episodis

Què s’ofereix Cursos gratuïts de català adreçats a públic general, pimes, comerços, professionals i persones emprenedores. Organitzen: Serveis de Promoció Econòmica, Centres de Normalització Lingüística i Serveis Locals de Català de Sant Just, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu. Objectiu: millorar la qualitat lingüística a la feina i guanyar autonomia en l’ús d’eines digitals de llengua. Primer curs: Recursos lingüístics a la xarxa Data i horari: dimecres 2 de desembre, de dos quarts de tres a dos quarts de cinc (14.30–16.30). Format: sessió de 2 hores, al migdia (adaptat a comerciants i empreses). Lloc: a les escoles, a l’aula d’informàtica (aprenentatge amb pràctica real). Continguts clau Ús d’eines gratuïtes a la xarxa: correctors, diccionaris i traductors. Procés recomanat en 3 passos: 1) Traducció 2) Correcció 3) Revisió final opcional pel Servei Local de Català. Adaptació sectorial del vocabulari (fruita i verdura, peix, immobiliàries, etc.). Gestió de documents bilingües (català-castellà / castellà-català) amb correcció i eficàcia. Finalitat: fomentar l’autonomia i l’aprenentatge continuat en l’ús de la llengua. "Gratuïts per tothom i fantàstics." Properes formacions (febrer) Grups de conversa per a empreses i comerciants (per practicar l’atenció oral a clients i clientes): Prevists a Sant Feliu i Sant Joan d’Espí. Redacció de cartes i correus electrònics (a Sant Just): Estructura i bones pràctiques (terminologia, tractaments i frases fetes). Recordatori d’estructura mínima d’un correu: "S’ha de saludar, s’ha de fer una presentació, una introducció, un contingut i un comiat." Inscripcions i contacte Inscripcions a través de Promoció Econòmica (formulari web i correu electrònic). Si cal, també es pot contactar amb el Servei Local de Català per coordinar la inscripció. Les dades esmentades al programa: Web: promocióeconòmica.sanjus.net Correu: promocióeconòmica@sanjus.cat "Tot és un començament."

Resum Context i objectiu de la xerrada Conferència a Sant Just (dimarts 1 de desembre) sobre la crisi de població refugiada a Europa. Ponent: Dori Castillo (voluntària de cooperació internacional, Creu Roja Espluga–Sant Just); també hi participa Quima Jiménez (regidora de Cooperació). Entrevista a Pedro Garrote (secretari, Creu Roja Espluga–Sant Just), que destaca una sessió participativa per: Explicar la realitat de la crisi humanitària i les causes dels moviments migratoris. Contextualitzar la situació a Síria, Europa i el món. Detallar el paper de la Creu Roja i com pot implicar-se la ciutadania. "La idea és que aquestes persones s'integrin en la vida del municipi." Dades i previsions compartides Es preveu que Espanya rebi prop de 15.000 refugiats en dos anys (necessària una definició clara de quotes per part del govern espanyol). Estimació per a Catalunya: 20–25% del total estatal. Criteri operatiu de distribució de la Creu Roja: 20–25 persones per municipi. Per a Sant Just Desvern: aproximadament 20–25 persones, agrupades en 3–5 famílies (xifres orientatives, subjectes als recursos disponibles). Necessitats per a l’acollida i integració Habitatge: lloguers a preu raonable amb una partida específica, per no tensar altres ajuts socials existents. Cobrir necessitats bàsiques i acompanyament per tràmits legals i accés a la salut. Projecte de ciutat: coordinació amb entitats i voluntariat. Suport lingüístic en català i castellà per a la integració quotidiana. Atenció a perfils diversos (p. ex. famílies amb infants) i a la diversitat cultural. Dimensionament realista: valorar si el municipi pot acollir fins a 25 persones o cal ajustar-se a 15, segons recursos. Veu del carrer: com afronta Sant Just el fred El fred arriba de cop i el veïnat comparteix trucs senzills per portar millor l’hivern: Calefacció i manta; abrigar-se bé. Sopes, caldos i plats calents per entrar en calor. Fruits secs i una mica més de greixos a la dieta (amb moderació). Aprofitar el sol per escalfar la llar i estalviar energia. Exposició moderada al fred per activar defenses, sense excessos. "La sopa, la sopa a l'hivern és la millor que hi ha." "Calefacció i manta, ja està." To general: consells pràctics i de sentit comú — com diuen, no hem descobert la sopa d’all, però funcionen.

Resum del contingut Dades clau 8a edició del cross escolar al Parc de Torreblanca (diumenge). Inscripcions tancades amb més de 600 participants. Edats: nascuts entre 1998 i 2011. Horari: primera cursa a les 10.45 h; convocatòria dels primers corredors a les 10.00 h. Lliurament de premis cap a les 14.00 h. Organització: Club d’Atletisme Sant Just, amb participació de clubs del Baix Llobregat i escoles locals. "Més de 600 inscrits." "A les 10.45 comença la primera cursa." Funcionament de les curses Entre 10 i 12 curses, separades per edat i sexe. Distàncies i recorreguts adaptats a cada franja d’edat. Les curses més multitudinàries són al final del matí amb els més petits. Tot el recorregut es fa dins del Parc de Torreblanca. Participació i clubs La prova ha crescut notablement: la primera edició no va arribar als 100 participants i ara hi participen clubs de tot el Baix Llobregat. Les escoles de Sant Just aporten una part dels participants; la resta venen via clubs. Objectius i impacte El cross és un impuls a l’esport base i a la pràctica de l’atletisme. Després de la prova, el club sol rebre noves inscripcions de joves que s’hi volen sumar. "Després de fer el cross rebem inscripcions al club." El club avui El Club d’Atletisme Sant Just compta amb aprox. 140 infants i joves. Piràmide d’edats: més presència en categories petites; a l’adolescència alguns ho deixen per exigència d’entrenaments o estudis. Es remarca que es pot competir sense límits per marques i gaudir de l’esport. "No limitem per marques." Logística i inscripcions Inscripcions tancades: no s’accepten noves al mateix dia perquè els dorsals s’imprimeixen anticipadament. El parc obre a les 10.00 h; l’organització és al lloc des de les 8.00 h per muntatge i preparatius. Lliurament de premis en dues tongades: a mig matí i al final, cap a les 14.00 h. "Estarà tancat perquè els dorsals s’imprimeixen..."

Resum del contingut Tema central: Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) i venda d’immobles A partir de l’1 de gener de 2016, per vendre un immoble de més de 45 anys, el notari pot demanar l’ITE i el certificat d’aptitud. L’ITE és una inspecció tècnica feta per un arquitecte per avaluar l’estat de conservació de l’edifici i, si és favorable, obtenir el certificat d’aptitud (vigència de 10 anys). "A partir de l’1 de gener del 2016, el notari pot demanar l’ITE i el certificat d’aptitud." Què és i què comporta la ITE Visita tècnica per descriure l’estat general i classificar deficiències: importants, greus o molt greus. Si hi ha deficiències, cal un pla de manteniment i rehabilitació i fer més inspeccions fins a la seva esmena. Analogia amb la ITV del cotxe: "Volem conduir segurs"; els edificis també s’han de mantenir. Àmbit local (Sant Just Desvern) Estimació: uns 334 edificis plurifamiliars de més de 45 anys podrien estar afectats immediatament. L’ITE també pot afectar habitatges unifamiliars si es troben a menys d’1,5 m de la via pública o d’un immoble veí. Si la separació és més gran, en general no és obligatòria. Calendari d’obligacions (venda i terminis) Habitatges fins a any 1960: obligació des de 01/01/2016. Habitatges 1961–1971: termini fins al 31/12/2016 (aplicació progressiva). Venda amb deficiències Es pot vendre amb deficiències greus o molt greus, però el notari advertirà i el comprador haurà d’acceptar-ho expressament; queda anotat al Registre de la Propietat. No és l’escenari ideal; es recomana regularitzar l’ITE abans de la transmissió per donar garanties. Règim sancionador i marc legal Hi ha sancions previstes per l’Agència d’Habitatge de Catalunya (encara poc aplicades segons els ponents). Marc legal: Llei d’Habitatge 2007 i Decret de maig de 2015, que fa obligatòria l’ITE en la transmissió i simplifica la classificació de deficiències en 4 nivells amb terminis escalonats d’esmena (fins a 10 i 6 anys, segons el cas). Deficiències més habituals i manteniment Problemes freqüents en façanes arrebossades: encrostonaments, fissures i risc de despreniments (deficiència greus per seguretat pública). Humitats a cobertes per embornals bruts; poden afectar vigas si no es mantenen. Consell clau: manteniment preventiu i revisions periòdiques. "Els edificis no són eterns; s’han de conservar i mantenir." Costos i ajuts El cost de l’informe de l’ITE és relativament ajustat; el gruix econòmic sol ser la rehabilitació necessària si es detecten deficiències. Hi ha ajuts públics a la rehabilitació; l’arquitecte pot assessorar en programes, terminis i requisits. Documentació en una venda (recordatori pràctic) Abans ja es demanaven: cèdula d’habitabilitat, certificat d’eficiència energètica, certificat de la comunitat al corrent de pagament, IBI, escriptures, etc. Ara s’hi afegeix l’ITE i el certificat d’aptitud quan escaigui. Altres continguts del tall Promocions i franges de programació de Ràdio Desvern: Smooth Jazz Club, La penya del morró, Veus de la parròquia, 60 i més, Cara a bé. Missatge de seguretat viària: "Conduint, desconnecta. Evita les distraccions." Avanç de tertúlia esportiva (Madrid–Barça) i emissió musical: Yo La Tengo – "Om" (àlbum Fade).

Resum general Conversa radiofònica en dues parts: d’una banda, el Novembre Literari a Sant Just amb un club de lectura de novel·la negra conduït per Paco Camarassa; de l’altra, el programa d’esports locals “Juguem a casa” fa balanç del cap de setmana en bàsquet, futbol i atletisme. Bloc 1 — Novembre Literari i club de lectura amb Paco Camarassa Avui, club de lectura de novel·la negra a Sant Just (19 h, sala d’Ixdor Consul de Can Gent), conduït per Paco Camarassa. Obra i autors: es posa el focus en la parella sueca creadora del comissari Martin Beck (50 anys del personatge), com a via per mostrar la part fosca de la societat. El valor dels clubs de lectura: Socialitzen una activitat íntima i enriqueixen la lectura amb mirades diverses. "La novel·la no és completa fins que algú la llegeix." Permeten que l’obra adquireixi noves interpretacions més enllà de la intenció de l’autor. Funció de la novel·la negra al segle XXI: Entreteniment per desconnectar de la realitat feixuga. Crítica social: destapa trames de poder, banca i corrupció. Exemples citats: Montecristo (Martin Suter) i l’obra de Rafael Chirbes sobre el “totxo” i la corrupció al País Valencià. "La novel·la negro-criminal és l’entreteniment i la crítica social del segle XXI." Debat sobre llengua i indústria: Es publiquen més autors d’aquí gràcies a petites editorials, però amb limitacions de distribució. Crítica als grans grups per no cuidar prou el català: de certes sèries clàssiques, només s’han traduït 4 de 10 títols. Trajectòria de Camarassa: Tancament recent de la llibreria Negra i Criminal: decisió dura però necessària; continuarà actiu en l’àmbit de la novel·la negra. Preparació de Barcelona Negra (BCNegra): del 28 de gener al 6 de febrer, amb una taula sobre la literatura criminal escocesa. Bloc 2 — Esports locals amb Marc Romero (“Juguem a casa”) Programa setmanal d’esports locals: els dilluns, mitja hora, just després de l’informatiu, per repassar l’actualitat esportiva. Bàsquet Sant Just: Sènior femení: líders; duel directe amb el Castellbisbal per ampliar avantatge. Sènior masculí: 4t amb un partit menys; si guanya el pendent, es podria posar líder. Futbol: Partit especial mares vs. jugadores de l’Atlètic Sant Just per visibilitzar el Dia contra la violència de gènere: resultat sorprenent de 7–1 per a les mares. L’equip de Segona Catalana (quart, amb un partit menys) va descansar. Atletisme: Recordatori del club d’atletisme de Sant Just; entrevista al coordinador Carlos Martínez. Apunts de graella Promoció del programa de cinema: "Cinema sense condicions" (dimarts, de 8 a 9 del vespre). Franges del magazín local: "Els matins" (de 10 a 1) i "Justa la fusta".

Resum Context i protagonistes Entrevista amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern i president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Tema central: situació sanitària comarcal, amb focus en els CAPs i l’Hospital Comarcal Moisès Brogi. Acords de gestió dels CAPs: estabilització temporal A l’estiu, molts CAPs del Baix Llobregat es van negar a signar els acords de gestió amb la Generalitat per manca de recursos (humans i econòmics) i per clàusules penalitzadores a direccions. El Consell Comarcal va intervenir, dialogar i pressionar el CatSalut per reconsiderar els termes. Resultat: situació “estable” i tensions minimitzades, tot i l’espasa de Dàmocles d’un pressupost sanitari insuficient. "És una bona notícia... però amb una amenaça permanent: menys diners en l’àmbit sanitari." Urgències del Moisès Brogi: alleujament parcial, no solució El Brogi pateix col·lapse a urgències. Obertura d’una nova unitat de planta amb fins a 36 llits addicionals per treure pacients dels passadissos/box i passar-los a llit. Es treballa en un projecte d’ampliació d’urgències ja encarregat. Perpinyà adverteix que és insuficient sense més personal mèdic i d’infermeria. "El Brogi està col·lapsat... és massa poc encara." Pressupost i prioritats El Brogi ha patit una davallada acumulada de pressupost d’uns 37 M€ des de la seva obertura. L’obertura de llits i l’ampliació d’urgències depèn del pressupost i de prioritzar el Brogi. Rol del Consell Comarcal i dels ajuntaments Presència a la Junta del Consorci Sanitari Integral per exigir i defensar el territori. Funció principal: pressió i reivindicació davant la Generalitat per recursos i planificació. "Estem allà per emprenyar, per exigir i reivindicar." Reconeixement als professionals Agraïment explícit als equips per l’esforç: "Amb menys recursos estan fent més." Qüestions pendents a la comarca Ampliacions de CAPs demanades en diversos municipis (p. ex. Sant Just), però congelades. Necessitat d’un paquet integral: obres + professionals. Ampliar espais sense metges/infermeres no té sentit. Debats oberts a Viladecans (Delta), Martorell i altres punts del territori. Ideas clau Estabilització als CAPs, però amb risc pressupostari latent. Alleujament parcial al Brogi (fins a 36 llits), però cal ampliació d’urgències i més personal. Pressió institucional continuada per reorientar recursos i accelerar solucions.

Resum executiu Entrevista amb Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat de Sant Just, sobre les activitats de sensibilització contra la violència masclista al voltant del 25N, la necessitat de més consciència i participació ciutadana, i l’impuls d’un Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats (PIO) a l’Ajuntament. El programa es tanca connectant amb l’Institut de Sant Just per presentar la Setmana de la Ciència i els seus continguts. "A Sant Just hi ha dones que tenen ordres de protecció... No és una realitat llunyana." Per què és important La violència masclista persisteix: hi ha víctimes a Sant Just en circuits d’atenció i amb ordres de protecció. Detecció precoç d’indicis: cal identificar comportaments de control i abús (psicològic i físic) des del principi. Debilitat del circuit judicial: processos lents i poc garantistes per a la víctima, especialment en casos de violència psicològica. Educació i sensibilització continuada: no només commemorar una data, sinó treballar tot l’any. Activitats destacades 25N (Sant Just i comarca) Dissabte (10:30, camp de futbol): Partit entre mares i filles organitzat per l’Atlètic de Futbol, amb adhesió a un manifest esportiu contra la violència masclista. Diumenge (Marxa comarcal): Sortides des de diversos municipis; a Sant Just, trobada a les 11:30 al Gualdin i unió amb el grup d’Esplugues. Punt final: Parc de Torreblanca, amb acte solemne i lectura del nom de les víctimes. Crida a augmentar la participació (històricament baixa a Sant Just). Dimecres 25 (19:00, Plaça Verdaguer): Acte central del 25N (canvi d’emplaçament per obres davant de l’Ajuntament): Lectura del manifest (amb implicació de la Regidoria d’Esports i el Consell de les Dones). Alumnat de l’Institut: lectura de textos. Teatre social del Casal de Joves (performance). Clara Peya (piano): peces amb compromís explícit contra la violència i l’explotació sexual. Treball amb joventut: identificar conductes des de l’inici Tallers de role play al Casal de Joves i al cau: Simulacions de violència extrema i de violència subtil per aprendre a detectar, respondre i corregir comportaments. Enfocament pràctic i vivencial per integrar respostes adequades al dia a dia. Obstacles principals assenyalats Dependències i vincles (fills, economia, llar) que dificulten trencar la relació. Lentitud judicial i manca de context en vistes ràpides. Percepció social: activisme simbòlic a xarxes vs baixa participació presencial als actes. Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats (PIO) a l’Ajuntament Objectius: diagnosi i accions per garantir igualtat efectiva a la plantilla (>100 persones). Què analitza la diagnosi: Segregació ocupacional: més dones en àrees d’atenció a la persona i més homes a urbanisme, brigada i policia. Diferències retributives per famílies professionals (p. ex. enginyeries vs socials). Càrrecs de responsabilitat per gènere. Accions proposades: Processos de selecció orientats a equilibrar la presència d’homes/dones (p. ex. incorporar més educadors a bressol i més dones a policia). Definir objectius i seguiment per reduir bretxes i desequilibris. Crida a la participació i al suport Participar als actes (partit, marxa, acte central) o actuar en l’entorn proper. Acompanyar i informar sobre recursos disponibles. Fer de la igualtat una tasca col·lectiva i sostinguda. Altres continguts del programa: Setmana de la Ciència a l’Institut Presentació d’activitats i projectes científics de l’alumnat (maquetes, murals). Temes anunciats: Es pot transformar el CO₂ en combustible? Medicaments impresos en 3D. Ciència i cinema. Roba intel·ligent: que s’escalfa sola o antitaques. Idees clau Conscienciació real i sostinguda més enllà del 25N. Detectar indicis de control i abús des del primer moment. Pressionar per millores judicials i més garanties per a la víctima. Participació activa de clubs, instituts, jovent i entitats. Igualtat interna com a model institucional (PIO).

Resum executiu "És un treball conjunt de la Biblioteca de Sant Just i el Servei de Català." "Adaptats, eh? No és que siguin simples: són textos amb frases clares (subjecte, verb i predicat) i vocabulari entenedor." Què és i a qui s’adreça Club de Lectura Fàcil en català adreçat a persones amb dificultats lectores o en procés d’aprenentatge del català. Públic destinatari: Persones nouvingudes (treball de vocabulari i fonètica). Persones amb dificultats visuals (tipografia més gran). Lectors que volen guanyar confiança amb llibres adaptats abans de passar a clàssics no adaptats. Funcionament i metodologia Llibres adaptats amb frases senzilles i estructura clara per facilitar la comprensió. Sessions amb lectura en veu alta, treball de vocabulari, fonètica i conversa per reforçar la part oral. Col·laboració: Biblioteca de Sant Just (cedeix lots de llibres) + Servei Local de Català (espai i dinamització). Recollida del llibre a la biblioteca; sessions a l’Aula 3 del Servei de Català (Escoles). Calendari i durada Inici previst: febrer (per garantir continuïtat després de Nadal). Ritme: 4 sessions per llibre. Durada per sessió: 1 h i mitja (amb flexibilitat fins a 2 h si la conversa ho demana). Continuïtat prevista: febrer–març i, si funciona, abril–maig. Títols previstos (inici) De Xamartín a Collbató (per arrencar; molt estimulant per a clubs de lectura). Trampa de foc (març), vinculat al Dia Internacional de la Dona i el context històric de les fàbriques als EUA. El diari d’Anna Frank. Nahid, la meva germana afganesa. Mida del grup i experiències prèvies Referent: experiència positiva a Cornellà (Club en marxa fa anys). Recomanació d’aforament: ~10 persones (18 ja és massa per treballar bé fonètica i lectura individual). Hi ha un catàleg ampli de títols (aprox. 100–170 opcions). Inscripcions i contacte Obert a tothom (alumnat actual i persones externes). Com apuntar-s’hi: A la Biblioteca de Sant Just (demanant el Club de Lectura Fàcil de febrer). Al Servei Local de Català de l’Ajuntament. Correu: català@santjustdesvern.cat. Altres serveis relacionats Cursos de català: 3 trimestres; al gener s’obre inscripció al 2n trimestre (inici classes: 8 de gener, amb prova de nivell si cal). Parelles lingüístiques: programa actiu i estable, ideal per practicar quan costa trobar interlocució en català. Idees clau Inici al febrer per garantir continuïtat. 4 sessions per llibre, 1.5 h (fins a 2 h). Lectura en veu alta, vocabulari, fonètica i conversa per a una millora integral. Inscripcions obertes a biblioteca i Servei Local de Català; contacte via català@santjustdesvern.cat. Títols adaptats atractius i contextualitzats històricament per fomentar l’interès i el debat.

Resum de la conversa Context i acte Tertúlia: “Ciutadà Joan Amades, un català universal” Quan i on: Divendres, a les 20.00 h, a la Sala Piquet de l’Ateneu Ponent: Joan Serra, professor d’història i membre de la Fundació Joan Amades Per què “català universal”? Reconeixement internacional abans que nacional: premis de recerca i encàrrecs de la UNESCO. Xarxa de contactes acadèmics en antropologia i folclore arreu d’Europa i del món, amb publicacions en revistes estrangeres. Mèrits principals de Joan Amades Recerca ingent de la saviesa popular en temps en què el tema restava en elits acadèmiques. Autodefinició humil com a “drapaire de la cultura”: va recollir materials perquè d’altres els ordenessin i estudiessin en profunditat. Divulgació pionera: més de 300 obres (més enllà del famós Costumari Català en 5 volums) i ús de la ràdio (Ràdio Associació i Ràdio Barcelona) com a “TIC” del moment per apropar la cultura popular a tothom. Trajectòria i superació personal Orígens humils: fill de drapaire, treballa des dels 9 anys i es forma com a autodidacta. Discapacitats físiques severes: gairebé cec (necessitava que li escrivissin els textos) i episodi de paràlisi parcial. Malgrat tot, recorre més de 10.000 km per Catalunya (per al Cançoner Popular i per tasques de museu) per documentar el patrimoni immaterial. Llegat i vigència Sense la seva tasca, molts balls, cançons, jocs i refranys s’haurien perdut; avui és referència habitual: “això ja ho deia Joan Amades”. Va deixar fonts, metodologies i materials que han permès recuperar i revifar tradicions (p. ex., balls de bastons, capgrossos, etc.). Aprenia per explicar: la seva obra posa la cultura popular a l’abast de la societat. “Cada vegada que mor una persona gran, moren refranys, jocs i endevinalles.” “Sóc un drapaire de la cultura.” Visió universalista La cultura popular és digna i valuosa; no hi ha cultures superiors ni inferiors. Defensa de l’Esperanto i una mirada cosmopolita i respectuosa cap a totes les cultures. Dades pràctiques de l’acte Divendres, 20.00 h Sala Piquet, Ateneu Títol: “Ciutadà Joan Amades, un català universal” Amb: Joan Serra (professor d’història) Altres continguts emesos Després de l’entrevista, el programa emet falques i promocions d’altres espais, així com una peça musical.

Resum general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, centrada en quatre blocs principals: pressupost 2016 i prioritats, inversions i endeutament, govern municipal i estabilitat política, i actualitat catalana (negociacions post-27S i escenaris del procés). Pressupost municipal 2016 Context i aprovació • Pressupost 2016 en fase final, amb dificultats per tancar-lo per l’augment de necessitats i la incertesa d’ingressos. • El topall d’ingressos ve marcat per la fiscalitat aprovada a l’octubre; ara cal prioritzar allò més necessari per a la població. • Calendari: es vol aprovar al ple de desembre, però podria anarse’n al gener si persisteixen les incerteses. • Impacte de la pròrroga pressupostària de la Generalitat: manté alguns ingressos estables però incerts en convenis i aportacions, afectant la planificació local. "La confecció del pressupost costa com ha costat sempre i com li està costant a totes les administracions." Execució del mandat: realisme i fases • Primer any de mandat: expectatives altes dels nous regidors, però el pressupost és instrument de 4 anys i no es pot fer tot el primer any. • Hi ha un pla d’actuació municipal amb objectius estratègics i programes; el pressupost n’articularà l’execució any a any. Inversions i endeutament (2016–2017) • Inversions 2016 baixes per menor aportació supramunicipal (p. ex. AMB i altres ens): entorn d’1,3–1,5 M€, molt lluny dels 16–18 M€ de períodes d’abundància (4 anys). • Endeutament prudent: es preveu només 600.000 € de crèdit bancari, malgrat tenir capacitat d’endeutament alta. "No és prudent fer això, almenys l’any vinent" (sobre endeutar-se més i desplegar grans inversions sense garanties de sostenibilitat). • Previsió 2017 més favorable si milloren els ingressos externs i la capacitat de retorn. Govern municipal i estabilitat política • Equip de govern de 11 regidors (tripartit històric des del 1983) i bon ambient de treball; incorporació d’ERC amb més pes no ha complicat la gestió del pressupost. • Resultats electorals locals molt estables al llarg de dècades (PSC 6–7 regidors, ICV 1–2, ERC 1–3), reflex d’un municipi estable socialment i amb baixa conflictivitat. "Quan tens estabilitat política, hi ha estabilitat social i estabilitat econòmica." • Comparació amb Barcelona (govern minoritari) per subratllar que a Sant Just la cultura de pacte ha garantit estabilitat i continuïtat. Obres i projectes al municipi • Passatge Cardona i Civit (accés a Can Ginestà/Ajuntament): renovació integral del paviment, amb el mateix tractament que la part baixa de la plaça Verdaguer, per millorar l’estat actual. • Mur de contenció de Can Badruzeta (aparcament de Can Ginestà, Policia i Protecció Civil): reconstrucció per risc de cediment; durant unes setmanes no es podrà aparcar a la zona de terra. • Carrers Montblanc i Girona: reparació i manteniment de paviments de forma significativa. • Triangle Miquel Reverter – Can Sagrera: urbanització com a zona verda; projecte aprovat el 2008, finançament revisat i explicació al veïnat abans d’executar. Cost aproximat 200.000 €; possible inici final del primer trimestre vinent. • Complex esportiu La Bonaigua: ampliació de la sala de fitness per descongestionar activitats dirigides i millorar el servei a abonats; inici imminent (tràmits logístics finals). Actualitat catalana: negociacions i escenaris del procés • Bloqueig 50–50: amb un suport entorn del 47–50%, és difícil tirar endavant un procés d’independència amb consens; risc d’enquistament. • Rellevància de la CUP dins de Junts pel Sí: posicions més radicals en economia i relació amb Europa dificulten la centralitat de govern i la gestió del dia a dia. • Canvi de to en declaracions del conseller Oms: apel·lació a negociar, dialogar i pactar amb Madrid i reconeixement que amb el 47% no es pot impulsar el procés al ritme previst. "Reconeixem que amb el 47% no es pot tirar endavant aquest procés." • Lleis clau i xoc jurídic: l’aprovació de la llei d’Hisenda i la llei de Seguretat Social seria el primer acte jurídic ferm d’un nou marc, amb resposta de l’estat de dret i un escenari complex. "Si es tira endavant la llei d’Hisenda i la de Seguretat Social, és el primer acte jurídic ferm." • Denominador comú nou (70–75%): cal ampliar majories, explorar un reconeixement plurinacional amb contingut real (identitat, cultura, finançament substancialment diferent) i, possiblement, renovar lideratges a Madrid i Catalunya. • Expectativa davant el 20 de desembre (eleccions generals) per veure si hi ha més sensibilitat des d’Espanya per un pacte que desblocqui l’escenari.

Context i convidats Diàleg setmanal sobre Sant Just amb la presència del convidat Santi Vilarroble, organista de la parròquia de Sant Just, per parlar del cicle de concerts del desè aniversari de l’orgue. "El dia 19 d'aquest mes es compleixen els 10 anys en què es va inaugurar aquesta orga." L’orgue de Sant Just: instrument i aniversari Construcció: fet per Joan Carles Castro, ajustat a l’acústica i volum de l’església. Caràcter: orga barroc amb 15 registres, ben equilibrat per l’espai. Motiu de celebració: 10è aniversari des de la inauguració. "És un instrument molt fet a la mida de la nostra església." Cicle de concerts commemoratius 1) Concert d’organistes d’església 11 organistes (no de concert) van interpretar una peça cadascun. Resultat molt reeixit, amb bona acollida del públic. 2) Ori(e)nt Santana i Guillom Loulès Repertori orquestral transcrit per orgue, a quatre mans i quatre peus. Obres citades: El barber de Sevilla (Rossini), Suite núm. 1 d’“Orgric”, El trencanous (Txaikovski), entre d’altres. Comentari sobre les limitacions (15 registres) i el gran profit artístic que en van treure. "La particularitat d'aquest concert és que era a quatre mans i a quatre peus." 3) Proper i darrer concert: Bernat (dissabte, 18.00 h) El Bernat va fer el concert inaugural fa 10 anys i va assessorar tècnicament la construcció. Programa variat amb autors com François de Gingló, J. S. Bach (tocata/pastoral i fuga relacionada amb l’“Incarnatus est”), Louis Vian (Esquerço) i Peter Evan (influència de jazz). Valor patrimonial i necessitat de manteniment Instrument únic i artesanal, de manteniment costós. Crida a reactivar el grup “Amics de l’orga de Sant Just” (impulsat en el seu dia pel mossèn Anton Roca). Invitació a joves músics (piano i altres instruments) a conèixer i estudiar l’orgue. Referència a la falta de cultura d’orgue per pèrdues històriques i a l’existència de concerts gratuïts a la Catedral (dimecres, 20.00 h, a l’hivern) com a via d’aproximació. Nota sobre sales: moltes grans sales tenen orgue; l’Auditori de Barcelona no en té fix, cosa que limita repertori amb orquestra i orgue. "Penseu que és una obra d'art: tot orga, no n'hi ha cap d'igual." "Quan l'agafes és el cuc que t'enganxa." "Caldria que hi hagués gent jove que s'animés." Informació pràctica Lloc: Parròquia de Sant Just. Quan: Proper dissabte, 18.00 h. Objectiu: Celebrar els 10 anys de l’orgue, promoure el seu ús i manteniment, i obrir-lo a estudiants i a la comunitat.

Resum Context Entrevista amb el psiquiatre Jordi Blanc sobre una xerrada al Casal de Joves per prevenir l’estrès en el professorat, dins del cicle “Novembre Més per la Salut”. El programa també inclou falques promocionals i una tertúlia final sobre geopolítica i la indústria armamentística. "L’estrès és una reacció fisiològica, natural... si no ho sabem gestionar bé, pot ser prejudicial." Idees clau sobre l’estrès L’estrès és una reacció fisiològica davant d’amenaces o preocupacions; és normal però pot esdevenir danyí si es cronifica o s’intensifica. Importància de la detecció precoç i la consciència de símptomes per evitar que vagi a més. Riscos associats si no es gestiona: depressió, ansietat, hipertensió i problemes cardiovasculars. "Detectar-ho aviat... per poder-ho gestionar sense haver de consultar un metge." Estratègies de gestió i prevenció Tècniques de control d’ansietat: respiració, relaxació, ioga, estiraments i pràctiques en entorns com gimnàs o cursos guiats. Alfabetització en relaxació per a tota la població (no només col·lectius concrets), com a hàbit de salut al nivell de l’exercici físic o l’alimentació. Dimensió cultural: societats més pro-estrès (anglosaxones) vs. models anti-estrès (orientals) que integren exercicis de relaxació en la rutina diària. Col·lectius especialment vulnerables Professorat: alta implicació i pressió laboral els fa més exposats a l’estrès. Altres professions de risc: metges, infermeria, psicologia. "Són persones especialment vulnerables... per la càrrega de pressió i la implicació." Prevenció primerenca i col·lectiva Iniciar la prevenció abans que aparegui l’estrès: ensenyar tècniques de relaxació a infants i joves (p. ex., 10 minuts cada matí). Acció coordinada: administracions, escoles i metges de primària per promoure hàbits saludables de forma sostinguda. "Costa, costa... són mesures saludables que s’han d’anar instaurant de mica en mica." Detalls de la xerrada Quan: dimecres, a la 1 del migdia. On: Casal de Joves. Ponent: Jordi Blanc (psiquiatre). Objectiu: pautes de prevenció i autocura per al professorat, amb tècniques pràctiques de relaxació i gestió de l’ansietat. Altres segments del programa Falques i promocions de la graella: Smooth Jazz Club, The Hill of the Leaves, Cinema sense límits, M de Música, programa de música coral, portal informatiucomarcal.com i campanya de seguretat viària de la Generalitat. Tertúlia: geopolítica i comerç d’armes Debat sobre la venda d’armes i les seves contradiccions: exemples d’armes occidentals destinades a l’Orient Mitjà i record del suport als talibans a l’Afganistan. Tensions entre control estatal de la indústria i el tràfic internacional d’armes. Mencions a mines antipersona i a empreses com Santa Bárbara; al·lusions a figures conegudes del tràfic d’armes a la Costa del Sol. Reflexions crítiques sobre la hipocresia i els interessos econòmics del sector, amb impacte en vulneració de drets i víctimes civils. "Juguem amb la vida de la gent" | "Si comences així, acabes malament"