episodis

Visió general Entrevista amb Rosa Maria, directora de la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern, amb motiu dels 16 anys de direcció i del vuitè aniversari del canvi de nom de la biblioteca en honor al poeta Joan Margarit. Conversa rica en història, arquitectura, evolució d’usos, vida comunitària i la celebració d’un recital poètic amb Lluís García Montero i una exposició d’il·lustracions inspirades en el poemari Joana. "Quan se posen els dos a recitar és com màgic; s'atura el temps." L’entorn i l’arquitectura: un mirador cultural Un enclavament privilegiat • La biblioteca està ubicada a la Masia de Can Ginestar, envoltada de jardins i amb vistes impagables sobre el Baix Llobregat. • Des del primer pis, és "com un mirador"; visitants de fora en queden captivats i en fan fotos, especialment al capvespre. Història i trasllats clau • Orígens: inaugurada el 1965 al primer pis del Parador (xarxa de biblioteques populars de la Diputació). • Trasllat a la Masia de Can Ginestar el 1983, inicialment compartint planta amb espais d’art. • Nou edifici (2003), obra de l’arquitecte Josep Llinàs: projecte integrat amb el jardí, premiat i objecte de visites d’estudiants d’arquitectura (internacionals). "Manté l'harmonia amb l'edifici i el jardí; no trenca." Evolució d’usos i reforma recent Reforma 2018–2019 i espais flexibles • Sense canvis estructurals des de 2003, però reforma interior (2018–2019) per adaptar la biblioteca a nous usos. • Transició cap a espais flexibles: no només per llegir en silenci, sinó també per treballar, estudiar i fer activitats familiars. • Sales d’estudi molt demandades; afluència alta d’estudiants fins i tot a l’inici de curs. • L’ecosistema del recinte (terrassa, bar) fomenta estades més llargues i planificació d’estudis. Comunitat, equip i valor públic Què fa especial la biblioteca • Escala humana: tamany mitjà que facilita un tracte proper i personalitzat; es coneix usuaris pel nom i cognom. • Cicle vital d’usuaris: infants → adolescents (ús per estudiar) → retorn com a pares. • Bon pressupost municipal: permet renovar fons i oferir novetats atractives. Equip 100% femení • Plantilla totalment femenina, en línia amb tendències del sector serveis (com salut o educació). El silenci avui: mite i valor Més que silenci: convivència d’usos • Es desmunta el mite de la biblioteca "tranquil·la i relaxada": ara hi ha moltes activitats i diversitat d’usos. • Gestió de convivència: nadons que vocalitzen vs. preadolescents estudiant a la sala infantil. • Sales d’estudi i espais insonoritzats per treballs en grup, amb veu moderada. El silenci com a bé escàs • En entorns urbans el silenci és un valor social; la biblioteca (com una església) esdevé refugi acústic. • Suggereix comptar amb espais de silenci absolut (fins i tot sense wifi) per concentració i lectura. "On troba silenci la gent? En una església o una biblioteca." Vida quotidiana: anècdotes • Objectes oblidats: des de mòbils i portàtils fins a instruments musicals. • Paretetes entusiasmades a la sala tancada (controlada per càmeres internes informades) i nens descalços a les catifes de la zona infantil, com a casa. 8è aniversari del nom "Joan Margarit" Celebració i programa • Aniversari: 22 d’octubre (vuit anys del nom). • Recital poètic: Joan Margarit i Lluís García Montero (director de l’Institut Cervantes). Dues veus amb gran química i recitació emocionant. • Exposició d’il·lustracions (UCM): alumnes d’Art de la Universitat Complutense de Madrid il·lustren poemes del poemari Joana; inauguració amb copa de cava després del recital. Origen del canvi de nom • La iniciativa de batejar-la com Biblioteca Joan Margarit va sorgir de la pròpia biblioteca (relació històrica del poeta amb el servei), i l’Ajuntament la va canalitzar amb la Diputació. • Pràctica alineada amb la xarxa de biblioteques que sovint porten noms d’escriptors/es i poetes. Tancament i ràdio • Comiat de l’entrevista i promos radiofòniques (espai Smooth Jazz Club, Club Alternatiu, recordatori de podcasts a radiodesvern.com). • Bucle musical i tancament del programa. Idees clau • Lloc: Masia de Can Ginestar; entorn-jardí i vistes que fan de la biblioteca un pol cultural i social. • Llegat: de Parador (1965) a Masia (1983) i edifici premiat (2003) de Josep Llinàs. • Servei públic en transformació: espais flexibles, sales d’estudi, activitat comunitària i cuidar el silenci com a valor. • Comunitat: proximitat, continuïtat d’usuaris i equip 100% femení. • Aniversari: recital Margarit–García Montero i exposició UCM sobre Joana.

Introducció Entrevista amb Carme Jiménez Huertas sobre el seu llibre “La veritable història de Josep Sàbat, el bandoler, Capa Negra”. L’autora converteix una llegenda local en història documentada, tot separant amb rigor la ficció del fet històric, i proposa rutes de patrimoni pel Baix Llobregat per entendre el territori on es va forjar el mite. “Quan comencem una recerca hem d’adoptar de tot el que sabem… allò que els altres han desestimat esdevingui el mapa d’un tresor de valor incalculable.” Metodologia i descobriments clau Dubtar del relat oficial • Context que no quadra: la llegenda situa Sàbat com a bandoler en plena Guerra del Francès, un entorn on no és habitual l’aparició de bandolers clàssics. • Contradiccions documentals: fets atribuïts a uns pobles que realment van succeir en d’altres; mencions a personatges desfasades 33 anys. • Verificació d’arxius: revisions de llibres de defuncions, delmes i premsa de l’època (Diari de Barcelona) que desmunten la versió d’historiadors com Isidre/Isidro Clopas. El “tresor” documental • Troballa clau: una veïna conserva papers d’una casa amb la biga “Bartomeu Sàbat 1759”. • Proves primàries: capítols matrimonials, establiment de la casa, testament i registres que mostren com Sàbat queda orfe i desheretat, i revelen un Isidro Durán que li pren l’herència. • Coincidències reveladores: repeticions de noms (Isidro; família Mitjans) que connecten qui escriu el relat amb qui es va beneficiar dels béns. Mètode de “dues tintes” i estructura del llibre • Cinc parts: 1) recreació de la llegenda (veu narrativa), 2) fets històrics contrastats, 3) documentació inèdita, 4) com es reconstrueixen els buits amb criteri, 5) patrimoni i rutes. • Dues tintes: negre per a fets històrics i color per a recreació narrativa — una guia clara per al lector sobre què és prova i què és licència literària. Context històric i social Guerra del Francès i defensa local • Els suposats “desertors” eren pagesos organitzats en sometent, que alternaven defensa i collita. • La guerrilla a Catalunya la impulsa el futur capità general Manso (un moliner), reflectint una resistència popular i territorial. Abusos i baronia • Després de les Corts de Cadis, els drets senyorials s’abolien, però un baró (afí als Borbons) arriba a Corbera amb privilegis feudals. • Sàbat desafia el baró allò que ningú gosava fer, i és protegit pel poble i, implícitament, per l’Església local. El personatge de Josep Sàbat Biografia i tragèdies • Orfandat: mare morta en un sobrepart quan ell té 11 anys; pare mort “d’accident” (suggerint violència) poc després. • Guerra i famílies colpides: múltiples criatures mortes dins del nucli familiar durant la guerra. Innocència i heroisme • La versió de Clopas (Sàbat mata 5 persones amb un trabuc) és tècnicament inversemblant i documentalment contradictòria. • Amb la documentació trobada, Carme defensa que Sàbat no és un assassí, sinó un heroi local que combat abusos. La veu narrativa: Joan Vidal • Descoberta per grafia: una carta amb cal·ligrafia fina revela el vicari Joan Vidal. • Llicència versemblant: el vicari com a narrador que sap la veritat per secret de confessió, i vol alleujar la consciència abans de morir. Un bandoler modern i doble identitat • No és el bandoler clàssic (com Serrallonga), sinó un justicier “a l’estil del Zorro”. • Doble vida: venedor de dia; bandoler de nit (joc simbòlic del cavall blanc/negra). • Justícia redistributiva: assalta la diligència de l’administrador del baró que imposa delmes abusius, i ajuda els veïns a pagar deutes. L’amor com a punt feble • Fins que no té res a perdre, és invulnerable; l’amor el fa vulnerable i facilita que l’enxampin. Territori i patrimoni El Llobregat, eix estratègic • El riu era més cabalós i volàtil; controlar-lo era decisiu en temps de guerra. • Sis hores per moure tropes des de Barcelona: avantatge per preparar emboscades. Guaites, camins i rutes • Cims estratègics (Castell de Pallejà, Papiol, Puig d’Agulles, Creu de l’Aragall) com a punts de guaita i comunicació amb miralls. • Coneixement del territori: 600 homes aturen un exèrcit de 40.000 al coll de Vallirana; recuperació del pas de barca quan els francesos controlen el pont de Molins. • L’autora ha camminat la comarca per traçar els camins del bandoler i inclou rutes i mapes. Patrimoni i proposta lúdica • Secció final del llibre dedicada a patrimoni paisatgístic i cultural: ermites, fonts, rieres, masies, flora i fauna. • Llibre visual amb fotografies pròpies en color per ubicar el lector i planificar sortides familiars. El llibre i la seva gènesi Elaboració i materials • 3 anys d’execució del projecte. • Fotografies acumulades durant 30 anys (tradició familiar de fotògrafs). Valor pedagògic i relectures • Obra híbrida (literatura, història i patrimoni) i difícil de catalogar. • Pedagògica: mostra “com es fa una recerca” i com distingir fet i relat (sistema de dues tintes). • Final obert en la part de llegenda per mantenir el misteri. Presentacions i tancament Acte i difusió • Presentació a la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just), sala Isidor Cònsul. • Donació d’exemplars a biblioteques del Baix Llobregat per expandir el coneixement sobre Sàbat. Arrelament • Carme, santjustenca de naixement, confessa trobar a faltar el poble “cada dia de la vida”. Apèndix: Notícies posteriors en antena “Mantenim ferms… i cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer.” — Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. • Al tram final de l’àudio, butlletí de Catalunya Ràdio sobre declaracions de la Guàrdia Civil (referèndum 2017), que provoquen malestar a Interior i als Mossos.

Resum general Conversa amb el fotògraf santjustenc Francesc Fàbregas arran del 50è aniversari de les Festes de Tardor de Sant Just Desvern i de dues exposicions: una instal·lació fotogràfica a l’espai públic sobre la mítica acció artística de les tàpies (Tàpia 1, 1974) i l’exposició “Fotografies abans del rock and roll” al Celler de Can Ginestà. Fàbregas repassa els orígens reivindicatius de la festa als anys 70, el seu valor comunitari, i contrasta la fotografia analògica amb l’era digital: el ritme, l’economia del dispar, la preservació dels negatius i els riscos de l’arxiu al núvol. També parla del seu estil (llum i color), dels referents com Cartier-Bresson, i de la seva trajectòria (28 anys a TV3 i en l’entorn musical). Al tram final, especula sobre el futur de la fotografia i de les Festes de Tardor, i es tanquen amb promocions de Ràdio Desvern, agenda de la websèrie Sant Just Fiber, una cançó d’Anderson .Paak i el butlletí de notícies de Catalunya Ràdio. Temes principals 1) Festes de Tardor: memòria, comunitat i evolució • Orígens (1974) en un context de dictadura, amb component reivindicatiu i gran imaginació col·lectiva. • Evolució cap a un model més popular, potser menys experimental, però encara amb fort arrelament al carrer. • Valor actual: espai de socialització i cultura que val la pena preservar. 2) Exposicions de Fàbregas • A la plaça Verdaguer i plaça Campreciós: gran format per reviure les tàpies (projecte Tàpia 1 impulsat el 1974 per Ricard Segura) exactament als llocs on van ser pintades. • Al Celler de Can Ginestà: “Fotografies abans del rock and roll”, treball previ a la seva etapa professional en música/televisió, amb molta vinculació a Sant Just (espais i persones). 3) Fotografia: analògic vs digital, mètode i arxiu • Defensa d’una mirada analògica encara que treballi en digital: disparar amb mesura i intuïció (no abusar de ràfegues). • Preservació: el negatiu és persistent; el digital és volàtil (formats, discos, núvol). Retoc limitat a restauració (“planxa i pintura”). • Estil: treball amb llum i color; a l’exposició, predomini del B/N històric. 4) Referents i trajectòria • Cartier-Bresson i el moment decisiu; tradició catalana de fotografia de carrer (street photography) amb Maspons, Miserachs, etc. • 28 anys a TV3 i fort vincle amb la música; retorn expositiu i relectura del seu arxiu. 5) Futur • Possibles xips integrats i captura amb la mirada; desig de mantenir el contacte humà i les festes com a experiències presencials. Cites destacades "Fotografiar és retenir la respiració quan totes les nostres facultats es conjuguen davant d'una realitat que s'escapa i que és efímera." — Cartier-Bresson "Vaig amb càmera digital, però penso en analògic." "El negatiu durarà més anys que l’arxiu digital." Punts clau i idees força • Tàpia 1 (1974): recuperar la memòria visual col·locant fotografies gegants als llocs originals. • Compartir arxiu físicament (exposar) per donar-li vida més enllà de l’efímer de xarxes. • Participació i imaginació com a essència de les Festes de Tardor. • El romanticisme fotogràfic: espera, intuïció i economia del dispar. • Risc digital: formats canviants, dependència del núvol; cal còpies múltiples. Conclusions ràpides • Un episodi que combina memòria històrica, reflexió fotogràfica i agenda cultural de Sant Just. • Les exposicions de Fàbregas funcionen com a pont entre passat i present, i reivindiquen la fotografia com a objecte i testimoni. • Missatge final: preservar el teixit comunitari i la presència al carrer en temps digitals.

Resum Context i participants Presentació de l’estrena de tres peces de microteatre a l’Ateneu de Sant Just, impulsades per Just Teatre. Participants: Maica Dueñas (directora i actriu), Amèlia Nogués, Joan Sàlvia, Cati Fern i la presentadora Mireia. Què és el microteatre Obres curtes de 15 minuts en espais petits i molt a prop del públic. Format popularitzat a Madrid i consolidat a Barcelona. Al format de l’Ateneu: 3 sales diferents, una peça a cada sala, i el públic es mou d’una a l’altra acompanyat per guies. Experiència de gran immersió i, en dues peces, certa interacció amb l’espectador (sense exposar-lo ni fer-lo participar activament). Les tres peces Títols: Herois, Turisme i Retrobament. To general: seriós (no és comèdia en aquesta ocasió), amb sorpresa final a cada peça. Interacció amb el públic: sobretot a Herois i Retrobament. Autoria: Turisme: text de Manel Veiga (presentat en memòria seva). Retrobament: escrita per Maica Dueñas. Herois: autor català no recordat durant l’entrevista. Format d’exhibició i logística Cada sessió arrenca amb les 3 obres simultànies (una per sala). El públic rota per les sales; els actors romanen al seu espai. Cada sessió implica que cada peça es repeteix 3 vegades; es fan 2 sessions per dia: total de 6 passes diaris. Entrades: a l’Ateneu, el públic veurà les 3 peces pel preu de sempre. Presència de 3 guies (actors) que condueixen els grups i, en algun cas, també interactuen dins la història. Calendari i horaris Dissabte 28 de setembre: 20.00 i 21.30. Diumenge: 18.00 i 19.30 (dos quarts de vuit). Durada aproximada per recorregut complet: 1 h – 1 h 15 min. Experiència d’interpretació i assaig Primer cop en microteatre per al grup; gran repte per la proximitat extrema amb l’espectador. Assaigs intensos per dominar text i tempo; adaptacions d’última hora (una peça substituïda, actors que han après el paper en dues setmanes). Reptes d’energia: repetir la mateixa peça fins a 6 vegades en un dia, mantenint-la viva i fresca a cada passi. Públic i recepció Contingut i ritme no pensats per a infants (diàlegs adults i to seriós). Es remarca la màgia del teatre: la resposta del públic influeix en l’energia de la funció; hi ha públic que ajuda i públic que costa més d’activar. Si l’experiment funciona, la propera proposta de microteatre serà de comèdia. L’Ateneu, renovat i protagonista El format serveix per mostrar els nous espais de l’Ateneu de Sant Just: sales noves i diferents. Cites destacades "Veuran les tres per al preu de sempre." "No és per nens." "El públic està molt més a prop... si estires la mà els pots tocar." "Totes tres tenen aquest punt de sorpresa final." "Molta merda!" — expressió teatral que indica èxit de públic (origen: acumulació d’excrements de cavalls als voltants del teatre en temps antics, senyal de gran afluència).

Context i convidada Entrevista a Maria Rodríguez Soto, protagonista d’“Els dies que vindran” de Carlos Marqués-Marcet, a Ràdio d’Esvern. La conversa recorre la seva experiència de rodatge embarassada, la frontera entre realitat i ficció, l’efecte dels premis en la carrera, la producció domèstica i local del film al Born, el treball en parella amb David Verdaguer i el ressò teatral d’“Una gossa en un descampat”. Temes principals Rodatge embarassada i origen del projecte Carrera i maternitat: expectatives vs. realitat laboral Maternitat sense filtres: ambivalència, dol identitari i el temps que s’accelera Premis i indústria: validació, mercat petit i més exposició mediàtica Ficció vs. realitat a “Els dies que vindran”: autoficció, improvisació i veritat corporal Producció familiar i local: casa, barri del Born i finançament sobre la marxa Teatre: “Una gossa en un descampat” i la mort perinatal com a catarsi Treballar amb la parella (David Verdaguer) i projectes Consells per embarassades i crida a veure la pel·lícula Punts clau Rodatge embarassada amb plenitud: Maria viu un embaràs "meravellós" i fort, i converteix l’experiència en motor creatiu quan Marqués-Marcet proposa una ficció a partir d’un embaràs real. Carrera a la contra del tòpic: malgrat perdre una feina en quedar-se embarassada, el film, el teatre i la televisió li obren noves oportunitats, trencant el patró habitual d’exclusió laboral. Desmitificar la maternitat: a més de ser “el millor” per a molta gent, també comporta canvi dur i dol identitari; es perd improvisació i els horaris del nadó passen per davant. El temps s’accelera: l’únic penediment és veure com el temps s’esmuny amb la filla creixent; una consciència punyent del rellotge vital. Premis com a reforç psicològic: el guardó a Màlaga li dona reconeixement i injecció d’ànim en un mercat petit que arrisca poc amb cares noves; l’efecte més visible és la major exposició mediàtica. Autoficció controlada: el film juga entre realitat i ficció. És real la transformació del cos, però els conflictes de la parella s’allunyen de la vida real de Maria i David per evitar el reality i mantenir la ficció. Mètode i personatge: creació de la Vir via improvisacions i treball físic-energètic (p. ex., imaginar-se com una “lloba”) per accedir a una energia instintiva. Producció domèstica i de barri: rodatge a la casa del director i exteriors al Born, amb família participant i logística molt propera; projecte iniciat sense finançament, consolidat sobre la marxa. Teatre i catarsi: “Una gossa en un descampat” converteix una experiència de mort perinatal en dol positiu, donant veu a un tema silenciat i oferint llenguatge per acompanyar qui ho viu. Treball en parella: amb David Verdaguer hi ha complicitat, humor i fins i tot desconnexió saludable com a parella (tornar a ser nòvios, no només pares). Ara mateix, camins professionals paral·lels. Consell essencial: “no feu cas de cap consell”; confiar en la intuïció i instint propis. I, si podeu, dormiu molt abans del part. Cites destacades "El millor consell és que no facin cas de cap consell." "Quan ets mare, has de passar una espècie de dol." "No estigueu pendents del que és veritat i del que no, perquè no va d’això." Conclusions Una conversa íntima i lúcida que trenca tòpics sobre maternitat i indústria, i que il·lumina com la veritat corporal i l’autoficció poden conviure en una pel·lícula petita, familiar i arrelada al Born. El testimoni teatral sobre la mort perinatal amplia el marc de la maternitat cap a una mirada més empàtica i real.

Resum de l'entrevista Context Programa: La Plaça Mireia (inici 4a temporada). Convidats: Power Devil (Pau), Anna Sánchez (Suelen) i Tinent Ritchie. Tema: Making of i llançament de la websèrie Sant Just Fiber, ambientada als anys 80 i rodada a Sant Just Desvern i el Baix Llobregat. "Sant Just Fiber és una sèrie inspirada en els 80, rodada a Sant Just i protagonitzada per veïns del poble." El projecte Format: 6 capítols; els 5 primers es projectaran a l'octubre; el 6è serà per a una gala exclusiva. Gala: 25 d'octubre, previsiblement al Casal de Joves; festa oberta a tothom; el passi del capítol final és per a mecenes i participants (la resta podrà accedir-hi pagant). Aforament: el Casal admet ~400 persones dempeus; amb mecenes, participants i acompanyants es pot arribar a 400-500 assistents. Durada total: ~1 h 30 min (com una pel·lícula). Participació: ~200 persones i ~40 localitzacions. Suport institucional: l'Ajuntament proposa integrar l'acte a les Festes de Tardor i assumir part de despeses. Personatges i càsting Anna Sánchez és la Suelen: exgimnasta, cambrera al Florent's Club (bar del poble), amiga del policia G; li agrada la fotografia (clau en la trama) i acaba involucrant-se en el cas. Càsting: obert i comunitari; gairebé tothom que s'hi va presentar surt a la sèrie. L'Anna, malgrat pensar que li havia sortit malament, va ser escollida com a protagonista. Moments destacats: interpretació intensa al càsting i "patada ninja" viral. Cameos professionals: Clara Segura (totes les seves escenes rodades en un dia) i Floren (parella de la Clara), que dóna nom al bar i fa un paper breu. "Se'ns van caure els collons a terra" (sobre el càsting de l'Anna). Producció i rodatge Calendari: rodatge al juliol (20 dies). Pressupost real: dels 10.950 € de Verkami, entre comissions (~800 €), impostos (~2.100 €) i recompenses/merchandising, van quedar uns 6.000 € efectius per rodar. Logística i equip: ambient familiar i col·laboratiu; cura de vestuari, maquillatge i tècnica; Ràdio Desvern es transforma en comissaria. Salut i riscos: algunes lesions (genoll del Ritchie, espatlla del Pau, contratemps de la Caterina), calor moderada, molta aigua i ombra per protegir equip i càmeres. "El que hem fet és una puta locura... hem rodat una peli en 20 dies amb pocs recursos." Anècdotes de rodatge Nau a Cornellà: mosquits i pols tòxica; persecucions amb cotxe aixecant terbolesa. Ruïnes a Molins: espai dur (restes, brutícia), però visualment potent. Palau Falguera (Sant Feliu): coincidència amb bodes mentre rodaven un "càrtel colombià"; alternança amb els casaments i públic encuriosit mirant el rodatge. "Hi havia més gent mirant-nos a nosaltres que mirant la boda." Evolució de personatges El Ritchie ascendeix a tinent: fa més feina de despatx i coordina G i Verd, tot i que encara surt en alguna escena al carrer. Futur i crida Es valora una nova temporada amb un càsting sense rols preassignats. Es convida tothom a la gala del 25 d'octubre: festa gratuïta; per veure el capítol final, cal ser mecenes/participant o pagar entrada.