de Battlestar Galactica. • Audiència baixa però crítica favorable; renovació in extremis. L’escoltador encara no havia vist el 2x01. American Horror Story: Freak Show (T4, FX) • Bon arrencada: atmosfera potent i homenatge directe a Freaks (Todd Browning). • Repartiment d’alçada: Jessica Lange, Kathy Bates, Michael Chiklis, Angela Bassett, Sarah Paulson. • Marca de la casa: barreja de terror i sexualitat, números musicals anacrònics (p. ex. “Life on Mars” de Bowie; “Criminal” de Fiona Apple) — brillants per alguns, excessos per altres. • Prognosi: entusiasme moderat — podria caure en la redundància si repeteix tics. Còmic Gipi — unastoria (Salamandra Graphic) • Retorn en gran del mestre del fumetto: obra ambiciosa i lírica, tant en narrativa com en grafisme. • Dues línies temporals: un escriptor contemporani desorientat i l’avi a la Primera Guerra Mundial; s’imbricació fragmentària que construeix un to oníric i absorbent. • Estil visual: plomilla i aquarel·la; contrastos cromàtics que dialoguen entre presents. • Temes: memòria i llaços familiars, la frontera entre genialitat i bogeria, el record i la identitat. • Context editorial: Salamandra Graphic encerta amb l’autor (responsable d’obres com Apuntes para una historia de guerra o Mi vida mal dibujada). Altres moments Obertura i info d’emissió • Benvinguda, joc amb el nom dels oients del programa i indicacions per seguir el directe via web i xat de Ràdio d’Esvern. Tancament musical • Proposta de programa amb públic i entrada musical amb Angel Olsen; llarg comiat en antena. Idees clau del programa • Moltes estrenes de tardor fracassen, però The Flash i Jane the Virgin tiren fort. • Gotham divideix: èxit relatiu de cadena i mercat internacional, però crítiques creatives. • La pirateria pot actuar com a altaveu que després es converteix en vendes i fandom. • The 100 madura cap a un drama postapocalíptic més adult i arriscat. • AHS: Freak Show obre fort, entre la brillantor estilística i el risc d’excés. • Gipi signa un retorn majúscul amb unastoria: poesia visual, memòria i identitat.

Panorama de l’episodi Episodi molt complet amb tele, cinema, còmics i festival. Destaquen: Televisió: descobrim la Kingdom (MMA) de DirecTV, el debut de The Flash (CW) i el sorprenent pilot de Jane the Virgin. Indústria del cinema: debat intens sobre el megacalendari de DC (2016–2020) i els seus càstings. Còmics d’autor: novetats de La Cúpula: Peter Bagge amb “La mujer rebelde” i “Aquel verano” de Jillian i Mariko Tamaki. Sitges: resum del festival, amb els títols més potents, descobertes i grans decepcions. “El pilot de Kingdom és molt sòlid… no és el que esperes i es queda.” Televisió Kingdom (DirecTV: Audience Network) Premissa: drama coral al voltant d’un gimnàs d’arts marcials mixtes (MMA) i les vides dels seus lluitadors. To i execució: pilot contundent i rigorós, sense “escenes gratuïtes”; més personatges i relacions que no pas esport pur. Cast destacat: Frank Grillo, Matt Lauria, Jonathan Tucker i Nick Jonas (sorprenentment solvent). Referents i comparatives: • Estructura emocional a l’estil Friday Night Lights • Ombra temàtica de Lights Out (esport i turments personals) • Ecos de Warrior (Hardy/Edgerton) Recepció: crítiques positives i boca-orella discret però creixent. The Flash (CW) Tono CW: més lluminosa i juvenil que Arrow, però comparteix la fórmula del canal (gales, trobades, ritmes repetitius). Punts forts: efectes sorprenents per a CW; promesa d’introduir villans DC i crossovers amb Arrow. Audències: arrencada forta (per a CW), baixada moderada la 2a setmana; renovació molt probable. Context: temporada de pilots generalment fluixa; s’espera una evolució a l’estil d’Arrow (millora clara a la T2). Jane the Virgin (CW) Origen i format: adaptació d’una telenovel·la veneçolana; comèdia de 40’. Premissa: una noia que vol casar-se verge és inseminada per error amb l’esperma del seu cap (antic amor adolescent). To: irònic, feelgood, autoconscient (un aire Ugly Betty + telenovel·la). Rebuda: un dels millors pilots de l’any (malgrat l’any fluix en general). Cameos/música d’artistes llatins (Juanes, Paulina Rubio). Continuïtat: temporada curta prevista (10–13) amb opció a 22 si funciona. “Vas conscient del que vas a veure… i funciona.” Indústria del cinema: el gran pla de DC (2016–2020) Diagnòstic: DC/Warner arriba tard respecte a Marvel i passa de la inacció a un megacalendari fins a 2020. Riscos: • Possible saturació superheroica el 2016 • Dependència de l’èxit inicial de Batman v Superman • Suicide Squad com a jugada Guardians pot ser arriscada Càsting i direcció (crítiques): • Ben Affleck (bé com a coprotagonista), Henry Cavill (poc carisma), Gal Gadot (dubtes de presència com a Wonder Woman) • Jason Momoa (Aquaman), Ezra Miller (The Flash) generen incògnites • Zack Snyder i David Ayer no convencen tothom per al to requerit “És que és Wonder Woman… no és Regular Woman.” Tot i el escepticisme, els conductors admeten que veuran totes les pel·lis. Còmics d’autor (La Cúpula) La mujer rebelde — Peter Bagge Tema: biografia de Margaret Sanger, pionera de la planificació familiar i els drets reproductius. Enfoc: didàctic però divertit, sense hagiografies; mostra virtuts i contradiccions. Art: estil Bagge inconfusible (tendència cartoon), aquesta vegada en color. Per què llegir-la: combina història feminista i bon ritme narratiu; ideal per descobrir una figura clau (i sovint tergiversada). Aquel verano — Jillian Tamaki & Mariko Tamaki Gènere: coming-of-age estival de dues adolescents en un poble costaner. Motifs: amistat, primers desitjos, videoclub i clàssics de terror, tensions familiars. Art i to: dibuix expressiu i líric, moments silenciosos que pesen; una lectura que “s’escola sota la pell”. Quan llegir-la: funciona tot l’any, però evoca molt l’estiu. Sitges – el millor i el pitjor Premis i context Problemes de tickets (col·lapse web) van impedir veure Magical Girl (tot i ser “peli de l’any” per molts). Guanyadora: I Origins (Mike Cahill) — ciència vs religió, to New Age ben executat. Top recomanacions It Follows — terror amb subtext sexual; la favorita del programa. Aleluya (Fabrice Du Welz) — malsana i hipnòtica; Lola Dueñas espectacular. Under the Skin — ja comentada, imprescindible. The Raid 2 — acció d’alt voltatge, coreografies de nivell màxim. Relatos salvajes — venjança i humor negre accessible i efectiu. Musarañas — humor negre castís amb to d’Alex de la Iglesia. The Babadook — terror clàssic i atmosfèric (Menció Especial). Altres curiositats: What We Do in the Shadows, Réalité, El taller Capuchoc (Carlo Padial). Decepcions REC 4, Annabelle, Monsters: Dark Continent (Monsters 2), Autómata, The Guest (freda), Aux yeux des vivants (confirmació que l’èxit d’“À l’intérieur” va ser fruit aïllat). Properament Avanç de la setmana vinent: Gotham, Agents of S.H.I.E.L.D. i el pilot de The Affair (Showtime), que ha agradat molt a primera vista.

Visió general Peça llarga, minimalista i repetitiva on una sola veu construeix un relat emocional a través de tres motius principals: el comiat obert amb “Fins demà!”, una ruptura dramàtica amb missatges de resistència i el dol per en Lluís, i un tancament serè amb “Bona nit”. L’ús de la repetició funciona com a recurs rítmic i expressiu per ampliar el pes semàntic de les paraules i crear transicions d’estat. "Mare, en Lluís és mort." "I no m'espanta res." "No m'unireu mai més." Temes principals • Comiat quotidià i esperança: el mantra “Fins demà!” obre i torna a mitja peça, suggerint cicles i continuïtat. • Ruptura i resistència: aparició sobtada de frases d’afirmació personal i dissidència. • Dol i constatació de la pèrdua: repetició insistent de “Mare, en Lluís és mort”, derivant en formes abreujades (“és mort”, “mort”) que intensifiquen el xoc. • Minimalisme i repetició: la reiteració com a tècnica per generar tensió, cadència i significat acumulatiu. • Tancament nocturn: el canvi a “Bona nit” porta quietud i resol el trajecte emocional. Desenvolupament per blocs 0s–472s · Mantra d’obertura: “Fins demà!” • Repetició persistent que estableix to, ritme i expectativa. • El comiat té un component afectiu i esperançat, com si convidés a la continuïtat. 473s–737s · Ruptura i dol: resistència i la mort d’en Lluís • Entra la resistència amb afirmacions contundents: "I no m'espanta res." "No m'unireu mai més." • Eix central del dol: “Mare, en Lluís és mort” es repeteix i es fragmenta (“és mort”, “mort”), intensificant la gravetat i el xoc. • Breu intrusió no semàntica/estranya (p. ex., “немős é QA,”) que actua com a glitch expressiu i trenca la dicció. 737s–1071s · Retorn al “Fins demà!” • Reapareix el mantra inicial, ara recontextualitzat pel dol previ. • Funciona com a eco i tentativa de restablir la normalitat. 1072s–final · Tancament nocturn: “Bona nit” • Transició clara a un to calmat i conclusiu. • El “Bona nit” repetit suggereix acceptació i descans després de la tensió. Idees i recursos expressius • Repetició com a motor de sentit: cada iteració suma capa emocional. • Contrapunt semàntic: esperança (comiat) vs. pèrdua (dol) vs. serenor (tancament). • Minimalisme vocal: economia lèxica per maximitzar l’impacte. • Transicions sonores: petites interjeccions (p. ex., “Oh!”) marquen canvis de fase.

Visió general L'episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars (aproximadament cada 30 segons) al llarg de tota la durada registrada. No hi ha canvi de temàtica, ni desenvolupament d'idees, ni diàleg entre interlocutors. Punts clau • Estructura única: una sola expressió repetida contínuament. • Ritme temporal: ~30 segons entre cada iteració (amb petites variacions puntuals). • To i funció sonora: calm i minimalista, amb possible intenció d’experiment sonor o peça repetitiva. Temes principals Salutació nocturna • Reiteració de la salutació "Bona nit" com a únic contingut verbal. Repetició i minimalisme • Ús de la repetició com a recurs estructural i estètic. • Absència de narració, arguments o segments diferenciats: no es desenvolupen temes addicionals. Detalls destacats • Patró temporal constant: la frase es pronuncia a intervals regulars durant tota la transcripció fins al segon 3719. • Cap convidat ni intercanvi: no hi ha entrevistes ni comentaris; no s'introdueixen noves idees. • Coherència formal: la peça es manté uniforme de principi a fi. Cita representativa "Bona nit" Conclusió Episodi purament minimalista i repetitiu: es pot entendre com una peça d’ambientació o un loop vocal. No hi ha seccions temàtiques diferenciades; tot el contingut és la mateixa salutació reiterada durant tota la durada indicada.

Obertura i debat "truqueu-nos, dieu-nos què us ha semblat Gotham" • Línies obertes (93-372-3661) per recollir opinions dels oients sobre el pilot de Gotham i altres temes d’actualitat audiovisual. • Oscars 2014, selecció espanyola: debat sobre la tria de l’Acadèmia de Cine Espanyola de “Vivir es Fácil con los Ojos Cerrados” per representar Espanya als Oscars. Comentaris irònics sobre la pel·lícula i Javier Cámara. • Tono desenfadat i participatiu, convidant els oients a opinar, discrepar i “rajar” si cal. "lo importante no és el destino, és el viaje" Benvinguda i cortineta • Presentació del programa: Fluzo — "l'única cosa del món que no és un plagi de Mr. Wonderful" • Cortineta musical amb un gag recurrent que juga amb “Fácil con los Ojos Cerrados” i un loop de “Fins demà!” abans d’entrar al bloc musical. Música A Sunny Day in Glasgow — “Boys Turn Into Girls (Initiation Rites)” • Introducció del primer tema del dia: indie-pop amb aire noventer. • Es cita l’àlbum del 2014 (“Went Absent”, com s’esmenta al programa) i es remarca que “sona guai”. • Tono distès i burleta entre presentadors; es dona el nom del grup, cançó i disc, i s’anima a escoltar-lo a Spotify. Còmics Qui és Anthony/Antoine Pastor • Autor de còmic d’origen francès (pares espanyols), publicat a La Cúpula. • L’obra prèvia “Castilla Drive” va guanyar a Angoulême el premi al millor Polar (gènere policíac francès). “Caramelos Atómicos” — Trama i món • Protagonista: Sally Salinger, esposa d’un detectiu desaparegut que assumeix alguns dels seus casos. • Cas inicial: investigació d’un empresari sospitós d’estar embolicat amb la secretaria. • Context: univers propi al voltant de “Castilla Drive”, amb una atmosfera contaminada/nuclear i una joventut addicta a uns “caramels energètics” — els “caramelos atómicos”. • Població del relat: skaters, aspirants a estrelles del rock, festival de rock i ecos de costumisme en clau de gènere. Estil i tons • Barreja de cinema negre clàssic amb sensibilitats post- (post-tot, neo-noir), referències a Gus Van Sant en els passatges de joventut i half pipe. • Explicació del terme Polar com a etiqueta francesa del gènere policíac/noir. • Ritme: punt de partida senzill que es va enrevessant de forma natural, desplegant el “caldo de cultiu” i l’univers de personatges. Veredicte • Inici que pot “grinyolar”, però enganxa i es torna addictiu. • Recomanació clara: una de les novetats destacades de La Cúpula; no cal haver llegit “Castilla Drive” per gaudir-ne, però en comparteix personatges i ambient. Tancament • Sortida amb loop humorístic de “Bona nit” — un comiat allargat i juganer que tanca l’episodi.

Panorama general del programa Tornada de temporada amb molt de contingut cultural: televisió i sèries, una polèmica musical tecnològica, un bloc extens de còmics i estrenes de cinema. A la part final de l’àudio, arrenca un segon espai (“Babilònia”) centrat en art, llibres i més cinema. "Gratuíto, pero para la gente de Apple" — debat punyent sobre el llançament del disc d’U2 a iPhone. Música i tecnologia U2 + Apple: el disc que va aparèixer sol al teu iPhone • Tema clau: Apple va fer aparèixer el nou disc d’U2 als iPhones d’usuaris sense demanar permís. • Impacte: queixes per intrusió i per desconeixement del grup entre molts joves (memorable: "¿Quién es este tal U2?"). • Idees fortes: - Contradicció percebuda entre “gratuït” i ecosistema tancat. - El debat obre la tarda amb sorna però planteja el fons: límits del màrqueting agressiu. Televisió i sèries “Glue” (E4): adolescent, rural i amb to de neo-noir • Premissa: joves d’una Anglaterra rural implicats en un crim; drogues i paisatge idíl·lic que s’esquerda. • Claus de la producció: 44 min/episodi, 8 capítols, càsting jove desconegut però molt sòlid, fotografia marca de la casa E4. • To i referents: ingredients adolescents + misteri efecte-poble a l’estil de Broadchurch (però amb joves al centre). Remakes USA: resultats desiguals • Red Band Society (remake de “Polseres Vermelles”, FOX): estrena amb ~4M i 1.3 en demos; to percebut com massa demagògic; curiositats d’adaptació (un protagonista “Jordi”, aquí mexicà). • The Mysteries of Laura (NBC): ~10M i 2.0 en demos amb lead-in d’America’s Got Talent; crítiques molt dures, canvi d’horari immediat per provar millor encaix. Tendències d’audiència i novetats • Networks desgastades i fragmentació d’audiències; el cable creix (FX, etc.), mentre CBS domina en sitcoms i franquícies de procedimentals. • Curiositat destacada: “Galavant” (ABC), musical medieval amb to camp i autoirònic, molt esperat pels conductors. Pilots i TV movies • Brian Fuller: High Moon rebutjada per Syfy però emesa com a TV movie per amortitzar; precedent similar amb Mockingbird Lane. Còmics “100 Bales” (Azzarello/Risso) — reedició ECC • Reedició en 10 volums (fins al 5 publicat): oportunitat per recuperar un clàssic de Vértigo. • Món i trama: teixit criminal entre The Trust i els Minutemen; de l’aparent procedimental inicial a una guerra oberta de llarg recorregut; spin-off d’“Hermano Lono”. • Per a qui: fans del noir modern, trames trencades, personatges grisos. “Predicador” (Garth Ennis) — nova edició de luxe • Road-movie blasfema i macarra: un predicador que decideix “anar a buscar Déu per partir-li la cara”, acompanyat d’un vampir i d’una antiheroïna carismàtica. • To: transgressora, desvergonyida i sorprenentment emotiva; antagonistes icònics (delirants, memorables). • Context: nova reedició en 9 toms; adaptació televisiva en marxa (Seth Rogen implicat). Richard Corben — “La casa en el confín de la Tierra” • Adaptació de William Hope Hodgson per Richard Corben, mestre del fantàstic i l’horror gòtic (estil bizarro i detallista). • Per què ara: rescat d’un títol esgotat; gran compra per a amants del terror atmosfèric i del traç únic de Corben. Batman (Doug Moench/Kelley Jones) — Grandes Autores de Batman • Etapa 1995–1998: retorn de Batman a racons foscos i terrorífics de Gotham. • Estètica 90s de Kelley Jones (exageració, dents serrades) amb bona narració de Moench. Superman/Wonder Woman (Charles Soule) • Nova sèrie que oficialitza la relació entre els dos herois. • Punts forts: guió clar i equilibrat (acció + introspecció); dibuix eficaç de Tony Daniel en seqüències d’acció. Cinema Recomanació: “Joe” (David Gordon Green) • El millor Nicolas Cage en anys: drama rural dur i punyent sobre redempció i fugida de la misèria moral; amb Tye Sheridan. • To i impacte: va “picant pedra” fins deixar-te tocat per dins; parenta amb Mud pel seu imaginari de deep America. • Altres mencions: Boyhood queda per a pròxima conversa. Extra: Arrenca “Babilònia” (segon programa a l’àudio) Presentació i sumari • Equip: Xesco, Rosa, Jaume i David (Lourdes s’incorpora la setmana següent). • Temes promesos: art (Sorolla, Tapiró, “La bellesa captiva” del Prado), llibres (Maruja Torres, Montserrat Roig, El jilguero), cinema (El Congreso, Locke), música (Peret; fons de Dire Straits — Brothers in Arms). Art: Tapiró (MNAC) vs. Sorolla (CaixaForum) • Tapiró: aquarel·les de precisió hiperralista amb tècnica refinada (control de l’aigua, possible barreja amb oli), temàtica exòtica de Tànger; va viure-hi dècades i venia a París/Londres on l’orientalisme era tendència. • Sorolla: grans formats i llum mediterrània; el contrast amb Tapiró (visto abans) pot fer-li flac favor en percepció de detall vs. grandesa. • Clau de lectura: dues vies de realisme — detallisme minuciós vs gest i atmosfera — que no competeixen sinó que dialoguen.

Panorama general Programa llarg amb dues parts. Primer, l’últim “Condensador del Flux” de la temporada a Ràdio Desvern: to festiu, línies obertes als oients i moltes recomanacions de sèries, còmics i cinema. Després, arrenca “Babilònia” amb un bloc viatger sobre Roma. "Últim programa de la temporada… al setembre ens tornem a trobar." Crida a l’audiència: telèfon obert per acomiadar la temporada i compartir recomanacions. Projecte local: invitació a participar a la sèrie de Festa Major, Sant Just Fiber Sweat Hot Hit (rodatge al juliol; extres del poble i rodalies). Televisió i sèries (amb Barry) Teen Wolf S4 (MTV) i la comparativa amb True Blood Teen Wolf: sèrie “mala però funcional” en la seva pròpia lliga; el que funciona és la dinàmica de colla tipus Scooby Gang. Temporada prèvia amb to “japonès” (samurais/ninjes); aquest inici de temporada viatge a Mèxic amb el clàssic “filtre groc”. “Adaptació” només en el nom: és una reimaginació total. True Blood: record de les millors temporades (1a–2a) i del seu to de soap fantàstic desfasat, però amb carisma. Estrenes d’estiu i retorns Rectify (Sundance): drama “otoñal” i contemplatiu; ideal per veure amb calma. Novetats destacades Dominion (Syfy): spin-off de Legion. Hortera amb orgull, “àngels vs humans” en una Las Vegas futurista. Entretinguda si s’accepta el to pulp. The Last Ship (TNT, prod. Michael Bay): vaixell militar en un món amb pandèmia global. Èxit d’audiència; podria ser “el nou boom de TNT”. Notes de producció: pilot de Jonathan Mostow; diversos episodis per Jack Bender; repartiment amb Eric Dane, Rona Mitra i Adam Baldwin. Tyrant (FX): fill pròdig que torna a un país àrab fictici governat pel seu pare dictador. Vende Homeland-like, però deriva a soap polític. Ritme exigent (episodis de 55’). Trucada de l’oient “Sidney” (debats i recomanacions) The Last Ship: premissa de catàstrofe “tancada” al vaixell que funciona com a thriller maximalista però compacte. True Blood: defensa aferrissada; malgrat els excessos, segueix sent divertida i amb secundaris potents. Arc de les fades, “una merda… divertida” que va acabar sent un plus. Tyrant: plantejament prometedor (eco Líbia/Gaddafi). Recomana “deixar-la créixer” sense esperar Homeland. Halt and Catch Fire (AMC): la seva gran aposta de la temporada. Drama tecnològic als 80 a Texas (Silicon Prairie), ambient i ritme molt cuidats. Interpretacions destacades (Lee Pace) i capçalera/fotografia molt treballades. “És la millor estrena nova; recomanació viva.” Explicació del títol: comando que “atura-ho tot i crema” (parada total del sistema). Còmics (novetats imprescindibles) Alan Moore — La Cosa del Pantano (ECC) Edició en sis volums de tapa dura que ordena i dignifica l’etapa fundacional de Moore al personatge (amb Stephen Bissette i John Totleben). Clau: número “Lliçó d’anatomia” i el gir existencial/ecologista amb to de terror psicodèlic molt característic. Osamu Tezuka — La canción de Apolo (ECC) Inèdit en castellà; volum únic (~500 pàg.). Odissea d’un noi amb impulsos psicòpates que ha d’“aprendre” l’amor. Barreja de conte simbòlic i passatges sòrdids; no és manga infantil. Mostra l’enorme fluïdesa narrativa i recursos de Tezuka. Música Tornada de The Antlers amb el disc “Familiars”. Cançó d’entrada i comentaris sobre el retorn del grup. Cinema: avanç d’estrenes d’estiu (repàs ràpid i punyent) Imprescindible de la setmana The Immigrant (El sueño de Ellis, James Gray): drama d’epopeia migratòria als anys 20. Gran cinema: direcció, interpretacions i posat clàssic impecable. Altres setmanes/novetats Autor i gènere: Open Windows (Nacho Vigalondo, premi de guió a festival de gènere), Un toque de violencia (Jia Zhangke), Borgman (guanyadora a Sitges), Foxfire (Laurent Cantet), Mi otro yo (Isabel Coixet, terror amb Sophie Turner), De caballos y hombres (Islàndia). Blockbusters i crowd-pleasers: Dawn of the Planet of the Apes, Guardians of the Galaxy, Sex Tape, The Expendables 3, 22 Jump Street, Jersey Boys, Hércules, El Niño. Segment addicional: “Babilònia” (inici de programa) Viatge: Roma (pinzellades d’art i patrimoni) Museus Vaticans i Capella Sixtina: visita guiada i lectura prèvia dels plafons explicatius (Gènesi i Judici Final). Miquel Àngel: execució monumental, perspectiva i iconografia; referència a “El tormento y el éxtasis”. Record dels Botticelli als registres baixos (més enllà de Miquel Àngel). Basílica de Sant Pere: contemplació de la Pietat. San Pietro in Vincoli: el Moisès de Miquel Àngel, influència de Donatello (posat i gir del cap), detalls de símbols (barba-cabell, aigua-foc). Idees clau Teen Wolf funciona pel grup, no pel guió; Dominion i The Last Ship són “plaer culpable” d’estiu; Tyrant pot dividir opinions. Halt and Catch Fire rep la recomanació contundent de l’oient: millor estrena nova. En còmics, dues edicions essentials: el cicle de Moore a Swamp Thing i l’obra madura de Tezuka. The Immigrant és el “must” cinematogràfic de la setmana. A Roma, la lectura i el context prèviament explicats multipliquen l’experiència a la Sixtina.

Resum general Dos programes en un mateix flux d’àudio. Primer, un episodi d’“El Fluzo” (sèries, còmics i cultura pop) amb: Sèries: balanç de la T1 de Faking It (MTV) i debat intens sobre el final de temporada de Fargo (sense spoilers). Actualitat: com el Mundial de futbol afecta la cartellera i les sales. Comunitat: crida de càsting per a la minisèrie local “Sant Just Fiber Sweat Hot Heat”. Còmic: ressenya de Pacífico (BD apaisada ambientada en un submarí nazi). Música: tema d’Owen Pallett del disc In Conflict. Llibre: Hombres fuera de serie (Difficult Men) de Brett Martin, sobre l’“edat daurada” de la TV (HBO, FX, AMC...). Després, comença “Babilònia” amb un especial literatura i cinema, centrant-se en: Didàctica de l’escriptura: Aprende a redactar con Miguel Delibes (Jorge Urdiales): metodologies, exercicis i context històric de la formació de Delibes. “Som feliços quan veiem sèries, però som més feliços quan s’acaben.” — Barry, sobre el ritme de temporades i l’inici de les sèries d’estiu Punts forts i idees clau 1) Sèries i televisió (El Fluzo) Faking It (MTV) • Temporada 1 de 8 episodis, ja renovada. • Funciona especialment el personatge d’Amy i el seu autodescobriment. • To lleuger, sense humor negre; eficaç per a “ratets morts”. Fargo (miniserie/FX) • Pilot potent i personatges arquetípics a l’òrbita Coen. • Crítica principal: en el tram final, un gir “dubtós” i una resolució freda que “perd intensitat” i no capitalitza del tot el set-up. • Debat sobre si està “sobrevalorada” i si imita Coen sense trobar prou personalitat. • El consens extern apunta que és “bona sèrie”, però hi ha dissens intern pel ritme i alguns excessos gratuïts de violència a l’últim episodi. • Nota de producció: temporada escrita per Noah Hawley (showrunner únic); dubtes sobre la fórmula per a una hipotètica T2 (continuïtat de Molly o reset antològic). Mundial vs. cinema • Menys estrenes i alguns cines tanquen en dies clau. • Campanyes publicitàries centrades en la selecció espanyola; impacte en audiències TV i assistència a sales. Comunitat i crida • Càsting obert per a la minisèrie local “Sant Just Fiber Sweat Hot Heat”: 5 capítols de ~5 minuts; es busquen sobretot extres. • Contacte: sjdlaserie@gmail.com Còmic – Pacífico (BD) • Format apaisat que reforça l’espai longitudinal del submarí a la Segona Guerra Mundial. • Arrenca com a drama bèl·lic i vira cap a al·legoria sobre llibres, cultura i censura nazi. • Dibuix notable (color suggeridor) i posada en pàgina coherent amb l’ambient claustrofòbic. • Recomanat per la seva potència visual i subtext cultural. Música – Owen Pallett (In Conflict) • Pista destacada dins del seu àlbum; pausa musical entre seccions. Llibre – Hombres fuera de serie (Difficult Men) • Brett Martin radiografia l’“edat daurada” TV: The Sopranos, The Wire, Six Feet Under, The Shield, Mad Men, etc. • Darrere de càmera: Chase, Simon, Ball, Ryan, Milch… tensions creatives, notes de producció i xocs amb cadenes (HBO, AMC, FX). • Molta informació i spoilers substancials: recomanat si ja has vist les sèries. 2) Especial “Babilònia”: Delibes i escriptura Aprende a redactar con Miguel Delibes (Jorge Urdiales) • Manual didàctic basat en l’obra i la formació de Miguel Delibes. • Metodologies: versificació, narracions, descripcions, exercicis de condensació i enriquiment lèxic (carrils d’adjectius/substantius). • Context històric: educació a Valladolid; docència en col·legis religiosos i la seva claredat “matemàtica” a l’hora d’escriure. • Defensa del valor dels mestres i de l’arrelament al camp i al llenguatge popular com a font d’autenticitat. Recomanacions ràpides • Si t’interessa TV d’autor: llegeix Difficult Men (amb precaució d’spoilers). • Per a còmic europeu diferent: Pacífico destaca pel format i la metàfora. • Vols participar en una sèrie local? Escriu a sjdlaserie@gmail.com per “Sant Just Fiber Sweat Hot Heat”. Notes de to i contingut Sense spoilers sobre Fargo a l’aire, però es comenten crítiques de ritme i resolució. Faking It: èmfasi en el viatge identitari d’Amy com a millor fil narratiu. Ambient distès amb humor, meta ràdio (problemes tècnics) i interacció amb el xat/telefon.

Visió general del programa Programa gravat en rigorós diferit amb to distès i humor. Presentació del format, horari i vies de contacte. A partir d’aquí, el programa s’endinsa en sèries i indústria audiovisual: Orange Is the New Black (T2), el mercat del streaming a Espanya (Netflix, SGAE, Filmin, Yomvi), un episodi clau de Joc de Trons dirigit per Neil Marshall, l’aposta de PlayStation per produir sèries amb Powers, i un repàs divertit a les Monster Movies de Syfy. "Sigue siendo droga pura" (sobre OITNB T2) Orange Is the New Black — Temporada 2 (primeres impressions) Idees clau • Ritme addictiu: capítols d’1 h que passen com si fossin de 20 minuts. • Més coral, menys moments icònics: la T2 reparteix protagonisme; funciona, però li falta una espurna de “moments clau” de la T1. • Binge-watching controlat: es recomana dosificar per gaudir-la millor. Netflix i el VOD a Espanya: obstacles i oportunitats Barreres d’entrada • SGAE i cànons: el cost d’aterrar a Espanya seria prohibit en comparació amb altres mercats. • Hàbits de consum: altes taxes de descàrrega il·legal i ús limitat de video on demand. Què funciona i per què • Contingut exclusiu com a clau: si no es pot baixar fàcilment, més gent paga. • Casos locals: Filmin com a exemple d’oferta ben tractada al públic. Carmina o revienta (estrena simultània VOD + cinemes) va demostrar que el model pot sumar taquilla. • Model “day-after”: Yomvi/Canal+ Series amb estrenes l’endemà (p. ex. Orange i Joc de Trons en VOSE) mostra que “voler és poder”. Parallels i models • Spotify: l’exemple de pagament per evitar publicitat mostra que el públic paga per comoditat i facilitat. "Queriendo se puede" (sobre veure legalment estrenes el mateix dia/endemà) Joc de Trons — L’episodi de Neil Marshall Lectura de l’episodi • Direcció impecable: episodi d’acció ben rodada i amb pols cinematogràfic. • Crítiques per "massa acció": paradoxal després de temporades on es demanava més espectacle. • Avanç de trama limitat, però coherent com a penúltim episodi de temporada. "¿Quién quiere tramas habiendo Toñas?" (broma sobre prioritzar l’acció) PlayStation produeix sèries: Powers Notícia • PlayStation (Sony) entra en producció de sèries; desembre: estrena de Powers, basada en el còmic de Brian Michael Bendis. Context i expectatives • Projecte amb historial a FX (pilots que no van quallar). PlayStation el rescata. • Referència a Amazon Studios: d’inicis irregulars a pilots com Transparent que apunten maneres. • Desig de to a l’estil FX (atrevit però sense l’excés d’HBO) per encaixar el material. Syfy i les Monster Movies “casposes” (+ proposta d’especial) Estat del canal • Tendència a animal mashups i sèries derivades de films com Legion (sèrie posterior). Títols esmentats (fandom guilty pleasure) • Sharknado (i la seqüela), Megapiraña, MegaShark vs. Giant Octopus, Pirañaconda, Shark Sands (tiburons a la sorra), “Ice Rock Trackers”… Idea de programa • Proposta d’un espai nocturn tipus Mystery Science Theater per veure i comentar aquestes pel·lícules en directe. Tancament • Acomiadament de la secció de sèries del Barri i cua llarga de comiats amb repetició de “Bona nit”. • Recordatori de contactes i blog del programa.

Resum general de l’episodi Sèries i televisió 24: Live Another Day (debats extensos) Valoració entusiasta del retorn: “és el mateix sent el mateix”; Jack Bauer continua sent Jack Bauer i això és exactament el que vol el públic. Context i trajecte: 9a temporada, format escurçat (12 episodis), acció a Londres, fidelitat als codis de la sèrie, record de Redemption i els alts/baixos post‑S5. Reflexió sobre l’era pre‑spoilers i com 24 encara es pot veure “verge”. Comparacions amb altres sèries i cinema: menció a Mad Men/Breaking Bad i l’exemple de Godzilla per parlar de “fidelitat d’identitat”. Spoilers i Juego de Tronos Queixa recurrent sobre spoilers a xarxes. Cas comentat: Lena Headey i una foto d’Instagram que, vista a posteriori, esdevé un “macro‑espòiler”. Dinàmiques de rodatge i bon rotllo del repartiment vs. perill d’avançar trames a xarxes. Halt and Catch Fire (AMC) Nova sèrie dramàtica ambientada als 80 sobre “genis informàtics”, amb to drama industrial i conspiranoia lleu. Contrast amb Silicon Valley (HBO): la segona és comèdia tecnològica; H&CF és period drama tecnològic. Repartiment destacat: Lee Pace, Scoot McNairy, Mackenzie Davis. Debat col·lateral sobre calendari AMC i el model de temporades partides (Mad Men; referència també a Breaking Bad) i l’edició domèstica. Fargo (sèrie) Recepció irregular: capítols molt bons (p. ex. episodi 6) i d’altres que “apunten avall”; recomanació intermitent (“margarita”: avui sí, demà no). Marvel al cinema i TV Ant‑Man Crisi creativa: marxa d’Edgar Wright per “diferències creatives”. Jocs i reaccions a la indústria (foto de suport de Joss Whedon), i directors que declinen rellevar el projecte. Incerteses sobre el to (més humor?) i la continuïtat del càsting (Paul Rudd segueix en principi). Daredevil (sèrie) Canvi de showrunner: sortida de Drew Goddard i entrada del responsable de Spartacus (confirmació via xat en directe). Còmics (especial Panini) Fatale d’Ed Brubaker i Sean Phillips (Image; ed. Panini) Noir amb component sobrenatural (sectes satàniques, destins fatals) i doble línia temporal (present/anys 60). Punts forts: atmosfera, cliffhangers, ritme i densitat narrativa; sèrie referent del noir contemporani. FF – Future Foundation de Matt Fraction i Mike Allred “Quatre Fantàstics” alternatius amb esperit pop, meta i festiu; aparicions dels autors dins el còmic, to experimental i molt llegívol. Equip destacat (Hulk, Medusa, Ant‑Man, Darla Deering) i arc que aprofita la marxa temporal dels Fantàstics clàssics. Evolution Comics (Panini) — línia alternativa Cuttlas de Calpurnio (volum antològic): el cowboy minimalista, humor existencial i experiments de narrativa; recopilació de tires recents (p. ex. 20 Minutos). Taxi Driver de Vier: vinyetes de guàrdies nocturnes en taxi per la Barcelona contemporània; gags d’una pàgina que acumulen context social (guiris, nits, excés) amb to costumista. Música i comunitat Cançó: “Tarifa” de Sharon Van Etten. Crida oberta: participació per a la minisèrie local de Festa Major: “SJD la sèrie” (Sant Just Fiber, Sweat, Hot, Heat) 5 capítols de ~5 minuts; es busca gent de Sant Just amb ganes de sortir-hi (actors i no actors). Contacte: sjdlaser...@gmail.com (adreça indicada diverses vegades al programa). Altres moments destacats Debat sobre maratons d’Indiana Jones al cinema i el doblatge vs. versió original. Recordatori de vies de contacte del programa (xat web, telèfon en directe, blog i e-mail) i interacció amb l’audiència en temps real. “Jack Bauer fent de Jack Bauer… i a qui no li agradi, que es posi fulles.” “És el mateix sent el mateix.”

Panorama del programa Context inicial • El conductor anuncia que el Xavi Roldán és al Primavera Sound i que tindran incidències tècniques amb la música. • El focus del programa: sèries (amb el Barrí), cinema, una connexió en directe amb el Primavera Sound, i recomanacions de teatre i novetats domèstiques. Sèries: Hannibal (Temporada 2) i tendències Hannibal T2 (NBC) • Salt de qualitat respecte la T1: menys casos procedimentals i més trama horitzontal i profunditat emocional. • Tono i violència de “cable” en una cadena en obert: “No pega en una televisión en abierto… es cable puro”. • Mason Verger entra en joc (Michael Pitt) amb un arc “turbio” i impactant. • Eix Will–Hannibal com a “romanç encobert” que torna boig el fandom i culmina en una season finale molt potent. • Renovada malgrat les baixes audiències; la sèrie dona prestigi de marca a NBC i fa “més soroll”. Hugh Dancy, nominat als Critics’ Choice. "Yo la dejo ahora como una de las mejores del año." "Hace más ruido y le da una imagen a la cadena." • Formats: 13 episodis / ~40'. Recomendació clara: molt recomanada. Durades i “l’hora televisiva” britànica • Es comenta el xoc de les sèries de 58–60' i la dificultat de fer-ne maratons. • Exemples: Prey (3x40', “bazòfia”) i Happy Valley (BBC, molt ben valorada però “bestia” i llarga, ~58'). HBO i fi de True Blood • HBO és l’exemple de cadenes que omplen l’hora amb qualitat (The Wire, Soprano, Boardwalk Empire…). • True Blood s’acomiada aquesta temporada: record dels bons inicis i caiguda posterior. Upfronts 2014: el que ve per canals ABC • Galavant: comèdia medieval i musical (toma “Frozen en real”). Proposta curta, boja i original amb risc de cancel·lació ràpida però potencial per deixar episodis memorables. FOX • Wayward Pines (M. Night Shyamalan): to Twin Peaks + El prisionero, repartiment amb Matt Dillon, Melissa Leo, Carla Gugino, Juliette Lewis, Toby Jones. Gran aposta de cadena; intriga sobre si funcionarà. The CW • The Flash: pilot molt ben acollit en screenings, tot i escepticisme del conductor. • iZombie (Rob Thomas, Veronica Mars): noia zombi forense que menja cervells per resoldre casos; to adolescent i high concept conegut. NBC • Situació de Community (possibilitat de 6a temporada via Hulu) i recerca de nova comèdia d’emblema. • Bad Judge: “com Bad Teacher però amb una jueza”. Fe en el projecte pel seu showrunner (vinculat a Nurse Jackie). CBS • Madam Secretary: ex-analista de la CIA (Téa Leoni) com a Secretària d’Estat; vibra a The Good Wife a la Casa Blanca. Creadora Barbara Hall; pot oferir ofici sense “petardeo”. Crònica Primavera Sound (Xavi Roldán) • Meteo: sol després d’un diluvi el dia anterior; bon ambient. • Vistos: - Colin Stetson: capes de saxos en directe; “acoixona” pel poder del so. - Grupo de Expertos Solynieve: bé musicalment; actitud “marca J (Los Planetas)”. - Real Estate: “tan avorrits com en disc”. - Diex (punk-rock veterà): el millor del que porten de festival, concert potent i festiu. - S’està perdent l’inici de Warpaint per la connexió. • Per davant: St. Vincent, Chvrches, Arcade Fire… el festival com a punt de trobada imperdible. Cinema d’autor: Post Tenebras Lux (Carlos Reygadas) • Premi a Millor Direcció a Canes; arriba a sales de VO (Zumzeig/Verdi). • Cinema de sensacions i impulsos: família desestructurada, aparició d’un “diable” animat, maltractament, innocència trencada. • Recursos formals: objectiu deformat com a metàfora d’una societat emocionalment deformada. • Influències sentides: Malick, Herzog, Béla Tarr, Haneke, però amb veu pròpia i absorvent. • Veredicte: Recomanació forta i arriscada; pot dividir, però t’absorbeix. "És d’aquelles que t’absorbeixen… i et deixa un pòsit d’amargor sobre l’ésser humà." Blockbuster amb idea: Edge of Tomorrow (El filo del mañana) • Tom Cruise en mode “salvar el món” però amb gir de bucle temporal: mor i torna a començar el mateix dia tipus videojoc. • Direcció Doug Liman: acció clara, ritme i guió molt ben muntat tot i les repeticions. • ADN de referències: Aliens (exoesquelets), Salvar al soldado Ryan (Normandia), District 9, Código Fuente… • Objectiu pur: entretenir sense transcendència impostada; humor, acció generosa i altíssima re-visionabilitat. "Cada nueva repetición es… 'vamos a volver a jugar la pantalla'." • Entre els millors entreteniments de la temporada, a l’alçada de Capitán América: El Soldado de Invierno. Novetats domèstiques i teatre Blu-ray • Inside Llewyn Davis (Coen): obra mestra inaugurant l’any; banda sonora amb Oscar Isaac imprescindible. • Anchorman 2 (Los amos de la noticia): gran comèdia coral (Will Ferrell, Paul Rudd, Steve Carell…); ideal per diumenge de sofà. Teatre • El zoo de vidre (Tennessee Williams) al Teatre Goya fins al 6/7. Direcció Josep Maria Pou i repartiment molt destacat. Clàssic sobre família i aspiracions en plena Gran Depressió. Cinema local recomanat • Estrella fugaz (Lluís Miñarro) amb Lola Dueñas i Àlex Brendemühl: drama de període (s. XIX) amb vocació d’“altre cinema”. • Hermosa juventud (Jaime Rosales): adolescència i crisi actual; va passar per Canes; autor de La soledad. Desrecomanacions (estalvia’t la sala) • Dragon Ball Z: La batalla de los dioses: nostàlgia doblada al català sí, però com a pel·li és una castanya. • Dos madres perfectes (Adore), d’Anne Fontaine: melodrama buit i vulgar, desaprofita premissa. • Amor sin control (Thanks for Sharing): intents de comèdia/drama sobre addiccions sexuals amb repartiment potent, però insulsa i oblidable. "No aneu a veure-la si us estimeu la vostra vida." Tancament i encavalcament de graella • Resum final de recomanacions: Post Tenebras Lux (autor) i Edge of Tomorrow (comercial). Si compreu, Inside Llewyn Davis; si aneu al teatre, El zoo de vidre. • Inici del programa següent, Babilònia (Lourdes, Jaume, Cesco), anunciant continguts culturals: art, passejades, novel·la de Sílvia Soler i misteris (JJ Benítez, Estoy bien).

Panorama general Episodi molt variat amb cinema, sèries i còmics. El bloc central se centra en els finals de temporada d’Arrow (T2) i Agents of S.H.I.E.L.D. (T1), amb una crítica prèvia a Godzilla (2014) i un apunt ràpid sobre X‑Men: Dies del Futur Passat. Es tanca amb una recomanació entusiasta del còmic Saga de Brian K. Vaughan i Fiona Staples. "Pacific Rim en versió Nolan" (sobre Godzilla) Cinema Godzilla (2014) Valoració global: Malament. To de telefilm a la primera part, patriotisme i pocs encerts de càsting. Protagonista sense carisma: Aaron Taylor‑Johnson, descrit com un “Action Man sense action”. Comparatives: Cloverfield (Monstruoso) tenia més encant visual. "És Pacific Rim en versió Nolan", traient-li el que mola a Pacific Rim. Bryan Cranston: Debat trivial sobre si porta perruca; la percepció general és que el look no ajuda. X‑Men: Dies del Futur Passat (apunt) Recepció al tauler: Bona pel·li, però a alguns no els emociona tant com First Class. Sèries (finals de temporada) Arrow – Temporada 2 Millora clara respecte a T1: troba veu i ritme, amb un final de temporada repartit en 3 episodis a gran escala. Nous personatges i guiños als còmics; entra el Canari Negre (actriu “la de The Pact”). Backdoor cap a The Flash: Aparició de Barry Allen (encara no com a Flash) i encàrrec de sèrie. To i estètica: Més fosca, “nolanitzada” del personatge (verd molt fosc, antifàs, dramatització). Fan service romàntic: Pes del triangle Oliver–Laurel–Felicity; Felicity, hacker carismàtica que entusiasma el fandom. Valoració: Digna i entretinguda, encara esquemàtica d’episodi, però amb molt millor construcció. Agents of S.H.I.E.L.D. – Temporada 1 Inici dubitatiu i procedimental; les crítiques van créixer per monotonia. Gira clau a partir del cap. 17 (arran d’esdeveniments de Capitán América 2): Deixa el cas procedimental i abraça trama serial més valenta i agressiva. "Dins del grup hi ha algú d’Hydra" — decisió valenta que revitalitza la sèrie. To i estil: Debat sobre look “massa noranter”; algun episodi amb aire Alias (opinions dividides). Continuïtat MCU: Càmeos puntuals; però "No és necessari veure la sèrie per arribar a Vengadores 2". Futur: Renovada per T2, però es tem retallada de pressupost per davallada d’audiència. Valoració: Remunta fort al tram final; “malilla però amb coses que molen” vs. “jo la segueixo i la disfruto”. Altres sèries a radar Hannibal: Final imminent; prometen dedicar‑hi amor i anàlisi la setmana vinent. The Good Wife: “La millor sèrie que no estàs veient”; entusiasme sostingut des de T2. Community: Cancel·lació; se’n bromeja el “de moment”. Girls: Gillian Jacobs (Britta a Community) apareixerà a T4; T3 recomanada “de lo millor de l’any”. Còmics Saga (Brian K. Vaughan & Fiona Staples) – Volum 3 (números 13‑18) Pitch: Romeu i Julieta interestel·lar de races en guerra que fugen amb la seva filla; la història la narra la nena (encara bebé). Força de la sèrie: Móns i planetes amb gran world‑building; galeria de personatges bizarra però magnètica (incloent caçarecompenses). To híbrid: Aventura, comèdia, punt de terror; mirada adulta i seriosa. Dibuix: Fiona Staples, caràcter i potència visual als personatges; algun fons poc treballat, però resultat global espectacular. Context editorial: Image Comics (aposta més adulta/arriscada que Marvel/DC en certes línies). Premis: Nominacions i guardons arreu (Eisner = “Oscars del còmic”; Harvey = “Globos d’Or del còmic”). Comparativa Vaughan: Diferent de Y: The Last Man, Ex Machina i Runaways; conserva segell d’autor (girs, cliffhangers) però amb identitat pròpia. Veredicte: Imperdible i addictiva; edició en català/espanyol per Planeta del volum 3 disponible. Idees clau Godzilla (2014): gran decepció; càsting i to desajustats; millor obviar‑la si busques epicitat a l’alçada de Pacific Rim. Arrow T2: pujada de nivell notable; univers DC televisiu en expansió amb Barry Allen presentat. Agents of S.H.I.E.L.D. T1: la sèrie “desperta” a partir del cap. 17 amb el gir d’Hydra; no imprescindible per al MCU, però recomanable pel tram final. Saga (còmic): recomanació estrella; combinació d’originalitat, personatges potents i premis que l’avalen.