Gent de Sant Just

Tots els dilluns xerrem una estona amb Gent de Sant Just. Perquè tothom té una història per explicar

Dilluns · 19:30 - 20:00 ·50 episodis

RSS

episodis

1-12 de 48

22 de juny del 2026
29'
Gent Sant Just del 22/6/2026. Soledat Sans, la creativitat com a manera de viure
La trajectòria de Soledat Sans L'episodi explora la vida i obra de Soledat Sans, una figura clau en la pedagogia artística a Sant Just Desvern. A través del diàleg amb la protagonista, descobrim la gènesi del projecte Carrau Blau. Els inicis i la visió pedagògica • La Soledat recorda la seva infància marcada per una forta connexió amb la natura i el desig d'expressió lliure, trencant amb els motlles rígids de l'educació de l'època. • La seva metodologia pedagògica es basa en el respecte a la individualitat de l'infant, evitant el treball repetitiu i fomentant el pensament crític. "El saber callar davant de l'acció d'un infant és una part pedagògica per mi molt important." L'impacte a Sant Just Desvern • L'arribada al poble va ser impulsada per la col·laboració amb figures com la Marta Balada, amb qui va teixir projectes culturals de gran abast. • El Carrau Blau ha esdevingut un referent no només per la creació, sinó també pel seu compromís social, utilitzant l'art com a eina de protesta i reflexió col·lectiva. • L'any 2022, el municipi va reconèixer la seva aportació posant el seu nom al Centre Cívic Soledat Sans, un homenatge en vida molt estimat per la pedagoga.
15 de juny del 2026
29'
Gent de Sant Just del 15/6/2026 — Anna Bofill: Història, Urbanisme i Música
Una trajectòria polifacètica L'episodi compta amb la presència d'Anna Bofill, una figura clau de l'arquitectura i el pensament contemporani. Amb una carrera marcada per la interdisciplinarietat, Bofill reflexiona sobre la seva vida personal i professional, destacant la influència primerenca de la música i un ambient familiar marcat per la creativitat. El llegat de Walden i la visió urbanística El programa analitza profundament la creació del Waldenset, un projecte de recerca habitacional que va desafiar les lògiques constructives de l'època. • Reptes conceptuals: Bofill explica com neix la idea dels mòduls combinables, buscant una geometria que s'allunyés del concepte tradicional d'"edifici" i s'acostés a una estructura de poble tridimensional. • Problemàtiques constructives: Es detallen els problemes amb el recobriment ceràmic i com les interpretacions errònies han creat falsos mites sobre la solidesa estructural del conjunt. • Gestió de la comunitat: El Waldenset és descrit com un petit municipi en si mateix, representatiu de la pluralitat social del país. "És un poble que s'eleva cap al cel... una proposta per trobar una geometria que vagi en contra d'un edifici." Perspectiva de gènere i feminisme Bofill reivindica el seu paper com a directora del Taller d'Arquitectura en etapes clau de la seva trajectòria, sovint invisibilitzada malgrat la seva titularitat i lideratge. • Feminisme d'esquerres: Bofill subratlla la importància de les primeres jornades feministes de la dona a Catalunya i com el seu pensament arquitectònic ha estat intrínsecament lligat a una visió equitativa i inclusiva de l'urbanisme. • Superació de barreres: Reflexiona sobre les dificultats d'exercir en un món dominat per la mirada masculina i la seva decisió d'obrir un estudi propi per continuar amb la seva carrera en solitari. Futur i habitatge Finalment, l'arquitecta exposa que, encara que les ciutats actuals mantenen inèrcies tradicionals, existeixen nous valors en joves arquitectes que aprofiten les lliçons de projectes com el barri Gaudí de Reus o el Waldenset per plantejar sistemes cooperatius de finançament cooperativa de 99 anys per garantir l'accés a l'habitatge.
8 de juny del 2026
30'
Gent de Sant Just del 8/6/2026 — Miquel Abella: Blues, Walden 7 i Cultura Local
La vida i trajectòria de Miquel Abella Els inicis al Walden 7 El convidat repassa la seva arribada a Sant Just l'any 1980 i la seva fascinació pel Walden 7. Més que un simple edifici, el Walden era una comunitat amb una forta implicació social i cultural. Miquel destaca: • La importància de la Comissió de Cultura interna, que gestionava activitats com cineclubs i esports. • El caràcter obert i singular de l'edifici, que el diferenciava de qualsevol barri barceloní. El món del Blues i les Nits de Música La passió de Miquel per la música no va ser fortuïta, sinó fruit d'una llarga immersió en el blues, un gènere que l'ha acompanyat des de la seva joventut amb els Rolling Stones. • Nits de Música: Aquest cicle de concerts va esdevenir un referent a Sant Just, portant figures internacionals de primer nivell. "El blues és la música del que no es pot dir amb paraules." Col·laboració a Ràdio Desvern Amb una trajectòria de 18 anys a la ràdio, Miquel reflexiona sobre l'evolució del mitjà i del consum musical. • Recorda haver estat un dels impulsors de la divulgació del jazz i el blues a l'emissora local. • Malgrat estar retirat de l'organització activa d'esdeveniments, manté viva la passió pel gènere i el reconeixement de la crítica, com ho demostra el premi Big Bill Bronzi rebut el 2023.
1 de juny del 2026
30'
Gent de Sant Just 1/6/2026.
Orígens i trajectòria vital El programa Gent de Sant Just entrevista a Manuel Zapata, una figura clau de l'associacionisme local. Nascut a Cabeza la Vaca, va arribar a Catalunya amb només 15 anys cercant un futur millor per ajudar la seva família, convertint-se amb el temps en un referent de la vida social de Sant Just Desvern. Adaptació i identitat • Zapata destaca que, tot i els seus orígens, l'adaptació a Catalunya va ser natural i ràpida gràcies a la feina i a la integració familiar. • Es defineix actualment com un Sant Justenc de cor, tot i mantenir un vincle estret amb les seves arrels a través de viatges anuals i de la seva tasca al capdavant de l'entitat. La Casa Regional d'Extremadura L'entitat ha estat un pilar fonamental per a moltes persones nascudes a Extremadura, servint com a espai de trobada i salvaguarda cultural. "La Casa Extremadura no s'ha sentit mai estranya a Sant Just. Ha estat protegida per associacions, per l'ajuntament i per Ràdio Desvern." Reptes de futur • Integració bidireccional: La casa promove activitats com cursos de català, teatre i gastronomia per connectar les cultures extremenya i catalana. • Crisi de relleu: Zapata expressa preocupació pel futur de l'entitat, comparant la situació actual amb la d'un "malalt a l'UCI" per la manca de joves disposats a assumir el lideratge, fet que posa en risc la seva continuïtat a llarg termini. • Agermanament: Recorda amb emoció l'oficialització de l'agermanament entre Sant Just i Cabeza la Vaca, una fita que va comptar amb el suport unànime del consistori local.
18 de maig del 2026
27'
Gent de Sant Just del 18/5/2026 — L'ofici de xarcuter: Tradició i futur a Sant Just Desvern
La nissaga dels Fosalva L'episodi explora la trajectòria de la Cansaladeria Fosalva un negoci familiar amb més d'un segle d'història al mercat municipal. Just Fosalva, mestre artesà, reflexiona sobre el llegat de l'obrador fundat el 1910 i com la passió per l'ofici s'ha transmès durant tres generacions. L'art de l'elaboració artesana El convidat destaca diversos aspectes crucials de la seva professió: • El rigor professional: L'ofici s'entén com la gestió de reaccions químiques sota control, on la precisió és vital. • Evolució cap a la salut: S'ha reduït un 20% el contingut de sal en el producte final, prioritzant criteris de salut sense perdre el gust tradicional. • La formació contínua: Just Fosalva exerceix com a docent compartint coneixements tècnics sobre l'elaboració del pernil cuit i altres derivats carnis. "De 2.800 agremiats, hem acabat a hores d'ara a 600. S'han quedat, i ho dic amb la boca petita, els bons." El futur dels mercats i el comerç local Durant l'entrevista es debat sobre la viabilitat dels mercats i la importància de la proximitat: - La confiança va ser la clau per mantenir el client durant la pandèmia, demostrant que el model de mercat segueix essent necessari. - El relleu generacional és present amb la incorporació de fills a l'obrador, adaptant-se a les noves dinàmiques però respectant l'essència històrica. - Existeix una visió clara respecte a la gran distribució: no es veu com un enemic, sinó com una opció diferent que apunta a mercats de perfils econòmics diferents.
11 de maig del 2026
26'
Gent de Sant Just del 11/5/2026 — Sílvia Granollers: una vida cuidant Sant Just
La infermera comunitària per excel·lència Sílvia Granollers repassa la seva trajectòria professional a Sant Just Desvern, destacant la seva dedicació de més de 30 anys com a infermera al CAP Sant Just. La seva visió destaca per una aproximació, on la salut no s'entén de forma aïllada, sinó integrada en la vida col·lectiva. Hites i projectes comunitaris • Campanya contra el tabaquisme: El recordat projecte "Sant Just, encara fumes?" va aconseguir reduir el consum de tabac gairebé un 10% en la població, gràcies a l'ús d'estratègies creatives, cançons pròpies i un treball en equip multidisciplinari. • Treball en grup: Sílvia subratlla que l'aprenentatge entre iguals (grups de gestació, obesitat, diabetis) és més efectiu que la consulta individual tradicional. "Cuidar la gent és el més important que hi ha." La nova etapa vital Tot i la seva jubilació anticipada, Sílvia continua vinculada a la comunitat com a instructora de marxa nòrdica acreditada. Actualment, gestiona diversos grups de caminada amb prop de 40 persones, promovent l'activitat física com el pilar fonamental del benestar a qualsevol edat. Es mostra profundament crítica amb l'auge dels vapejadors i les cigarretes electròniques, alertant sobre els riscos que suposen especialment per al jovent.
27 d’abr. del 2026
31'
Gent de Sant Just del 27/4/2026 — Marta Nebot: Docència, Comunitat i el Walden 7
Una vida dedicada a la comunitat i a l'ensenyament En aquesta edició del programa Gent de Sant Just, conversem amb la Marta Nebot, una figura clau de la comunitat de Sant Just Desvern. Després de dècades dedicades a la docència, la Marta ens convida a repassar la seva trajectòria, centrada en la seva passió per l'ensenyament i el seu fort arrelament al singular edifici Walden 7. El Walden 7: Més que un edifici • La Marta defineix el Walden 7 com un «poble vertical», destacant com la seva estructura arquitectònica està dissenyada per fomentar la convivència i suport mutu entre els veïns. • Com a antiga presidenta i membre de la junta, recalca la importància de la gestió comunitària i el voluntariat per mantenir l'esperit original del barri. • Les visites guiades que realitza personalment als estrangers, especialment asiàtics, permeten visibilitzar el valor humà d'aquest icònic edifici. Docència i innovació educativa «Ser mestre s'ha de ser vocacional, perquè si no...» • La seva trajectòria docent inclou una llarga etapa a l'escola Canigó i una experiència enriquidora al Departament d’Ensenyament. • Reflexiona sobre els reptes actuals de l'ensenyament, assenyalant la dificultat que tenen alguns alumnes per tolerar la frustració i l'impacte de la tecnologia en l'aula. • Impulsora de projectes com l'English Day, destaca la importància de l'exposició precoç a la llengua estrangera per millorar el nivell dels joves. Reptes personals i nous projectes La Marta s'obre al micròfon per parlar de moments vitals molt complexos, remarcant com la comunitat del Walden 7 i les amistats de joventut han estat el seu pilar fonamental. Actualment, afronta l'últim any com a docent activa abans de la jubilació, preparant una transició vital plena de vida i nous interessos al costat de la seva parella actual.
20 d’abr. del 2026
27'
Josep Perpinyà: 17 anys d'alcaldia a Sant Just Desvern
Trajectòria vital i professional Josep Perpinyà repassa la seva vida, des dels seus inicis acadèmics en història moderna fins a la seva arribada a Sant Just amb motiu del Mil·lenari del municipi. La seva carrera es va consolidar a l'Ajuntament, passant per diversos càrrecs tècnics abans de fer el salt a la política activa. • L'etapa al Walden: L'entrevistat destaca els 30 anys que va viure al Walden, descrivint-lo com un edifici amb un fort component social i comunitari que ha marcat la seva manera d'entendre la vida. • Gestió i servei públic: Des de les tasques com a cap de gabinet fins a la seva entrada com a número dos del consistori, Perpinyà subratlla la importància de la municipalització i la gestió pública, especialment en l'àmbit de l'habitatge. L'etapa com a alcalde (2003-2020) La seva gestió de 17 anys al capdavant de l'ajuntament ha representat un període de grans reptes i transformacions: Reptes i crisis superades • La crisi del 2008: Un moment clau on projectes com el barri de Mas Lluí es van veure afectats per la situació econòmica, requerint una col·laboració supramunicipal. • La pandèmia: Una prova de foc sense precedents on va haver de gestionar la crisi sanitària centrant-se en les persones, especialment en col·lectius vulnerables i les residències del municipi. "Un alcalde ha d'estar 24 hores a tope." Compromís amb la ciutadania Perpinyà destaca la convivència com l'element definitori de la identitat local, així com l'orgull d'haver contribuït a la millora de la vida dels veïns mitjançant les polítiques d'habitatge social impulsades per PROMUNSA. Reflexions finals i passió per la muntanya El seu retir de la vida política el 2020, motivat per qüestions de salut, va marcar un punt d'inflexió. Actualment, continua vinculat al municipi i manté viva una de les seves grans passions: la muntanya. L'alpinisme li ha servit com a metàfora de la seva gestió pública: • La importància del treball en equip. • La capacitat de resistència durant els "trams llargs" de la crisi. • La visió positiva en veure sortir el sol després de les nits més complicades.
13 d’abr. del 2026
26'
Carme Malaret: Art, fang i compromís a Sant Just
La trajectòria vital i professional de Carme Malaret Carme Malaret, reconeguda ceramista i escultora, repassa la seva vida marcada per un profund arrelament a Sant Just Desvern. Des de la seva infància al carrer Badó fins al seu treball actual al taller del carrer Bonavista, la seva obra reflecteix una connexió íntima amb el municipi. Art i compromís social • La seva producció artística, sovint realitzada en fang, explora conceptes com la família, els amics i la crítica social. • Destaquen obres emblemàtiques com Porta Cadira, situada a la plaça Antoni Malaret, que simbolitza el diàleg i el coneixement. • L'artista reflexiona sobre la necessitat de restaurar peces oblidades, com la seva escultura 5x5x5 al Walden, una obra que considera negligida. La docència i l'activisme cultural Malaret destaca la importància de la seva faceta com a docent en els cursos municipals d'arts plàstiques, on ha format generacions d'artistes des que inicià aquesta tasca l'any 1984. "Jo crec que s'ha de ser molt generós. No pots aferrar-te en que tu tens la raó, sinó sobretot escoltar els altres i veure què pots aprendre." Projectes col·lectius • Com a cofundadora de l'Espai de Lliure Creació, promou un activisme cultural senzill i accessible. • Malaret manté una visió humanista, defensant l'art com un element intrínsec a cada persona, tot i la dificultat de ser un artista al món actual. Reflexions sobre el present L'entrevista conclou amb una visió sobre la seva obra més recent, Connectats, que analitza la paradoxa de la solitud tecnològica en la societat actual, on l'excés de connexió no sempre es tradueix en una comunicació real.
6 d’oct. del 2025
29'
Gent de Sant Just. Del Walden 7 al govern de Sant Just: esport, servei públic i urbanisme amb Anna Hernández del 6/10/2025
Visió general Entrevista en profunditat amb Anna Hernández Bonancia sobre una vida marcada per l’esport, la formació jurídica, el projecte comunitari del Walden 7, el servei públic i la seva trajectòria a l’Ajuntament de Sant Just Desvern com a primera tinent d’alcalde, amb especial focus en l’urbanisme i el debat de La Vall. També comparteix reflexions sobre gènere i lideratge, la seva experiència com a parella d’un president de la Generalitat i la crispació política actual. "L’urbanisme transforma molt la fisiologia dels pobles i de les ciutats." "Ser la dona de segons qui et dona més inconvenients que avantatges." Infància i família Arrels: nascuda a tocar de la Gran Via; estius al Perelló (Tarragona), on gaudeix de llibertat i joc al carrer. Escola: col·legi de monges (privat de noies), valorat aleshores per la seva qualitat educativa. Pare periodista esportiu: especialitzat en bèisbol i defensor de l’esport com a cohesió social en barris vulnerables (Cinco Rosas/Camps Blancs, Sant Boi). Esport i valors Practica bèisbol de petita amb el pare i destaca en hoquei herba (campionats de Catalunya i d’Espanya). Aprenentatges clau de l’esport d’equip: disciplina, treball col·lectiu, resiliència i rutines d’exigència que trasllada a la vida professional. "Jugar en equip, treballar amb altres persones diferents que tu... m’han influït al llarg de la meva vida." Formació i primeres passes professionals Estudis: Dret (principal), Econòmiques (convalidacions), inici de Periodisme (inacabat) i un any de Criminologia (atracció pel dret penal). Advocacia: obre despatx amb dos socis al carrer Balmes; aviat orienta la carrera cap al servei públic. Del Walden 7 a Sant Just Desvern Motivació: arriba atreta per la filosofia comunitària del projecte de Bofill (Walden 7), no tant pel municipi en si. Selecció: procés d’entrevista per validar valors i estil de vida compartit. Adaptació: malgrat problemes constructius inicials, en guarda bon record per la unió veïnal i l’aprenentatge col·lectiu. Identitat local: Sant Just, municipi singular, històricament sense tren ni metro, amb certa cultura de “ser del poble” de generacions. "Vam treballar molt perquè allò [Walden] no fracassés, perquè era com un fracàs personal." Participació cívica i teixit comunitari Escola Canigó: 6 anys de presidenta de l’AMPA. Associació de veïns: impulsa una assessoria jurídica gratuïta setmanal per detectar necessitats reals i enfortir el poble. Administració pública i entrada a la política Secretaria municipal a Sant Boi (abans i després de la democràcia). Estada a la Generalitat (etapa Tarradellas). Rol tècnic clau: garantir legalitat, seguretat jurídica i procediment als governs i oposicions. Posteriorment, fa el pas a la política institucional, assumint responsabilitats executives. "Explicar als polítics què es pot fer, què no es pot fer, i el que es pot fer, com s’ha de fer, no és fàcil." Govern municipal i urbanisme Amb Josep Perpinyà, 8 anys com a primera tinent d’alcalde; àrees: Urbanisme, espai públic, Promunsa/Proexa, relacions institucionals. Defensa un urbanisme no especulatiu, sostenible i amb visió de llarg termini. La Vall: negociacions complexes amb resultats que arriben anys després, prioritzant l’interès general i la cura del municipi. "L’urbanisme no dona resultats immediats; són a mig i llarg termini." Lideratge i gènere Etiquetada de “dura”; interpreta que sovint és un biaix de gènere envers dones amb caràcter. Practica una certa cuirassa per separar emocions i protegir-se en l’exercici del càrrec. Ambició i límits personals No es va plantejar ser alcaldessa; no va sentir aquesta necessitat ni interès personal. Vida personal i exposició mediàtica Com a parella de Josep Montilla, viu una etapa intensa amb fills trigèmins, logística exigent i pressió mediàtica. Reconeix atacs injustos dirigits a fer mal al president a través seu; subratlla que la seva carrera es basa en mèrit propi. Assenyala que l’absència de xarxes socials aleshores va evitar un linxament més gran. "Es viu sobre la marxa... vas saltant les adversitats i te’n surts." "La meva carrera professional... era per mèrit propi." Present i mirada sobre la política En jubilació recent, gaudeix de llibertat per triar a què assistir i què fer: “m’he tornat molt selectiva”. No té intenció de tornar a la política. Crítica la crispació, la desafecció i l’ús tòxic de les xarxes socials; opta per filtrar informació i preservar la salut mental. Test ràpid i consell final Piano abans que política; li agradaria tornar a tocar. Es descriu com a senzilla, treballadora i responsable. Consell per a qui vol entrar en política: "Comenci pel poble on viu; serà l’experiència més edificant i li servirà per després."
23 de juny del 2025
29'
Gent de Sant Just del 23/6/2025 — De la SEAS al consistori: infància, activisme cultural i trajectòria política de Jaume Campreciós a Sant Just
Introducció Episodi dedicat a la vida del santjustenc Jaume Campreciós, figura clau del teixit cultural i polític local. Infància i joventut (1951-anys 60) Records del Sant Just agrari • Naixement a casa (1951) al carrer Creu, a pocs metres d’on viu avui. • Poble petit ple de masies i camps; distàncies que de nen semblaven immenses. • Joc al carrer com a espai natural de socialització. "Encara recordo molt bé les masies i el món agrícola." Escolarització • Escola Montserrat fins als 8 anys, marcat per la mestra Carmen Pérez. • Trasllat a la Institució Cultural – Acadèmia Bas per fer batxillerat. Activisme cultural primerenc (anys 60-70) Esport i JOC • Entrada al JOC amb 8 anys; molts anys “xupant banqueta” però gaudint del bàsquet i la companyonia. SEAS: l’oasi de llibertat • Ingrés als 12 anys a proposta del pare i d’Eduard i Ramon Seuma. • Democràcia interna, excursions a muntanya i convivència amb jovent d’altres escoles. Festes de Tardor i Ateneu • Repte de portar Lluís Llach (1969) ➜ naixement de les Festes de Tardor (1970). • Objectiu implícit: crear alternativa a la Festa Major d’agost. • Organització de concerts (Raimon, Ovidi, La Trinca), discoteca a la Sala 50 Anys, gran dinamització cultural. Cicle de Xerrades i Excursions (1974-2024) • Neix després de la mili; impulsat per Campreciós, Cardona i Garrigós. • 50 anys ininterromputs d’activitat: “crear és complicat, però mantenir-ho encara més”. Família i educació (anys 80) Cognom Campreciós i arrels • Història de la nissaga, la pèrdua de la masia familiar i relació amb Can Ginestà. Paternitat i aposta per l’escola catalana • Fills matriculats al Montseny – hereu de l’escola de l’Ateneu i únic centre en català del poble. • Participació activa a l’AMPA. Carrera política Primeres passes • 1979: llista entesa Nacionalista d’Esvern (queda fora per 10 vots). • Contactes amb el món independentista ➜ ingrés a ERC en l’època de Colom i Rovira. Regidor de govern (1991-2003) • Número 1 d’ERC; 12 anys en el tripartit PSC-ICV-ERC amb l’alcalde Ramon López. • Aprenentatge de govern i importància de la planificació pressupostària. Projectes emblemàtics • Residència i habitatge protegit del Mil·lenari – model visitat per altres municipis. • Ampliació del camp de futbol i edificació del complex esportiu de La Bonaigua. Ruptura del tripartit (2003) • Discrepància sobre els ingressos de l’operació “Les Cadenes”: ERC vol destinar-los 100 % a habitatge de lloguer. • Tensió amb el PSC ➜ ERC abandona el govern (i probablement hauria estat expulsada). • Campreciós perd la confiança política en Josep Perpinyà; passa breument a l’oposició. Reflexions finals i comiat • Defensa persistent de la “terra” i la independència catalana. • Cançó triada: “Torna, torna, Serrallonga” – símbol de resistència. “Tot és política; si m’hi he dedicat és per defensar la terra.” Idees clau • Arrelament: vida sencera al mateix carrer de Sant Just. • Associacionisme com a escola de democràcia en temps de dictadura. • Cultura al servei de la transformació social (Festes de Tardor, Ateneu). • Política municipal com a eina de millora col·lectiva: habitatge, esports, serveis socials. • Coherència i conflicte ètic: trencament de govern per destí dels recursos públics.
16 de juny del 2025
29'
Gent de Sant Just del 16/6/2025 — Fotografia, Televisió i Música: El Viatge de Francesc Fàbregas
Fotografia, televisió i memòria En aquest episodi de "Gent de Sant Just" conversem amb Francesc Fàbregas, santjustenc nascut el 1950, una figura clau de la cultura visual catalana. Els punts centrals són: Infantesa i Sant Just: records escolars, disciplina i joventut al carrer. Descobriment de la fotografia: regal d’una càmera, primers revelats i fotos d’amics i festes. Entrada al món professional: trobada amb Àngel Casas, treball a Vibraciones i primer concert de Jethro Tull. Fotografia de concerts: icones com Bruce Springsteen, Toni Catany i el repte entre analògic i digital. Televisió: de regidor de plató a realitzador a l’Espúmic de TV3, i creació d'Sputnik, impulsant la música local. Lideratge i llegat: cap de programes al 33, i la influència en professionals del sector. Formentera Fotogràfica: deu anys de festival fotogràfic amb grans noms internacionals. Tancament amb música: tria de "God Only Knows" i acomiadament. Un recorregut íntim i dinàmic per més de 50 anys dedicats a la cultura visual i musical.