Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

121-132 de 2109

24 de febr. del 2023
29'
Entrevistes de la Justa del 24/2/2023 — Noms de dona al nomenclàtor, actualització de la plusvàlua, impuls d’escultura pública, control de plagues, pròrroga del bus AMB i gran debat sobre el pont de Mas Lluí
Resum general Ple centrat en acords tècnics i decisions de ciutat, amb especial atenció a: - l’actualització de la plusvàlua (IIVTNU), - el nomenclàtor amb noms de dona i reconeixements locals, - el nou model participatiu d’escultures a l’espai públic, - la pròrroga del control de plagues, - la continuïtat del bus urbà amb l’AMB, i - el debat estratègic sobre la mobilitat a Mas Lluí i el seu pont. "La mobilitat és com una gran cadena: si poses un element al mig però no arregles el següent pas, no servirà de res." Economia i Sostenibilitat Declaració d’obres d’interès públic (ICIO) • Reparació de la tribuna d’una casa catalogada al c/ Creu, 10. • Bonificació del 50% de l’ICIO per tractar-se d’un bé catalogat. • Tràmit aprovat en ple per aplicar el descompte. Actualització de la plusvàlua (IIVTNU) • S’aprova provisionalment l’ordenança fiscal núm. 4: sistemes de càlcul per valor cadastral amb nous coeficients. • Objectiu: un mètode més just, especialment quan el preu de venda és inferior al de compra. • Afavoreix finques més antigues; ajusts d’acord amb indicacions del govern estatal. Mesura tècnica i obligada. Planificació territorial, habitatge i medi ambient: Nomenclàtor Cinc carrers amb noms de dona (La Bonaigua – Garrofers) • Isaura Martínez: primera regidora (1979) en un consistori d’homes. • Clàudia Cortés: regidora (1983), impuls clau per a l’ambulatori local. • Assumpció Petit: pionera amb la primera escola de dansa (Totoguri); trajectòria artística al Liceu. • Marga Miró: trajecte vital marcat per l’antifeixisme, resistència francesa i exili. • Maternitat d’Elna: reconeixement a la tasca humanitària amb mares refugiades. Altres reconeixements • Lluís Ramban: placa a l’espai del Mil·lenari (aportacions a cultura popular: Drac, gegants). • Robert Amírez: placa en una placeta interior prop de l’Ajuntament (2n alcalde de la democràcia, 1981–83). • Avinguda de Ricardo Bofill: l’actual av. del Baix Llobregat passarà a portar el nom de l’arquitecte, figura local de projecció internacional. Procés i criteris de la Comissió de Nomenclàtor • Propostes mixtes: entitats, partits i particulars; debat i consens a la Comissió de Nomenclàtor. • Criteri de mínim impacte: prioritzar espais “nets” per no afectar veïnat ni numeracions; possibles revisions futures amb suport administratiu. Serveis a les persones Bases d’ajuts per a escultures a la via pública • Nou model participatiu: convocatòries obertes (punt extra per arrelament local) per obres inèdites. • Primera convocatòria: rotonda gran de la futura av. Ricardo Bofill; joc tipogràfic amb “Sant Just”. • Pressupost fins a 40.000 € per peça (considerant materials i instal·lació) i exposició pública 30 dies de les bases comunes. • Encàrrecs directes en curs: obra del Dògni (innocència i utopia) a Soledat Sans; peça de Bori en record del Guillem (actor amb síndrome de Down, fita educativa local). Control de plagues urbanes • Tercera i última pròrroga del contracte amb Loquímica: el calor intens i el canvi climàtic han afavorit la cria de rosegadors i paneroles. • Intervencions amb productes fitosanitaris aprovats; creix la resistència de les plagues. • L’Ajuntament actua a espai públic; als solars privats cal manteniment dels propietaris. • Possibilitat d’increment pressupostari (actualment ~18.000 €/any) en la nova licitació. Transport públic (AMB) • Aprovada l’adenda de pròrroga del conveni amb l’AMB (ajust legal 4+2 anys). • Continuïtat garantida del servei d’autobusos; cap canvi operatiu ni de finançament. Mocions i debat polític Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat (aprovada per unanimitat) • Pensions: risc d’ingressos insuficients en un context d’encariment; cal assegurar vida digna postjubilació. • Salut: degradació de l’atenció primària, manca de professionals i previsió de relleus; cal dignificar la primària. Aparcament a l’escola Montserrat • Moció d’Endavant Sant Just per millorar l’aparcament: retirada; el debat s’ajorna un mes. Mobilitat a Mas Lluí i el pont • Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer (pla d’estalvi del pont): rebutjada. • Moció alternativa del PSC i Sant Just en Comú: aprovada. Eixos clau: - Estudis integrals i tècnics de mobilitat (ambiental, costos/beneficis, viabilitat), aprofitant una dotació d’1 M€ assolida a Madrid per a estudis. - Comissió amb tots els grups i l’Associació de Veïns de Mas Lluí per fer seguiment i transparència. - Coordinació comarcal: cal parlar amb Sant Feliu i Sant Joan Despí i resoldre enllaços (p. ex., rotonda de l’Esclat i accés a la B-23) abans de decidir. - Multimodalitat i futur: si es fes, que no sigui només per cotxes sinó també per vianants, bici i VMP. - Finançament incert: el pont s’estima en ~15 M€; és inabastable per al pressupost local i exigiria aportacions d’altres administracions. - No precipitar-se: primer dades i garanties; després, decidir la millor solució de connectivitat per al barri.
23 de febr. del 2023
16'
Entrevistes de la Justa del 23/2/2023 — Gràvid: videopoema santjustenc sobre maternitat, pors i llum (Roger i Rubén Córdova, Maria Rebollo)
Resum Context i crèdits Gràvid és una peça audiovisual híbrida: videopoema, curtmetratge i videoclip. Creada per joves artistes de Sant Just: Roger i Rubén Córdova i Maria Rebollo. Convida a la interpretació oberta del públic. "Cada persona pot treure un significat d'aquesta peça" Origen i procés creatiu Neix d’un viatge a l’Ilha das Flores (Azores): illa tropical fosca, volcànica i de contrastos. Durant la pandèmia s’hi integra un poema de Rubén que creix i fa variar el muntatge: procés evolutiu i gairebé improvisat que es retroalimenta entre imatge, paraula i so. "És un videopoema... també és curtmetratge i videoclip" Temes i simbolisme Eix central en la maternitat i l’embaràs: la Maria n’és la protagonista (imatges del primer embaràs; ressonàncies del segon, més intens físicament i emocionalment). Dualitats: bellesa / ombra, por / llum, gravidesa / gravetat (el títol juga amb aquests sentits i amb el terme mèdic de test d’embaràs). Monstres com a símbols de pors reals; la peça n’explora l’acceptació i el potencial protector. "Molts cops aquests monstres... el que estan intentant fer és defendre'ns" Viatge interior fins a la llum (naixement); inclou un pla clau d’un túnel a Sant Just. Visuals i artesania Il·lustracions de Rubén: fetes a mà (paper i llapis) i després digitalitzades; cada figura suggereix una por concreta. Un "monstre" prové d’una imatge real: escultura-tòtem amb cadera de vaca, fusta i tècnica de shibari (col·laboració amb Gabriel Briones), procedent de l’obra exposada a Can Ginestà: "Redención Entrópica". Història de fons: os trobat al bosc, pèrdues posteriors i decisió d’agafar i contenir la por per transformar-la en imatge i sentit. "Agafar les pors i posar-les davant... generar una imatge maca" On veure-ho i recorregut Disponible a: YouTube (canal de Roger Córdova) i Instagram (Weekend Song i Roger Córdova). Circuit de festivals llatinoamericans via Eterum. Estrena local a Sant Just a la Casa del Far (espai de creixement): sessió amb maridatge i xerrada. Recepció Feedback molt positiu: la peça emociona i connecta amb vivències personals. "M’és impossible no acabar amb la llagrimeta"
23 de febr. del 2023
21'
Entrevistes de la Justa del 23/2/2023 — Solidaritat a Sant Just amb Ucraïna: testimoni de Maia Zolidova un any després de l’inici de la guerra
Resum de l’entrevista Context i testimoni Entrevista a Maia Zolidova, veïna de Sant Just d’origen ucraïnès, quan es compleix un any de la guerra. Comparteix angoixa, tristesa i l’impacte emocional d’un any molt complicat per a les famílies ucraïneses. "És la pitjor pel·lícula que has vist a la teva vida —imagina’t dins d’aquesta pel·lícula amb la teva família." Vivències de l’acollida i retorns Algunes mares i fills acollits han tornat a Ucraïna per la dificultat de gestionar la separació i la nostàlgia del país, malgrat tenir recursos aquí. Altres famílies continuen a Sant Just, fora de perill, però amb por constant i incertesa prolongada. Situació a Ucraïna Bombardejos a tot el país, inclosa Kíiv, amb escalades coincidint amb dates simbòliques i visites internacionals. Sentiment persistent de por i falta de final a la vista. "Mai perdrem la por que tornin els russos." Projectes solidaris i acció local Participació de Sant Just i Barcelona en iniciatives de suport humanitari: Banc d’Aliments i Creu Roja: recollida d’aliments, roba i medicaments. Centres d’ajuda per a refugiats (Pl. Espanya, Via Laietana, Pl. Catalunya, etc.) amb mancances recurrents. Institut Desvern: projecte de pròtesis i logística per a persones amb mutilacions, tant civils com militars. Enviaments de calefactors, piles i materials bàsics davant talls de llum i onades de fred. Com pot ajudar la ciutadania Aportacions econòmiques a entitats fiables (p. ex., Creu Roja, Banc d’Aliments). Donacions de: Aliments bàsics, productes d’higiene i medicaments. Roba d’hivern, mantes, calefactors i piles. Voluntariat en centres d’acollida i suport a tràmits (p. ex., homologació de títols, orientació laboral). Sensibilització i difusió d’informació contrastada. "Cap ajuda és petita: tota s’agraeix i s’aprofita." Èxode i futur incert Flux constant de noves arribades: persones que han resistit un any al país ara fugen davant la indefinició del conflicte. Dificultats laborals: homologació lenta, feines temporals i projectes de vida en suspens. Fractura emocional amb Rússia Dol profund per la ruptura entre pobles germans i famílies mixtes. Reconeixement de russos dissidents sense veu, però ferida per la inacció percebuda. Agraïments i missatge final Maia expressa agraïment al veïnat de Sant Just, a l’Ajuntament i a l’emissora pel suport continuat, que dona vida i esperança.
22 de febr. del 2023
15'
Entrevistes de la Justa del 22/2/2023 — Horta Street Joan: de la natura a la serigrafia — Aparador hivern-primavera amb Raquel Fuster i Carme Malaret
Resum Context i protagonistes Conversa a l’emissora amb la creadora Raquel Fuster i la gestora cultural Carme Malaret. Presentació de l’aparador de temporada (hivern-primavera) a l’espai de lliure creació del carrer Bonavista, 105. El projecte porta per títol: Horta Street Joan. El projecte "Horta Street Joan" Inspirat a Horta de Sant Joan (Terra Alta), poble d’arrel familiar de l’artista i escenari de connexió personal amb la natura. Neix en el context postpandèmic, com a sèrie fotogràfica d’intuïció i no-control. Predomini de «colors B» i motius vegetals visibles als vidres de l’espai. "no vull pensar, vull connectar a mi mateixa" Procés creatiu i tècnic Trajectòria: de disseny gràfic a il·lustració i estampació manual; direcció del projecte de materials d’estampació RiteGraf (botiga física i online, L’Hospitalet). L’obra reaprofita la matriu de serigrafia com a peça final: Estructures amb marcs i malla (nàilon/polièster) desencaixades del marc per convertir-les en teles translúcides tipus tul. La imatge fotogràfica es transfereix a la malla i s’instal·la als vidres, visible tant des del carrer com des de dins. Equip de muntatge: Janira Romero i Olga Álvarez. "Sempre he sigut molt apassionada de les matrius" Inauguració i recepció Inaugurat coincidint amb Carnestoltes; bona assistència i debat obert sobre tècnica i sentit del projecte. Raquel comparteix el repte d’escala (de formats diminuts a metres de vidre) i el procés de confiança amb l’espai. "Vaig tenir un pànic escènic brutal" Calendari i invitació Aparador en exhibició fins al maig (convivint amb activitats internes de l’espai). Experiència canviant de dia i de nit per la llum i les transparències. Inauguració amb festucs de collita familiar d’Horta de Sant Joan; encara en queden per als visitants. Idees clau Relació emocionada amb el territori: Horta de Sant Joan com a eix afectiu i paisatgístic. Experimentació: la matriu com a obra, no només com a eina d’impressió. Vincle històric entre Raquel i l’espai de la Carme (projecte Custòdia i col·laboracions prèvies). Accessibilitat del discurs tècnic: explicacions clares per connectar amb el públic general.
22 de febr. del 2023
24'
Entrevistes de la Justa del 22/2/2023 — Carnestoltes amb horaris separats, aturada d’obres als Garrofers, “Repensem la Bonaigua”, calçotada i llista d’ERC, i debat sobre seguretat i Mossos
Resum de l’episodi Entrevista amb Sergi Seguí (portaveu d’ERC i regidor a Sant Just) sobre actualitat local: Carnestoltes, urbanisme (obres dels Garrofers), procés participatiu de La Bonaigua, calçotada i presentació de candidatura d’ERC, ple municipal i seguretat (Mossos/Policia Local). Carnestoltes: nou format amb horaris separats "Fer aquesta separació trobo que és interessant" • Valoració positiva del nou model: matí per a infants i escoles i vespre per a adults. • Alta participació a la plaça Maragall gràcies a la implicació de les tres escoles. • Les xarxes socials ajuden a seguir l’ambient, tot i que no substitueixen l’assistència. • Possibilitat de consolidar el format si la valoració de Ajuntament, AFES i participants és bona. Urbanisme: aturada de les obres dels Garrofers i actualització del planejament "Han hagut de fer un decret per aturar-ho i que ho repensin" • L’Ajuntament va aturar les obres (6 de febrer) per mitjà d’un decret d’alcaldia per demanar l’actualització del pla aprovat el 2006. • ERC ja havia advertit que la urbanització no podia seguir una normativa de fa 20 anys i calien canvis (p. ex. voreres més amples, doble col·lector). • Crítica a la manca de comunicació i seguiment amb l’oposició: s’hauria pogut evitar pèrdua de temps fent els requeriments a l’inici de l’obra. Participació ciutadana: “Repensem la Bonaigua” (informació insuficient) "Primera notícia" • El procés per repensar l’entorn de La Bonaigua, el complex esportiu municipal i la plaça de la Pau no s’ha traslladat a l’oposició, segons Sergi Seguí. • Demanda de transparència i d’informació a tots els grups. Política local: calçotada i presentació de la candidatura d’ERC • Diumenge 5 de març, 12 h: calçotada oberta i presentació de tota la llista d’ERC. • Tiquets: Serveis de Can Mata i Vainilla Coco (plaça Maragall/carrer Nord). Preu: 18 €. • Cap de llista: Sergi Seguí, amb Desiré Triller (2) i Dani Delgado (3); aposta per continuïtat i proximitat. Ple de febrer: estratègia d’ERC sobre mocions "Nosaltres vam decidir que no jugaríem amb aquestes coses" • ERC ha optat per no presentar mocions programàtiques en precampanya; prefereix treballar amb veïnat i traslladar incidències per canals formals. • Al ple es debatran 4 mocions (d’altres grups); ERC hi participarà selectivament. Seguretat: Mossos, conveni amb Esplugues i coordinació policial "Més que reclamar a la Generalitat més agents, jo reclamaria una revisió del conveni" Context i posició • Es demana a la Generalitat més patrulles de Mossos per a la comissaria compartida Esplugues–Sant Just. ERC hi vota a favor. • Seguí apunta que el conveni és de fa 20 anys (canvi d’escenaris com el centre comercial d’Esplugues) i cal revisar-lo. • Assenyala una campanya del PSC situant la seguretat al centre de l’agenda a 94 dies de les eleccions. Dades i matisos • En curs una promoció de 850 Mossos i una convocatòria de 850 més (total 1.700 pròximament). • La comissaria d’Esplugues ha augmentat els efectius >20% en dos anys, però hi ha rotació (trasllats) i càrrega administrativa que limita agents de carrer. Enfocament integral de la seguretat • No tot depèn de patrulles: també il·luminació, urbanisme segur, i disseny de ciutat que afavoreixi la percepció i l’ús segur de l’espai públic. • Cal coordinació operativa Mossos–Policia Local: repartir rols, dispositius conjunts, i model de proximitat per a la policia local. "La policia local no pot inhibir-se" • Sobre que la Policia Local faci tasques “no pròpies”: és cert a mitges; la policia ha d’actuar segons el que observi. La coordinació ha de clarificar funcions. Conclusions clau • Carnestoltes: el model separat per franges d’edat funciona i podria consolidar-se. • Garrofers: aturada per actualitzar normativa; cal millor comunicació govern–oposició. • La Bonaigua: oposició sense informació; cal transparència en processos participatius. • ERC: calçotada per presentar la llista completa i fomentar proximitat. • Ple: ERC evita mocions electorals i aposta pel treball de base. • Seguretat: suport a més Mossos, però prioritat a revisar el conveni i coordinar cossos, amb un enfocament urbà i preventiu complementari.
21 de febr. del 2023
17'
Entrevistes de la Justa del 21/2/2023 — Crida per al monogràfic de cultura audiovisual a Can Ginestà i estat dels tallers «Creant Art» (temàtica: Cossos)
Resum principal Entrevista amb Puri Martín, coordinadora dels tallers d’arts plàstiques Creant Art a Can Ginestà, per repassar l’estat del curs (temàtica: Cossos) i fer una crida urgent d’inscripcions per al nou monogràfic de cultura audiovisual amb Eloi Trullàs. Punts clau Temàtica del curs 2023-24: Cossos (no només humans; també geomètrics, lineals, etc.). Monogràfic de cultura audiovisual (teoricopràctic): llenguatge audiovisual, guió, personatges i rodatge d’un curt amb el telèfon mòbil. Dates i horari: 1, 8, 15 i 22 de març, de 18.30 a 20.30. Mínim d’inscrits: 6 persones; ara mateix només n’hi ha 1. Inscripcions: a consergeria de Can Ginestà. Cost orientatiu: 58–68 € (per confirmar al centre). Si no s’assoleix el mínim al març, es reofertarà al maig i, si cal, als monogràfics d’estiu. Destacats A pintura predomina el cos humà femení, tot i que hi ha diversitat de propostes. Bona participació intergeneracional (ja hi ha alumnes de 12–14 anys), i paritat en algunes aules. Difusió: xarxes (Twitter/Instagram) i cartelleria a Can Ginestà; es busca més abast entre el jovent. "Tothom tenim un mòbil a la butxaca" i, amb quatre nocions d’Eloi Trullàs, "ja tenim una pel·lícula". Acció recomanada Apuntar-se al monogràfic (març) a Can Ginestà – consergeria. Si no és possible al març, maig o estiu com a segones oportunitats. Notes finals Puri comparteix també la seva vessant artística: al Carnestoltes han obtingut 3r premi malgrat una incidència tècnica de so; van gaudir ballant en estil lliure.
21 de febr. del 2023
15'
Entrevistes de la Justa del 21/2/2023 — Acció humanitària de La Fede.cat al Kurdistan i xerrada sobre Veneçuela: solidaritat, acollida i mirada feminista
Resum Entrevista amb Mar, cooperant i vocal de la Junta de La Fede.cat, sobre com s’està coordinant l’ajuda humanitària arran dels terratrèmols a Kurdistan (Síria i Turquia), la importància d’una mirada feminista i el paper de la solidaritat local i l’acollida. Es presenta també la seva xerrada sobre Veneçuela: una mirada situada i desmitificadora. Punts clau La Fede.cat: federació de 124 entitats a Catalunya per la Justícia Global (drets humans, cooperació internacional i pau). Mar hi actua amb dos “barrets”: feminismes i acció humanitària. Prioritat d’enllaçar amb organitzacions locals que ja operen al terreny per garantir accés i eficàcia. Com es canalitza l’ajuda S’habiliten canals segurs perquè l’ajuda arribi a entitats amb experiència continuada a la zona. En emergències, la donació econòmica és la via més efectiva per ampliar capacitat operativa (equips mòbils, logística, materials). Recomanació explícita: destinar fons a organitzacions de dones, feministes i LGBTI, que atenen necessitats diferenciades (discapacitats, nadons, gent gran, cicles de vida). Reptes al terreny Conflictes preexistents al Kurdistan i bloquejos d’accés (p. ex., restriccions del govern sirià) dificulten l’entrada de noves entitats. Rèpliques sísmiques i impacte directe sobre els equips locals (pèrdues personals, desplaçaments) però també gran autoorganització comunitària. La solidaritat moral és clau per sostenir la tasca en contextos sobrepassats. Acció local i acollida Es preveuen nous desplaçaments i èxodes; cal preparar pobles i ajuntaments per ser terra d’acollida i combatre prejudicis. Exemples com Ucraïna demostren que, amb voluntat política, l’acollida és possible: si hi ha voluntat política és possible Canals locals: Fons Català i entitats de referència per donar-hi suport. Xerrada sobre Veneçuela Títol i idea força: No és el que sembla Proposta: mirada subjectiva i situada basada en 1,5 anys de cooperació al país, per desmuntar mites i superar la visió sensacionalista. Detalls: Dijous 23 de febrer, 19.00 h Sala Isidre Cònsul (Can Ginestà) Organitza: Justícia i Pau, amb adhesió de Sant Just Solidari Crida a l’acció Donar a través de canals validats (La Fede.cat, Fons Català, ONGs expertes al terreny). Reforçar narratives d’acollida i preparar comunitats i institucions locals. Assistir a la xerrada per entendre Veneçuela amb context i matisos.
20 de febr. del 2023
19'
Entrevistes de la Justa del 20/2/2023 — Sant Just Inclou: nova entitat per a la inclusió i l’acompanyament de famílies a Sant Just
Resum Entrevista a Cristina Quinto, presidenta de la nova entitat Sant Just Inclou, nascuda per impulsar la inclusió i acompanyar famílies amb infants, adolescents i joves amb diversitat funcional (autisme, TDAH, etc.) a Sant Just. "Tothom és benvingut a Sant Just Inclou" Context i origen Canvi de nom: de Sant Just Diversa a Sant Just Inclou per reforçar la idea d’inclusió de tothom. Sorgeix de l’augment de diagnòstics i de la manca d’equipaments, activitats i formació al municipi. Impulsada per pares i mares; actualment unes 10–15 famílies; entitat recentment constituïda (fa aproximadament un mes). Objectius clau Acompanyar famílies davant d’un diagnòstic: suport en el procés de dol, orientació psicològica i burocràtica (tràmits, ajuts, recursos). Promoure inclusió educativa i d’extraescolars: activitats adaptades i inclusives perquè els infants i joves tinguin les mateixes oportunitats. Participació en la vida comunitària: festes com Carnestoltes i Festa Major amb mesures com espais tranquils i ajustos sensorials. Accions i projectes en marxa Implementació de l’“hora tranquil·la” a la Fira de Nadal 2022 (sense música ni speaker) per reduir sobrecàrrega sensorial. Impuls d’extraescolars adaptades al municipi (piscina/natació, tallers de pintura i manualitats), evitant haver de desplaçar-se fora de Sant Just. Sensibilització i formació a monitors/es i professionals per abordar la manca d’informació i formació. Suport a comissions d’inclusió a les AFA d’escoles (com Montseny i Montserrat) en menjador i extraescolars. Coordinació amb comerços i equipaments (farmàcies, biblioteca, La Vagoneta, etc.) per a senyalètica i comunicació augmentativa i espais més accessibles. Treball amb el CAP de Sant Just per facilitar eines d’atenció adaptada. Col·laboracions i aliances Ajuntament de Sant Just: reunió al desembre (d’on sorgeix l’hora tranquil·la) i nova reunió amb regidories de Serveis a la Persona, Educació i Infància. Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i altres entitats del territori. AFAs i comerç local per a una estratègia d’inclusió 360. Necessitats i reptes Falta d’oferta adaptada al municipi en relació amb altres poblacions del Baix Llobregat. Formació de professionals i millora d’adaptacions a activitats i espais. Orientació en tràmits i accés a ajuts: recorregut administratiu complex. Posar el focus també en adolescents i joves, sovint els “grans oblidats” en oci i lleure. "La unió fa la força" "Les famílies passen per un procés de dol similar al d’una pèrdua" Estat, difusió i contacte Entitat recent i en creixement; previsió de difusió al butlletí municipal (març). Xarxes socials en preparació; de moment, contacte via l’emissora que redirigeix a la presidenta. Crida oberta a noves famílies i a persones voluntàries sense vinculació directa que vulguin ajudar. Impacte esperat Igualtat d’oportunitats i millora de la qualitat de vida d’infants, adolescents i joves. Avanç cap a un Sant Just inclusiu 360°, amb coordinació entre famílies, escoles, salut, comerç i administració. Normalització i sensibilització comunitària al voltant de la diversitat funcional.
17 de febr. del 2023
40'
Entrevistes de la Justa del 17/2/2023 — 35è Concurs de Prosa i Poesia, GIEC al dia, inhabilitacions post-sedició, cas Dani Alves i cas Negreira
Panorama de l’episodi Continguts clau • Entrevista amb la Marta Mossach sobre el 35è Concurs de Prosa i Poesia per a no professionals: bases, jurat, calendari, participació i espai de l’acte. • Novetats lingüístiques: actualització del GIEC (2016) amb formació per a personal municipal (diacrítics i pronoms, possibles cursos C1/C2). • Secció d’actualitat amb Joel Reguant: inhabilitacions post-sedició, cas Jové–Salvadó–Garriga, cas Laura Borràs, presó preventiva de Dani Alves i cas Negreira–FC Barcelona. "Sempre és el divendres abans de Sant Jordi" — L’acte de lliurament del concurs, amb sorpresa pels 35 anys. 35è Concurs de Prosa i Poesia (no professionals) Bases i participació • Obert a tothom no professional. • Categories: poesia (poemes o reculls) i prosa curta (màxim 3 fulls). • Objectiu: fomentar l’expressió i la participació de nens, joves i adults. Jurat i inclusió • Jurat confirmat per a joves i adults: Pilar Carseller, Isabel Pijuan, Núria Serra, Montserrat Ribarola i Lluïsa Bisbal. • Valoració en anonimat i amb mirada inclusiva (es promou la participació de persones amb diferents capacitats). • Per volum d’obres, s’apunta a prop d’una desena de lectors entre categories (4–5 per franja). Enviament i logística • Enviament via aplicatiu amb el document en format Word (no PDF) per facilitar la recopilació i la gestió amb el jurat. • En cas d’errors d’enviament, es demana reenviament en Word. Calendari i espai • Termini d’enviament: 24 de març. • Lliurament de premis: 21 d’abril a les 19:00, a Les Escoles (pati), coincidint amb Sant Jordi. • Sorpresa especial pels 35 anys del concurs. Participació i dinàmiques • Rècord 2022: 322 obres; objectiu: seguir sumant participació. • A l’obertura (una setmana), ja una trentena d’obres rebudes, sobretot adults; els joves (17–19) acostumen a enviar l’últim dia. • Les escoles sovint coordinen i integren l’enviament via aplicatiu com a tasca tecnològica i lingüística. Vida del Servei Local de Català • Activitats culturals i d’acollida (ex.: Dijous Gras, pa amb tomàquet) per fer comunitat i visibilitzar la feina de promoció del català. Actualització lingüística (GIEC 2016) a l’Ajuntament Posada al dia del personal • 75 treballadors municipals es formen en novetats del GIEC. • Canvis destacats: diacrítics de 150 a 15; ajustos en pronoms i diferència entre llengua estàndard i col·loquial. "Hi ha qui encara escriu \"soc\" amb accent o \"dona\"… costa treure’ls." Formació futura • Possibilitat de cursos C1/C2 i reforç gramatical; interès també per a periodistes i professionals de la comunicació. Actualitat política i judicial amb Joel Reguant Inhabilitacions post-sedició • Eliminada la sedició, revisades condemnes: es manté inhabilitació per Junqueras (13 anys), Turull, Bassa i Romeva (12) per la malversació agreujada. • Desapareix la inhabilitació per Forcadell (11,5), Rull/Forn (10,5) i J. Sànchez/J. Cuixart (9): es poden presentar a eleccions. Cas Jové–Salvadó–Garriga (1-O) • Fiscalia demana per Josep Maria Jové: 7 anys de presó i 36 d’inhabilitació. • Per Lluís Salvadó: 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació. • A Natàlia Garriga: 1 any d’inhabilitació per desobediència. • Delictes imputats: desobediència, prevaricació, revelació de secrets i malversació (en els dos primers). Cas Laura Borràs • Acceptat que declari al final per evitar indefensió després d’un possible acord de Fiscalia amb un altre acusat. • Explicació de la “última paraula”: és un dret amb valor probatori; es recomana prudència. Cas Dani Alves (presó preventiva) • Presó preventiva sense fiança per risc de fuga (no tant per destrucció de proves o reiteració delictiva). • Criteris de la preventiva: risc de fuga, risc de destrucció de proves, risc de reiteració (n’hi ha prou amb un). • Elements: recursos econòmics, arrelament discutible, passaport brasiler (sense extradició amb Espanya). S’esperen resolucions la setmana següent. Cas Negreira – FC Barcelona • Pagaments a l’empresa de l’aleshores vicepresident del CTA per “assessorament arbitral” i scouting (≈ 1,5 M€ entre 2006–2018). • A nivell esportiu estaria prescrit; a nivell penal, si hi ha indicis, podria investigar-se per corrupció entre privats/conflicte d’interessos. • El Barça ja té una condemna penal prèvia; una altra podria, en certs supòsits, arribar a implicacions greus (hipòtesi jurídica, pendent d’indicis).
16 de febr. del 2023
16'
Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Campionat de billar de l’Ateneu de Sant Just: tradició, present i relleu — entrevista amb Joan Carbonell
Context i convidat Entrevista a Joan Carbonell, president de la secció de billar de l’Ateneu de Sant Just, amb motiu del campionat que es disputa aquest dissabte. Dades clau del campionat Data i hora: dissabte 18 de febrer, 10:00 Lloc: secció de billar de l’Ateneu de Sant Just (sala visible des del restaurant) Format: individual, per eliminatòries, 8 participants Modalitat: lliure Requisits: ser soci de l’Ateneu i soci de la secció de billar (quota modest) Premi: tac d’alta gamma per al guanyador Història i identitat esportiva La secció té una llarga trajectòria al poble, amb records que remunten a la infantesa de Josep Maria Espinàs, que hi anava amb el seu avi. El 1972/73 un grup de socis la van reactivar i, des d’aleshores, el billar a l’Ateneu s’ha mantingut amb activitat continuada. "El billar és un esport." "Les caramboles no es fan mai per carambola: es fan per tècnica, ciència i experiència." Origen i influència francesa: toponímia de jugades com massé, ramassé, bricole. Èmfasi en la precisió, la concentració i la dificultat tècnica. Instal·lacions i activitat 2 taules grans de competició, amb calefacció i condicions adequades. Espai a la planta baixa, al costat del restaurant (les taules pesen ~800 kg cadascuna, amb pissarra; difícil moure-les). Ambient actiu i "moment dolç" de la secció. Participació, formació i relleu Uns 25 socis; diàriament hi juguen 6–8 persones a última hora de la tarda. Mitjana d’edat alta i poca presència femenina (actualment, cap dona a la secció). Voluntat d’actuar com a escola: ensenyar tècnica a qui s’hi incorpori. Cas destacat: noi de 12 anys que s’hi ha apuntat i mostra bona aptitud; s’intenta afavorir el relleu generacional. Repte: la pac iència inicial; aprendre requereix temps i constància. El campionat: funcionament i obertura Inscripcions tancades per aquesta edició (per quadrar eliminatòries), però la secció és oberta a tothom que vulgui venir, mirar o començar. El públic pot acostar-se el dia del torneig i conèixer l’espai. Nivell, modalitats i xarxa de clubs Modalitats: lliure, banda, quadro, tres bandes i fantasia. La més popular mediàticament és tres bandes, però a l’Ateneu es treballa sobretot la lliure com a base tècnica. Nivell de la secció: intermedi en alguns jugadors; majoritàriament aficionats en progrés. Relació amb clubs veïns (Esplugues, Cornellà, Molins de Rei, Sant Feliu) i trajectòries de jugadors que han fet salt de nivell. Referents i projecció internacional Dani Sánchez, campió del món, referent proper i ídol a Corea (amb un volum altíssim de llicències). Alta consideració del billar a França i Bèlgica (referent històric: Raymond Ceulemans). Crida final i valor del billar "El billar és tan exigent que hi passes una estona sense preocupacions, totalment concentrat." Crida a joves i públic general a participar i aprendre. El billar aporta diversió, disciplina i beneficis cognitius més enllà del que la gent es pensa.
16 de febr. del 2023
26'
Entrevistes de la Justa del 16/2/2023 — Sant Just en debat: creixement urbanístic i Collserola, habitatge, seguretat i Mossos, bici pública i nous equipaments
Resum executiu • Crítica al model de creixement urbanístic: es considera que ha generat un poble més elitista, amb habitatge majoritàriament en propietat i car, i pisos grans. • Ecologisme vs. legalitat: es qüestiona que la planificació s’ajusti només al marc legal del PEMNAT i no a criteris ecològics més exigents. • Seguretat i Mossos: la CUP rebutja demanar més efectius; defensa enfocaments socials i educatius en lloc d’increment policial. • Serveis i mobilitat: suport a la nova Escola Bressol i a l’AMBici, tot i remarcar limitacions d’interconnexió metropolitana. • Cultura i festes: satisfacció amb el nou format de Carnestoltes i el cicle “Mons”, amb matisos sobre participació juvenil. • Obres i equipaments: finalitzen els vestidors del camp de futbol; la deixalleria es re-licita i es faseja; alerta sobre risc d’inundabilitat i canvi climàtic. "L'única manera de garantir habitatge social aquí al poble era créixer" (posició atribuïda a l’alcalde, contestada per la CUP) "Més policia no implicarà més seguretat" (posició de la CUP) Urbanisme, habitatge i Collserola “Naturalment constructora” i el model de poble • La columna “Naturalment constructora” (inspirada en una infografia d’Amador Saiz) s’utilitza per posar en qüestió els arguments de creixement defensats pel govern. • Es critica que el creixement recent, guiat pel mercat i interessos econòmics, no ha prioritzat el dret a l’habitatge: - Predomini d’habitatge en propietat i preus molt alts. - Índex elevat de pisos >121 m² respecte a la mitjana catalana. • Tensió entre creixement i límits ambientals (Collserola): es rebutja “anar fent mossegades” a l’entorn. "L’única via per l’habitatge social és créixer" vs. la CUP defensa planificació orientada als interessos del poble treballador i contenció territorial. Legalitat versus ecologisme real • Sobre zones com Mas Lluí: tot i la legalitat urbanística (fora d’àrea estrictament protegida), es defensa que l’ecologisme no pot quedar restringit a la legalitat vigent (PEMNAT). • Moltes lluites territorials a Catalunya s’han basat en criteris més enllà del marc legal; reduir-ho a “és legal” és “fer-se trampes”. Equipaments (pavelló, Institut Escola) i manca de planificació • La CUP no s’oposa als nous equipaments, però qüestiona per què s’han ubicat on s’han ubicat. • Denúncia de planificació a cop de totxo: primer el mercat, després l’equipament, fins topar amb la barrera natural de Collserola. Seguretat i Mossos d’Esquadra Moció municipal i posició de la CUP • S’aprova una moció per demanar més Mossos; la CUP hi vota en contra. • Crítica al que qualifiquen de “compra del relat” de la dreta: - Augment de places de policia local, bonificacions, més càmeres. - Es considera un gir securitari sense rumb clar de l’esquerra institucional. • Resposta a l’argument de l’alcalde (que la manca de Mossos fa que la policia local no cobreixi tasques pròpies): no comparteixen el diagnòstic i proposen enfocaments socioeducatius: - Reforç d’educadors socials i del Casal de Joves per tractar incivisme i convivència. • Consideració política i social: la CUP defensa moviments socials que sovint reben repressió; ampliar cossos policials xoca amb aquesta realitat. "Més policia no implicarà més seguretat; és posar un polvorí on hi ha un foc." Municipals: cap primícia encara • Sobre qui encapçalarà la llista de la CUP: sense novetats fins que acabin els processos interns. Es comunicarà oficialment. Festa i jovent: Carnestoltes amb nou format • Separació d’horaris: matí (infantil/AFES) i tarda-nit (adult) amb festa fins a les 4 h al Casal de Joves. • Valoració positiva: permet gaudi intergeneracional i ajuda a trencar el paradigma de “poble dormitori”. Serveis i mobilitat Nova Escola Bressol • Molt necessària per dèficit crònic de places i dependència de l’oferta privada. • La CUP havia proposat espais d’impàs (ex. La Vagoneta) per evitar desplaçaments fora del poble fins a obrir la nova escola. Valoració favorable a l’obra en curs (obertura prevista curs 23-24). Bicicleta pública metropolitana (AMBici) • 6 estacions a Sant Just i connexió amb el Bicing des de l’1 de febrer. • Limitació: Sant Feliu no s’hi integra per pressupost, fet que redueix la continuïtat dels desplaçaments. • Crítica al barnacentrisme: el transport públic metropolità orfe de connexions transversals al Baix Llobregat. Positiu però insuficient. Cultura: Cicle d’Art Contemporani “Mons” (Espai Mercat) • Bona acollida, amb xifres d’assistència i implicació d’entitats i escoles. • S’assenyala que la participació juvenil podria ser menor que la d’altres franges; tot i així, posada en valor d’apropar l’art contemporani a la ciutadania. Equipaments i obres Vestidors del camp de futbol • Finalitzats i en servei després d’una obra llarga; no s’entra en detalls sobre el motiu de la demora. Deixalleria municipal i aula ambiental • Re-licitació per encariment de preus; l’empresa inicial es retira. S’executa en fases: primer la deixalleria, després l’aula ambiental. • Reclam de la CUP d’una bassa de laminació per risc d’inundabilitat de riera; finalment, es preveu mur perimetral (criteri de l’ACA). • Crítica a la dependència del mercat en contractes públics (si no hi ha marge, les obres no es fan), i alerta climàtica: episodis extrems (p. ex. riuades) poden ser més freqüents. "Les lleis no són lleis naturals... el clima està canviant."
15 de febr. del 2023
25'
Entrevistes de la Justa del 15/2/2023 — Mossos i seguretat, Carnestoltes amb nou format, AMBici, eleccions 2023 i nous equipaments a Sant Just Desvern
Resum de l’episodi Temes clau del programa: manca d’efectius de Mossos i coordinació policial, nou format del Carnestoltes, candidatura i panoràmica electoral 2023, servei d’AMBici i connexió metropolitana, nous equipaments 2023 (Escola Bressol, Ateneu, Mas Lluí, deixalleria) i programació cultural amb “Mons”. "En comptes de complementar els Mossos d'Esquadra, el que estem acabant fent és substituir-los, i això és el que no pot ser." Seguretat i Mossos d’Esquadra • Denúncia de manca d’efectius: la comissaria compartida Esplugues–Sant Just havia de garantir 3 patrulles; actualment, el cobriment és insuficient. • Impacte local: la Policia Local es veu abocada a cobrir seguretat ciutadana en detriment del compliment d’ordenances (p. ex. tinença d’animals, convivència). • Roda de premsa (13 h) amb l’alcaldessa d’Esplugues (Pilar Díaz) per reclamar reforços a la Generalitat; reconeixement de noves places (850 + 600) però demanant accelerar calendaris. Carnestoltes: nou format i oci jove • Matí infantil i tarda més festiva per atreure jovent i allargar la festa fins al vespre; forta implicació d’AFAs i escoles. • Enfoc de prova i error: si funciona, es mantindrà; si no, es retornarà al format clàssic. Eleccions municipals 2023 • Joan Bassaganyes serà candidat del PSC per primer cop; presentació de llista i programa prevista a finals de març. • Mapa electoral obert: possibles candidatures de Vox, incògnites a l’espai independentista (Junts, Endavant) i el paper de Quico Ferrer. Mobilitat: AMBici i connexions • AMBici en marxa i connectat amb el Bicing de Barcelona; Sant Feliu queda temporalment fora per manca de partida pressupostària. • L’AMB busca solucions per evitar un sistema “coix” i garantir la connexió amb aquest node ferroviari. Cultura: “Mons. El món orgànic” • Cicle que democratitza l’art contemporani amb visites guiades a escoles, centres de secundària i entitats veïnals. • Reconeixement a la tasca de Laura Baringo i Quim Déu en la dinamització. Nous equipaments i obres 2023 • Escola Bressol: obres avançades; objectiu d’estrena al setembre (107 places). • Ateneu (sala gran): obertura prevista octubre–novembre. • Mas Lluí: pressupost per al nou pavelló esportiu; cessió de sòl pel futur institut-escola; conjunt d’equipaments amb centre cívic Soledat Sants, pàrquing de 100 places i pistes de pàdel. • Deixalleria: la crisi de costos va obligar a relicitar; inici d’expedient de licitació aprovat; previsió d’inici d’obres a l’estiu. • Plaça de la Pau: reurbanització encarant la obertura al març amb seguiment veïnal (Walden).