Càndida Nevado: La Vida a Catalunya i l'Adaptació d'una Immigrant

Gent de Sant Just Doncs temps per xerrar una estona el Gent de Sant Just i avui tenim una convidada sé que ho dic sovint, però de debò que ho dic d'acord tinc una convidada d'aquelles que em fa una especial il·lusió de tenir el programa és una dona, una dona amb majúscules, que es diu Càndida Nevado i Canyamero i que ja té 90 anys Càndida, què tal? Doncs molt rebenric Jo quan et vaig conèixer estaves pels 60 i pocs passa el temps I tant, que passa els 100 temps, jo crec, ràpids Escolta, l'inici de la teva història ens remunta a marxar fins a Extremadura perquè tu vas néixer a un poble que es diu Al Cuéscar Al Cuéscar, de la província de Càdiz De Càdiz De Càdiz, perdona Càdiz Càdiz no, en costat de dura, Càdiz No, no, a l'altre cantó Sí, correcte Explica'ns aquest origen teu perquè tu no vas venir a Catalunya fins que vas tenir 13 anys No, a l'origen meu bé perquè jo vivia justament al Cuéscar però per circumstàncies de la meva mare es va trobar malaltona quan va néixer un germà i vam haver de traslladar-nos a Badajoz on va finir pobreta perquè no va arribar al seu fill de vida Per això vaig vindre a Badajoz Com era la teva vida a Badajoz? El teu pare era a Guàrdia Civil? El meu pare era a Guàrdia Civil i allà, com que a les Guàrdies Civils feina per les filles no en tenien i com que jo era la gran dels dos germanets que teníem a Llabons doncs ve-te aquí que el pare tenia un parent llunyany d'aquí de Catalunya i li vam parlar i va dir doncs jo me voy a Catalunya a veure si mi hija aquí no tiene que ir al campo la veritat és així Ell va poder demanar el trasllat com a Guàrdia Civil Sí, sí, sí Però l'objectiu bàsicament no era buscar feina per ell sinó per les filles Buscar la feina de la seva vida a les filles perquè el meu pare va ser Guàrdia Civil no perquè ell volgués sinó perquè anar a atrefer l'Emili no havien tingut col·legit i al fer l'Emili van aprendre a llegir i escriure i ve-te aquí que va fer Guàrdia Civil I als 13 anys arribes a Catalunya però no a Sant Just encara Esplugues No, Esplugues de Llobregat Què hi fèieu allà? Doncs mira, hi havia un quartel de la Guàrdia Civil i allà el que fèiem és la vida normal Jo acompanyava els meus germans al col·legi i les mestres d'Esplugues em deien Nena, quédate cariño, que eres jovencita I clar, sabien que jo no havia anat a escola només allà portava la cadireta i els sentiments que portava allà allà extremadura i clar, però havia d'ajudar la mama la mama ja tenia quatre germanes bé i jo i clar, no podia fer Clar, tu eres la que et va tocar també ajudar Ajudar De fer de mama Amb quina edat això? En 13 anys I de fet, als 15 comences a treballar, no? Als 15 ja, sí, sí Als 14 ja gairebé començava a treballar A on vas anar a treballar? Doncs mira, en un post també va estar molt dolent perquè eren temps de molta restricció de llum i treballava a les plugues de Llobregat amb una fàbrica de tovalloles De tovalloles, i què hi feies allà? Per què? A l'edat que tenies? Posar les villes Posar les villes al post tu perquè els talers poguessin treballar I treballàvem de nit I quantes hores? Quantes hores? Jo penso que eren els normals que havien de treballar però jo sé que venia directament de casa I ni sopava ni dormia I per això vaig tindre un petit problema Que després jo... No, explica'ns què va passar Doncs mira, doncs d'aquest petit problema Jo arribava a casa i deia Mama, em fa molt mal el pit Em fa molt mal el pit I resulta que tenia una preolosia I què és això? Una preolosia, doncs és una mica de líquid al pulmó Que gràcies a Déu ho dic en sinceritat Jo de Catalunya no puc dir res, res, res Perquè vam anar a la seguretat social La mama sempre deia Filla, tu quédate l'última, hija mia Quédate l'última Perquè així el médico se queda más bien con tu memoria O la primera o l'última, saps? El que passa a la vida, no? M'ho van curar Però després d'aquí hi ha hagut un problema Fins que no em vaig casar No sabia el que tenia I després no vaig poder tenir criatures Per culpa d'aquesta malaltia Per culpa d'aquesta malaltia Després en parlarem d'això Després en parlarem Escolta'm, tu vas treballar en aquesta fàbrica de tovalloles A la fàbrica de tovalloles Després... Després a una fàbrica de gabardines Ah, les gabardines Sí, sí, sí I això sí que és molt bo És a dir, una fàbrica només feia... També restava les plugues, no? Encara era el pare de guarda civil I a vegades em deia Al jefe Dije, marxa la miaja que mi manja està enferma I saps per què era? Per què? Una curiositat Perquè havien passat unes gitanes I com que jo m'agradava cosir tota la vida Volia que tregués una roba Una roba Així que el bala tenia el do De dir-hi al jefe Deixi sortir la meva filla Que la seva mama estava malalta És una mentida Una mentida piadosa, com a cristians Però et feia cas Et deixaven marxar Ah, sí, et deixaven marxar I poca broma Que en aquesta fàbrica de gabardines Vas conèixer... Ui L'amor de la teva vida, no? L'amor de la meva vida, sí, sí I altres coses Que no era tant l'amor com la vida Que el jefe era un bon... Què vols dir? Que vas patir el que ara Avui diria assatjament? Sí, no No, amb assatjament no Però s'aprofitaven tant Dels treballadors Que per això s'empreinat Al puesto de Sapiguer Que han de sàpiguer Els treballadors I les persones Per estar informats Sobretot Per sàpiguer on han de picar la paret On han de picar la porta I aquí han de parlar Vas haver d'espavilar Sí Perquè clar, estem parlant d'una nena És a dir, avui en dia Els nens de 15 anys A més És una altra època T'ho asseguro, Enric Ara penso Que tonta Era com tonta No era tonta Però s'havien criat d'aquesta manera Tant dòcils Tant dòcils Escolta, i l'adaptació a Catalunya Dius que va ser molt bona Que vas aprendre el català de seguida De seguida Gràcies a una família que vivia Davant... As Pluges de Llobregat Correcte No em recordo dels seus cognoms És una pena, això Però me'n recordo Del llibre que em van deixar llegir en català La primera vegada Quan floriran els remellers De veritat Jo no, la Cava no llegia en català res Però li deia Oi, aquí què dice? I aquí què dice? Escolta, l'any jo ja parlava català Tal com el parlo ara I recordes Abans m'explicaves El pa amb tomàquet D'aquesta família Oh sí La mare d'aquesta amiga Bueno, aquesta companya A Extremadura no hi havia pa amb tomàquet No Tu et deuries sobtar No, havia pa i tomàquet Però no La relació del pa amb el tomàquet I l'oli I que bo Que tan bo que és Amb aquesta ceiaia La tinc sempre en la meva memòria Perquè era maquíssima Una senyora que s'aixicava tant d'hora Perquè els seus fills anessin a treballar Però portessin el seu entrepà Bé un sucadet de pa I amb un jarret d'oli Això era una joia Era veure una senyora Tan coherent Tan coherent A la seva vida A la seva família Que això era molt bonic de veure Dèiem que a partir dels dibuixos Mira, em ve la memòria Es deia la família Valletbo Valletbo Que aquesta noia havia viscut aquí a Sant Lluís Amb un petit pagès de muntanya O alguna cosa així La segona No la meva amiga íntima És a dir, ja no has tingut cap relació amb aquesta família Sí, sí Fins que es va morir La filla aquesta última La segona Que no anava a treballar amb mi Però la seva germana Doncs escolta Amb aquesta família sí Molt maca Molt maca Molt maca Em deies que Veu venir amb 18 anyets cap a Sant Lluís Cap a Sant Lluís Perquè el pare Va voler deixar de ser guàrdia civil Sí Mira, el pare És curiós, no això? És molt curiós Perquè el pare Va ser guàrdia civil Per les circumstàncies de la vida Però ell el que volia És que els seus fills Tinguessin una qualitat de vida Que a Catalunya és el que hi havia Una qualitat de vida superior A altres llocs d'Espanya És així D'aquí hem vingut De totes classes Murcianos, Estremenyos, Castellans De tota classe De tota classe La qüestió és Que el pare el que volia era Buscar una feina I doncs Fent la platulla Que feien dels guàrdies civils Veia unes ombres I aquestes ombres Va preguntar I quina és la modesta ombra? I qui? Bueno, tot el que l'home Va preguntar I van dir Van a fer un laboratori Doncs es va interessar Es va interessar I quan es va interessar Va preguntar I van dir Que necessitarien Potser una persona Que tingués Armes Que pogués portar armes Armis d'armes Que tingués coneixement de seguretat Coneixement Clar, sí La qüestió és que Per no allargar-me més La veritat de la qüestió És que el Papa Va demanar I li van concedir Que si ell S'ajubilava de Guàrdia Civil Es quedaria a aquesta plaça Llavors Ell va demanar La substitució De la Guàrdia Civil Va continuar Cotisant a la Guàrdia Civil Que això és molt bo Perquè la meva mama Va tindre una pagueta Molt bona Gràcies a Déu I també és coneixement De les persones Perquè a vegades No en sabien gaire Ara en sabem tots De tot Bé, no et pensis Sabem coses A vegades Importants Però abans Escolta És que no sabíem res Jo dic Sembla que érem inútils Del tot No és veritat No és veritat No, però mira La qüestió és que el Papa Sí Va sortir de la Guàrdia Civil Es va posar a treballar I veu que aquí He de vindre a viure a Sant Jús Perquè ja Veu deixar la caserna Havien de deixar la caserna Desplogues I de fet no vau venir als pisos Però com que encara no estaven fets Veu estar un temps A Verge del Pilar A Verge del Pilar Amb una torreta Tenia un germà Que fa riure això Tenia un germà que deia Papa Que somos ricos Que vivimos en una torre Imagina Clar Aquell era més petit que jo I veu anar els pisos Com recordes els pisos? És a dir Perquè et veu anar Quan els van acabar de fer Tots us acabes de fer Dels primers d'entrar als pisos Com era la convivència allà? Perquè a vegades Parla molt del Walden Com a nucli social Però els pisos també ho eren El Walden És diferent Els pisos Era tota gent castellana Molt castellana Al Walden Hi havia gent de tot arreu Correcte Però en canvi Els pisos Era molta gent castellana I la veritat Jo El coneixement Que tinc dels pisos I de les persones Que encara n'hi ha alguns Que els seus pares Ja no hi són Però que els fills Els conec I parlem Una joia Una joia Perquè allà saps què fèiem? Ens assentàvem als correlonets I feien ganxets Feien mitja Planxàvem Té la taula de planxar Planxàvem Que hi ha obrida al carrer Allà al davant De les portes Al replanet Al replanet Que hi havia De les portes Que no hi havia Ara hi ha ascensor Però jo he treballat moltíssim Aquella família Perquè pogués arribar A un ascensor Que jo ja estava jubilada Però tu perdis Després anirem a la teva part Carrera Perquè Des d'un punt de vista positiu Escolta'm Diguem que vas estar A Sant Just A Sant Just Amb 18 anyets Als 18 anys Em deies Al principi Em va costar un puntet Perquè els catalans I els Sant Justens Som un pèl tancat Els catalans Però més els Sant Justens A veure I mira que jo Una persona Completament Arrelada A Sant Just Perquè és el que més He viscut Tota la meva vida Home Dels 18 als 90 Dels 18 als 90 A més Amb una bona perspectiva De vida De millora De millora Millora Sempre No? Doncs escolta'm Jo la veritat La veritat Tinc un Una cosa interior Tan maca Tan maca Però Eren una mica Com a catalans En costaven molt Perquè això No Ho he comentat Alguna vegada A la senyorata Cinteta De De De Escoles Núria No No t'ho dic bé Ara Que m'hi confos una mica No En la mare Del Pep Quintana La Hem parlat aquí Que estava Amb el tema Dels telèfons Exacte Doncs mira En aquesta senyora Ferenfler Li deia Vostè fa tantes coses I m'agrada molt La seva persona en si I li deia Vull ser com vostè De gran La miraves una mica L'enyorava una mica La miraves M'enyorava Perquè pensava Que era una persona Oberta Esplèndida Que li agradava tot I llavors Vaig començar A parlar una miqueta Més Més Més Vaig trobar Molt millor A Catalunya Bé Amb els catalans De Sant Jordi I de fer els teus primers passos A la societat Va ser amb l'església A l'església De catequista Sí Perquè tu ets creient Em comentaves Jo soc creient Des que vaig néixer No nyonya Que això és diferent Creient De les coses I el papa I el viví I el que no té Draó No el té Sigui onjo Cap allà O bisbe Correcte Bé Dèiem que vas fer Que taquessis Aquí a l'església Que va ser la manera Ja havies fet les plugues Ja vaig fer les plugues Però després demanaven Persones I Les catalans demanaven Però a mi personalment Com a persona Com a coneguda De la parròquia No m'ho demanava ningú Ningú I et vas oferir I em vaig oferir Jo soc així No i tant I tant Després ho veurem Perquè tinc el teu currículum Endavant Amb totes les entitats Que has participat I necessitaríem Tres quarts d'hora Més de programa Bé No pateixis Bé Arriba un moment De fet això va passar A la fàbrica de gabardines Sí Que un tal Gabriel Gabriel Caparrò Sí Em venia a buscar En ronda En rondava Sí Que devia ser difícil Perquè érets la filla D'un guàrdia civil Sí O ja Amb una por que anava Pobret meu Però Però va aconseguir conquistar Te'us vau enamorar Es vam enamorar I us vau casar I es vam casar I heu fet una vida plegats I hem fet una bona vida Sí Sí I per altres problemes Hem hagut de tindre Una filla adoptada Bé Ho ens ho has explicat A conseqüència de la teva malaltia Vas adoptar una filla Exacte De degut a aquesta malaltia Fins que no et cases No fas un matrimoni Perquè ara tothom fa el que vol Ara mira jo Perdona Sóc una mica massa oberta Jo a mi em penso Ai Si ho haguera sapigut No ho haguera tingut nòvio Ho haguera tingut tots quants Havies provat una mica El material abans de comprar-lo Sóc una animalota Però el vas comprar de seguida I vas fer una vida plegats Sempre sent A més una vida Molt Molt Molt Planera Una persona boníssima Jo feia el que em donava la gana Parlant en plata De veritat Era la persona Que jo Li deia Papa Anem a comprar això Tens els diners Sí Papa Anem a fer això Papa cap allà On la càndida deia Allà hi anava el papa Els inicis van ser complicats Perquè no teníeu pis propi Allò era Veu anar a viure En el que es pot dir Una comuna familiar Quasi bé Quasi bé Vaig viure Mira Amb la sogra Que té una filla Que és la cunyada Encara la tinc La filla gran Que estava casada I tenen un fillet Que va néixer També joveneta llavors Que ja està jubilat també I jo A mi em van donar A l'habitació més bonica I més gran que hi havia La sogra amb la filla En una habitació A l'altra habitació De la casa Hi havia La filla mitjana Amb el seu fillet I el seu maridet I la càndida i el Gabriel A l'habitació més bonica que hi havia Que donava el carrer La veritat I veu estar molt de temps allà O de seguida veu poder Mira Perquè tu vas deixar la feina Perquè Perquè Aquest que va anar llavors El punyetero Per no dir-hi una cosa dolenta No deixava que les de les treballéssim Llavors jo a la meva feina Volia sempre ser modista Perquè Jo m'agrada anar a presumir sempre Llavors a la mama A la mama l'espluga Li deia Mama hi ha una senyora que curs Apunta'm I vaig anar a apuntar-me A l'esplugues A l'esplugues Que hi havia la guàrdia Ah hi havia també La ràdio d'esplugues En aquell edifici I llavors jo anava allà Cosí I aquesta és la qüestió Que de veritat Sempre m'ha agradat Fer Algo Que no tothom Pogués fer-ho Però tothom Que vol fer-ho Si té entusiasme Per fer-ho I voluntat Tothom pot fer-ho De tot Voluntat que té una dona Com la Candy Que Malgrat no haver pogut Anar a escola de petita Als 50 anys Diu No pot ser No pot ser No pot ser S'ha d'aprendre I Fas el pas Mira Jo A punt de dir Mis labores Mis labores Jo pensava que era una alfabeta Perquè tant tant com mis labores No Sumar, restar, multiplicar i dividir No Ja no en demanaves més Però llavors Parlar amb una senyora I anava a cuidar una senyora Invalida Amb una cadira I a mi no m'ha costat res D'anar-li a aquella senyora Pobreta Si havia d'anar al lavabo Vé l'havia d'arreglar Pobre data Maquíssima Una senyora maquíssima Una senyora molt cristiana Molt, molt, molt, molt Que a mi em va acabar d'ajudar molt A llegir el català més correctíssim No escriure'l Perquè això ja no m'ha arribat Però de veritat que sí I escolta I et vas treure'm el graduat Vas treure'm el graduat I tal Una filla D'una que tampoc no està aquí Molt de l'església M'ajudava Perquè anava a treballar Com que no en tenia tots els apunts Me'ls passava I jo el rectificava I ella em deia Aquí no Aquí has de posar la V Aquí has de posar la V Escolta'm He tingut sempre persones Al meu costat Personíssimes Perquè si et parlo De la gent gran Del Consell De la gent gran De la Generalitat de Catalunya Una amiga íntima Íntima Que ara té 95 I la veritat Jo Pel seu costat Una analfabeta Però bueno Perquè ella era Una gran directora I portar-me a mi A uns puestos Tan macos I tan bonics Que jo em quedava calladeta Acollia els meus apunts Però Després me'ls passava ella Una meravella Saps que escoltar-te és un goig No? De veritat De veritat Sí, sí, sí Escoltar-te és una meravella És a dir Desprens vida per la boca Mira Quan vaig fer la primera Arribada A A A Esquadre Aquí a Sarrià No A la Diagonal Que hi ha la casa On pare el rei Tan guapo i tan preciós A fer una entrevista En una sala Tan immensa Tan immensa Però immensa Com d'aquí A la porta d'entrada De Can Ginestà Ara En tanta personal Totes en carrera Jo Em semblava un bolet Petitet Petitet Petitet Però no te'n congies No, no me'n congies Però La taqueteria al costat Que tenia una lletra preciosa Jo me la mirava de reull Va, que és un dina I Clar Jo deia I jo que tinc Faltes d'ortografia Un tatxat Un tatxat Un tatxat Però aquella noia Una amiga meva I et dic Una barbaritat Una preciositat M'he moltejat sempre No ho sé Potser És el que diem Cristianament Nostru senyor T'aporta algú Algú que t'ajuda Escolta'm Has Ja de més gran Has participat En no sé quantes entitats És que Membre del grup de dones De l'associació de veïns De Sant Just Del Consell Parroquial De Càritas De la Casa Regional d'Extremadura De l'associació de veïns De Just Dona És que No sé per on començar És a dir No podem Potser una mica de cada Una mica de cada Doncs De tota aquesta feina D'entitats No sé Quines ens destacaries De quines estàs més orgullosa? Mira Estic orgullosa De lo poquet Que van educar Els meus pares Que com a persona Si tenim pa Mengem pa Si tenim Aigua Bebem aigua Però Sapiguer Que el dia de la vida És Lo que puguem fer Entre nosaltres I treballar Per nosaltres Perquè si no treballem No podem menjar I per tant També vas dir Vull estar a la comunitat I aprofitar I aprofitar Escolta'm Per exemple L'associació de veïns Sant Just Què? Què hi feies? Què hi feia? Doncs mira Imagina't Vaig fer Una feina que no era meva Vaig fer Vaig estar com a vocal primer Després era secretària Imagina't I jo encara no havia anat A l'escola d'adults Encara no havia anat A l'escola d'adults Encara no tenies el graduat No, encara no tenia el graduat Exacte Exacte Però sempre La veritat No sé Si és el meu tarannà O és la meva persona M'he rodejat de persones Que m'han estimat I sempre m'han ajudat En el que necessitava De veritat Jo Inclús Sortint Les persones que hi veien Has de vindre Has de venir Has de anar Has de anar a l'ajuntament Jo no Que jo no en sé Que jo no en sé Quan vaig vindre a l'ajuntament Canviant la conversa La veritat Vaig tindre una persona Que jo li vaig dir Mira, jo te puc dir Que posi la carta això Ara Tu me l'has d'escriure Ara Si no m'agrada Pum, pum, pum, pum Jo tenia Un xicot A dintre Que De sentir ben tractada Quan anaves a l'ajuntament Molt Quina època era? Mira Quan era El Que era l'època De Ramon López De Lluís Segura Del Ramon López Del Ramon López Com a alcalde Com a alcalde Sí, sí, sí I la Mari Barranco La Mari Barranco La Mari Barranco Que estava al Ciutadans Que la veritat Ha sigut I és Una família Que a mi em coneixen I m'estimen I jo els estimo De veritat La Mari Barranco Sempre, sempre, sempre Que algú Que digui el que pensi Però per mi Ha sigut una persona Que m'ha ajudat a tot A tot A tot A tot Quan estava a l'ajuntament Inclús Més Més Mira que no ho vaig a dir Més que els meus companys De partit A mi Deia això I això I això I això I bueno Coses que a la vida hi ha I després ja arribaran Tu en política T'hi has implicat No? Sí D'una forma Sí, el que passa És que jo no soc massa política Jo soc política De el papa Al vivir I el que té la raó La té I el que no la té Cuidado aquí Si l'ha de tocar la canya Li cantaré És igual Que siguin dels teus Que no És igual Si els hi hagi de dir la veritat Jo vaig dir Aquí a la ràdio Desver Que vaig treballar Ja uns quants anys A tu et dius El que et diuen No Si a mi em diuen El que has de dir No m'hi busquis Això s'ho pensa molta gent Que diem Aquí el que ha de dir No, no, no Jo tinc que dir El que jo penso I crec convenient En educació L'únic Si a algú li he faltat jo En algun moment L'educació No crec que hagi sigut No crec Però sempre dic Mira, perdona Però escolta Potser estava de mal humor Aquell dia Escolta, precisament De la ràdio podem parlar Perquè la Maica Duenyes Tant la Meri Barranco Que ja és comentat Com la Maica Ja han passat pel programa El programa Amb la Meri Va ser sensacional Sí, clar M'ho vaig passar molt, molt bé De veritat I la Maica Duenyes Va ser la que et proposa De venir a fer un programa A Ràdio d'Esvern Com va anar? Sí, perquè jo saps que parlava Que jo volia fer alguna cosa I llavors em diu Per què no vens a la ràdio? Dic Ai, mira, doncs a mi m'agradaria Jo, si no sé, no sé Vas vindre Vaig a fer una entrevista Com ara, per exemple, amb tu I em diu Ja pots vindre la setmana que ve Dic Ai, què dius? La setmana vinent Vaig vindre Per l'alçament Vaig acabar I diu T'ha de ser sola, eh? I ja estàs Ostres, Manuela I aquí em veus a Càndida I quants anys vau fer el programa? Ui, jo 60 i més, es deia Vam començar a fer 60 i més Perquè, clar Era un programa dedicat a gent gran I com que ja tenia els 60 Tu ets la presidenta de la gent gran En aquell moment? O encara no? Perquè tu vas ser-ho Des del 1997 Del 97 No No O vas ser Vas començar el programa abans del 97 Vas començar abans Vaig començar el programa Pot ser que et va Va ser un trampolí Per fer-te presidenta El programa Doncs no ho sé És prou, mamà No ho sé, carinyo No ho sé, no ho sé La qüestió és que Que he fet de tot Una mica De fet, la preocupació Per la gent gran Sempre l'has tinguda Perquè Sempre A part d'haver estat presidenta De la gent gran de Sant Jús Va ser fundadora Del Consell de la gent gran Del Basis Llobregat És veritat Sí Saps per què? Perquè la gent La mama meva Sempre deia Hem d'arribar grans I menjar poquet I paí bé I això Com ho deia la mama M'ho deia en castellà Comer poquito I buen alimento Y despacito Masticarlo despacito I això és el tarannà meu Menjar bé Paí bé Fer bé A tothom que puguis És el que m'han educat A la meva casa Ara ja fa uns anys Que vius a la llar Nostra Senyora de Lourdes Sí I em deies Estic molt bé Em tracten molt bé Perquè a vegades sembla Les monges No, no Estàs molt bé No feu cas de la gent Que diu coses T'ho asseguro Ahir vaig tenir una conversa Amb una persona Que no em va agradar gens El que em va dir Que jo no l'he vist De el que em va dir No l'he vist No l'he volgut parlar Amb la madre superiora Perquè no estic Preparada Per sàpiguer Si és correcte Però Jo no l'he vist Però sí que m'he fet El propòsit D'intentar Intentar Poder veure-ho A veure si és veritat Tot això Perquè si no és veritat És lleig És molt lleig És molt lleig Perquè la veritat Jo estic A la glòria A mi les madres Em porten En palmetes I de fet jo alguna vegada Que he vingut Perquè hi ha també En Toni Fuentes Del programa de Sardanes Sí T'he vist allà Que ets la reina del Mambo Molt sí Jo estic fent un voluntariat Obrir de porta Tancar Aquests que surten al passeig Que no saben gaire escriure Va Mira Escolta Per això estem I Candy Com es veu el futur Amb 90 anys? Ai jo el veig molt bé Estic molt contenta I molt feliç I demano Si és veritat Que diem Que tenim un 10 al cel Si és veritat Que el tenim Allà on el tinguem Que en doni salut i vida Jo no demano res més De veritat és que vida En tens molta I aquí diem La gent gran diem Vida als anys Volem anys Amb vida Però amb vida Sí perquè no es tracta de viure més Sinó de continuar vivint No de viure més No de viure la vida relativa que tens Però ben viscuda Amb les seves mancances Esclar Evidentment A més a dir Però vaja No em puc queixar Estan dient aquí fora Com està la Candy Sí A mi allà A mi Al cap el tens com fa 30 anys Mira la madre superior Que han estat aquí Unes setmanes de València Em diu Senyora Però com estàs Con estos pelos tan guapos Digo Un pacto con el demonio Conmigo no puede el demonio I la madre diu Vaya senyora Va xula Així mateix Ei De fet Els cabells De la Candela Nevado Són característics Portes molts anys Posant-hi colors Sí Soc molt presumida Esta que nota Home es nota Has vingut aquí a la ràdio Però guapa Com sempre Gràcies Moltes gràcies Candy Ha estat un plaer tenir-te Acabem amb una cançó I ens has demanat una cançó Que es diu Enrique i Lola Però una cançó que era Em sembla que encara estava a Extremadura I que justet teníem ràdio Justet, justet Sí, sí El sou veureu que és complicat Però l'hem pogut trobar a l'espotiu Sí? Enrique i Lola Sí, sí Oh, que bé De Joaquim Díaz L'escoltarem, val? Sí Candy, gràcies per venir al gent de Sant Jus Espero que t'ho hagis passat bé Molt bé, molt bé Ja saps que a mi el grau i m'encanta I abans quan fèiem que Trucavem a la gent Que ens parlaven Que ens donaven regals Jo m'ha agradat tota la vida Tota la vida Una abraçada molt forta Us agrada moltíssim de vosaltres Adéu-siau Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Per casó de Lola Mientras Lola está llorando Noche y día por su hermano A la Virgen del Pilar La reza por encontrarlo Ha salido un caballero Para casarse con Lola Lola acepta el casamiento Por no estar siempre tan sola Un día estando en la mesa Lola dice a su marido Yo me marcho pa'l obrero Tengo un hermano perdido Tengo un hermano perdido Hoy no sé dónde estará Lola tu gusto es el mío Vámonos a caminar Ya prepararon el viaje Se ponen embarcaciones Y en las casas de Teruel Les ponen habitaciones El marido cayó enfermo Con las fiebres amarillas Al poco tiempo La Lola Ya se ha quedado Viudita Ya se ha quedado Viudita La pobrecita de Lola Se ha tenido que obligar Ha pedido una limosna Baja La lola La muerte La muerte La muerte rea Go La muerte