episodis

Resum general Programa amb doble bloc: una entrevista-estrena del recital de poesia i piano “Amb els peus descalços” d’Elga Simón (veu/poesia) i Clara Aguilar (piano), seguida d’un editorial polític sobre l’acord Junts pel Sí–CUP i la investidura de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat, i una breu crònica de successos de Girona. Bloc 1 — Recital “Amb els peus descalços” (poesia + piano) • Punt de partida: l’Elga tenia poemes (antics i nous) i volia ensenyar-los en veu alta; busca una col·laboració musical amb la Clara. • Procés creatiu a quatre mans: sessions de lectura, preguntes i interpretació compartida del sentit dels poemes; el piano no és només acompanyament, sinó que “diu el mateix” que el text. • Ajustos literaris: petits canvis de versos i, sobretot, de títols per coherència amb la música i el to. Exemple: “Vida meva” acaba sent “Tant de bo”. • Format: càpsula de 30 minuts, amb espais perquè el públic “respiri”; alterna recitació, piano sol i explicacions sobre l’origen dels textos. • Títol i motiu unificador: “Amb els peus descalços” remet a la sensació de llibertat (imatgeria de la platja i treure’s les sabates). • Públic i escena local: reforç de la tradició de recitals a Sant Just, amb especial atenció a atreure públic jove a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. • Logística i posada en escena: espai flexible on les pròpies artistes configuren llums i elements; última jornada de muntatge i ajust la vigília. “Hem intentat que diguin una mica alhora la mateixa cosa, tant les paraules com la música.” “La gràcia… és deixar respirar les coses tranquil·lament.” Bloc 2 — Editorial polític • Context: acord in extremis JxSí–CUP evita noves eleccions i “frustra” expectatives de PP, C’s i PSC. • Investidura: Carles Puigdemont (fins aleshores alcalde de Girona) és presentat com el 130è president; compromís amb el procés d’independència. • To i advertiment: crítica a l’“excessiva xerrameca” parlamentària i avís al govern espanyol sobre el risc de provocar mobilitzacions massives que puguin “legitimar” passos unilaterals. “Des d’ahir a la nit ja tenim el 130 president de la Generalitat en la persona de Carles Puigdemont.” Bloc 3 — Crònica de successos • Girona: cas d’un infant mort (asma crònica); la família, molt religiosa, va mantenir el cos a casa esperant que “tornés a la vida”. L’autòpsia apunta a mort natural d’origen cardíac. Dades clau de l’esdeveniment • Títol: “Amb els peus descalços” • Quan: Dijous, 20:00 (durada aproximada: 30 minuts) • On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista, Sant Just) • Accés: cal confirmar assistència a l’esdeveniment de Facebook (deixar “confirmo assistència” al mur) o per correu a carme.gmail.com (nom + assistència) per gestió d’aforament i cadires. • Avanç: vídeo-poema “Arbre” com a mostra del to del recital. Temes principals • Col·laboració poeta–pianista i diàleg text–música • Selecció, edició i títols dels poemes per a escena • Format curt amb espais de silenci i explicacions • Revifada cultural a Sant Just i captació de públic jove • Acord JxSí–CUP i investidura de Puigdemont: implicacions polítiques • Crònica negra: cas judicial i sanitari a Girona Destacats i cites “No estem aquí parlant de coses estranyes que no entengui ningú.” “És una càpsula supercurta… triem uns pocs poemes… i deixem respirar les coses.” “Aquesta investidura és un avís per al govern espanyol…”

Resum de la conversa Context i perfil de la convidada Maria Anguera treballa a l'Iraq des de l'agost; abans 5 anys al Caire amb focus regional (Nord d'Àfrica, Orient Mitjà, Europa de l'Est i Àsia Central). Actualment és coordinadora de Food Security Cluster (ONU, 2005): coordinació de l'assistència alimentària per evitar solapaments i cobrir buits amb ONG internacionals i locals, i actors comunitaris. Biaix informatiu i comprensió del conflicte Les notícies canvien segons el lloc: Bagdad, Espanya o EUA expliquen realitats diferents. Cal construir una mirada pròpia per entendre què passa. "No s'explica tota la història des de cap punt de vista." Impacte dels conflictes al Pròxim Orient Dislocació completa de teixits religiosos, tribals, governamentals, regionals i internacionals. Dificultat de reconstrucció de estats traçats artificialment al segle XX. "Hi ha comunitats completament destrossades... serà molt difícil tornar a reconstruir-les." Refugiats, immigració i resposta europea Augment de refugiats i immigrants econòmics (en part pel canvi climàtic), facilitat per la disrupció a Líbia. La imatge del nen a la platja va obrir els ulls d'Europa i va activar una resposta solidària. Riscos actuals: por, associacions amb terrorisme i possibles reaccions xenòfobes. Què podem fer a escala local Pensar i actuar en petit: Ser bons veïns i acollir. No entrar en el joc del terrorisme ni governar-se per la por. Adaptació mútua i gradual a la diversitat. "Als Estats Units... uns 3.000 morts de terrorisme [des del 2001], però... 12.000 morts l'any passat per problemes de pistoles." Missatge: cal posar el risc en perspectiva. Vida quotidiana a l'Iraq Malgrat les bombes i la por, la gent s'hi adapta i manté la vida: feina, família, somriures. "Els humans són una mica com rates, ens acostumem a tot." Situació crítica de les persones desplaçades repetidament. Anunci del col·loqui Xerrada-col·loqui amb Maria Anguera als locals de la parròquia, organitzada per Justícia i Pau, a dos quarts de nou del vespre. Temes: geopolítica, vida a l'Orient Mitjà i impacte a Europa.

Resum de l’entrevista Conversació amb Ramon Aguadé, membre de la comissió dels Tres Toms de Sant Just, sobre la festa d’aquest diumenge: horaris, recorregut, benedicció dels animals i la continuitat d’aquesta tradició local. Què és i per què s’avança Celebració de Sant Antoni Abat (patró dels animals), que és el 17 de gener, però a Sant Just s’avança per no coincidir amb altres municipis. Festa molt arrelada: “la gent del poble ja sap que aquest dia fem la festa dels Tres Toms”. Programa i horaris 6.00 h: Preparatius a Can Ginestà (foc i brasa per als esmorzars). ~9.15–9.30 h: Brasa a punt i esmorzar obert a tothom: Els cavallistes no paguen. El públic pot afegir-s’hi per 2–3 €. 11.00 h: Ofici a l’Església dels Sants Just i Pastor i, en sortir, benedicció. Tot seguit: Rua dels Tres Toms. Final a Can Ginestà amb vi bo, borregos i coca i la banda tocant l’última peça. Benedicció dels animals Oberta a tots els animals: gossos, gats, ponis, cavalls i fins i tot un ànec en anys anteriors. “El mossèn beneeix tots els animalets que tu puguis portar.” Recorregut dels Tres Toms Sortida de Can Ginestà. Itinerari: Verge de los Dolors → Reverter → carrer de la Sala → Campreciós → Ajuntament. Es fan tres voltes a ritme tranquil, amb banda al davant. Durant la rua: llançament de caramels i, en passar per la pastisseria Trella, repartiment de borregos, vi bo i coca. Participants i elements destacats Cavallistes i ponis (Poni Club i Sol Solet), carruatges (carro de la comissió de Can Pedrosa) i veïns amb animals de companyia. Abanderats i comitiva d’honor Comitiva d’honor: capità/na de bandera, abanderat/da i dos cordonistes (4 persones al capdavant). Canvien cada any per implicar més gent del poble. Enguany s’esmenta Jaimito García (i també Joan Esmerats) com a part dels seleccionats. Tradició, recuperació i relleu Festa ja la feien els pares de l’actual generació. Recuperada fa més de 20 anys per Ramon Aguadé i Robert Santacana. Es busca relleu i participació de gent jove per garantir-ne la continuïtat. “No sé per què, però fem igual com ho feien els nostres pares.” Meteo S’espera bon temps (potser massa suau per l’època), ideal per a una festa de carrer. Punts clau en breu Tres voltes de recorregut amb banda i repartiment de dolços. Esmorzar obert (gratuït per a cavallistes; 2–3 € per al públic). Benedicció universal per a qualsevol animal de companyia o de granja. Tancament festiu a Can Ginestà amb vi bo, borregos i coca.

Context i convidats • Entrevista doble amb Joan González (director del DOCS Barcelona i cofundador de 30 Minuts) i Josep Maria Aragonès (director tècnic i artístic d’Andaviana Films) per avançar la nova sessió del Món Il·lustrat a Can Ginestà. • Segona part del programa dedicada a la Festa dels 3 Tombs de Sant Just, amb Ramon Aguader (Comissió dels 3 Tombs), amb detalls pràctics de la celebració. "Parleu del que vulgueu" — un regal enverinat que obliga a centrar el relat i a traçar un bon fil conductor. El Món Il·lustrat: la proposta i el guió de la xerrada de dilluns Com neix la invitació • La proposta arriba de manera casual (al carrer) a Joan González, que convida Aragonès a sumar-s’hi. • Ambdós ho reben amb il·lusió: una oportunitat per compartir vivències professionals amb la gent de Sant Just. Què volen explicar • Han esbossat un guió que articula: qui són, què fan, com van començar i com han arribat on són. • Volen evitar un simple “anecdotari” i prioritzar aprenentatges i context que siguin útils. Trajectòria i relació professional • Es coneixen des dels anys 70 a Televisió Espanyola: Aragonès va ser “cap i mestre” de González. • Admiració mútua i seguiment de trajectòries: projectes, creixement i una mirada compartida sobre el documental. Estat del documental i del cinema a casa nostra Diagnòstic • Documental: millor formació i més capacitat de producció que fa 20 anys, però més difícil arribar al públic per la sobreproducció i la dispersió. "El problema ja no és produir, el problema és que algú vegi el que tu has fet." • Cinema de ficció: situació complicada per produir i per arribar a la gent, tot i el reconeixement internacional del talent tècnic. Claus per revertir-ho • Més màrqueting, internacionalització i estratègies de comercialització. • Reconèixer que hi ha talent i bons professionals; calen vies per a la seva visibilització. Polítiques públiques i cultura audiovisual • Reclam d’un plantejament estratègic de país: un veritable servei públic de l’audiovisual que integri televisió, xarxes i cinema. • Cal posar en valor allò propi des de l’escola fins a la pantalla i fer pedagogia perquè l’espectador sàpiga escollir i reconèixer la producció local. "Si no has vist mai un diamant, no saps què és un diamant." • Exemples: Dinamarca manté una quota de pantalla pròpia; a França l’espectador reivindica el seu cinema. • Propostes: un film institut fort (l’ISEC no ha funcionat com calia) i lideratge visionari. Carreres personals: perseverança i atzar • Satisfacció amb el camí fet, sense expectatives prefixades; la clau ha estat la perseverança. "Soc més tossut que una mula" (Joan). En positiu: perseverança com a motor de trajectòria. • La vida obre portes, però cal tenir la mirada posada i aprofitar l’oportunitat. Accés de les noves generacions • Avui hi ha més formació (pot facilitar l’entrada), però també més competència i una conjuntura difícil per mantenir-se i fer arribar les obres al públic. Agenda: la sessió del Món Il·lustrat • Data i lloc: dilluns, 20.00 h, Sala del Cònsol (Can Ginestà). • Format: conversa entre Joan González (docuactivista) i Josep Maria Aragonès (director artístic i tècnic). Tradició local: Festa dels 3 Tombs (Sant Antoni Abat) Horaris i preparatius • Des de les 6.00 h: preparació de la brasa per a l’“esmorzar de cavallistes”. • Esmorzar: obert a tothom (cavallistes no paguen; resta de públic, 2–3 €). A punt cap a quarts de 10. Ofici i benedicció • 11.00 h: Ofici a l’Església de Sant Just i Pastor. • Benedicció: primer cavallistes (capità de bandera, banderada, cordonistes) i després tots els animals (gossos, ponis —Poni Club i “Sol Solet”—, cavalls, etc.). Recorregut i ambient • Rúa dels 3 Tombs (tres voltes) amb sortida i pas per Can Ginestà, V. dels Dolors, Reverter, Carrer de la Sala, Camp Preciós, Ajuntament. • Repartiment de caramels; a la pastisseria Trilla, obsequis de borregos i coca. Ambient festiu i ritme pausat. Falques i promos • Bumpers i promocions: espai musical Smooth Jazz Club (dilluns a divendres, 16–17 h), falca “Estimat diari” i mencions de programació.

Resum del contingut Context i protagonistes Entrevista a Víctor Murillo, president de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just, al programa de ràdio "Just a la fusta". Es presenta la 7a edició del Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just i el seu encaix dins el circuit fotogràfic internacional. Punts clau del concurs Categories: monocrom, color i fotografia creativa. Es remarca que la fotografia creativa no implica necessàriament fotomuntatges; pot ser una mirada original a una escena senzilla. Participació: fins a 4 obres per secció (màxim 12 fotos per autor). Quota d’inscripció: 25 € per autor (preu únic, independentment de si es participa en 1, 2 o 3 seccions). Calendari: inscripcions obertes de l’1 de gener al 17 d’abril. El gruix d’enviaments arriba als últims 10 dies. Jurat de nivell: inclou els Premis Nacionals de Fotografia José María Lacunza (2015) i Frederic Garrido (2013), i un tercer membre del País Basc (Garagarza), mantenint el criteri d’incloure algú de fora de Catalunya. Premis: total de 55 guardons; 1.000 € en metàl·lic. Guanyador del saló: 400 € + insígnia especial FIAP. Es premia qui col·loca més fotos per sobre de la nota de tall. Medalles i mencions d’honor addicionals (FIAP i, com a novetat, PSA). Reconeixements FIAP i PSA: el segell PSA facilita que participants d’EUA i Canadà puntuïn als seus rànquings, ampliant l’abast internacional. Volum i impacte: el concurs està ben posicionat al circuit internacional; l’any passat hi va haver prop de 300 participants i 3.013 fotos. Organització i integritat: organitza l’Agrupació Fotogràfica Sant Just amb UBIC i els assentadors del Mercat, i la col·laboració de l’Ajuntament. El president fa de chairman i no pot participar per garantir la transparència. Exposició: del 3 al 30 de juny, dins el Juny Fotogràfic. Es busca un espai únic (idealment el mercat municipal, si està buit) per facilitar l’accés del públic. Bases i informació: a www.afsanjus.com Cites destacades "Hem encaixat molt bé dins del circuit internacional." "Molta gent confon la creativa amb fotomuntatges, però no és necessari." "Jo sempre dic que és com l’ATP de tenis: com més jugues, més puges." "Col·locar 11 fotos de 12 és molt complicat, té molt nivell." Recomanacions per als participants No esperar a l’últim dia: planifica l’enviament abans de la darrera setmana. Aprofita el màxim d’obres (12): augmenta opcions al premi del saló. Treballa la creativitat: cerca una mirada original sense necessitat d’edicions complexes. Revisa les bases: consulta requisits tècnics i criteris al web oficial.

Resum general Converses d’actualitat amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre el rumb municipal del 2016, el pressupost aprovat, l’impacte de l’expropiació del Pont Reixat, el calendari per impulsar pressupostos participatius, la situació política catalana d’investidura i la Cavalcada de Reis a Sant Just. Clau municipals 2016 PAM en marxa: es preveu tenir el Pla d’Actuació Municipal (PAM) redactat en els propers mesos per guiar l’acció de govern. Mobilitat i transport: treball de Jordi Porta amb l’Àrea Metropolitana per fer línies d’autobús més racionals i un sistema més senzill i entenedor. Pressupost 2016 i votacions Aprovació: vot del govern favorable; abstenció de PP i C’s; vot en contra de CDC. Lectura política: l’abstenció del PP no sorprèn (històric de “confiança executiva”); la de C’s sorprèn per novetat de mandat. Objectiu compartit: tendència a uns pressupostos més socials, amb diferències en “com” executar-ho. "El que volem tots és que els santjustencs i les santjustenques visquin el millor possible." Pont Reixat: inversions i expropiació CDC critica que les inversions es concentren en el pagament de l’expropiació del Pont Reixat. Seguí puntualitza: Pagament rebaixat per ús de romanents de tresoreria (s’ha avançat una part). És una obligació judicial: comprar terrenys via expropiació també és inversió. Es mantindran altres inversions a barris amb necessitats a l’espai públic. Disposició a reexplicar el cas a CDC (canvis d’equip i complexitat del dossier). "Això és una expropiació i ve per ordre judicial. Ho hem de fer sí o sí." Participació ciutadana Pressupostos participatius: compromís ferm per al proper exercici. Es dedicarà tot l’any a dissenyar bé el model. La ciutadania podrà proposar projectes i prioritzar amb finançament assignat. Política catalana: investidura i negociació No sorprèn el no de la CUP a Mas; encara queda una setmana per trobar desllorigador i evitar eleccions al març. Escenaris oberts: nou candidat, pas al costat de Mas, o replantejament de la CUP. Sobre Junqueras: No “pas endavant” sinó “cop de puny sobre la taula” per agafar les regnes de la negociació. No serà candidat, però hi ha alternatives dins de Junts pel Sí. Prioritat d’ERC: el país per davant del partit. "No volem que Esquerra surti reforçada; volem que el país surti reforçat." Cavalcada de Reis a Sant Just Horaris: des del Casal de Joves (sortida cap a les 18 h); arribada a la plaça Verdaguer cap a les 19 h; recorregut fins aproximadament les 20 h. Model Sant Just: més que cavalcada extensa, gran arribada a plaça; menys públic al recorregut que a l’arribada. Organització comunitària: carrosses i logística a càrrec de voluntariat local que hi dedica mesos de feina. Ambient i il·lusió: es valora el fred moderat com a part de la màgia; debat sobre lliurament de cartes (previsió vs. el mateix dia). "Tenim una gran sort que hi hagi gent al poble que es vulgui sacrificar avui per fer feliç a moltíssima gent."

Panorama general La tradicional cavalcada de Reis de Sant Just Desvern celebra la seva 64a edició, amb una organització molt rodada i una gran participació de famílies. L’acte central és a la Plaça Verdaguer, on els Reis fan el Parlament i reben la clau de totes les cases. "És la 64-ena cavalcada" Carrosses i patges 5 carrosses: Les 3 dels Reis (Melcior, Gaspar i Baltasar) La de l’Estrella (amb diversos patges) La dels joguets/botiguers Patges: de 6 inicials han passat a 40 patges actualment. "Vam començar amb 6 patxes i som 40" Globus i sorteig Tradició arrelada dels globus amb butlletes per a un sorteig fet des del balcó de l’Ajuntament. Preparatius des de primera hora: carpes i xarxa a les 8 h; primers globus inflats cap a les 9 h. Inflador veterà: hi ha qui porta dècades inflant globus, des de ben jove. "Són moltíssims globus, moltíssims" Horaris clau Vestimenta de patges: a partir de les 17 h al Casal de Joves. Sortida de la comitiva: entre 18:15 i 18:30 (entre 2 i 3 quarts de 7) des del Casal de Joves. Arribada a la Plaça Verdaguer: cap a les 19 h. Final de la cavalcada: entre 21:30 i 22:00. "A les 7 és bona hora... la gent té el costum d’arribar a les 7" Punts àlgids i assistència La Plaça Verdaguer és el punt àlgid: Parlament dels Reis i entrega de la clau. Gran afluència: moltíssima gent en tot el recorregut; la plaça i el Casal de Joves s’omplen. Control d’accessos i tanques per garantir la sortida i el pas de les carrosses. Tendència a arribar a última hora: la majoria de públic es concentra cap a les 19 h. "És el punt àlgid de la cavalcada" Recorregut Itinerari tradicional i estable per evitar canvis polèmics; es manté com els últims anys. Després del Parlament i l’entrega de la clau, la comitiva continua el recorregut pel centre. Passada especial per la llar Nostra Senyora de Lourdes per saludar els avis, que ho viuen amb gran il·lusió. "Anem a veure els avis i estan molt contents... il·lusionats" Sequència de carrers i places destacades Sortida: Casal de Joves Arribada i acte central: Plaça Verdaguer Continuació del recorregut: Plaça Campreciós Carrer Badó Llar Nostra Senyora de Lourdes Bonavista Creu Rambla de Sant Just Major Nord Creu (de nou) Raval Bonavista Badó Ensem Clavet Totona Final: Casal de Joves Caramels Es preveuen uns 800 kg de caramels. Cal racionar al llarg del recorregut: els primers trams sovint són molt generosos i s’ha de garantir que n’hi hagi fins al final. "Em sembla que en tirarem uns 800 quilos" Organització i logística Comissió veterana amb renovació gradual (5-6 membres nous), ambient coordinat i tasques clares. Planificació principal concentrada en 3 mesos previs i especialment a l’entorn de Nadal. Les carrosses es guarden tot l’any i es reactivaran per la propera edició. "Quasi tothom sap perfectament la seva tasca" Meteorologia Previsió: no plourà; fred assumible i menys humitat del normal. Precedents: un any va nevar lleugerament i es va escurçar el trajecte; altres anys, vent intens. "Si no ens plou, és un èxit total"

Resum general Conversa amb dues pastisseries de Sant Just sobre el clàssic Tortell de Reis: preparatius, farcits, mides, procés d’elaboració i la tradició al voltant de la fava, el rei i la corona. Tots dos testimonis confirmen que la demanda del tortell va a més i que el dia 6 (i també el vespre del 5) és la gran diada. Punts clau El tortell tradicional: brioix amb fruita confitada i farcit habitual de massapà; cada cop més demandes de nata, crema i trufa. Procés laboriós: el brioix requereix temps de fermentació i cocció de matinada per tenir-lo llest el 5/6 de gener. Demanda a l’alça: és la diada més forta per a les pastisseries; creixen comandes i reserves, també per al vespre de la cavalcada. Mides per a tothom: des d’individuals fins a formats molt grans (fins a omplir la llauna) per a grups nombrosos. Joc tradicional: s’amaguen la fava (qui la troba paga) i la figureta del rei (qui la troba porta corona). Peticions de múltiples corones per als infants. Cites destacades "La del Reis va a més." "El brioix és laboriós de fer... Necessita una fermentació." "És la traca final de les festes: el Tortell." Variants i mides Tradicional: massapà i fruita confitada al damunt. Farcits demandats: nata, crema, trufa. Mides: des de 2 persones fins a formats molt grans (p. ex., 60×40 cm; per unes 18 persones o més). Procés d’elaboració Preparació de la massa de brioix i primera fermentació el dia 4/5. Estufatge nocturn i cocció a primera hora (5–7 h) per a la venda del 5/6. Gestió de comandes: reserves prèvies, personalitzacions (amb/sense fruita, farcit, múltiples corones). Ritme de vendes i hàbits Venda principal el dia 6, però molt moviment el vespre del 5 després de la cavalcada. El tortell és la diada més grossa a l’any per a moltes pastisseries, superant altres campanyes. La fava, el rei i la corona Fava: "qui la troba, paga el tortell"; costum encara vigent. Rei i corona: joc festiu; famílies demanen més d’una corona per coronar tots els infants. Anècdotes: alguna vegada s’oblida una figura o es confonen peces; forma part de la màgia del tortell. Conclusió El Tortell de Reis es manté com una tradició viva i creixent: combina ofici (brioix ben treballat), adaptació als gustos (farcits variats) i joc familiar (fava i rei), convertint el 5/6 de gener en la cita dolça més esperada de les festes.

Les notícies que més s'han consultat el 2015

Resum Entrevista a Enric Rodríguez, organitzador de la revetlla de Cap d’Any al Waldenite de Sant Just Desvern. Es detallen els últims preparatius, l’aforament limitat i l’èxit de convocatòria, així com les traves administratives i el context de l’espai, tancat durant anys per queixes veïnals. Punts clau Entrades exhaurides i aforament "Les entrades s'han esgotat ahir a la tarda" "L'Ajuntament ens ha limitat l'aforament a 500 persones" Entre 100 i 200 persones s’han quedat sense entrada. Logística de barra i compres d’última hora Més de 50 ampolles per tipus de beguda alcohòlica (whisky, ginebra, rom, cava, jäger, xupitos, cervesa). Reforç de compres per sobre de la previsió inicial de 300-400 assistents. Dues sales / dos ambients Una de pachanga i una de música electrònica. Permisos i seguretat Necessitat de permís especial, pla tècnic, PAU (pla d’autoprotecció), memòria de seguretat i assegurança. Procés complicat però ja resolt i en marxa. Horari i organització interna "De les dotze a sis del matí" L’equip soparà i farà el raïm dins la sala abans de l’obertura. Context de l’espai Waldenite Fa 4-5 anys que no funciona com a discoteca regular; s’utilitza per esdeveniments privats (aniversaris, bodes). Tancament vinculat a queixes veïnals: soroll exterior, botellón, vidres trencats i molèsties a l’entorn. Origen del projecte Enric va començar a punxar fa un any i, amb un col·lectiu de DJs, va organitzar una festa al Casal de Joves (març/abril) amb molt bona acollida. No van arribar a temps per Nadal, però han consolidat la proposta de Cap d’Any. Mirant endavant Voluntat de mantenir i ampliar futures edicions: explorar més capacitat o nous espais per evitar que gent es quedi fora.

Resum general Roger Cónsul, director dels Pastorets de Sant Just, fa balanç d’una edició amb gran èxit d’assistència, incorporacions d’humor d’actualitat i una millora notable del grup en escena. També avança la connexió amb els Pastorets d’Esterri d’Àneu, on dirigeix una funció amb trets propis del territori. "No podem passar aquests límits [d’aforament]… per motiu de seguretat." Resultats i resposta del públic Cinc funcions plenes (amb l’estrena una mica més fluixa); els dos darrers dies, gent sense poder entrar per aforament complet. Respecte a possibles queixes, prioritzen la seguretat i que el públic es quedi amb ganes de tornar l’any vinent. Recepció molt positiva: el públic content i el grup artístic satisfet. "L’últim dia hi ha hagut molta gent a fora… millor que es quedin amb gust per a l’any que ve." Qualitat artística i cohesió del grup Sense moments de blanc ni impassos: només petits errors de text que el públic no percep. Millora en la reactivitat i la seguretat escènica del conjunt. Direcció de 70 persones: el repte principal és la gestió i la concentració del grup, més que la dificultat del text. "Hi ha dos tipus de teatre: un perquè el públic s’ho passi bé i l’altre perquè els actors s’ho passin bé." Innovacions i humor d’actualitat Gag sorpresa amb Star Wars: el dimoni prova la força tipus Darth Vader contra l’Àngel Serafí, jugant amb la mitologia (els arcàngels i Lucifer com a germans). Transformació del leitmotiv "bé, bé, bé" en la "lliure europea" de Mariano Rajoy, per fer riure i connectar amb l’actualitat. Aquest any, menys bromes locals del poble, tot i algunes picades d’ullet. Producció, equips i ritmes de funció Maquillatge del dimoni: treball de 1 hora de detall fotogràfic. Música en directe i covers (dobles de repartiment): un grup actua el primer cap de setmana i l’altre el segon. La funció de Sant Esteve (grup B) va sortir molt bé; la segona funció, més relaxada per excés de confiança, però globalment sòlida. Aforament i seguretat Compliment estricte dels límits legals d’aforament. Decisió conscient de no excedir, per seguretat i responsabilitat amb el públic i l’equip. Pont amb Esterri d’Àneu Roger Cónsul també dirigeix els Pastorets d’Esterri d’Àneu: una sola funció al poliesportiu, amb assaig general i músics (acordions diatònics i violí). Conviden el públic de Sant Just a descobrir una versió amb context local: pastoratge real, contraban com a tema entenedor a la primera. Escenografia compartida (caixes de l’any passat) i agermanament entre comunitats teatrals. Idees clau Èxit de públic i gran acollida. Cap moment de blanc; professionalització del treball d’equip. Gags d’actualitat (Star Wars, Rajoy) per refrescar una tradició. Gestió complexa d’un grup nombrós, ben resolta. Continuïtat i ampliació del projecte a Esterri d’Àneu amb identitat pròpia.

Resum estructurat Context i resultat del ple Ple municipal de desembre: s’aprova el pressupost 2016. Vots: govern a favor, PP i Cs abstenció, Convergència en contra. Pressupost total: 23 M€ (≈ -6% vs 2015); forta caiguda d’inversions (≈ -60% vs 2015). Per què Convergència vota en contra Coherència amb el vot contrari previ a les ordenances fiscals: rebutgen pujar impostos sense debatre simultàniament el destí dels recursos. Demanen debat conjunt: impostos i despesa han d’explicar-se alhora. Inversions 2016 i el cas Pontreixat Convergència denuncia que la major part de les inversions es destinen a la indemnització per expropiacions de Pontreixat. Cronologia econòmica exposada per Cortés: Oferta inicial (2006): ≈ 1 M€. Sentència: ≈ 10 M€. Acord final negociat: ≈ 7 M€. Pagaments pendents 2017: ≈ 1 – 1,2 M€ (d’un total en 4 terminis). Reclamen un ple monogràfic i explicacions completes (criteris, gestió i impacte pressupostari). "Si una cosa que hi havia una previsió de pagar un milió se n'ha acabat pagant set, potser no està tan excel·lent la gestió." Fiscalitat: IBI i ordenances Pujada IBI 2016: +1,5%; acumulat ≈ +18% en 6 anys. Argument: en context de crisi, no és justificable seguir pujant impostos mentre hi ha veïns amb dificultats. Prioritats que proposa Convergència Reorientar inversions cap a: Manteniment de carrers i clavegueram (ex. carrer de la Sala, Bonavista, Vallsolell). Locals per a entitats (ex. el cau i l’Ateneu). Opcions financeres: negociar terminis més llargs per Pontreixat per evitar pujades d’impostos i alliberar recursos. Evitar projectes que no són funció nuclear municipal (ex. hotel o viver d’empreses si ja n’hi ha oferta privada o suficient). "La funció de l'ajuntament no és fer negoci; és cobrir necessitats de la gent del poble." Participació i transparència Pressupostos participatius: demanen implantar-los (referències a experiències properes com Esplugues). Govern s’obre a estudiar-ho el 2017. Portal de transparència: reconeixement que està al ≈70% del que exigeix la llei; cal arribar al 100% i anar més enllà. Propostes concretes de transparència: Publicar un pla d’inversions complet (import, calendari i criteris de priorització). Obrir canals perquè veïns i entitats proposin inversions (ex. enllumenat, accessibilitat). Valoració del mandat (mig any) Percepció de continuïtat d’un tripartit de llarg recorregut (no “nou govern”). Canvis positius destacats: entrada a l’AMI; èxit d’iniciatives com “Sant Just al carrer”. Crítica a la comunicació institucional: el butlletí dona més veu al govern; proposen avançar cap a formats digitals i més equilibrats. Conclusió Convergència demana: debats integrats sobre impostos i despesa, reorientació d’inversions al manteniment i les necessitats locals, participació ciutadana real en els pressupostos, i transparència total (inclòs un pla d’inversions amb criteris clars).