episodis

Resum general Contingut essencial: Al llarg de tot l’àudio, només s’escolta la frase repetida "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons. No hi ha canvis de tema, ni introduccions, ni entrevistes, ni segments informatius. "Bona nit" Característiques principals • Repetició constant: La mateixa expressió es manté durant tota la durada. • Ritme temporal estable: Aproximadament cada 30 segons apareix una nova iteració de la salutació. • Absència de narrativa: No s’identifiquen seccions temàtiques, arguments o desenvolupament. Temes principals • Salutació nocturna repetida • Patró sonor rítmic (interval ~30 s) Punts clau • Durada aproximada: 4.498 segons (~75 minuts). • Variabilitat: Inexistent; contingut idèntic de principi a fi. • Context implícit: Pot correspondre a una prova d’àudio, un marcador de temps o una peça minimalista (interpretació possible, no explícita a l’àudio). Moments destacats • No hi ha canvis ni fites. L’expressió "Bona nit" s’inicia al segon 0 i es manté de forma uniforme fins al final.

Resum general Episodi molt breu en contingut real: el punt central és l’anunci del número 1 del mes de gener, atribuït a Drake amb “Magic Jordan” i el tema “Hold On, We’re Going Home”. La resta de la gravació consisteix pràcticament en comiats repetits: primer “Fins demà!” i després un llarguíssim bucle de “Bona nit”. "I el número 1 d'aquest mes de gener és ni més ni menys que Drake amb Magic Jordan." "Això es diu Hold On, We're Going Home." Punts clau • Tema principal: anunci del número 1 mensual amb la cançó “Hold On, We’re Going Home” de Drake (esmentat “amb Magic Jordan”). • Comiats en bucle: - Trams amb “Fins demà!” intermitent abans i després de l’anunci. - Un llarg comiat nocturn amb “Bona nit” repetit quasi contínuament fins al final. • Interjeccions aïllades: aparició de fragments breus i disgregats com “!”, “Find books!”, “loosely elà!” i “Hi!”, sense context. Estructura i ritme Introducció mínima • Fórmules de comiat (“Fins demà!”) es repeteixen en l’obertura, sense contingut editorial. Moment informatiu clau • Anunci del rànquing al voltant dels segons 90–97. Post-anunci i tancament • Seqüència de comiats: primer “Fins demà!” amb interjeccions esparses i, a partir de ~192s, bucle sostingut de “Bona nit” fins al final. Moments destacats • 90s–97s: anunci del número 1 i identificació del tema. • 97s–191s: repeticions de “Fins demà!” i interjeccions. • 192s–4181s: “Bona nit” repetit de forma contínua. Idees principals • Anunci central: Drake lidera el rànquing mensual amb “Hold On, We’re Going Home”. • Absència de debat/entrevista: no hi ha desenvolupament temàtic addicional. • Tancament extens: el gruix del temps d’àudio és un comiat en bucle.

Panorama general del programa Programa marcat per problemes tècnics al començament i al tram final, amb el locutor i el tècnic Marc intentant recuperar l’accés a l’ordinador i al xat. Entre incidències, s’articulen tres blocs clars: Primavera Sound 2014, una pausa musical amb CHVRCHES i una secció de còmics sobre Daredevil (Panini, Mark Waid). "La ràdio és vostra" — crida del locutor per demanar temes i trucades mentre resolen incidències Obertura accidentada i agenda del dia Problemes de contrasenya i xat: el locutor demana ajuda i juga amb el domini de la web (confusió .cat/.com) i facilita telèfon d’estudi: 93 372 36 61. Col·laboradors absents: Pau (a Nova York) i Carlos (de productor executiu). La secció de tele de Save My Barri queda en l’aire. Temes previstos: cultura de proximitat (còmics, cine, tele, barri) i especial atenció al cartell del Primavera Sound acabat d’anunciar. Primavera Sound 2014: cartell i tendències Caps de cartell i clàssics • Pixies, Arcade Fire, Neutral Milk Hotel (confirmats prèviament) • Veterans i referents: Queens of the Stone Age, Nine Inch Nails, Television, Caetano Veloso, Shellac, Godspeed You! Black Emperor Nova fornada i revelacions 2013 • CHVRCHES, Haim, Volcano Choir, Blood Orange, Darkside • Indie consolidat: The National, St. Vincent, Julia Holter, Dum Dum Girls Electrònica, hip-hop i guitarres • Electrònica: Disclosure, The Haxan Cloak, Vatican Shadow • Hip-hop: Kendrick Lamar, Earl Sweatshirt • Guitarra i soroll: Ty Segall Escena estatal i format de l’anunci • Quota nacional: Standstill, Refree, Grupo de Expertos Solynieve, entre d’altres habituals del festival • Format d’anunci: un curtmetratge, “Line Up” (dir. Àlex Julià), projectat a cinemes i en streaming — una operació de màrqueting poc convencional però efectiva. • Dates: 29–31 de maig de 2014 a Barcelona. Pausa musical CHVRCHES – “Gun”: el programa escalfa motors del Primavera amb un tema destacat de la banda escocesa. Interludi tècnic i transició Metàfora de l’“Ull de Sauron” per descriure com finalment troben la contrasenya que tenien “a tocar”. Crida a Save My Barri perquè entri la secció de tele i recordatori del telèfon de l’estudi. Còmics — Daredevil de Mark Waid (Panini): Volum 3 Sinopsi i to • El Daredevil de Mark Waid torna a un equilibri brillant entre aventura, comèdia i drama. • Focus en Foggy Nelson i una subtrama de salut que eleva la intensitat emocional sense perdre el pols aventurer. • Recordatori d’origen i setting: Matt Murdock, advocat cec de Hell’s Kitchen (Nova York), amb supersentits després d’un accident. Per què destaca • Consistència alta: el tercer recopilatori manté (i fins i tot puja) el nivell dels anteriors. • Recomanat com una de les sèries imprescindibles de Marvel en curs. • L’ofici de Mark Waid (coneixement de gènere i ritme serial) és clau per la solidesa del títol. Tancament anòmal El tram final queda afectat per un bucle de tancament amb repeticions de “Fins demà!” i “Bona nit”, indici de fallada tècnica.

Resum general Programa llarg i molt coral, amb to distès i humor, que recorre diversos àmbits culturals: cinema, còmics, sèries de TV, música i teatre. Destaquen el debat sobre el guió filtrat de Tarantino, la recomanació del còmic The Manhattan Projects vol. 2, la descoberta de l’Otèl·lo meta-cinematogràfic de Hammudi Al-Rahmoun Font, el repàs a estrenes seriòfiles (Looking, Black Sails, Crossbones, Enlisted), l’elogiosa valoració de Nymphomaniac Vol. 2 i, en un segon tram de programa, la lectura escènica de Bània (Txékhov) al TNC. "David Overrated Russell" — broma recurrent sobre el moment daurat del director d’American Hustle "Pues ahora no la ruedo" — reacció atribuïda a Tarantino després de la filtració del guió de The Hateful Eight Temes principals 1) Cinema: Tarantino i el guió filtrat • The Hateful Eight (Hardate/Malditos 8): filtració atribuïda al cercle d’agents d’actors; es comenta el malestar de Tarantino i la possibilitat que cancel·li el rodatge. • Sospites: esmenten Bruce Dern (després matisat); debat entre "pataleta" o decisió ferma. 2) Còmics: The Manhattan Projects, vol. 2 (Image) • Autors: Jonathan Hickman (guió) i Nick Pitarra (dibuix). • Gènere i enfoc: ucronia delirant i sèrie B/Z sobre els científics (Einstein, Oppenheimer, Feynman) i l’era del miedo atómico. • To visual: estil al·lucinogen i pesadillesc de Pitarra; edita Planeta en català/castellà. • Enllaç amb altres títols d’Image (The Walking Dead) i trajecte Marvel de Hickman. 3) Cinema català: Otel·lo (Hammudi Al‑Rahmoun Font) • Concepte: fals making-of d’una falsa adaptació de Shakespeare on realitat i ficció s’encreuen; manipulació del director i immersió dels actors en el rol. • Comparativa: Cesare deve morire (Germans Taviani) com a referent de meta-teatre carcerari. • Valoració: una de les propostes més interessants estrenades aquí en temps; recomanació forta. 4) Sèries de TV: estrenes i pilots • Looking (HBO): costumbrista i "normalitzadora" del fet gay; bones maneres, però arrencada discreta d’audiència; es demana veure la temporada sencera abans de judicar. • Black Sails (Starz): pilot dirigit per Neil Marshall; producció potent, però massa centrada en polítiques de poder pirates i un protagonista fluix; es confia que millori després del primer episodi. • Crossbones (NBC): amb John Malkovich; pilot de David Slade; dubtes de pressupost vs. ambició. • Enlisted (FOX): comèdia militar blanca i funcional; simpàtica però no càustica. 5) Nostàlgia TV i concurs • Finals foscos: es recorden els finals d’ALF i Dinosaurios com a sorprenentment tràgics. • Concurs exprés: imaginar el final més depressiu de l’Equip A; regal de DVDs. 6) Cinema d’autor: Nymphomaniac Vol. 2 (Lars von Trier) • Valoració: molt notable, més sòbria i menys "esclat" que el Vol. 1, però complement ideal. • Expectativa: ganes de veure la versió de 5 hores del director. • Interpretacions: Charlotte Gainsbourg i Stellan Skarsgård; estructura en relats confessats. 7) Teatre: Bània (Les Antonietes, TNC) • Adaptació contemporània de Txékhov (L’oncle Vània) a la Sala Petita del TNC. • Temes: desencís vital, buidor, paraula justa que no arriba, dependències i avorriment actiu. • Posada en escena: escenari central amb actors asseguts i bosses de plàstic fins que entren en acció. Idees clau • Meta-narratives al cinema (Otel·lo, Nymphomaniac) i al teatre (Bània) que qüestionen límits entre veritat i ficció. • En còmics, The Manhattan Projects proposa una ucronia científica d’alt voltatge estètic i temàtic. • A TV, debat entre prestigi i audiència: bones intencions (Looking) vs. ganxo comercial (Black Sails/Crossbones). Cites destacades "Bevem perquè no ens agrada la vida que tenim… i així ens inventem una plena d’il·lusions" — Bània (Txékhov) "És una de les pel·lícules que m’ha flipat més…" — sobre Otel·lo "No és tan pujada de to com esperàvem… però és una gran pel·lícula" — sobre Nymphomaniac Vol. 2

Panorama general de l’episodi Episodi llarg amb dues parts principals: un magazine de cinema i sèries amb to humorístic i crític, i un tram final d’un altre programa cultural (“Babilònia”). Els temes clau són: novetats i retorns de sèries, resultats dels Globus d’Or, nominacions als Òscars i, ja al final, agenda i teatre (adaptació de L’oncle Vània de Txékhov). Sèries de TV: novetats, estrenes i retorns True Detective (HBO) – primeres impressions • Duo protagonista amb Matthew McConaughey i Woody Harrelson investigant un crim a Louisiana. • To molt filosòfic, amb salts temporals i ritme pausat; el pilot “explica poc però crea atmosfera”. • Es comenta el format d’“un cas per temporada” i possible canvi de repartiment a cada any, a l’estil American Horror Story. • Crítica a la “tejanització” de McConaughey: porta anys encadenant papers similars. Utopia (UK) – defensa i polèmica • Debat intern: per a uns “boníssima”, per a altres “no punxis ahí”. • Es destaca el saturat visual i un futur cameo d’Ygritte (GoT) a la S2. Bitten (SyFy/Canadà) • Producció canadenca amb Laura Vandervoort (Supergirl a Smallville). • Valoració molt negativa: “de les pitjors en molt de temps”; homes llop i fan service sense substància. Helix (SyFy) – Ronald D. Moore • Thriller d’infecció en una base de l’Àrtic: mocs/baves negres, ‘infectats’ i to Carpenter (La Cosa). • Tòpics del gènere, però ben hilats i tensats; per altres, “no aporta res nou” en 3 episodis. • Escena impactant al pilot (vòmits dins una màscara anti-patògens). Retorns: Banshee i Girls • Banshee S2: arrencada potent, tot i que divideix opinions. • Girls S3: “fantàstica” (doble episodi de llançament al YouTube d’HBO). “És una aposta; millor recomanar-la quan l’haguem vist sencera” (sobre True Detective) Globus d’Or: resum i lectura dels premis Una gala àgil i més “propera” • Tina Fey i Amy Poehler, conducció encertada i amb bromes picants (entradeta a DiCaprio). • Ambient distès: taules, cava i xerrameca entre talls publicitaris. Cinema – grans guanyadors i actuacions • Millor Drama: 12 Years a Slave. • Millor Director: Alfonso Cuarón (Gravity); la pel·lícula no s’endú millor film, però Cuarón “signa una tasca espectacular”. • Millor Comèdia/Musical: American Hustle. • Intèrprets: - Matthew McConaughey (Dallas Buyers Club) i Jared Leto (secundari) – gran reconeixement a dues interpretacions molt físiques. - Cate Blanchett (Blue Jasmine) – premi “cantat”. - Amy Adams i Jennifer Lawrence (American Hustle) – Lawrence convenç fent un paper diferent. - Leonardo DiCaprio (The Wolf of Wall Street, Comèdia) – “fa anys que entrega paperassos; ja tocava”. • Altres: Frozen (animació) i La grande bellezza (estrangera). Televisió • Breaking Bad (Drama) i Bryan Cranston – reconeixement final merescut. • Brooklyn Nine-Nine (Comèdia) i Andy Samberg – sorpresa agradable, sense ser “obra mestra”. • Robin Wright (House of Cards) i Amy Poehler (Parks and Recreation) – guardons celebrats. Nominacions als Òscars: llistat clau, sorpreses i oblits Millor Pel·lícula (resum dels destacats) • 12 Years a Slave, Gravity, American Hustle, Her, Nebraska, The Wolf of Wall Street, Captain Phillips, Philomena, Dallas Buyers Club. • Inside Llewyn Davis queda fora – indignació per l’absència i només dues nominacions (Foto i Edició de so). Rànquing de nominacions • Gravity i American Hustle (10), 12 Years a Slave (9). • Captain Phillips, Dallas Buyers Club, Nebraska (6); The Wolf of Wall Street (5); Her (5); Philomena (4); Blue Jasmine i The Hobbit (3). Snubs i debat • Actuacions obviades: Idris Elba (Mandela), Tom Hanks, Robert Redford, Oscar Isaac, Joaquin Phoenix. • Títols fora: Inside Llewyn Davis, All Is Lost, Rush, Saving Mr. Banks. • Curt espanyol: Esteban Crespo (Aquel no era yo) entra a millor curt de ficció. • Pronòstics: possible domini tècnic de Gravity; disputa Director/Pel·lícula amb 12 Years a Slave. “Ens encanta la parafernàlia, però després diem que és política. Tot i així, la snub d’Inside Llewyn Davis cou.” Agenda i música Doble Pletina i 20è de Jabalina (Apolo 2) • Recordatori del concert amb Doble Pletina i Parade (entrades 10–12€). • Pausa musical en antena. Teatre i cultura (tram final, programa “Babilònia”) Bània (adaptació de L’oncle Vània, Txékhov) – Les Antonietes (TNC, Sala Petita) • Muntatge contemporani que manté l’essència de Txékhov: desencís, avorriment vital, paraula justa. • Escenografia immersiva: personatges “empaquetats” fins que prenen veu; xandall i codis actuals. • Temes: - Vida no viscuda i expectatives trencades. - Dependència d’un “mantingut” (el professor) i buidor burgesa. - Alcohol com a evasió: “Bevem perquè no ens agrada la vida que tenim; així ens inventem una plena d’il·lusions.” Altres pistes culturals anunciades • Llibres (premis, debat religió arran de “¿Dónde está Dios, papá?”). • Cinema: Agosto, Las brujas de Zugarramurdi i nova mirada a Inside Llewyn Davis. • Música d’ambient: Sade i record de The Supremes (Diana Ross). Idees clau • True Detective intriga pel seu to i format d’antologia. • Helix divideix: tòpics ben fets vs. poca novetat real. • Globus d’Or coherents amb la cursa dels Òscars; Cuarón/Dallas Buyers/Blanchett punts forts. • Òscars amb duel Gravity vs. 12 Years a Slave; polseguera per l’absència d’Inside Llewyn Davis. • “Bània” demostra la vigència de Txékhov amb una posada en escena actual i incisiva.

Visió general Episodi molt minimalista que comença amb una obertura tipus jingle de “Top 30 Èxits”, segueix amb mencions ràpides a “Número 1” i “Número 2”, inclou una breu cortineta musical i, a partir d’aquí, entra en una seqüència extensíssima on el/la locutor/a repeteix “Bona nit” durant pràcticament tot el temps restant. Punts clau • Obertura: “Toc 30 éxits” marca el to de rànquing musical. • Mencions breus del rànquing: aparicions de “Número 1” i “Número 2”. • Fragment enigmàtic: una única frase destacable —“Escoltem-me, vampirs, what I might do?”— que no té continuïtat ni context addicional. • Cortineta musical curta: pas ràpid cap al tram principal. • Tram principal: repetició contínua de la salutació “Bona nit” durant milers de segons. Temes principals 1) Compte enrere musical (Top 30) • Marcat per l’entrada “Toc 30 éxits” i les crides “Número 1” i “Número 2”. • No s’escolten cançons senceres ni comentaris editorials; només cues o etiquetes de secció. 2) Fragment enigmàtic • Frase aïllada: “Escoltem-me, vampirs, what I might do?” • Sense desenvolupament ni explicació posterior. 3) Cortineta musical • Brevíssim tall sonor que fa de transició. 4) Salutació repetida (“Bona nit”) • Eix central del contingut: loop de salutació, sense variació temàtica ni informació nova. • Funciona com a bumper o element de farciment continu. Moments destacats i cites “Toc 30 éxits” — Obertura del programa “Número 1” / “Número 2” — Crides de secció del rànquing “Escoltem-me, vampirs, what I might do?” — Fragment més enigmàtic de l’episodi “Bona nit” — Salutació repetida que domina el metratge Notes d’escolta • Si busques contingut editorial o entrevistes, aquest episodi no les inclou; és sobretot senyalètica de programa (jingle/etiquetes) i una llarga salutació iterativa. • Per anar al “contingut real” més extens, salta directament a 00:00:47 (segon 47), on comença el tram de “Bona nit”.

Visió general Episodi de caràcter repetitiu i minimalista, centrat únicament en la frase «Bona nit», que es repeteix de manera regular al llarg de tot l’àudio. L’objectiu implícit sembla ser induir calma, relaxació i son mitjançant la repetició rítmica i el contingut verbal senzill. "Bona nit" Què hi trobaràs • Un únic tema principal: el mantra «Bona nit» com a eix de tot l’episodi. • Ritme constant: la frase apareix aproximadament cada 30 segons durant la major part del temps. • Tò suau i nocturn: adequat per a desconnectar o preparar-se per dormir. Temes principals Mantra nocturn i repetició • Repetició com a tècnica de relaxació: la constància i la simplicitat ajuden a centrar l’atenció i reduir l’activitat mental. • Mantra verbal mínim: la frase breu facilita la focalització i el descans. Estructura i moments clau Obertura (0–720 s) • Inici amb salutacions «Bona nit» de manera regular, establint el to i el patró rítmic. Transició/Pausa (721–750 s) • Breu pausa o buit abans de reprendre el patró; no s’introdueixen temes nous. Cos principal (751–4199 s) • Continuïtat del mantra «Bona nit» fins al final, mantenint el mateix ritme i intenció relaxant. Per a qui és útil • Persones que busquen ajuda per adormir-se o per reduir l’estrès. • Oients que prefereixen contingut mínim i repetitiu sense distraccions. Nota important • No s’identifiquen altres temes ni segments conversacionals: l’episodi és monogràfic al voltant de «Bona nit».

Resum general Episodi molt viu i caòtic: arrenca amb to nadalenc, entrades interrompudes i humor intern, amb Carlos Jacobelli irrompent a l’estudi i un gag recurrent sobre una promesa de despullar-se si hi ha rècord d’audiència. A nivell de contingut, destaquen dos blocs forts: Cinema local i política cultural: comiat al mític Cinema Alexandra i celebració de l’obertura dels Cines Balmes (VO), amb un debat aprofundit sobre versió original vs doblatge i anècdotes reals de projeccions mal programades. Televisió (secció “Gent del Barri”): prèvies d’HBO amb Looking i el "megaboom" True Detective, i un apunt final: Sherlock torna l’1 de gener. Entre mig, molta interacció amb l’audiència: xat, proves de “censura” de paraulotes, i una trucada d’un oient anònim (Jordi D.) exigint el “compliment” de la promesa del desnudo. Tot plegat amb el tècnic Marc posant ordre i música. "Si fem rècord d’audiència, ens despullem en directe." Temes principals 1) Cinema local, cartellera i política cultural Tancament del Cinema Alexandra: última sessió a les 22:00 com a homenatge. Es recorda la seva obertura i, més endavant, s’aclareix que la pel·lícula inaugural va ser Niñera moderna (1948, amb Maureen O’Hara). • Context: crisi i polítiques culturals poc favorables que agreugen la situació de l’exhibició. • To: reivindicatiu i de comiat, amb invitació a una última assistència simbòlica. Obertura dels Cines Balmes (Grup Balañá) en VO: • Ubicació: part alta de Balmes (zona Putxet; FGC, caminadeta). • Programació mixta: títols comercials (p. ex. “El Hobbit”, “Tres bodas de más”, “Gravity”) i altres en versió original. • Missatge clau: cal normalitzar la versió original també en sales comercials. Debat VO vs doblatge i anècdotes reals: • Preestrena d’Inside Llewyn Davis anunciada en VO que es projecta doblada i ningú protesta. • A La vie d’Adèle, un espectador es queixa que “és en francès tot el rato”, evidenciant la necessitat d’educació d’audiència. • Defensa explícita de la VO: “s’ha de començar a difondre en sèrio”. Crítica exprés: Paranormal Movie • Valoració: molt negativa (“tan infecta que no cal ni…”); títol “enganyós”. 2) Televisió — Secció “Gent del Barri” Looking (HBO) • Premissa: grup de joves (San Francisco), aventures i desventures amoroses i vitals. • Credencials: pilot dirigit per l’autor de Weekend (Andrew Haigh) i presència de Russell Tovey. • Format: 8 episodis, ~30 minuts. Vot de confiança d’entrada. • Reflexió: demanda de relats amb personatges homosexuals en trames “normals”, sense caure sempre en els mateixos temes endèmics. True Detective (HBO) • Protagonistes: Woody Harrelson i Matthew McConaughey; amb Michelle Monaghan i Alexandra Daddario. • Estructura: tres línies temporals per seguir un cas a l’“Amèrica profunda”. • To visual: recorda Texas Killing Fields. Apunt final: Sherlock torna l’1 de gener. 3) Interacció, humor i metaradi Obertura nadalenca i caos simpàtic: entrades a destemps, fred, i Carlos amb el Facebook personal bloquejat. Xat i telèfon en directe: invitació a participar via web i línia telefònica; prova de “censura” de paraules (no funciona gaire…). Trucada de l’oient “Jordi D.”: reclama el despullament promès; s’ajorna “per al final”. Referència comparativa a Pipi Estrada i el no-compliment de promeses televisives. "El cinema en versió original s’ha de començar a difondre en sèrio." "Per què no fer una comèdia romàntica canònica simplement protagonitzada per dos nois?"

Resum general • Magazine cultural de ràdio amb blocs de cinema, còmics, televisió i agenda, entrellaçat amb diverses pauses musicals. • Cinema: recomanació entusiasta de 12 anys d’esclavitud (Steve McQueen) i conversa extensa sobre A propósito de Llewyn Davis (Inside Llewyn Davis) dels germans Coen. • Còmics: mirada pulp a Gotham (dibuix de Michael Lark) i destacada etapa de Green Arrow amb Jeff Lemire i Andrea Sorrentino. • Televisió: repàs complet de les nominacions als Globus d’Or (drama, comèdia, miniseries) amb tendències i prediccions. • Agenda: sessió “One Hit Wonders” de l’In-Edit al Cinema Aribau (Good Ol’ Freda, Jimi Hendrix: Hear My Train A Comin’, The Stone Roses: Made of Stone). "És una de les pel·lícules imprescindibles de l’any" — sobre 12 anys d’esclavitud Cinema 12 anys d’esclavitud (Steve McQueen) • Drama intens i rigorós basat en les memòries reals de Solomon Northup (1853), amb una posada en escena polida i impactant. • El to és de melodrama clàssic però filmat amb una gran precisió formal: fotografia, ritme i interpretacions. • Repartiment: Chiwetel Ejiofor (protagonista), Michael Fassbender, Benedict Cumberbatch, Sarah Paulson, entre d’altres. • Context de premis: ja nominada als Globus d’Or (millor drama, millor actor, etc.) i candidata destacada a l’època d’Òscars. "Acabes amb les emocions fetes pols, però s’ha de veure." A propósito de Llewyn Davis (Inside Llewyn Davis) — Germans Coen • Retrat d’un músic folk el 1961 al Greenwich Village (NY), en el moment previ a la cançó-protesta i a l’explosió Dylan. • Oscar Isaac (canta i toca ell mateix) brilla en una interpretació continguda i molt coeniana; també hi intervenen Justin Timberlake i Carey Mulligan. • To: comèdia dramàtica amarga, amb ecos de Barton Fink i A Serious Man, i nova peça del mosaic “coenià” sobre diferents èpoques d’Amèrica. • Estrena a casa nostra: 1 de gener. Rebem la pel·lícula amb recomanació clara. "Sempre hi ha coses noves a les pel·lícules dels Coen." Còmics Gotham pulp (Michael Lark) • Peça amb estètica anys 30/40/50 i format apaisat, evocant les tires dominicals; dues fileres de vinyetes i to pulp marcat. • Dibuix de Michael Lark: clarobscurs, ombres i ambient ombrívol que aporten caràcter noir i nous matisos als personatges de Gotham. • Lectura festiva i entretinguda: no busca profunditat extrema, però ofereix una visió estilitzada i fresca de l’univers. Green Arrow — La màquina de matar (Jeff Lemire & Andrea Sorrentino) • En el marc del reset del Nou Univers DC (New 52), aquesta etapa es destaca per solidesa narrativa i toms moderns. • Guió de Jeff Lemire: reconfigura passat i to del personatge amb estructures clàssiques però execució audaç i renovada. • Dibuix d’Andrea Sorrentino: ús de llums/ombres, composicions personals i dinamisme visual que enganxa des de la primera mirada. • Recomanació: bon punt d’entrada; el tom és voluminós i funciona per “enganxar-se” a la sèrie. Televisió — Nominacions Globus d’Or • Millor drama: presència de Breaking Bad (favorita en any de comiat), The Good Wife, Downton Abbey (classificada com a drama), House of Cards i Masters of Sex. • Actors de drama: Bryan Cranston i Kevin Spacey parteixen amb avantatge; apareixen també James Spader (The Blacklist) i Michael Sheen (Masters of Sex). • Actrius de drama: Tatiana Maslany (Orphan Black) rep el merescut reconeixement; també Robin Wright, Taylor Schilling, Julianna Margulies i Kerry Washington. • Millor comèdia o musical: The Big Bang Theory, Brooklyn Nine-Nine (sorpresa agradable), Girls, Modern Family i Parks and Recreation. • Interpretacions de comèdia: Jason Bateman, Don Cheadle, Michael J. Fox, Andy Samberg i Jim Parsons; al vessant femení, Julia Louis-Dreyfus (doblement nominada), Amy Poehler, Lena Dunham, Edie Falco i Zooey Deschanel. • Miniseries/TV movies: American Horror Story: Coven, Behind the Candelabra (favorita), Top of the Lake, Dancing on the Edge i The White Queen. Intèrprets destacats: Matt Damon, Michael Douglas, Idris Elba, Helen Mirren, Elisabeth Moss. "És l’any de Breaking Bad" i Behind the Candelabra fa molt de soroll en la part de minisèries. Agenda i cultura local • In-Edit / Beefeater One Hit Wonders (Cinema Aribau Club, dissabte 14): 3 documentals musicals — Good Ol’ Freda (la secretària dels Beatles), Jimi Hendrix: Hear My Train A Comin’ i The Stone Roses: Made of Stone (Shane Meadows). 5 € c/u o abonament 12 € per les tres. • Ràdio Desvern: benvinguda, xat i webcam oberts, telèfon 93 372 36 61 i arxiu de programes a projectefluzo.blogspot.com. • Babilònia (nova franja): sumari d’art (Pissarro al CaixaForum), llibres (Yo fui a EGB, Espriu, Llach: Memòria d’uns ulls pintats), cinema (Prisioners, 3 bodas más, etc.) i efemèrides: Dina Washington (50 anys de la seva mort) i Manoel de Oliveira (105 anys i projecte nou). Pauses musicals destacades • Obertura i jingles “Top 30 èxits”. • Clàssic soul/disco estil “Fantasy” a l’inici del tram. • Nosaj Thing — Eclipse Blue (selecció de l’any). • Blue Hawaii — Follow; Deerhunter — Pensacola (Monomania). • Talls en castellà i temes pop/indie addicionals al llarg del programa.

Panorama general Programa llarg amb diversos blocs culturals: còmics (novetats i clàssics Marvel), televisió (realities i comèdia), cinema d’autor i estrenes, pauses musicals i un tram final d’un altre programa amb música clàssica a l’Auditori. "Tots estarem aquí durant aquesta hora... conté una miqueta de còmics, música, cine..." — Presentador de Fluzo Còmics: Univers Valiant (Panini) Context i relançament • Panini recupera l’univers Valiant i el porta al mercat espanyol amb una nova etapa més mainstream i d’entreteniment. • Sèries que barregen acció, sci‑fi i to macarra amb ritme. X.O. Manowar — Vol. 1 “Por la Espada” • Guió de Robert Venditti; dibuix de Cary Nord. • Premissa amb visigots i armadura alienígena en clau de sèrie B divertida i sense complexos. • To despreocupat però no tracta el lector d’ingenu. Harbinger — Vol. 1 “El Nacimiento” • Protagonista: Peter Stanchek, lector de ments adolescent, reclutat per una corporació que vol explotar els seus dons. • Barreja de coming‑of‑age superheròic, conspiranoia i misticisme. Bloodshot — Vol. 1 “Incendiar el mundo” • Supersoldat amb autocuració i records implantats que fuig de l’organització que el controla. • Violència d’“escola vella”, paranoia corporativa i energia destroyer. "Valiant és una opció al marge dels dos gegants que pot oferir dosis de diversió bastant importants." Còmics clàssics: Marvel Gold (Omnigold) — Amazing Spider‑Man “Por fin desenmascarado” Què inclou • Tercer volum Omnigold: números 78–99 d’Amazing Spider‑Man (1969–1971). • Etapa Stan Lee amb John Romita, i entrades de John Buscema i Gil Kane. • Edició de 480 pàgines amb extres (esbossos, pàgines originals, textos crítics). Moments clau • Mort d’un personatge proper a Spidey que enfosqueix el to i madura el personatge. • Arc de les drogues (Harry Osborn), peça clau que trenca tabús i amplia temàtiques del còmic de superherois. • Reaparicions i nous villans: Merodeador, Electro, Doctor Octopus, etc. Televisió: realities i comèdia Face Off (Syfy) • Concurs de maquillatge d’efectes especials amb eliminacions setmanals; premis en diners i formació. • Derivats i curiositats: Naked Vegas (body painting) i un reality d’AMC sobre art amb insectes taxidermitzats. Comic Book Men (Kevin Smith) • Docu‑reality sobre el dia a dia de la botiga de còmics de Kevin Smith; humor de colla freak i tracte d’objectes de cultura pop. Mockumentary: Jamie Private School Girl (HBO) • Comèdia australiana d’estil The Office, amb Chris Lilley interpretant adolescents amb un realisme tan graciós com incòmode. • Arriba a HBO després de l’èxit a Austràlia; vinculada a “Summer Heights High”. Jutjat de Pau (NY): Gondry × Chomsky El projecte • Michel Gondry estrena un documental animat basat en una llarga conversa amb Noam Chomsky. • Projecció a IFC (Nova York), amb presentació del director. • Estil 100% Gondry: stop‑motion, dibuix homemade i jocs visuals sobre llenguatge i pensament. "És com un experiment totalment lliure... L’entrevista és superinteressant i Chomsky està lucidíssim." Estrenes de cinema La gran bellesa (Paolo Sorrentino) • Retrat sarcàstic i sensorial de la burgesia romana, amb Toni Servillo en clau de flâneur contemporani. • Experiència immersiva en imatge i so; barreja d’alta i baixa cultura que qüestiona valors socials. Le Week‑End • Comèdia dramàtica sobre un matrimoni madur que viatja a París per celebrar un aniversari i enfronta crisis i afectes amb ironia. Música i pausas • Pauses amb cançó en castellà (“La noche pasada soñé…”) i Chromatics — Looking for Love (del recopilatori After Dark 2, Italians Do It Better). Babilònia: clàssica a l’Auditori OBC i Els Planetes (Holst) + contemporània • Crònica d’un cicle de concerts espectaculars a l’Auditori (divendres/dissabte/diumenge). • Repertori: Holst — Els Planetes i George Benjamin — Dance Figures; debat sobre la música contemporània i la seva recepció. • Referències a experimental i a John Cage; apreciació del valor de cors i solistes en programes d’envergadura.

Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’uns 30 segons, sense cap altre contingut, explicació o desenvolupament temàtic. No hi ha entrevista, tertúlia ni notícies; tot l’àudio és una seqüència minimalista de salutacions. "Bona nit" Característiques clau • Absència de temes desenvolupats: no hi ha arguments, històries ni debats. • Estructura repetitiva: bucle constant de “Bona nit” amb cadència regular (~30s). • Un sol interlocutor identificable: cap canvi de veu, to o rol. • Caràcter experimental/minimalista: pot interpretar-se com a peça sonora o prova de so. Temes principals • Salutació “Bona nit”: única peça lingüística present en tot l’episodi. • Repetició com a recurs: ús de la reiteració per crear ritme i expectació sense resolució. • Minimalisme i silenci: absència de context o narrativa, amb espais buits entre salutacions. Estructura i ritme • Patró temporal: la salutació es produeix aproximadament cada 30 segons, des del segon 0 fins al segon 4198. • Sense transicions o segments: no hi ha introducció de contingut, canvis de tema ni tancament diferenciats. Conclusió No es poden identificar temes, conclusions o punts d’acció més enllà del motiu sonor repetit. L’episodi funciona com una peça sonora repetitiva orientada al minimalisme, sense informació addicional per resumir ni seccionar més enllà del seu únic motiu.

Panorama general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’aproximadament 30 segons, des del segon 0 fins al voltant del segon 3597. No hi ha presentació de temes, ni entrevista, ni narració desenvolupada. És una peça d’austeritat sonora i repetició. "Bona nit" Punts clau • Contingut únic: només s’hi diu “Bona nit”, sense variacions semàntiques o temàtiques. • Ritme constant: interval ~30 s entre cada ocurrència, de principi a fi. • Absència de seccions narratives: no hi ha canvis de to, convidats, ni transicions audibles. • Durada aproximada: uns 60 minuts (fins al segon ~3597). Temes principals (interpretacions possibles) Tot i que no es desenvolupen temes en sentit estricte, el patró pot suggerir: • Minimalisme i repetició: ús de la iteració com a recurs central. • Funció ritual o calmant: pot operar com a mantra o com a marc de tancament del dia. • Temporalitat marcada: la regularitat temporal crea una mètrica auditiva estable. Estructura temporal de l’episodi • Inici (0 s): comença directament amb “Bona nit”. No hi ha introducció ni sumari. • Cos (0–3597 s): repeticions a cadència regular (~cada 30 s) sense cap desviació. • Tancament (~3597 s): el patró es manté fins al final sense coda ni conclusió diferenciada. Notes de producció i estil • Interlocutor no identificat: no s’anomena cap host o convidat. • Idioma: català. • Disseny sonor: extremadament sobri, centrat en una única locució recurrent. Conclusió No hi ha temes múltiples ni segments diferenciats; l’obra és un exercici de repetició minimalista on “Bona nit” s’erigeix com a única unitat de contingut i ritme, possiblement per induir calma o marcatge temporal, però sense cap desenvolupament discursiu addicional.