episodis

Resum general Ple centrat en acords tècnics i decisions de ciutat, amb especial atenció a: - l’actualització de la plusvàlua (IIVTNU), - el nomenclàtor amb noms de dona i reconeixements locals, - el nou model participatiu d’escultures a l’espai públic, - la pròrroga del control de plagues, - la continuïtat del bus urbà amb l’AMB, i - el debat estratègic sobre la mobilitat a Mas Lluí i el seu pont. "La mobilitat és com una gran cadena: si poses un element al mig però no arregles el següent pas, no servirà de res." Economia i Sostenibilitat Declaració d’obres d’interès públic (ICIO) • Reparació de la tribuna d’una casa catalogada al c/ Creu, 10. • Bonificació del 50% de l’ICIO per tractar-se d’un bé catalogat. • Tràmit aprovat en ple per aplicar el descompte. Actualització de la plusvàlua (IIVTNU) • S’aprova provisionalment l’ordenança fiscal núm. 4: sistemes de càlcul per valor cadastral amb nous coeficients. • Objectiu: un mètode més just, especialment quan el preu de venda és inferior al de compra. • Afavoreix finques més antigues; ajusts d’acord amb indicacions del govern estatal. Mesura tècnica i obligada. Planificació territorial, habitatge i medi ambient: Nomenclàtor Cinc carrers amb noms de dona (La Bonaigua – Garrofers) • Isaura Martínez: primera regidora (1979) en un consistori d’homes. • Clàudia Cortés: regidora (1983), impuls clau per a l’ambulatori local. • Assumpció Petit: pionera amb la primera escola de dansa (Totoguri); trajectòria artística al Liceu. • Marga Miró: trajecte vital marcat per l’antifeixisme, resistència francesa i exili. • Maternitat d’Elna: reconeixement a la tasca humanitària amb mares refugiades. Altres reconeixements • Lluís Ramban: placa a l’espai del Mil·lenari (aportacions a cultura popular: Drac, gegants). • Robert Amírez: placa en una placeta interior prop de l’Ajuntament (2n alcalde de la democràcia, 1981–83). • Avinguda de Ricardo Bofill: l’actual av. del Baix Llobregat passarà a portar el nom de l’arquitecte, figura local de projecció internacional. Procés i criteris de la Comissió de Nomenclàtor • Propostes mixtes: entitats, partits i particulars; debat i consens a la Comissió de Nomenclàtor. • Criteri de mínim impacte: prioritzar espais “nets” per no afectar veïnat ni numeracions; possibles revisions futures amb suport administratiu. Serveis a les persones Bases d’ajuts per a escultures a la via pública • Nou model participatiu: convocatòries obertes (punt extra per arrelament local) per obres inèdites. • Primera convocatòria: rotonda gran de la futura av. Ricardo Bofill; joc tipogràfic amb “Sant Just”. • Pressupost fins a 40.000 € per peça (considerant materials i instal·lació) i exposició pública 30 dies de les bases comunes. • Encàrrecs directes en curs: obra del Dògni (innocència i utopia) a Soledat Sans; peça de Bori en record del Guillem (actor amb síndrome de Down, fita educativa local). Control de plagues urbanes • Tercera i última pròrroga del contracte amb Loquímica: el calor intens i el canvi climàtic han afavorit la cria de rosegadors i paneroles. • Intervencions amb productes fitosanitaris aprovats; creix la resistència de les plagues. • L’Ajuntament actua a espai públic; als solars privats cal manteniment dels propietaris. • Possibilitat d’increment pressupostari (actualment ~18.000 €/any) en la nova licitació. Transport públic (AMB) • Aprovada l’adenda de pròrroga del conveni amb l’AMB (ajust legal 4+2 anys). • Continuïtat garantida del servei d’autobusos; cap canvi operatiu ni de finançament. Mocions i debat polític Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat (aprovada per unanimitat) • Pensions: risc d’ingressos insuficients en un context d’encariment; cal assegurar vida digna postjubilació. • Salut: degradació de l’atenció primària, manca de professionals i previsió de relleus; cal dignificar la primària. Aparcament a l’escola Montserrat • Moció d’Endavant Sant Just per millorar l’aparcament: retirada; el debat s’ajorna un mes. Mobilitat a Mas Lluí i el pont • Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer (pla d’estalvi del pont): rebutjada. • Moció alternativa del PSC i Sant Just en Comú: aprovada. Eixos clau: - Estudis integrals i tècnics de mobilitat (ambiental, costos/beneficis, viabilitat), aprofitant una dotació d’1 M€ assolida a Madrid per a estudis. - Comissió amb tots els grups i l’Associació de Veïns de Mas Lluí per fer seguiment i transparència. - Coordinació comarcal: cal parlar amb Sant Feliu i Sant Joan Despí i resoldre enllaços (p. ex., rotonda de l’Esclat i accés a la B-23) abans de decidir. - Multimodalitat i futur: si es fes, que no sigui només per cotxes sinó també per vianants, bici i VMP. - Finançament incert: el pont s’estima en ~15 M€; és inabastable per al pressupost local i exigiria aportacions d’altres administracions. - No precipitar-se: primer dades i garanties; després, decidir la millor solució de connectivitat per al barri.

Resum Context i crèdits Gràvid és una peça audiovisual híbrida: videopoema, curtmetratge i videoclip. Creada per joves artistes de Sant Just: Roger i Rubén Córdova i Maria Rebollo. Convida a la interpretació oberta del públic. "Cada persona pot treure un significat d'aquesta peça" Origen i procés creatiu Neix d’un viatge a l’Ilha das Flores (Azores): illa tropical fosca, volcànica i de contrastos. Durant la pandèmia s’hi integra un poema de Rubén que creix i fa variar el muntatge: procés evolutiu i gairebé improvisat que es retroalimenta entre imatge, paraula i so. "És un videopoema... també és curtmetratge i videoclip" Temes i simbolisme Eix central en la maternitat i l’embaràs: la Maria n’és la protagonista (imatges del primer embaràs; ressonàncies del segon, més intens físicament i emocionalment). Dualitats: bellesa / ombra, por / llum, gravidesa / gravetat (el títol juga amb aquests sentits i amb el terme mèdic de test d’embaràs). Monstres com a símbols de pors reals; la peça n’explora l’acceptació i el potencial protector. "Molts cops aquests monstres... el que estan intentant fer és defendre'ns" Viatge interior fins a la llum (naixement); inclou un pla clau d’un túnel a Sant Just. Visuals i artesania Il·lustracions de Rubén: fetes a mà (paper i llapis) i després digitalitzades; cada figura suggereix una por concreta. Un "monstre" prové d’una imatge real: escultura-tòtem amb cadera de vaca, fusta i tècnica de shibari (col·laboració amb Gabriel Briones), procedent de l’obra exposada a Can Ginestà: "Redención Entrópica". Història de fons: os trobat al bosc, pèrdues posteriors i decisió d’agafar i contenir la por per transformar-la en imatge i sentit. "Agafar les pors i posar-les davant... generar una imatge maca" On veure-ho i recorregut Disponible a: YouTube (canal de Roger Córdova) i Instagram (Weekend Song i Roger Córdova). Circuit de festivals llatinoamericans via Eterum. Estrena local a Sant Just a la Casa del Far (espai de creixement): sessió amb maridatge i xerrada. Recepció Feedback molt positiu: la peça emociona i connecta amb vivències personals. "M’és impossible no acabar amb la llagrimeta"

Resum de l’entrevista Context i testimoni Entrevista a Maia Zolidova, veïna de Sant Just d’origen ucraïnès, quan es compleix un any de la guerra. Comparteix angoixa, tristesa i l’impacte emocional d’un any molt complicat per a les famílies ucraïneses. "És la pitjor pel·lícula que has vist a la teva vida —imagina’t dins d’aquesta pel·lícula amb la teva família." Vivències de l’acollida i retorns Algunes mares i fills acollits han tornat a Ucraïna per la dificultat de gestionar la separació i la nostàlgia del país, malgrat tenir recursos aquí. Altres famílies continuen a Sant Just, fora de perill, però amb por constant i incertesa prolongada. Situació a Ucraïna Bombardejos a tot el país, inclosa Kíiv, amb escalades coincidint amb dates simbòliques i visites internacionals. Sentiment persistent de por i falta de final a la vista. "Mai perdrem la por que tornin els russos." Projectes solidaris i acció local Participació de Sant Just i Barcelona en iniciatives de suport humanitari: Banc d’Aliments i Creu Roja: recollida d’aliments, roba i medicaments. Centres d’ajuda per a refugiats (Pl. Espanya, Via Laietana, Pl. Catalunya, etc.) amb mancances recurrents. Institut Desvern: projecte de pròtesis i logística per a persones amb mutilacions, tant civils com militars. Enviaments de calefactors, piles i materials bàsics davant talls de llum i onades de fred. Com pot ajudar la ciutadania Aportacions econòmiques a entitats fiables (p. ex., Creu Roja, Banc d’Aliments). Donacions de: Aliments bàsics, productes d’higiene i medicaments. Roba d’hivern, mantes, calefactors i piles. Voluntariat en centres d’acollida i suport a tràmits (p. ex., homologació de títols, orientació laboral). Sensibilització i difusió d’informació contrastada. "Cap ajuda és petita: tota s’agraeix i s’aprofita." Èxode i futur incert Flux constant de noves arribades: persones que han resistit un any al país ara fugen davant la indefinició del conflicte. Dificultats laborals: homologació lenta, feines temporals i projectes de vida en suspens. Fractura emocional amb Rússia Dol profund per la ruptura entre pobles germans i famílies mixtes. Reconeixement de russos dissidents sense veu, però ferida per la inacció percebuda. Agraïments i missatge final Maia expressa agraïment al veïnat de Sant Just, a l’Ajuntament i a l’emissora pel suport continuat, que dona vida i esperança.

Resum Context i protagonistes Conversa a l’emissora amb la creadora Raquel Fuster i la gestora cultural Carme Malaret. Presentació de l’aparador de temporada (hivern-primavera) a l’espai de lliure creació del carrer Bonavista, 105. El projecte porta per títol: Horta Street Joan. El projecte "Horta Street Joan" Inspirat a Horta de Sant Joan (Terra Alta), poble d’arrel familiar de l’artista i escenari de connexió personal amb la natura. Neix en el context postpandèmic, com a sèrie fotogràfica d’intuïció i no-control. Predomini de «colors B» i motius vegetals visibles als vidres de l’espai. "no vull pensar, vull connectar a mi mateixa" Procés creatiu i tècnic Trajectòria: de disseny gràfic a il·lustració i estampació manual; direcció del projecte de materials d’estampació RiteGraf (botiga física i online, L’Hospitalet). L’obra reaprofita la matriu de serigrafia com a peça final: Estructures amb marcs i malla (nàilon/polièster) desencaixades del marc per convertir-les en teles translúcides tipus tul. La imatge fotogràfica es transfereix a la malla i s’instal·la als vidres, visible tant des del carrer com des de dins. Equip de muntatge: Janira Romero i Olga Álvarez. "Sempre he sigut molt apassionada de les matrius" Inauguració i recepció Inaugurat coincidint amb Carnestoltes; bona assistència i debat obert sobre tècnica i sentit del projecte. Raquel comparteix el repte d’escala (de formats diminuts a metres de vidre) i el procés de confiança amb l’espai. "Vaig tenir un pànic escènic brutal" Calendari i invitació Aparador en exhibició fins al maig (convivint amb activitats internes de l’espai). Experiència canviant de dia i de nit per la llum i les transparències. Inauguració amb festucs de collita familiar d’Horta de Sant Joan; encara en queden per als visitants. Idees clau Relació emocionada amb el territori: Horta de Sant Joan com a eix afectiu i paisatgístic. Experimentació: la matriu com a obra, no només com a eina d’impressió. Vincle històric entre Raquel i l’espai de la Carme (projecte Custòdia i col·laboracions prèvies). Accessibilitat del discurs tècnic: explicacions clares per connectar amb el públic general.

Resum de l’episodi Entrevista amb Sergi Seguí (portaveu d’ERC i regidor a Sant Just) sobre actualitat local: Carnestoltes, urbanisme (obres dels Garrofers), procés participatiu de La Bonaigua, calçotada i presentació de candidatura d’ERC, ple municipal i seguretat (Mossos/Policia Local). Carnestoltes: nou format amb horaris separats "Fer aquesta separació trobo que és interessant" • Valoració positiva del nou model: matí per a infants i escoles i vespre per a adults. • Alta participació a la plaça Maragall gràcies a la implicació de les tres escoles. • Les xarxes socials ajuden a seguir l’ambient, tot i que no substitueixen l’assistència. • Possibilitat de consolidar el format si la valoració de Ajuntament, AFES i participants és bona. Urbanisme: aturada de les obres dels Garrofers i actualització del planejament "Han hagut de fer un decret per aturar-ho i que ho repensin" • L’Ajuntament va aturar les obres (6 de febrer) per mitjà d’un decret d’alcaldia per demanar l’actualització del pla aprovat el 2006. • ERC ja havia advertit que la urbanització no podia seguir una normativa de fa 20 anys i calien canvis (p. ex. voreres més amples, doble col·lector). • Crítica a la manca de comunicació i seguiment amb l’oposició: s’hauria pogut evitar pèrdua de temps fent els requeriments a l’inici de l’obra. Participació ciutadana: “Repensem la Bonaigua” (informació insuficient) "Primera notícia" • El procés per repensar l’entorn de La Bonaigua, el complex esportiu municipal i la plaça de la Pau no s’ha traslladat a l’oposició, segons Sergi Seguí. • Demanda de transparència i d’informació a tots els grups. Política local: calçotada i presentació de la candidatura d’ERC • Diumenge 5 de març, 12 h: calçotada oberta i presentació de tota la llista d’ERC. • Tiquets: Serveis de Can Mata i Vainilla Coco (plaça Maragall/carrer Nord). Preu: 18 €. • Cap de llista: Sergi Seguí, amb Desiré Triller (2) i Dani Delgado (3); aposta per continuïtat i proximitat. Ple de febrer: estratègia d’ERC sobre mocions "Nosaltres vam decidir que no jugaríem amb aquestes coses" • ERC ha optat per no presentar mocions programàtiques en precampanya; prefereix treballar amb veïnat i traslladar incidències per canals formals. • Al ple es debatran 4 mocions (d’altres grups); ERC hi participarà selectivament. Seguretat: Mossos, conveni amb Esplugues i coordinació policial "Més que reclamar a la Generalitat més agents, jo reclamaria una revisió del conveni" Context i posició • Es demana a la Generalitat més patrulles de Mossos per a la comissaria compartida Esplugues–Sant Just. ERC hi vota a favor. • Seguí apunta que el conveni és de fa 20 anys (canvi d’escenaris com el centre comercial d’Esplugues) i cal revisar-lo. • Assenyala una campanya del PSC situant la seguretat al centre de l’agenda a 94 dies de les eleccions. Dades i matisos • En curs una promoció de 850 Mossos i una convocatòria de 850 més (total 1.700 pròximament). • La comissaria d’Esplugues ha augmentat els efectius >20% en dos anys, però hi ha rotació (trasllats) i càrrega administrativa que limita agents de carrer. Enfocament integral de la seguretat • No tot depèn de patrulles: també il·luminació, urbanisme segur, i disseny de ciutat que afavoreixi la percepció i l’ús segur de l’espai públic. • Cal coordinació operativa Mossos–Policia Local: repartir rols, dispositius conjunts, i model de proximitat per a la policia local. "La policia local no pot inhibir-se" • Sobre que la Policia Local faci tasques “no pròpies”: és cert a mitges; la policia ha d’actuar segons el que observi. La coordinació ha de clarificar funcions. Conclusions clau • Carnestoltes: el model separat per franges d’edat funciona i podria consolidar-se. • Garrofers: aturada per actualitzar normativa; cal millor comunicació govern–oposició. • La Bonaigua: oposició sense informació; cal transparència en processos participatius. • ERC: calçotada per presentar la llista completa i fomentar proximitat. • Ple: ERC evita mocions electorals i aposta pel treball de base. • Seguretat: suport a més Mossos, però prioritat a revisar el conveni i coordinar cossos, amb un enfocament urbà i preventiu complementari.

Resum principal Entrevista amb Puri Martín, coordinadora dels tallers d’arts plàstiques Creant Art a Can Ginestà, per repassar l’estat del curs (temàtica: Cossos) i fer una crida urgent d’inscripcions per al nou monogràfic de cultura audiovisual amb Eloi Trullàs. Punts clau Temàtica del curs 2023-24: Cossos (no només humans; també geomètrics, lineals, etc.). Monogràfic de cultura audiovisual (teoricopràctic): llenguatge audiovisual, guió, personatges i rodatge d’un curt amb el telèfon mòbil. Dates i horari: 1, 8, 15 i 22 de març, de 18.30 a 20.30. Mínim d’inscrits: 6 persones; ara mateix només n’hi ha 1. Inscripcions: a consergeria de Can Ginestà. Cost orientatiu: 58–68 € (per confirmar al centre). Si no s’assoleix el mínim al març, es reofertarà al maig i, si cal, als monogràfics d’estiu. Destacats A pintura predomina el cos humà femení, tot i que hi ha diversitat de propostes. Bona participació intergeneracional (ja hi ha alumnes de 12–14 anys), i paritat en algunes aules. Difusió: xarxes (Twitter/Instagram) i cartelleria a Can Ginestà; es busca més abast entre el jovent. "Tothom tenim un mòbil a la butxaca" i, amb quatre nocions d’Eloi Trullàs, "ja tenim una pel·lícula". Acció recomanada Apuntar-se al monogràfic (març) a Can Ginestà – consergeria. Si no és possible al març, maig o estiu com a segones oportunitats. Notes finals Puri comparteix també la seva vessant artística: al Carnestoltes han obtingut 3r premi malgrat una incidència tècnica de so; van gaudir ballant en estil lliure.

Resum Entrevista amb Mar, cooperant i vocal de la Junta de La Fede.cat, sobre com s’està coordinant l’ajuda humanitària arran dels terratrèmols a Kurdistan (Síria i Turquia), la importància d’una mirada feminista i el paper de la solidaritat local i l’acollida. Es presenta també la seva xerrada sobre Veneçuela: una mirada situada i desmitificadora. Punts clau La Fede.cat: federació de 124 entitats a Catalunya per la Justícia Global (drets humans, cooperació internacional i pau). Mar hi actua amb dos “barrets”: feminismes i acció humanitària. Prioritat d’enllaçar amb organitzacions locals que ja operen al terreny per garantir accés i eficàcia. Com es canalitza l’ajuda S’habiliten canals segurs perquè l’ajuda arribi a entitats amb experiència continuada a la zona. En emergències, la donació econòmica és la via més efectiva per ampliar capacitat operativa (equips mòbils, logística, materials). Recomanació explícita: destinar fons a organitzacions de dones, feministes i LGBTI, que atenen necessitats diferenciades (discapacitats, nadons, gent gran, cicles de vida). Reptes al terreny Conflictes preexistents al Kurdistan i bloquejos d’accés (p. ex., restriccions del govern sirià) dificulten l’entrada de noves entitats. Rèpliques sísmiques i impacte directe sobre els equips locals (pèrdues personals, desplaçaments) però també gran autoorganització comunitària. La solidaritat moral és clau per sostenir la tasca en contextos sobrepassats. Acció local i acollida Es preveuen nous desplaçaments i èxodes; cal preparar pobles i ajuntaments per ser terra d’acollida i combatre prejudicis. Exemples com Ucraïna demostren que, amb voluntat política, l’acollida és possible: si hi ha voluntat política és possible Canals locals: Fons Català i entitats de referència per donar-hi suport. Xerrada sobre Veneçuela Títol i idea força: No és el que sembla Proposta: mirada subjectiva i situada basada en 1,5 anys de cooperació al país, per desmuntar mites i superar la visió sensacionalista. Detalls: Dijous 23 de febrer, 19.00 h Sala Isidre Cònsul (Can Ginestà) Organitza: Justícia i Pau, amb adhesió de Sant Just Solidari Crida a l’acció Donar a través de canals validats (La Fede.cat, Fons Català, ONGs expertes al terreny). Reforçar narratives d’acollida i preparar comunitats i institucions locals. Assistir a la xerrada per entendre Veneçuela amb context i matisos.

Resum Entrevista a Cristina Quinto, presidenta de la nova entitat Sant Just Inclou, nascuda per impulsar la inclusió i acompanyar famílies amb infants, adolescents i joves amb diversitat funcional (autisme, TDAH, etc.) a Sant Just. "Tothom és benvingut a Sant Just Inclou" Context i origen Canvi de nom: de Sant Just Diversa a Sant Just Inclou per reforçar la idea d’inclusió de tothom. Sorgeix de l’augment de diagnòstics i de la manca d’equipaments, activitats i formació al municipi. Impulsada per pares i mares; actualment unes 10–15 famílies; entitat recentment constituïda (fa aproximadament un mes). Objectius clau Acompanyar famílies davant d’un diagnòstic: suport en el procés de dol, orientació psicològica i burocràtica (tràmits, ajuts, recursos). Promoure inclusió educativa i d’extraescolars: activitats adaptades i inclusives perquè els infants i joves tinguin les mateixes oportunitats. Participació en la vida comunitària: festes com Carnestoltes i Festa Major amb mesures com espais tranquils i ajustos sensorials. Accions i projectes en marxa Implementació de l’“hora tranquil·la” a la Fira de Nadal 2022 (sense música ni speaker) per reduir sobrecàrrega sensorial. Impuls d’extraescolars adaptades al municipi (piscina/natació, tallers de pintura i manualitats), evitant haver de desplaçar-se fora de Sant Just. Sensibilització i formació a monitors/es i professionals per abordar la manca d’informació i formació. Suport a comissions d’inclusió a les AFA d’escoles (com Montseny i Montserrat) en menjador i extraescolars. Coordinació amb comerços i equipaments (farmàcies, biblioteca, La Vagoneta, etc.) per a senyalètica i comunicació augmentativa i espais més accessibles. Treball amb el CAP de Sant Just per facilitar eines d’atenció adaptada. Col·laboracions i aliances Ajuntament de Sant Just: reunió al desembre (d’on sorgeix l’hora tranquil·la) i nova reunió amb regidories de Serveis a la Persona, Educació i Infància. Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i altres entitats del territori. AFAs i comerç local per a una estratègia d’inclusió 360. Necessitats i reptes Falta d’oferta adaptada al municipi en relació amb altres poblacions del Baix Llobregat. Formació de professionals i millora d’adaptacions a activitats i espais. Orientació en tràmits i accés a ajuts: recorregut administratiu complex. Posar el focus també en adolescents i joves, sovint els “grans oblidats” en oci i lleure. "La unió fa la força" "Les famílies passen per un procés de dol similar al d’una pèrdua" Estat, difusió i contacte Entitat recent i en creixement; previsió de difusió al butlletí municipal (març). Xarxes socials en preparació; de moment, contacte via l’emissora que redirigeix a la presidenta. Crida oberta a noves famílies i a persones voluntàries sense vinculació directa que vulguin ajudar. Impacte esperat Igualtat d’oportunitats i millora de la qualitat de vida d’infants, adolescents i joves. Avanç cap a un Sant Just inclusiu 360°, amb coordinació entre famílies, escoles, salut, comerç i administració. Normalització i sensibilització comunitària al voltant de la diversitat funcional.

Panorama de l’episodi Continguts clau • Entrevista amb la Marta Mossach sobre el 35è Concurs de Prosa i Poesia per a no professionals: bases, jurat, calendari, participació i espai de l’acte. • Novetats lingüístiques: actualització del GIEC (2016) amb formació per a personal municipal (diacrítics i pronoms, possibles cursos C1/C2). • Secció d’actualitat amb Joel Reguant: inhabilitacions post-sedició, cas Jové–Salvadó–Garriga, cas Laura Borràs, presó preventiva de Dani Alves i cas Negreira–FC Barcelona. "Sempre és el divendres abans de Sant Jordi" — L’acte de lliurament del concurs, amb sorpresa pels 35 anys. 35è Concurs de Prosa i Poesia (no professionals) Bases i participació • Obert a tothom no professional. • Categories: poesia (poemes o reculls) i prosa curta (màxim 3 fulls). • Objectiu: fomentar l’expressió i la participació de nens, joves i adults. Jurat i inclusió • Jurat confirmat per a joves i adults: Pilar Carseller, Isabel Pijuan, Núria Serra, Montserrat Ribarola i Lluïsa Bisbal. • Valoració en anonimat i amb mirada inclusiva (es promou la participació de persones amb diferents capacitats). • Per volum d’obres, s’apunta a prop d’una desena de lectors entre categories (4–5 per franja). Enviament i logística • Enviament via aplicatiu amb el document en format Word (no PDF) per facilitar la recopilació i la gestió amb el jurat. • En cas d’errors d’enviament, es demana reenviament en Word. Calendari i espai • Termini d’enviament: 24 de març. • Lliurament de premis: 21 d’abril a les 19:00, a Les Escoles (pati), coincidint amb Sant Jordi. • Sorpresa especial pels 35 anys del concurs. Participació i dinàmiques • Rècord 2022: 322 obres; objectiu: seguir sumant participació. • A l’obertura (una setmana), ja una trentena d’obres rebudes, sobretot adults; els joves (17–19) acostumen a enviar l’últim dia. • Les escoles sovint coordinen i integren l’enviament via aplicatiu com a tasca tecnològica i lingüística. Vida del Servei Local de Català • Activitats culturals i d’acollida (ex.: Dijous Gras, pa amb tomàquet) per fer comunitat i visibilitzar la feina de promoció del català. Actualització lingüística (GIEC 2016) a l’Ajuntament Posada al dia del personal • 75 treballadors municipals es formen en novetats del GIEC. • Canvis destacats: diacrítics de 150 a 15; ajustos en pronoms i diferència entre llengua estàndard i col·loquial. "Hi ha qui encara escriu \"soc\" amb accent o \"dona\"… costa treure’ls." Formació futura • Possibilitat de cursos C1/C2 i reforç gramatical; interès també per a periodistes i professionals de la comunicació. Actualitat política i judicial amb Joel Reguant Inhabilitacions post-sedició • Eliminada la sedició, revisades condemnes: es manté inhabilitació per Junqueras (13 anys), Turull, Bassa i Romeva (12) per la malversació agreujada. • Desapareix la inhabilitació per Forcadell (11,5), Rull/Forn (10,5) i J. Sànchez/J. Cuixart (9): es poden presentar a eleccions. Cas Jové–Salvadó–Garriga (1-O) • Fiscalia demana per Josep Maria Jové: 7 anys de presó i 36 d’inhabilitació. • Per Lluís Salvadó: 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació. • A Natàlia Garriga: 1 any d’inhabilitació per desobediència. • Delictes imputats: desobediència, prevaricació, revelació de secrets i malversació (en els dos primers). Cas Laura Borràs • Acceptat que declari al final per evitar indefensió després d’un possible acord de Fiscalia amb un altre acusat. • Explicació de la “última paraula”: és un dret amb valor probatori; es recomana prudència. Cas Dani Alves (presó preventiva) • Presó preventiva sense fiança per risc de fuga (no tant per destrucció de proves o reiteració delictiva). • Criteris de la preventiva: risc de fuga, risc de destrucció de proves, risc de reiteració (n’hi ha prou amb un). • Elements: recursos econòmics, arrelament discutible, passaport brasiler (sense extradició amb Espanya). S’esperen resolucions la setmana següent. Cas Negreira – FC Barcelona • Pagaments a l’empresa de l’aleshores vicepresident del CTA per “assessorament arbitral” i scouting (≈ 1,5 M€ entre 2006–2018). • A nivell esportiu estaria prescrit; a nivell penal, si hi ha indicis, podria investigar-se per corrupció entre privats/conflicte d’interessos. • El Barça ja té una condemna penal prèvia; una altra podria, en certs supòsits, arribar a implicacions greus (hipòtesi jurídica, pendent d’indicis).

Context i convidat Entrevista a Joan Carbonell, president de la secció de billar de l’Ateneu de Sant Just, amb motiu del campionat que es disputa aquest dissabte. Dades clau del campionat Data i hora: dissabte 18 de febrer, 10:00 Lloc: secció de billar de l’Ateneu de Sant Just (sala visible des del restaurant) Format: individual, per eliminatòries, 8 participants Modalitat: lliure Requisits: ser soci de l’Ateneu i soci de la secció de billar (quota modest) Premi: tac d’alta gamma per al guanyador Història i identitat esportiva La secció té una llarga trajectòria al poble, amb records que remunten a la infantesa de Josep Maria Espinàs, que hi anava amb el seu avi. El 1972/73 un grup de socis la van reactivar i, des d’aleshores, el billar a l’Ateneu s’ha mantingut amb activitat continuada. "El billar és un esport." "Les caramboles no es fan mai per carambola: es fan per tècnica, ciència i experiència." Origen i influència francesa: toponímia de jugades com massé, ramassé, bricole. Èmfasi en la precisió, la concentració i la dificultat tècnica. Instal·lacions i activitat 2 taules grans de competició, amb calefacció i condicions adequades. Espai a la planta baixa, al costat del restaurant (les taules pesen ~800 kg cadascuna, amb pissarra; difícil moure-les). Ambient actiu i "moment dolç" de la secció. Participació, formació i relleu Uns 25 socis; diàriament hi juguen 6–8 persones a última hora de la tarda. Mitjana d’edat alta i poca presència femenina (actualment, cap dona a la secció). Voluntat d’actuar com a escola: ensenyar tècnica a qui s’hi incorpori. Cas destacat: noi de 12 anys que s’hi ha apuntat i mostra bona aptitud; s’intenta afavorir el relleu generacional. Repte: la pac iència inicial; aprendre requereix temps i constància. El campionat: funcionament i obertura Inscripcions tancades per aquesta edició (per quadrar eliminatòries), però la secció és oberta a tothom que vulgui venir, mirar o començar. El públic pot acostar-se el dia del torneig i conèixer l’espai. Nivell, modalitats i xarxa de clubs Modalitats: lliure, banda, quadro, tres bandes i fantasia. La més popular mediàticament és tres bandes, però a l’Ateneu es treballa sobretot la lliure com a base tècnica. Nivell de la secció: intermedi en alguns jugadors; majoritàriament aficionats en progrés. Relació amb clubs veïns (Esplugues, Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu) i trajectòries de jugadors que han fet salt de nivell. Referents i projecció internacional Dani Sánchez, campió del món, referent proper i ídol a Corea (amb un volum altíssim de llicències). Alta consideració del billar a França i Bèlgica (referent històric: Raymond Ceulemans). Crida final i valor del billar "El billar és tan exigent que hi passes una estona sense preocupacions, totalment concentrat." Crida a joves i públic general a participar i aprendre. El billar aporta diversió, disciplina i beneficis cognitius més enllà del que la gent es pensa.

Resum executiu • Crítica al model de creixement urbanístic: es considera que ha generat un poble més elitista, amb habitatge majoritàriament en propietat i car, i pisos grans. • Ecologisme vs. legalitat: es qüestiona que la planificació s’ajusti només al marc legal del PEMNAT i no a criteris ecològics més exigents. • Seguretat i Mossos: la CUP rebutja demanar més efectius; defensa enfocaments socials i educatius en lloc d’increment policial. • Serveis i mobilitat: suport a la nova Escola Bressol i a l’AMBici, tot i remarcar limitacions d’interconnexió metropolitana. • Cultura i festes: satisfacció amb el nou format de Carnestoltes i el cicle “Mons”, amb matisos sobre participació juvenil. • Obres i equipaments: finalitzen els vestidors del camp de futbol; la deixalleria es re-licita i es faseja; alerta sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic. "L'única manera de garantir habitatge social aquí al poble era créixer" (posició atribuïda a l’alcalde, contestada per la CUP) "Més policia no implicarà més seguretat" (posició de la CUP) Urbanisme, habitatge i Collserola “Naturalment constructora” i el model de poble • La columna “Naturalment constructora” (inspirada en una infografia d’Amador Saiz) s’utilitza per posar en qüestió els arguments de creixement defensats pel govern. • Es critica que el creixement recent, guiat pel mercat i interessos econòmics, no ha prioritzat el dret a l’habitatge: - Predomini d’habitatge en propietat i preus molt alts. - Índex elevat de pisos >121 m² respecte a la mitjana catalana. • Tensió entre creixement i límits ambientals (Collserola): es rebutja “anar fent mossegades” a l’entorn. "L’única via per l’habitatge social és créixer" vs. la CUP defensa planificació orientada als interessos del poble treballador i contenció territorial. Legalitat versus ecologisme real • Sobre zones com Mas Lluí: tot i la legalitat urbanística (fora d’àrea estrictament protegida), es defensa que l’ecologisme no pot quedar restringit a la legalitat vigent (PEMNAT). • Moltes lluites territorials a Catalunya s’han basat en criteris més enllà del marc legal; reduir-ho a “és legal” és “fer-se trampes”. Equipaments (pavelló, Institut Escola) i manca de planificació • La CUP no s’oposa als nous equipaments, però qüestiona per què s’han ubicat on s’han ubicat. • Denúncia de planificació a cop de totxo: primer el mercat, després l’equipament, fins topar amb la barrera natural de Collserola. Seguretat i Mossos d’Esquadra Moció municipal i posició de la CUP • S’aprova una moció per demanar més Mossos; la CUP hi vota en contra. • Crítica al que qualifiquen de “compra del relat” de la dreta: - Augment de places de policia local, bonificacions, més càmeres. - Es considera un gir securitari sense rumb clar de l’esquerra institucional. • Resposta a l’argument de l’alcalde (que la manca de Mossos fa que la policia local no cobreixi tasques pròpies): no comparteixen el diagnòstic i proposen enfocaments socioeducatius: - Reforç d’educadors socials i del Casal de Joves per tractar incivisme i convivència. • Consideració política i social: la CUP defensa moviments socials que sovint reben repressió; ampliar cossos policials xoca amb aquesta realitat. "Més policia no implicarà més seguretat; és posar un polvorí on hi ha un foc." Municipals: cap primícia encara • Sobre qui encapçalarà la llista de la CUP: sense novetats fins que acabin els processos interns. Es comunicarà oficialment. Festa i jovent: Carnestoltes amb nou format • Separació d’horaris: matí (infantil/AFES) i tarda-nit (adult) amb festa fins a les 4 h al Casal de Joves. • Valoració positiva: permet gaudi intergeneracional i ajuda a trencar el paradigma de “poble dormitori”. Serveis i mobilitat Nova Escola Bressol • Molt necessària per dèficit crònic de places i dependència de l’oferta privada. • La CUP havia proposat espais d’impàs (ex. La Vagoneta) per evitar desplaçaments fora del poble fins a obrir la nova escola. Valoració favorable a l’obra en curs (obertura prevista curs 23-24). Bicicleta pública metropolitana (AMBici) • 6 estacions a Sant Just i connexió amb el Bicing des de l’1 de febrer. • Limitació: Sant Feliu no s’hi integra per pressupost, fet que redueix la continuïtat dels desplaçaments. • Crítica al barnacentrisme: el transport públic metropolità orfe de connexions transversals al Baix Llobregat. Positiu però insuficient. Cultura: Cicle d’Art Contemporani “Mons” (Espai Mercat) • Bona acollida, amb xifres d’assistència i implicació d’entitats i escoles. • S’assenyala que la participació juvenil podria ser menor que la d’altres franges; tot i així, posada en valor d’apropar l’art contemporani a la ciutadania. Equipaments i obres Vestidors del camp de futbol • Finalitzats i en servei després d’una obra llarga; no s’entra en detalls sobre el motiu de la demora. Deixalleria municipal i aula ambiental • Re-licitació per encariment de preus; l’empresa inicial es retira. S’executa en fases: primer la deixalleria, després l’aula ambiental. • Reclam de la CUP d’una bassa de laminació per risc d’inundabilitat de riera; finalment, es preveu mur perimetral (criteri de l’ACA). • Crítica a la dependència del mercat en contractes públics (si no hi ha marge, les obres no es fan), i alerta climàtica: episodis extrems (p. ex. riuades) poden ser més freqüents. "Les lleis no són lleis naturals... el clima està canviant."

Resum de l’episodi Temes clau del programa: manca d’efectius de Mossos i coordinació policial, nou format del Carnestoltes, candidatura i panoràmica electoral 2023, servei d’AMBici i connexió metropolitana, nous equipaments 2023 (Escola Bressol, Ateneu, Mas Lluí, deixalleria) i programació cultural amb “Mons”. "En comptes de complementar els Mossos d'Esquadra, el que estem acabant fent és substituir-los, i això és el que no pot ser." Seguretat i Mossos d’Esquadra • Denúncia de manca d’efectius: la comissaria compartida Esplugues–Sant Just havia de garantir 3 patrulles; actualment, el cobriment és insuficient. • Impacte local: la Policia Local es veu abocada a cobrir seguretat ciutadana en detriment del compliment d’ordenances (p. ex. tinença d’animals, convivència). • Roda de premsa (13 h) amb l’alcaldessa d’Esplugues (Pilar Díaz) per reclamar reforços a la Generalitat; reconeixement de noves places (850 + 600) però demanant accelerar calendaris. Carnestoltes: nou format i oci jove • Matí infantil i tarda més festiva per atreure jovent i allargar la festa fins al vespre; forta implicació d’AFAs i escoles. • Enfoc de prova i error: si funciona, es mantindrà; si no, es retornarà al format clàssic. Eleccions municipals 2023 • Joan Bassaganyes serà candidat del PSC per primer cop; presentació de llista i programa prevista a finals de març. • Mapa electoral obert: possibles candidatures de Vox, incògnites a l’espai independentista (Junts, Endavant) i el paper de Quico Ferrer. Mobilitat: AMBici i connexions • AMBici en marxa i connectat amb el Bicing de Barcelona; Sant Feliu queda temporalment fora per manca de partida pressupostària. • L’AMB busca solucions per evitar un sistema “coix” i garantir la connexió amb aquest node ferroviari. Cultura: “Mons. El món orgànic” • Cicle que democratitza l’art contemporani amb visites guiades a escoles, centres de secundària i entitats veïnals. • Reconeixement a la tasca de Laura Baringo i Quim Déu en la dinamització. Nous equipaments i obres 2023 • Escola Bressol: obres avançades; objectiu d’estrena al setembre (107 places). • Ateneu (sala gran): obertura prevista octubre–novembre. • Mas Lluí: pressupost per al nou pavelló esportiu; cessió de sòl pel futur institut-escola; conjunt d’equipaments amb centre cívic Soledat Sants, pàrquing de 100 places i pistes de pàdel. • Deixalleria: la crisi de costos va obligar a relicitar; inici d’expedient de licitació aprovat; previsió d’inici d’obres a l’estiu. • Plaça de la Pau: reurbanització encarant la obertura al març amb seguiment veïnal (Walden).